Infermera virtual.com

Les proteïnes són substàncies nutritives essencials per a l’organisme. Gràcies a les proteïnes, el cos construeix i repara els teixits contínuament.

La majoria de proteïnes són d’origen animal, tot i que també n'hi ha d’origen vegetal (llegums, cereals i fruita seca).

En el grup de les proteïnes, es recomanen els aliments següents:

• Peix (blanc i blau), per la seva riquesa en àcids grassos poliinsaturats (àcids grassos omega-3), d’efecte cardiosaludable. El contingut d’omega-3 és més elevat en el peix blau, tot i que el peix blanc també en conté. 
• Carns magres: pollastre (sense pell), conill, gall dindi... Aquests tipus de carn són les més pobres en greixos saturats i colesterol, fet beneficiós per a les artèries. 
• Làctics: han de ser semidescremats o descremats, si hi ha sobrepès, obesitat o colesterol elevat.

Tot i que és preferible que l’aportació de proteïnes es basi en el consum d’aquests tipus d’aliments, al llarg de la setmana també es poden prendre ous (3-4 ous/setmana) i d’altres tipus de carn , com per exemple vedella, porc (llom) o cavall (2 cops/setmana). 

Els greixos són nutrients amb un alt poder energètic, és a dir, aporten moltes calories. Un excés de greixos en la dieta de qualsevol persona pot afavorir el sobrepès i l’obesitat; això no significa que s’hagi de suspendre el seu consum sinó moderar-lo.

Els aliments rics en greixos recomanats són els següents:

• Oli d’oliva: sempre serà l’oli d’elecció, tant per amanir com per cuinar. S’ha de prendre oli cada dia. 
• Oli de llavors: gira-sol, blat, etc. Bàsicament són per amanir, ja que són més inestables a temperatures altes i, per tant, menys adequats per cuinar 
• Fruita seca: nous, ametlles, avellanes, etc. Se’n pot prendre diàriament un grapat que permeti tancar la ma. Cal que recordeu que la fruita seca aporta moltes calories i l’abús pot afavorir l’increment de pes.

És molt important tenir en compte que les proteïnes i els greixos no alteren, per si sols, els valors de sucre a la sang. Per exemple, una persona pot fer un plat únic de carn o prendre sis cullerades soperes d’oli en dejú i no això li modificarà el sucre a la sang, és a dir, no li baixarà ni li pujarà.  

La principal funció d’aquests nutrients és la de produir l’energia necessària per desenvolupar les activitats de la vida diària, per això han de constituir al voltant del 45 %- 60 % de l’aportació nutricional de la persona.

Els hidrats de carboni són els responsables, bàsicament, dels valors del sucre a la sang.

Si bé és recomanable que la persona diabètica prengui hidrats de carboni en tots els àpats, les que es tracten amb insulina o amb determinats antidiabètics orals (com les sulfonilurees i les glinides), n’han de prendre obligatòriament en tots per evitar les descompensacions de les glucèmies.

Tipus d’hidrats de carboni:

Els hidrats de carboni es troben bàsicament en els aliments d’origen vegetal i poden ser senzills o complexos. És important conèixer els aliments que aporten hidrats de carboni senzills o complexos, ja que aquest fet, juntament amb el tipus de cocció i la varietat d’aliments que contingui l’ àpat, farà que els nivells de sucre a la sang siguin més o menys elevats. En general, cal tenir en compte que els hidrats de carboni senzills provoquen glucèmies més elevades que els hidrats de carboni complexes.

• Aliments amb carbohidrats senzills
  Entre els aliments rics en carbohidrats senzills (HC), hi ha: les begudes ensucrades, els sucs de fruita (naturals o envasats), les begudes refrescants (coles, taronjades), el sucre, els caramels, la fruita (meló, pera, plàtan, etc.) i els làctics.
  
  No tots els hidrats de carboni senzills (HC) s’han d’eliminar de la dieta. Una alimentació equilibrada ha d’incloure fruita i llet, però sempre que es tingui en compte, sobretot en el cas de la fruita, que no s’han de prendre sols, com per exemple fer un berenar a base de fruita, sinó que la fruita es millor prendre-la de postres al final d’un àpat o, si se’n vol menjar a l’hora de berenar, seria convenient prendre-la juntament amb fruita seca (ametlles, avellanes, nous) o làctics.
  
