Infermera virtual.com

La dieta adequada per a una persona que té diabetis mellitus 1 es fonamenta en el conjunt de recomanacions generals, adients per a una persona amb qualsevol tipus de diabetis. Juntament amb les recomanacions generals, s’haurà de tenir molt en compte la recomanació següent: És molt important repartir correctament els hidrats de carboni al llarg del dia. No obstant això, la dieta definitiva sempre haurà d’estar supervisada i establerta conjuntament per la persona i l’equip de professionals encarregats d’ajudar-la a controlar la diabetis (endocrinòlegs, infermeres o dietistes).

Cal que tingueu en compte els aspectes següent:

1.1  La dieta per racions

L’anomenada dieta per racions permet: tenir un major control dels hidrats de carboni a consumir, fer-ne una repartició correcta en els diferents àpats (tenint en compte la pauta insulínica) i fer els intercanvis entre els aliments compostos principalment per hidrats de carboni.

S'entén per “ració” la quantitat d’aliment que conté 10 grams del seu principal nutrient (carbohidrats, proteïnes o greix). Per tant, una ració d’aliment glucídic o d’hidrats de carboni és la quantitat d’aliment que conté 10 g d’hidrats de carboni. És a dir, quan es diu que un aliment té 10 g d’hidrats de carboni no vol dir que pesi 10 g, sinó que en el seu pes total s’hi troben 10 g d’hidrats de carboni.

Per exemple:

• 100 g de taronja, o 80 g de poma, o 200 g de síndria, contenen 10 g d’hidrats de carboni i això equival a 1 ració 
• 20 g de pa, o 15 g de pasta, o 20 g de llegum sec, contenen 10 g d’hidrats de carboni i, per tant, es consideren 1 ració

El fet de conèixer les equivalències de la quantitat d’hidrats de carboni que contenen els principals aliments permet fer una alimentació més variada perquè, tenint en compte la quantitat d’hidrats de carboni que contenen, es poden substituir uns aliments per uns altres en qualsevol moment, fet que a més a més facilita el menjar fora del lloc habitual. 

Per poder fer els intercanvis, cal saber les equivalències de cada un dels aliments. Això s’aconsegueix a base de pràctica. Per saber el pes exacte dels aliments amb la mateixa aportació d’hidrats de carboni existeixen unes taules, cada pes expressat a les taules equival a una ració.


Ver taula:  Equivalències per racions d’aliments glucídics.

En aquesta taula totes les quantitats d’aliments són expressades en pesos nets i crus.

Es convenient que recordeu que:

• Les pastes italianes i els arrossos, en coure, tripliquen el seu pes i els llegums, el doblen. Per exemple 15 g de pasta crua, una vegada ja bullida, pesarà 45 g, i 20 g de llegum cru, una vegada cuit, pesarà 40 g. 
• Pel que fa a les verdures, en general, són aliments de consum lliure, és a dir, se’n pot menjar la quantitat que es vulgui, ja que l’aportació d’hidrats de carboni es molt baixa. 
• Quant als fruits oleaginosos, el seu contingut en hidrats de carboni és molt baix, però són molt rics en greixos, per tant s’ha de vigilar la quantitat que se’n menja perquè engreixen molt.

La dieta per racions inicialment pot semblar una mica complicada, però a mesura que es va utilitzant resulta molt senzilla. 

Algunes normes bàsiques poden servir de guia:

• Els aliments que contenen hidrats de carboni no poden ser suprimits ni acumulats per a l’àpat següent, és a dir, no es pot menjar per sopar les racions que no s’han menjat en el dinar. 
• Les fruites i els farinacis han de pesar-se o mesurar-se. 
• La substitució d’una ració per una altra ha de ser en un mateix àpat. 
• Les substitucions han de fer-se entre aliments que pertanyin a un mateix grup alimentari, no entre aliments de grups diferents. Per exemple: 
  • Es pot intercanviar llet per formatge, o una poma per una pera. 
  • No es poden intercanviar una pera per un iogurt o llenties per fruita seca, perquè pertanyen a grups diferents i, si es fes això d’una manera habitual, es podria produir un desequilibri nutricional.
• Les racions d’hidrats de carboni establertes, en un mateix àpat, no han de ser necessàriament del mateix aliment. Així doncs, quatre racions de farinacis poden ser tres de llegums i una d’arròs. Per exemple: 
• Arròs amb llenties: 60 g de llenties, que són 3 racions (pes expressat en cru), i 15 g (pes expressat en cru) d’arròs que es una ració.

Alimentació saludable: grups d’aliments

Quantitat i distribució de les racions

La quantitat i la distribució de les racions que necessita una persona dependrà de la seva despesa energètica, de l’ horari dels àpats, de l’horari laboral i de les activitats que fa, i tot això s’haurà de coordinar amb les dosis d’insulina prescrites i el seu perfil glucèmic (valors glucèmics habituals de la persona).

Les racions i la manera de distribuir-les les estableix la persona afectada juntament amb la infermera educadora en diabetis, o dietista, i l’endocrinòleg. Aquest es un exemple de diferents repartiments de les racions d’hidrats de carboni al llarg del dia, per una dieta de 1800 kcal.
 
Veure taula:  Repartiment dels àpats per racions d’hidrats de carboni en una dieta de 1800 kcal segons diferents pautes insulíniques.

Una persona diabètica que utilitza el mètode de la dieta per racions per organitzar els seus àpats arriba a saber calcular de manera molt aproximada quin pes té cada un dels aliments i les racions d’hidrats de carboni que conté sense utilitzar la bàscula. Aquest càlcul es veu facilitat pel fet que molts aliments es poden calcular a partir del volum que ocupen en els estris habituals de la cuina, com per exemple, una cullera de sopa o de postres o una tassa de cafè.

Tot i que les mesures casolanes són de gran ajuda, de tant en tant és bo pesar les racions habituals per evitar errors.

Veure taula :  Mesures casolanes

Aquestes mesures casolanes es poden aplicar tant en cru com en cuit, però potser es més fàcil per a una persona cuinar el seu menjar junt amb el d’altres persones i després mesurar-ho una vegada cuinat, per tal d’evitar fer un menjar a part.

Per calcular les racions necessàries a consumir, cal que tingueu en compte que el llegum cuit duplica el seu pes en cru, i que la pasta i l’arròs, el tripliquen. Per exemple, 2 racions de pasta equivalen a 30 g de pasta crua o 90 g (un cullerot) de pasta bullida.

Els aliments que no contenen hidrats de carboni (com ara la carn, el peix, els ous) no requereixen un control tan estricte del pes, però s’ ha d’intentar respectar les quantitats recomanades per mantenir l’equilibri alimentari pel que fa a greixos, proteïnes i calories.

Alimentació saludable: grup d'aliments

 

 

Les necessitats nutricionals de les embarassades amb una diabetis gestacional són iguals que per a la resta de les gestants. Per tant, es recomana que faci l’alimentació pròpia de la dona embarassada, afegint-hi les recomanacions generals per a l’alimentació de les persones amb diabetis. 

Consells de salut: Alimentació i embaràs

 

Cal que tingueu especialment en compte els aspectes següents:

3.1 Fer un aportació calòrica adequada

Per tal d’evitar complicacions durant l’embaràs, s’ha de procurar no incrementar més de 400-500 g de pes per setmana. D’aquí la importància de prendre les calories necessàries. Durant el primer trimestre, és recomanable mantenir el pes, és a dir, no guanyar-ne. 

L’increment calòric permet cobrir les necessitats pròpies de la dona i afavorir el desenvolupament correcte del fetus. El nombre de calories ingerides s’anirà incrementant a mida que avanci l’embaràs.

 

3.2. Fer de 5-6 ingestes al dia

Per tal de repartir les calories al llarg del dia, cal fer 5-6 àpats: un primer esmorzar en llevar-se, un segon esmorzar a mig matí, un dinar, un berenar, un sopar i un suplement abans d’anar a dormir.

L’ideal és que no passin mes de 3-3,5 hores entre àpat i àpat, i que no passin mes de 8-9 h des del suplement de la nit fins a l’esmorzar del dia següent.

