Infermera virtual.com

La indicació del tractament farmacològic de l'obesitat, sempre sota prescripció i control mèdic, ha de tenir en compte els criteris següents:

• No es pot utilitzar com a teràpia aïllada, sinó de forma complementària a les teràpies bàsiques del pla d'alimentació, a l'activitat física i als canvis en l'estil de vida o a la teràpia comportamental.
• Només s'indica a persones amb l'IMC > 30 kg/m² o > 27 kg/m², si hi ha associades comorbiditats i quan no s'han aconseguit els objectius de pèrdua de pes únicament amb els canvis en l'estil de vida.Actualment l'únic fàrmac que s'ha demostrat eficaç i segur en el tractament de l'obesitat i que ha estat aprovat per la Food and Drug Administration (FDA) és l’orlistat, que és el principi actiu que es comercialitza amb el nom de Xenical®. El mecanisme d'acció es relaciona amb la inhibició de l'absorció dels greixos de la dieta en una proporció del 30 %. Aquesta acció motiva uns efectes secundaris (flatulència, augment de deposicions, femtes greixoses, taques olioses a la roba, etc.) que generalment no impedeixen que la persona mantingui l’adherència al tractament.

La cirurgia bariàtrica és un procediment que s’aplica a persones amb risc elevat d’infart, d’accidents vascular cerebrals, d’insuficiència respiratòria, etc., i fins i tot de mort. Consisteix en diferents tipus d’intervencions quirúrgiques sobre l’aparell digestiu que tenen per objectiu la reducció de pes. Aquestes intervencions consisteixen a reduir el volum de l’estómac; aquesta reducció provoca la sensació de sacietat amb una quantitat de menjar menor. Si la persona ingereix més quantitat de menjar del que admet l'estómac reduït, es produeixen vòmits. Algunes tècniques combinen la reducció gàstrica amb la malabsorció; és a dir, interfereixen en l’absorció dels aliments i com a conseqüència la persona perd pes.

Las persones candidates a la cirurgia bariàtrica haurien de tenir els criteris d’inclusió següents establerts en el consens de la SEEDO 2011.

Si la persona obesa compleix aquests criteris, es pot sotmetre a cirurgia. Després de la intervenció s'hauran de seguir les recomanacions següents en la dieta.

Dieta de la persona sotmesa a cirurgia bariàtrica

La dieta ha d'estar molt controlada per un dietista-nutricionista, ja que la ingesta després de la intervenció quirúrgica és molt limitada i cal valorar curosament els aliments i les quantitats.

a) Recomanacions alimentàries generals per al període postquirúrgic (SEEDO)

• S'ha de menjar lentament, mastegant molt els aliments (de 20 a 30 vegades).
• Cada àpat ha de durar almenys 30 minuts.
• Deixar de menjar quan es tingui sensació de sacietat o de nus.
• No continuar menjant amb una altra mossegada o intentar alleujar aquesta sensació amb un glop d'aigua, perquè poden provocar dolor intens o vòmits.
• No beure durant els àpats; en tot cas, cal fer-ho mitja hora abans o mitja hora després.
• Ingerir d'1 a 1,5 litres d'aigua o líquids sense calories fora dels menjars.
• Evitar prendre begudes amb gas o alcohol durant els primers mesos.
• Vigilar la ingestió de pells, espines i pinyols de fruita o d'oliva.
• Els aliments rics en fibra (hortalisses crues, llegums, cols, bròquil, ceba, carxofes, etc.) es poden tolerar malament per la disminució d'àcid clorhídric, fet que dificulta la digestió d'aquests aliments, de manera que poden causar gasos.
• Els medicaments s'han de prendre triturats —encara que siguin molt petits— o bé en forma líquida.
• Evitar el sucre i les begudes ensucrades si s'observen símptomes de la síndrome del dumping.
• En el cas de vòmits sobtats repetits o diarrees, cal contactar amb l'equip de salut responsable.
• Es recomana no estirar-se en un sofà o al llit just després de qualsevol àpat.

b) Durant els tres primers mesos, la persona sotmesa a cirurgia bariàtrica haurà de seguir una dieta progressiva relativament severa, per adaptar-se a la nova situació de l'aparell digestiu. En general, durant el primer mes, només podrà prendre líquids. Durant el segon mes, s'hi afegiran purés. A partir del tercer mes, s'indica una dieta de consistència tova i de fàcil digestió. Sempre cal respectar els baixos volums d'aliment en cada ingesta, menjar i beure molt a poc a poc i no deglutir cap aliment poc o mal mastegat, ja que es retindria en la porció d'estómac que resta.

