Consells de la infermera
Menjar i beurepP@)
Tota persona afectada de diabetis ha de seguir com a pauta general la base de l’alimentació saludable, tot i així cal conèixer el conjunt de recomanacions generals per a aquestes persones.
Les recomanacions generals se centren en:
- Energia, kilocalories o calories
- Els nutrients
- L’índex glucèmic
- Les tècniques de preparació i cocció d’aliments
- La substitució del sucre per edulcorants artificials
- La hidratació
- Suplements de vitamines i minerals
- Els productes recomanats per a persones amb diabetis
A més, és important que:
- Es respectin tots els àpats, sobretot les persones que s’administren insulina d'acció ràpida o retardada. Això inclou no solament els àpats principals, sinó també els suplements de mig matí, el berenar i el ressopó (àpat d’abans d’anar a dormir), per evitar les hipoglucèmies.
- Si es calcula la dieta per racions, es recordi que les racions no s’acumulen, és a dir, s’han de prendre les racions que estan establertes a cada àpat i no pensar que, si no es mengen per dinar, es poden menjar a l’hora de sopar. El 90% dels hidrats de carboni d’un àpat han de ser complexos i un 10% simples en forma de fruita fresca.
- Si es vol prendre un producte que no s’acostuma a menjar, abans es calculi la quantitat d’hidrats de carboni que porta, per saber a quantes racions de carbohidrats equival.
- Si es menja en restaurants:
- S’escullin els aliments cuinats a la planxa, al forn, al vapor o saltejats.
- S’evitin aliments fregits, arrebossats i els cuinats amb molt d’oli, perquè són més calòrics.
- Es demanin les salses i les guarnicions a part.
- Si es menja en un bufet lliure:
- No es triï un lloc al costat del bufet.
- Es controli la mesura de les porcions, i s’escullin les més petites.
- S’utilitzi el plat petit.
- Es miri bé abans d’escollir.
- Es prioritzin les verdures, els llegums i les fruites fresques.
Planificació d’una alimentació saludable
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Moure's i mantenir una postura corporal correcta P@)
L’activitat física forma part del tractament de la diabetis, així com l’alimentació. Els dos aspectes estan estretament interrelacionats.
Recomanacions específiques:
- La pràctica d’exercici físic s’ha de planificar.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormirpP@)
Cada vegada hi ha més estudis que assenyalen que el fet que no descansar mentre es dorm altera els nivells de glucosa a la sang.
Per afavorir un son reparador s’aconsella:
- Fer un sopar lleuger, evitant els fregits i les coccions amb molt de greix; s’hauria de sopar 2-3 hores abans d’anar a dormir.
- Des de l’hora de berenar, s’han d’evitar substàncies excitants com el cafè , el te, o les begudes alcohòliques.
- Incloure dintre de la dieta aliments rics en triptòfan. El triptòfan és un aminoàcid que afavoreix la secreció de melatonina i serotonina, hormones que ajuden a agafar el son. Els aliments que porten triptòfan són la llet, el formatge, els plàtans, el gall dindi, el pollastre, els ous, el tofu, la soja o les nous.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
EliminarpP@)
Davant dels següents problemes de salut o trastorns en l’eliminació és aconsellable: Diarrea, Restrenyiment, Poliúria.
Diarrea
- Fer una dieta astringent per regular les deposicions sense modificar el tractament farmacològic
- Diarrea - Evitar els edulcorants artificials del grup dels polialcohols, com el sorbitol, perquè poden agreujar el quadre diarreic.
- En el cas de deposicions molt freqüents, es poden prendre antidiarreics però sempre sota supervisió mèdica.
Restrenyiment:
- Beure, aproximadament, uns 2 litres al dia entre aigua i altres begudes com ara infusions o brous vegetals.
- Menjar cada dia de 2 a 3 peces de fruita mitjanes, un plat de verdura i un plat d’amanida.
- Incloure llegums i fruita seca a la dieta, per la seva gran aportació de fibra.
- Introduir aliments integrals com el pa, els cereals, la pasta o l’arròs.
- Afegir llavors de lli als iogurts, les amanides o les cremes de verdures per augmentar el contingut de fibra.
- Substituir algun làctic per iogurts amb bífidus (dos iogurts equivalen a un got de llet).
