Autor/a
Dietista-nutricionista
Dietista-nutricionista
Consells de la infermera
RespirarpP@)
L'obesitat pot provocar insuficiències respiratòries sobretot per una causa mecànica: l'augment del volum abdominal provoca un increment de la pressió exercida pels òrgans abdominals sobre el diafragma que, al seu torn, limita l'expansió dels pulmons. A més, cal afegir-hi que el dipòsit de greix a la paret toràcica i abdominal impossibilita encara més la dinàmica normal de la respiració. Aquesta cadena d'esdeveniments afavoreix l'aparició o l'agreujament de problemes respiratoris i està estretament relacionada amb l'augment de pes: com més gran sigui el pes més dificultats per respirar. Evidentment, el quadre millora amb la pèrdua de pes.
D'altra banda, a causa d'aquest major risc de malalties respiratòries, el tabac està absolutament contraindicat. És important que la persona obesa deixi de fumar, malgrat que a vegades representa un gran esforç canviar els hàbits alimentaris i a la vegada abandonar l’hàbit de fumar.
Està demostrat que deixar de fumar pot comportar un augment de pes d’entre 2 i 10 kg —si la persona fumadora substitueix el tabac per aliments, situació molt freqüent a causa de l’ansietat—, però a llarg termini la preocupació per la salut que provoca l’abandó del tabac probablement motivarà l'exfumador a adquirir hàbits alimentaris més saludables i a fer exercici per propiciar la pèrdua de pes, ja que són els pilars del tractament i del control de salut del sobrepès i l’obesitat.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació a l'activitat de la vida diària de:
Menjar i beurepP@)
Un pla d'alimentació individualitzat per promoure un dèficit diari de 500 a 1.000 quilocalories és la base de qualsevol programa per aconseguir una pèrdua de pes, que hauria de ser de 0,5 a 1 kg setmanal.
En el tractament del sobrepès i l'obesitat és important fer una dieta fraccionada, és a dir distribuïda en cinc o sis àpats per evitar menjar fora de les àpats (picar), i adaptada a:
- L'etapa del cicle vital: infància, adolescència, adultesa i vellesa.
- La situació de vida: embaràs, lactància, menopausa.
Aliments aconsellats en una dieta hipocalòrica
- Llet i derivats. Cal consumir diàriament lactis desnatats o baixos en greix. Per exemple: un got de llet desnatada, un iogurt desnatat i un tall de formatge baix en greix.
- Carns magres: pollastre, gall d'indi o conill, de 100 a 125 g per ració.
- Peix. Cal menjar més peix que carn i incloure peix blau, font d’omega-3, en la dieta, de 125 a 150 g per ració.
- Menjar dos o tres ous per setmana.
- Farinacis, preferentment integrals.
- Llegums, dos o tres cops per setmana.
- Fruits secs. S'aconsellen però amb moderació (una ració de 25 g de nous, avellanes , ametlles, etc.).
- Verdures, sense restricció.
- Fruites. Cal menjar les peces senceres i evitar sucs de fruita naturals i comercials.
- Olis i greixos. S'ha de prioritzar l'oli d'oliva i evitar els greixos animals (mantega, llard de porc, crema de llet, nata, etc.).
- Per menjar entre hores es recomanen: fruits secs naturals (cal evitar els torrats i fregits), infusions edulcorades, brous vegetals, bastonets de pastanaga, api, fruita fresca o iogurt desnatat.
- Beure aproximadament de 2 a 2,5 litres d'aigua al dia (si no hi ha contraindicació). Excepcionalment es poden prendre begudes light.
- L'alcohol està contraindicat.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació a l'activitat de la vida diària de:
Moure's i mantenir una postura corporal correctepP@)
L'activitat física i l'exercici físic són components indispensables en la pèrdua de pes juntament a un pla d'alimentació estructurat, ja que la pràctica d'activitat física aïllada no té un paper destacat en la pèrdua de pes.