En general, s'indiquen dietes de 800 a 1.000 kcal/dia, que s'han de complementar des del principi amb vitamines, sals minerals i suplements proteics.

En els casos (la majoria) en què gran part de l'estómac queda aïllat del pas dels aliments, per tal d'evitar anèmia s'haurà d'administrar vitamina B₁₂ via intramuscular, una vegada al mes, tota la vida .

c) Tres mesos després de la cirurgia, aproximadament, tenint en compte la tolerància individual, la persona operada podrà menjar de forma gairebé normal, sempre en la quantitat que accepti el reservori gàstric, mastegant molt bé els aliments i lentament. Durant els àpats, només podrà beure l'indispensable. Entre els àpats, cal beure, amb glops petits, d'1,5 a 2 litres al dia.

Alguns aliments no es toleren bé i caldrà evitar-los perquè causen retenció dolorosa (“nusos”) en la porció d'estómac restant, i sovint també vòmits. Aquest aliments no són els mateixos per a totes les persones.

Habitualment les persones operades necessiten suplements vitamínics.

d) Seguiment

Aquest tractament necessita un seguiment exhaustiu per part d'un expert en nutrició, ja que existeix un perill de desnutrició elevat. En alguns casos cal vigilar l'aportació energètica, ja que un temps després de la intervenció hi ha persones que recuperen pes o no assoleixen el pes objectiu.

• Els controls medicodietètics i analítics s'efectuaran sovint; els intervals varien d'un centre a un altre. La primera revisió se sol realitzar dues setmanes després de la intervenció; després, a les sis setmanes; als tres, sis, nou i dotze mesos, durant el primer any; semestralment, fins al tercer any, i, posteriorment, de forma anual.
• La pèrdua de pes sol ser molt important els sis primers mesos. Es considera un bon resultat la pèrdua de més del 60 % de l'excés de pes inicial (respecte del pes teòric). Un 10-15 % de les persones operades no aconsegueix l’objectiu ja que no canvia d'hàbits alimentaris ni d’estil de vida.
• La mortalitat deguda a aquesta intervenció quirúrgica se situa en el 0,5-2 %, segons el grau d’obesitat i les patologies prèvies de la persona.
• En alguns casos, poden aparèixer dèficits nutritius, els més freqüents són de: proteïnes plasmàtiques, ferro, vitamina D, àcid fòlic, tiamina, vitamina B₁₂, altres vitamines del grup B, vitamines liposolubles i alguns minerals com el zinc, el magnesi i el seleni. Aquestes mancances cal contrarestar-les amb suplements farmacològics adequats i amb un seguiment acurat, ja que per la malabsorció o bé perquè la dieta és massa restrictiva, de vegades la persona obesa operada té menys apetit i menja de manera inadequada i insuficient aliments amb nutrients importants.

Al cap d’un any o un any i mig, s'estabilitza el pes, en general adequat, si se segueix una dieta de 900 a 1.200 kcal/dia.

Freqüentment apareixen noves dietes d’aprimament, difoses a través de mitjans de comunicació, que tenen en comú la promesa d'una ràpida pèrdua de pes sense esforç i amb resultats extraordinaris. Sens dubte, totes les teories i/o afirmacions que les defensen no tenen cap mena de fonament científic.

En general, són dietes monòtones, desequilibrades i molt baixes en calories, vitamines i minerals. Malgrat aconseguir que el pes disminueixi a curt termini, a la llarga poden comportar grans riscos per a la salut de la persona que les segueix, com per exemple: dèficits nutricionals, pèrdua de massa muscular, deshidratació, alteracions en el metabolisme, trastorns del comportament alimentari, entre d’altres.

