Infermera virtual.com

La dieta adequada per a una persona que té diabetis mellitus 1 es fonamenta en el conjunt de recomanacions generals, adients per a una persona amb qualsevol tipus de diabetis. Juntament amb les recomanacions generals, s’haurà de tenir molt en compte la recomanació següent: És molt important repartir correctament els hidrats de carboni al llarg del dia. No obstant això, la dieta definitiva sempre haurà d’estar supervisada i establerta conjuntament per la persona i l’equip de professionals encarregats d’ajudar-la a controlar la diabetis (endocrinòlegs, infermeres o dietistes).

Cal que tingueu en compte els aspectes següent:

1.1  La dieta per racions

L’anomenada dieta per racions permet: tenir un major control dels hidrats de carboni a consumir, fer-ne una repartició correcta en els diferents àpats (tenint en compte la pauta insulínica) i fer els intercanvis entre els aliments compostos principalment per hidrats de carboni.

S'entén per “ració” la quantitat d’aliment que conté 10 grams del seu principal nutrient (carbohidrats, proteïnes o greix). Per tant, una ració d’aliment glucídic o d’hidrats de carboni és la quantitat d’aliment que conté 10 g d’hidrats de carboni. És a dir, quan es diu que un aliment té 10 g d’hidrats de carboni no vol dir que pesi 10 g, sinó que en el seu pes total s’hi troben 10 g d’hidrats de carboni.

Per exemple:

• 100 g de taronja, o 80 g de poma, o 200 g de síndria, contenen 10 g d’hidrats de carboni i això equival a 1 ració 
• 20 g de pa, o 15 g de pasta, o 20 g de llegum sec, contenen 10 g d’hidrats de carboni i, per tant, es consideren 1 ració

El fet de conèixer les equivalències de la quantitat d’hidrats de carboni que contenen els principals aliments permet fer una alimentació més variada perquè, tenint en compte la quantitat d’hidrats de carboni que contenen, es poden substituir uns aliments per uns altres en qualsevol moment, fet que a més a més facilita el menjar fora del lloc habitual. 

Per poder fer els intercanvis, cal saber les equivalències de cada un dels aliments. Això s’aconsegueix a base de pràctica. Per saber el pes exacte dels aliments amb la mateixa aportació d’hidrats de carboni existeixen unes taules, cada pes expressat a les taules equival a una ració.


Ver taula:  Equivalències per racions d’aliments glucídics.

En aquesta taula totes les quantitats d’aliments són expressades en pesos nets i crus.

Es convenient que recordeu que:

• Les pastes italianes i els arrossos, en coure, tripliquen el seu pes i els llegums, el doblen. Per exemple 15 g de pasta crua, una vegada ja bullida, pesarà 45 g, i 20 g de llegum cru, una vegada cuit, pesarà 40 g. 
• Pel que fa a les verdures, en general, són aliments de consum lliure, és a dir, se’n pot menjar la quantitat que es vulgui, ja que l’aportació d’hidrats de carboni es molt baixa. 
• Quant als fruits oleaginosos, el seu contingut en hidrats de carboni és molt baix, però són molt rics en greixos, per tant s’ha de vigilar la quantitat que se’n menja perquè engreixen molt.

La dieta per racions inicialment pot semblar una mica complicada, però a mesura que es va utilitzant resulta molt senzilla. 

Algunes normes bàsiques poden servir de guia:

• Els aliments que contenen hidrats de carboni no poden ser suprimits ni acumulats per a l’àpat següent, és a dir, no es pot menjar per sopar les racions que no s’han menjat en el dinar. 
• Les fruites i els farinacis han de pesar-se o mesurar-se. 
• La substitució d’una ració per una altra ha de ser en un mateix àpat. 
• Les substitucions han de fer-se entre aliments que pertanyin a un mateix grup alimentari, no entre aliments de grups diferents. Per exemple: 
  • Es pot intercanviar llet per formatge, o una poma per una pera. 
  • No es poden intercanviar una pera per un iogurt o llenties per fruita seca, perquè pertanyen a grups diferents i, si es fes això d’una manera habitual, es podria produir un desequilibri nutricional.
• Les racions d’hidrats de carboni establertes, en un mateix àpat, no han de ser necessàriament del mateix aliment. Així doncs, quatre racions de farinacis poden ser tres de llegums i una d’arròs. Per exemple: 
• Arròs amb llenties: 60 g de llenties, que són 3 racions (pes expressat en cru), i 15 g (pes expressat en cru) d’arròs que es una ració.

