Què cal saber: Viatjar

Respirar
P@)

Fer un viatge a un país o a una zona de gran altitud i sense aclimatació prèvia pot provocar problemes respiratoris a les persones que pateixen mal d’altura.

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Respirar

Menjar i beure
pP@)

Durant un viatge, sobretot si es fa a països en vies de desenvolupament, poden aparèixer alteracions gastrointestinals. Per aquest motiu, és aconsellable seguir unes mesures de prevenció per evitar riscos per a la salut.

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Menjar i beure

p Llegir més...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)

En un viatge es poden fer activitats físiques ocasionals o activitats més intenses, com, per exemple, rutes o excursions a peu. També es poden fer viatges en què el motiu principal sigui fer activitat física: rutes de muntanya, activitats subaquàtiques, rutes en bicicleta, etc. En qualsevol cas, fer aquestes activitats pot comportar riscos per a la salut. Per això, és aconsellable seguir unes mesures de prevenció per evitar aquests riscos.

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

p Llegir més...

Reposar i dormir
P@)

Si es fa un viatge a un país en què hi ha molta diferència horària respecte del país d’origen i si es fa d’una manera ràpida, hi pot haver problemes per dormir.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Reposar i dormir

Eliminar
P@)

Durant un viatge el ritme de les deposicions es pot alterar, cosa que depèn de les característiques de cada persona o de les característiques del viatge, com els canvis d’alimentació, de clima, d’horari i d’allotjament. Les alteracions més habituals són la diarrea i el restrenyiment.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Eliminar

Evitar perills i prevenir riscs
pP@)

 

Fer un viatge pot ser una activitat agradable, però també pot comportar riscos per a la salut. Vetllar per a la salut és una responsabilitat de la persona que viatja. Per això, és aconsellable: 

 

  • Abans de viatjar, saber quines són les precaucions sanitàries del país o de la zona que es vol visitar: les mesures de prevenció de riscos per a la salut, les vacunes i la prevenció del paludisme o malària, sempre amb un consell previ sanitari personalitzat
  • Informar-se de possibles convenis sanitaris amb altres països, en cas d’accident o de malaltia durant el viatge. 
  • Contractar una assegurança mèdica amb una cobertura adequada al tipus de viatge que es fa, a la durada i a la destinació. 
  • Contactar, al país de destinació, amb l’ambaixada o amb el consolat del país d’origen; sobretot en zones amb conflictes polítics, en viatges de llarga durada o en estades en zones aïllades.
  • Prendre decisions per viatjar de forma saludable, tenint en compte les diferents situacions de vida de les persones: les etapes del cicle vital, l’embaràs, tenir un problema de salut crònic, tenir una discapacitat. 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Evitar perills i prevenir riscs

p Llegir més...

Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)

Moltes vegades viatjar es pot convertir en una experiència personal molt enriquidora i els records poden durar tota la vida. Un viatge a un país amb una societat i amb una cultura diferents de la pròpia ofereix la possibilitat d’adquirir nous coneixements i establir relacions amb gent d’altres cultures.

 

Amb la finalitat d’ajudar a què l’experiència del viatge sigui bona, tant per a les persones que viatgen com per a les del país d’acollida, s’aconsella:

  • Respectar i valorar les normes de conducta i d’indumentària del país que es visita. En països musulmans, és aconsellable que les dones evitin portar roba molt escotada o pantalons o faldilles molt curts, sobretot per visitar temples o llocs de culte.
  • Respectar i acceptar la diversitat sociocultural dels països.
  • Demanar permís per fer fotografies a la gent.
  • No fomentar les conductes de caritat i fomentar les conductes de recompensa per un servei prestat.
  • No parlar malament dels polítics o del govern del país que es visita; sobretot en països amb governs autoritaris o amb dictadures.
  • Ser amable, ser pacient i, sobretot, gaudir intensament del viatge.


Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Comunicar-se i interaccionar socialment

p Llegir més...

Treballar i divertir-se
pP@)

Les persones poden viatjar per diferents motius: per turisme, per feina, per cooperació, per visitar la família, etc. Aquests motius també poden determinar diferències en els riscos per a la salut. És per això que és important rebre un consell personalitzat abans del viatge.

 

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Treballar i divertir-se

p Llegir més...

Tòpics i conductes errònies
pP@)

Les vacunes per a les persones que viatgen no són sempre les mateixes. El consell de salut per a la persona que viatja no només depèn de les característiques del viatge, com el país o les zones que es volen visitar, la durada, les condicions del viatge i l’època de l’any, sinó que també està condicionat per les característiques de la persona que viatja, com la història de salut i la situació de vida.

 

Els medicaments per al paludisme o malària no sempre provoquen efectes secundaris. És important conèixer prèviament les característiques del viatge, la història de salut i la situació de vida de la persona que viatja. D’aquesta manera, el medicament per al paludisme que es prengui serà el més adequat, se’n garantirà el màxim efecte i se n’evitaran els possibles efectes secundaris.

 

Després de rebre les vacunes prèvies al viatge, s’ha de continuar tenint cura de la salut. La prevenció de les malalties no només es fa amb vacunes o medicació. Les mesures de prevenció de riscos per a la salut, al contrari, s’han de mantenir durant tot el viatge, ja que la millor prevenció és la que evita la via d’entrada d’una malaltia.

p Llegir més...

Descripció
pP@)

Viatjar es pot definir com traslladar-se d’un lloc a un altre, generalment distant, per diferents motius i amb qualsevol mitja de locomoció.

 

Des d’aquest punt de vista, viatjar, amb la finalitat que sigui, requereix tenir en compte una sèrie de factors per tal d’assegurar el control i el manteniment de la salut de la persona que viatja.

 

Aquests factors estan relacionats amb les particularitats de la persona que viatja, així com amb les característiques del viatge i amb les zones o països que es volen visitar, ja que en cada cas es requeriran unes precaucions determinades. Els països en vies de desenvolupament o amb una situació sanitària que presenta més riscos per a la salut són els que requereixen complementar les recomanacions generals per prevenir problemes per a la salut amb unes recomanacions més específiques.

p Llegir més...

El consell personalitzat
pP@)

Cada viatge comporta una experiència única i diferent per a la persona que el fa. Per tant, els consells i les recomanacions per viatjar amb salut varien en funció de les característiques del viatge i les particularitats de la persona que viatja, com ara la seva història de salut i la situació de vida. Per adaptar els consells i les recomanacions a cada persona en particular, és necessari un consell personalitzat.

Factors que determinen el consell personalitzat: 1. Característiques del viatge, 2. Història de salut de la persona que viatja, 3. Situació de vida de la persona que viatja

 

Entre els factors que determinen el tipus de consells o de recomanacions necessaris per tal que la persona pugui viatjar amb les millors condicions, es troben les característiques del viatge, la història de salut i la situació de vida de la persona que viatja. 

 

1. Característiques del viatge.

Els aspectes que determinen les característiques d’un viatge inclouen la destinació, la durada, el tipus d’allotjament, el recorregut i les condicions del viatge, el tipus de contacte amb la població, l’època de l’any, el mitjà de transport, la pràctica d’activitats de risc i els requeriments administratius i sanitaris.

 

Destinació. És important tenir en compte el país o la zona de destí del viatge, ja que les condicions climatològiques, les diferències horàries, la situació política, les característiques socioculturals i la situació higiènica i sanitària poden ser molt diverses i condicionar les recomanacions de salut que s’han de tenir en compte en cada cas.

Es considera necessari extremar les precaucions en cas de viatges o desplaçaments a: 

  • Zones rurals o aïllades, amb condicions higièniques deficients o bé amb dificultat d’accés a una assistència sanitària en cas de necessitat. 
  • Països o zones amb condicions climàtiques severes: calor o fred intens, humitat elevada, o canvis bruscos de la temperatura ambient durant el dia i la nit. 
  • Països o zones amb conflictes bèl·lics o una situació política inestable.

Persona que vol viatjar                                                          

Font: http://willyfoggy.blogia.com/upload/20061202090612-viatjar.jpg


Durada. La durada del viatge determina el temps que la persona està en contacte amb determinats riscos per a la salut, que són presents, especialment, en països en vies de desenvolupament. Si es fa una estada de llarga duració (superior a 30 dies) a un d’aquests llocs, es considera necessari extremar les precaucions, ja que la persona està més temps en contacte amb els riscos per a la salut.

 

Tipus d’allotjament, recorregut i condicions del viatge. El tipus d’allotjament (hotel, casa particular, acampada), el recorregut (zones rurals o urbanes) i les condicions del viatge (viatge organitzat o amb un itinerari lliure) són aspectes que poden determinar els possibles riscos per a la salut i la possibilitat de necessitar assistència sanitària.

Es considera necessari extremar les precaucions en cas de viatges que suposin: 

  • allotjaments amb condicions higièniques deficients; 
  • recorreguts per zones rurals o aïllades, amb dificultat d’accés a assistència sanitària.

 
Tipus de contacte amb la població. El tipus de contacte amb la població local influeix directament en els riscos per a la salut, sobretot en els països en vies de desenvolupament. En aquest sentit, és important considerar el motiu del viatge (turisme, feina o cooperació), ja que poden condicionar la quantitat i el tipus de contactes mantinguts.