3.3 Prendre les proteïnes i els greixos necessaris

Per tal de cobrir totes les necessitats de la dona i garantir el bon desenvolupament del fetus, seguiu les recomanacions de l’alimentació en l'embaràs. 

3.4. Distribuir al llarg del dia les quantitats adequades d’hidrats de carboni

Si es segueix un tractament amb insulina, cal respectar estrictament el nombre d’àpats i l’aportació d’hidrats de carboni prescrita. Cal que la persona segueixi les recomanacions generals que es fan per a les persones amb diabetis mellitus.

Com a alternativa al sucre, es pot prendre aspartam, que no travessa la barrera placentària i, per tant, no arriba al fetus. També la sucralosa és segura durant l’embaràs i l’alletament.

Igual que les dones embarassades no diabètiques, cal que s’eviti completament el consum de begudes alcohòliques.

L’activitat física, independentment del tipus de diabetis que tingui cada persona, forma part del tractament de la malaltia i està directament relacionada amb l’alimentació. Es recomana que es faci exercici de forma regular, seguint les pautes adaptades a les necessitats de cada persona. 
 
Activitat física davant els problemes de salut

En la infància i en l’adolescència, l’alimentació serà la mateixa que per a un nen o jove sense cap tipus de patologia. És a dir, s’haurà de fer una alimentació saludable (equilibrada, variada i adequada a la seva edat). L’única diferencia serà que haurà de tenir un control estricte de la ingesta d’hidrats de carboni per afavorir un bon control glucèmic. Això significa que el nen o l’adolescent pot menjar com qualsevol altra membre de la família. 

El fet que un nen o un adolescent amb diabetis faci una bona alimentació li permetrà mantenir:

• unes bones glucèmies 
• un pes adequat 
• un bon creixement 
• l’activitat física

Cal que seguiu les recomanacions generals de l’alimentació per a tota persona amb diabetis.

És especialment important que tingueu en compte que s’ha de: 

• Fer e 5-6 àpats al dia, repartits i distribuïts segons la seva pauta insulínica. 
• Evitar la presa d’aliments “extres” no planificats en la pauta dietètica. 
• El suplement de mitja nit es farà si cal, com a mínim, abans d’anar-se’n a dormir, per evitar la possibilitat d’una hipoglucèmia. 
• En tots els àpats cal: 
  • Aportar les calories necessàries per mantenir el pes i l’alçada correctes. 
  • Incloure hidrats de carboni, greixos i proteïnes. 
  • Prendre preferiblement hidrats de carboni complexos (llegums, pasta, arròs, pa, patates, cereals) més que hidrats de carboni simples (fruita), prioritzant els de major contingut en fibra (llegums, cereals integrals, pasta integral, arròs integral). 
• Seguir les recomanacions generals i específiques en funció del tipus de diabetis que tingui l’infant o l’adolescent. Tot i que habitualment és del tipus 1, actualment comencen a detectar-se persones en aquesta franja d’edat amb diabetis tipus 2, relacionada amb l’obesitat infantil. S’ha trobat que els nens i les nenes amb obesitat tenen més tendència a presentar insulinoresistència.

En aquest cas, l’objectiu principal es la pèrdua de pes. El primer que s’ha de fer és intentar modificar els hàbits alimentaris, aplicar l’alimentació saludable pròpia del cicle vital i fomentar l’exercici físic. A vegades, simplement aplicant aquestes mesures, es perd pes. Si tot així no es perd pes, s’haurà d’establir una dieta hipocalòrica, seguint les recomanacions de l’equip de salut, amb la finalitat de disminuir el pes corporal. La pèrdua de pes corporal ajudarà a normalitzar les glucèmies. 

Consells de salut: Alimentació saludable en cada etapa del cicle vital
Consells de salut: Activitat física recomanada per a persones amb obesitat

 
La dieta definitiva sempre haurà d’estar supervisada i establerta conjuntament per la persona i l’equip de professionals encarregats d’ajudar a controlar la diabetis (endocrinòlegs, infermeres o dietistes).

 

A l’escola

Quan el nen o adolescent amb diabetis comença a anar a escola, és necessari que els mestres o les persones responsables de les diverses activitats estiguin informats de la seva situació i tinguin uns coneixements mínims sobre l’afecció i com han d’actuar davant d’algunes situacions, com per exemple una hipoglucèmia, per tal de poder-les solucionar. A més, el professorat ha de saber que, a vegades, aquest nen o nena haurà de menjar o beure fora dels horaris habituals, en funció de la seva pauta insulínica. 

El nen o el jove diabètic ha de menjar el mateix que els seus companys. Tot i així, caldrà que els menús de l’escola es revisin, per un dietista o per l’equip de salut encarregat del seu control metabòlic, per assegurar que cada dia no hi manquen els hidrats de carboni necessaris (pasta, patates, arròs, llegums). 

Consells de salut: Infància 
Consells de salut: Adolescència

Tota persona adulta a qui han diagnosticat una diabetis haurà de seguir, per fer una dieta adequada, les normes d’una alimentació saludable i aplicar les recomanacions generals de l’alimentació i la diabetis. Depenent del tipus de diabetis i de tractament farmacològic establert, a més, haurà de tenir en compte els aspectes específics alimentaris.

Consells de salut: Adultesa 
Consells de salut: Alimentació saludable 

 

La dieta que es proposa a una persona gran que té diabetis es basa en el conjunt de recomanacions generals que es donen a tota persona amb una diabetis. 

Les recomanacions específiques respecte del tipus de dieta que han de seguir les persones grans que tenen diabetis dependran bàsicament del tractament farmacològic (antidiabètics orals o insulina) prescrit per aconseguir un bon control metabòlic.

Per a les persones grans que tenen dificultats per mastegar o empassar els aliments, s’indica una dieta amb textura i consistència modificada, tenint en compte que sempre s’hi han d’afegir els hidrats de carboni necessaris.

Per exemple:

• Pollastre rostit, tallat a bocins, amb puré de cigrons (hidrat de carboni) i poma al forn (hidrat de carboni). 
• Sèmola d’arròs (hidrats de carboni) amb truita a la francesa tallada a bocins i batut de maduixes i iogurt (hidrat de carboni). 
• Puré de carbassó, patata, ceba (hidrats de carboni) i peix al forn (tot passat per la batedora) i un iogurt (hidrat de carboni).

 
La dieta definitiva sempre haurà d’estar supervisada i establerta conjuntament per la persona i l’equip de professionals encarregats d’ajudar a controlar la diabetis (endocrinòlegs, infermeres o dietistes). 

Consells de salut: Vellesa

La diabetis no es una contraindicació absoluta per no poder tenir un nadó. Tot i així, caldria planificar aquest embaràs amb la finalitat d’aconseguir un bon control metabòlic abans i durant l’embaràs. Un període previ d’estabilitat de les glucèmies i una hemoglobina glicada (percentatge d’hemoglobina (proteïna dels glòbuls vermells) unida a glucosa) el mes semblant possible a una persona no diabètica seria la situació ideal per disminuir el risc de complicacions.

A més de les recomanacions generals per a tota persona amb diabetis, la dona embarassada haurà d’anar adaptant la dieta a mesura que la gestació avanci, amb els mateixos requeriments nutricionals que per a una dona embarassada no diabètica. Per tant, es recomana que faci l’alimentació pròpia de la dona embarassada, aplicant les recomanacions generals alimentaries de les persones amb diabetis. 

Consells de salut: Alimentació i embaràs

És especialment important que tingueu en compte els aspectes següents:

• Rebre una aportació d’hidrats de carboni del 40-50 % del total calòric. Cal que estiguin ben repartits al llarg del dia, cosa que aconsellarà l’equip de salut. 
• Durant l’embaràs, els nivells de glucosa de la mare i el fetus estan íntimament relacionats, ja que la glucosa travessa la barrera placentària, és a dir, que la ingesta d’hidrats de carboni de la mare determinarà els nivells de glucosa circulant a la sang del fetus. 
• Prendre els hidrats de carboni necessaris és important per evitar: 
  • Les hipoglucèmies de la mare degudes a l’alt consum de glucosa per part del fetus. 
  • La formació de cossos cetònics per compensar el dèficit d’hidrats de carboni. La presència freqüent de cossos cetònics no afavoreix el bon desenvolupament del fetus. 
  • Un excés de pes. Una hiperglucèmia constant de la mare afecta directament el fetus, perquè el pàncrees del fetus, per poder transformar el sucre en energia, ha de secretar més insulina i, per tant, augmenta més ràpidament de pes. Un excés de pes del nadó, en el moment del part, pot ser un problema.