Alimentació saludable: grups d’aliments

Quantitat i distribució de les racions

La quantitat i la distribució de les racions que necessita una persona dependrà de la seva despesa energètica, de l’ horari dels àpats, de l’horari laboral i de les activitats que fa, i tot això s’haurà de coordinar amb les dosis d’insulina prescrites i el seu perfil glucèmic (valors glucèmics habituals de la persona).

Les racions i la manera de distribuir-les les estableix la persona afectada juntament amb la infermera educadora en diabetis, o dietista, i l’endocrinòleg. Aquest es un exemple de diferents repartiments de les racions d’hidrats de carboni al llarg del dia, per una dieta de 1800 kcal.
 
Veure taula:  Repartiment dels àpats per racions d’hidrats de carboni en una dieta de 1800 kcal segons diferents pautes insulíniques.

Una persona diabètica que utilitza el mètode de la dieta per racions per organitzar els seus àpats arriba a saber calcular de manera molt aproximada quin pes té cada un dels aliments i les racions d’hidrats de carboni que conté sense utilitzar la bàscula. Aquest càlcul es veu facilitat pel fet que molts aliments es poden calcular a partir del volum que ocupen en els estris habituals de la cuina, com per exemple, una cullera de sopa o de postres o una tassa de cafè.

Tot i que les mesures casolanes són de gran ajuda, de tant en tant és bo pesar les racions habituals per evitar errors.

Veure taula :  Mesures casolanes

Aquestes mesures casolanes es poden aplicar tant en cru com en cuit, però potser es més fàcil per a una persona cuinar el seu menjar junt amb el d’altres persones i després mesurar-ho una vegada cuinat, per tal d’evitar fer un menjar a part.

Per calcular les racions necessàries a consumir, cal que tingueu en compte que el llegum cuit duplica el seu pes en cru, i que la pasta i l’arròs, el tripliquen. Per exemple, 2 racions de pasta equivalen a 30 g de pasta crua o 90 g (un cullerot) de pasta bullida.

Els aliments que no contenen hidrats de carboni (com ara la carn, el peix, els ous) no requereixen un control tan estricte del pes, però s’ ha d’intentar respectar les quantitats recomanades per mantenir l’equilibri alimentari pel que fa a greixos, proteïnes i calories.

Alimentació saludable: grup d'aliments

 

 

Les necessitats nutricionals de les embarassades amb una diabetis gestacional són iguals que per a la resta de les gestants. Per tant, es recomana que faci l’alimentació pròpia de la dona embarassada, afegint-hi les recomanacions generals per a l’alimentació de les persones amb diabetis. 

Consells de salut: Alimentació i embaràs

 

Cal que tingueu especialment en compte els aspectes següents:

3.1 Fer un aportació calòrica adequada

Per tal d’evitar complicacions durant l’embaràs, s’ha de procurar no incrementar més de 400-500 g de pes per setmana. D’aquí la importància de prendre les calories necessàries. Durant el primer trimestre, és recomanable mantenir el pes, és a dir, no guanyar-ne. 

L’increment calòric permet cobrir les necessitats pròpies de la dona i afavorir el desenvolupament correcte del fetus. El nombre de calories ingerides s’anirà incrementant a mida que avanci l’embaràs.

 

3.2. Fer de 5-6 ingestes al dia

Per tal de repartir les calories al llarg del dia, cal fer 5-6 àpats: un primer esmorzar en llevar-se, un segon esmorzar a mig matí, un dinar, un berenar, un sopar i un suplement abans d’anar a dormir.

L’ideal és que no passin mes de 3-3,5 hores entre àpat i àpat, i que no passin mes de 8-9 h des del suplement de la nit fins a l’esmorzar del dia següent.

3.3 Prendre les proteïnes i els greixos necessaris

Per tal de cobrir totes les necessitats de la dona i garantir el bon desenvolupament del fetus, seguiu les recomanacions de l’alimentació en l'embaràs. 

3.4. Distribuir al llarg del dia les quantitats adequades d’hidrats de carboni

Si es segueix un tractament amb insulina, cal respectar estrictament el nombre d’àpats i l’aportació d’hidrats de carboni prescrita. Cal que la persona segueixi les recomanacions generals que es fan per a les persones amb diabetis mellitus.

Com a alternativa al sucre, es pot prendre aspartam, que no travessa la barrera placentària i, per tant, no arriba al fetus. També la sucralosa és segura durant l’embaràs i l’alletament.

Igual que les dones embarassades no diabètiques, cal que s’eviti completament el consum de begudes alcohòliques.