Es considera necessari extremar les precaucions en cas que: 

  • Hi hagi un contacte intens amb la població local en zones amb malalties de contagi de persona a persona, com és el cas, per exemple, de cooperants o voluntaris que treballen molt directament amb els habitants del lloc. 
  • Es desenvolupin feines en contacte amb persones malaltes, refugiats de conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals, o bé tasques que comporten el contacte amb animals, pel risc de contagi d’algunes malalties.

 

Època de l’any. Les condicions climàtiques, com ara els canvis bruscos de temperatura, una temperatura o una humitat elevades, les èpoques seques o de pluja, poden influir en l’augment del risc d’algunes malalties, i determinen, per exemple, el tipus de roba i de calçat recomanats per al viatge.

Es considera necessari extremar les precaucions si s’ha de viatjar a zones amb condicions climàtiques severes: calor o fred intens, i/o humitat elevada.

 

Mitjà de transport. El mitjà de transport utilitzat per arribar al lloc de destí o bé per als desplaçaments interns pot ocasionar riscos per a la salut, com, per exemple, la síndrome de la classe turista en viatges amb avió, el mareig en viatges amb vaixell o els accidents de trànsit en viatges amb automòbil


Pràctica d’activitats de risc. Certes activitats de risc, entre les quals hi ha les esportives, poden formar part del conjunt d’activitats planificades o bé ser el motiu principal en un viatge. Requereixen una consideració especial les activitats de muntanya i les activitats subaquàtiques. 

Requeriments administratius i sanitaris. Segons el país o la zona que es visiti, pot ser necessari: 

  • Consultar el centre de salut o el centre de vacunació internacional per planificar amb temps l’administració de les vacunes obligatòries i/o recomanables segons les característiques del viatge i de la persona que viatja. 
  • Disposar dels visats o dels permisos d’entrada o de recorregut interns, segons el país o la zona que es vol visitar, que es poden gestionar en el país de destí o en el d’origen.

Control d'aduanes

Font: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html.ca/dir2019/csvacviat.htm

 

- Institut Català de la Salut: Nous telèfons per demanar cita prèvia a les unitats de salut internacionals.

 

2. Història de salut de la persona que viatja.

 

Està relacionada amb els problemes de salut actuals o anteriors, aguts o crònics; les al·lèrgies a medicaments, a aliments o a factors ambientals; l’historial de vacunes i les limitacions físiques o psíquiques de la persona que viatja.

Malalties o problemes de salut, aguts o crònics. Fan referència als problemes de salut o a les malalties que la persona ha tingut al llarg de la vida o que té en el moment d’emprendre el viatge. En aquest sentit, també és important tenir en compte si la persona segueix cap tractament i, si és així, saber quin. Això pot condicionar els consells de salut específics per a la seva situació. 

Al·lèrgies a medicaments, a aliments o a factors ambientals (pol·len, pols, àcars...). Aquestes al·lèrgies poden requerir una preparació i uns consells de salut específics. 

Historial de vacunes de la persona. És necessari conèixer l’historial previ de vacunes universals, com, per exemple, la del tètanus en adults per evitar problemes de salut si es donen ferides durant el viatge. En el cas dels nens, cal tenir en compte el calendari de vacunes infantil per evitar les malalties habituals durant la infància i ajustar-lo a les vacunes necessàries per al viatge que es vol fer.

Limitacions físiques o psíquiques. Aquestes limitacions poden requerir adaptacions logístiques o instrumentals durant els desplaçaments o l’allotjament, o la necessitat d’una persona acompanyant.

 

3. Situació de vida de la persona que viatja.

Té relació amb aspectes específics de la persona i amb la seva situació de vida actual. Les situacions principals de vida que cal tenir en compte a l’hora de decidir les precaucions específiques són l’edat de la persona i l’embaràs.

L’edat. És un aspecte que pot requerir unes precaucions específiques per prevenir els riscos per a la salut. Cal extremar les precaucions durant la infància i la vellesa, ja que alguns problemes de salut es poden agreujar en aquestes etapes del cicle vital. 


L’embaràs. Si una dona està embarassada o sospita que ho pot estar pot requerir, en funció de les setmanes de gestació i de les condicions del viatge, unes precaucions específiques per prevenir els riscos per a la salut.

Dona embarassada descansant
Font: http://www.blogdelbebe.com/imagenesWeb/internas/viajar-embarazada.jpg

p Llegir més...

Prevenció de problemes de salut
pP@)

Les mesures de prevenció són les conductes i les actuacions de la persona que viatja destinades a evitar problemes de salut com els trastorns gastrointestinals, les alteracions produïdes per picades o mossegades d’insectes o d’animals, les malalties transmeses per mossegades d’animals, les alteracions provocades per les condicions climàtiques o geogràfiques, les produïdes pel contacte amb l’aigua i/o amb les espècies aquàtiques, les malalties de transmissió sexual i les alteracions relacionades amb els mitjans de transport i la pràctica d’activitats de risc. També es considera una mesura de prevenció la preparació d’una farmaciola adequada i adaptada a les necessitats específiques del viatge i de la persona que l’emprèn.

1. Trastorns gastrointestinals, 2. Alteracions produïdes per les picades o mossegades d'insectes, 3. Malalties transmeses per mossegades d'animals, 4. Alteracions provocades per les condicions climàtiques o geogràfiques, 5. Alteracions produïdes pel contacte amb l'aigua i/o amb espècies aquàtiques, 6. Malalties de transmissió sexual, 7. Alteracions relacionades amb els mitjans de transport (7.1 viatjar amb avió, 7.2 viatjar amb automòbil, 7.3 Viatjar amb vaixell), 8. Alteracions relacionades amb la pràctica d'activitats de risc (8.1 activitats de muntanya, 8.2 activitats subaquàtiques), 9. Preparar la farmaciola, 10. En tornar del viatge.

 

 

1. Trastorns gastrointestinals

Les alteracions gastrointestinals més freqüents en un viatge són l’anomenada diarrea del viatger i el restrenyiment. Tots dos s’expliquen, generalment, pel canvi d’hàbits alimentaris, d’aliments, del tipus d’aigua, dels horaris i, en viatges a un país en vies de desenvolupament, també per la contaminació de l’aigua, dels líquids o dels aliments per part de microorganismes patògens.

 

1.1 Aigua i líquids

Tots els líquids, en especial, l’aigua, són una via d’entrada important de microorganismes i una de les causes principals de la diarrea del viatger.

Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

  • En països amb temperatura elevada o en èpoques d’estiu, beure molta aigua i/o líquids per evitar la deshidratació o cop de calor.

 
Recomanacions específiques. Les persones que viatgen a llocs on es poden donar situacions de risc alt, com els països en vies de desenvolupament, han d’extremar aquestes mesures de prevenció: 

  • Beure aigua envasada. 
  • Evitar els glaçons si no es té la garantia que estan fets amb aigua potable. 
  • Consumir refrescos o líquids envasats i assegurar-se que el tap està intacte o que el tancament és hermètic. 
  • Prendre infusions com el té o el cafè, ja que cal bullir l’aigua per preparar-les. 
  • Potabilitzar l’aigua quan no és potable, fent-la bullir durant 10 minuts. Si això no es pot fer, cal fer servir potabilitzadors preparats a base de clor i seguir les recomanacions del fabricant. L’aigua també es pot potabilitzar afegint-hi, per cada litre, de 2 a 4 gotes de lleixiu sense detergent o de 5 a 10 gotes de tintura de iode al 2 %. Després de fer servir un potabilitzador, cal esperar 30 minuts abans de beure l’aigua.

 

1.2. Aliments

Els aliments contaminats són una de les grans vies d’entrada de microorganismes o de toxines, causa principal de les diarrees en la persona que viatja.

Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

  • Rentar-se les mans abans de menjar per tal de no contaminar els aliments. 
  • Evitar els aliments en mal estat o que no hagin passat cap control sanitari.


Recomanacions específiques. Les persones que viatgen a llocs on es poden donar situacions de risc alt, com els països en vies de desenvolupament, han d’extremar aquestes mesures de prevenció: 

  • Consumir els aliments cuinats i acabats de fer, ja que l’efecte desinfectant del foc inactiva els possibles microorganismes. 
  • Evitar consumir els aliments amb més possibilitats d’estar contaminats per microorganismes, com ara: 
    • les verdures crues i la fruita pelada; cal pelar-la un mateix o bé rentar-la amb aigua potable o potabilitzada; 
    • la carn, el peix i el marisc poc cuits; 
    • la llet i els derivats làctics casolans d’animals sense control sanitari; 
    • els productes de pastisseria i els gelats d’elaboració casolana; 
    • els aliments cuinats que han estat exposats a temperatures elevades durant un període llarg de temps. 
    • els aliments comprats a venedors ambulants o en parades al carrer, ja que les condicions higièniques solen ser més precàries en aquests contextos.

Per a les persones que pateixen diarrea o restrenyiment, hi ha una sèrie de consells de salut:

- Diarrea
Restrenyiment

 

2. Alteracions produïdes per les picades o les mossegades d’insectes:

Les picades o les mossegades d’insectes poden produir reaccions locals (picor, inflamació, ampolles o dolor en la zona de la picada) o transmetre malalties com el paludisme o la malària, la febre groga, el dengue, etc., freqüents en alguns països en vies de desenvolupament, especialment en els que es troben a la zona tropical (cadascun dels dos paral·lels de l'esfera terrestre situats a una distància de l'equador de 23º 27' nord i sud respectivament).


Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

  • Utilitzar roba de màniga llarga i colors clars, sobretot del capvespre fins a la matinada, ja que aquestes són les hores de màxima activitat de la majoria d’espècies de mosquits. 
  • Evitar utilitzar perfums intensos i roba de colors foscos, ja que poden atreure els insectes. 
  • Fer servir repel·lents d’insectes amb base de dietilnonamida (DEET) en concentracions d’entre el 30 % - 50 % per a adults; per als infants, hi ha productes amb una concentració més baixa de DEET i presentacions en forma de cremes. També hi ha repel·lents d’insectes amb base de productes naturals com ara l’eucaliptus. 
  • En països o situacions climàtiques en què augmenta la suor a causa de la humitat elevada, repetir l’aplicació del repel·lent amb més freqüència (cada 3 o 4 hores), per tal de mantenir-ne l’efecte protector. 
  • Si es fan activitats amb animals o en què hi ha d’haver animals a prop, com ara excursions a cavall, portar màniga llarga, pantalons llargs i calçat tancat per evitar el contacte amb les paparres.


Recomanacions específiques. Les persones que viatgen a llocs on es poden donar situacions de risc alt, com els països en vies de desenvolupament, han d’extremar aquestes mesures de prevenció: 

  • Fer servir una mosquitera per dormir, sobretot a la nit. És recomanable impregnar-la amb permetrina, una substància que allunya els mosquits. 
  • Aplicar insecticida en esprai a l’habitació una estona abans d’anar a dormir. 
  • Utilitzar espirals d’encens que desprenen una substància insecticida o bé aparells elèctrics amb pastilles repel·lents, sobretot durant la nit. 
  • Evitar caminar descalç pel risc de ferides als peus o pel risc de contagi d’algunes malalties per contacte amb la pell. 
  • Portar un calçat còmode i ventilat, però tancat, en viatges a zones amb risc de picades d’aràcnids o d’insectes. 
  • En zones amb molts aràcnids que poden buscar refugi, espolsar la roba i el calçat abans de posar-se’l, sobretot al matí, i fer el mateix amb els llençols i o el sac de dormir abans de ficar-se al llit.


Per a les persones que tenen una reacció local per picada i/o mossegada d’insecte, hi ha una sèrie de consells de salut:

Reaccions locals per picada i/o mossegada d’insecte

Mosquit

Font: Infermera virtual

 

3. Malalties transmeses per mossegades d’animals

El contacte amb animals domèstics o salvatges comporta el risc de patir ferides per mossegades o esgarrapades i, en el cas d’animals sense control sanitari, el contagi de malalties com la ràbia


Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

  • En general, evitar el contacte amb tots els animals que no tinguin el control sanitari adequat, tant si són salvatges com si són domèstics. 
  • Evitar el contacte amb animals domèstics desconeguts encara que semblin mansos. 
  • Evitar acostar-se a animals grans amb cries, ja que podrien interpretar-ho com una amenaça i reaccionar de manera defensiva. 
  • Evitar donar menjar a animals domèstics o ensinistrats, com ara micos. 

 

4. Alteracions provocades per les condicions climàtiques o geogràfiques

Els canvis climatològics bruscos o freqüents, les variacions d’altitud, de temperatura o d’humitat, que són habituals en els viatges a zones geogràfiques diferents, poden ocasionar alteracions de la salut o agreujar l’estat d’una malaltia crònica.

 

4.1 Temperatura i humitat

Factors com el sol, la humitat, la calor extrema o el fred intens (propis de països andins o de l’hemisferi nord) poden afectar la salut amb alteracions com la insolació o la hipotèrmia. Aquests problemes poden dificultar la continuació normal del viatge i, en alguns casos, agreujar malalties prèvies.

Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

  • Portar sempre roba adequada a la temperatura del país o de la zona que es vol visitar. 
  • Tenir a mà roba d’abric per protegir-se de les baixades brusques de temperatura en llocs amb fred intens o canvis de temperatura freqüents. 
  • En països càlids o viatges durant l’època d’estiu: 
    • portar roba còmoda transpirable i de teixits naturals com el cotó o el lli; 
    • portar mitjons de teixits naturals que permetin la transpiració; 
    • dur un calçat còmode i adaptat a les condicions del viatge i el clima, per prevenir lesions a la pell del peu; 
    • evitar exposicions llargues al sol, sobretot a les hores centrals del dia; 
    • utilitzar crema de protecció solar alta amb una precaució especial en nens i en persones amb la pell delicada, per evitar cremades solars; 
    • posar-se ulleres de sol per protegir-se els ulls, i barret o mocadors al cap per evitar insolacions; 
    • prendre líquids en abundància, especialment aigua, per evitar la deshidratació; 
    • tenir una precaució especial amb els nens, que es poden deshidratar més ràpidament, la gent gran, que percep menys la set, les dones embarassades i les persones amb malalties cròniques.

Persona suant per la calor

 Font: infermera virtual

 

4.2 Altitud

En les zones amb una altitud superior als 2.500 metres, pot aparèixer l’anomenat mal d’altura, provocat per una reducció de la concentració d’oxigen a l’atmosfera i un ascens brusc que no dóna temps al cos per adaptar-se i aclimatar-se al canvi. Els símptomes solen aparèixer a partir d’1-6 hores després de l’arribada i els més habituals són el cansament davant de petits esforços, el mal de cap, les nàusees, els vòmits, l’anorèxia (pèrdua de gana) i l’insomni. No totes les persones pateixen els mateixos símptomes ni amb la mateixa intensitat. Cal que les persones amb problemes cardíacs o pulmonars parin una atenció especial als problemes respiratoris que poden aparèixer.

Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

  • Programar un ascens gradual per afavorir l’adaptació del cos a l’altitud. 
  • Evitar fer grans esforços físics, àpats copiosos i un consum excessiu d’alcohol els primers dies d’estada en aquestes zones. 
  • Planificar les visites o les excursions més suaus per als primers dies, si l’ascens gradual no és possible.


Per a les persones que pateixen insolació o hipotèrmia, hi ha una sèrie de consells de salut:
Insolació
Hipotèrmia
Febre

 

5. Alteracions produïdes pel contacte amb l’aigua i/o amb espècies aquàtiques

La realització d’activitats que impliquin el contacte amb l’aigua i/o amb espècies aquàtiques pot comportar riscos per a la salut, com les picades o les lesions causades per espècies aquàtiques o, en el cas de viatges a determinades zones o països en vies de desenvolupament, el contagi d’algunes malalties per contacte amb l’aigua dolça.

Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

  • Aigua salada. Quan es fan activitats al mar o a l’oceà, es poden produir lesions accidentals per picades (de peix escorpí, per exemple), per contacte (com ara amb meduses), per mossegades (de pop, per exemple) o ferides (per contacte amb coralls, per exemple). Per això, cal seguir les mesures de prevenció següents: 
    • informar-se prèviament de les espècies marines perilloses i de les zones amb risc de lesions, com ara els esculls de corall; 
    • portar la protecció personal adequada a l’activitat que es vulgui fer, com ara una armilla salvavides per a la navegació a vela, un vestit de neoprè, guants i ulleres per activitats subaquàtiques, etc. 
    • protegir-se els peus amb un calçat adequat per caminar en zones amb pedres, esculls de coral o espècies marines que poden picar, com, per exemple, el peix aranya, per tal d’evitar picades o ferides.
  • Aigua dolça. Quan es fan activitats en rius, llacs, estanys, basses o piscines clorades, es poden produir lesions accidentals per caigudes o relliscades o per picades d’insectes que habiten a les ribes, mossegades d’animals aquàtics o bé per contagi de fongs en el cas de piscines. Per això, cal seguir les mesures de prevenció següents: 
    • informar-se prèviament de l’estat del riu, del llac o de l’estany per saber si hi ha remolins o corrents i prevenir del perill d’ofegament; 
    • protegir-se els peus amb un calçat adequat per caminar en zones relliscoses o amb pedres per tal d’evitar caigudes o ferides als peus; 
    • portar la protecció personal adequada a l’activitat que es vulgui fer, com ara una armilla salvavides o un vestit de neoprè en activitats d’aventura en rius; 
    • portar xancletes, sobretot a les zones de dutxes de les piscines, pel risc de contagi de fongs als peus; 
    • evitar posar les mans sota l’aigua en forats naturals, pel perill de mossegades o picades d’animals aquàtics que s’hi puguin amagar.