Les necessitats nutricionals i la dieta a seguir durant la lactància serà la mateixa que per a una dona que lacta no diabètica. Cal que se segueixin les recomanacions generals pròpies de l’alimentació i la diabetis. 

Cal tenir present que tant en l’embaràs com en l’alletament, les necessitats d’insulina variaran i que la pauta d’insulina l’haurà d’ajustar l’equip de professionals (endocrinòlegs, infermera o dietista) encarregat del seu bon control metabòlic. 

La  menopausa és una situació de vida de la dona en que la tendència a engreixar-se s’aguditza. S’ha d’intentar controlar el pes, sobretot els cinc primers anys de la postmenopausa, per no permetre que sigui una de les causes directes de futures malalties, com la diabetis, els problemes vasculars, els articulars, la hipertensió arterial (pressió arterial elevada) o la hipercolesterolèmia (colesterol elevat a la sang). 

La dona amb diabetis que arriba a la menopausa cal que segueixi les recomanacions generals de l’alimentació i la diabetis, tenint en compte que es poden tenir glucèmies més variables i més probabilitat de patir més hipoglucèmies, tot plegat derivat dels canvis hormonals. Davant d’això i depenent del nombre d’hipoglucèmies, caldrà consultar l’equip de salut. 

Consells de salut: Menopausa

En especial, es tingui o no una diabetis, en la menopausa és important:

• Prendre 1,5 l d’aigua al dia per hidratar-se i evitar l’envelliment. 
• Prendre la quantitat de proteïnes necessàries. 
• Controlar el pes. El risc de guanyar pes augmenta, per això cal disminuir l’aportació calòrica habitual i/o incrementar l’activitat física.
• Controlar els aliments rics en colesterol. A partir de la menopausa, augmenta el risc de malalties cardiovasculars, a causa de la disminució de l’activitat hormonal i, amb això, de l’efecte protector que tenen. 
• Continuar amb l’aportació d’hidrats de carboni habitual, però restringir molt els hidrats de carboni simples. Per exemple, prendre només 1-2 peces de fruita al dia, pel que fa als làctics, potenciar més els formatges (pobres en greixos) i els iogurts que la llet. 
• Potenciar el consum d’aliments rics en: 
  • vitamina A (pastanaga, pebrot vermell, endívies, escarola, espinacs, julivert, mango, etc.) 
  • vitamina C (kiwi, taronja, mandarina, maduixes, julivert, etc.) 
  • vitamina E (olis vegetals, fruits oleaginosos, alvocat, espàrrecs verds, etc.) 
• Potenciar el consum de minerals: 
  • ferro (peix, carn, llegums, fruits oleaginosos, etc.) 
  • zinc (peix, carn, etc.) 
  • iode (peix, sal iodada, algues, etc.) 
  • crom (marisc, cereals integrals, pollastre, patates, etc.) 
  • calç (làctics)
    
    

Consells de salut: Alimentació saludable - Nutrients  
Consells de salut: Alimentació saludable - Els grups d’aliments

 

Normes generals per a elaborar un menú per a una persona amb diabetis 

• Tant per dinar com per sopar, hi ha d’haver verdura com a plat principal o d’acompanyament. 
• El primer plat ha d’estar compost d’hidrats de carboni complexos (llegums, pasta, arròs, patates). 
• El segon plat ha d’estar compost de proteïnes (carn, peix, ou). 
• El contingut del primer i el segon poden anar junts com a plat únic, com per exemple fideus a la cassola (pasta + carn). 
• Les postres s’han de compondre de fruita o làctics.

 

Alimentació saludable: distribució dels àpats 

 

• Dieta de 1800 kcal distribuïda per racions (23,5 racions d’hidrats de carboni) adaptada per a una persona diabètica tractada amb insulina
  
  El repartiment de les racions, i per tant dels àpats, s’ha establert, en diferents propostes, segons algunes possibles pautes insulíniques.
  
  Veure taula:  Repartiment dels àpats per racions d’HC en una dieta de 1800 kcal segons diferents pautes insulíniques

 

• Menú (dinars i sopars) d’una setmana per a una persona amb diabetis tractada amb insulina i antidiabètics orals tipus sulfonilurees i glinides amb una aportació calòrica de 1800 kcal (7,5 racions d’hidrats de carboni per dinar i 7,4 racions d’hidrats de carboni per sopar)
  
  Veure taula:  Dieta de 1800 kcal per persones tractades amb insulina i antidiabètics orals tipus sulfonilurees i glinides 

 

• Proposta de menú per a persones amb diabetis i obesitat que segueixen tractament només amb dieta o que també segueixen tractament amb antidiabètics orals tipus: biguanides, inhibidors DPP4, glitazones i inhibidors de les alfa glucosidases 
  
  Veure taula:  Dieta hipocalòrica equilibrada

 

• Proposta de dieta en cas de febre, anorèxia (no tenir gana) i vòmits 
  
  Veure taula: Dieta febre, anorèxia, vòmits lleus 
  
  Veure taula: Dieta febre, anorèxia, vòmits persistents 

 

 1.1 Hipoglucèmia:

Una hipoglucèmia és una baixada del nivell de glucosa a la sang per sota dels nivells tolerats per cada persona.

Davant dels primers signes, tota hipoglucèmia s’ha de tractar amb hidrats de carboni simples, és a dir, sucre, sucs, o begudes ensucrades. La quantitat a prendre és de 15 g d’hidrats de carboni simples i això equival a:

• Un got de suc envasat (150 ml) 
• Un got de llimonada, taronjada o Coca-Cola (150 ml). Aquestes begudes han de ser amb sucre; per tant, no han de ser light, “zero”, o sense sucre (sugar free). 
• Tres terrossos de sucre, o 2 sobres de sucre, o 1,5 cullerada sopera de sucre. El millor és dissoldre el sucre en aigua, però si no pot ser, la persona se’l pot posar directament a la boca.

 
Si després de 10-15 minuts els signes d’hipoglucèmia es mantenen, cal que la persona es torni a prendre la mateixa quantitat d’hidrats de carboni simples. La presa es pot repetir fins a tres vegades. Una vegada desapareguts els signes i símptomes, s’ha de mesurar la glucèmia capil·lar per confirmar que s’ha solucionat la hipoglucèmia.

Una vegada la persona ja es troba bé, ha de menjar hidrats de carboni complexos, és a dir, pa, torradetes, cereals, etc. La quantitat ha de ser de 20 g d’hidrats de carboni complexos i això equival a:

• 40 g de pa amb pernil 
• 4 torrades amb formatge 
• 30 g de cereals integrals + 1 iogurt

Cal que tingueu en compte:

• Si la persona perd la consciència, no se li ha de donar res per la boca, el tractament ha de ser farmacològic, amb glucagó (Glucagen Hypokit®: xeringa precarregada que es pot punxar a qualsevol lloc del cos). 
• Si la hipoglucèmia té lloc abans d’un àpat, no és necessari prendre el sucre o el suc de fruita, sinó que es pot començar l’àpat per la fruita (hidrats de carboni simples) i, tot seguit, la ració d’hidrats de carboni complexos que es tingui preparada (pasta, patates, arròs, etc.) i, a continuació, la resta d’aliments (carn, peix). 
• Si es pren un antidiabètic oral del grup de l’acarbosa i el miglitol i es té una hipoglucèmia, per superar-la, s’ha de prendre glucosa pura. La glucosa pura es troba a la farmàcia en forma de pastilles o a la Coca-Cola normal (ni light, ni “zero”, ni sugar free). 
• Si la hipoglucèmia apareix durant l’exercici físic, s’ha d’aturar l’activitat i prendre hidrats de carboni simples (per exemple, 150 ml de suc o 150 ml de beguda ensucrada) i, després, prendre hidrats de carboni complexos (com torrades amb formatge o cereals). És molt important controlar les glucèmies posteriors, ja que la hipoglucèmia es podria reproduir. 
• Es molt important tenir en compte que la hipoglucèmia induïda per la ingesta de begudes alcohòliques no es recupera amb glucagó i, a més, saber que el glucagó es menys eficaç en les persones tractades amb sulfonilurees. 
  • Si no es perd la consciència, s’haurà de prendre Coca-Cola o pastilles de glucosa pura, que es troben a la farmàcia. 
  • Si es perd la consciència, s’haurà d’avisar el servei d’emergències perquè administri glucosa pura.nbsp;
    
    Diabetis: factors i conductes de risc 
    Consells de salut: Antidiabètics orals

 

1.2.  Hiperglucèmia i cetosi

En el cas de la diabetis, la hiperglucèmia és deguda a un excés d’hidrats de carboni en la dieta o a un dèficit d’insulina.

