Consells de la infermera
RespirarP@)
Per afavorir l'expulsió dels excrements, s'augmenta la pressió abdominal, i per fer-ho cal contenir durant cert temps la respiració. El moment de l'expulsió d'excrements s'acompanya d'una inspiració profunda, el tancament de la glotis, la contenció de l'espiració i la contracció muscular de la paret abdominal. Quan els excrements són durs, la persona ha de fer més força i això comporta més temps de contenció de la respiració. Per això es recomana que les persones amb dificultat respiratòria o compromís de la funció respiratòria procurin estovar la consistència dels excrements amb mesures que s'expliquen més endavant.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Respirar
Menjar i beurepP@)
Ingerir aliments amb fibra alleuja el restrenyiment. Se sap que la ingesta de fibra afavoreix la defecació. Per notar els seus efectes en la dieta, cal incloure aliments rics en fibra i acompanyar-los d'una quantitat proporcionada de líquids de manera constant i persistent. Cal incloure-hi fruita seca (panses, figues), fruites fresques (taronja, kiwi), hortalisses i llegums, i cereals integrals. Aquests aliments rics en fibra vegetal, que no és digerible pel nostre sistema digestiu, afavoreixen l'augment del volum de la matèria fecal, que, al seu torn, estimula el peristaltisme del còlon i, com a conseqüència, promouen el trànsit més ràpid cap al recte i l'anus. L'aportació diària dietètica recomanada és de 30 g de fibra dietètica o 15 g de fibra crua. Almenys es requereix un mes de seguiment d'aquesta pauta per notar-ne els efectes.
És important saber que la ingesta d'aliments amb escàs o nul contingut en fibra afavoreix les defecacions menys freqüents i, consegüentment, provoca excrements més durs. Entre els aliments amb poca fibra i fàcilment absorbibles en l'intestí, hi ha el codony, l'arròs blanc, la pastanaga, la poma sense la pell, ratllada i enfosquida (a causa de l'oxidació pel contacte amb l'aire).
En la dieta cal combinar ambdues classes d'aliments, ponderant-ne més els uns o els altres segons sigui la situació o la finalitat que es persegueixi.
Prendre líquids o aliments hidratats. Per controlar o prevenir el restrenyiment, cal complementar la ingesta de fibra amb una aportació de líquids adequada. L'augment del contingut d'aigua dels excrements fa que la seva consistència sigui més tova i en facilita l’expulsió.
Fer àpats amb un volum suficient de sòlids. Quan el volum d'ingesta sòlida és petit no es desencadena la distensió gàstrica necessària per provocar el reflex gastrocòlic, que s'inicia amb la distensió gàstrica induïda per la ingesta d'un volum d'aliments suficient. Aquesta distensió estimula el trànsit del còlon i afavoreix l'avanç del bol fecal. Per tant, el volum d'aliments condiciona els moviments intestinals, que contribueixen a l'avanç dels excrements per la llum de l'intestí gros i que acaben provocant el reflex de la defecació. Així, la ingesta diària repartida en petites quantitats pot contribuir al fet que el trànsit per l’intestí sigui més lent, i provocar excrements durs i d'aspecte semblant als de la cabra. Per tant, per contribuir al funcionament fisiològic adequat de tot el procés de defecació, s'aconsella que almenys un o dos àpats al dia tinguin un volum suficient que desencadeni el reflex gastrocòlic.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Moure's i mantenir una postura corporal correcta P@)
Mantenir l'activitat física. S'ha establert una relació entre el trànsit intestinal i l'activitat física, encara que aquesta sigui mínima. Per exemple, el simple fet de passejar ajuda a mantenir el to d'alguns músculs implicats en l'evacuació, com els de la paret abdominal i el perineu. A més, el to del perineu contribueix a mantenir la continència de l'esfínter, la qual cosa afavoreix el control voluntari sobre el moment en què es vol defecar o orinar.