L’activitat física, independentment del tipus de diabetis que tingui cada persona, forma part del tractament de la malaltia i està directament relacionada amb l’alimentació. Es recomana que es faci exercici de forma regular, seguint les pautes adaptades a les necessitats de cada persona. 
 
Activitat física davant els problemes de salut

En la infància i en l’adolescència, l’alimentació serà la mateixa que per a un nen o jove sense cap tipus de patologia. És a dir, s’haurà de fer una alimentació saludable (equilibrada, variada i adequada a la seva edat). L’única diferencia serà que haurà de tenir un control estricte de la ingesta d’hidrats de carboni per afavorir un bon control glucèmic. Això significa que el nen o l’adolescent pot menjar com qualsevol altra membre de la família. 

El fet que un nen o un adolescent amb diabetis faci una bona alimentació li permetrà mantenir:

• unes bones glucèmies 
• un pes adequat 
• un bon creixement 
• l’activitat física

Cal que seguiu les recomanacions generals de l’alimentació per a tota persona amb diabetis.

És especialment important que tingueu en compte que s’ha de: 

• Fer e 5-6 àpats al dia, repartits i distribuïts segons la seva pauta insulínica. 
• Evitar la presa d’aliments “extres” no planificats en la pauta dietètica. 
• El suplement de mitja nit es farà si cal, com a mínim, abans d’anar-se’n a dormir, per evitar la possibilitat d’una hipoglucèmia. 
• En tots els àpats cal: 
  • Aportar les calories necessàries per mantenir el pes i l’alçada correctes. 
  • Incloure hidrats de carboni, greixos i proteïnes. 
  • Prendre preferiblement hidrats de carboni complexos (llegums, pasta, arròs, pa, patates, cereals) més que hidrats de carboni simples (fruita), prioritzant els de major contingut en fibra (llegums, cereals integrals, pasta integral, arròs integral). 
• Seguir les recomanacions generals i específiques en funció del tipus de diabetis que tingui l’infant o l’adolescent. Tot i que habitualment és del tipus 1, actualment comencen a detectar-se persones en aquesta franja d’edat amb diabetis tipus 2, relacionada amb l’obesitat infantil. S’ha trobat que els nens i les nenes amb obesitat tenen més tendència a presentar insulinoresistència.

En aquest cas, l’objectiu principal es la pèrdua de pes. El primer que s’ha de fer és intentar modificar els hàbits alimentaris, aplicar l’alimentació saludable pròpia del cicle vital i fomentar l’exercici físic. A vegades, simplement aplicant aquestes mesures, es perd pes. Si tot així no es perd pes, s’haurà d’establir una dieta hipocalòrica, seguint les recomanacions de l’equip de salut, amb la finalitat de disminuir el pes corporal. La pèrdua de pes corporal ajudarà a normalitzar les glucèmies. 

Consells de salut: Alimentació saludable en cada etapa del cicle vital
Consells de salut: Activitat física recomanada per a persones amb obesitat

 
La dieta definitiva sempre haurà d’estar supervisada i establerta conjuntament per la persona i l’equip de professionals encarregats d’ajudar a controlar la diabetis (endocrinòlegs, infermeres o dietistes).

 

A l’escola

Quan el nen o adolescent amb diabetis comença a anar a escola, és necessari que els mestres o les persones responsables de les diverses activitats estiguin informats de la seva situació i tinguin uns coneixements mínims sobre l’afecció i com han d’actuar davant d’algunes situacions, com per exemple una hipoglucèmia, per tal de poder-les solucionar. A més, el professorat ha de saber que, a vegades, aquest nen o nena haurà de menjar o beure fora dels horaris habituals, en funció de la seva pauta insulínica. 

El nen o el jove diabètic ha de menjar el mateix que els seus companys. Tot i així, caldrà que els menús de l’escola es revisin, per un dietista o per l’equip de salut encarregat del seu control metabòlic, per assegurar que cada dia no hi manquen els hidrats de carboni necessaris (pasta, patates, arròs, llegums). 

Consells de salut: Infància 
Consells de salut: Adolescència

Tota persona adulta a qui han diagnosticat una diabetis haurà de seguir, per fer una dieta adequada, les normes d’una alimentació saludable i aplicar les recomanacions generals de l’alimentació i la diabetis. Depenent del tipus de diabetis i de tractament farmacològic establert, a més, haurà de tenir en compte els aspectes específics alimentaris.