Les persones que segueixen aquest tipus de dietes interpreten la ràpida baixada de pes com un èxit, sense tenir coneixement del que en realitat succeeix. La disminució ràpida de pes no és deguda a la pèrdua de greix, que és el que es pretén en una dieta d’aprimament, sinó a l’eliminació exagerada del líquid del teixit muscular que és molt ric en aigua. Evidentment, si la dieta és molt baixa en calories també hi haurà un percentatge de pèrdua de greix però en menys proporció. Per tant, els resultats obtinguts emmascaren la vertadera situació.
En ocasions aquest procés es reforça amb el consum de diürètics (fàrmacs que promouen l'excreció d'orina), la qual cosa condueix a una encara més cridanera pèrdua de pes.

Aquestes dietes afavoreixen el conegut efecte io-io o rebot, que consisteix en la recuperació ràpida del pes perdut quan es torna a menjar de manera habitual. Aquest pes recuperat es deu predominantment a la formació de teixit gras, que és precisament el que origina problemes de salut i el que hauríem de reduir amb la dieta.

Alguns exemples de dietes miraculoses més conegudes i amb més seguidors són: Dieta de la Clínica Mayo, Shelton, Gourmet, Montignac, Hollywood, Atkins, Dr.Haas, Antidieta, dieta de l'aranja o de la pinya, cetogèniques, dieta del xarop d'auró, Dieta de la Zona, etc.

Més informació: Dietes miraculoses (cast) 

La valoració del sobrepès i l’obesitat és més difícil en infants i adolescents que en adults, a causa dels canvis que es produeixen durant el creixement i en les variacions dels diferents paràmetres antropomètrics (pes, alçada, complexió, etc). Per aquesta raó no s'ha d'utilitzar un valor absolut per expressar els límits de la normalitat o el grau d'obesitat, sinó que aquests límits han de relacionar-se amb els valors de referència per a l’edat, el sexe i la talla. En l'actualitat hi ha un consens raonable per definir l’obesitat infantil a partir de valors de l’IMC superiors al valor específic per a l'edat i per al sexe del percentil 95 (p95) en les taules de referència, i per al sobrepès, a partir del p85.

- "Patrones de crecimiento según la OMS"

- Internacional Association for the Study of Obesity

L’obesitat infantil és un problema en augment en la nostra societat, vinculat als canvis d'hàbits que s'han produït. La gran oferta de productes alimentaris amb gran densitat calòrica que, potenciats per la publicitat, són molt atractius per a la població infantil, i la vida sedentària de molts nens propiciada per les hores de televisió i ordinador, entre d’altres activitats passives, tenen una gran responsabilitat en aquest problema sempre que hi hagi una predisposició genètica.

Recomanacions

A partir de l’alimentació habitual de l’infant, cal corregir errors i reconduir l’alimentació perquè sigui saludable. Els principals errors que s’observen en aquesta etapa i les solucions són a la taula següent:

• Fer que els plats siguin atractius, sobretot quan el nen rebutja alguns aliments (verdures, peix, fruita, etc.).
• L’infant, sempre que tingui capacitat per fer-ho, ha de responsabilitzar-se de la seva alimentació amb el suport de la família, que haurà d'adaptar el menú familiar a l’alimentació saludable; si la família menja correctament, l’alimentació del nen es podrà adaptar fàcilment.
• Crear un entorn favorable: no comprar aliments que no siguin convenients per al nen, tenir sempre disponibles aliments saludables i evitar qualsevol conflicte durant l’àpat.
• Eliminar el greix visible dels aliments proteics (la pell del pollastre, el greix visible de la vedella, del llom, etc.).
• Fomentar el consum de fibra mitjançant cereals integrals, llegums, fruites i verdures, ja que augmenten la sensació de sacietat.

Consells de salut en la infància

La valoració del sobrepès i de l’obesitat és més difícil en infants i adolescents que en adults, a causa dels canvis que es produeixen durant el creixement i en les variacions dels diferents paràmetres antropomètrics (pes, alçada, complexió, etc). Per aquesta raó no s'ha d'utilitzar un valor absolut per expressar els límits de la normalitat o el grau d'obesitat, sinó que aquests límits han de relacionar-se amb els valors de referència per a l‘edat, el sexe i la talla. En l'actualitat hi ha un consens raonable a definir l‘obesitat infantil a partir de valors de l’IMC superiors al valor específic per a l'edat i per al sexe del percentil 95 (p95) en les taules de referència, i per al sobrepès, a partir del p85.

