Infermera virtual.com

Els canvis que es produeixen, amb el pas dels anys, en el sistema respiratori i muscular, l’exposició a ambients carregats, la contaminació i el tabaquisme afecten la respiració i impedeixen el correcte intercanvi de gasos als pulmons.

Respirar en funció del grup d’edat i etapa de desenvolupament

Dur a terme les activitats de la vida diària amb problemes respiratoris pot ser més difícil. La tos, l’expectoració, l’ús de medicaments, la dificultat per respirar són constants en la vida diària d’aquestes persones. Quan la dispnea és severa, la persona es pot veure obligada a deixar de fer activitats. Aleshores es fa necessària l’ajuda d’un cuidador, per la qual cosa les dificultats que sorgeixen les pateix la persona i també el seu cuidador en la mesura que l’hagi d’atendre. La restricció d’activitats pot fer que la persona i els familiars s’aïllin socialment. D’altra banda, la persona afectada pot desenvolupar conductes manipuladores per tenir sempre el cuidador al seu costat. De vegades poden ser necessaris ingressos hospitalaris temporals per ajustar la medicació, millorar la capacitat pulmonar i permetre descansar una mica als cuidadors.

És bo tenir present que convé: 

• Mantenir l’ambient net i airejat, amb una temperatura i un grau d’humitat correctes, per prevenir els riscos de la contaminació atmosfèrica i ajudar a disminuir les dificultats respiratòries. 
• Evitar l’obesitat per disminuir la dispnea.  
• Beure aigua i tisanes per mantenir les secrecions fluides. 
• Desvincular-se d’hàbits tòxics com el tabaquisme ja que el consum de tabac és el factor de risc més important en l’aparició de la malaltia pulmonar obstructiva crònica. Deixar de fumar reporta nombrosos beneficis: millora la respiració, redueix de manera gairebé immediata els riscos de patir malalties importants, disminueix la tos i el risc de contreure infeccions, aguditza els sentits del gust i l’olfacte, i augmenta la capacitat i la resistència per a l’activitat física. Tot això redueix les possibilitats de perdre autonomia personal.
• Utilitzar i conservar de manera adequada els inhaladors. 
• Mantenir una activitat física moderada, programant períodes de descans, ja que fa augmentar la capacitat pulmonar 
• Aprendre exercicis per fer una respiració completa, ja que millora l’aportació d’oxigen a les cèl·lules i també pot servir com a tècnica de relaxació. Aquests exercicis es faran lentament, en una postura còmoda, amb roba que no oprimeixi, mantenint l’esquena recta i el cos relaxat. Els exercicis consisteixen a:
  • Buidar bé els pulmons amb una espiració profunda. 
  • Inspirar pel nas, omplint els pulmons amb el descens del diafragma. 
  • Eixamplar les costelles i permetre que entri tot l’aire possible. 
  • Aixecar les clavícules. 
  • Espirar lentament per la boca fins a buidar els pulmons. 
  • Aprendre tècniques de relaxació (visualització, meditació, etc.).
• Fer activitats que afavoreixin una correcta respiració: caminar, ioga, tai-txi, etc. 
• Practicar els exercicis respiratoris aconsellats pels professionals de la salut de referència (metge, infermera, fisioterapeuta) quan ja es pateix una malaltia pulmonar: tos terapèutica, inspiració per la boca i espiració lenta amb els llavis com si xiuléssim, etc.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Respirar

L’organisme excreta les substàncies resultants del metabolisme cel·lular. Aquestes substàncies s’eliminen essencialment per l’orina i per la femta.

Eliminar en funció del grup d’edat i etapa de desenvolupament

1. Orinar, 2. Defecar

1. Orinar

Si els esfínters urinaris mantenen una pressió superior a la que hi ha a la bufeta en un moment donat, no es produeix emissió d’orina. Si la situació s’inverteix de forma conscient i voluntària s’orina, però si és involuntària o inconscient es produeixen pèrdues, és a dir, hi ha incontinència urinària. 