Consells de salut: Adultesa 
Consells de salut: Alimentació saludable 

 

La dieta que es proposa a una persona gran que té diabetis es basa en el conjunt de recomanacions generals que es donen a tota persona amb una diabetis. 

Les recomanacions específiques respecte del tipus de dieta que han de seguir les persones grans que tenen diabetis dependran bàsicament del tractament farmacològic (antidiabètics orals o insulina) prescrit per aconseguir un bon control metabòlic.

Per a les persones grans que tenen dificultats per mastegar o empassar els aliments, s’indica una dieta amb textura i consistència modificada, tenint en compte que sempre s’hi han d’afegir els hidrats de carboni necessaris.

Per exemple:

• Pollastre rostit, tallat a bocins, amb puré de cigrons (hidrat de carboni) i poma al forn (hidrat de carboni). 
• Sèmola d’arròs (hidrats de carboni) amb truita a la francesa tallada a bocins i batut de maduixes i iogurt (hidrat de carboni). 
• Puré de carbassó, patata, ceba (hidrats de carboni) i peix al forn (tot passat per la batedora) i un iogurt (hidrat de carboni).

 
La dieta definitiva sempre haurà d’estar supervisada i establerta conjuntament per la persona i l’equip de professionals encarregats d’ajudar a controlar la diabetis (endocrinòlegs, infermeres o dietistes). 

Consells de salut: Vellesa

La diabetis no es una contraindicació absoluta per no poder tenir un nadó. Tot i així, caldria planificar aquest embaràs amb la finalitat d’aconseguir un bon control metabòlic abans i durant l’embaràs. Un període previ d’estabilitat de les glucèmies i una hemoglobina glicada (percentatge d’hemoglobina (proteïna dels glòbuls vermells) unida a glucosa) el mes semblant possible a una persona no diabètica seria la situació ideal per disminuir el risc de complicacions.

A més de les recomanacions generals per a tota persona amb diabetis, la dona embarassada haurà d’anar adaptant la dieta a mesura que la gestació avanci, amb els mateixos requeriments nutricionals que per a una dona embarassada no diabètica. Per tant, es recomana que faci l’alimentació pròpia de la dona embarassada, aplicant les recomanacions generals alimentaries de les persones amb diabetis. 

Consells de salut: Alimentació i embaràs

És especialment important que tingueu en compte els aspectes següents:

• Rebre una aportació d’hidrats de carboni del 40-50 % del total calòric. Cal que estiguin ben repartits al llarg del dia, cosa que aconsellarà l’equip de salut. 
• Durant l’embaràs, els nivells de glucosa de la mare i el fetus estan íntimament relacionats, ja que la glucosa travessa la barrera placentària, és a dir, que la ingesta d’hidrats de carboni de la mare determinarà els nivells de glucosa circulant a la sang del fetus. 
• Prendre els hidrats de carboni necessaris és important per evitar: 
  • Les hipoglucèmies de la mare degudes a l’alt consum de glucosa per part del fetus. 
  • La formació de cossos cetònics per compensar el dèficit d’hidrats de carboni. La presència freqüent de cossos cetònics no afavoreix el bon desenvolupament del fetus. 
  • Un excés de pes. Una hiperglucèmia constant de la mare afecta directament el fetus, perquè el pàncrees del fetus, per poder transformar el sucre en energia, ha de secretar més insulina i, per tant, augmenta més ràpidament de pes. Un excés de pes del nadó, en el moment del part, pot ser un problema.

Les necessitats nutricionals i la dieta a seguir durant la lactància serà la mateixa que per a una dona que lacta no diabètica. Cal que se segueixin les recomanacions generals pròpies de l’alimentació i la diabetis. 

Cal tenir present que tant en l’embaràs com en l’alletament, les necessitats d’insulina variaran i que la pauta d’insulina l’haurà d’ajustar l’equip de professionals (endocrinòlegs, infermera o dietista) encarregat del seu bon control metabòlic. 

La  menopausa és una situació de vida de la dona en que la tendència a engreixar-se s’aguditza. S’ha d’intentar controlar el pes, sobretot els cinc primers anys de la postmenopausa, per no permetre que sigui una de les causes directes de futures malalties, com la diabetis, els problemes vasculars, els articulars, la hipertensió arterial (pressió arterial elevada) o la hipercolesterolèmia (colesterol elevat a la sang). 

La dona amb diabetis que arriba a la menopausa cal que segueixi les recomanacions generals de l’alimentació i la diabetis, tenint en compte que es poden tenir glucèmies més variables i més probabilitat de patir més hipoglucèmies, tot plegat derivat dels canvis hormonals. Davant d’això i depenent del nombre d’hipoglucèmies, caldrà consultar l’equip de salut. 