Des de el punt de vista dietètic, el tractament a seguir en cada cas serà el següent: 

Hiperglucèmia per excés d’hidrats de carboni

Cal seguir estrictament el conjunt de recomanacions generals que es donen per a totes les persones amb diabetis. Per normalitzar les glucèmies cal respectar el nombre d’àpats, el tipus i la quantitat d’hidrats de carboni establerts i, si es prenen medicaments, cal seguir estrictament la pauta prescrita en cada cas. 

 

Cetosi o hiperglucèmia per dèficit d’insulina

La cetosi pot ser deguda a:

• Una aportació insuficient d’hidrats de carboni en la dieta. En aquest cas, és característic que la glucosa a la sang sigui baixa i la glucosúria (glucosa a l’orina) sigui negativa o escassa, però amb cetones positives. 
• Un dèficit d’insulina. En aquest cas, la cetosi s’acompanya de glucosa a la sang elevada, glucosúria positiva i cetones positives.

El tractament serà diferent segons la causa:

• Si la cetosi és deguda a una aportació insuficient d’hidrats de carboni en la dieta, es resol prenent-ne la quantitat necessària que la persona requereix, habitualment mitjançant l’increment de la fruita. 
• Quan la cetosi s’acompanya de glucèmies elevades i de glucosúria intensa, s’haurà de modificar el tractament de la insulina, seguint les pautes marcades per l’equip de salut, i establir una pauta especial d’alimentació, durant un màxim de 48 hores, que consistirà a: 
• Eliminar els greixos (oli, mantega, fruita seca) i les proteïnes (carn, peix , ous). 
• Incrementar la ingestió de líquids mitjançant aigua, brous vegetals sense carn, infusions, sucs, etc. Una proporció elevada de cossos cetònics a la sang provoca molt malestar a la persona (nàusees, inapetència, vòmits i dolor abdominal); per això és recomanable prendre líquid, ja que afavoreix l’eliminació de cossos cetònis i corregeix la pèrdua de líquids provocada per la hiperglucèmia. 
• Prendre hidrats de carboni en quatre àpats principals (4 racions d’hidrats de carboni), després de la insulina, i quatre àpats secundaris o suplements (1 ració d’hidrat de carboni), unes 3 hores després de la insulina. El tipus d’hidrats de carboni recomanables en aquest règim alimentari de 48 h són: 
• En els àpats principals: pasta blanca, sèmola, arròs blanc, patates, tapioca, torrades i fruita bullida o al forn, perquè són de més fàcil digestió. Es poden prendre sucs; el menys recomanable és el de taronja, perquè afavoreix les nàusees i els vòmits. 
• En els àpats secundaris: làctics, és a dir, un got de llet descremada o 2 iogurts naturals descremats. 
• Utilitzar coccions suaus com ara bullits, microones o forn.

En cas de tenir hipercolesterolèmia, a més tenir en compte les recomanacions generals en l’alimentació i la diabetis, les mesures dietètiques a seguir són:

• Fer una dieta hipocalòrica per perdre pes en cas de sobrepès o obesitat i posterioment establir una dieta saludable per mantenir un pes corporal adequat a la persona. 
  
  Veure taula: Dieta hipocalòrica equilibrada 

• Controlar el consum de greixos animals: 
• Evitar prendre costelles de porc, xai, vísceres, embotits, botifarra. 
• Treure la pell del pollastre i el gall dindi. 
• Procurar que els brous siguin fets amb aliments vegetals (verdures), poca carn i evitar utilitzar d’altres aliments molt greixosos en la seva elaboració, com per exemple cansalada, pernil, botifarra, etc. Si tot i així, una vegada el brou és fred, queda una capa de greix, s’hauria de retirar amb l’escumadora. 
• Es poden menjar 2 rovells d’ou a la setmana. 
• Prendre làctics descremats. 
• Evitar la pastisseria i la brioixeria industrials, com ara ensaïmades, croissants, pa de motlle, galetes, gelats cremosos. 
• Evitar menjar plats precuinats, així com aperitius amb molt de greix (patates, “ganchitos”, croquetes precuinades, etc.). 
• Evitar prendre aquells productes en què en el seu etiquetatge es llegeixi “greix vegetal” i no estigui especificat quin, és a dir, que no se sap si es oli d’oliva o un altre. Probablement són olis de palma o coco, que tot i ser olis són greixos saturats i, per tant, no són recomanables. 
• Utilitzar oli d’oliva, en lloc de greixos animals com la mantega i el llard. 
• Augmentar el consum de fibra potenciant el consum de fruita, de llegums (3-4 cops/setmana), de verdures crues i cuites, de cereals integrals, en lloc de refinats. 
• Prendre peix blau 2-3 cops/setmana. El marisc es pot prendre amb moderació 1 cop/setmana. Cal limitar el consum d’alcohol. S’admet 1 copa de vi en els àpats principals (50 ml).

En cas de tenir hipertensió arterial, a més de tenir en compte les recomanacions generals en l’alimentació i la diabetis, les mesures dietètiques a seguir seran les següents:

• Seguir una dieta adequada per perdre pes. En moltes persones amb un excés de pes, quan el pes disminueix, milloren les xifres de la pressió arterial. 
• Fer una dieta pobre en sodi. La restricció de sodi és important, perquè pot evitar o retardar l’inici de la medicació antihipertensiva. El sodi que ingerim en l’alimentació habitual procedeix, d’una banda, del propi aliment, és sodi de constitució i, de l’altra, del sodi d’addició, és a dir, el clorur sòdic (sal comuna), que s’afegeix quan es cuina. El sodi d’addició és el que s’ha d’eliminar quan es fa una dieta pobre en sodi (sal). 
• Potenciar el consum de verdura per la seva riquesa en potassi. Una dieta rica en potassi millora les xifres de la pressió arterial. La fruita també és rica en potassi, però també s’ha de recordar que és un aliment ric en hidrats de carboni simples.
• Evitar els aliments desaconsellats: 
• qualsevol tipus de sal 
• carns salades, fumades i curades 
• salsitxes tipus Frankfurt, hamburguesa envasada industrial 
• embotits en general; es poden prendre els més magres (pernil dolç, gall dindi) i pobres en sal 
• peix en conserva, els fumats i caviar 
• formatges en general 
• truites envasades 
• pa i torrades amb sal 
• olives 
• sopes de sobre, purés instantanis, pastilles de brou concentrat, patates xips 
• sucs d’hortalisses i verdures envasats 
• fruita seca amb sal 
• pastisseria industrial 
• mantega o margarina salada 
• pasta italiana (macarrons, espaguetis, etc.), arròs, patates, ja precuinades 
• llegums envasats 
• bicarbonat, les aigües amb gas i les begudes amb gas 
• condiments salats: mostassa, conserves amb vinagre, quètxup 
• conserves en general 
• Consumir els aliments permesos: 
• carns, aus 
• peix fresc 
• ous 
• llet, iogurt, mató i formatges sense sal 
• pa i torrades sense sal 
• farina, pasta italiana, cereals 
• patates, llegums 
• verdura i hortalisses 
• fruita fresca 
• fruita seca sense sal 
• mantega, margarina sense sal 
• oli 
• sucre, pastisseria casolana, gelats casolans 
• xocolata, cacau 
• aigua mineral 
• condiments: pebre, pebre dolç, safrà, canyella, herbes aromàtiques 
• Potenciar els gustos dels aliments, ja que l’alimentació sense sal acostuma a ser força insípida, amb: 
• àcids: llimona, vinagre 
• all, ceba, porro 
• espècies: pebre, safrà, curri, canyella, nou moscada 
• herbes aromàtiques: fonoll, menta, llorer , romaní, etc. 
• oli aromatitzat, com ara oli d’oliva amb romaní, oli d’oliva amb all 
• les sals de règim: estan fetes a base de clorur potàssic i el seu gust no és gaire agradable 
• Potenciar la cocció al vapor i en papillota (embolicar l’aliment amb paper de forn), ja que així es conserva mes el gust dels aliments. Les altres maneres de cuinar (planxa, forn, guisats, estofats ) també són correctes. 