  Els greixos de l’àpat o de la mateixa fruita seca afavoreixen que el buidatge gàstric (pas dels aliments de l’estómac al duodè) sigui mes lent i, per tant, l’absorció dels aliments i l’elevació del sucre a la sang sigui més progressiva i no tan ràpida.
  
  Hi ha d’altres hidrats de carboni senzills que cal excloure de la dieta d’una persona diabètica, com són: el sucre, la mel, la melmelada, la llet condensada, la pastisseria, la brioixeria, els caramels, els gelats, la xocolata i els seus derivats, les begudes refrescants amb sucre, els sucs de fruita i les begudes alcohòliques. Tot i que hi ha begudes alcohòliques en què la quantitat d’hidrats de carboni es pràcticament nul·la, com els destil·lats, hi ha begudes com ara els xarrups que tenen un alt contingut en sucre i que s’haurien d’evitar pel sucre que poden tenir i per l’efecte de bloquejar el glucogen.
• Aliments amb carbohidrats complexos
  Els principals aliments amb carbohidrats complexos son: la pasta blanca o integral, les patates, l’arròs blanc o integral, el pa blanc o integral, els llegums, els cereals integrals o blancs, i les verdures i les hortalisses.
• Aliments amb carbohidrats complexos i fibra 
  La fibra és un hidrats de carboni complex que no pot ser descompost pels enzims digestius i, per tant, no és absorbida per l’organisme. La quantitat de fibra recomanada per una persona amb diabetis és de 30-35 g/dia.

Els avantatges de fer una dieta força rica en fibra són:

• La regulació del trànsit intestinal. Alguns tipus de fibra afavoreixen la mobilitat intestinal en augmentar el volum de la femta i estoven el bolus fecal, cosa que facilita les deposicions. 
• La regulació dels nivells de glucosa a la sang, ja que la fibra alenteix el buidatge gàstric (pas dels aliments de l’estómac al duodè). L’alentiment del buidatge fa que l’absorció del sucre dels aliments sigui més gradual i, per tant, les glucèmies posteriors als àpats estiguin més controlades. 
• L’augment de la sensació de sacietat. L’alentiment del buidatge gàstric fa que la persona tingui la sensació de sacietat durant més temps. 
• Dificultar l’absorció del colesterol, ja que ajuda a l’eliminació de certa quantitat de colesterol a través de la femta i, per tant, contribueix a abaixar-ne els valors a la sang.

Hi ha diversos tipus de fibra, però la més aconsellable per a una persona amb diabetis és la soluble, que és troba en els llegums, les fruites, les verdures, i alguns cereals com la civada. Pel que fa als cereals, quan es parla de fibra soluble, es fa referència bàsicament a l’avena o la civada, tot i que la resta de cereals també en porten, però en menys proporció. 


Distribució i proporció d’hidrats de carboni recomanada

La distribució aconsellada del total d’hidrats de carboni (HC) al llarg del dia, per mantenir estable el nivell de glucosa a la sang, és: 

• 15 % esmorzar 
• 10 % mig matí 
• 30 % dinar 
• 10 % berenar 
• 30 % sopar 
• 5 % ressopó   
        

Aquesta distribució pot variar en funció del tipus d’activitat de la persona i de la medicació establerta, sobretot en el cas de les insulines. 
 
Pel que fa a la proporció d’hidrats de carboni recomanada, del total d’hidrats de carboni ingerits en un àpat principal, el 90 % haurien de ser complexos (llegums, pasta, arròs, patates, pa, cereals) i un 10 % haurien de ser simples (fruita).

L’índex glucèmic mesura la capacitat que té un aliment d’elevar el sucre a la sang al cap de dues hores d’haver-lo pres. És important conèixer els aliments que eleven menys el sucre per poder controlar millor les glucèmies postprandials (posteriors als àpats).