Per a les persones que pateixen reaccions locals per contacte amb espècies marines o per ferides, hi ha una sèrie de consells de salut:

Reaccions locals per contacte amb espècies marines 
Ferides 

Recomanacions específiques. Les persones que viatgen a llocs on es poden donar situacions de risc alt, com els països en vies de desenvolupament, han d’extremar aquestes mesures de prevenció: 

  • Aigua salada. Si es fan activitats al mar o a l’oceà en aquests països, cal mantenir totes les mesures de prevenció generals. 
  • Aigua dolça. Quan es fan activitats en rius, llacs, estanys o basses en algun d’aquests països, hi ha el risc de contagi d’algunes malalties infeccioses (que és la manifestació clínica conseqüència d’una infecció provocada per un microorganisme, com ara bacteris, fongs, virus, etc.) o parasitàries (malaltia causada per paràsits). Per això, cal seguir les mesures de prevenció específiques següents: 
    • Evitar banyar-se en rius, llacs, estanys o basses, ja que impliquen el risc de contreure algunes malalties tant pel contacte de la pell amb l’aigua com per la ingestió d’aigua contaminada.

 

6. Malalties de transmissió sexual:

Tot i que les malalties de transmissió sexual tenen una distribució mundial, són més freqüents en els països en vies de desenvolupament. Les mesures de prevenció recomanades per evitar-les, també prevenen del contagi per via sexual de virus com el de l’hepatitis B o C i el de la immunodeficiència humana (VIH). 


Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

  • Fer servir el preservatiu en les relacions sexuals no segures. 
  • Assegurar-se del bon estat del preservatiu comprovant-ne la data de caducitat i la integritat de l’embolcall i vigilant que no hagi estat exposat a temperatures altes.

 

7. Alteracions relacionades amb els mitjans de transport:

Els mitjans de transport per arribar al país o la zona de destí o per moure’s en els desplaçaments interns poden implicar riscos per a la salut.

 

7.1 Viatjar amb avió

L’avió és el mitjà de transport que se sol utilitzar per viatjar a distàncies mitjanes o grans. Tot i que les cabines dels avions tenen la pressió de l’aire adequada perquè no produeixi efectes adversos als passatgers, es recomana consultar l’equip de salut si els viatgers són: 

  • nadons menors de set dies; 
  • dones després de la 36a setmana d’embaràs o després de la 32a en cas d’embarassos múltiples; 
  • dones fins a 7 dies després del part; 
  • persones que hagin fet, durant dies, immersions subaquàtiques a més de 9 metres de profunditat 24 hores abans d’emprendre el viatge o que hagin fet un màxim de 2 hores d’immersió 12 hores abans; 
  • persones que: 
    • hagin passat per intervencions de cirurgia o que tinguin lesions recents, sobretot a zona abdominal; 
    • tinguin infeccions nasals o d’orella, ja que dificulten l’adaptació als canvis en la pressió atmosfèrica durant l’enlairament i l’aterratge; 
    • tinguin un antecedent recent d'infart de miocardi, angina de pit o ictus
    • pateixin una malaltia respiratòria crònica greu i no estabilitzada, o dificultat respiratòria en repòs. 

Síndrome de la classe turista.

Es tracta d’un problema circulatori provocat per la formació d’un coàgul de sang a les venes de les cames que, de vegades, es pot desplaçar fins als pulmons. La formació d’aquest coàgul està afavorida per la immobilitat prolongada de les cames en l’espai reduït del seient de l’avió, de l’autocar o del cotxe i, en viatges de llarga durada, pot aparèixer en persones sense problemes de salut previs. El risc augmenta en: 

  • persones de més de 40 anys; 
  • persones fumadores; 
  • persones amb obesitat; 
  • dones embarassades o que prenen anticonceptius; 
  • persones amb: 
    • varius o problemes circulatoris a les cames; 
    • càncer o malalties hematològiques (malaltia relacionada amb el sistema sanguini) que afavoreixen l’aparició de trombosi; 
  • persones amb antecedents de: 
    • trombosi o embolisme pulmonar o que tenen antecedents familiars amb el mateix problema de salut; 
    • traumatisme o cirurgia recent a les cames o l’abdomen.

Recomanacions generals. Totes les persones que han de fer un desplaçament llarg que implica moltes hores d’immobilitat han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

  • Dur mitges elàstiques o mitjons de compressió creixent, ja que afavoreixen el retorn venós de les cames i eviten l’estancament de la sang, de manera que disminueixen el risc d’aparició de coàguls; 
  • Beure líquid en abundància, especialment, aigua, abans i durant el vol per mantenir una bona hidratació; 
  • No beure alcohol durant el viatge. 
  • Cada hora, caminar una mica pel passadís de l’avió. Si es viatja amb autobús o amb cotxe, es recomana aprofitar les parades per caminar una mica. 
  • Fer petits exercicis des del seient, com estirar i aixecar les cames, moure els dits dels peus i els turmells. 
  • Evitar encreuar les cames. 
  • No dur roba ni mitjons ajustats ja que obstaculitzen el recorregut de la sang. 
  • En el cas de persones amb factors de risc, consultar prèviament la infermera o el metge.

 

Trastorn horari o jet lag

És una alteració relacionada amb els canvis d’horari sobtats de més de cinc hores que sol aparèixer després de viatges d’avió que impliquen un pas de quatre o cinc zones horàries tant en direcció est-oest com oest-est. Generalment, es manifesta per cansament, insomni durant les noves hores nocturnes, malestar general, desorientació, alteracions gastrointestinals, irritabilitat, dificultat en la concentració o disminució del rendiment tant mental com físic. Aquests símptomes desapareixen gradualment a mesura que el cos s’adapta a la nova zona horària.

 

Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

  • Anar ajustant els horaris de descans i dels àpats a l’hora del país de destí, si és possible, dos o tres dies abans de la sortida. Si es viatja en direcció a l’est, es recomana anar a dormir una hora abans del que és habitual, mentre que, si es viatja en direcció a l’oest, convé fer-ho una hora més tard. Si no es pot seguir aquesta adaptació progressiva abans, es pot fer mentre es viatgi. D’aquesta manera, es poden reduir els efectes més freqüents del canvi horari.
  • Quan es vola cap a l’oest, pot ser útil exposar-se a la llum durant la tarda i evitar la llum del matí (per mitjà de l’ús d’antifaços o ulleres fosques). En canvi, quan es vola cap a l’est, és recomanable evitar la llum del vespre i exposar-se a la llum del matí. 
  • Afavorir l’exposició a la llum diürna en arribar al país de destí, ja que millora l’adaptació del cos al nou horari. 
  • Evitar el consum excessiu d’alcohol i de cafeïna, ja que pot induir a la somnolència o l’excitació i, per tant, destorbar l’adaptació al nou horari de descans.  
  • Evitar àpats abundants que, com que costen més de digerir, poden dificultar el son.
  • En el lloc de destinació, intentar dormir un mínim de 4 hores durant la nit local, el que s’anomena “son de suport”, per tal que el rellotge corporal intern pugui adaptar-se al canvi horari.
  • Les persones que prenen medicació a un horaris determinats (per exemple, insulina) han d’anar ajustant l’horari de la medicació fins a quadrar-lo amb el del lloc de destinació.
  • El cicle de llum i foscor és un dels factors més importants per fixar el rellotge corporal intern. Una exposició oportuna a la llum diürna, preferentment la llum del sol, en el lloc de destinació, generalment ajuda a adaptar-se.
  • De vegades, utilitzar pastilles per dormir d’acció curta pot ajudar, encara que només s’han de fer servir seguint recomanacions mèdiques. 

 

7.2 Viatjar amb automòbil

Viatjar amb cotxe, ciclomotor, motocicleta o transport comunitari com un autobús pot comportar certs perills i riscos per a la salut, com la síndrome de la classe turista o els accidents de trànsit.

Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen amb automòbil han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

Com a conductor:

  • assegurar-se que el vehicle compleix les normes mínimes de seguretat i les condicions de funcionament; 
  • respectar les normes de trànsit universals i pròpies del país i informar-se de la necessitat de fer algun tràmit previ pel que fa al permís de conduir;
  • portar casc protector si es va amb ciclomotor o motocicleta. 

 
Com a passatger:

  • assegurar-se que el vehicle compleix les garanties mínimes de seguretat i les condicions de funcionament; 
  • comprovar que el conductor estigui autoritzat i en condicions per conduir; 
  • portar casc protector si es viatja al seient posterior d’un ciclomotor o d’una motocicleta. 

 
Com a vianant:

  • mantenir una actitud d’alerta i anar pel carrer o per les carreteres seguint les normes de seguretat, ja que, en molts països, no es respecten les prioritats dels vianants, cosa que augmenta el risc d’accidents; 
  • portar una llanterna i roba amb algun element fosforescent si es camina per zones amb poca il·luminació.

 

7.3 Viatjar amb vaixell

Aquest mitjà de transport pot comportar certs perills i riscos per a la salut. 


Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen amb vaixell han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció:

  • Anar amb calçat antilliscant per la coberta del vaixell per evitar possibles accidents. 
  • En cas de tendència al mareig: 
    • en llocs tancats, evitar llegir o fer activitats que requereixin concentrar la vista; 
    • consumir aliments en poca quantitat i fàcils de digerir; 
    • mirar un punt fix o bé la línia de l’horitzó quan s’estigui a coberta; 
    • prendre, mitja hora abans d’embarcar, un medicament contra el mareig. 
  • Seguir totes les normes de seguretat durant el viatge amb vaixell, i extremar-ne el compliment si fa mal temps. 
  • Protegir-se la pell amb una crema amb factor de protecció solar elevat per evitar les cremades. 
  • Portar roba d’abric i impermeable, encara que el recorregut sigui per zones càlides o en èpoques de calor, ja que, de nit, la baixada de la temperatura i la humitat elevada poden intensificar la sensació de fred. 
  • Seguir els consells de salut o rebre les vacunes necessàries, segons el recorregut i les parades a ports de països amb situacions sanitàries diferents.

