Consells de la infermera
Menjar i beure
pP@)
- Quan se segueix un tractament amb insulina, és important no estar gaires hores sense prendre aliments que continguin hidrats de carboni. S’ha de tenir en compte que, segons el tipus, la dosi i la pauta d’insulina que es prengui, el repartiment dels àpats durant el dia pot variar. L’equip de salut ajudarà a planificar el pla d’alimentació.
Consells de salut: Alimentació i diabetis
- L’interval de temps entre la injecció d’insulina i l’inici de l’àpat es determinaran segons el tipus d’insulina que es prengui. L’equip de salut donarà les recomanacions adients.
- Per tal d’evitar hipoglucèmies, cal portar sempre aliments rics en hidrats de carboni d’absorció ràpida (sobres de sucre, sucs, caramels...)
Consells de salut: Alimentació, diabetis i altres problemes de salut
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)
- Cal planificar qualsevol activitat física i considerar o ajustar els aspectes relacionats amb l’administració de la insulina com ara la dosi, la zona de punció, etc., segons les necessitats de cada persona.
Consells de salut: Activitat física y diabetis
- Si la glucèmia prèvia a l’inici de l’activitat física és superior a 300 mg/dl i/o amb presència de cetonúria, caldrà evitar-la, ja que aquests signes indiquen un mal control de la diabetis. És possible que s’hagi de modificar la dosi d’insulina i, fins i tot, que en calgui administrar una d’extra per tal de disminuir la glucèmia. L’equip de salut aconsellarà com fer-ho.
- És important que s’ajustin les dosis d’insulina a l’exercici físic. Generalment, si es tracta d’un exercici lleuger, n’hi ha prou d’augmentar la ingesta d’hidrats de carboni. Si, en canvi, l’exercici és intens, a més d’elevar el consum d’hidrats de carboni, caldrà disminuir la dosi d’insulina. L’equip de salut aconsellarà com fer-ho.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
pP@)
- Durant les vacances, s’acostumen a modificar els hàbits i els horaris de descans (es retarda l’hora d’anar a dormir i/o de llevar-se), per la qual cosa pot ser necessari modificar la pauta d’insulina. L’equip de salut aconsellarà com fer les variacions corresponents en l’horari dels àpats, de l’activitat física i del descans en aquests dies especials.
- Segons la dosi d’insulina i la ingesta d’hidrats de carboni a l’hora de sopar, es pot donar una hipoglucèmia durant la nit. Es recomana, per tal d’evitar-ho, prendre un suplement alimentari abans d’anar a dormir, com, per exemple, un got de llet.
Consells de salut: Diabetis i problemes de salut relacionats
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Eliminar
pP@)
- És important controlar els canvis en la quantitat d’orina. Un augment en la producció d’orina (poliüria) pot ser un indicador hiperglucèmia i, per tant, de mal control de la diabetis. En aquesta situació, és possible que calgui modificar les dosis i/o canviar el tipus d’insulina. Cal consultar l’equip de salut.
Consells de salut: Diabetis i problemes de salut relacionats
- Si es pateixen quadres de trastorns gastrointestinals, com ara vòmits o diarrees, no s’ha de modificar el tractament amb insulina. El que cal fer és augmentar el nombre de controls de glucèmia i consultar l’equip de salut per tal d’establir el tractament necessari.
Consells de salut: Diabetis - control de la situació de salut
Consells de salut: Alimentació i diabetis - confecció d’un menú
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs
pP@)
- És important saber què és la insulina i utilitzar el prospecte com a document de referència per fer-ne una administració correcta.
Consells de salut: Medicaments - el prospecte
- S’ha de saber quin tipus d’insulina forma part del tractament habitual que se segueix per tal de poder-ne assegurar una utilització correcta.
- Cal fer un bon autocontrol i una autoanàlisi per tal d’ajustar correctament les dosis d’insulina.
Consells de salut: Diabetis - control de la situació de salut
- No s’ha de canviar mai el tipus d’insulina sense indicació del metge. Les dosis poden variar segons el tipus d’insulina.
- Si en els controls periòdics es detecten nivells de glucèmia per sobre o per sota dels objectius de control, cal consultar l’equip de salut per tal d’ajustar les dosis i/o canviar el tipus d’insulina.
- S’han de tenir en compte tots els factors que asseguren un tractament correcte amb insulina.
- com s’ha de prendre
- com utilitzar-la correctament - Aprendre a administrar-se correctament la insulina és el primer pas per aconseguir un bon control de la diabetis. Per això es poden tenir en compte les indicacions següents:
- L’aparició de sang en treure l’agulla no és un problema important. Pot ser deguda al trencament d’un capil·lar. En canvi, si s’observa sang en el moment de punxar, no s’ha d’injectar la insulina i convé canviar la zona d’injecció.