Cal que sapigueu que:

• L'índex glucèmic no depèn només del tipus d’aliment de què es tracti, sinó que depèn també del temps que tarden els aliments en passar de l’estómac al duodè (buidatge gàstric), on són absorbits. Així, els greixos, les proteïnes i la fibra alenteixen el buidatge i, per tant, els nutrients continguts en els aliments s’absorbeixen més lentament, i tot plegat contribueix a fer que la glucèmia no pugi bruscament sinó progressivament. 
• Els aliments que eleven menys el sucre són: les llenties, els cigrons, els pèsols, les faves, les mongetes seques (blanques), la pasta, la llet, el iogurt, la poma, la taronja, els aliments integrals, les verdures en generals, etc. 
• La tècnica de cocció d’un aliment també influencia l’índex glucèmic, per exemple els aliments cuinats “al dente” eleven menys el sucre a la sang. La cocció perllongada de certs aliments produeix un trencament del midó que contenen, fet que dóna lloc a molècules més petites, el que permet una digestió i una absorció més ràpida i, per tant, un augment més ràpid del nivell de glucosa a la sang.
• El nivell d’acidesa dels aliments o dels àpats fa que l’índex glucèmic sigui més baix. Seria bo, per exemple, amanir les amanides amb una salsa vinagreta.

Per tal de mantenir estable el nivell de glucosa a la sang és important que:

• Procureu incloure en tots els àpats aliments amb baix índex glucèmic. 
• Feu àpats variats (diferents tipus d’aliments), per afavorir un índex glucèmic baix. Un exemple d’àpat que combina adequadament els aliments seria: 
  • Amanida de cigrons i arròs amb salsa vinagreta: amanida (fibra) + salsa vinagreta (porta oli, es a dir, greixos) + cigrons (hidrats de carboni complexos amb baix índex glucèmic) + arròs “al dente” (hidrats de carboni complexes amb alt índex glucèmic) 
  • pollastre al forn (greixos i proteïnes) 
  • 1 poma (hidrats de carboni simples amb baix índex glucèmic)

Tot i que hi ha l’arròs, que és un aliment amb més alt índex glucèmic, el fet que estigui “al dente” i que es prengui en un mateix àpat amb greixos, proteïnes i fibra, farà que la glucèmia després de l’àpat no augmenti ràpidament sinó de forma progressiva.

Es preferible cuinar a la planxa, a la brasa, al vapor, bullit, a la papillota i al microones, perquè la quantitat d’oli que s’utilitza és menor i, per tant, l’aliment cuinat serà menys calòric.

Els valors de les glucèmies (valor de sucre a la sang) no depenen únicament de si els hidrats de carboni ingerits en cada àpat són simples o complexos, sinó també de la tècnica de cocció que s’hagi aplicat i de la presència d’altres aliments que s’ingereixin al mateix temps, és a dir, de l’índex glucèmic. Per exemple, cuinar la pasta o l’arròs “al dente”, és a dir, que el menjar estigui cuit però que tingui una certa consistència a l’hora de mastegar, contribueix a fer que les glucèmies no s’elevin tant. La raó és que la cocció perllongada de certs aliments produeix un trencament del midó que contenen, donant lloc a molècules mes petites, el que permet una digestió i una absorció més ràpida i, per tant, un augment més ràpid del nivell de glucosa a la sang. 

Consells de salut: Alimentació saludable - manipulació dels aliments 

El menjar ràpid fora de casa és una alternativa que la persona diabètica, si té en compte les racions d’hidrats de carboni que menjarà, pot incloure en la seva alimentació de tant en tant, tenint sempre en compte la seva gran aportació de greixos.

Pel que fa als entrepans, els panets utilitzats acostumen a pesar aproximadament entre 80-100 g (això equival a 4-5 racions d’HC). El farciment, que pot ser molt variat, no es comptabilitzarà, perquè l’aportació de carbohidrats es pràcticament nul.

En el cas de les pizzes, l’ingredient que aporta més hidrats de carboni és la farina (la massa base de la pizza). Es difícil saber amb precisió la quantitat d’hidrats de carboni que hi ha, en el cas que es prengui en un restaurant, ja que el gruix de la massa i la resta d'ingredients variarà d’un establiment a un altre. Tot i així,  una pizza completa (amb el farciment)  acostuma a proporcionar unes 14 racions d’hidrats de carboni. Per tant, ¼ de pizza té 3,5 racions d’hidrats de carboni.