La incontinència urinària es caracteritza per desitjos d’orinar intensos que no es poden controlar voluntàriament i que produeixen fuites d’orina. Afecta a tots els grups de població, edats i sexe, encara que hi ha més incidència en dones i en vells.

En les persones que la presenten pot provocar aïllament i limitar les relacions socials.

Es recomana:

• Respondre de forma ràpida però tranquil·la al reflex d’orinar. 
• Fer servir roba còmoda i fàcil de manipular. 
• Disminuir la ingesta de te, cafè, aigua tònica, begudes de cola i alcohol. 
• Fer entrenament vesical: És una tècnica que pretén restablir el patró miccional normal buidant periòdicament la bufeta. La periodicitat del buidament depèn de cada persona, però ha de començar amb intervals curts que es van augmentant progressivament. Es pot complementar amb exercicis de concentració i respiració profunda. 
• Exercicis de sòl pelvià (exercicis de Kegel): una manera senzilla de fer-los és imaginar que se’ns estan a punt d’escapar gasos i fem força amb l’anus per evitar-ho. Que estem orinant i que fem el possible perquè el raig es talli. En el cas de les dones: que hi ha una pèrdua menstrual i, com que no es té cap compresa a mà, es fa força amb la vagina per controlar-la. Per dur a terme aquest exercici s’han d’intentar contreure tots aquests músculs.

2. Defecar

La defecació és el procés biològic d’eliminació de femta. La freqüència en l’eliminació de la femta i la seva consistència tenen molt a veure amb els hàbits dietètics, la quantitat de líquids ingerits i l’activitat física.

Quan la freqüència de les deposicions disminueix en relació amb el patró habitual, o l’evacuació de la femta es produeix amb molt d’esforç o amb dolor, es parla de restrenyiment.

És bo tenir present que convé: 

• Augmentar el consum diari de fibra en forma de verdures, fruites, aliments integrals i, si es tolera, segó. 
• Ingerir, si no hi ha contraindicació, dos litres de líquid al dia, preferentment aigua. 
• Procurar tenir un horari regular per defecar. Si pot ser aprofitant els moments en què el còlon presenta més activitat propulsiva (en aixecar-se al matí o després dels menjars). Destinar-hi un temps, sense presses, i fer-ho en un entorn tranquil, preservant la intimitat. 
• Procurar no posposar el reflex de defecació. 
• Fer exercici físic moderat i regular adaptat a les característiques personals. 
• Evitar l’ús de laxants sense prescripció professional.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Eliminar

L’entorn físic comporta riscos que poden provocar lesions. Les caigudes, cremades i accidents de trànsit són les més freqüents. Les conseqüències d’aquestes lesions poden ser especialment complicades en la vellesa, ja que disminueixen l’autonomia personal, augmenten la fragilitat i es pot necessitar més temps per recuperar-se que en altres etapes de la vida.

Evitar perills i prevenir riscos en funció del grup d’edat i etapa de desenvolupament

1. Seguretat física, 2. Seguretat psicològica i emocional

1. Seguretat física

Entorn domèstic

La casa és l’entorn on les persones passen gran part del temps. La casa respon a gustos, recursos i necessitats personals. Tot això contribueix a augmentar la percepció de seguretat de la persona en aquest entorn.

En la vellesa, condicionar l’entorn per facilitar les tasques domèstiques i prevenir possibles situacions que minvin l’autonomia dóna més confiança per poder-ne gaudir i redueix el temps i l’esforç requerit per mantenir-la.

Algunes orientacions per millorar l’autonomia per dur a terme les activitats de la vida manca de capacitat funcional per les AVD) i evitar accidents a la llar són: 

