Infermera virtual.com

En la majoria de les persones l'esclerosi múltiple es manifesta per primera vegada en forma de brot neurològic. Un brot es l’aparició d’un episodi amb símptomes neurològics nous o amb l’empitjorament de símptomes antics que dura com a mínim 24 hores en absència d’una infecció o febre.

Existeix un ampli ventall de símptomes neurològics associats als brots d’EM, com poden ser:

• Fatiga
• Debilitat de membres inferiors
• Alteracions dels sentits
• Problemes de mobilitat

Mantenir hàbits de vida poc saludables així com no seguir o no ajustar-se el tractament pautat per l’equip de salut, és el principal factor que es relaciona amb la possibilitat de patir un brot.

Altres factors que s’ha demostrat que poden desencadenar-ne són patir infeccions de manera repetida i l’estrès. 

Descarrega't la infografia aqui

1. La valoració de la història clínica de la persona
2. L’examen neurològic
3. L’anàlisi de sang
4. La ressonància magnètica
5. La punció lumbar
6. Els potencials evocats visuals

Aquestes proves permeten diagnosticar l’esclerosi múltiple de manera precisa per poder implementar un tractament precoç amb la finalitat d’evitar nous brots i la discapacitat associada a la malaltia, o per poder controlar-ne i/o reduir-ne, quan sigui possible, els símptomes. L’objectiu de les proves és detectar les lesions inflamatòries associades a la malaltia, la progressió de la malaltia i el seu impacte en l’organisme.

Seguidament es descriuen les proves i mecanismes que habitualment s’utilitzen per realitzar el diagnòstic:

1. Història clínica de la persona.
   
   Es revisaran els episodis i els símptomes anteriors que hagi patit la persona a fi i efecte d’establir cronològicament un detall clar del possible inici de la malaltia i la seva evolució. Moltes vegades les persones amb EM no detecten el primer episodi neurològic fins que no es produeix un segon brot. Això es deu al fet que moltes vegades es confonen amb altres símptomes.
   
   
2. Examen neurològic.
   
   La valoració del moviment, coordinació, visió, equilibri, reflexos, entre d’altres, aporta informació rellevant per determinar el diagnòstic.
   
   
3. Analítica de sang.
   
   Permet detectar paràmetres fora de la normalitat, que facin evident un mal funcionament del sistema immune o altres funcions orgàniques.
   
   
4. Ressonància magnètica.
   
   És una prova d'imatge que utilitza imants i ones de ràdio potents per crear imatges del cos; en aquest cas proporciona una imatge acurada del cervell i del sistema nerviós central que permet determinar l’existència de lesions, actives o no, característiques de l’esclerosi múltiple. És una prova indolora. Existeix la possibilitat d’utilitzar contrast per detectar les lesions actives en el moment de la ressonància.
   
   
5. Punció lumbar.
   
   Aquest procediment consisteix en una punció a l’esquena a l’alçada de les lumbars, entre les dues vertebres, per obtenir una mostra de líquid cefaloraquidi. Amb aquesta mostra es pretén determinar la presència de cèl·lules del sistema immune que de forma habitual no haurien de ser presents en aquest líquid. Alhora serveix per descartar altres malalties del sistema nerviós central que poden tenir símptomes similars a l’EM.
   
   
6. Potencials evocats visuals.
   
   Consisteix en un test per valorar la velocitat a què es transmeten els impulsos a través del nervi òptic per valorar-ne la possible afectació.

Descarrega't la infografia aqui

Els tractaments que modifiquen el curs natural, és a dir que redueixen el nombre de brots i les conseqüències de la malaltia, estan regulats per les autoritats sanitàries. Existeixen uns requisits que cal complir per poder accedir als diferents tipus de tractament, com pot ser el fet d’haver patit un nombre determinat de brots o la confirmació de lesions inflamatòries mitjançant la ressonància magnètica.

Seguidament es descriuen breument els diferents tipus de tractaments disponibles actualment. Per veure amb detall totes les característiques de cada fàrmac, així com els efectes secundaris i les vies d’administració es pot consultar la següent taula.

