Informació general
Descripció
P@)
L’alimentació de la dona embarassada ha de ser variada i equilibrada, i potenciar especialment la ingesta de determinats nutrients, com ara el ferro, l’àcid fòlic, la vitamina A, les proteïnes, els àcids grassos essencials i el iode, per tal de garantir el desenvolupament correcte del fetus i el bon estat de la mare.
L’alimentació ha de cobrir les necessitats específiques de la dona tant en l’etapa prèvia de l’embaràs, com durant l’embaràs i l’alletament.
Evolució i breu història
P@)
Fa uns anys es deia que durant l’embaràs la dona havia de menjar per dos, per ella i pel fetus. Actualment s’ha vist que no és exactament així, ja que al principi de l’embaràs el fetus és molt petit i, si es menja el doble, hi ha un augment de pes molt important. El que sí que és molt important és fer una alimentació equilibrada i molt variada.
També era molt comuna la idea que la dona que alletava havia de menjar molt per poder produir força llet i de la bona. Ara el que s’ha vist és que la ingesta energètica ha de ser molt similar a la del final de l’embaràs, amb una dieta variada i amb força peix, per aconseguir una producció correcta de llet amb un bon contingut de iode i greixos insaturats.
Objectius
P@)
Els principals objectius de l’alimentació en l’embaràs són:
- Assegurar que la dona arribi a l’embaràs en el millor estat de salut possible, amb uns nivells de ferro i folats adequats i un pes corporal correcte.
- Evitar carències de determinats nutrients, especialment del ferro, i potenciar la ingesta d’aliments rics en àcid fòlic, iode, calci, magnesi, vitamina A i àcids grassos essencials, per afavorir un desenvolupament i un creixement correctes del fetus.
- Adquirir un augment de pes correcte (entre 9 i 12 kg es considera òptim, sempre que es comenci l’embaràs amb un pes correcte).
- Disminuir les possibles alteracions que es poden produir durant l’embaràs, com les nàusees, els vòmits, el restrenyiment, l’acidesa, les rampes musculars i les alteracions de la tensió arterial.
- Assegurar una bona alimentació per al nounat, ja sigui amb lactància materna o artificial, per afavorir un creixement i un desenvolupament correctes.
Recomanacions generals
pP@)
Una alimentació adequada ha de subministrar tots els ingredients necessaris per cobrir totes les necessitats de la mare i assegurar un desenvolupament fetal òptim.
Per aquest motiu, abans i durant l’embaràs és recomanable portar una dieta saludable, molt variada, assegurar la ingesta de tots els nutrients necessaris i amb força quantitat (ferro, calci, iode, àcids grassos essencials, àcid fòlic, vitamines A, B, C...) i, a mesura que avança l’embaràs, tenir una dieta lleugerament més elevada en energia, amb un increment calòric d’unes 100 kcal al primer trimestre i de 400 a 500 kcal extres al tercer trimestre.
Una alimentació planificada i ben organitzada evita la monotonia, fomenta la varietat, facilita la compra i estalvia temps.
Cada menú ha de complir les normes següents:
- Contenir la dosi correcta de proteïnes: és recomanable que hi hagi algun aliment d’origen animal, i també és molt recomanable i saludable potenciar el consum de peix durant l’embaràs, especialment el peix blau (per l’aportació de minerals, com el iode, i pels greixos omega-3).
- Contenir aliments amb hidrats de carboni complexos: durant l’embaràs hi ha una gran demanda de glucosa per part del fetus, per això és necessari que cada àpat contingui hidrats de carboni complexos, d’absorció lenta, com ara els llegums, la pasta, l’arròs, el pa, altres cereals (blat de moro, civada) o la patata.
- Tant en el dinar com en el sopar, assegurar la presència de verdures i hortalisses crues o cuites, perquè son riques en minerals, vitamines (àcid fòlic, vitamina A i C) i fibra, i són baixes en greixos i en calories.
