Glossari principal del lloc web.
Llistat definicions
Autisme
El trastorn de l’espectre autista (ASD) és una gamma de trastorns complexos del neurodesenvolupament, caracteritzat per impediments socials, dificultats en la comunicació, i patrons de conducta estereotípics, restringits i repetitius.
Font
Instituto Nacional de Trastornos Neurológicos y Accidentes Cardiovasculares [en línia] [Accés agost 2012]. Disponible a: http://espanol.ninds.nih.gov/trastornos/autismo.htm#queAutocura
Conjunt d'accions que duu a terme una persona per al manteniment de la seva vida, la seva salut i el seu benestar.
Font
Diccionari d’infermeria [Internet]. Barcelona: TERMCAT, Centre de terminologia; 2008 [actualitzada 21 de febrer de 2012; accés 23 de febrer de 2012]. Autocura. Disponible a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/A/110/Autoimmunitat
Situació patològica en què el cos reacciona contra els elements que constitueixen el seus propis teixits.
Font
Medciclopedia Exprés. [Internet].[Accés 10 de juny de 2008] Disponible a: http://www.iqb.es/diccio/a/au.htmAutonomia
Capacitat física i psíquica de la persona que li permet satisfer les necessitats bàsiques mitjançant accions realitzades per ella mateixa.
Font
Luís, T., Fernández, C., Navarro, V. De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI. 3a ed. Barcelona: Elsevier/Masson, 2005.Axó
Anomenat també neurita o cilindreix. És la prolongació citoplasmàtica de la neurona, generalment única i de longitud variable (d’uns microns fins a 1 m), que arrenca del pol oposat de les dendrites, i que condueix l’impuls nerviós.
En el sistema nerviós central, els axons poden o no estar recoberts d’una beina aïllant de mielina. La mielinització és assumida pels oligodentròcits. En el sistema nerviós perifèric, els axons, mielinitzats o no, són embolcallats per la beina de Schwann, una membrana proveïda de nuclis.
Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés setembre de 2017]. Disponible a http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0082437.xmlBacil
Bacteri en forma de bastó.
Font
Diccionari.cat [en línia] [Accés juliol 2024] https://www.diccionari.cat/GDLC/bacilBacteri gramnegatiu
Dit del bacteri amb una complexa paret cel·lular formada per una capa interna de glicoproteïnes i una d’externa de lipopolisacàrids que, quan és sotmès a una tècnica bacteriològica basada en el tractament amb un colorant bàsic (tinció de Gram), es descoloreix en tractar-lo amb alcohol.
Font
Diccionari.cat [en línia] [Accés juliol 2024] https://www.diccionari.cat/GDLC/gramnegatiuBacteri grampositiu
Dit del bacteri amb una paret cel·lular formada únicament per glicoproteïnes que, quan és sotmès a una tècnica bacteriològica basada en el tractament amb un colorant bàsic (tinció de Gram), conserva el color en tractar-lo amb alcohol.
Font
Diccionari.cat [en línia] [Accés juliol 2024] https://www.diccionari.cat/GDLC/grampositiuBacteris bífids
Bifidobactèries. Constitueixen el grup principal de microorganismes en la flora intestinal. Les bifidobactèries, similars als lactobacils, inhibeixen el creixement d’espècies patògenes.
Font
Berdonces, J. L. Aspectos de nutrición natural. Antioxidantes y suplementos dietéticos. Espanya: Edicions Rol S.A., 2001Benestar
Conjunt d’actituds i de comportaments que milloren la qualitat de vida de la persona i l'ajuden a arribar a un estat de salut òptim. És un procés actiu destinat a millorar l'estil de vida en totes les seves dimensions.
Font
Donatell, R., Snow, C., & Wilcox, A. Wellness: Choices for Health and Fitness (2ª edició). Belmont, CA: Wadsworth Publishing Company; 1999.Biòpsia
Extracció i examen microscòpic d’un fragment de teixit viu efectuat amb finalitats diagnòstiques.
Font
Diccionari d´infermeria [En línia]. [Accés setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/B/10/Bradicàrdia
Lentitud dels batecs del cor, per sota de 60 pulsacions per minut en l’adult i de 70 en l’infant.
Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés setembre de 2017]. Disponible a: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0085834.xmlBroncospasme
Contracció de la musculatura de la paret dels bronquis que redueix llur calibre.
Font
Terminologìa de ciències de la salut en línia. Accés abril 2017 Barcelona : TERMCAT, Centre de terminologia 2017. Disponible: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/198/Fitxes/catal%C3%A0/B/390/Bulímia nerviosa
Trastorn caracteritzat per episodis repetits d’ingesta excessiva d’aliments i per una preocupació gairebé obsessiva pel control del pes corporal, fet que porta a la persona malalta a adoptar mesures extremes per mitigar l’augment de pes produït per la ingesta de menjar. (OMS)
Font
The ICD-10 Classification of Mental and Behavioural Disorders. Organización Mundial de la Salud. [En línia][Accés juliol 2009]. Disponible a: http://www.who.int/classifications/icd/en/bluebook.pdfCalories
Unitat emprada per a indicar la quantitat de calor alliberada pels aliments durant els processos oxidatius.
Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés gener de 2015]. Disponible a: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0165920.xmlCalostre
Líquid groguenc secretat per la glàndula mamària abans i després del part.
Nota: La secreció del calostre pot començar durant l'embaràs i augmenta els dos o tres primers dies del puerperi, fins a la pujada de la llet
Font
Diccionari d’infermeria [En línia]. [Accés 26 setembre 2011] Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2008. http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/Fitxes/català/C/Càncer
Terme utilitzat per a indicar qualsevol de les formes de neoplàsia maligna, caracteritzades pel creixement il·limitat i autònom d’una neoformació (creixement tumoral), que comprimeix els teixits orgànics adjacents (creixement expansiu) i els envaeix (creixement infiltratiu), i és capaç de provocar metàstasis ganglionars o hematogèniques.
Font
Grup Enciclopèdia Catalana. Diccionari enciclopèdic de medicina. [En línia]. [Accés: desembre 2008] Disponible a: http://www.medic.cat/cgibin/medicx.pgm?GECART=0015130Carboxihemoglobina
Derivat de l'hemoglobina que resulta de la combinació d'aquesta amb monòxid de carboni. Per efecte de tal combinació l'hemoglobina perd la capacitat de transportar oxigen.
Font
Diccionari enciclopèdic de Medicina [Internet]. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana; 1997 [accés 25 de setembre de 2011]. Carboxihemoglobina. Disponible a: http://www.medic.cat/cgibin/medicx.pgm?GECART=0015963Caseïna
Mescla de proteïnes present a la llet i al formatge, molt nutritiva.
Font
Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans [En línia].[Accés 14 febrer 2010] Disponible a: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=case%EFna&operEntrada=0Catecolamines
Hormones produïdes per les glàndules suprarenals que s'alliberen a la sang en moments d'estrès físic o emocional i provoquen un increment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial. Les més conegudes són la dopamina, la norepinefrina i l'epinefrina.