- "Patrones de crecimiento según la OMS"

En general es pot dir que els errors alimentaris iniciats en la infantesa prossegueixen durant l’adolescència. Els adolescents es veuen influenciats per l’entorn, per les amistats, per la publicitat, etc. L’adolescència és una etapa vulnerable en què la influència familiar passa a segon terme i, per tant, es fa menys cas als consells dels adults. En aquest sentit és fonamental, en primer lloc, seguir invertint en aquells factors protectors  i de resiliència per a l’adolescent (factors i conductes de protecció en l’adolescència, que els facin autònoms en la presa de decisions).

També cal controlar els diners de què disposa l’adolescent per tal d’evitar que els gasti en aliments superflus (llaminadures, brioixeria, begudes ensucrades o energètiques, menjar ràpid, snacks salats, etc.).

Recomanacions

A partir de l’alimentació habitual de l’adolescent, cal corregir errors i reconduir l’alimentació perquè sigui saludable. Els principals errors que s’observen en aquesta etapa i les seves solucions són a la taula següent:

• Fer que els plats siguin atractius, sobretot quan l’adolescent rebutja alguns aliments (verdures, peix, fruita, etc.).
• L’adolescent ha de responsabilitzar-se de la seva alimentació amb el suport de la família, que haurà d'adaptar el menú familiar a l’alimentació saludable; si la família menja correctament, l’alimentació de l’adolescent es podrà adaptar fàcilment.
• Crear un entorn favorable: no comprar aliments que no siguin convenients per a l’adolescent, tenir sempre disponibles aliments saludables i evitar qualsevol conflicte durant l’àpat.
• Eliminar el greix visible dels aliments proteics (la pell del pollastre, el greix visible de la vedella, del llom, etc.).
• Fomentar el consum de fibra mitjançant cereals integrals, llegums, fruites i verdures, ja que augmenten la sensació de sacietat.

Consells de salut en l’adolescència

A partir dels 18 anys es considera que la persona ja és adulta, per tant a l’hora de classificar el sobrepès i l’obesitat s’utilitzen els criteris establerts per la SEEDO 2011.

- Factors i conductes de protecció davant el sobrepès i la obesitat

- Factors i conductes de risc davant el sobrepès i la obesitat

En funció de les característiques individuals, com l’edat, el sexe, el grau d’activitat física, els hàbits alimentaris, la professió, els horaris, etc., i la presència o no de malalties associades, s’estableix un pla alimentació consensuat amb  la persona. 

Consells de salut en l’adultesa

El tractament dietètic durant la vellesa es basa en els mateixos criteris que en l'adultesa, tenint en compte les necessitats nutricionals en aquesta etapa de la vida i les comorbiditats que pugui tenir (hipertensió, hipercolesterolèmia, diabetis, malalties cardíaques, etc.).

Per establir el pla d’alimentació és important tenir en compte els aspectes següents:

• La situació anímica: solitud, estat d’ànim, aïllament, depressió, etc.
• La situació personal: nivell adquisitiu, condicions de la llar (si hi ha ascensor, si la persona disposa d'algú que en tingui cura, etc.).
• La capacitat de fer vida social (relacions socials, sortides, viatges, àpats fora de casa, etc.). És preferible dinar en companyia: menjar sol pot comportar menjar malament o fer menús desequilibrats.
• El grau d'activitat que és capaç de realitzar i les possibilitats de mantenir-la. Cal lluitar contra el sedentarisme, ja que l’activitat ajuda a preservar la massa muscular i millora el ritme deposicional, els nivells càlcics i els nivells proteics.
• Les digestions. S’han de proposar menjars de digestió fàcil per millorar la capacitat d'absorció dels nutrients.
• Orèxia. Si hi ha una tendència exagerada a tenir ganes de menjar (a vegades a causa de l'avorriment), les distraccions poden col·laborar a pal·liar aquest desig.
• Dentadura. Ha de mantenir-se en bones condicions higièniques i mecàniques. Quan hi hagi problemes dentaris i de deglució, es pot fer un canvi de la consistència de l'alimentació i prendre una dieta tova o triturada, segons convingui.
• Insomni. Un grau d'activitat física diària adequat a l'edat i situació de salut, juntament amb una teràpia ocupacional, ajuden a arribar a la nit amb un grau adequat de cansament que afavoreix el son. A més, hi ha un conjunt de recomanacions, com prendre una infusió o alguna beguda calenta sense sucre abans de ficar-se al llit, que poden ajudar a agafar el son. Cal evitar els fàrmacs si no són necessaris.
• En el cas de dietes modificades en textura (per exemple, dietes triturades), és convenient mantenir una bona varietat, cuidar la presentació i evitar la monotonia en els aliments i les coccions.