- Aportar una bona quantitat de fibra dietètica que ajudi a regular el trànsit intestinal, ja que és bastant freqüent el restrenyiment durant l’embaràs. Una bona recomanació és introduir-hi llegums dos o tres cops per setmana i consumir pa integral de forma habitual, a més a més de fruites i verdures.
- Assegurar un bon contingut en calci utilitzant aliments que en continguin, com els làctics (salsa beixamel, iogurt, formatge), els cítrics (macedònia amb suc de taronja) i les verdures i la fruita seca (ametlles a les postres, o en una amanida, o en una picada).
També és recomanable:
- Rentar molt bé la fruita, les verdures i l’hortalissa abans de menjar-ne per evitar possibles contaminacions per paràsits o microorganismes que hi pugui haver a la terra, i per eliminar residus de pesticides o altres tractaments que s’hagin fet a les plantes.
- Reduir el consum de begudes com el cafè, el te i les begudes excitants (refrescos de cola), ja que no són gens favorables per al desenvolupament del sistema nerviós del fetus.
- Evitar qualsevol aliment o producte que pugui ocasionar una intoxicació, com el marisc cru. S’ha de consumir sempre cuit, al vapor, a la planxa o al forn. És un aliment molt recomanable per la gran quantitat de nutrients que conté, com les proteïnes, i de minerals, com el ferro o el zinc, entre d’altres.
- Controlar el consum de carn crua o mal cuinada ja que podria ser la causa d’una toxoplasmosi. El toxoplasma és un paràsit que es troba en la femta dels animals infectats per toxoplasmosi (molt freqüent en els gats, però també en altres animals), que mor a temperatures elevades (cocció) o molt baixes (ultracongelació –20 ºC). És aconsellable cuinar bé la carn, i menjar el pernil salat i l’embotit si es congela tres o quatre dies abans, d’aquest manera s’evita qualsevol contagi.
-
El peix blau o gras és molt recomanable per les dosis elevades d’àcids grassos omega-3; tot i això cal evitar, sobretot durant l’embaràs i la infància, el consum de tauró, tonyina vermella (les conserves de tonyina són de bonítol o de tonyina blanca, per tant, es poden consumir) i peix espasa ja que contenen metalls pesats. S’aconsellen peixos més petits, com anxoves, seitons, verat, salmó, bonítol, etc.
- Evitar el consum de begudes alcohòliques. L’alcohol és una molècula de difusió molt ràpida que travessa la barrera placentària i arriba al fetus. És recomanable evitar el consum de begudes alcohòliques durant la gestació i l’alletament. Si ocasionalment se’n consumeixen, ha de ser en poca quantitat i de baixa graduació alcohòlica.
Totes aquestes recomanacions potencien l’efecte positiu quan s’acompanyen durant tot l’embaràs d’una activitat física suau, com caminar, nedar, fer estiraments, ioga, etc., per afavorir el manteniment d’un to muscular bo i la relaxació de la mare.
Guardant valoració... 
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Anguera Salvatella M. Dietas para embarazadas.
Barcelona. La Esfera de los libros; 2007 - Gil Hernández A. Tratado de Nutrición.
Tomo 3. 2ª ed. Madrid: Acción médica; 2010. - Jimenez Cruz A et al.Tabla de composición de los alimentos.
Novertis Consumer Helth. Barcelona; 2004 - Mataix J. Nutrición y alimentación humana. I Nutrientes y alimentos.
Madrid. Ergon; 2002 - Rosselló Borreda Mª J. Comida Amiga.
Barcelona. Plaza & Janés; 1999 - Vidal Garcia E. Manual práctico de nutrición y dietoterapia.
Barcelona: Monsa-Prayma; 2009.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Marta Anguera Salvatella
Professora i coordinadora del segon curs de la Diplomatura en dietètica i nutrició de la Universitat Ramon Llull (Barcelona). Diplomada en infermeria (1987) i en dietètica i nutrició (Université Henry Poincaré , Nancy, 1998). Col·laboradora docent del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB) i de diverses universitats (UAB, Fundació Universitària del Bages i Universitat de Girona).