2.1 Acetat de glatiràmer; 2.2 Interferons beta; 2.3. Dimetil fumarat; 2.4. Teriflunomida; 2.5. Natalizumab; 2.6. Fingolimod; 2.7. Alemtuzumab

2.1. Acetat de glatiràmer

És un polímer sintètic amb una composició d'aminoàcids basada en l'estructura bàsica de la mielina.

Com que els seus components estructurals són similars a la mielina es creu que pot tenir un efecte competitiu. És a dir, les cèl·lules del sistema immune que causen el dany sobre la mielina i l’axó serien “enganyades pel fàrmac” i evitarien o reduirien el procés inflamatori.

2.2. Interferons beta

Són proteïnes naturals que pertanyen a la família de les citocines. Posseeixen activitat antiviral, antiproliferativa i modulen el sistema immunològic. Tot i que el seu mecanisme d’acció no està completament definit, l’experiència acumulada amb aquest fàrmacs al llarg dels anys fa que els seus efectes secundaris i seguiments necessaris per al seu control siguin ben coneguts.

Cal destacar que els interferons beta presenten més efectes secundaris generals que l’acetat de glatiràmer. Els efectes generals dels interferons beta, entre els quals destaca l’efecte pseudogripal que es caracteritza per febre, fatiga, calfreds, dolors musculars o sudoració, poden ser tractats amb antipirètics i habitualment apareixen durant les primeres setmanes de tractament. 

2.3. Dimetil fumarat

El mecanisme d’acció d’aquest fàrmac no és conegut al cent per cent, tot i que sembla que exerceix la seva funció mitjançant l‘augment de factors antioxidants que redueixen els radicals lliures, protegeixen les neurones i modulen la resposta immunitària.

Ha demostrat la seva eficàcia reduint els brots de la malaltia en un 49%. Es poden consultar tots els efectes secundaris a la següent taula. 

Els més habitual són:

• El flushing: vermellor a la pell similar als fogots
• El símptomes gastrointestinals
• nàusees i/o vòmits
• dolor abdominal
• diarrea
• Mal de cap

2.4. Teriflunomida

És un fàrmac que atura l’acció d’un enzim. A causa d’això, evita la proliferació de limfòcits activats i de cèl·lules B. Aquestes cèl·lules estan implicades en la destrucció de la mielina que produeix la inflamació associada a la malaltia.

El fàrmac és un comprimit que s’ha de prendre un cop al dia.

Els assajos clínics han demostrat que redueix els brots de la malaltia en un 33%. Es poden consultar tots els efectes secundaris a la següent taula.

Els més habituals són:

• Un augment dels nivells d'enzims hepàtics
• Nàusees
• Diarrea
• Aprimament dels cabells

2.5. Natalizumab

És un anticòs monoclonal administrat per via intravenosa que bloqueja l’entrada de limfòcits activats des del torrent sanguini al SNC. Ajuda a limitar els brots i la discapacitat associada. Aquest tractament s’administra cada quatre setmanes.

Els assajos clínics han demostrat la seva eficàcia reduint els brots de la malaltia en un 70%. Es poden consultar tots els efectes secundaris a la següent taula. 

Els més habituals són:

• Marejos
• Nàusees i/o vòmits
• Erupcions cutànies
• Calfreds
• Dolor en les articulacions
• Augment dels enzims hepàtics

2.6. Fingolimod

Aquest fàrmac actua bloquejant la capacitat dels limfòcits per sortir dels ganglis limfàtics. Com a conseqüència d’això, es redueix el nombre de limfòcits en la circulació i s’evita la destrucció de la mielina. D’aquesta manera es redueix la inflamació associada a la malaltia.

Aquest tractament es prescriu com a comprimit oral un cop al dia.

Els assajos clínics han demostrat la seva eficàcia reduint els brots de la malaltia al voltant del 50%.