Durant aquesta etapa del cicle vital és molt important que la pèrdua de pes sigui molt progressiva, per tal d’evitar la disminució de la massa muscular, i potenciar l’activitat física sempre que sigui possible.

Piràmide de l’alimentació per a persones majors de 70 anys

Recomanacions

• Fraccionar l'alimentació en cinc o sis àpats.
• Introduir verdura crua o cuita als àpats principals.
• Consumir llegums (mongetes, cigrons i llenties) dos o tres cops per setmana.
• Prendre de dues a tres peces de fruita al dia.
• En cas de problemes dentaris, les verdures i llegums es poden menjar en forma de purés, i la fruita en forma de batut, però s’ha evitar el consum de sucs de fruita naturals o envasats.
• Consumir diàriament làctics desnatats o baixos en greix enriquits en calci i vitamina D. Per exemple: un got de llet desnatada, un iogurt desnatat i un tall de formatge baix en greix.
• Menjar més peix que carn. Cal incorporar almenys tres cops per setmana el peix blau (seitons, verat, sardines, salmó, etc.).
• Reduir els greixos d'origen animal (mantega, greix visible de les carns, pell de pollastre, embotits i llet sencera o derivats).
• Consumir preferentment carns blanques: pollastre, gall d'indi o conill.
• Mantenir una hidratació correcta amb un consum diari d’aigua de 2 a 2,5 litres. Una part d'aquesta aigua es pot ingerir en forma d'infusions relaxants o digestives.
• Evitar el consum d'alcohol; si se'n consumeix ha de ser de forma moderada, amb un màxim d’una copa de vi al dia.
• En alguns casos caldrà valorar individualment la necessitat de prendre suplements nutricionals (vitamina D, vitamina B₁₂, folats, calci, etc.).
• Aconsellar fer exercici físic moderat diàriament, com caminar, nedar, anar en bicicleta, etc.

Consells de salut en la vellesa

L'excés de pes, sobretot l’excés de greix abdominal, és un factor de risc de patir malalties cardiovasculars, a més, l’excés de pes potencia la possibilitat de desenvolupar altres malalties que també són factors de risc cardiovascular. Es pot afirmar que una persona obesa té moltes possibilitats de patir un infart o un accident vascular cerebral a causa de les patologies que s’hi associen, com l’augment de colesterol LDL plasmàtic (el “dolent”), la hipertensió o la diabetis tipus 2.

Es recomana seguir un tractament per al sobrepès i per a l’obesitat i les pautes per millorar el control de la situació de salut.

L‘obesitat contribueix a la hipertensió arterial, perquè altera mecanismes com la resistència a la insulina, incrementa la despesa cardíaca i provoca la retenció sodi i aigua entre altres. Les xifres de tensió arterial milloren amb la pèrdua de pes.

Una de les mesures necessàries per evitar la hipertensió arterial és reduir la quantitat diària de sal, mesura que forma part del tractament dietètic adequat en aquests casos.

Recomanacions alimentàries

Cal evitar els aliments següents rics en sodi:

• Els aliments precuinats i congelats, les pastilles de caldo i les salses preparades
• Snacks: patates xips, fruits secs salats, etc.
• Conserves, salaons i fumats
• Embotits i formatges
• Salsitxes de Frankfurt
• Salsitxes i botifarra crua
• Mandonguilles i hamburgueses preparades amb sal (habitualment els productes envasats porten sal)
• Galetes i pastisseria industrial
• Aigua amb gas, per l'alt contingut en sodi (bicarbonat sòdic)

També s'ha d'evitar o reduir l'ús de sal per cuinar.