En tots els casos, per ajudar a equilibrar la ingesta, és convenient acompanyar aquest tipus d’àpat amb alguna amanida i un làctic com a postres. 

Planificació d’una alimentació saludable 

Una de les principals consideracions de l’alimentació d’una persona diabètica és la restricció habitual del sucre i de tots els aliments que porten sucre afegit o que són ensucrats (pastissos, begudes ensucrades, caramels, etc.). Una bona alternativa al sucre és l’ús d’edulcorants, tot i que s’ha de tenir en compte que no tots els edulcorants són iguals, ja que n’hi ha alguns que no augmenten les glucèmies (els aconsellats) i d’altres que sí.

Classificació dels principals edulcorants:

1. Edulcorants aconsellats perquè no augmenten les glucèmies: 
   • sacarina (E-954) 
   • ciclamat (E-952) 
   • aspartam (E-951) 
   • acesulfam K (E-950) 
   • sucralosa 
     
     E-954, E-952, E-951, i E-950 són codis que utilitza Espanya per determinar cada un dels additius que s’utilitzen en l’alimentació. En la preparació de plats que requereixen cocció es recomana utilitzar sacarina, acesulfam K i sucralosa, ja que els altres perden el seu gust dolç.
2. Edulcorants desaconsellats perquè augmenten la glucèmia: 
   • sucre o sacarosa 
   • fructosa 
   • mel
     
     El poder edulcorant de la fructosa és superior al de la sacarosa. Cal tenir en compte que la fructosa també eleva la glucèmia, tot i que no tan ràpid com la sacarosa, perquè tarda més a absorbir-se.
3. Edulcorants que poden ser de consum moderat perquè eleven la glucèmia discretament:
• sorbitol (E-420)
• manitol (E-421)
• xilitol

Tots els edulcorants d’aquest últim grup son polialcohols, amb un poder edulcorant molt intens i contenen hidrats de carboni en quantitats petites, per això també eleven el sucre a la sang. Són els que s’utilitzen habitualment per l’elaboració de xiclets, caramels o melmelades. El consum abusiu pot produir flatulències i diarrees.

El cos humà necessita aigua per dur a terme totes les funcions. Els requeriments d’aigua per a una persona amb diabetis és la mateixa que per a la resta de la població, és a dir, al voltant de 1,5 l o 2 l d’aigua al dia.

Les begudes més adients són l’aigua, els brous vegetals i les infusions sense sucre. Es pot prendre de tant en tant gasosa i refrescos light (no més d’un al dia). 

A vegades o depenent del tipus d’activitat social o laboral, la persona diabètica es pot trobar en situacions en què no podrà tenir un control exacte dels hidrats de carboni que ingerirà (aniversaris, casaments, sopars...). Aleshores s’aconsella fer un càlcul aproximatiu de les racions d’aliments a consumir. En aquests esdeveniments els aliments i les begudes es poden prendre lliurement o amb moderació, depenent del seu contingut en hidrats de carboni: 

Begudes aconsellades (no contenen hidrats de carboni)

• begudes “light”, “zero” o “sugar free” 
• aigua amb gas o sense 
• gasosa (la majoria porten edulcorants artificials) 
• cava (sec o brut): és important recordar que no és aconsellable prendre begudes alcohòliques, però en cas d’una celebració o festa, amb moderació, se’n pot beure.

Aliments aconsellats (es poden prendre lliurement perquè no porten hidrats de carboni o quasi no en porten):

• cloïsses, navalles, musclos, gambes, calamars (no arrebossats) 
• olives 
• fruita seca (sempre sense sucre): avellanes, nous, festucs, cacauets, ametlles 
• truites de verdures 
• pernil 
• crispetes: el recipient de cartró més petit que habitualment es ven als cinemes conté 1,5-2 racions; el gran, 2,5-3 racions, i el “gegant”, de 4 a 5 racions.