Aquest tractament provoca una disminució del nombre de batecs del cor, bradicàrdia, de manera temporal. L'Agència Europea del Medicament recomana que la primera dosi de fingolimod es prengui sota supervisió clínica amb monitorització de la freqüència cardíaca i la pressió arterial durant almenys sis hores.

Altres efectes secundaris comuns inclouen:

• Augment del risc d'infeccions
• Edema macular 
• Mal de cap
• Augment dels enzims hepàtics
• Diarrees
• Mal d'esquena
• Tos

Es poden consultar tots els efectes secundaris a la següent taula. 

2.7. Alemtuzumab

Es tracta d’un anticòs monoclonal humanitzat que redueix ràpidament el nombre de monòcits i limfòcits B i T, que dona lloc a canvis de llarga durada en el sistema immune. El seu efecte és la reducció de la resposta inflamatòria en l'EM.

Aquest tractament es prescriu amb dos cursos d'infusions intravenoses separades per 12 mesos l’una de l’altra:

• Una primera fase on es farà una infusió diària durant 5 dies consecutius.
• 12 mesos després de la primera infusió. Una segona fase amb una infusió diària durant 3 dies consecutius.

Finalment, en els casos on encara existeixi activitat de la malaltia confirmada mitjançant la ressonància i les proves complementàries, es pot administrar un tercera fase, 12 mesos després de la segona, amb una infusió diària durant 3 dies consecutius.

Els assajos clínics han demostrat la seva eficàcia reduint els brots de la malaltia en més d’un 70%.

Es poden consultar tots els efectes secundaris a la següent taula. 

Els més habituals són:

• Mal funcionament de la glàndula tiroide
• Infeccions
• Reducció important dels limfòcits
• Canvis en la pressió arterial i/o en el ritme cardíac
• Dolor musculoesquelètic
• Reaccions associades a la infusió del fàrmac: empitjorament dels símptomes basals, erupció cutània, febre, mal de cap i fatiga.

3. El tractament simptomàtic

L’EM pot afectar les diferents funcions de l’organisme, com poden ser alteracions de la mobilitat, incontinència urinària o fecal, alteracions de la vista o els sentits, entre moltes altres.

Per millorar la qualitat de vida de les persones amb EM es poden utilitzar fàrmacs destinats a pal·liar l’efecte d’aquesta simptomatologia sobre la salut de les persones.

L’augment del to muscular, l’espasticitat i la fatiga lligades a l’evolució natural de la malaltia generen unes necessitats i demandes de rehabilitació i valoració física.

La pràctica d’exercici físic regular adaptat a la capacitat de la persona millora la tolerància a les activitats de la vida diària i augmenta la reserva física de la persona. Són benvinguts els exercicis regulars centrats en el manteniment de l’estat físic amb una exigència física moderada que fomentin el manteniment de la mobilitat i el to muscular. Un exemple d’aquesta activitat física moderada pot ser la introducció del ioga, pilates o la marxa nòrdica.

La pràctica d’esport en grup afavoreix la socialització i evita l’aïllament de les persones amb esclerosi múltiple. És imprescindible evitar l’aïllament produït per problemes de mobilitat. Per tant, les activitats recreatives com la pràctica de l’esport representen una bona solució per millorar la capacitat física, mental i per reforçar la xarxa social. Alhora s’ha demostrat que la pràctica d’activitat física regular té un impacte positiu en les capacitats intel·lectuals i en l’estat d’ànim, millora la velocitat de processament, la memòria i augmenta la resistència a esdeveniments negatius.

Vivim en una època en què disposem de grans quantitats d’informació. Tot i això, els resultats d’un estudi amb persones amb esclerosi múltiple, cuidadors i professionals de la salut van constatar la importància de proveir informació rigorosa i validada respecte a la malaltia i el seu maneig.

Els professionals de la salut i les associacions de pacients disposen d’informació actualitzada i rigorosa, i al mateix temps poden facilitar l’accés a les pàgines web amb informació contrastada, completa i veraç. Les plataformes digitals tenen un rol facilitador en l’accés a informació validada i de qualitat.

