Infermera virtual.com

Per afavorir l'expulsió dels excrements, s'augmenta la pressió abdominal, i per fer-ho cal contenir durant cert temps la respiració. El moment de l'expulsió d'excrements s'acompanya d'una inspiració profunda, el tancament de la glotis, la contenció de l'espiració i la contracció muscular de la paret abdominal. Quan els excrements són durs, la persona ha de fer més força i això comporta més temps de contenció de la respiració. Per això es recomana que les persones amb dificultat respiratòria o compromís de la funció respiratòria procurin estovar la consistència dels excrements amb mesures que s'expliquen més endavant. 

Ingerir aliments amb fibra alleuja el restrenyiment. Se sap que la ingesta de fibra afavoreix la defecació. Per notar els seus efectes en la dieta, cal incloure aliments rics en fibra i acompanyar-los d'una quantitat proporcionada de líquids de manera constant i persistent. Cal incloure-hi fruita seca (panses, figues), fruites fresques (taronja, kiwi), hortalisses i llegums, i cereals integrals. Aquests aliments rics en fibra vegetal, que no és digerible pel nostre sistema digestiu, afavoreixen l'augment del volum de la matèria fecal, que, al seu torn, estimula el peristaltisme del còlon i, com a conseqüència, promouen el trànsit més ràpid cap al recte i l'anus. L'aportació diària dietètica recomanada és de 30 g de fibra dietètica o 15 g de fibra crua. Almenys es requereix un mes de seguiment d'aquesta pauta per notar-ne els efectes.

És important saber que la ingesta d'aliments amb escàs o nul contingut en fibra afavoreix les defecacions menys freqüents i, consegüentment, provoca excrements més durs. Entre els aliments amb poca fibra i fàcilment absorbibles en l'intestí, hi ha el codony, l'arròs blanc, la pastanaga, la poma sense la pell, ratllada i enfosquida (a causa de l'oxidació pel contacte amb l'aire).

En la dieta cal combinar ambdues classes d'aliments, ponderant-ne més els uns o els altres segons sigui la situació o la finalitat que es persegueixi.

Prendre líquids o aliments hidratats. Per controlar o prevenir el restrenyiment, cal complementar la ingesta de fibra amb una aportació de líquids adequada. L'augment del contingut d'aigua dels excrements fa que la seva consistència sigui més tova i en facilita l’expulsió.

Fer àpats amb un volum suficient de sòlids. Quan el volum d'ingesta sòlida és petit no es desencadena la distensió gàstrica necessària per provocar el reflex gastrocòlic, que s'inicia amb la distensió gàstrica induïda per la ingesta d'un volum d'aliments suficient. Aquesta distensió estimula el trànsit del còlon i afavoreix l'avanç del bol fecal. Per tant, el volum d'aliments condiciona els moviments intestinals, que contribueixen a l'avanç dels excrements per la llum de l'intestí gros i que acaben provocant el reflex de la defecació. Així, la ingesta diària repartida en petites quantitats pot contribuir al fet que el trànsit per l’intestí sigui més lent, i provocar excrements durs i d'aspecte semblant als de la cabra. Per tant, per contribuir al funcionament fisiològic adequat de tot el procés de defecació, s'aconsella que almenys un o dos àpats al dia tinguin un volum suficient que desencadeni el reflex gastrocòlic.

Alimentació saludable / recomanacions

Mantenir l'activitat física. S'ha establert una relació entre el trànsit intestinal i l'activitat física, encara que aquesta sigui mínima. Per exemple, el simple fet de passejar ajuda a mantenir el to d'alguns músculs implicats en l'evacuació, com els de la paret abdominal i el perineu. A més, el to del perineu contribueix a mantenir la continència de l'esfínter, la qual cosa afavoreix el control voluntari sobre el moment en què es vol defecar o orinar.

Les persones amb pèrdua de mobilitat tenen tendència al restrenyiment, a causa, probablement, del fet que no es produeix el reflex gastrocòlic. Altres vegades, i encara que hi hagi aquest reflex, el restrenyiment es pot veure afavorit pel fet d'endarrerir sistemàticament la resposta al desig de defecar, perquè la persona requereix ajuda per respondre-hi. Això contribueix al fet que els excrements es quedin més temps a l'intestí gros, que es reabsorbeixi més aigua i que la consistència sigui més dura. En aquestes persones és especialment important estimular l'activitat física per afavorir el trànsit intestinal. També s'aconsella mantenir una posició dreta en les persones incapacitades, ja que sembla que afavoreix un ritme intestinal adequat. D'altra banda, adoptar una posició de sedestació (assegut) o a la gatzoneta permet fer una bona premsa abdominal, la qual cosa contribueix a una expulsió més eficaç dels excrements.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de: 

Moure’s i mantenir una postura corporal correcte

Evacuar abans de ficar-se al llit. La sensació d'ocupació de la bufeta o el recte dificulta la relaxació necessària per induir el son, per la qual cosa es recomana evacuar abans de ficar-se al llit. Aquesta consideració és especialment important per a les persones que tenen control voluntari de l'esfínter però depenen d'una altra persona per desplaçar-se i fer l'evacuació al lloc adequat. 

Mantenir la higiene de la zona perineal. Els microorganismes dels excrements contaminen la zona perineal. Fisiològicament, el cos humà està dotat de mecanismes que dificulten la contaminació de la vies urinàries per via ascendent a través de la uretra. Per tant, no cal fer una neteja exhaustiva d'aquestes zones per evitar infeccions. Simplement, amb una higiene superficial del perineu, tot prescindint de productes irritants, s’evitaran contaminacions i excoriacions derivades de la irritació induïda per les restes d'orina i excrements. 

Rentar-se les mans després de la defecació o la micció. L'orina, en condicions normals, és estèril, mentre que els excrements contenen molts microorganismes. Durant la defecació o la micció, hi ha un moment en què les nostres mans estan en contacte amb aquesta part del cos contaminada, per la qual cosa, com a mesura higiènica, cal rentar-se les mans després de l'evacuació d'excrements o orina per tal d’evitar la contaminació.

Controlar el fet de prendre aliments crus o poc fets. Alguns aliments, com els vegetals, els ous, les carns o els peixos, poden produir infeccions gastrointestinals (manifestades amb diarrea intensa i dolor abdominal), si durant el seu procés de cuinat no han estat sotmesos a temperatures suficientment altes per destruir els microorganismes. Es recomana rentar amb aigua clorada els vegetals abans d'ingerir-los crus. 

Respectar els ritmes de defecació. Com moltes coses en biologia, no es pot prefixar un patró únic de normalitat en la freqüència de defecacions, com per exemple una evacuació diària, sinó que hi ha certa variabilitat individual. Es considera dins de la normalitat fer entre tres deposicions al dia i tres a la setmana. Les característiques dels excrements també són variables i estan en relació amb el tipus d'aliments que ingerim i altres factors. S'aconsella no interferir en cada patró de defecació individual, sempre que el patró i les característiques dels excrements estiguin dins de la normalitat, i no forçar a modificar-ne la freqüència utilitzant laxants o fàrmacs astringents per aconseguir l'objectiu “únic” d'una evacuació diària.