L'activitat física en relació amb l'acumulació de greix i els problemes que s'hi associen comporta els beneficis següents:
- Afavoreix la pèrdua de pes.
- Ajuda a mantenir el pes perdut.
- Redueix el greix abdominal.
- Contribueix a la prevenció de l'obesitat, sobretot infantil.
- Redueix el colesterol total a causa de la disminució del LDL (el colesterol "dolent") i de l'augment del HDL (el colesterol "bo").
- Ajuda a prevenir problemes respiratoris i malalties cardíaques.
- Millora la sensibilitat a la insulina, el metabolisme de la glucosa i el control metabòlic de la persona amb diabetis.
- Afavoreix el manteniment de la densitat òssia.
- Ajuda a mantenir la pressió arterial dins la normalitat i a abaixar-la en les persones hipertenses.
- Millora l'estat anímic: augmenta l'autoestima i disminueix l'ansietat i la depressió.
L'Associació Internacional per a l'Estudi de l'Obesitat (IASO) recomana:
- Realitzar de 45 a 60 minuts d'activitat física diària com a acció preventiva per evitar que les persones amb sobrepès puguin evolucionar cap a l'obesitat.
- En les etapes de manteniment del pes perdut, dedicar de 60 a 90 minuts diaris a activitat física d'intensitat moderada, per evitar la recuperació del pes perdut.
A fi que l'activitat física sigui eficaç per aprimar-se o per mantenir la pèrdua ponderal a llarg termini, només els exercicis d'activitat moderada o intensa, com caminar a pas ràpid, la natació, la bicicleta, la gimnàstica aeròbica o esports com tennis, bàsquet i futbol, permeten aconseguir l’objectiu esmentat.
Consells Activitat física recomanada per a persones amb obesitat
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació a l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormirpP@)
Hi ha estudis que demostren que no dormir les hores adequades pot ser un factor de risc d'excés de pes. Quan hi ha insomni o interrupcions freqüents del son s'incrementen els nivells de cortisol, fet que provoca un augment de la gana. Sembla que durant l'insomni es produeix una situació en què hi ha un augment de la gana que propicia el consum d'alguns d'aliments, com els greixos, tot i que encara no hi ha prou evidències per poder afirmar-ho.
El que sí que es pot afirmar és que algunes persones que es desperten a la nit diuen que normalment necessiten menjar o beure per tornar a agafar el son. Aquests suplements energètics nocturns poden provocar un augment de pes. Per altra banda, la manca d'hores de son és una situació cada vegada més habitual a la nostra societat. Hi ha una relació estreta entre dormir poques hores i un major risc d'esdevenir obès. És per aquest motiu que per prevenir la obesitat i per intentar que les persones obeses perdin pes, juntament amb els canvis en l'estil de vida (dieta i activitat física), és convenient dormir set hores al dia com a mínim.
En aquests casos s'aconsella:
- Intentar calmar la sensació de gana amb aigua o infusions sense sucre.
- Si la sensació de gana persisteix, es recomana prendre lactis desnatats (un got de llet desnatada, un iogurt desnatat, etc.) o una peça de fruita.
- Evitar menjar galetes, gelats, pastissos, embotits, entrepans, etc.
L'insomni o el son superficial no reparador poden ser el resultat d'estats d'ansietat i és convenient consultar a un professional de salut.
Dormir més hores de les recomanables (de set a vuit hores al dia) pot ser perjudicial per a la persona obesa, ja que el repòs excessiu suposa una menor despesa energètica, si no es compensa amb molt exercici físic.
Tampoc es recomana fer la migdiada excepte en persones que per diversos motius dormen poques hores a la nit (comencen a treballar molt d'hora al matí o altres situacions).