Moltes vegades la persona accedeix a internet sense cap guia ni indicació amb el risc d’utilitzar o accedir a informació esbiaixada i poc real. Per aquest motiu es recomana demanar informació sobre les fonts més adequades als equips de salut o a les associacions de pacients.

És d’especial importància que les fonts d’informació d’internet que s’utilitzin siguin segures i de qualitat. En aquest sentit existeixen per a tots els públics, instruments de suport fàcils d’utilitzar com el qüestionari per avaluar pàgines webs sanitàries segons criteris europeus, que ajuden a discriminar si una font és fiable o no. 

Les alteracions de la mobilitat derivades de l’evolució de la malaltia requereixen una valoració acurada per part de l’equip de salut per establir les mesures correctores més adients.

La utilització de fèrules i dispositius d’ajuda com: crosses, caminadors, cadires de rodes o bastons corregeixen la postura corporal, faciliten l’alineament de les extremitats i aporten elements de suport a la mobilitat. Aquest tipus d’ajudes són una correcta estratègia per a la mobilització de la persona.

Quan aquest elements no són suficients per garantir la mobilització, s’ha de realitzar una nova valoració a fi i efecte de proporcionar la millor solució per a cada cas.

El tractament farmacològic també pot millorar la mobilitat de la persona reduint l’espasticitat i millorant-ne la marxa.

Els infants amb EM han de fer front a una malaltia que afectarà les relacions familiars, socials, educatives i en les futures etapes de la vida. Per això és important afavorir una comunicació constructiva en l’àmbit familiar que faciliti l’afrontament efectiu, aportant una visió positiva centrada en el manteniment de l’autoestima i en el manteniment de la qualitat de vida, i que promogui la capacitat del nen per mantenir uns estils de vida saludables.

La informació i el coneixement de la malaltia millorarà la pròpia capacitat dels infants per mantenir i implicar-se en el tractament. En aquest sentit és important aportar informació sobre la malaltia adaptada al nivell de comprensió de l’infant. A més, la comunicació familiar és una eina imprescindible per encarar de manera positiva les pors i dubtes que sorgeixen pel que fa a l’esclerosi múltiple.

Es recomana fer participar els nens en la presa de decisions relatives al tractament i fomentar la seva implicació en la preparació dels fàrmacs i la normalització de la situació de salut. Amb aquestes accions induirem que la malaltia es converteixi en una part més de la vida i no en el seu centre.

La participació en activitats grupals, com pot ser la pràctica d’esport, facilita aquesta normalització alhora que fomenta el sentiment d’igualtat amb la resta de companys del grup. Altres estratègies per facilitar la sensació de normalitat poden ser la participació en grups d’ajuda amb altres infants amb esclerosi múltiple, on els infants poden parlar de manera activa de la malaltia, cosa que en facilita una visió natural. Això també facilitaria el contacte dels pares amb altres famílies amb la mateixa situació.

Infancia, consells de salut

Malatia crònica a la infància

Com en la resta d’etapes de la vida, l’adolescència és una etapa en què l’esclerosi múltiple pot ser diagnosticada.

Els canvis corporals, de relacions i sexuals de l’adolescència poden agreujar la sensació de pèrdua de control. És imprescindible aleshores proporcionar un entorn de suport que faciliti el manteniment de l’autonomia i que fomenti una visió positiva de la situació de salut. Es recomana fer èmfasi en la capacitat de l’adolescent per encarar de manera satisfactòria les situacions de salut que es van generant i fugir de la sobreprotecció.

Pren especial importància la comunicació familiar en què l’adolescent participi com un igual amb la resta de membres de la família i en què pugui expressar de manera oberta els dubtes i les pors.

En aquesta etapa del cicle vital és important el suport professional de la infermera i de la resta de l’equip de salut, que facilitarà les eines, el coneixement i els recursos necessaris per reduir l’estrès i reforçar la sensació de control.

Té una rellevància especial en aquesta etapa incidir en els hàbits i estils de vida saludables i evitar les conductes i els factors de risc. Aquests hàbits adquirits a la infància es consolidaran durant l’adolescència i condicionaran la salut de la persona.