Consells de salut: Menopausa

En especial, es tingui o no una diabetis, en la menopausa és important:

• Prendre 1,5 l d’aigua al dia per hidratar-se i evitar l’envelliment. 
• Prendre la quantitat de proteïnes necessàries. 
• Controlar el pes. El risc de guanyar pes augmenta, per això cal disminuir l’aportació calòrica habitual i/o incrementar l’activitat física.
• Controlar els aliments rics en colesterol. A partir de la menopausa, augmenta el risc de malalties cardiovasculars, a causa de la disminució de l’activitat hormonal i, amb això, de l’efecte protector que tenen. 
• Continuar amb l’aportació d’hidrats de carboni habitual, però restringir molt els hidrats de carboni simples. Per exemple, prendre només 1-2 peces de fruita al dia, pel que fa als làctics, potenciar més els formatges (pobres en greixos) i els iogurts que la llet. 
• Potenciar el consum d’aliments rics en: 
  • vitamina A (pastanaga, pebrot vermell, endívies, escarola, espinacs, julivert, mango, etc.) 
  • vitamina C (kiwi, taronja, mandarina, maduixes, julivert, etc.) 
  • vitamina E (olis vegetals, fruits oleaginosos, alvocat, espàrrecs verds, etc.) 
• Potenciar el consum de minerals: 
  • ferro (peix, carn, llegums, fruits oleaginosos, etc.) 
  • zinc (peix, carn, etc.) 
  • iode (peix, sal iodada, algues, etc.) 
  • crom (marisc, cereals integrals, pollastre, patates, etc.) 
  • calç (làctics)
    
    

Consells de salut: Alimentació saludable - Nutrients  
Consells de salut: Alimentació saludable - Els grups d’aliments

 

Normes generals per a elaborar un menú per a una persona amb diabetis 

• Tant per dinar com per sopar, hi ha d’haver verdura com a plat principal o d’acompanyament. 
• El primer plat ha d’estar compost d’hidrats de carboni complexos (llegums, pasta, arròs, patates). 
• El segon plat ha d’estar compost de proteïnes (carn, peix, ou). 
• El contingut del primer i el segon poden anar junts com a plat únic, com per exemple fideus a la cassola (pasta + carn). 
• Les postres s’han de compondre de fruita o làctics.

 

Alimentació saludable: distribució dels àpats 

 

• Dieta de 1800 kcal distribuïda per racions (23,5 racions d’hidrats de carboni) adaptada per a una persona diabètica tractada amb insulina
  
  El repartiment de les racions, i per tant dels àpats, s’ha establert, en diferents propostes, segons algunes possibles pautes insulíniques.
  
  Veure taula:  Repartiment dels àpats per racions d’HC en una dieta de 1800 kcal segons diferents pautes insulíniques

 

• Menú (dinars i sopars) d’una setmana per a una persona amb diabetis tractada amb insulina i antidiabètics orals tipus sulfonilurees i glinides amb una aportació calòrica de 1800 kcal (7,5 racions d’hidrats de carboni per dinar i 7,4 racions d’hidrats de carboni per sopar)
  
  Veure taula:  Dieta de 1800 kcal per persones tractades amb insulina i antidiabètics orals tipus sulfonilurees i glinides 

 

• Proposta de menú per a persones amb diabetis i obesitat que segueixen tractament només amb dieta o que també segueixen tractament amb antidiabètics orals tipus: biguanides, inhibidors DPP4, glitazones i inhibidors de les alfa glucosidases 
  
  Veure taula:  Dieta hipocalòrica equilibrada

 

• Proposta de dieta en cas de febre, anorèxia (no tenir gana) i vòmits 
  
  Veure taula: Dieta febre, anorèxia, vòmits lleus 
  
  Veure taula: Dieta febre, anorèxia, vòmits persistents 

 

 1.1 Hipoglucèmia:

Una hipoglucèmia és una baixada del nivell de glucosa a la sang per sota dels nivells tolerats per cada persona.

Davant dels primers signes, tota hipoglucèmia s’ha de tractar amb hidrats de carboni simples, és a dir, sucre, sucs, o begudes ensucrades. La quantitat a prendre és de 15 g d’hidrats de carboni simples i això equival a:

• Un got de suc envasat (150 ml) 
• Un got de llimonada, taronjada o Coca-Cola (150 ml). Aquestes begudes han de ser amb sucre; per tant, no han de ser light, “zero”, o sense sucre (sugar free). 
• Tres terrossos de sucre, o 2 sobres de sucre, o 1,5 cullerada sopera de sucre. El millor és dissoldre el sucre en aigua, però si no pot ser, la persona se’l pot posar directament a la boca.

