Infermera virtual.com

Pas de l'aigua i de les substàncies que hi té dissoltes a l'interior d'una cèl·lula o d'un organisme. Pas dels elements nutritius de l'intestí al torrent sanguini.

Aliment no calòric: Aliment especialment preparat en la seva composició a fi que el valor calòric en elements energètics sigui mínim, però que alhora proporcioni les quantitats necessàries de proteïnes i vitamines (nutrició dietètica).

Neurotransmissor amb acció inhibidora o excitadora segons el tipus de receptor colinèrgic utilitzat, que afavoreix la transmissió de l'impuls nerviós en les sinapsis del sistema nerviós central i del sistema nerviós perifèric.

Neurotransmissor amb acció inhibidora que atura la transmissió de senyals elèctrics en la sinapsi de les neurones del sistema nerviós central.

És un producte derivat de les purines del metabolisme, que són components cel·lulars presents tant als aliments (carns , aus de caça, peix blau o marisc) com a les cèl·lules del cos. Un excés pot provocar malalties, com ara càlculs al ronyó o la gota, que es caracteritza per episodis d’inflamació en les articulacions i per ser molt dolorosa. 

Sensació de coïssor que comença a la boca de l'estómac, darrere de l'estèrnum, i es desplaça pel pit fins a la gola. Aquest símptoma normalment es presenta una hora després d'ingerir aliments i pot persistir durant diverses hores més. De vegades va acompanyat de la sensació que el menjar o els líquids tornen a la gola o a la boca (regurgitació), especialment quan la persona s'ajup o s'estira (aleshores es parla de reflux esofàgic). Aquests símptomes, a més, solen provocar un gust amarg o àcid a la boca.

Trastorn de l’equilibri acidobàsic caracteritzat per l’augment de la concentració plasmàtica d'hidrogenions (ions d’hidrogen). El nombre d’ions hidrogen és més gran del que els sistemes amortidors poden absorbir i, per tant, el valor del pH és baix.

Són dos àcids grassos que han de ser aportats per la dieta ja que no són sintetitzats en l’organisme. Són l’àcid linoleic i l’àcid α-linolènic.

Qualsevol moviment corporal, produït per la musculatura esquelètica, que té com a resultat una despesa energètica per sobre del metabolisme basal.

Les activitats de la vida diària són aquells requisits que les persones, en un marc temporal concret, han de satisfer per al seu propi benefici, a fi d’aconseguir el manteniment de la vida, un funcionament saludable, el desenvolupament personal continu, i el major grau de benestar i qualitat de vida possible. Les activitats de la vida diària inclouen respirar, menjar i beure, moure’s, reposar i dormir, eliminar, evitar perills i prevenir riscos, comunicar-se i interaccionar socialment, i treballar i divertir-se.

Conjunt d'activitats orientades al manteniment del funcionament d'una persona i de la seva independència, que no són bàsiques per a la cura personal i impliquen la presa de decisions o la interrelació amb el medi.

Consum repetit d’una o diverses substàncies psicoactives, fins al punt que el consumidor (denominat addicte) s’intoxica periòdicament o de forma contínua, mostra un desig compulsiu de consumir la substància (o les substàncies) preferida, té una enorme dificultat per interrompre voluntàriament o modificar el consum de la substància i es mostra decidit a obtenir substàncies psicoactives per qualsevol mitjà. 

Típicament hi ha tolerància i amb freqüència apareix la síndrome d’abstinència quan se’n suspèn el consum. El 1960 l’OMS va recomanar que s’abandonés aquest terme i s’usés el de dependència, que pot existir amb diversos graus de severitat. Addicció no és un terme diagnòstic acceptat en l’ICD10, però continua essent àmpliament usat pels professionals i el públic en general.

Substància sense poder nutritiu o emprada amb finalitats no nutritives que hom afegeix en qualsevol fase de l’elaboració dels aliments per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques, per tal d’evitar-ne l’alteració espontània o per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència. Aquests additius són classificats en antimicrobians, antioxidants, modificants de la textura física i aromes.

Període de la vida que segueix la infància i precedeix l’adultesa. 

Nota: L’adolescència comença amb l’aparició dels caràcters sexuals secundaris, aproximadament als 14 anys en el noi i als 12 en la noia, i va acompanyada de canvis psicològics importants de les esferes instintiva, afectiva i intel·lectual.

Etapa vital de les persones en la qual s’experimenten canvis biològics i psicosocials fonamentals, en les activitats que es duen a terme o en la manera d'afrontar la realitat. És el període més llarg del cicle vital de la persona, que s'inicia al final de l'adolescència fins al final de la vida.

Trastorn consistent en una alteració de la veu produït per la manca de tancament i vibració dels plecs vocals, a causa de lesions dels òrgans de la laringe o de trastorns psíquics.

Habilitats cognitives i socials que determinen la motivació i la capacitat dels individus per accedir a la informació, comprendre-la i utilitzar-la, per promoure i mantenir una bona salut.

Substància o producte destinat a ser ingerit o amb probabilitat raonable de ser-ho, tant si ha estat transformat del tot o parcialment com si no.

Acció i efecte de donar o rebre aliments o substàncies nutritives.

Alimentació en què els nutrients s’administren per via intravenosa i se suprimeixen els mecanismes fisiològics de la digestió. 
 
Nota: Hi ha dos tipus de nutrició parenteral: la nutrició parenteral total i la nutrició parenteral perifèrica.