 

8. Alteracions relacionades amb la pràctica d’activitats de risc:

Certes activitats esportives, en especial les de muntanya i les subaquàtiques, requereixen unes precaucions específiques per evitar riscos per a la salut.

 

8.1 Activitats de muntanya

Activitats com el senderisme, les ascensions a muntanyes o l’escalada poden comportar certs problemes i riscos per a la salut. 


Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

  • Tenir una base de preparació física i haver planificat correctament l’activitat. 
  • Contractar una assegurança que cobreixi les activitats esportives que es vulguin fer. 
  • Informar-se prèviament de les condicions per fer aquestes activitats al país o la zona de destí, com ara la climatologia o la necessitat de permisos. 
  • Seguir totes les normes de seguretat pròpies de l’activitat que es vulgui fer. 
  • Seguir el procés d’aclimatació si es fa una ascensió d’alta muntanya.

 

8.2 Activitats subaquàtiques

Les activitats relacionades amb el submarinisme poden comportar certs problemes i riscos per a la salut. 


Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

  • Tenir una base de preparació física i haver planificat correctament l’activitat. 
  • Contractar una assegurança que cobreixi les activitats esportives que es volen fer. 
  • Informar-se prèviament de les condicions per fer aquestes activitats al país o la zona de destí, com ara la climatologia o la necessitat de permisos. 
  • Seguir totes les normes de seguretat pròpies de l’activitat a realitzar. 
  • Pel risc de problemes per descompressió, no viatjar amb avió fins que hagin passat: 
    • 24 hores des de l’última immersió a més de 9 metres de profunditat i/o després d’haver realitzat aquesta activitat durant dies; 
    • 12 h després d’un màxim de 2 hores d’immersió.

 

9. Preparar la farmaciola:

La farmaciola conté els medicaments, el material de cures, els informes i/o la documentació mèdica que pot ser necessària en un moment determinat per atendre qualsevol problema de salut, generalment de tipus lleu, que pot patir el viatger.

Infografia: Què dur a la farmaciola de viatge 

Descarregar infografia: Farmaciola de viatge 


Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

  • Medicaments i material bàsic per a emergències: 
    • analgèsic/antitèrmic per al dolor o la febre; 
    • antiinflamatori per a dolors de més intensitat o inflamacions; 
    • antidiarreic per quan la diarrea no s’acompanyi de febre i sempre com a complement de la hidratació oral; 
    • sobres de rehidratació oral, que cal dissoldre en un litre d’aigua, en el cas de diarrees o vòmits (es poden preparar de manera casolana dissolent, en un litre d’aigua, sis culleradetes de sucre, una de sal, una de bicarbonat i suc de llimona); 
    • antihistamínic oral per a reaccions al·lèrgiques o picades d’insectes; 
    • medicaments per al mareig en viatges amb vaixell o per a les persones amb tendència al mareig en diferents mitjans de transport; 
    • material bàsic de cures (tiretes, gases, antisèptic per desinfectar ferides); 
    • termòmetre; 
    • repel·lents d’insectes; 
    • producte tòpic per a la pell, amb un component d’antihistamínic o amb amoníac, per reduir la picor de després de les picades; 
    • crema protectora solar. 
  • En cas de patir una malaltia crònica o en altres situacions de salut especials: 
    • informe mèdic explicatiu en l’idioma del país de destí o dels països de trànsit; 
    • el doble de medicació, distribuïda en diferents llocs de l’equipatge, per si se’n perdés una part, en cas de seguir un tractament farmacològic. 
  • En general, portar els medicaments o el material que la persona sàpiga utilitzar. 
  • En el cas de viatjar en grup, portar una farmaciola única, amb una o més persones que se’n facin responsables. 
  • Utilitzar els medicaments sempre seguint les recomanacions indicades en el prospecte específic corresponent.

 

Medicaments: el prospecte

 

10. En tornar del viatge:

Després d’un viatge a països en vies de desenvolupament, alguns problemes de salut poden presentar-se força temps després de la tornada.

Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen han de tenir en compte aquestes mesures de prevenció: 

  • Després de la tornada d’un viatge a zones amb paludisme o malària, continuar el tractament preventiu corresponent (1 setmana o 4 setmanes, segons el medicament i la recomanació del metge o la infermera). 
  • Consultar la infermera o el metge si durant el viatge o la tornada apareixen problemes de salut. 
  • Si apareixen problemes de salut fins a 12 mesos després de tornar, recordar a la infermera o al metge els antecedents de viatge a un país en vies de desenvolupament.

  

p Llegir més...

Prevenció de la malària o paludisme
pP@)

El paludisme o malària és una malaltia freqüent en alguns països en vies de desenvolupament, de la zona tropical i subtropical d’Àfrica, d’Àsia, de Centreamèrica i d’Amèrica del Sud; es contagia per la picada d’un mosquit, que sol atacar del capvespre fins la matinada.

 

Les persones que viatgen a zones o països endèmics (països on hi ha una malaltia endèmica) han d’aplicar les mesures corresponents per prevenir-la, ja que, si no es tracta de manera adequada, pot tenir conseqüències greus.

Tot i això, convé seguir les mesures preventives recomanades per evitar picades de mosquit, encara que s’hagi fet la prevenció farmacològica de la malària.

Recomanacions generals. Totes les persones que viatgen, han de seguir les mesures de prevenció següents. 

  • Convé personalitzar les mesures de prevenció segons les característiques del viatge: la destinació, la durada, les condicions, l’època climàtica i les característiques de la persona.
  • Cal seguir les mesures de prevenció de les picades de mosquit per evitar el contagi de la malaltia
  • S’ha d’utilitzar el medicament preventiu (quimioprofilaxi antipalúdica) més adequat segons les característiques del viatge i les del viatger, segons les recomanacions personalitzades per una infermera o un metge expert. 
  • Hi ha diferents medicaments preventius i la dosi varia segons el tipus de medicament: Uns s’administren amb dosis setmanals i uns altres, amb dosis diàries. Tots s’han de començar a prendre abans d’entrar en una zona de risc de paludisme o malària i s’han de continuar prenent durant l’estada i en sortir de la zona de risc de la malaltia.

 

- Centres Vacunals/Unitats de Salut Internacional en Catalunya.

- Centres Vacunacions Internacional adscrits al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat

 

p Llegir més...

Viatjar i les etapes del cicle vital
pP@)

Quan la persona es troba en una situació de vida determinada, com, per exemple, pertànyer a un grup d’edat extrema (infància i vellesa) convé que segueixi una sèrie de mesures específiques per prevenir problemes de salut. 

1. Viatjar en la infància, 2. Viatjar en la vellesa

 

1. Viatjar en la infància

 

Generalment, durant la infància no hi ha cap problema per poder viatjar, però sí que, a més de seguir les recomanacions generals, convé tenir en compte les recomanacions següents per evitar riscos per a la salut. 


Mesures preventives específiques. 

  • Beure líquids abundants en països o zones en què faci calor o hi hagi una humitat elevada, ja que els nens són més susceptibles a la deshidratació. 
  • Controlar les condicions d’higiene i de salubritat dels líquids i aliments, a més, convé evitar els aliments crus, pel risc de diarrees i pel perill de deshidratació. 
  • Tenir una cura especial amb les condicions climàtiques extremes: la calor i el fred intens i els canvis de temperatura habituals. Cal portar roba adequada: transpirable i de teixits naturals per a la calor i roba d’abric per al fred. 
  • Portar un barret i protecció solar amb un factor alt, en zones o en èpoques de calor i amb sol, i també per a viatges a la platja o a la muntanya durant l’estiu, per evitar insolacions i cremades solars. 
  • No és recomanable que el nen jugui amb animals, encara que siguin domèstics, ja que poden mossegar o transmetre algunes malalties.


Mitjà de transport. Segons el mitjà de transport utilitzat, l’infant ha de seguir unes precaucions específiques. 

Avió: 
  • Els nens poden viatjar a partir de la setmana d’edat. 
  • Durant l’enlairament i l’aterratge de l’avió, donar el pit o el biberó als lactants, per reduir o evitar les molèsties i el mal d’orella causats pels canvis de pressió en la cabina de l’avió. 
  • Beure amb freqüència, ja que els nens són més susceptibles a la deshidratació.

 

Cotxe: 
  • Utilitzar el seient de seguretat adaptat a l’edat i al pes del nen. 
  • Graduar la temperatura del cotxe entre 20-22 ºC. 
  • Posar un para-sol a les finestres per evitar el sol directe. 
  • Fer parades freqüents durant els trajectes llargs. 
  • Beure amb freqüència, ja que els nens són més susceptibles a la deshidratació. 
  • Portar una joguina perquè el nen es distregui.

 

Vacunacions: 
  • Tenir el calendari de vacunes sistemàtiques infantils actualitzat. 
  • Consultar, al centre de salut o a un centre de vacunacions internacionals, per valorar de forma individualitzada les vacunes necessàries segons les característiques del viatge i les característiques del nen que viatja. 
  • Portar el carnet de vacunacions durant el viatge.