- Si es sospita que la dosi d’insulina no s’ha injectat completament o no es recorda si ja s’ha fet, cal comprovar la glucosa en sang durant les hores següents i, si és necessari, posar-se en contacte amb l’equip de salut.
- Si hi ha dolor, hematomes, envermelliments, etc. a les zones d’injecció s’ha de revisar la tècnica amb la infermera.
- Cal controlar que en la ploma o la xeringa no hi hagi bombolles d’aire, ja que poden reduir la quantitat d’insulina injectada.
- Cal tenir en compte tots els aspectes per a una utilització correcta.
- S’ha de comprovar sempre la data de caducitat que cada flascó, cartutx o ploma porta impresa i anotar la data d’obertura.
- Cal llençar el flascó, la ploma o el cartutx que hagin estat oberts més d’un mes abans, encara que la insulina no sembli alterada.
- Les xeringues i les agulles per a dispositius no s’han de compartir amb ningú, ni tan sols amb membres de la mateixa família.
- S’han de mantenir fora de l’abast dels nens els instruments punxants (agulles per a plomes, xeringues, llancetes...) i no llençar-los directament a les escombraries, sinó dipositar-los en envasos especials (pots de vidre ben tancats).
- És important controlar els efectes secundaris que s’associen a la insulina per tal d’evitar riscos.
- En cas de patir una malaltia intercurrent, cal augmentar el nombre de controls de glucèmia, ja que és possible que, durant el temps de malaltia, s’hagi de reajustar la dosi d’insulina. S’aconsella consultar l’equip de salut en cas de malaltia intercurrent.
- malalties intercurrents - Si es condueix habitualment, es recomana respectar els horaris dels àpats d’acord amb l’administració de la insulina i fer pauses periòdiques (cada dues hores) per descansar.
- S’han de considerar les diferents situacions de vida que cal tenir en compte en el tractament amb insulina.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)
Els nous dispositius per a l’administració de la insulina (plomes injectores o dispositius precarregats) han fet més fàcil la vida de les persones que han de seguir aquest tractament i la de les que l’envolten. Amb aquests nous dispositius, és possible injectar-se la insulina a qualsevol lloc, de manera que faciliten els desplaçaments i la vida social.
- consideracions davant les diferents situacions de vida
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-se
pP@)
- Cal mantenir un ordre en l’horari de l’autocontrol, els àpats i el tractament, tant durant l’activitat laboral com durant el temps i les activitats d’oci.
- S’han de seguir totes les recomanacions específiques relacionades amb la insulina a l’hora de viatjar.
- Cal adaptar les recomanacions específiques sobre el tractament amb insulina en les activitats d’oci que impliquen activitat física.
- Cal controlar el consum de begudes alcohòliques i el seu efecte en combinació amb la insulina.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Tòpics i conductes errònies
pP@)
Administrar-se insulina no significa que no s’hagi de seguir el pla d’alimentació recomanat. El pla d’alimentació, juntament amb l’activitat física regular, és la base del tractament de la diabetis, de manera que ni les pastilles ni la insulina el poden substituir.
La medicació per a la diabetis no s’ha de modificar de manera arbitrària, sinó en funció del resultat dels controls i amb el consell de l’equip de salut. Creure que el fet de menjar més es pot compensar augmentant la insulina comporta una dosificació inadequada que pot desencadenar trastorns com, per exemple, una hipoglucèmia.
L’administració d’insulina no provoca ceguesa. Actualment, la insulina que les persones amb diabetis s’injecten és idèntica a la que es fabrica en el pàncrees. Gràcies a ella, moltes persones sobreviuen i d’altres poden viure millor, de manera que es redueix el risc d’aparició de problemes de salut tardans. La ceguesa té a veure amb els problemes de salut tardans de la diabetis, que són més probables com més descontrolada estigui. Per aquest motiu, l’ús de la insulina per mantenir xifres de glucosa en sang estables i properes a la normalitat no només no provoca ceguesa, sinó que ajuda a prevenir problemes oculars.
Guardant valoració... 
Comentaris
Llistat
En el apartado de material incluimos esas observaciones que comentas y explicamos como los fabricantes de material de inyección hacen esa recomendación. Link: https://www.infermeravirtual.com/esp/problemas_de_salud/tratamientos/insulina#tutorial-64-el_material
En lo referente a la fecha de actualización puedes verla justo debajo de las estrellas de valoración.
Un saludo y muchas gracias por leernos.