Cal que recordeu que les olives i la fruita seca, tot i que continguin pocs hidrats de carboni o pràcticament gens, són molt rics en greixos i, per tant, això fa que siguin molt calòrics 

Aliments de consum moderat (es poden prendre amb moderació perquè són rics en hidrats de carboni):

• Truita de patates: 1/8 de truita equival a 2,5 racions d’hidrats de carboni (és un valor aproximatiu, ja que depèn de la mesura i el gruix). 
• Un triangle de pa de motlle amb embotit, formatge o paté equival a 1 ració d’hidrats de carboni. 
• Un triangle de pa de motlle amb Nocilla equival a 1,5-2 racions d’hidrats de carboni. 
• Una xapata petita equival a 1,5 racions d’hidrats de carboni (és un valor aproximatiu; depèn de la mesura). 
• Un brioix (industrial) equival a 1,5-2 racions d’hidrats de carboni. 
• Una bola de gelat cremós (uns 60 g) equival a 1,5 racions d’hidrats de carboni. 
• Un croissant petit (30g) equival a 1 ració d’hidrats de carboni. 
• Dues galetes maria (uns 12 g) equivalen a 1ració d’hidrats de carboni. 
• Una magdalena normal (30g) equival a 1,5 racions d’hidrats de carboni. 
• 25g de patates xips (quantitat que cap, aproximadament, a la mà d’un adult) equivalen a 1,5 racions d’hidrats de carboni. 
• El farcit dels entrepans acostuma a ser embotit o formatges i, per tant, no es comptabilitzarà la proporció d’hidrats de carboni, ja que, en general, és escassa. 
• Els pastissos formen part del menjar de moltes celebracions i, tot i que no és recomanable prendre dolços, si se’n prenen, s’ha de fer en petites quantitats i també seria recomanable fer després una mica d’exercici. Si es preveu que la quantitat de dolços que es prendrà serà important, seria necessari administrar-se abans un suplement d’insulina (el metge indicarà les unitats) o reduir la quantitat d’hidrats de carboni del total de l’àpat, per exemple eliminant la fruita i el pa.
• El típic pastís d’aniversari, elaborat a casa, és d’unes 3-4 raciones d’hidrats de carboni per porció. Les racions de la porció dependran de la seva mesura i de la quantitat d’hidrats de carboni que s’hagin utilitzat per l’elaboració del pastís.
• En el cas dels pastissets i d’altres productes dolços no casolans, dels quals no se’n coneix la composició, es més complicat determinar la quantitat d’hidrats de carboni. 
• Quant als caramels, el contingut d’hidrats de carboni varia, però normalment és molt elevat i, per tant, el seu efecte hiperglucèmic és important. Per tant, es desaconsella el seu consum. En cas de prendre’ls, es recomana fer-ho al final d’un àpat, com per exemple el berenar, ja que s’alenteix l’absorció del sucre dels caramels. A vegades també caldrà una modificació de la insulina, depenent de la quantitat que n’hagin pres.
  
  Cal que recordeu que també hi ha caramels elaborats amb edulcorants artificials, però que si se’n prenen molts poden provocar trastorns intestinals (gasos, diarrees, etc.), a causa del tipus d’edulcorant que s’utilitza per fer-los. 
   

Consells de salut: Alimentació saludable - recomanacions

El paper beneficiós de l’exercici físic sobre la diabetis és reconegut des de fa molts anys. La pràctica regular d’exercici físic, entre d’altres coses, millora l’acció de la insulina, disminueix les glucèmies, col·labora en la pèrdua de pes, disminueix la pressió arterial i redueix les xifres de colesterol a la sang. Els beneficis sobre les glucèmies es veuen després de 15 dies d’haver-ne començat a fer, però desapareixen després de 3-4 dies de no fer-ne.

Quan es fa un exercici es difícil de concretar amb exactitud la quantitat d’hidrats de carboni que ha de prendre una persona de forma suplementària o la quantitat d’insulina que ha de reduir, ja que depèn de molts factors. Per tant, es pot donar una recomanació o pauta de modificació orientativa que serà establerta, en un inici, per l’equip de salut (infermera, dietista, endocrinòleg).