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació a l'activitat de la vida diària de:
EliminarpP@)
El restrenyiment és relativament freqüent en les persones amb excés de pes, possiblement a causa de la manca d’exercici físic i a una alimentació pobra en fibres (per l'absència o pel dèficit d'ingesta de fruites i verdures) i líquids. La persona amb obesitat, amb algunes excepcions, té limitada la mobilitat en major o menor mesura i això es tradueix en una manca d'exercici físic que potencia l'augment de pes.
Per tal d'evitar el restrenyiment es recomana:
- Seguir una alimentació rica en fibra (aliments integrals, verdures, fruites i llegums) tenint en compte l'aportació calòrica indicada en cada cas.
- Aconseguir una bona hidratació. Per això es recomana beure fins a dos litres diaris d’aigua i infusions, si no hi ha contraindicacions.
- Regularitzar el trànsit intestinal i intentar defecar regularment a la mateixa hora cada dia, encara que inicialment l'esforç no sigui productiu. És aconsellable aprofitar el reflex gastrocòlic que es produeix uns 30 minuts després de menjar, que consisteix en un augment de l'activitat peristàltica del còlon per ajudar a desplaçar-ne el contingut, fet que estimula al reflex de defecació.
- Fer exercici físic regularment (caminar una hora diària pot ser efectiu).
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació a l'activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscspP@)
És molt important que la persona amb sobrepès o obesitat, faci o no un tractament dietètic, segueixi les recomanacions següents:
- Tenir en compte els factors i conductes protectores relacionats amb el sobrepès i l'obesitat.
- Evitar els factors de risc relacionats amb el sobrepès i l'obesitat.
- Realitzar controls de salut periòdics: analítiques (especialment el perfil lipídic i controls de glucèmia), control de les xifres de tensió arterial, pes, etc., ja que l'obesitat és un factor de risc cardiovascular i d'altres problemes de salut.
- Portar un calçat còmode i adequat, ja que la persona obesa sovint presenta patologies relacionades amb les articulacions, especialment dels malucs, genolls i peus. A més a més, en persones amb sobrepès o obeses la pressió sobre la planta de peu augmenta; mentre una pressió plantar normal és d’un a dos quilograms per centímetre quadrat, quan hi ha excés de pes aquesta pressió pot ser de tres a cinc quilograms per centímetre quadrat. Les conseqüències són, entre d’altres, cansament prematur, alteració de planta del peu i callositats. Tot això afavoreix l'aparició de dolor i augmenta el risc de caigudes.
Consells per la cura dels peus en: - la infància
- l'adolescència
- l'adultesa
- la vellesa
- Mantenir una higiene personal acurada, especialment a l'estiu. Les persones amb sobrepès o obesitat són propenses a tenir problemes dermatològics, principalment als plecs de l'abdomen, als pits i també a les cuixes, on poden aparèixer irritacions i ulceracions a causa de la fricció en caminar.
- Les persones obeses que pateixen apnea del son tenen més somnolència diürna que les persones que no la pateixen, a causa principalment de l'alteració del son pels episodis d'apnea nocturna. La somnolència diürna augmenta el perill de patir algun accident laboral o de trànsit, per la qual cosa és molt important posar-se en mans d'especialistes del son.
- Tenir en compte les possibles repercussions personals, familiars i socials per poder-hi fer front i buscar suport professional si és necessari.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació a l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialmentP@)
És aconsellable que la persona amb excés de pes pugui manifestar els sentiments o emocions a les persones més properes i, si és necessari, a un professional, ja que l'obesitat és una malaltia crònica en què la persona que la pateix ha d'adquirir uns hàbits de vida saludable que no pot abandonar mai. L'esforç que això comporta en algunes persones pot suposar una coacció a la seva llibertat i aquest fet pot afavorir el desenvolupament d'estats d'ansietat, angoixa, depressió, etc. Les relacions socials a vegades resulten difícils, sobretot quan es tracta de persones joves que s'aïllen per la baixa autoestima. Per tant, es recomana mantenir, tant com es pugui, una vida activa, tenint en compte les característiques de cada etapa del cicle vital: infància, adolescència, adultesa i vellesa.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació a l'activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-seP@)
És important que la persona obesa tingui una vida laboral —o d'estudiant en el cas dels infants i joves— absolutament normal. Això contribuirà a mantenir una vida social activa que repercutirà en la millora de l'autoestima. S'aconsella aplicar les recomanacions relacionades amb els factors de riscs modificables, com per exemple evitar treballar en torns de nit.