 
Si després de 10-15 minuts els signes d’hipoglucèmia es mantenen, cal que la persona es torni a prendre la mateixa quantitat d’hidrats de carboni simples. La presa es pot repetir fins a tres vegades. Una vegada desapareguts els signes i símptomes, s’ha de mesurar la glucèmia capil·lar per confirmar que s’ha solucionat la hipoglucèmia.

Una vegada la persona ja es troba bé, ha de menjar hidrats de carboni complexos, és a dir, pa, torradetes, cereals, etc. La quantitat ha de ser de 20 g d’hidrats de carboni complexos i això equival a:

• 40 g de pa amb pernil 
• 4 torrades amb formatge 
• 30 g de cereals integrals + 1 iogurt

Cal que tingueu en compte:

• Si la persona perd la consciència, no se li ha de donar res per la boca, el tractament ha de ser farmacològic, amb glucagó (Glucagen Hypokit®: xeringa precarregada que es pot punxar a qualsevol lloc del cos). 
• Si la hipoglucèmia té lloc abans d’un àpat, no és necessari prendre el sucre o el suc de fruita, sinó que es pot començar l’àpat per la fruita (hidrats de carboni simples) i, tot seguit, la ració d’hidrats de carboni complexos que es tingui preparada (pasta, patates, arròs, etc.) i, a continuació, la resta d’aliments (carn, peix). 
• Si es pren un antidiabètic oral del grup de l’acarbosa i el miglitol i es té una hipoglucèmia, per superar-la, s’ha de prendre glucosa pura. La glucosa pura es troba a la farmàcia en forma de pastilles o a la Coca-Cola normal (ni light, ni “zero”, ni sugar free). 
• Si la hipoglucèmia apareix durant l’exercici físic, s’ha d’aturar l’activitat i prendre hidrats de carboni simples (per exemple, 150 ml de suc o 150 ml de beguda ensucrada) i, després, prendre hidrats de carboni complexos (com torrades amb formatge o cereals). És molt important controlar les glucèmies posteriors, ja que la hipoglucèmia es podria reproduir. 
• Es molt important tenir en compte que la hipoglucèmia induïda per la ingesta de begudes alcohòliques no es recupera amb glucagó i, a més, saber que el glucagó es menys eficaç en les persones tractades amb sulfonilurees. 
  • Si no es perd la consciència, s’haurà de prendre Coca-Cola o pastilles de glucosa pura, que es troben a la farmàcia. 
  • Si es perd la consciència, s’haurà d’avisar el servei d’emergències perquè administri glucosa pura.nbsp;
    
    Diabetis: factors i conductes de risc 
    Consells de salut: Antidiabètics orals

 

1.2.  Hiperglucèmia i cetosi

En el cas de la diabetis, la hiperglucèmia és deguda a un excés d’hidrats de carboni en la dieta o a un dèficit d’insulina.

Des de el punt de vista dietètic, el tractament a seguir en cada cas serà el següent: 

Hiperglucèmia per excés d’hidrats de carboni

Cal seguir estrictament el conjunt de recomanacions generals que es donen per a totes les persones amb diabetis. Per normalitzar les glucèmies cal respectar el nombre d’àpats, el tipus i la quantitat d’hidrats de carboni establerts i, si es prenen medicaments, cal seguir estrictament la pauta prescrita en cada cas. 

 

Cetosi o hiperglucèmia per dèficit d’insulina

La cetosi pot ser deguda a:

• Una aportació insuficient d’hidrats de carboni en la dieta. En aquest cas, és característic que la glucosa a la sang sigui baixa i la glucosúria (glucosa a l’orina) sigui negativa o escassa, però amb cetones positives. 
• Un dèficit d’insulina. En aquest cas, la cetosi s’acompanya de glucosa a la sang elevada, glucosúria positiva i cetones positives.