En cas de tenir la grip, es recomana:

• Augmentar el nombre d’autocontrols i adaptar la dosi d’insulina als resultats de les glucèmies, tal com haurà recomanat l’equip de salut. 
• Si la glucèmia és baixa i amb cetones a l’orina, vol dir que hi ha un dèficit d’hidrats de carboni i que cal ajustar la dieta. Si la glucèmia és alta i hi ha cetones a l’orina, cal augmentar la insulina segons la pauta recomanada. 
• No deixar de prendre les racions d’hidrats de carboni (HC) prescrites, encara que s’hagi de canviar la textura per tolerar-les. 
• Conjuntament amb les pautes dietètiques, es recomana no fer exercici físic.

Consells de salut: Febre
Consells de salut: Nàusees i vòmits 

Davant d’una diarrea no s’ha de deixar de menjar, només caldrà prendre els hidrats de carboni que són més astringents.

• Làctics 
• Aconsellats: iogurt, especialment els que contenen bifidus. 
• Desaconsellats: llet; si hi ha diarrees molt freqüents i abundants pot augmentar el nombre de deposicions. 
• Verdures 
• Aconsellades: pastanaga en forma de puré o bullida.
• Desaconsellades: tota la resta i sobretot les verdures crues. 
• Fruita 
• Aconsellades: poma i pera bullides, fetes al microones o al forn, codonyat i plàtan ben madur. La poma, si es vol prendre crua, s’ha ratllar i deixar reposar una estona perquè s’oxidi (en entrar en contacte amb l’aire, la superfície de la poma s’enfosqueix). 
• Desaconsellades: tota la resta de fruites, tant crues com cuites. 
• Farinacis 
• Aconsellats: arròs, pasta, sèmola, tapioca. pa torrat i patata. 
• Desaconsellats: aliments integrals i llegums. 
• Proteïnes 
• Aconsellades: peix blanc, carns blanques.
• Desaconsellades: carns vermelles i peix blau. 
• Greixos 
• Aconsellats: oli, amb moderació i sempre cru. 
• Desaconsellats: fruita seca.
• Líquids
  
  Recomanats: infusions, aigua d’arròs, aigua de pastanaga, etc.  

Les proteïnes són substàncies nutritives essencials per a l’organisme. Gràcies a les proteïnes, el cos construeix i repara els teixits contínuament.

La majoria de proteïnes són d’origen animal, tot i que també n'hi ha d’origen vegetal (llegums, cereals i fruita seca).

En el grup de les proteïnes, es recomanen els aliments següents:

• Peix (blanc i blau), per la seva riquesa en àcids grassos poliinsaturats (àcids grassos omega-3), d’efecte cardiosaludable. El contingut d’omega-3 és més elevat en el peix blau, tot i que el peix blanc també en conté. 
• Carns magres: pollastre (sense pell), conill, gall dindi... Aquests tipus de carn són les més pobres en greixos saturats i colesterol, fet beneficiós per a les artèries. 
• Làctics: han de ser semidescremats o descremats, si hi ha sobrepès, obesitat o colesterol elevat.

Tot i que és preferible que l’aportació de proteïnes es basi en el consum d’aquests tipus d’aliments, al llarg de la setmana també es poden prendre ous (3-4 ous/setmana) i d’altres tipus de carn , com per exemple vedella, porc (llom) o cavall (2 cops/setmana). 

Els greixos són nutrients amb un alt poder energètic, és a dir, aporten moltes calories. Un excés de greixos en la dieta de qualsevol persona pot afavorir el sobrepès i l’obesitat; això no significa que s’hagi de suspendre el seu consum sinó moderar-lo.

Els aliments rics en greixos recomanats són els següents:

• Oli d’oliva: sempre serà l’oli d’elecció, tant per amanir com per cuinar. S’ha de prendre oli cada dia. 
• Oli de llavors: gira-sol, blat, etc. Bàsicament són per amanir, ja que són més inestables a temperatures altes i, per tant, menys adequats per cuinar 
• Fruita seca: nous, ametlles, avellanes, etc. Se’n pot prendre diàriament un grapat que permeti tancar la ma. Cal que recordeu que la fruita seca aporta moltes calories i l’abús pot afavorir l’increment de pes.

És molt important tenir en compte que les proteïnes i els greixos no alteren, per si sols, els valors de sucre a la sang. Per exemple, una persona pot fer un plat únic de carn o prendre sis cullerades soperes d’oli en dejú i no això li modificarà el sucre a la sang, és a dir, no li baixarà ni li pujarà.  

La principal funció d’aquests nutrients és la de produir l’energia necessària per desenvolupar les activitats de la vida diària, per això han de constituir al voltant del 45 %- 60 % de l’aportació nutricional de la persona.

Els hidrats de carboni són els responsables, bàsicament, dels valors del sucre a la sang.

Si bé és recomanable que la persona diabètica prengui hidrats de carboni en tots els àpats, les que es tracten amb insulina o amb determinats antidiabètics orals (com les sulfonilurees i les glinides), n’han de prendre obligatòriament en tots per evitar les descompensacions de les glucèmies.

Tipus d’hidrats de carboni:

Els hidrats de carboni es troben bàsicament en els aliments d’origen vegetal i poden ser senzills o complexos. És important conèixer els aliments que aporten hidrats de carboni senzills o complexos, ja que aquest fet, juntament amb el tipus de cocció i la varietat d’aliments que contingui l’ àpat, farà que els nivells de sucre a la sang siguin més o menys elevats. En general, cal tenir en compte que els hidrats de carboni senzills provoquen glucèmies més elevades que els hidrats de carboni complexes.

• Aliments amb carbohidrats senzills
  Entre els aliments rics en carbohidrats senzills (HC), hi ha: les begudes ensucrades, els sucs de fruita (naturals o envasats), les begudes refrescants (coles, taronjades), el sucre, els caramels, la fruita (meló, pera, plàtan, etc.) i els làctics.
  
  No tots els hidrats de carboni senzills (HC) s’han d’eliminar de la dieta. Una alimentació equilibrada ha d’incloure fruita i llet, però sempre que es tingui en compte, sobretot en el cas de la fruita, que no s’han de prendre sols, com per exemple fer un berenar a base de fruita, sinó que la fruita es millor prendre-la de postres al final d’un àpat o, si se’n vol menjar a l’hora de berenar, seria convenient prendre-la juntament amb fruita seca (ametlles, avellanes, nous) o làctics.
  
  Els greixos de l’àpat o de la mateixa fruita seca afavoreixen que el buidatge gàstric (pas dels aliments de l’estómac al duodè) sigui mes lent i, per tant, l’absorció dels aliments i l’elevació del sucre a la sang sigui més progressiva i no tan ràpida.
  