La diversió, que és fonamental, no necessàriament ha de suposar un augment de la ingesta energètica (aliments i alcohol). D’altra banda, un pla d’alimentació adequat ha de contemplar les petites transgressions que es poden utilitzar en moments de lleure (celebracions, vacances, sortides nocturnes, etc.).
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació a l'activitat de la vida diària de:
Tòpics i conductes erròniespP@)
L'obesitat és una malaltia d'actualitat. El bombardeig constant que rep la població sobre els tractaments dietètics provinents de revistes poc científiques, mitjans de comunicació, tractaments en centres d’estètica, etc., molt sovint plena de contradiccions, comporta l'adquisició de falses creences o mites sobre l'alimentació.
- Tòpics o falses creences més habituals
- Hàbits saludables per combatre algunes de les conductes errònies que s'observen en les persones amb excés de pes
1. Tòpics o falses creences més habituals:
- L'aigua ni engreixa ni aprima perquè no té calories. És igual en quin moment es prengui (en els àpats o fora d'ells), l'aportació calòrica és 0. Tampoc té el poder de cremar calories, és a dir, beure molta aigua no aprima, tot i que beure aigua abans dels àpats pot produir sensació de sacietat i pot ajudar a controlar la ingesta.
- Menjar fruita després dels àpats no engreixa ni més ni menys que menjar-ne entre hores perquè la fruita sempre té les mateixes calories. La idea que menjar fruita després dels àpats engreixa no té cap base científica i ha generat molta confusió i alguns problemes, perquè hi ha persones que, basant-se en aquest criteri, han deixat de menjar fruita ja que no estan acostumades a menjar-ne entre hores.
- El pa no engreixa. El pa com qualsevol altre aliment conté energia i un abús pot estar relacionat amb l'augment de pes. Sí que és cert que el pa sol anar acompanyat d'altres aliments sovint molt energètics, com embotits, formatges i salses. En una dieta per perdre pes, s'hi pot incloure pa, preferiblement integral, sobretot per esmorzar, que és l'hora en què l'organisme necessita més energia.
- Les biscotes engreixen igual que el pa. Les biscotes estan deshidratades (seques) perquè se'ls ha reduït l'aigua. Per tant, si es prenen 100 g de pa i 100 g de biscotes, el pa com que conté més aigua aportarà menys energia que les biscotes.
- La molla del pa engreixa menys que la crosta. La molla de pa té molta més humitat que la crosta i per aquesta raó aporta menys energia.
- Menjar ràpid i de forma precipitada no engreixa. És el consum d'un excés de calories el que produeix un augment del pes corporal. Tot i això, les persones que mengen ràpidament solen ingerir més quantitat d'aliments.
- La sal no engreixa, perquè la sal, com que és un mineral, no té calories. Tanmateix, el consum, sobretot en persones amb problemes cardíacs, renals o hepàtics pot produir retenció de líquids, tot i que retenir líquids no és sinònim d'engreixar-se.
- Els suplements vitamínics i minerals no augmenten el pes perquè no aporten calories (energia).
- Els laxants no aprimen. El punt d'acció dels laxants és a l'intestí gros, i l'absorció de nutrients es produeix a l'intestí prim, per la qual cosa no només no contribueixen a disminuir el pes sinó que utilitzar-los indiscriminadament i sense supervisió professional posa en perill la salut.