Adolescència, consells de salut

Durant l’adultesa i més concretament al volant dels 30 anys és quan s’ha observat un major nombre de diagnòstics d’esclerosi múltiple. Aquesta etapa en què la persona participa de manera més activa en el món acadèmic, laboral i social implica molts canvis a conseqüència de la nova situació de salut.

Un altre aspecte a tenir en compte és la planificació familiar. Les dones amb esclerosi múltiple han de tenir en compte les interaccions del tractament farmacològic en el cas que decideixin quedar-se embarassades. Es recomana realitzar una planificació de l’embaràs tenint en compte les possibles interaccions produïdes pel tractament i per les diferents situacions relatives a la malaltia.

La malaltia genera un alt impacte en tot l’entorn de la persona, per tant, es recomana tenir atenció especial a:

• Mantenir una comunicació familiar satisfactòria que eviti l’aïllament de la persona
• Abordar els aspectes laborals
• Accedir als recursos socials i sanitaris disponibles
• Conèixer els diferents circuits assistencials on acudir en una situació d’urgència o brot

Adultesa, problemes de salut en l’adultesa

La vellesa representa un repte per a les persones amb esclerosi múltiple. Si bé, un nombre important de persones mantindrà una qualitat de vida acceptable, la discapacitat acumulada durant la malaltia, així com els múltiples símptomes a què la persona haurà de fer front, suposen un repte important. El contacte amb l’equip de salut permetrà tant a la persona amb esclerosi múltiple com a la seva família i cuidadors rebre el suport adequat a les seves necessitats.

L’accés a una atenció sanitària de qualitat i el coneixement dels diferents recursos materials i socials disponibles és fonamental per mantenir el confort de la persona amb EM i el de la seva família i cuidadors.

Vellesa, problemes de salut en la vellesa
Vellesa, síndromes geriàtriques

Atès que l’esclerosi múltiple té una mitjana de diagnòstic al voltant dels 30 anys, no és infreqüent que una dona amb EM es vulgui quedar embarassada o ja ho estigui.

En qualsevol cas, aquesta decisió implica valorar com el tractament pot afectar el fetus. És per aquest motiu que es requereix el suport de la infermera i de l’equip de salut per adaptar el tractament a les necessitats de la persona; amb la interrupció, en cas necessari, del tractament farmacològic per facilitar la concepció i gestació sense perill per al fetus, i la planificació de la seva reintroducció.

Embaràs, consells de salut

Realitzar un viatge és una activitat habitual que implica una sèrie de consideracions.

• És important que la persona amb esclerosi múltiple disposi de la informació suficient per saber com ha de transportar i mantenir el seu tractament.
• Quan es realitza un viatge amb avió és necessari sol·licitar un informe sobre el tractament, ja que la majoria de companyies solament permeten transportar medicació (en pastilles o en injectables) amb un informe mèdic (en l’idioma del país de destinació o dels països de trànsit). Al mateix temps és important contactar amb les companyies de transport per assegurar-se un lloc d’emmagatzematge adequat per a la medicació.
• És imprescindible conèixer amb antelació el funcionament del sistema del salut del país a visitar i els documents necessaris per accedir al sistema sanitari. A la majoria de països europeus, sempre que es tracti d’estades temporals, es pot accedir al sistema sanitari mitjançant la targeta sanitària europea que es pot sol·licitar per internet a la seu electrònica de la Seguretat Social.

Entre els símptomes i signes destaquen:

1. La fatiga
2. La incontinència urinària
3. Alteracions relacionades amb les deposicions
4. Disfuncions sexuals
5. Les alteracions de la mobilitat
6. L’espasticitat
7. El dolor
8. El deteriorament cognitiu
9. L’impacte emocional i les alteracions psicològiques

Tot seguit, es descriuen els aspectes principals relatius a cadascun d’aquests símptomes.