  Hi ha d’altres hidrats de carboni senzills que cal excloure de la dieta d’una persona diabètica, com són: el sucre, la mel, la melmelada, la llet condensada, la pastisseria, la brioixeria, els caramels, els gelats, la xocolata i els seus derivats, les begudes refrescants amb sucre, els sucs de fruita i les begudes alcohòliques. Tot i que hi ha begudes alcohòliques en què la quantitat d’hidrats de carboni es pràcticament nul·la, com els destil·lats, hi ha begudes com ara els xarrups que tenen un alt contingut en sucre i que s’haurien d’evitar pel sucre que poden tenir i per l’efecte de bloquejar el glucogen.
• Aliments amb carbohidrats complexos
  Els principals aliments amb carbohidrats complexos son: la pasta blanca o integral, les patates, l’arròs blanc o integral, el pa blanc o integral, els llegums, els cereals integrals o blancs, i les verdures i les hortalisses.
• Aliments amb carbohidrats complexos i fibra 
  La fibra és un hidrats de carboni complex que no pot ser descompost pels enzims digestius i, per tant, no és absorbida per l’organisme. La quantitat de fibra recomanada per una persona amb diabetis és de 30-35 g/dia.

Els avantatges de fer una dieta força rica en fibra són:

• La regulació del trànsit intestinal. Alguns tipus de fibra afavoreixen la mobilitat intestinal en augmentar el volum de la femta i estoven el bolus fecal, cosa que facilita les deposicions. 
• La regulació dels nivells de glucosa a la sang, ja que la fibra alenteix el buidatge gàstric (pas dels aliments de l’estómac al duodè). L’alentiment del buidatge fa que l’absorció del sucre dels aliments sigui més gradual i, per tant, les glucèmies posteriors als àpats estiguin més controlades. 
• L’augment de la sensació de sacietat. L’alentiment del buidatge gàstric fa que la persona tingui la sensació de sacietat durant més temps. 
• Dificultar l’absorció del colesterol, ja que ajuda a l’eliminació de certa quantitat de colesterol a través de la femta i, per tant, contribueix a abaixar-ne els valors a la sang.

Hi ha diversos tipus de fibra, però la més aconsellable per a una persona amb diabetis és la soluble, que és troba en els llegums, les fruites, les verdures, i alguns cereals com la civada. Pel que fa als cereals, quan es parla de fibra soluble, es fa referència bàsicament a l’avena o la civada, tot i que la resta de cereals també en porten, però en menys proporció. 


Distribució i proporció d’hidrats de carboni recomanada

La distribució aconsellada del total d’hidrats de carboni (HC) al llarg del dia, per mantenir estable el nivell de glucosa a la sang, és: 

• 15 % esmorzar 
• 10 % mig matí 
• 30 % dinar 
• 10 % berenar 
• 30 % sopar 
• 5 % ressopó   
        

Aquesta distribució pot variar en funció del tipus d’activitat de la persona i de la medicació establerta, sobretot en el cas de les insulines. 
 
Pel que fa a la proporció d’hidrats de carboni recomanada, del total d’hidrats de carboni ingerits en un àpat principal, el 90 % haurien de ser complexos (llegums, pasta, arròs, patates, pa, cereals) i un 10 % haurien de ser simples (fruita).

L’índex glucèmic mesura la capacitat que té un aliment d’elevar el sucre a la sang al cap de dues hores d’haver-lo pres. És important conèixer els aliments que eleven menys el sucre per poder controlar millor les glucèmies postprandials (posteriors als àpats).

Cal que sapigueu que:

• L'índex glucèmic no depèn només del tipus d’aliment de què es tracti, sinó que depèn també del temps que tarden els aliments en passar de l’estómac al duodè (buidatge gàstric), on són absorbits. Així, els greixos, les proteïnes i la fibra alenteixen el buidatge i, per tant, els nutrients continguts en els aliments s’absorbeixen més lentament, i tot plegat contribueix a fer que la glucèmia no pugi bruscament sinó progressivament. 
• Els aliments que eleven menys el sucre són: les llenties, els cigrons, els pèsols, les faves, les mongetes seques (blanques), la pasta, la llet, el iogurt, la poma, la taronja, els aliments integrals, les verdures en generals, etc. 
• La tècnica de cocció d’un aliment també influencia l’índex glucèmic, per exemple els aliments cuinats “al dente” eleven menys el sucre a la sang. La cocció perllongada de certs aliments produeix un trencament del midó que contenen, fet que dóna lloc a molècules més petites, el que permet una digestió i una absorció més ràpida i, per tant, un augment més ràpid del nivell de glucosa a la sang.
• El nivell d’acidesa dels aliments o dels àpats fa que l’índex glucèmic sigui més baix. Seria bo, per exemple, amanir les amanides amb una salsa vinagreta.

Per tal de mantenir estable el nivell de glucosa a la sang és important que:

• Procureu incloure en tots els àpats aliments amb baix índex glucèmic. 
• Feu àpats variats (diferents tipus d’aliments), per afavorir un índex glucèmic baix. Un exemple d’àpat que combina adequadament els aliments seria: 
  • Amanida de cigrons i arròs amb salsa vinagreta: amanida (fibra) + salsa vinagreta (porta oli, es a dir, greixos) + cigrons (hidrats de carboni complexos amb baix índex glucèmic) + arròs “al dente” (hidrats de carboni complexes amb alt índex glucèmic) 
  • pollastre al forn (greixos i proteïnes) 
  • 1 poma (hidrats de carboni simples amb baix índex glucèmic)

Tot i que hi ha l’arròs, que és un aliment amb més alt índex glucèmic, el fet que estigui “al dente” i que es prengui en un mateix àpat amb greixos, proteïnes i fibra, farà que la glucèmia després de l’àpat no augmenti ràpidament sinó de forma progressiva.

Es preferible cuinar a la planxa, a la brasa, al vapor, bullit, a la papillota i al microones, perquè la quantitat d’oli que s’utilitza és menor i, per tant, l’aliment cuinat serà menys calòric.

Els valors de les glucèmies (valor de sucre a la sang) no depenen únicament de si els hidrats de carboni ingerits en cada àpat són simples o complexos, sinó també de la tècnica de cocció que s’hagi aplicat i de la presència d’altres aliments que s’ingereixin al mateix temps, és a dir, de l’índex glucèmic. Per exemple, cuinar la pasta o l’arròs “al dente”, és a dir, que el menjar estigui cuit però que tingui una certa consistència a l’hora de mastegar, contribueix a fer que les glucèmies no s’elevin tant. La raó és que la cocció perllongada de certs aliments produeix un trencament del midó que contenen, donant lloc a molècules mes petites, el que permet una digestió i una absorció més ràpida i, per tant, un augment més ràpid del nivell de glucosa a la sang. 

Consells de salut: Alimentació saludable - manipulació dels aliments 

El menjar ràpid fora de casa és una alternativa que la persona diabètica, si té en compte les racions d’hidrats de carboni que menjarà, pot incloure en la seva alimentació de tant en tant, tenint sempre en compte la seva gran aportació de greixos.

Pel que fa als entrepans, els panets utilitzats acostumen a pesar aproximadament entre 80-100 g (això equival a 4-5 racions d’HC). El farciment, que pot ser molt variat, no es comptabilitzarà, perquè l’aportació de carbohidrats es pràcticament nul.

En el cas de les pizzes, l’ingredient que aporta més hidrats de carboni és la farina (la massa base de la pizza). Es difícil saber amb precisió la quantitat d’hidrats de carboni que hi ha, en el cas que es prengui en un restaurant, ja que el gruix de la massa i la resta d'ingredients variarà d’un establiment a un altre. Tot i així,  una pizza completa (amb el farciment)  acostuma a proporcionar unes 14 racions d’hidrats de carboni. Per tant, ¼ de pizza té 3,5 racions d’hidrats de carboni.

En tots els casos, per ajudar a equilibrar la ingesta, és convenient acompanyar aquest tipus d’àpat amb alguna amanida i un làctic com a postres. 