• Disposar d’una il·luminació potent amb bombetes de baix consum i amb interruptors accessibles a l’entrada de les habitacions, però evitant llums molt directes que enlluernin. 
• Comprar electrodomèstics d’ús senzill, amb senyals acústics i visuals. 
• Procurar que en totes les habitacions hi hagi prou espai per transitar-hi sense dificultat, i que els mobles siguin fàcils de netejar i tinguin les cantonades arrodonides. 
• Si la casa té escales, buscar sistemes alternatius d’accés, com ara rampes, ascensors o elevadors. 
• Evitar catifes, tapissos o estores i, si n’hi ha, fixar-los bé per reduir el risc de patir relliscades. 
• Els llits han de ser còmodes però no excessivament tous, d’altura adequada a la talla de la persona (si són molt baixos és més difícil ajeure-s’hi i aixecar-se; i, si són molt alts, hi ha més perill de caigudes). 
• Instal·lar sistemes reguladors de la temperatura ambiental i de l’aigua: segurs, senzills, ecològics i econòmics. 
• Les portes han de ser de fàcil accés i s’han de poder obrir i tancar des de les dues bandes. Les finestres que tanquin bé (es pot fer servir un rivet). 
• Instal·lar, sempre que sigui possible, sistemes de comunicació àgil (telefonia, Internet, teleassistència). 
• Al lavabo 
  • Canviar les banyeres per plats de dutxa amplis i antilliscants. 
  • Col·locar seients estables, tipus tamboret, per poder descansar durant la dutxa. 
  • Posar-hi agafadors que augmentin la seguretat en els moviments. 
  • Adaptar el vàter, si cal amb un dispositiu elevador del seient, perquè sigui més fàcil asseure-s’hi i aixecar-se’n.

Instruments de compensació 

• Les ulleres i audiòfons, en cas de ser necessaris, s’han de revisar regularment i s’han de fer servir de manera continuada, cosa que garanteix poder-hi veure i sentir bé en qualsevol moment del dia i minimitzar l’impacte de les alteracions de vista i oïda. 
• Si es necessiten pròtesis dentals parcials o totals, cal acudir al dentista amb regularitat per assegurar-ne l’ajust i el manteniment. 
• Si es necessiten bastons, crosses o caminadors, s’han de fer servir durant el temps recomanat contínuament per desplaçar-se i caminar. Si es produeixen molèsties o suor a les mans, se’n pot folrar l’agafador.

Promoció de la salut i prevenció de malalties

Per tenir una bona salut cal tenir hàbits de vida saludable, conèixer els factors de protecció link a factors de protecció i seguir els controls de salut recomanats. És important fer una valoració periòdica de les diferents àrees funcionals en el centre de salut per: 

• Controlar la tensió arterial, i que l’equip de salut avaluï la conveniència de revisar altres paràmetres analítics com el colesterol, els triglicèrids i la glucosa. 
• Realitzar un examen d’agudesa visual i de tensió ocular. 
• Fer una valoració neurològica de la memòria per descartar i detectar l’aparició de deterioració cognitiva. 
• Fer una valoració osteoarticular (control del dolor, osteoporosi, artritis, etc.) 
• Avaluar l’estat de la pell i detectar possibles trastorns i canvis en pigues i taques. 
• Passar controls per fer una detecció precoç del càncer de mama i de coll d’úter, en el cas de les dones, i del càncer de pròstata, en el dels homes. Passar controls per detectar el càncer de còlon. 
• Portar un control periòdic de la medicació habitual per avaluar si ha de mantenir-se o retirar-se, sobretot en cas de polimedicació. 
• Eliminar els medicaments que no es prenen. 
• Conservar de manera adequada la medicació. 
• Prendre correctament la medicació prescrita. 
• Fer servir preservatiu quan es mantinguin relacions sexuals de risc. Les malalties de transmissió sexual es poden encomanar en totes les etapes de la vida i protegir-se’n és fonamental a qualsevol edat.