Les persones amb pèrdua de mobilitat tenen tendència al restrenyiment, a causa, probablement, del fet que no es produeix el reflex gastrocòlic. Altres vegades, i encara que hi hagi aquest reflex, el restrenyiment es pot veure afavorit pel fet d'endarrerir sistemàticament la resposta al desig de defecar, perquè la persona requereix ajuda per respondre-hi. Això contribueix al fet que els excrements es quedin més temps a l'intestí gros, que es reabsorbeixi més aigua i que la consistència sigui més dura. En aquestes persones és especialment important estimular l'activitat física per afavorir el trànsit intestinal. També s'aconsella mantenir una posició dreta en les persones incapacitades, ja que sembla que afavoreix un ritme intestinal adequat. D'altra banda, adoptar una posició de sedestació (assegut) o a la gatzoneta permet fer una bona premsa abdominal, la qual cosa contribueix a una expulsió més eficaç dels excrements.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Moure’s i mantenir una postura corporal correcte
Reposar i dormirP@)
Evacuar abans de ficar-se al llit. La sensació d'ocupació de la bufeta o el recte dificulta la relaxació necessària per induir el son, per la qual cosa es recomana evacuar abans de ficar-se al llit. Aquesta consideració és especialment important per a les persones que tenen control voluntari de l'esfínter però depenen d'una altra persona per desplaçar-se i fer l'evacuació al lloc adequat.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
Evitar perills i prevenir riscos pP@)
Mantenir la higiene de la zona perineal. Els microorganismes dels excrements contaminen la zona perineal. Fisiològicament, el cos humà està dotat de mecanismes que dificulten la contaminació de la vies urinàries per via ascendent a través de la uretra. Per tant, no cal fer una neteja exhaustiva d'aquestes zones per evitar infeccions. Simplement, amb una higiene superficial del perineu, tot prescindint de productes irritants, s’evitaran contaminacions i excoriacions derivades de la irritació induïda per les restes d'orina i excrements.
Rentar-se les mans després de la defecació o la micció. L'orina, en condicions normals, és estèril, mentre que els excrements contenen molts microorganismes. Durant la defecació o la micció, hi ha un moment en què les nostres mans estan en contacte amb aquesta part del cos contaminada, per la qual cosa, com a mesura higiènica, cal rentar-se les mans després de l'evacuació d'excrements o orina per tal d’evitar la contaminació.
Controlar el fet de prendre aliments crus o poc fets. Alguns aliments, com els vegetals, els ous, les carns o els peixos, poden produir infeccions gastrointestinals (manifestades amb diarrea intensa i dolor abdominal), si durant el seu procés de cuinat no han estat sotmesos a temperatures suficientment altes per destruir els microorganismes. Es recomana rentar amb aigua clorada els vegetals abans d'ingerir-los crus.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs
Comunicar-se i interaccionar socialmentP@)
Assegurar la intimitat. A causa dels aprenentatges culturals, les persones necessiten intimitat per relaxar els esfínters, que, sota control voluntari, responen als reflexos que desencadenen la micció i la defecació. Per contra, la falta d'intimitat comporta la inhibició del reflex, la qual cosa interfereix en la resposta fisiològica, ja que endarrereix l’evacuació a un altre moment, i això afavoreix l’absorció d’aigua dels excrements i fa que aquests siguin més consistents.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
Treballar i divertir-seP@)
Mantenir horaris regulars. Les evacuacions intestinals o vesicals responen al reflex gastrocòlic generat per la distensió gàstrica, produïda, al seu torn, per la ingesta d'aliments. Per tant, hi ha una relació temporal entre la ingestió d'aliments i el desig de defecar.
La relació amb els altres i les prioritats d'altres activitats contribueixen al fet que, moltes vegades, s'inhibeixi el reflex, i es posposi la micció i la defecació a altres moments. Aquest retard afavoreix la permanència dels excrements durant més temps en l'intestí, cosa que contribueix a una formació d'excrements més secs i a una dificultat més gran per expulsar-los. Per facilitar la defecació de les persones sense hàbit intestinal regular, és aconsellable que dediquin i que respectin el moment més propici, i que facin coincidir la defecació després d'un àpat per tal d’aprofitar el reflex gastrocòlic.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Tòpics i conductes erròniespP@)
No és beneficiós beure molta aigua. Hi ha la falsa creença, fomentada per la publicitat i els mitjans de comunicació, que una ingesta abundant d'aigua contribueix a augmentar l'eliminació renal de productes d’excreció, a més de ser beneficiosa per al ronyó, la pell i la salut en general. Aquesta idea pot induir a incrementar la ingesta d'aigua en persones amb insuficiència renal. En alguns casos, si la quantitat d'aigua ingerida sobrepassa la capacitat del ronyó per excretar-la, es pot produir una dilució excessiva del líquid extracel·lular (hiponatrèmia), amb risc de greus trastorns neurològics. Només s'ha demostrat que és beneficiós beure més de dos litres al dia per evitar la formació de càlculs renals en persones que hi tenen predisposició. No hi ha evidències que millori la funció renal, que tingui efectes “netejadors” en el ronyó o les vies urinàries, o que previngui les infeccions urinàries.