- Els aliments light també aporten calories. Un aliment light conté com a mínim un 30 % menys de calories que l'aliment convencional amb el qual es compara. Per tant, sí que aporten energia però en menor quantitat; tot i que poden contribuir en el seguiment d'una dieta en situacions especials, no cal oblidar que contenen calories, i que, per tant, no se n'ha d'abusar.
- L'oli cru engreixa igual que l’oli cuinat, ja que la calor no modifica el contingut calòric dels olis. Tot i això, quan l'oli es cuina pateix un procés anomenat oxidació que el fa menys saludable, però les calories són les mateixes, tant cru com modificat per la cocció.
- La mel engreixa pràcticament igual que el sucre. Encara que el sucre proporciona unes quatre calories per gram i la mel tres, aquesta diferència és irrellevant en el conjunt de calories que es consumeixen diàriament.
- Les farines i cereals integrals tenen pràcticament les mateixes calories que els productes refinats. La diferència consisteix que els productes integrals tenen un major contingut de minerals, fibra i fitonutrients (substàncies vegetals que tenen beneficis per a la salut); a més, la fibra posseeix un poder saciant, que evita menjar més quantitat d'altres aliments.
- No hi ha productes ni dietes miraculosos per perdre pes. Actualment existeix una gran proliferació de substàncies, productes, materials (llocs web, recursos en línia, etc.), mètodes i, sobretot, “dietes” que prometen efectes sorprenents sobre la salut, i particularment sobre la pèrdua de pes, la majoria sense cap evidència científica. Aquests “tractaments” poden comportar riscos per a la salut. (veure document "dietas milagro")
2. Hàbits saludables per combatre algunes de les conductes errònies que s'observen en les persones amb excés de pes:
- Evitar els dejunis perllongats. Fer tots els àpats al dia (esmorzar, menjar a mig matí, dinar, berenar i sopar) sense ometre'n cap, ja que el dejuni prolongat afavoreix l'emmagatzematge de greixos i propicia un consum més alt en el següent àpat.
- Menjar aliments de tots els grups i no eliminar-ne cap. Mantenir el grup dels farinacis (pasta, arròs, pa, llegums), ja que sovint per manca de coneixements s'exclou de les dietes.
- Controlar les ingestes nocturnes causades per l'insomni. En cas de despertar-se i tenir gana cal triar aliments de baix contingut energètic, com per exemple: un iogurt desnatat, una fruita petita, vegetals com l'api i la pastanaga o un got de llet desnatada sense sucre; també són molt recomanables les infusions sense sucre, ja que no aporten energia.
- Evitar les dietes monòtones, ja que solen abandonar-se i provoquen ansietat.
- Controlar l'excés d'hores de dormir, especialment les migdiades.
- Evitar la manca d'exercici físic.
Pots descarregar la infografia aquí
Comentaris
Llistat
Enllaços d'interès
Fonts d'interès general
- Generalitat de Catalunya (GENCAT). Departament de Salut. Obesitat
- La dieta mediterránea
- Ministerio de Sanidad de España. NAOS
- Nutrición comunitaria
- Organització Mundial de la Salut (OMS). Obesidad
- Programas de Prevención de la Obesidad Infantil (España)
Societats professionals
Fundación Española de Nutrición
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Basulto J, Manera M, Baladia E, Miserarchs M, Rodríguez VM, Mielgo-Ayuso J et al. ¿Cómo identificar un producto, un método o una dieta “milagro”? [Internet]; Grupo de Revisión, Estudio y Posicionamiento de la Asociación Española de Dietistas-Nutricionistas (GREP-AED-N); 2012 [accés 24 de febrer de 2014]. Disponible a: http://www.grep-aedn.es
- Bellavia A, Larsson SC, Bottai M, Wolk A, Orsini N. Fruit and vegetable consumption and all-cause mortality: a dose-response analysis. Am J Clin Nutr. 2013; 98(2):454-9. Citat a PubMed PMID 23803880.