1. La fatiga

És el símptoma principal que presenten les persones amb esclerosi múltiple i es defineix com una falta subjectiva d'energia física o mental que interfereixen les activitats de la vida diària. 

Podem posar l’exemple d’una pila en què la persona ha de distribuir la seva energia durant el dia d’una manera raonable perquè arribi al final del dia sense esgotar-se del tot.

El fraccionament de les activitats és una bona estratègia. Dividir les activitats complexes en activitats més petites amb descansos intercalats entre activitat i activitat per “recarregar la pila” és una bona estratègia que pot reduir la sensació de frustració.

Durant la jornada laboral es recomana planificar descansos petits i regulars per mantenir un rendiment adequat a les capacitats de la persona.

També és convenient centrar les activitats amb més requeriment energètic al matí i anar augmentant els descansos de manera progressiva durant el dia.

2. La incontinència urinària

La incontinència urinària és un dels problemes que afecta un percentatge important de les persones amb esclerosi múltiple.

Conèixer els lavabos propers i tenir-los localitzats redueix la sensació d’estrès i facilita un recurs per evitar situacions incòmodes.

Una valoració del tipus d’incontinència a les unitats d’EM facilita la introducció d’un tractament adequat i proporcionarà estratègies per millorar la qualitat de vida.

Altres estratègies útils per millorar la incontinència urinària són:

• La planificació de la ingesta de líquids, reduint la ingesta de líquids a la tarda per evitar la incontinència durant la nit que afecta el descans i la son.
• Reduir la ingesta d’irritants vesicals com l’alcohol, el cafè o el tabac.
• Realitzar exercicis per millorar la musculatura del sol pèlvic.
• Utilitzar els serveis de manera planificada, cada 3 hores aproximadament per evitar l’acumulació d’orina.

Les infeccions d’orina poden influir negativament en la incontinència urinària. Les persones amb EM tendeixen a patir més infeccions a causa d’una reducció de la sensació d’orinar deguda a l’afectació dels nervis que controlen l’aparell urinari. La ingesta d’aliments que fan més àcida l’orina, com són els aranyons, i el control regular per detectar signes d’infecció poden ajudar-hi.

Els signes d’alarma que ens poden alertar d’una possible infecció són:

• Una orina més fosca amb olor intens
• Dolor a l’orinar o a la zona lumbar
• Febre
• Un augment de l’espasticitat

Descarrega't aqui la infografia

3. Alteracions relacionades amb les deposicions

És un altre dels símptomes que poden patir les persones amb EM i pot consistir en:

• Restrenyiment: es recomana incrementar, sempre que sigui possible, l’activitat física i la ingesta de líquids i aliments amb fibra. Sempre que es produeix estrenyiment, es recomana acudir a la unitat especialitzada en EM per avaluar el tractament farmacològic de la persona. Alguns tractaments poden afavorir el restrenyiment i a vegades la utilització de laxants pot estar indicada.
• Incontinència anal: sol estar ocasionada per la pèrdua de control i força a l’esfínter anal. En aquest cas, es recomana reduir la ingesta de fibra i/o la fisioteràpia per estimular el nervi que controla l’esfínter anal i per enfortir la musculatura del sòl pèlvic.

- Associació per a la incontinència anal (ASIA)

4. Les alteracions o disfuncions sexuals

Entre les possibles causes cal diferenciar entre:

• Causes primàries: falta de lubricació, disminució de les sensacions genitals o disfunció erèctil.
• Causes secundàries: espasticitat i dolor del catèter.
• Causes terciàries: problemes matrimonials, por i falta de confiança i autoestima.

La persona amb esclerosi múltiple pot realitzar una sèrie d’accions per tal de millorar la qualitat de les relacions sexuals:

• Cercar assessorament professional sobre la intimitat i sexualitat.
• Millorar de la gestió de la fatiga.
• Adoptar posicions que redueixin la demanda d’energia i facilitin les relacions sexuals.
• Utilitzar productes lubricants.

5. Les alteracions de la mobilitat

En la majoria dels casos són derivades de l’evolució de la malaltia i requereixen una valoració acurada per establir mesures correctores.