2. Seguretat psicològica i emocional

• Mantenir la xarxa social, planificar trobades amb amics, participar en activitats veïnals, comunitàries, d’esbarjo, etc. 
• Adaptar les expectatives a les possibilitats personals, reflexionant sobre els canvis que es produeixen en la vellesa per poder afrontar-los de forma efectiva.
  - evolució biofisiològica 
  - evolució psicosocial 
• Donar valor als assoliments personals i potenciar les estratègies habituals per resoldre i controlar els problemes, fent-ne una interpretació alternativa i positiva. 
• Mantenir la capacitat de decidir, expressant sentiments i opinions que poden no ser compartits, però que sempre han de ser respectats. 
• Disposar diàriament d’un temps per a la pràctica de la relaxació.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Evitar perills i prevenir riscos

Durant la vellesa, com en qualsevol etapa del cicle vital, expressar les emocions i sentiments és bàsic per a la persona. La comunicació és un procés dinàmic, verbal i no verbal que permet l’intercanvi d’informació, emocions i opinions entre les persones, i entre les persones i el seu entorn. Les relacions suposen un intercanvi d’opinions, emocions i notícies que utilitzen el llenguatge i l’expressió corporal com a instrument. L’interès per aprendre és essencial per comunicar-se i compartir amb altres persones. El potencial d’aprenentatge és particular de cada persona i es manté en la vellesa.

En la vellesa s’amplia el coneixement general del món i es tenen més experiències per comunicar. També apareixen, especialment en l’adult gran mitjà i avançat (de 74 a 85 anys d’ara endavant), dificultats d’accés al lèxic, del processament sintàctic i d’organització del discurs. La pèrdua d’eficàcia en el processament afecta l’atenció i pot tenir conseqüències en la comunicació.

L’aparició de certs problemes de salut com ara les alteracions sensorials, les demències, la malaltia de Parkinson o l’ictus, obstaculitzen la comunicació i fan més difícil verbalitzar, raonar i explicar esdeveniments. Entre d’altres coses, això es deu a problemes cognitius, a la dificultat per fer-se entendre de forma verbal i de forma gestual, a la inadaptació de la persona als grups, a la dificultat per encaixar els canvis i a la soledat, la tristesa i l’ansietat. Totes aquestes limitacions fan necessari aprendre estratègies per optimitzar la comunicació.

Comunicar-se i interaccionar socialment en funció del grup d’edat i etapa de desenvolupament

És bo tenir present que convé: 

• Fomentar les relacions amb familiars, amics i veïns, ja que ajuda a evitar l’aïllament i potencia l’expressió de sentiments. 
• Fer activitats motivadores per a la persona. Hi ha un gran ventall d’activitats a què la persona es pot apuntar.
• Participar en accions de voluntariat i trobades intergeneracionals per aportar-hi valor gràcies a l’expertesa i a l’experiència de la persona gran.
• Fer activitats com ara llegir, escoltar la ràdio, fer mots encreuats, sudokus, etc., que ajuden a mantenir la capacitat d’aprenentatge. 
• Dedicar una estona als jocs, ja que el joc, com a font de motivació, incrementa l’atenció i manté i desenvolupa habilitats comunicatives i lingüístiques. El joc compartit fomenta les relacions socials i la comunicació; els jocs de taula i les activitats socioculturals, segons els gustos i característiques personals, són una bona alternativa. 
• Viure la sexualitat de forma saludable. Dedicar més temps a les carícies i al preludi per afavorir l’excitació. Explorar nous estímuls: postures, llocs, moments del dia, etc. Per compensar la sequedat vaginal es poden utilitzar cremes i lubrificants. Homes i dones poden consultar amb l’equip de salut sobre l’ús de medicaments estimulants de la sexualitat. 
• Conèixer estratègies per mantenir una bona comunicació: parlar amb la persona cara a cara, evitar sorolls ambientals, no cridar, reforçar amb gestos les paraules per fer més clar el missatge que es vol transmetre, fer activitats amb petits grups per potenciar la comunicació, etc.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Comunicar-se i interaccionar socialment

Sense ser una necessitat vital, treballar i divertir-se és essencial per mantenir la integritat de la persona. L’ocupació del temps, els tipus de feina i les distraccions tenen molt a veure amb el context cultural i social en què viu la persona. Aquestes activitats afavoreixen que se senti útil. Cal tenir en compte que activitats que tenen sentit per a una persona poden semblar inútils i ridícules a una altra. Hi ha una sèrie de factors que poden repercutir negativament en la satisfacció d’aquestes activitats, com ara els problemes en la vista i l’oïda, el dolor, l’aïllament social, la jubilació, la modificació dels rols familiars, socials i professionals, la qualitat de la xarxa social o el fet de viure en una residència.