- Diet, nutrition and the prevention of chronic diseases: report of a Joint WHO/FAO expert consultation [Internet]. Geneva: World Health Organization; 2003 [accés 24 de febrer de 2014]. Disponible a: http://whqlibdoc.who.int/trs/who_trs_916.pdf
- European Commission. Health and food. Special Eurobarometer 246. [Internet]. European Commission; 2006 [accés 2 de desembre de 2013]. Disponible a: http://ec.europa.eu/health/ph_publication/eb_food_en.pdf
- Gargallo Fernández M, Breton Lesmes I, Basulto Marset J, Quiles Izquierdo J, Formiguera Sala X, Salas-Salvadó J et al. Evidence-based nutritional recommendations for the prevention and treatment of overweight and obesity in adults (FESNAD-SEEDO consensus document). The role of diet in obesity treatment (III/III). Nutr Hosp. 2012; 27 (3): 833-64. Citat a PubMed PMID 23114947.
- Gonzalez-Campoy JM1, St Jeor ST, Castorino K, Ebrahim A, Hurley D, Jovanovic L et al. Clinical practice guidelines for healthy eating for the prevention and treatment of metabolic and endocrine diseases in adults: cosponsored by the American Association of Clinical Endocrinologists/the American College of Endocrinology and the Obesity Society. Endocr Pract [revista a Internet]. 2013 [accés 24 de febrer de 2014]; 19 Suppl 3: 1-82. Citat a PubMed PMID 24129260. Disponible a: http://aace.metapress.com/content/k1507546403v1737/fulltext.pdf
- Heber D, Greenway FL, Kaplan LM, Livingston E, Salvador J, Still C; Endocrine Society. Endocrine and nutritional management of the post-bariatric surgery patient: an Endocrine Society Clinical Practice Guideline. J Clin Endocrinol Metab [revista a Internet]. 2010 [accés 24 de febrer de 2014]; 95 (11): 4823-43. Citat a PubMed PMID: 21051578. Disponible a: http://press.endocrine.org/doi/pdf/10.1210/jc.2009-2128
- Nichols M, Townsend N, Luengo-Fernandez R, Leal J, Gray A, Scarborough P, Rayner M. European cardiovascular disease statistics 2012 [Internet]. Brussels/Sophia Antipolis: European Heart Network, European Society of Cardiology; 2012 [accés 24 de febrer de 2014]. Disponible a: http://www.escardio.org/about/documents/eu-cardiovascular-disease-statistics-2012.pdf
- Nutrición y estrategia NAOS [seu Web]. Madrid: Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición, Ministerio de Sanidad Servicios Sociales e Igualdad; 2005 [accés 24 de febrer de 2014]. Estrategia NAOS. Disponible a: http://www.naos.aesan.msssi.gob.es/csym/
- Organización Mundial de la Salud. Recomendaciones mundiales sobre actividad física para la salud [Internet]. Geneva: Organización Mundial de la Salud; 2010 [accés 24 de febrer de 2014]. Disponible a: http://whqlibdoc.who.int/publications/2010/9789243599977_spa.pdf?ua=1
- Pérez-Rodrigo C, Aranceta Bartrina J, Serra Majem L, Moreno B, Delgado Rubio. Epidemiology of obesity in Spain. Dietary guidelines and strategies for prevention. Int J Vitam Nutr Res. 2006; 76 (4): 163-71. Citat a PubMed PMID: 17243078.
- Rees K, Hartley L, Flowers N, Clarke A, Hooper L, Thorogood M, Stranges S. 'Mediterranean' dietary pattern for the primary prevention of cardiovascular disease. Cochrane Database Syst Rev. 2013; 8. Citat a PubMed PMID: 23939686.