Planificació d’una alimentació saludable 

Una de les principals consideracions de l’alimentació d’una persona diabètica és la restricció habitual del sucre i de tots els aliments que porten sucre afegit o que són ensucrats (pastissos, begudes ensucrades, caramels, etc.). Una bona alternativa al sucre és l’ús d’edulcorants, tot i que s’ha de tenir en compte que no tots els edulcorants són iguals, ja que n’hi ha alguns que no augmenten les glucèmies (els aconsellats) i d’altres que sí.

Classificació dels principals edulcorants:

1. Edulcorants aconsellats perquè no augmenten les glucèmies: 
   • sacarina (E-954) 
   • ciclamat (E-952) 
   • aspartam (E-951) 
   • acesulfam K (E-950) 
   • sucralosa 
     
     E-954, E-952, E-951, i E-950 són codis que utilitza Espanya per determinar cada un dels additius que s’utilitzen en l’alimentació. En la preparació de plats que requereixen cocció es recomana utilitzar sacarina, acesulfam K i sucralosa, ja que els altres perden el seu gust dolç.
2. Edulcorants desaconsellats perquè augmenten la glucèmia: 
   • sucre o sacarosa 
   • fructosa 
   • mel
     
     El poder edulcorant de la fructosa és superior al de la sacarosa. Cal tenir en compte que la fructosa també eleva la glucèmia, tot i que no tan ràpid com la sacarosa, perquè tarda més a absorbir-se.
3. Edulcorants que poden ser de consum moderat perquè eleven la glucèmia discretament:
• sorbitol (E-420)
• manitol (E-421)
• xilitol

Tots els edulcorants d’aquest últim grup son polialcohols, amb un poder edulcorant molt intens i contenen hidrats de carboni en quantitats petites, per això també eleven el sucre a la sang. Són els que s’utilitzen habitualment per l’elaboració de xiclets, caramels o melmelades. El consum abusiu pot produir flatulències i diarrees.

El cos humà necessita aigua per dur a terme totes les funcions. Els requeriments d’aigua per a una persona amb diabetis és la mateixa que per a la resta de la població, és a dir, al voltant de 1,5 l o 2 l d’aigua al dia.

Les begudes més adients són l’aigua, els brous vegetals i les infusions sense sucre. Es pot prendre de tant en tant gasosa i refrescos light (no més d’un al dia). 

A vegades o depenent del tipus d’activitat social o laboral, la persona diabètica es pot trobar en situacions en què no podrà tenir un control exacte dels hidrats de carboni que ingerirà (aniversaris, casaments, sopars...). Aleshores s’aconsella fer un càlcul aproximatiu de les racions d’aliments a consumir. En aquests esdeveniments els aliments i les begudes es poden prendre lliurement o amb moderació, depenent del seu contingut en hidrats de carboni: 

Begudes aconsellades (no contenen hidrats de carboni)

• begudes “light”, “zero” o “sugar free” 
• aigua amb gas o sense 
• gasosa (la majoria porten edulcorants artificials) 
• cava (sec o brut): és important recordar que no és aconsellable prendre begudes alcohòliques, però en cas d’una celebració o festa, amb moderació, se’n pot beure.

Aliments aconsellats (es poden prendre lliurement perquè no porten hidrats de carboni o quasi no en porten):

• cloïsses, navalles, musclos, gambes, calamars (no arrebossats) 
• olives 
• fruita seca (sempre sense sucre): avellanes, nous, festucs, cacauets, ametlles 
• truites de verdures 
• pernil 
• crispetes: el recipient de cartró més petit que habitualment es ven als cinemes conté 1,5-2 racions; el gran, 2,5-3 racions, i el “gegant”, de 4 a 5 racions.

Cal que recordeu que les olives i la fruita seca, tot i que continguin pocs hidrats de carboni o pràcticament gens, són molt rics en greixos i, per tant, això fa que siguin molt calòrics 

Aliments de consum moderat (es poden prendre amb moderació perquè són rics en hidrats de carboni):

• Truita de patates: 1/8 de truita equival a 2,5 racions d’hidrats de carboni (és un valor aproximatiu, ja que depèn de la mesura i el gruix). 
• Un triangle de pa de motlle amb embotit, formatge o paté equival a 1 ració d’hidrats de carboni. 
• Un triangle de pa de motlle amb Nocilla equival a 1,5-2 racions d’hidrats de carboni. 
• Una xapata petita equival a 1,5 racions d’hidrats de carboni (és un valor aproximatiu; depèn de la mesura). 
• Un brioix (industrial) equival a 1,5-2 racions d’hidrats de carboni. 
• Una bola de gelat cremós (uns 60 g) equival a 1,5 racions d’hidrats de carboni. 
• Un croissant petit (30g) equival a 1 ració d’hidrats de carboni. 
• Dues galetes maria (uns 12 g) equivalen a 1ració d’hidrats de carboni. 
• Una magdalena normal (30g) equival a 1,5 racions d’hidrats de carboni. 
• 25g de patates xips (quantitat que cap, aproximadament, a la mà d’un adult) equivalen a 1,5 racions d’hidrats de carboni. 
• El farcit dels entrepans acostuma a ser embotit o formatges i, per tant, no es comptabilitzarà la proporció d’hidrats de carboni, ja que, en general, és escassa. 
• Els pastissos formen part del menjar de moltes celebracions i, tot i que no és recomanable prendre dolços, si se’n prenen, s’ha de fer en petites quantitats i també seria recomanable fer després una mica d’exercici. Si es preveu que la quantitat de dolços que es prendrà serà important, seria necessari administrar-se abans un suplement d’insulina (el metge indicarà les unitats) o reduir la quantitat d’hidrats de carboni del total de l’àpat, per exemple eliminant la fruita i el pa.
• El típic pastís d’aniversari, elaborat a casa, és d’unes 3-4 raciones d’hidrats de carboni per porció. Les racions de la porció dependran de la seva mesura i de la quantitat d’hidrats de carboni que s’hagin utilitzat per l’elaboració del pastís.
• En el cas dels pastissets i d’altres productes dolços no casolans, dels quals no se’n coneix la composició, es més complicat determinar la quantitat d’hidrats de carboni. 
• Quant als caramels, el contingut d’hidrats de carboni varia, però normalment és molt elevat i, per tant, el seu efecte hiperglucèmic és important. Per tant, es desaconsella el seu consum. En cas de prendre’ls, es recomana fer-ho al final d’un àpat, com per exemple el berenar, ja que s’alenteix l’absorció del sucre dels caramels. A vegades també caldrà una modificació de la insulina, depenent de la quantitat que n’hagin pres.
  
  Cal que recordeu que també hi ha caramels elaborats amb edulcorants artificials, però que si se’n prenen molts poden provocar trastorns intestinals (gasos, diarrees, etc.), a causa del tipus d’edulcorant que s’utilitza per fer-los. 
   

Consells de salut: Alimentació saludable - recomanacions

El paper beneficiós de l’exercici físic sobre la diabetis és reconegut des de fa molts anys. La pràctica regular d’exercici físic, entre d’altres coses, millora l’acció de la insulina, disminueix les glucèmies, col·labora en la pèrdua de pes, disminueix la pressió arterial i redueix les xifres de colesterol a la sang. Els beneficis sobre les glucèmies es veuen després de 15 dies d’haver-ne començat a fer, però desapareixen després de 3-4 dies de no fer-ne.

Quan es fa un exercici es difícil de concretar amb exactitud la quantitat d’hidrats de carboni que ha de prendre una persona de forma suplementària o la quantitat d’insulina que ha de reduir, ja que depèn de molts factors. Per tant, es pot donar una recomanació o pauta de modificació orientativa que serà establerta, en un inici, per l’equip de salut (infermera, dietista, endocrinòleg).

