La dimensió social
P@)
La dimensió social s’organitza en torn a la interacció amb altres persones. Comporta l’expressió de la sociabilitat humana característica, és a dir, l’impuls genètic que la porta a constituir societats, generar i interioritzar cultura, i el fet d’estar preparada biològicament per viure amb altres de la seva mateixa espècie, el que implica prestar atenció a un altre humà necessàriament present, i la sociabilitat, o capacitat i necessitat d’interacció afectiva amb els semblants, expressada en la participació en grups, i la vivència d’experiències socials.
Emfatitza en la diversitat d’aspectes que permeten que la persona interactuï amb altres persones, per a la qual cosa són essencials l’existència d’altres amb consciència de si mateixos, el llenguatge i la intenció de comunicar. És un component essencial per a la vida i el desenvolupament humà, ja que resulta impossible ser humà en solitari.
La persona neix en una societat (abans de néixer ja s’està condicionat per una sèrie d’aspectes socials, per exemple, els costums que marquen quins són els patrons adequats de comportament respecte a la tria de parella o l’embaràs) i necessita viure en societat, la qual afavoreix l’adaptació al medi, fet que li multiplica les possibilitats de sobreviure. Neix d’altres persones i requereix la presència d’altres persones per sobreviure, arribar a ser ella mateixa en tots els seus extrems i viure una vida plena.
De fet, moltes de les necessitats humanes requereixen la interacció amb els altres per ser cobertes. S’interioritza la cultura de la societat en la qual es neix o en la qual es viu a través dels processos de socialització que, en última instància, afavoreixen la construcció del sentit del jo de la pertinença a un determinat grup. Per mitjà dels altres, es modela la persona fins que accepta per complet les normes i els valors socials característics del grup on habita, els ajusta a la seva pròpia idiosincràsia, i obté un marc de referència per percebre i comprendre la realitat i actuar-hi autònomament. Per a això s’aprofiten diversos mecanismes de desenvolupament com la imitació o el modelat.
La construcció de la pròpia identitat és un altre dels processos socials bàsics. La consciència que existeixen altres persones condueix a l’adquisició de la idea d’un mateix. El procés d’identificació permetrà a la persona descobrir el significat de la seva pròpia existència i la construcció del seu projecte vital, un aspecte imprescindible per a l’autorealització. En el context de la interacció amb altres, la persona pot diferenciar-se dels altres i reconèixer les seves similituds amb ells. Obté així, entre altres coses, sentit del seu cos i de si mateixa com a quelcom que roman encara que estigui en canvi continu; o la creença en la pròpia vàlua.
La persona es vincula amb altres per mitjà de l’intercanvi continu d’accions, el que implica l’adopció de rols i l’ajustament del comportament. Això inclou el desenvolupament de processos de recolzament i d’ajuda mútua, un exemple dels quals és el tenir cura dels qui es troben en situacions de vulnerabilitat i dependència.
Guardant valoració... 
Comentaris
Llistat
Bibliografia
Bibliografia consultada
- May R. El dilema del hombre. Respuestas al problema del amor y de la angustia.
- Barcelona: Gedisa. 2000
- Morey M El hombre como argumento.
Barcelona: Anthropos. 1989 - Kelly GA. Teoría de la personalidad. La psicología de las construcciones personales.
Buenos Aires: Troquel. 1966 - Orem DE. Views of human beings specific to nursing.
Nursing Science Quarterly, 1997. 10(1):26-31. - Rogers CR. El proceso de convertirse en persona.
Barcelona: Paidós. 1986 - Rogers ME. An introduction to the theoretical basis of nursing.
Philadelphia: F.A.Davis.1970
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Consuelo López Fernández
Diplomada universitària en infermeria. Màster en ciències de la infermeria, especialitat clínica. Llicenciada en psicologia. Infermera assistencial durant 14 anys. Actualment, és professora col·laboradora en el Departament d’Infermeria i Fisioteràpia (Universitat de Cadis).