- Salas-Salvadó J, Rubio MA, Barbany M, Moreno B; Grupo Colaborativo de la SEEDO. Consenso SEEDO 2007 para la evaluación del sobrepeso y la obesidad y el establecimiento de criterios de intervención terapéutica. Med Clin (Barc) [revista a Internet]. 2007 [accés 24 de febrer de 2014]; 128 (5): 184-96. Disponible a: http://apps.elsevier.es/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=13098399&pident_usuario=0&pcontactid=&pident_revista=2&ty=141&accion=L&origen=zonadelectura&web=zl.elsevier.es&lan=es&fichero=2v128n05a13098399pdf001.pdf
- Seagle HM, Strain GW, Makris A, Reeves RS; American Dietetic Association. Position of the American Dietetic Association: weight management. J Am Diet Assoc. 2009; 109: 330-46. Citat a PubMed PMID: 19244669
- Varela G (coord.). Libro Blanco de la Nutrición en España [Internet]. Madrid: Fundación Española de la Nutrición (FEN); 2013 [accés 18 de octubre de 2013]. Disponible a: http://www.fesnad.org/pdf/Libro_Blanco_FEN_2013.pdf
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Ferran Sahun Lebaniegos
Llicenciat en Traducció i Interpretació (UAB), postgraduat en Correcció i Qualitat Lingüística (UAB), i en Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals (UAB). Des de 2007 treballa com a professor de català al Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet (CPNL) i des de 2011 col·labora com a lingüista a la televisió municipal Barcelona Televisió. Va treballar en l’edició catalana del diari La Vanguardia.
Col·labora en el projecte Infermera virtual des de gener de 2016.
Esther Blanco Alcántara
Dietista-nutricionista per la Universitat de Barcelona, llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster oficial en Nutrició i Metabolisme amb trajectòria investigadora a la Universitat de Barcelona.
Actualment és professora col·laboradora al grau d’Infermeria de la Universitat de Barcelona i compagina l’activitat docent i la recerca de la seva tesi doctoral amb la pràctica assistencial a la consulta dietètica privada Nodreixte. També és responsable del departament de Health Marketing a l’empresa Publifilms.
Va ser professora al Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició Humana i Dietètica de la Universitat de Barcelona (2004-2012) i professora associada al Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (2007-2008). A més a més, ha participat en diferents cursos de postgrau, d’extensió universitària i del Sindicat d’Infermeria.
També ha exercit de dietista-nutricionista en diferents centres mèdics (Centre Medex, Servei de Nutrició i Endocrinologia al Centre Mèdic Teknon) i ha assessorat diferents empreses en health marketing, com ara Amtrack Communications, Saatchi & Saatchi Health Care i Common Sense.
Rita Rigolfas Torras
Infermera. A més de tenir una formació de base en ciències de la salut, compta amb el certificat de Dietoteràpia del ISTA de París i amb estudis en Dietètica Superior per la Universitat de Nancy (França).
Va exercir com a professora de nutrició i dietètica a l'Escola Universitària d'Infermeria de Bellvitge fins que es va fusionar amb l’Escola Universitària d’Infermeria de la UB, de la qual és professora associada. Va ser professora de nutrició clínica i dietoteràpia al Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica (CESNID) des dels inicis del centre. A més, participa en diferents programes de postgrau i màsters.
Ha organitzat diversos serveis de dietètica en hospitals de tot el país i ha treballat com a dietista i nutricionista a l’Hospital Clínic i a l’Hospital Prínceps d’Espanya (actualment, Hospital Universitari de Bellvitge).
Ha publicat els llibres Alimentación y dietoteràpia (Ed. McGraw-Hill Interamericana, 4 edicions) amb J. Clapés i P. Cervera; Educar en la alimentación y la nutrición (Tibidabo ediciones, 2010) amb L. Padró i P. Cervera, i capítols en diversos llibres de nutrició clínica.
A més, ha participat en el projecte internacional ALFA, i ha col·laborat en diferents publicacions i en mitjans de comunicació: en debats a TV3 i La 2, entre altres, i cinc anys en el programa La solució de Catalunya Ràdio.