Precaucions que cal tenir a l’hora de fer exercici:

• Mesureu la glucèmia (glucosa a la sang) abans de fer exercici i: 
  • Si és inferior a 100 mg/dl, cal que prengueu un suplement de 20g d’hidrats de carboni. 
  • Si és entre 100-<250 mg/dl, es pot fer exercici sense risc.
  • Si és superior a 250 mg/dl, cal que feu una valoració de la presència d’acetona a l’orina: 
  • Si l’acetona és negativa, es pot fer l’activitat. 
  • Si l’acetona és positiva, és millor que no feu exercici fins que no hagi desaparegut l’acetona. 
• Mesureu la glucèmia en acabar l’exercici i, si l’exercici és de llarga durada, caldria mesurar la glucèmia també durant la pràctica. 
• Establiu prèviament amb la infermera o el metge la quantitat d’insulina a administrar abans d’iniciar l’exercici; normalment, es disminueix la dosi habitual. 
• Tingueu la precaució de prendre un suplement d’uns 20-30 g d’hidrats de carboni abans de l’inici de l’exercici no programat, és a dir, si l’exercici és improvisat. 
• Ingeriu quantitats extres d’hidrats de carboni simples durant l’exercici si és de llarga durada (45-60 minuts). És recomanable prendre 15-20 g d’hidrats de carboni cada 30 minuts.  
• Ingeriu quantitats extres d’hidrats de carboni complexos després de l’exercici, depenent de la durada i la intensitat. 
• Intenteu fer l’exercici després dels àpats, en el transcurs de les dues hores següents a l’inici de la ingesta, ja que és quan hi ha major concentració de sucre a la sang. 
• Eviteu fer exercici en el moment de màxima acció de la insulina (quan hi ha major quantitat d’insulina a la sang) i en què el consum de glucosa per part de la musculatura és mes elevat i, per tant, augmenta el risc d’hipoglucèmia.
  
  Consells de Insulina - classificació del grup farmacològic 
• No administreu la insulina en un lloc del cos que estigui implicat directament en l’exercici (per exemple, si es va a córrer, no injecteu la insulina a les cames). 
• Controleu la hipoglucèmia, que es pot produir fins a 24 h després de l’activitat. Cal que augmenteu el consum d’hidrats de carboni de l’àpat següent a l’exercici (aproximadament 3 racions més) o que disminuïu la dosi d’insulina. Depenent dels valors de les glucèmies posteriors, la quantitat d’hidrats de carboni a consumir al llarg del dia serà, fins i tot, superior respecte de les racions habituals.

Consells de salut: Activitat física davant dels problemes de salut

El fet de ser diabètic o de tenir algun membre de la família que ho sigui no ha de comportar cap problema a l’hora de fer plans de viatges o vacances.

Tot i així, quan es prepara un viatge s’ha de tenir en compte que:

• S’ha de consultar abans del viatge amb la infermera, el dietista o el metge per decidir els possibles canvis a introduir: 
  • En la dieta i en la pauta d’insulina, en el cas que hi hagi una diferència horària. 
  • En l’alimentació habitual, depenent del país on es viatgi (pot no disposar dels aliments que normalment es consumeixen i caldrà saber quins aliments són l’alternativa més adient). 
• S’ha de portar sempre a sobre: 
  • Sucre en sobres o terrossos, o un suplement d’hidrats de carboni (sucs de fruita o, com a alternativa, una beguda ensucrada), per fer front a una hipoglucèmia. 
  • Aigua, per mantenir una bona hidratació. 
• La durada del desplaçament (tant l’inicial com els trasllats que es puguin produir com les excursions o el trajecte final) pot fer que les ingestes s’endarrereixin; per tant, s’han de tenir aliments preparats, com entrepans, torradetes, galetes senzilles, fruita fresca, etc.  
• Si es viatja en avió i està previst fer algun àpat durant el vol, s’ha de demanar la dieta apropiada a la companyia aèria; si els vols són de llarga durada, s’ha de controlar la glucosa per la baixa activitat. 
• S’ha de procurar menjar aliments coneguts o informar-se de les propietats alimentàries dels aliments que siguin nous o poc habituals. 
• S’ha prendre aigua i begudes envasades, i evitar beure aigua de fonts o pous, no controlada. 
• S’han d’evitar salses (maioneses, etc.), carn i peix cru.
• Cal recordar-se de controlar els aliments rics en hidrats de carboni (farinacis, fruita i llet).
• Es pot ser més flexible amb les verdures, la carn, el peix, els ous i els embotits.