- Prendre una bona quantitat d’oli d’oliva (de 3 a 4 cullerades soperes al dia, i millor en cru).
- Fer cada dia exercici físic com ara passejar, nedar, bicicleta, etc.
Poliúria
- En cas d’aparició de poliúria (augment de la freqüència de les miccions), cal estar alerta, ja que pot ser un dels primers signes d’hiperglucèmia) i aleshores s’ha d’augmentar la ingesta d’aigua. Si es dóna el cas, caldrà fer una consulta a l’equip de salut (infermera, endocrinòleg o dietista), per si han de valorar la dieta i/o la pauta farmacològica.
- Hiperglucèmia
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs pP@)
L’alimentació és un factor clau per prevenir riscos que es poden donar en relació amb la diabetis i les situacions de vida de cada persona, així com en la prevenció i la resolució de molts dels problemes de salut associats a la diabetis.
Recomanacions generals
- La persona amb diabetis i les persones del seu entorn més proper (família, amics, mestres) han de conèixer i adaptar-se a les pautes dietètiques adequades per resoldre el problemes de salut aguts de la diabetis.
- La persona amb diabetis i les persones del seu entorn més proper (família, amics, mestres) han de conèixer i adaptar-se les pautes dietètiques adequades a cada situació de vida (la infància, la vellesa, l’embaràs, etc.).
- És important dur a terme correctament l’autocontrol i l’autoanàlisi i registrar els resultats de les glucèmies per poder adaptar l’alimentació i les pautes d’insulina, en funció de les pautes de l’equip de salut. Si no es pot menjar a l’ hora habitual i es preveu que s’endarrerirà força (més d’una hora), és convenient fer una aportació de 5-10 g d’hidrat de carboni (1 cafè amb llet o 1 iogurt o 1 tallat), per evitar una possible hipoglucèmia.
- S’ha de controlar el consum begudes alcohòliques.
- És important interpretar correctament l’etiquetatge dels productes comercials.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs
Comunicar-se i interaccionar socialmentP@)
Una persona que té diabetis pot dur una vida com qualsevol altra persona. La diabetis no té per què interferir en les relacions socials en cap moment del seu cicle vital, tot i que haurà de tenir en compte un conjunt de normes o pautes per poder mantenir les glucèmies controlades i gaudir, sense entrebancs, de tots els moments, de tots els esdeveniments i de totes les situacions de la vida.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
Treballar i divertir-sepP@)
Pel que fa a aquesta activitat de la vida diària, les recomanacions generals són:
- Tant a la feina com a l’escola, s’ha d’intentar mantenir un horari regular per intentar evitar saltar-se cap àpat.
- Si es tenen torns rotatius i es treballa també de nit caldrà consultar a l’equip de salut per adaptar la medicació i l’alimentació els canvis d’horaris.
- Es pot menjar fora de casa, fins tot fer un àpat a base de menjar ràpid, però s’ha de tenir en compte la quantitat i el tipus d’hidrats de carboni que es consumiran per mantenir les glucèmies estables.
- Durant les sortides i les celebracions, especialment les nocturnes, es recomana fer ingestes petites i freqüents a base de fruita seca dolça (dàtils, orellanes, panses), crispetes, canapès o galetes, per evitar possibles hipoglucèmies induïdes per una major activitat, com ara ballar, que comporta un consum superior de glucosa.
- Si es pren alcohol fora dels àpats, per prevenir la hipoglucèmia, s’ha de tenir la precaució de beure’l juntament amb una dosi extra (15-20 g) d’hidrats de carboni simples. Això es pot fer barrejant-lo amb suc de fruites, taronjades, llimonades normals (no begudes light, “zero” o sugar free), o acompanyant-lo, per exemple, de panses, figues seques, crispetes, o unes galetes.
- Planificar els viatges per tal de viatjar amb la màxima seguretat.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Tòpics i conductes erròniespP@)
La persona diabètica no té per què comprar productes especials per a diabètics. Els anomenats productes “per a diabètics” no tenen gaire avantatges i no es poden prendre lliurement. S’anomenen productes dietètics dirigits a diabètics perquè en lloc d’incorporar sucre convencional en la seva composició, porten edulcorants artificials que no eleven el sucre. L’aportació calòrica, proteica i de greixos és pràcticament igual, fins i tot en alguns productes la quantitat de greix és superior. En conclusió, en la major part dels casos, des del punt de vista nutricional, els productes “especials per a diabètics” no tenen pràcticament avantatges.