El tractament farmacològic també pot millorar la mobilitat de la persona reduint l’espasticitat i millorant-ne la marxa.

6. L’espasticitat

L’espasticitat és un augment del to muscular que ocasiona espasmes musculars i pot ocasionar dolor. En la majoria de casos dificulta la mobilitat i les activitats de la vida diària.

Aquest símptoma està causat per la lesió del sistema nerviós en produir que les neurones presentin una activitat excessiva respecte al to muscular.

Les persones amb esclerosi múltiple poden seguir una sèrie de recomanacions per millorar i reduir l’impacte de l’espasticitat.

• Adoptar uns hàbits d’higiene postural adients 
• Prevenir les contractures musculars amb estiraments
• Intentar evitar l'ansietat
• Evitar els moviments i els canvis de posició sobtats
• Prevenir les úlceres per pressió
• Minimitzar la incontinència urinària i fecal
• Evitar les ungles encarnades
• Realitzar un correcte control del dolor 
• Fer una correcta prevenció per evitar l’aparició de les infeccions i la febre

És imprescindible tenir en compte tots aquest aspectes per corregir-los sempre que sigui possible.

7. El dolor

És un dels altres símptomes que pot patir la persona amb esclerosi múltiple i està causat per la transmissió incorrecta dels impulsos nerviosos per part del sistema nerviós deguda a l’afectació sobre la mielina. La destrucció i afectació de la mielina dificulta la correcta transmissió dels impulsos nerviosos.

La persona amb EM necessitarà el suport de l’equip de salut per millorar, reduir o eliminar el dolor. En molts casos existeixen fàrmacs per tractar el dolor i les unitats del dolor, que són les unitats especialistes en el maneig i control d’aquest símptoma quan existeix un dolor d’intensitat alta amb difícil control.

Dolor

8. El deteriorament cognitiu

9. L’impacte emocional i les alteracions psicològiques

L’esclerosi múltiple és una malaltia de causa desconeguda, però conèixer i potenciar certs factors i conductes de protecció pot ajudar tant al control de la malaltia com a la millora de la salut i la qualitat de vida de la persona.

Entre aquests factors i conductes destaquen: 1. L'activitat física, 2. La dieta mediterrània, 3. L'exposició solar, 4. Vacunació.

1. L’activitat física regular centrada en el manteniment de l’estat físic òptim amb exercicis com el ioga, pilates o la marxa nòrdica ha demostrat millorar:
• L’estat d’ànim de les persones facilitant-ne la tolerància a situacions estressants
• Les capacitats cognitives com la memòria i l’atenció
• La tolerància a les activitats de la vida diària
• El manteniment de to muscular
• La socialització de les persones, si la pràctica esportiva es realitza en centres cívics o gimnasos
2. La dieta mediterrània basada en una consum equilibrat d’aliments amb una aportació equilibrada d’hidrats de carboni, greixos i proteïnes en què predominen les proteïnes d’origen vegetal i la ingesta d’àcids grassos vegetals, que disminueix els factors proinflamatoris associats a altres dietes amb un alt contingut de greixos animals i aliments precuinats.
   
   Dieta mediterrània
   
   
3. L’exposició solar de 30 minuts al dia facilita la producció de l’organisme de la quantitat de vitamina D necessària per adquirir nivells normals. La carència d’aquesta vitamina s’ha associat a funcionaments anòmals del sistema immune. Puntualment caldrà complementar-ho amb suplements de vitamina D quan l’organisme no en disposa en quantitats suficients.
   
   
4. Seguir la vacunació anual contra la grip i, en persones més grans de 64 anys, la vacunació contra la pneumònia; si no s’ha fet mai o si fa més de 5 anys de la primera vacuna.

Consells pràctics al domicili

Consells pràctics fora del domicili

Entre els factors de risc relacionats amb els brots, destaquen les infeccions i l’estrès. 