Es recomana seguir un tractament per al sobrepès i per a l’obesitat i les pautes per millorar el control de la situació de salut.

Els trastorns del lípids, com l’augment del colesterol total i del colesterol LDL (colesterol “dolent”), la disminució del colesterol HDL (colesterol “bo”) i l’augment dels triglicèrids són freqüents en les persones amb excés de pes i estan estretament relacionats amb les malalties cardiovasculars.

Recomanacions alimentàries

• Consumir oli d’oliva.
• Suprimir la mantega i el greix visible de les carns.
• Prendre lactis desnatats (llet, formatges, etc.).
• Menjar més peix que carn: es recomana consumir peix blanc i peix blau sis o set vegades per setmana.
• Evitar carns amb greix i xarcuteria.
• Consumir preferiblement carn blanca: pollastre, gall dindi (sense pell) i conill. La carn magra de porc es pot menjar un o dos cops per setmana. Esporàdicament es pot consumir carn de vedella i xai.
• Consumir com a màxim dos o tres rovells d’ou per setmana. La quantitat de clares de l’ou no està limitada.
• Augmentar el consum de fruites i verdures.
• Potenciar el consum de cereals integrals (arròs, pasta, pa, etc.), llegums i fruits secs.
• Limitar el consum d’alcohol.

Es recomana seguir un tractament per al sobrepès i per a l‘obesitat i les pautes per millorar el control de la situació de salut.

Una altra patologia que està relacionada amb l'excés de pes i que també és un factor de risc de malaltia cardiovascular és la diabetis tipus 2 (el 75 % de les persones amb diabetis tipus 2 tenen excés de pes). En el cas de patir una diabetis tipus 2 cal seguir les pautes alimentàries corresponents.

Consells de salut per a les persones amb diabetis

Es recomana seguir un tractament per al sobrepès i per a l'obesitat i les pautes per millorar el control de la situació de salut.

L'obesitat pot comportar problemes respiratoris secundaris, com l'apnea del son, un trastorn que consisteix en una aturada de la respiració mentre la persona dorm, durant un temps que oscil·la entre 10 i 20 segons o més i que es pot repetir diverses vegades durant la nit. Aquest trastorn pot provocar una somnolència exagerada durant el dia i fa que el son sigui de mala qualitat; això fa que les persones que el pateixin tinguin major risc de tenir accidents de trànsit o accidents de treball.

Una altra situació que es pot donar és la síndrome d'hipoventilació alveolar associada a l’obesitat (obesity hipoventilation syndrome, SHO), una afecció que es caracteritza per una dificultat en la respiració que provoca que hi hagi nivells baixos d’oxigen (hipoxèmia) i nivells alts de diòxids de carboni (hipercàpnia) a la sang.

Es recomana seguir un tractament per al sobrepès i per a l‘obesitat i les pautes per millorar el control de la situació de salut.

Les persones obeses solen patir amb més freqüència litiasi biliar (pedres a la vesícula biliar), sobretot quan l’IMC és superior a 30.

A més, l’obesitat abdominal pot ser una de les causes de l’increment del greix que envolta el fetge (fetge gras).

També és freqüent l’aparició d’una hèrnia d’hiatus, una afecció en la qual una porció de l'estómac es desplaça de l’abdomen al tòrax, a través d'un orifici que hi ha al diafragma, la capa muscular que separa el tòrax de l'abdomen i que s'utilitza en la respiració.

Es recomana seguir un tractament per al sobrepès i per a l’obesitat i les pautes per millorar el control de la situació de salut.

L’excés de pes fa que augmentin els problemes mecànics de les superfícies articulars i sovint es produeixen trastorns a la columna, especialment en dones postmenopàusiques. Aquestes situacions propicien el sedentarisme, que potencia encara més l’augment de pes.

Es recomana seguir un tractament per al sobrepès i per a l‘obesitat i les pautes per millorar el control de la situació de salut.