Els productes integrals no aprimen. Els productes integrals tenen les mateixes calories que els productes refinats, per tant engreixen igual. La diferència rau en el fet que els productes integrals són més rics en vitamines, proteïnes i fibra, cosa que els fa de millor qualitat nutricional que els refinats.
No es pot modificar la quantitat d’hidrats de carboni ingerida en un àpat sense modificar la dosis corresponent d’insulina. Si es prenen menys hidrats de carboni és un àpat, sense modificar la dosi d’insulina, es pot tenir una hipoglucèmia. Si es prenen més hidrats de carboni en un àpat, sense modificar la dosi d’insulina, probablement es tindrà una hiperglucèmia.
- Alimentació, diabetis i altres problemes de salut
Abans d’administrar la insulina cal comprovar sempre la glucèmia. La dosi d’insulina i la ingesta alimentaria podran variar en funció dels valors glucèmics previs a l’àpat.
No es poden prendre menys hidrats de carboni per perdre pes sense assessorar-se prèviament. No prendre tots els hidrats de carboni perquè així es perd més pes comporta un major risc de patir una hipoglucèmia. Si es vol perdre pes, cal l'assessorament de l’equip de salut i ells, en tot cas, ja modificaran la dieta.
Una situació d’hipoglucèmia no s’ha de resoldre menjant una pasta dolça (croissant, ensaïmada, etc.). Aquests productes porten hidrats de carboni simples, però també greixos. Els greixos dificulten l’arribada del sucre a la sang i, per tant, costa més recuperar-se d’una hipoglucèmia amb un croissant o una pasta dolça.
Si cal, abans d’anar a dormir, a la nit, s’ha de prendre el suplement d’hidrats de carboni, depenent del tipus d’insulina utilitzada. Segons el tipus d’insulina administrada a l’hora de sopar, serà imprescindible prendre un suplement d’hidrats de carboni abans d’anar a dormir per evitar les hipoglucèmies nocturnes.
Comentaris
Llistat
Enllaços d'interès
Fonts d'interès general
Associacions / Grups d'ajuda mútua
Societats professionals
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Anuita Cristina, et al. Document de concens sobre les recomanacions nutricionals i d´educació alimentaria en la diabetes.
Barcelona: ACD; 2003 - Bayer. De la diabetes parle-ne amb Bayer.
Barcelona : Bayer i ACV;1997 - Berengué Iglesias M ,et al. Guía para el tratamiento de la diabetes tipo 2 en atención primaria.
Madrid: MM Ediciones Harcourt, S.A ;2000 - Berengué Iglesias M, et al. Manual de educación sanitaria para equipos de atención primaria. Diabetes Mellitus tipo 2.
Barcelona: Novo Nordisk Pharma,S.A;1995 - Cerqueira Mª J y Montesinos C. Información sobre la diabetes gestacional. Servicio de Obstetricia y Ginecología.
Hospital Materno Infantil Vall Hebrón. Barcelona: Lifescan (Johnson & Johnson) - Cervera P, et al. Alimentación y dietoterapia.
Madrid: Interamericana Mcgraw-Hill;1993 - Día Cadórniga F.J, et al. Consejos para el diabético tipo 2.
Barcelona: Sanofi-Aventis; 2006 - Figuerola D.Diabetes.
Barcelona: Masson S.A; 1995 - Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i seguretat Social. Com conviure amb la diabetes tipus: 1 saber-ne més per viure millor.
Barcelona; septiembre2002 - Hanas Ragnar. Diabetes Tipo 1 en niños, adolescentes y adultos jóvenes.
Madrid: Inespal Marketing Projects,S.L;2004 - Jimenez Cruz A, et al. Tabla de composición de los alimentos.
Barcelona: Novartis; 2004 - Mateo Mª J y Gonzalez M. Los Dibbitis.
Barcelona: Ed.Pharma Consult Services, SA; 2005 - Picón César MJ. Aprendiendo sobre diabetes tipo 1.
Ed. Lifescan Jhonson& Jonson S.A. - Roche laboratorios. Un repaso en profundidad al tratamiento de la diabetes.
