La primera de les dues és la nostra consideració de la persona com a alguna cosa més que un cos visible, la veiem com un tot inseparable, que no es redueix a cadascuna de les parts. La segona idea és que cadascú de nosaltres és persona i té la seva pròpia concepció al respecte. Amb això volem ressaltar que la idea de persona, com altres conceptes centrals, deriva d’una sèrie de fonaments filosòfics, de formes particulars de concebre realitat.
Per a nosaltres, una persona és un ésser:
- Viu, és a dir, un objecte físic independent, separable d’un altre i distingible, amb propietats biològiques que conformen un sistema obert, únic i irrepetible en permanent transformació i unit inseparablement al medi, amb el qual manté un procés continu i simultani d’interacció recíproca, el resultat del qual es manifesta en forma de conducta; que es crea, creix, es desenvolupa i constitueix a si mateix, en forma característica i necessàriament, en el si de relacions establertes dins d’un grup de la seva mateixa espècie, al llarg d’un cicle vital, i que així expressa els seus potencials inherents i reflecteix l’ambient habitat; que, tot i que està en un procés de canvi continu, manté en tot moment la seva constància i unitat (de la mateixa manera que un club de futbol continua sent el mateix malgrat els canvis en els directius i els jugadors que formen l’equip en un moment concret del temps); i que és, alhora, resistent i flexible, simultàniament orientat en la continuïtat i en el canvi.
- Posseïdor d’un conjunt de propietats biològiques i psicològiques innates que el capaciten per percebre informació, buscar-la, codificar-la, registrar-la, emmagatzemar-la i recuperar-la; per pensar, imaginar, discriminar, simbolitzar, reflexionar, comunicar, aprendre, sentir; que el condueixen a crear la seva realitat, necessitar a altres, crear símbols i llenguatges típicament humans. Això li permet, entre altres coses, arribar a: ser conscient de si mateix, tenir consciència de el seu ”jo”, és a dir, sentir-se involucrat i compromès amb el fet de ser un ésser conscient, saber-se subjecte i objecte, i de representar-se a altres d’aquesta manera, fer-se amo de la pròpia existència, expressar-se, relacionar-se; representar-se la realitat i, fins i tot, compartir la dels seus semblants, transcendir a la seva subjectivitat i arribar a ser conscient del món dels altres; buscar i donar sentit a la seva existència; reconèixer les seves possibilitats i, en conseqüència, saber-se capaç de completar a un altre i ser, alhora, incomplet, mancat, necessitat, vulnerable; sentir aflicció i compassió; modificar intencionadament el curs dels esdeveniments, innovar o repetir el que li resulta beneficiós, reconèixer i satisfer les seves necessitats; interioritzar normes morals i mostrar conductes morals en la direcció marcada per la cultura en la qual se socialitza i aquella en la qual es viu; coexistir amb els seus semblants i amb altres éssers vius, competir, compartir i cooperar; escollir, imaginar i projectar la seva vida, etc.
- De complexitat i organització creixents. Va guanyant complexitat i organització a mesura que avança en el seu procés de vida. En aquest camí experimenta processos de transformació més o menys crítics, alguns dels quals, com és el cas de les transicions, són especialment significatius.
- Que escapa a la possibilitat de ser conegut i comprès per complet, a causa, entre altres coses, de la seva complexitat inherent, a la seva transformació contínua, al seu grau cada cop més gran de diferenciació a mesura que avança en el seu procés de vida, a la impossibilitat de conèixer-se a un mateix per complet i ser capaç de comunicar-ho, i també a la impossibilitat de comprendre per fora de la pròpia experiència de qui s’hi esforça a fer-ho.
Sense treure importància al que s’ha dit fins aquí, i de forma més particular, s’entén que homes i dones, de qualsevol edat o condició, són éssers de naturalesa biològica, psicològica, social i espiritual, l’expressió i la interacció dels quals els conforma en cada cas particular com un ésser multidimensional integrat, únic i singular de necessitats característiques, capaç d’ actuar deliberadament per assolir les fites que per si mateix defineix, assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i benestar, i relacionar-se amb si mateix i amb el seu ambient en la direcció escollida voluntàriament.
Guardant valoració... 
Comentaris