Les activitats que es poden dur a terme són de naturalesa molt diversa. Cal un ambient estimulant amb activitats que s’adeqüin a les expectatives i les capacitats funcionals que la persona manté. L’equip de salut pot orientar sobre tècniques i estratègies adaptades a l’edat de la persona i al seu grau d’autonomia, com ara activitats intel·lectuals (fer encreuats, estudiar, etc.), manuals (pintura, costura, etc.), professionals (tasques relacionades amb la pròpia feina, etc.) o d’atenció a altres persones (cuidar néts, cuidar pares que han perdut l’autonomia, etc.). 

És bo tenir present que convé: 

• Participar en associacions. Hi ha associacions molt diverses que tenen a veure amb cultura, oci i activitats recreatives, solidaritat, formació, etc. Molts adults grans, amb experiència en diversos àmbits, s’organitzen i proporcionen assessorament de forma voluntària a persones més joves que estan iniciant la seva vida laboral.
• Participar en accions de voluntariat i trobades intergeneracionals per aportar-hi valor gràcies a l’expertesa i a l’experiència de la persona gran.
• Cultivar les relacions amb veïns, amics i família. És un bon moment per compartir les feines quotidianes i domèstiques (anar al banc, a l’ajuntament, etc.). 
• Dedicar temps a fer activitats estimulants físicament i intel·lectualment: mantenir-se actiu en cos i ment és una manera saludable de viure la vellesa. 
• Valorar la possibilitat d’acudir als centres d’educació d’adults i les universitats per a gent gran. 
• Aprendre noves tecnologies, ja que, encara que sovint suposen un repte (no solament per als adults grans), propicien noves formes de comunicació i adquisició de coneixements i són especialment útils.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Treballar i divertir-se

La percepció i el concepte de vellesa i procés d’envelliment estan summament influïts pels valors imperants en l’època actual. Alguns d’aquests valors són la bellesa física, la rapidesa, l’èxit i la fama. Des del desconeixement de la vellesa, no és estrany, per tant, que es tendeixi a discriminar-la, ja que es relaciona amb la pèrdua d’aquests valors.

És molt habitual que es parli de la vellesa amb estereotips, entesos com una imatge mental molt simplificada sobre un grup de gent amb característiques similars. Tot i que els estereotips no tenen una base real (exageren les característiques negatives i neguen la diversitat), influeixen conscientment i inconscientment en totes les persones, inclosos els adults grans. Aquesta influència va més enllà de les opinions, i pot desencadenar actituds i comportaments discriminatoris amb la gent gran, cosa que es coneix com a edadisme. Nombrosos estudis (Levy B.R., 2003) demostren que els estereotips sobre la vellesa influeixen en les persones grans i els provoquen més estrès i dificultat per combatre’ls.

- evolució social

Tòpics en la vellesa: 

• Les persones grans no s’assemblen entre elles.
  
  Contràriament al que es creu, una de les característiques de l’envelliment és la variabilitat. Les persones arriben a la vellesa amb diferents característiques biològiques, psicològiques, socioculturals i espirituals, fruit del pas del temps i, especialment, de la història personal. Els trams en què es divideix la vellesa (adult gran, adult gran mitjà i adult gran avançat) i els diversos rols que exerceixen les persones grans donen una idea de la diversitat d’individus que integren aquest grup.
   
• Les persones grans no tenen perquè estar malaltes, ser fràgils i dependre d’altres persones. 
  
  Si bé és veritat que durant el procés d’envelliment augmenta la possibilitat de malalties i pèrdua d’autonomia, també ho és que no és exclusiva d’aquesta etapa. Tan poc afortunat és aquest tòpic sobre la vellesa, com el que tendeix a veure els joves com a persones irrespectuoses i irresponsables.
   
• Les persones grans no són difícils de tractar, ni rondinaires ni poc flexibles.
  