Paludisme o malària.

És important fer prevenció d’aquesta malaltia en viatges a zones on és una patologia habitual, ja que les complicacions poden ser més greus durant la infància. És important extremar les mesures de prevenció de les picades de mosquit; convé consultar al centre de salut o al centre de vacunacions internacionals, per valorar de forma personalitzada quin tipus de medicació preventiva s’ha de seguir segons el pes, l’edat i les característiques del nen que viatja. 

Consells de salut: Infància

 

2. Viatjar en la vellesa

 

Generalment, durant la vellesa no hi ha cap problema per poder viatjar, però sí que, a més de seguir les recomanacions generals, convé tenir en compte les recomanacions següents per evitar riscos per a la salut. 


Mesures preventives específiques

  • Tenir precaució en els viatges a zones amb grans altituds i sense aclimatació prèvia. 
  • Beure amb freqüència en viatges a països o zones amb temperatures elevades, ja que durant la vellesa s’és més susceptible a la deshidratació, perquè amb l’edat es redueix la sensació de set. 
  • Programar el viatge de manera que hi hagi espais i temps suficient per al descans.

 

 

Persona gran amb motxilla viatgera

                                                                   Font: http://www.vuelaviajes.com/wp-content/2008/10/viajero-solitario.jpg

p Llegir més...

Viatjar i altres situacions de vida
pP@)

Quan la persona es troba en una situació de vida determinada, com, per exemple, estar embarassada o tenir una malaltia crònica o una discapacitat física o psíquica, convé que segueixi una sèrie de mesures específiques per prevenir problemes de salut.

  1. Viatjar en l'embaràs
  2. Viatjar i tenir un problema de salut crònic
  3. Persones amb discapacitat

 

1. Viatjar en l'embaràs

 

Generalment, l’embaràs no comporta cap impediment per poder viatjar, però sí que, a més de seguir les recomanacions generals, convé tenir en compte les recomanacions següents per evitar riscos per a la salut, tant de la dona com del fetus.

Infografia: viatjar embarassada

 

Descarregar infografia: Viatjar embarassada


Mesures preventives específiques. 

  • Beure molts líquids, com a mínim dos litres al dia, en països o èpoques amb calor. 
  • Mantenir una dieta equilibrada, sempre que les circumstàncies del viatge ho permetin. 
  • Comprovar que els líquids i els aliments tenen garanties higièniques. 
  • Si es viatja a zones amb grans altituds, cal fer sempre una aclimatació prèvia. 
  • Fer els descansos que siguin necessaris. 
  • Portar roba còmoda i calçat adequat a la temperatura del país i a les característiques del viatge. 
  • Extremar les mesures de protecció contra les picades d’insectes per evitar el contagi d’algunes malalties. 
  • Conèixer els recursos sanitaris disponibles del país de destí.


Mitjà de transport. Segons el mitjà de transport utilitzat, la dona embarassada ha de seguir unes precaucions específiques: Avió, Automòbil, Tren, Vaixell

Avió: 
  • Evitar els trajectes de llarga durada, les dones amb embarassos simples a partir de la setmana 36 i les dones amb embarassos múltiples a partir de la setmana 32 (pel risc de part), i durant els set dies posteriors al part. 
  • A partir de la setmana 28, la majoria de companyies demanen un certificat signat per un professional de la salut, que certifiqui que la dona embarassada no ha presentat cap problema de salut fins aleshores i on consti la data estimada del part. 
  • El risc d’exposició a radiacions atmosfèriques és molt baix tant per al fetus com per a la mare. 
  • Les radiacions dels aparells electrònics dels aeroports no són lesives per al fetus. 
  • El risc de patir tromboembolismes en una dona gestant sense cap problema de salut és molt baix, tot i això es recomana passejar cada dues hores, com a mínim, i fer exercicis circulatoris suaus. 
  • Fer servir roba i calçat còmodes (roba ampla i calçat que es pugui treure amb facilitat); si el viatge és molt llarg, utilitzar mitges de compressió. 
  • No hi ha cap normativa internacional per a la dona embarassada que viatja en avió, però cada companyia té les seves pròpies regles. Així, doncs, caldrà informar-se’n de abans de contractar el viatge.

 

Automòbil: 
  • Portar sempre el cinturó de seguretat, tant si la dona embarassada condueix com si és l’acompanyant. Actualment, existeix un dispositiu homologat, no obligatori, anomenat BeSafe©, que fa passar el cinturó per sota de l’abdomen per evitar traumatismes abdominals en cas de col·lisió. 
  • Viatjar sempre amb roba còmoda que no estrenyi. 
  • Fer parades de deu minuts cada dues hores en els recorreguts llargs. 
  • No prendre medicació per al mareig, si el metge no ho autoritza. 
  • Conduir de manera suau.

Embarassada portant el cinturó de seguretat

 

 

Tren:
  • El tren és un mitjà de transport ideal per a la dona embarassada, ja que s’hi pot passejar, relaxar-s’hi (perquè no s’ha d’estar pendent del trànsit), menjar, beure i anar al lavabo les vegades que convingui.  

 

Vaixell: 
  • L’embaràs no suposa cap impediment per viatjar en vaixell, però cal conèixer la normativa específica de la companyia en què es viatgi. 
  • Viatjar en vaixell durant el primer trimestre d’embaràs pot agreujar les nàusees i els vòmits típics d’aquest període.

 
Vacunacions. Durant l’embaràs es poden administrar algunes vacunes, però n’hi ha de contraindicades, per tant, és important consultar al centre de salut o al centre de vacunacions internacionals quines vacunes poden ser necessàries i fer-ne una valoració individualitzada.
 
Paludisme o malària. És important fer prevenció d’aquesta malaltia en viatges a zones on és una patologia habitual, ja que les complicacions poden ser més greus durant la infància. És important extremar les mesures de prevenció de les picades de mosquit; convé consultar al centre de salut o al centre de vacunacions internacionals, per valorar de forma personalitzada quin tipus de medicació preventiva s’ha de seguir. 

Consells de salut: Embaràs

 

2. Viatjar i tenir un problema de salut crònic

 

Generalment, tenir un problema de salut crònic, com, per exemple, la diabetis, no suposa cap impediment per poder viatjar, però sí que, a més de seguir les recomanacions generals, convé tenir en compte les recomanacions següents per evitar riscos per a la salut. 


Mesures preventives específiques. 

  • Abans del viatge, fer una visita prèvia, a la infermera o al metge, per tal d’assessorar-se de les possibles modificacions o adaptacions en el tractament de la malaltia durant el viatge. 
  • Sempre que sigui possible, viatjar quan la malaltia estigui en una fase controlada, ja que els canvis d’horari, d’hàbits en l’alimentació i en el descans, els canvis en el clima o l’altitud, o els viatges freqüents, podrien provocar més alteracions a la persona. 
  • Les persones amb problemes de salut com ara la diabetis, la dislipèmia (colesterol elevat) o la hipertensió arterial que, com a part del tractament, han de seguir uns hàbits d’alimentació específics, convé que els mantinguin durant tot el viatge. 
  • Portar l’informe mèdic explicatiu del problema de salut crònic en l’idioma del país de destí o dels països de trànsit, per si és necessària l’assistència sanitària. 
  • Si se segueix un tractament farmacològic, cal dur el doble de la medicació, distribuïda en diferents llocs de l’equipatge, per si se’n perd una part. 
  • Conèixer el component genèric de la medicació, per poder aconseguir-ne en cas de necessitat. 
  • Les persones amb al·lèrgies ambientals, com, per exemple, al pol·len, s’han d’informar de l’època estacional del país de destí. 
  • Consultar prèviament la ubicació dels centres de salut o hospitals pròxims al lloc de destí.


Mitjà de transport. Segons el mitjà de transport utilitzat, la persona amb un problema de salut crònic ha de seguir unes precaucions específiques. 

Avió: 
  • Portar l’informe mèdic explicatiu del problema de salut crònic en l’idioma del país de destí o dels països de trànsit, per presentar-lo en l’aeroport en els casos següents: 
    • quan, a l’equipatge de mà, s’hi duu medicació, material mèdic o xeringues i agulles. 
    • quan es duen dispositius metàl·lics, com, per exemple, una pròtesi artificial o un marcapassos, per evitar problemes o alteracions en el moment de passar pels escàners dels controls de seguretat.
  

3. Persones amb discapacitat

 

Generalment, tenir una discapacitat no suposa cap impediment per poder viatjar, però sí que, a més de seguir les recomanacions generals, convé tenir en compte les recomanacions següents per evitar riscos per a la salut. 


Mesures preventives específiques. 

  • Organitzar i adaptar el viatge a les necessitats de cada persona en funció del tipus i del grau de discapacitat, per tal de poder gaudir-lo com la resta de viatgers. 
  • Demanar informació a les companyies aèries, marítimes, de ferrocarrils o de transport per carretera, als aeroports, ports, estacions de tren o autobusos, sobre les ajudes tècniques o humanes per a persones amb discapacitat física i psíquica, amb l’objectiu de facilitar els desplaçaments en el lloc d’origen, de destí o durant el trànsit entre destinacions; també convé informar-se sobre les possibilitats d’un servei d’acompanyament. 
  • Les persones que necessiten una cadira de rodes per moure’s s’han d’informar dels accessos adaptats en el país de destinació. 
  • Les persones amb discapacitat psíquica han de portar una identificació en un lloc visible, perquè el tutor o la persona o entitat responsable les pugui localitzar si es perden.