Barcelona;2002 - Rodriguez Rigual M. Trabajando y aprendiendo sobre la diabetes. Cuaderno de trabajo.
Editado por : Boehringer Mannheim.1998
Bibliografia recomanada
- American Diabetes Association. Nutrition Recommendations and Interventions for Diabetes. A position statement of the American Diabetes Association.
Diabetes Care [Internet] 2008 [accés 7 de maig de 2012]; 31 (supp 1) Disponible a: http://care.diabetesjournals.org/content/31/Supplement_1/S61.full.pdf+html - Forumclínic. Programa interactivo para pacientes [Seu web].
Barcelona: Forumclínic, Hospital Clínic de Barcelona; [accés 7 de maig de 2012]. Diabetes. Disponible: http://www.forumclinic.org/diabetes - Franz MJ, Powers MA, Leontos C, Holzmeister LA, Kulkarni K, Monk A et al. The Evidence for Medical Nutrition Therapy for type 1 and type 2 diabetes in Adults.
J Am Diet Assoc. 2010; 110 (12): 1852-89. - Gabaldón MJ, Montesinos E. Dietoterapia en la diabetes tipo 1 y tipo 2. Generalidades.
Av Diabetol [Internet]. 2006 [accés 7 de maig de 2012]; 22 (4): 255-261. Disponible a: http://www.sediabetes.org/revista/revistaVerArticulo.asp?idRevista=19&idArticulo=210&pa=seminarios - Gomis de Barbará R et al. Directors, Aguilar Diosdado M et al. Coordinadors. Tratado SED de Diabetes Mellitus.
Madrid: Médica Panamericana; 2007. - Grupo Español de diabetes y embarazo (GEDE), Sociedad Española de Diabetes (SED), Sociedad Española de Ginecologia y Obstetricia (SEGO), Asociación Española de Pediatria (Sección Neonatologia). Guía asistencial de diabetes Mellitus y embarazo (3ª edición).
Av Diabetol [Internet]. 2006 [accés 7 de maig de 2012]; 22: 73-87. Disponible a: http://www.sediabetes.org/gestor/upload/revista/00011077archivoarticulo.pdf - Kirpitch AR, Maryniuk MD. The 3 R’s of Glycemic Index: Recommendations, Research, and the Real World.
Clinical Diabetes [Internet]. 2011 accés 7 de maig de 2012]; 29 (4): 155-159. Disponible a: http://clinical.diabetesjournals.org/content/29/4/155.full.pdf+html - Mata M, Cos FX, Morros R, Diego L, Barrot J, Berengué M et al. Abordatge de la diabetis mellitus tipus 2 [Internet].
Barcelona: Institut Català de la Salut; 2009 [accés 7 de maig de 2012]. Disponible a: http://www.gencat.cat/ics/professionals/guies/docs/guia_diabetis.pdf - Mediavilla Bravo JJ, coordinador. Diabetes Tipo 2. Guías Clínicas SEMERGEN [Internet].
Madrid: Sociedad Española de médicos de Atención Primaria; 2011 [accés 7 de maig de 2012]. Disponible a: http://www.semergen.es/semergen/contentFiles/File/guias_clinicas/diabetes.pdf - Rev ROL Enferm.
34 (5); 2011. - Thomas DE, Elliott EJ. Dietas de índice glucémico bajo o carga glucémica baja para la diabetes mellitus (Revision Cochrane traducida).
Biblioteca Cochrane Plus; 2009 [accés 7 de maig de 2012]; 3. Disponible a: http://www.update-software.com/BCP/BCPGetDocument.asp?SessionID=%20460448&DocumentID=CD006296
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Cristina Soldevilla Barbosa
Diplomada en infermeria per l’Escola Universitària de Vic (Barcelona) i en dietètica i nutrició per la Universitat Henry Poincare Nancy 1 (França). Des de 1992, treballa com a infermera a la Fundació Hospital/Asil de Granollers; des de 2001, com a dietista de la Mútua del Carme de Granollers (Barcelona), i des de 2005 és dietista i nutricionista de la Fundació Hospital/Asil de Granollers. És col·laboradora docent de la Diplomatura de Dietètica i Nutrició de l’Escola Universitària d’Infermeria, Fisioteràpia i Nutrició Blanquerna de Barcelona (Universitat Ramon Llull) des de 2005.