A més de seguir aquests consells, es necessari que algun company de viatge sàpiga la vostra condició de diabètics i com actuar davant una hipoglucèmia. 

Consells de salut: Viatjar i altres situacions de vida

La persona diabètica, igual que les persones que no ho són, si fan una alimentació saludable, no requereixen cap aportació addicional de vitamines i minerals, excepte en determinades situacions, com ara l’embaràs, en què l’aportació dietètica habitual no cobreix completament les necessitats de la persona. 

Consells de salut: Alimentació saludable - Nutrients 

Cal matisar que la persona amb diabetis no te necessitat de comprar productes especials que, en la major part dels casos, des del punt de vista nutricional, no tenen pràcticament cap avantatge. S’anomenen productes dietètics, dirigits a diabètics perquè en lloc d’utilitzar sucre convencional per la seva elaboració utilitzen edulcorants artificials que no eleven el sucre. L’aportació calòrica, proteica i de greixos es pràcticament igual, fins i tot en alguns productes la quantitat de greix és superior. Pel que fa als hidrats de carboni (HC), si el producte d’origen (no dietètic) en conté (per exemple, les galetes), el producte “dietètic” en continuarà contenint. L’única diferència és que per donar el gust dolç s’ha emprat sacarina o acesulfam K, en lloc de sucre. Es important que tingueu en compte que molts fabricants elaboren els productes amb fructosa, com a alternativa al sucre, i la fructosa també eleva la glucèmia, perquè conté hidrats de carboni.

Tot i així, hi ha alguns productes en el mercat que són adequats per als diabètics. Es considera que un producte és realment apte per a una persona diabètica quan l’aportació d’hidrats de carboni és, com a mínim, d’un 10-20 % menys que el producte original no dietètic. 

Productes especials aconsellats:

• Les begudes “light”, “free” o zero (begudes edulcorades amb edulcorants no nutritius) són aptes per als diabètics. 
• Els xiclets i els caramels sense sucre (amb xilitol o manitol) són aptes per als diabètics; porten hidrats de carboni, però en una quantitat tan petita que no es comptabilitza. 
• El cacau per afegir a la llet (porta al voltant d’un 20 % menys de sucres que el producte original no dietètic) és una alternativa adequada, però s’ha de tenir en compte a l’hora de comptabilitzar les racions diàries totals d’hidrats de carboni que li correspon a la persona. 
• Les melmelades (contenen al voltant d’un 50 % menys d’hidrats de carboni que el producte original) dietètiques es poden fer servir per a les torrades, els iogurts o per a postres especials. Segons la quantitat emprada, també s’haurà de restar del total de racions d’hidrats de carboni que pren la persona.

Aspectes a tenir en compte a l’hora de comprar aquests productes especials:

• Les galetes, o productes semblants, porten pràcticament la mateixa quantitat d’hidrats de carboni que el producte original no dietètic; l’única diferència és que han substituït el sucre (sacarosa) per edulcorant artificial. Per tant, no representa cap avantatge comprar galetes especials per a diabètics. 
• La frase “sense sucre afegit” indica exactament el que diu, que no se li ha afegit sucre, però el producte original ja en porta. Per exemple, en els sucs de fruita que indiquen “sense sucre afegit”, no se’ls afegeix sucre (sacarosa), però la pròpia fruita, d’on s’extreu el suc, ja en porta (fructosa). Per tant, el suc sempre tindrà hidrats de carboni. 
• Cal mirar sempre la informació nutricional de l’embolcall per veure si l’aportació d’hidrats de carboni és força menor respecte del producte original i valorar si realment val la pena comprar-lo. 
• És important comprovar sempre l’aportació d’hidrats de carboni d’un producte si es canvia de casa comercial, ja que hi pot haver diferències, tant pel que fa als hidrats de carboni com pel que fa a altres components. 
• Aquests productes generalment tenen un preu elevat i un gust pitjor, en comparació amb el producte original no dietètic. 
• No s’han de comprar productes a granel encara que indiquin que són aptes per a diabètics o sense sucre, perquè no hi ha la informació nutricional que permet veure si porta o no menys hidrats de carboni.

Planificació d’una alimentació saludable