 

 

p Llegir més...

Vacunacions
pP@)

Les vacunes permeten prevenir d’algunes malalties i complementen les mesures de prevenció de problemes de salut. Per tant, és important rebre-les quan siguin necessàries per protegir-se d’aquestes malalties i poder gaudir, així, d’un viatge amb salut.

Sempre és aconsellable una planificació amb temps, si és possible, d’un mes abans del viatge, per poder administrar les vacunes adients, segons els factors generals que condicionen el consell personalitzat, les característiques del viatge, la història de salut i la situació de vida de la persona que viatja.
Injecció i vacuna

Font: Infermera virtual

 

Cal tenir sempre present que la vacunació no substitueix la necessitat de seguir les mesures preventives de problemes de salut necessàries en cada situació. 

També és important seguir el consell postvacunació.

  

Recomanacions generals

Tot seguit es descriuen les vacunacions que es recomanen de manera general a les persones que viatgen.
 

Tètanus i diftèria

El tètanus és una malaltia greu de distribució mundial causada per un bacteri que es troba a la terra; es contagia a través de les ferides. La diftèria és una malaltia de distribució mundial que pot ser greu; es contagia per contacte amb persones malaltes o portadores de la malaltia. Hi ha una vacuna combinada per a les dues malalties i és recomanable per a qualsevol viatge o destinació.

 

Recomanacions específiques 

Tot seguit es descriuen les vacunes recomanables o obligatòries segons les característiques del viatge, el historial de salut i la situació de vida de la persona que viatja. Són especialment necessàries en els viatges a països en vies de desenvolupament.  

1. Hepatitis A, 2. Hepatitis B, 3. Febre tifoide, 4. Febre groga, 5. Meningitis meningocòccia A-C i A, C, I, W-135, 6. Ràbia, 7. Encefalitis japonesa, 8. Pneumococ, 9. Còlera, 10. Grip, 11. Poliomielitis, 12. Encefalitis centreeuropea, 13. Triple vírica (Sarampió, Rubeola i Parotiditis).

 

1. Hepatitis A

L’hepatitis A és una malaltia habitual en països en vies de desenvolupament; es contagia per l’aigua i els aliments contaminats. La vacuna és recomanable per a viatges a països en vies de desenvolupament, a les repúbliques exsoviètiques, a alguns països de l’est d’Europa i als països bàltics, sobretot per a persones menors de 35-40 anys de països desenvolupats, ja que, probablement, no tenen anticossos d’aquest tipus d’hepatitis. 

 

2. Hepatitis B

L’hepatitis B és una malaltia freqüent en països en vies de desenvolupament; es contagia per via sanguínia i sexual. La vacuna és recomanable en viatges de risc, sobretot per a cooperants, voluntaris, persones que facin viatges de llarga durada, persones que viatgin amb freqüència, persones que facin viatges amb condicions higièniques precàries, etc. 

 

3. Febre tifoide

La febre tifoide és una malaltia freqüent en països en vies de desenvolupament; es contagia per l’aigua i els aliments contaminats. Encara que la persona que viatja es vacuni, s’han de seguir les mesures preventives recomanades en el consum de líquids i aliments


4. Febre groga

La febre groga és una malaltia localitzada en països de l’Àfrica subsahariana i d’Amèrica del Sud; es contagia per la picada d’un mosquit. La vacuna, acompanyada del certificat internacional corresponent, és obligatòria per viatjar a països on la malaltia és endèmica. Encara que la persona que viatja es vacuni, s’han de seguir les mesures preventives recomanades per evitar les picades de mosquit.  


5. Meningitis meningocòccia A-C i A, C, I, W-135

La meningitis meningocòccia és una malaltia localitzada en alguns països de l’Àfrica subsahariana durant l’època seca; es contagia pel contacte amb persones malaltes o portadores de la malaltia. La vacuna és recomanable per a les persones que viatgin a aquestes zones i obligatòria per als peregrins a la Meca durant el hajj, la peregrinació multitudinària que fan els musulmans en acabar el ramadà, ja que en les aglomeracions de gent són habituals els brots d’aquesta malaltia. 

 

6. Ràbia

La ràbia és una malaltia que afecta el sistema nerviós central; es contagia per contacte amb persones o animals malalts, habitualment a través de la mossegada d’un animal malalt. La vacuna és recomanable per a viatgers que entrin en contacte amb animals (veterinaris, zoòlegs, caçadors, antropòlegs, etc.), i en els viatges de llarga durada, en estades en zones rurals o en viatges amb condicions precàries. 

 

7. Encefalitis japonesa

L’encefalitis japonesa és una malaltia localitzada en zones del sud-est asiàtic; es contagia per la picada de mosquit. La vacuna és recomanable en casos especials segons les condicions del viatge, la durada i l’època de l’any (hi ha més riscos durant l’època de les pluges). Encara que la persona que viatja es vacuni, s’han de seguir les mesures preventives recomanades per evitar les picades de mosquit

 

8. Pneumococ

Les malalties causades pel pneumococ són de distribució mundial; es contagien pel contacte amb persones malaltes. La vacuna és recomanable en persones majors de 65 anys, i en menors si tenen una malaltia crònica o malalties que produeixen una disminució de les defenses immunològiques. 

 

9. Còlera 

El còlera és una malaltia intestinal que pot provocar deshidratació per una diarrea greu; es contagia per líquids i aliments contaminats. La vacunació només es recomana en casos molt concrets, ja que el risc de contagi per al viatger és baix. A més, encara que la persona que viatja es vacuni, s’han de seguir les mesures preventives recomanades per controlar el consum de líquids i aliments

 

10. Grip

La grip és una malaltia de distribució mundial; es contagia per contacte amb persones malaltes. La vacuna és recomanable en els casos següents: 

  • Viatgers que pertanyen a grups de risc: persones majors de 59 anys i persones amb malalties cròniques, ja que tenen més risc de patir complicacions. 
  • Viatges a zones amb casos declarats de grip aviària, com ara algunes zones del sud-est asiàtic i la Xina. 
  • Viatges a l’hivern: entre octubre i març, a l’hemisferi nord, i entre abril i setembre, a l’hemisferi sud.

 

11. Poliomielitis

La poliomielitis és una malaltia habitual en zones amb condicions higièniques deficients; es contagia per via oral. La vacuna és recomanable segons la destinació i les característiques del viatge i de la persona que viatja. 


12. Encefalitis centreeuropea

L’encefalitis centreeuropea és una malaltia localitzada només en alguns països del centre d’Europa; es contagia per la picada d’una paparra. La vacuna és recomanable segons les condicions del viatge, la durada, l’època de l’any (de maig a setembre) i les zones que es visitaran durant el viatge. 

13. Triple vírica (Xarampió, Rubèola i Parotiditis)

Aquestes malalties són de distribució mundial; es contagien per contacte amb persones malaltes. La vacuna és recomanable en persones no vacunades en la infància i especialment els nascuts entre 1966 i 1990 (anys en què les cobertures de vacunació infantil comencen a ser òptimes) i que no tinguin antecedents de vacunació o malaltía. 

 

Consell postvacunació

De vegades, en algunes persones les vacunes poden produir reaccions locals (en la zona de la injecció) o bé generals (a tot el cos). Tot seguit es descriuen els consells per tal d’alleugerir aquestes molèsties: 

  1. Reaccions locals. Són dolor, inflamació, envermelliment, calor o nòduls al voltant de la zona de punció. Aquestes reaccions generalment duren només uns dies. Quan apareguin, s’han de seguir les recomanacions següents: 
    • Aplicar fred a la zona: si s’aplica amb un producte congelat, com per exemple, glaçons, acumuladors congelats o una bossa de pèsols, cal cobrir la zona amb una tela per evitar el contacte directe amb la pell. 
    • Prendre un antitèrmic o analgèsics com el paracetamol, si el dolor és intens. 
  2. Reaccions generals. Són les que, generalment, afecten tot el cos: febre, dolor o malestar general. Quan apareguin, s’han de seguir les recomanacions següents: 
    • Prendre un antitèrmic o analgèsics com el paracetamol, per a la febre o dolor generalitzat. 
    • Si els símptomes no milloren o si s’agreugen, consultar a un professional sanitari.

Infografia: consells postvacunació

Descarrega't aquí la infografia

 

p Llegir més...

Problemes de salut del viatger
pP@)

Durant un viatge, o bé per les característiques particulars de la persona que viatja o bé per les característiques del viatge, encara que se segueixin les mesures preventives indicades, poden aparèixer alteracions o problemes de salut, com 1. Diarrea, 2. Restrenyiment, 3. Insolació, 4. Hipotèrmia, 5. Febre, 6. Reaccions locals per una picada o mossegada d’insectes, 7. Reaccions locals per contacte amb espècies marines, 8. Ferides.