L’augment de pes per una dieta inadequada pot afavorir l’augment de l’àcid úric i la gota en persones genèticament predisposades.

Recomanacions alimentàries

• Restringir l’alcohol.
• Evitar períodes de dejuni perllongat.
• Intentar beure tres litres d’aigua al dia.
• Consumir carn, peix, marisc i begudes alcohòliques amb moderació.
• Evitar àpats copiosos.
• Evitar el consum de sucre i begudes ensucrades (sucs de fruita, begudes refrescants ensucrades).
• Suprimir els aliments que incrementen l’àcid úric com: marisc, peix blau (sardines, anxoves, verat, arengades, etc.), carn de caça (porc senglar, llebre, perdius, etc.), vísceres i ous de peix.
• Procurar no sobrepassar la ingesta diària de més de 100 g de carn o au o peix.

En persones amb sobrepès i obesitat amb hiperuricèmia, la pèrdua de pes haurà de ser més prudent ja que perdre pes massa ràpid pot desencadenar una crisi de gota.

Es recomana seguir un tractament per al sobrepès i per a l'obesitat així com les pautes per millorar el control de la situació de salut.

L'obesitat és també un factor de risc per desenvolupar diversos tipus de càncer. En la dona, de vesícula i vies biliars, de mama i d’endometri en la postmenopausa, i en l’home, de còlon, recte i pròstata.

Consells de salut per a les persones amb càncer

Es recomana seguir un tractament per al sobrepès i per a l'obesitat així com les pautes per millorar el control de la situació de salut.

El risc operatori augmenta en persones obeses per diferents motius, entre els quals destaquen la insuficiència respiratòria —que és bastant freqüent especialment quan la obesitat és important—, problemes en la cicatrització i recuperacions més lentes per la dificultat de moure's.

Es recomana seguir un tractament per al sobrepès i per a l'obesitat i les pautes per millorar el control de la situació de salut.

L'obesitat augmenta el risc de patir trastorns del comportament alimentari, com l'anorèxia nerviosa, la bulímia i l'afartament compulsiu, entre d'altres. Sovint aquests trastorns afecten adolescents o, fins i tot, preadolescents que comencen a deixar de menjar perquè no accepten la seva figura o tenen por d’augmentar de pes —aquests casos precoços solen ser l'inici d'un trastorn del comportament alimentari en algunes persones predisposades.

A més, hi ha una discriminació social cap a les persones obeses que comença ja a l'escola, on els infants obesos no són acceptats pels companys, amb conseqüències molt negatives com el fracàs escolar. D'altra banda, també existeix discriminació a l'hora d'aconseguir una feina.

Totes aquestes circumstàncies poden abocar en depressions, i cal tenir en compte que els fàrmacs antidepressius poden agreujar el problema, ja que poden comportar un augment de pes. Per això és molt important una atenció integral i coordinada per part de totes les persones de l'entorn de la persona afectada (família, escola, infermera, metge, psicòleg, etc.).

Hi ha un percentatge elevat de persones amb obesitat a la població actual i molt sovint necessiten medicar-se per controlar els factors de risc que presenten (hipertensió, hipercolesterolèmia, diabetis, etc. ) i fer visites de seguiment, a més, les hospitalitzacions de persones amb obesitat són freqüents; tots aquests factors fan que es tracti d’una malaltia amb una despesa sanitària força elevada.

L'excés de pes comporta dificultats per eliminar la calor del cos de forma eficient, un augment de la sudoració i acumulacions líquid (edemes) als peus i als turmells.

Es recomana seguir un tractament per al sobrepès i per a l’obesitat i les pautes per millorar el control de la situació de salut.