Precaucions que cal tenir a l’hora de fer exercici:

• Mesureu la glucèmia (glucosa a la sang) abans de fer exercici i: 
  • Si és inferior a 100 mg/dl, cal que prengueu un suplement de 20g d’hidrats de carboni. 
  • Si és entre 100-<250 mg/dl, es pot fer exercici sense risc.
  • Si és superior a 250 mg/dl, cal que feu una valoració de la presència d’acetona a l’orina: 
  • Si l’acetona és negativa, es pot fer l’activitat. 
  • Si l’acetona és positiva, és millor que no feu exercici fins que no hagi desaparegut l’acetona. 
• Mesureu la glucèmia en acabar l’exercici i, si l’exercici és de llarga durada, caldria mesurar la glucèmia també durant la pràctica. 
• Establiu prèviament amb la infermera o el metge la quantitat d’insulina a administrar abans d’iniciar l’exercici; normalment, es disminueix la dosi habitual. 
• Tingueu la precaució de prendre un suplement d’uns 20-30 g d’hidrats de carboni abans de l’inici de l’exercici no programat, és a dir, si l’exercici és improvisat. 
• Ingeriu quantitats extres d’hidrats de carboni simples durant l’exercici si és de llarga durada (45-60 minuts). És recomanable prendre 15-20 g d’hidrats de carboni cada 30 minuts.  
• Ingeriu quantitats extres d’hidrats de carboni complexos després de l’exercici, depenent de la durada i la intensitat. 
• Intenteu fer l’exercici després dels àpats, en el transcurs de les dues hores següents a l’inici de la ingesta, ja que és quan hi ha major concentració de sucre a la sang. 
• Eviteu fer exercici en el moment de màxima acció de la insulina (quan hi ha major quantitat d’insulina a la sang) i en què el consum de glucosa per part de la musculatura és mes elevat i, per tant, augmenta el risc d’hipoglucèmia.
  
  Consells de Insulina - classificació del grup farmacològic 
• No administreu la insulina en un lloc del cos que estigui implicat directament en l’exercici (per exemple, si es va a córrer, no injecteu la insulina a les cames). 
• Controleu la hipoglucèmia, que es pot produir fins a 24 h després de l’activitat. Cal que augmenteu el consum d’hidrats de carboni de l’àpat següent a l’exercici (aproximadament 3 racions més) o que disminuïu la dosi d’insulina. Depenent dels valors de les glucèmies posteriors, la quantitat d’hidrats de carboni a consumir al llarg del dia serà, fins i tot, superior respecte de les racions habituals.

Consells de salut: Activitat física davant dels problemes de salut

El fet de ser diabètic o de tenir algun membre de la família que ho sigui no ha de comportar cap problema a l’hora de fer plans de viatges o vacances.

Tot i així, quan es prepara un viatge s’ha de tenir en compte que:

• S’ha de consultar abans del viatge amb la infermera, el dietista o el metge per decidir els possibles canvis a introduir: 
  • En la dieta i en la pauta d’insulina, en el cas que hi hagi una diferència horària. 
  • En l’alimentació habitual, depenent del país on es viatgi (pot no disposar dels aliments que normalment es consumeixen i caldrà saber quins aliments són l’alternativa més adient). 
• S’ha de portar sempre a sobre: 
  • Sucre en sobres o terrossos, o un suplement d’hidrats de carboni (sucs de fruita o, com a alternativa, una beguda ensucrada), per fer front a una hipoglucèmia. 
  • Aigua, per mantenir una bona hidratació. 
• La durada del desplaçament (tant l’inicial com els trasllats que es puguin produir com les excursions o el trajecte final) pot fer que les ingestes s’endarrereixin; per tant, s’han de tenir aliments preparats, com entrepans, torradetes, galetes senzilles, fruita fresca, etc.  
• Si es viatja en avió i està previst fer algun àpat durant el vol, s’ha de demanar la dieta apropiada a la companyia aèria; si els vols són de llarga durada, s’ha de controlar la glucosa per la baixa activitat. 
• S’ha de procurar menjar aliments coneguts o informar-se de les propietats alimentàries dels aliments que siguin nous o poc habituals. 
• S’ha prendre aigua i begudes envasades, i evitar beure aigua de fonts o pous, no controlada. 
• S’han d’evitar salses (maioneses, etc.), carn i peix cru.
• Cal recordar-se de controlar els aliments rics en hidrats de carboni (farinacis, fruita i llet).
• Es pot ser més flexible amb les verdures, la carn, el peix, els ous i els embotits.

A més de seguir aquests consells, es necessari que algun company de viatge sàpiga la vostra condició de diabètics i com actuar davant una hipoglucèmia. 

Consells de salut: Viatjar i altres situacions de vida

La persona diabètica, igual que les persones que no ho són, si fan una alimentació saludable, no requereixen cap aportació addicional de vitamines i minerals, excepte en determinades situacions, com ara l’embaràs, en què l’aportació dietètica habitual no cobreix completament les necessitats de la persona. 

Consells de salut: Alimentació saludable - Nutrients 

Cal matisar que la persona amb diabetis no te necessitat de comprar productes especials que, en la major part dels casos, des del punt de vista nutricional, no tenen pràcticament cap avantatge. S’anomenen productes dietètics, dirigits a diabètics perquè en lloc d’utilitzar sucre convencional per la seva elaboració utilitzen edulcorants artificials que no eleven el sucre. L’aportació calòrica, proteica i de greixos es pràcticament igual, fins i tot en alguns productes la quantitat de greix és superior. Pel que fa als hidrats de carboni (HC), si el producte d’origen (no dietètic) en conté (per exemple, les galetes), el producte “dietètic” en continuarà contenint. L’única diferència és que per donar el gust dolç s’ha emprat sacarina o acesulfam K, en lloc de sucre. Es important que tingueu en compte que molts fabricants elaboren els productes amb fructosa, com a alternativa al sucre, i la fructosa també eleva la glucèmia, perquè conté hidrats de carboni.

Tot i així, hi ha alguns productes en el mercat que són adequats per als diabètics. Es considera que un producte és realment apte per a una persona diabètica quan l’aportació d’hidrats de carboni és, com a mínim, d’un 10-20 % menys que el producte original no dietètic. 

Productes especials aconsellats:

• Les begudes “light”, “free” o zero (begudes edulcorades amb edulcorants no nutritius) són aptes per als diabètics. 
• Els xiclets i els caramels sense sucre (amb xilitol o manitol) són aptes per als diabètics; porten hidrats de carboni, però en una quantitat tan petita que no es comptabilitza. 
• El cacau per afegir a la llet (porta al voltant d’un 20 % menys de sucres que el producte original no dietètic) és una alternativa adequada, però s’ha de tenir en compte a l’hora de comptabilitzar les racions diàries totals d’hidrats de carboni que li correspon a la persona. 
• Les melmelades (contenen al voltant d’un 50 % menys d’hidrats de carboni que el producte original) dietètiques es poden fer servir per a les torrades, els iogurts o per a postres especials. Segons la quantitat emprada, també s’haurà de restar del total de racions d’hidrats de carboni que pren la persona.

Aspectes a tenir en compte a l’hora de comprar aquests productes especials:

• Les galetes, o productes semblants, porten pràcticament la mateixa quantitat d’hidrats de carboni que el producte original no dietètic; l’única diferència és que han substituït el sucre (sacarosa) per edulcorant artificial. Per tant, no representa cap avantatge comprar galetes especials per a diabètics. 
• La frase “sense sucre afegit” indica exactament el que diu, que no se li ha afegit sucre, però el producte original ja en porta. Per exemple, en els sucs de fruita que indiquen “sense sucre afegit”, no se’ls afegeix sucre (sacarosa), però la pròpia fruita, d’on s’extreu el suc, ja en porta (fructosa). Per tant, el suc sempre tindrà hidrats de carboni. 
• Cal mirar sempre la informació nutricional de l’embolcall per veure si l’aportació d’hidrats de carboni és força menor respecte del producte original i valorar si realment val la pena comprar-lo. 
• És important comprovar sempre l’aportació d’hidrats de carboni d’un producte si es canvia de casa comercial, ja que hi pot haver diferències, tant pel que fa als hidrats de carboni com pel que fa a altres components. 
• Aquests productes generalment tenen un preu elevat i un gust pitjor, en comparació amb el producte original no dietètic. 
• No s’han de comprar productes a granel encara que indiquin que són aptes per a diabètics o sense sucre, perquè no hi ha la informació nutricional que permet veure si porta o no menys hidrats de carboni.

Planificació d’una alimentació saludable