 

 

1. Diarrea

 

La diarrea és l’augment del nombre de deposicions amb femtes de consistència líquida. Pot aparèixer pel canvi d’alimentació, del tipus d’aigua, de clima i d’horari, o per les toxines en peixos i mol·luscs no controlats, però la causa més habitual és per la ingesta d’aliments o begudes contaminades, ja que és la via de contagi de moltes malalties infeccioses (manifestació clínica conseqüència d’una infecció provocada per un microorganisme, com ara bacteris, fongs, virus, etc) o parasitàries (malaltia causada per paràsits). 


Les diarrees es poden manifestar amb febre o sense, i acompanyades d’altres alteracions com els vòmits o malestar general. Les més habituals són les anomenades diarrees del viatger, que, generalment, no van acompanyades de febre i duren, aproximadament, dos o tres dies.

En el cas de diarrea, convé tenir en compte els consells següents

  • Cal rehidratar-se amb líquids. Es poden prendre sobres de rehidratació oral (per exemple, Sueroral©) dissolts amb aigua o preparar-los amb 1 litre d’aigua, 6 culleradetes de sucre, una mica de sal, una mica de bicarbonat i el suc de dues o tres llimones, i prendre’s el líquid a poc a poc i de manera continuada.
    Aigua, sucre, sal i llimona

     






Font: http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/vacances/csvacviat5.htm#marca1
  
  • Convé utilitzar un antidiarreic, seguint la pauta recomanada i només mentre durin les diarrees. 
  • En el cas de diarrees amb febre, vòmits, femtes sanguinolentes, o de patir una diarrea més de dos o tres dies, convé consultar el metge o el centre sanitari.


Per evitar aquest problema de salut, és important seguir les mesures de prevenció recomanades:

-  Trastorns gastrointestinals

 

2. Restrenyiment

 

El restrenyiment és l’augment de l’interval entre deposicions i l’augment de la consistència de les femtes. Les causes més habituals són els canvis d’alimentació, de clima i d’horari, que afavoreixen l’alteració en el ritme habitual de deposicions de la persona. 


En el cas de restrenyiment, convé tenir en compte els consells següents

  • S’han de prendre, com a mínim, 1,5 litres de líquids al dia i, en països en què faci més calor, cal augmentar aquesta quantitat. 
  • Convé menjar fruites i verdures, per l’aportament de fibres. 
  • Es recomana fer massatges circulars suaus a la panxa en el sentit de les agulles del rellotge. 
  • Es recomana prendre laxants, seguint les recomanacions d’un professional.


Per evitar aquest problema de salut, és important seguir les mesures de prevenció recomanades:

Trastorns gastrointestinals  

 

3. Insolació

 

La insolació és una alteració de la regulació tèrmica del cos provocada per una exposició llarga al sol sense protecció. Les persones més sensibles a patir una insolació són la gent gran i els nens petits; els viatges amb més risc són els que es fan a zones tropicals o a zones desèrtiques, o els viatges que es fan a l’estiu, sobretot si la persona s’exposa al sol durant les hores centrals del dia. 


Generalment, es manifesta amb mal de cap, marejos, desorientació, nàusees, taquicàrdia, temperatura corporal elevada, pell calenta i envermellida i, de vegades, pèrdua del coneixement i al·lucinacions.

En el cas d’insolació, convé tenir en compte els consells següents

  • S’ha de situar la persona en un lloc amb ombra i fresc. 
  • Cal treure tota la roba a la persona i aplicar aigua freda a tot el cos i tovalloles mullades, amb aigua freda, al cap, les aixelles i les engonals, per afavorir la baixada de la temperatura corporal. 
  • S’han de beure líquids (aigua o begudes isotòniques) de manera freqüent i amb petits glops; convé evitar els líquids gaire freds.


Per evitar aquest problema de salut, és important seguir les mesures de prevenció recomanades:

-  Alteracions provocades per les condicions climàtiques o geogràfiques 

 

4. Hipotèrmia

 

La hipotèrmia és una alteració de la regulació tèrmica del cos que provoca un descens de la temperatura per sota dels 35 ºC, produïda per una exposició llarga a temperatures baixes sense la protecció d’abric adequada o per una immersió llarga a aigua. 


Generalment, es manifesta amb dificultats en la parla, tremolors, desorientació, somnolència, dificultats en la coordinació dels moviments i, de vegades, pèrdua del coneixement.

En el cas d’hipotèrmia, convé tenir en compte els consells següents

  • S’ha de situar la persona en un lloc amb una temperatura temperada. 
  • Cal treure la roba humida o mullada i cobrir la persona amb roba d’abric o mantes calentes. 
  • Cal beure líquids calents de manera freqüent i amb petits glops. 
  • S’ha d’evitar la ingesta d’alcohol, ja que afavoreix la baixada de la temperatura corporal per l’efecte de la vasodilatació.


Per evitar aquest problema de salut, és important seguir les mesures de prevenció recomanades:

Alteracions provocades per les condicions climàtiques o geogràfiques  

 

5. Febre

 

La febre és l’augment de la temperatura corporal. En un viatge, les causes de la febre poden ser una exposició prolongada al sol, la deshidratació, fer activitat física amb temperatures elevades o microorganismes que poden provocar una malaltia. 


En el cas de febre, convé tenir en compte els consells següents.

  • Convé fer banys amb aigua tèbia o temperada. 
  • Cal aplicar tovalloles o compreses xopes d’aigua tèbia a la cara. 
  • S’han de beure líquids abundants (aigua i sucs) per mantenir la hidratació. 
  • Convé evitar l’excés d’abric, amb l’objectiu d’afavorir la baixada de la temperatura corporal. 
  • Cal prendre algun antitèrmic per tractar la febre, com el paracetamol o l’àcid acetilsalicílic.


Consells de salut: Febre 

 

6. Reaccions locals per una picada o una mossegada d’insecte

 

Les reaccions locals per una picada o una mossegada d’insecte solen estar produïdes per la picada d’un insecte, com el mosquit, o per una mossegada d’algun tipus de formiga. Aquestes reaccions estan caracteritzades per picor, inflamació, dolor, escalfor i envermelliment de la zona de la picada i, de vegades, per butllofes, en el cas de les picades d’alguns aràcnids. 


De vegades es manifesten reaccions generals més greus, com, per exemple, dificultats per respirar; en aquest cas, és important adreçar-se a un centre de salut o hospital.

En el cas de reaccions locals per una picada o mossegada d’insecte, convé tenir en compte els consells següents

  • Es recomana aplicar fred a la zona de la picada per reduir la inflamació i la picor. 
  • Convé aplicar a la zona de la picada una solució de calamina o d’amoníac per reduir la picor. 
  • S’ha d’evitar gratar la zona de la picada, per evitar el risc de provocar una ferida.


Per evitar aquest problema de salut, és important seguir les mesures de prevenció recomanades:

-  Alteracions produïdes per les picades o mossegades d’insectes 

 

7. Reaccions locals per contacte amb espècies marines

 

Aquestes reaccions solen estar produïdes pel contacte amb algunes espècies marines, com, per exemple, les meduses; generalment, aquestes reaccions es manifesten amb picor, inflamació, dolor, escalfament i envermelliment de la zona. 


En el cas de reaccions locals per contacte amb espècies marines, convé tenir en compte els consells següents

  • S’han d’intentar retirar amb pinces les restes de la medusa, l’espina o la punxa del peix que ha provocat la reacció. És important no tocar l’espècie marina amb els dits. 
  • Cal identificar l’espècie que ha provocat la reacció. 
  • Convé no fregar la zona o tocar-la amb les mans. 
  • En el cas de les picades de medusa, cal rentar la zona afectada amb aigua de mar, mai amb aigua dolça. 
  • Es recomana aplicar fred a la zona afectada, per reduir la inflamació i la picor. 
  • En el cas de picades d’espècies amb un verí perillós, com, per exemple, el peix aranya, és necessari anar a un centre hospitalari per rebre l’antídot adequat.

Per evitar aquest problema de salut, és important seguir les mesures de prevenció recomanades:

- Alteracions produïdes pel contacte amb l’aigua i/o espècies aquàtiques

 

8. Ferides

 

La ferida és una lesió de la pell, produïda per causes molt diverses, com, per exemple, cops, caigudes, talls, mossegades, etc. 


En el cas de ferides lleus, convé tenir en compte els consells següents.

  • És necessari rentar la ferida amb aigua i sabó, ja que són un desinfectant potent. 
  • S’ha d’aplicar un antisèptic només quan se sospita que hi pot haver una infecció, cosa que hauria de diagnosticar un professional. En tot cas, si es decideix posar-ne un, la povidona iodada seria l’últim, ja que és el més citotòxic. Abans són preferibles altres antisèptics, com ara els derivats de la polihexanida o, fins i tot, la clorhexidina o l’hexetidina.

  • Si la ferida sagna, cal fer compressió a la zona amb gases o amb roba o tovalloles netes. 
  • Convé tapar la ferida amb gases o apòsits.


Per evitar aquest problema de salut, és important seguir les mesures de prevenció recomanades:

- Alteracions produïdes pel contacte amb l’aigua i/o espècies acuitàreu

 

p Llegir més...

0 Valoracions.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...

Última modificació: 12/01/17 14:26h