El fred no provoca infeccions urinàries. La sensació de fred estimula l'excitabilitat vesical i, per tant, pot produir urgència de micció. Atès que aquest símptoma és freqüent en les infeccions urinàries, s'ha responsabilitzat el fred com a possible agent causal. Aquesta creença és absolutament falsa, ja que quan la sensació de fred desapareix la urgència de micció també ho fa.
Suar no elimina toxines. La suor es compon d'aigua, una escassa quantitat de sals minerals i urea. Caldria una sudoració diària de 180 litres per produir la mateixa eliminació d'urea i altres productes d’excreció que produeixen uns ronyons sans, cosa que, a efectes pràctics, és impossible d'aconseguir. La sudoració només té una funció termoreguladora, no depuradora.
Respectar els ritmes de defecació. Com moltes coses en biologia, no es pot prefixar un patró únic de normalitat en la freqüència de defecacions, com per exemple una evacuació diària, sinó que hi ha certa variabilitat individual. Es considera dins de la normalitat fer entre tres deposicions al dia i tres a la setmana. Les característiques dels excrements també són variables i estan en relació amb el tipus d'aliments que ingerim i altres factors. S'aconsella no interferir en cada patró de defecació individual, sempre que el patró i les característiques dels excrements estiguin dins de la normalitat, i no forçar a modificar-ne la freqüència utilitzant laxants o fàrmacs astringents per aconseguir l'objectiu “únic” d'una evacuació diària.
Prendre diürètics no aprima. El tractament amb diürètics s'ha utilitzat com a estímul inicial en moltes pautes d'aprimament, no obstant això, no produeix una disminució de teixit gras i comporta un risc elevat d'efectes adversos, com ara la pèrdua de potassi, la deshidratació i desequilibris en la composició d'electròlits a la sang.
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Diaz A. Enuresis en la infancia. Anales del Sistema Sanitario Navarro.
2002; 25(1): 63-72. - Guyton A, Hall JE. Transporte y mezcla de los alimentos en el aparato digestivo. En: Guyton A. Tratado de Fisiología Médica.
9ª ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana; 1997. p. 871-882. - Guyton A, Hall JE. Funciones secretoras de los alimentos en el aparato digestivo. En: Guyton A. Tratado de Fisiología Médica.
9ª ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana; 1997. p. 883-901. - Guyton A, Hall JE. Formación de la orina en los riñones: I. Filtración glomerular, riego sanguíneo renal y su regulación. En: Guyton A. Tratado de Fisiología Médica.
9ª ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana; 1997. 343-360. - Guyton A, Hall JE. Micción diuréticos y enfermedades renales. En: Guyton A. Tratado de Fisiología Médica.
9ª ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana; 1997. 445-461. - Suñe B. ¿Qué necesitan los pacientes neurológicos?. Rol de Enfermería.
1997; 225: 19-31. - Thibodeau GA, Patton KT. Sistema urinario. En: Anatomía & Fisilogía.
6ª ed. Madrid: Harcourt Brace; 2007. p. 823-944. - Verdejo C. El paciente con síndrome de incontinencia urinaria. En: Macias J. Geriatría desde el principio.
Barcelona. Glosa; 2005. Capítulo 10. - Welgan P, Meshkinpour H, Beeler M.: Effect of anger on colon motor and myoelectric activity in irritable bowel syndrome. Gastroenterology.
1998; 94:1150-6.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Begoña Ruiz de Alegría Fernández de Retana
Professora de l'Escola d'Infermeria Vitòria-Gasteiz. Diplomada en infermeria, llicenciada en antropologia (UPV), Diplomada en estudis avançats en psicologia social (UPV). Infermera de nefrologia-hemodiàlisi i diàlisi peritoneal ambulatòria. Experiència docent vinculada a les matèries de fonaments d'infermeria i infermeria medicoquirúrgica.