Com en moltes altres malalties cròniques, la prevenció de l'aparició de l'obesitat consisteix a portar un estil de vida saludable al llarg de totes les etapes de la vida, a dur una alimentació saludable i a practicar de manera regular exercici físic. Així, doncs, per tal de prevenir l'excés de pes, especialment les persones que tenen antecedents familiars de sobrepès, cal:

• Realitzar una alimentació adequada i evitar un excés d'aportació energètica.
• Restringir els aliments energètics i superflus com la brioixeria, la pastisseria, etc.
• Evitar l'excés de greixos animals (mantega, llard, embotits, formatges, etc.) i potenciar el consum d'oli oliva.
• Fraccionar l'alimentació en cinc o sis àpats al dia per evitar picar entre hores o fer-ho menys sovint.
• Moderar el consum d'alcohol.
• Preferir com a font d'hidratació l'aigua i les infusions i evitar el consum de begudes ensucrades i estimulants.
• Practicar activitat física diàriament tenint en compte l'edat, el sexe i la situació de salut de cada persona.
• Evitar les dietes miraculoses i inadequades que condueixen a una pèrdua de pes ràpida i afavoreixen l'efecte rebot.
• Evitar els estats d'ansietat que poden comportar ingestes compulsives.
• Controlar el guany de pes durant l'embaràs, la lactància i la menopausa, ja que són situacions que poden afavorir l’augment de pes.
• Potenciar la lactància materna, que contribueix a prevenir l'excés de pes tant de la mare com del nadó.
• Potenciar els àpats en família o en companyia per evitar menjar sol i per intentar que tota la família mengi el mateix.
• Controlar l'alimentació quan es menja sovint fora de casa, ja sigui per qüestions laborals com socials.

• Augment de pes.
  
  S'hauria de mantenir un pes estable i dins de la normalitat; en el cas sobrepès cal seguir un tractament amb l'ajuda d'un expert en nutrició. Està demostrat que les persones amb variacions de pes constants a causa de diversos tractaments per aprimar-se són més susceptibles de guanyar pes amb facilitat.
  
  
• Hàbits alimentaris.
  
  Cal tenir especial atenció quan en una família hi ha una o més persones amb excés de pes per tal d'insistir en uns hàbits saludables des de la infantesa, ja que una alimentació inadequada durant aquesta etapa és una de les causes principals de l’obesitat en l’adultesa.
  
  
• Errors en els hàbits alimentaris.
   
  

   És freqüent que les persones amb excés de pes cometin els errors alimentaris següents:

  • Alt consum de sucres: consum elevat de galetes, xocolata, pastisseria, brioixeria, gelats, etc.
  • Ingesta elevada de greixos saturats: carns vermelles (xai, bou, vedella, porc) embotits, mantega, nata, formatges curats i cremosos.
  • Consum elevat de begudes ensucrades i d'alcohol.
  • Ingesta insuficient de fibra: baix consum de fruita, verdures, hortalisses i llegums. 
• Estil de vida sedentària.
  
  Juntament amb l'alimentació inadequada, la vida sedentària és un dels factors de risc mes importants. És convenient promoure l'exercici físic en els infants, tant a les escoles com en l'àmbit familiar, i limitar les hores de televisió, consola de joc, ordinador, etc. Estimular les persones adultes a augmentar l'activitat física i potenciar un estil de vida actiu (utilitzar menys el cotxe, pujar les escales i fer exercici regularment).
  
  
• Treballar de nit. 
  
  

  És molt freqüent trobar persones que han començat a augmentar de pes amb feines nocturnes. Les persones que treballen de nit solen dur més descontrol en les ingestes. Aquestes persones poden dormir tot el matí i aixecar-se a l'hora de dinar sense gana; aleshores, a mitja tarda tenen molta gana i consumeixen sobretot aliments que no necessiten preparació, com la brioixeria, entrepans, etc. Sovint no troben el moment de menjar fruita, verdura o llegums. Aquest desordre propicia desequilibris alimentaris i un augment de pes en persones predisposades.
  
  Consells per a una alimentació saludable en torns de treballs nocturns 

• Absència de lactància materna.
  
  

  La lactància materna té beneficis relatius a la salut infantil: seguir la lactància materna durant un temps perllongat s'associa a una menor prevalença de malalties com l'obesitat infantil, la diabetis, les càries dentals, les malalties de les vies respiratòries baixes, les malalties cardiovasculars, la malaltia celíaca, les malalties autoimmunes, etc. La promoció de la lactància és una de les estratègies de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) per a la prevenció primària  de l'obesitat. 

• Altres factors personals:
  • Factors psicològics, Els estats d’ansietat i depressius poden potenciar una alimentació inadequada, tant pel que fa a la quantitat com al tipus d'aliments.