  Segons la teoria de la continuïtat (Rosow,1963; Atchley,1987, 1991), el pas a la vellesa és una prolongació d’experiències, projectes i hàbits de vida, però la personalitat i l’escala de valors es mantenen intactes. Els canvis de caràcter entre l’edat adulta i la vellesa són mínims i atribuïbles als instruments d’adaptació de cada persona.
    
• Les persones grans un cop jubilades tenen molt per aportar.
  
  La idea que les persones grans poden aportar poc o res a la societat una vegada jubilades parteix de la creença que només són importants les ocupacions remunerades, i que les no remunerades, com els treballs voluntaris o la participació en les tasques domèstiques, no són activitats necessàries per al bon funcionament de les famílies.  
   
  No obstant això, l’aportació de l’adult gran a la família, com ara la transmissió de valors als més petits i els diferents rols que pot exercir, són de gran importància. També ho és per a moltes famílies que ajudi a atendre i cuidar els nens, ja que facilita la incorporació de filles i nores al món laboral. La feina de cuidar la parella o els familiars grans continua recaient en les dones de més edat, encara que també comencen a dur-la a terme els homes.  
  
  En molts grups, els adults grans actuen com a assessors en diferents activitats i empreses. Són moltes les associacions que no existirien ni funcionarien sense l’aportació dels adults grans.
   
• La vellesa no és sinònim de pèrdua intel·lectual i de tristesa. 
  
  Alguns estudis sobre els canvis cognitius al llarg del cicle vital (Baltes et al. 1993, citat per Fernández-Ballesteros R.) posen en evidència que, mentre que certes aptituds intel·lectuals, com la velocitat perceptiva, la fluïdesa verbal i el raonament, es desenvolupen en les primeres etapes de la vida per declinar molt aviat, la intel·ligència cultural, que comprèn aptituds d’informació, comprensió, vocabulari i aprenentatge, es manté constant i fins i tot pot augmentar en edats molt avançades. 
   
  Hi ha proves (Fernández-Ballesteros R. 1996) que l’experiència emocional negativa és molt menys freqüent a partir dels 60 anys. En aquestes edats hi ha més expressions de “gratitud, felicitat i contentació” que de “tristesa o frustració”. En això hi pot influir una millor regulació emocional que destaca els aspectes positius enfront dels negatius, amb el consegüent augment de benestar.
   
• Les persones grans poden i han de decidir. 
  
  Al llarg de la vida es prenen decisions amb més o menys encert, però l’experiència acumulada proporciona la maduresa necessària per fer-ho cada vegada millor.   
   
  El pas dels anys dóna també una visió més àmplia sobre les decisions que cal prendre, ja que constata que hi ha moltes maneres de veure les coses, i augmenta la capacitat de reflexionar i rectificar quan els resultats no són els esperats. Quan apareixen problemes de salut, la persona es torna més vulnerable i minva la seva capacitat de decidir. En aquest cas s’ha de valorar la seva participació en les decisions per aconseguir la intervenció més adequada.
    
• Les persones grans tenen capacitat i interès per les relacions sexuals.  
  
  La forma de viure la sexualitat varia en les diferents etapes de la vida, però és primordial en qualsevol etapa.   
  
  L’afectivitat i la sexualitat són part de la persona, i són necessàries per a qualsevol grup d’edat. Atribuir qualsevol problema que pugui sorgir amb la sexualitat al fet de ser gran afavoreix que no s’abordin les causes del problema, la qual cosa redueix l’interès o l’esforç per buscar-hi una solució.   
  
  Els patrons de bellesa física juvenil actuals condicionen sovint l’interès pel sexe, sobretot entre els adults grans, que, sense reflexionar sobre les seves pròpies expectatives sobre aquest tema, deixen que els influeixen massa.  
  
  “La salut sexual és la integració dels elements somàtics, emocionals, intel·lectuals i socials de l’ésser sexual, per mitjans que siguin positivament enriquidors i que potenciïn la personalitat, la comunicació i l’amor. Té una decisiva importància, des d’aquest punt de vista, el dret a la informació sexual i el dret al plaer.” (Organització Mundial de la Salut, 1975)