El tractament serà diferent segons la causa:

• Si la cetosi és deguda a una aportació insuficient d’hidrats de carboni en la dieta, es resol prenent-ne la quantitat necessària que la persona requereix, habitualment mitjançant l’increment de la fruita. 
• Quan la cetosi s’acompanya de glucèmies elevades i de glucosúria intensa, s’haurà de modificar el tractament de la insulina, seguint les pautes marcades per l’equip de salut, i establir una pauta especial d’alimentació, durant un màxim de 48 hores, que consistirà a: 
• Eliminar els greixos (oli, mantega, fruita seca) i les proteïnes (carn, peix , ous). 
• Incrementar la ingestió de líquids mitjançant aigua, brous vegetals sense carn, infusions, sucs, etc. Una proporció elevada de cossos cetònics a la sang provoca molt malestar a la persona (nàusees, inapetència, vòmits i dolor abdominal); per això és recomanable prendre líquid, ja que afavoreix l’eliminació de cossos cetònis i corregeix la pèrdua de líquids provocada per la hiperglucèmia. 
• Prendre hidrats de carboni en quatre àpats principals (4 racions d’hidrats de carboni), després de la insulina, i quatre àpats secundaris o suplements (1 ració d’hidrat de carboni), unes 3 hores després de la insulina. El tipus d’hidrats de carboni recomanables en aquest règim alimentari de 48 h són: 
• En els àpats principals: pasta blanca, sèmola, arròs blanc, patates, tapioca, torrades i fruita bullida o al forn, perquè són de més fàcil digestió. Es poden prendre sucs; el menys recomanable és el de taronja, perquè afavoreix les nàusees i els vòmits. 
• En els àpats secundaris: làctics, és a dir, un got de llet descremada o 2 iogurts naturals descremats. 
• Utilitzar coccions suaus com ara bullits, microones o forn.

En cas de tenir hipercolesterolèmia, a més tenir en compte les recomanacions generals en l’alimentació i la diabetis, les mesures dietètiques a seguir són:

• Fer una dieta hipocalòrica per perdre pes en cas de sobrepès o obesitat i posterioment establir una dieta saludable per mantenir un pes corporal adequat a la persona. 
  
  Veure taula: Dieta hipocalòrica equilibrada 

• Controlar el consum de greixos animals: 
• Evitar prendre costelles de porc, xai, vísceres, embotits, botifarra. 
• Treure la pell del pollastre i el gall dindi. 
• Procurar que els brous siguin fets amb aliments vegetals (verdures), poca carn i evitar utilitzar d’altres aliments molt greixosos en la seva elaboració, com per exemple cansalada, pernil, botifarra, etc. Si tot i així, una vegada el brou és fred, queda una capa de greix, s’hauria de retirar amb l’escumadora. 
• Es poden menjar 2 rovells d’ou a la setmana. 
• Prendre làctics descremats. 
• Evitar la pastisseria i la brioixeria industrials, com ara ensaïmades, croissants, pa de motlle, galetes, gelats cremosos. 
• Evitar menjar plats precuinats, així com aperitius amb molt de greix (patates, “ganchitos”, croquetes precuinades, etc.). 
• Evitar prendre aquells productes en què en el seu etiquetatge es llegeixi “greix vegetal” i no estigui especificat quin, és a dir, que no se sap si es oli d’oliva o un altre. Probablement són olis de palma o coco, que tot i ser olis són greixos saturats i, per tant, no són recomanables. 
• Utilitzar oli d’oliva, en lloc de greixos animals com la mantega i el llard. 
• Augmentar el consum de fibra potenciant el consum de fruita, de llegums (3-4 cops/setmana), de verdures crues i cuites, de cereals integrals, en lloc de refinats. 
• Prendre peix blau 2-3 cops/setmana. El marisc es pot prendre amb moderació 1 cop/setmana. Cal limitar el consum d’alcohol. S’admet 1 copa de vi en els àpats principals (50 ml).

En cas de tenir hipertensió arterial, a més de tenir en compte les recomanacions generals en l’alimentació i la diabetis, les mesures dietètiques a seguir seran les següents:

• Seguir una dieta adequada per perdre pes. En moltes persones amb un excés de pes, quan el pes disminueix, milloren les xifres de la pressió arterial. 
• Fer una dieta pobre en sodi. La restricció de sodi és important, perquè pot evitar o retardar l’inici de la medicació antihipertensiva. El sodi que ingerim en l’alimentació habitual procedeix, d’una banda, del propi aliment, és sodi de constitució i, de l’altra, del sodi d’addició, és a dir, el clorur sòdic (sal comuna), que s’afegeix quan es cuina. El sodi d’addició és el que s’ha d’eliminar quan es fa una dieta pobre en sodi (sal). 
• Potenciar el consum de verdura per la seva riquesa en potassi. Una dieta rica en potassi millora les xifres de la pressió arterial. La fruita també és rica en potassi, però també s’ha de recordar que és un aliment ric en hidrats de carboni simples.
• Evitar els aliments desaconsellats: 
• qualsevol tipus de sal 
• carns salades, fumades i curades 
• salsitxes tipus Frankfurt, hamburguesa envasada industrial 
• embotits en general; es poden prendre els més magres (pernil dolç, gall dindi) i pobres en sal 
• peix en conserva, els fumats i caviar 
• formatges en general 
• truites envasades 
• pa i torrades amb sal 
• olives 
• sopes de sobre, purés instantanis, pastilles de brou concentrat, patates xips 
• sucs d’hortalisses i verdures envasats 
• fruita seca amb sal 
• pastisseria industrial 
• mantega o margarina salada 
• pasta italiana (macarrons, espaguetis, etc.), arròs, patates, ja precuinades 
• llegums envasats 
• bicarbonat, les aigües amb gas i les begudes amb gas 
• condiments salats: mostassa, conserves amb vinagre, quètxup 
• conserves en general 
• Consumir els aliments permesos: 
• carns, aus 
• peix fresc 
• ous 
• llet, iogurt, mató i formatges sense sal 
• pa i torrades sense sal 
• farina, pasta italiana, cereals 
• patates, llegums 
• verdura i hortalisses 
• fruita fresca 
• fruita seca sense sal 
• mantega, margarina sense sal 
• oli 
• sucre, pastisseria casolana, gelats casolans 
• xocolata, cacau 
• aigua mineral 
• condiments: pebre, pebre dolç, safrà, canyella, herbes aromàtiques 
• Potenciar els gustos dels aliments, ja que l’alimentació sense sal acostuma a ser força insípida, amb: 
• àcids: llimona, vinagre 
• all, ceba, porro 
• espècies: pebre, safrà, curri, canyella, nou moscada 
• herbes aromàtiques: fonoll, menta, llorer , romaní, etc. 
• oli aromatitzat, com ara oli d’oliva amb romaní, oli d’oliva amb all 
• les sals de règim: estan fetes a base de clorur potàssic i el seu gust no és gaire agradable 
• Potenciar la cocció al vapor i en papillota (embolicar l’aliment amb paper de forn), ja que així es conserva mes el gust dels aliments. Les altres maneres de cuinar (planxa, forn, guisats, estofats ) també són correctes. 

En cas de tenir la grip, es recomana:

• Augmentar el nombre d’autocontrols i adaptar la dosi d’insulina als resultats de les glucèmies, tal com haurà recomanat l’equip de salut. 
• Si la glucèmia és baixa i amb cetones a l’orina, vol dir que hi ha un dèficit d’hidrats de carboni i que cal ajustar la dieta. Si la glucèmia és alta i hi ha cetones a l’orina, cal augmentar la insulina segons la pauta recomanada. 
• No deixar de prendre les racions d’hidrats de carboni (HC) prescrites, encara que s’hagi de canviar la textura per tolerar-les. 
• Conjuntament amb les pautes dietètiques, es recomana no fer exercici físic.

Consells de salut: Febre
Consells de salut: Nàusees i vòmits 

Davant d’una diarrea no s’ha de deixar de menjar, només caldrà prendre els hidrats de carboni que són més astringents.

• Làctics 
• Aconsellats: iogurt, especialment els que contenen bifidus. 
• Desaconsellats: llet; si hi ha diarrees molt freqüents i abundants pot augmentar el nombre de deposicions. 
• Verdures 
• Aconsellades: pastanaga en forma de puré o bullida.
• Desaconsellades: tota la resta i sobretot les verdures crues. 
• Fruita 
• Aconsellades: poma i pera bullides, fetes al microones o al forn, codonyat i plàtan ben madur. La poma, si es vol prendre crua, s’ha ratllar i deixar reposar una estona perquè s’oxidi (en entrar en contacte amb l’aire, la superfície de la poma s’enfosqueix). 
• Desaconsellades: tota la resta de fruites, tant crues com cuites. 
• Farinacis 
• Aconsellats: arròs, pasta, sèmola, tapioca. pa torrat i patata. 
• Desaconsellats: aliments integrals i llegums. 
• Proteïnes 
• Aconsellades: peix blanc, carns blanques.
• Desaconsellades: carns vermelles i peix blau. 
• Greixos 
• Aconsellats: oli, amb moderació i sempre cru. 
• Desaconsellats: fruita seca.
• Líquids
  
  Recomanats: infusions, aigua d’arròs, aigua de pastanaga, etc.