Enllaços d'interès
- Fonts d'interès general
- Associacions / Grups d'ajuda mútua
- Societats professionals
- Comunitats d'usuaris
Fonts d'interès general
- CDC Diabetes Public Health Resource
- Diabètics.com
- Diabetis Juvenil
- Forumclínic
- Fundació Carrasco i Formiguera
- National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases
Associacions / Grups d'ajuda mútua
- American Association of Diabetes Educators
- Associació Americana de Diabetis
- Associació Catalana de Diabetis (ACD)
- Associació Catalana de Dietistes-Nutricionistes
- Associació de Diabètics de Catalunya (ADC)
- Canadian Diabetes Association
- European Association for Study of Diabetes (EASD)
- Federació de Diabètics Espanyols (FEDE)
- Fundació per a la Diabetis
- International Diabetes Federation
- Juvenile Diabetes Foundation International
- The Islet Foundation
Societats professionals
- Diabetes UK
- International Society for Pediatric and Adolescent Diabetes
- Societat Espanyola de Diabetis
- Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició
Comunitats d'usuaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- American Diabetes Association. Expert Committee on the diagnosis and classification of diabetes mellitus. Report of the expert committee on the diagnosis and classification of diabetes mellitus.
Diabetes Care 1997; 20:1183-1197. - American Diabetis Association. Tratamiento de la diabetes Mellitus y sus complicaciones.
Barcelona :Ed. Medical Trends, SL.; 1994. - Associació Catalana de Diabetis. Diabetis Mellitus.
Tarragona: Ed. El Mèdol; 1996. - Cano-Pérez J.F, Franch J, Mata M. y miembros de los grupos GEDAPS de España. Guía de tratamiento de la diabetes tipo 2 en Atención Primaria.
4ª Edición. Madrid : Editorial Elsevier España S.A; 2004. - Castell C, Gussinyé M, Lloveras G. Com conviure amb la diabetis tipus 1: saber-ne més per viure millor.
Direcció General de Salut Pública, Barcelona, 2002; 5:57-81. - Curso de educació terapèutica en diabetes.
F.E.A.E.D 2004 - Diabetes Care.
2007volum 30 suplement 1: p. 7. - Diabetes Care.
2007volum 30 suplement 1: p. 22. - European Diabetes Policy Group 1998-1999: A Desktop Guide to Type 2 Diabetes Mellitus.
Diabetic Medicine 1999; 16:716-730 - Ferrer García J. C, Herrera Ballester A. Manual Básico de Diabetología.
SVEDYN, 2005; 6:83-91. - Figuerola, Daniel. Diabetes.
3era edició. Barcelona :Ed. Massan; 1997. - Grup d’Estudi de la Diabetis a l’Atenció Primària de Salut (GEDAPS). Guia per al tractament de la Diabetis tipus 2 a l’Atenció Primària.
3era edició. Barcelona : Ed. Harcourt ; 1999. - Guia práctica para educadores en diabetes.
F.E.A.E.D 2004 - Hanas R. Diabetes Tipo 1 en niños, adolescentes y adultos jóvenes
INPESAL Marketing Projects, S.L. 2004; 12: 29-131. 15:153-191. - J.Madrid. Libro práctico de la diabetes.
Editorial ESPASA, Madrid, 2000. - Manuel de Santiago. Diabetes Mellitus en la Práctica Médica.
Tomo II. Madrid:Ed. ELA , grupo ARAN; 1992. - Pallardo Sánchez L.F, González González A, Quero Jiménez J. Diabetes y embarazo.
Madrid: Ed. Aula Médica; 1999. - Standards of Medical Care in Diabetes-2006. American Diabetes Association.
Diabetes Care 2006; 29:S4-S42. - Un objetivo para la vida.
Lifescan, Madrid, 1997 - World Health Organization: Definition, diagnosis and classification of diabetes mellitus and its complications: Report of a WHO Consultation. Part 1. Diagnosis and classification of diabetes mellitus.
Geneva: World Health Organization; 1999.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Mònica Sánchez Rocabert
Diplomada universitària en infermeria (EUI Santa Madrona – UB) l’any 1989. Infermera a la Fundació Hospital de Mollet (Mollet del Vallès – Barcelona), amb el càrrec d’infermera educadora en diabetis des de l’any 1997.
Mª Encarnación Pastor Santamaria
Diplomada en infermeria (UB). Postgrau en atenció i educació a les persones amb diabetis. Màster en infermeria de salut pública i comunitària. Postgrau Curs autoformatiu per a diplomats en Infermeria (CADI). Pel que fa a tabaquisme, ha treballat en el Programa d’Atenció Primària Sense Fum i com a responsable de consulta de deshabituació tabàquica.