1.1 Les infeccions

A vegades una infecció pot ser el desencadenant d’un brot. És recomanable:

• Evitar l’exposició a persones amb infeccions actives
• El seguiment de les vacunes estacionals com la de la grip
• Mantenir una correcta higiene íntima que afavoreixi la reducció de les infeccions urinàries

1.2 L’estrès

També s’ha demostrat un estreta relació entre l’estrès i els brots. Alguns estudis relacionen l’estrès amb una sobreexcitació del sistema immunitari que podria afavorir l’aparició de brots. Per aquest motiu, la utilització de tècniques de relaxació, el suport psicològic i l’exercici físic són recomanats com a factors protectors. Aquest fet incrementa el risc de patir un brot agut o un pseudobrot. La introducció en les activitats de la vida diària de la persona de l’exercici físic redueix l’estrès i augmenta la tolerància als moments vitals estressants.

Durant les fases inicials de l’esclerosi múltiple (EM), la capacitat de treballar no se sol veure afectada; no obstant això, pot ser que a mesura que evolucioni la situació de salut es redueixi la mobilitat de tal manera que sigui necessària la jubilació anticipada.

Sempre que es pugui, s’aconsella la introducció d’adaptacions que facilitin el correcte desenvolupament de la persona; com poden ser la planificació de pauses programades que permetin un òptim maneig de l’energia per mantenir el ritme de treball, així com adaptacions del lloc de treball que permetin mantenir la persona activa laboralment el màxim de temps possible. De cara a la comunicació de la situació de salut amb els responsables laborals, no existeix consens i es deixa l’opció de comunicar la situació a criteri de la persona amb EM. 

Quan una persona és diagnosticada d’esclerosi múltiple (EM), tota la família pateix l’impacte de la nova situació de salut.

Compartir i comunicar les pors i incerteses relatives a la malaltia i facilitar la comunicació afectiva positiva entre la persona i els seus éssers estimats és una estratègia que ajuda a normalitzar les dinàmiques familiars.

4. Repercussions socials

Per evitar l'aïllament social és necessari aconseguir un entorn social suficient i enriquidor.

A mesura que avança la malaltia, la persona es pot tornar menys autònoma pel que fa a la realització de les activitats de la vida diària a causa d’un deteriorament tant físic com cognitiu. Per evitar barreres físiques que puguin acabar causant aïllament de la persona amb esclerosi múltiple (EM), és recomanable que la família contacti amb l’equip de salut per tramitar l’ajuda especialitzada pertinent (ajudes disponibles a l’abast de les persones amb EM, recursos, subvencions, etc.).

La pràctica d’activitats lúdiques, d’oci o esportives adaptades a la capacitat de la persona facilitarà la interacció i socialització alhora que estimularà les capacitats cognitives i mentals.

Què és l'esclerosi múltiple?

Tot i desconèixer-ne la causa, s’han fet diferents estudis per intentar descobrir els diversos factors que estan relacionats amb la seva aparició.

1. Infeccions virals que apareixerien en la infància abans dels 15 anys. Se sospita que algunes infeccions virals com les causades pel virus de l’Epstein-Barr, la Varicela o el Cytomegalorius, entre d’altres, tindrien un rol fonamental com a factor de risc per poder desenvolupar l’EM.
   
   
2. Aquests factors ambientals sembla que interaccionen d'una manera complexa amb factors genètics que poden augmentar la susceptibilitat de desenvolupament de la malaltia.
   
   
3. La vitamina D i la seva funció reguladora del sistema immune han demostrat també relació amb l'EM. Alguns estudis recents suggereixen que nivells baixos de la vitamina D en l'organisme poden ser un factor de risc per desenvolupar l’EM.
   
   
4. El fet de no seguir uns hàbits i estils de vida saludables ajuden a l’aparició de la malaltia. Alguns exemple són:
• El consum de tabac, que s’associa a una pitjor i més ràpida progressió de la malaltia.
• Una dieta amb alt consum de sal i greixos animals, que afavoreix la inflamació i activació del sistema immune.
• El sobrepès, que afavoreix el desenvolupament de la malaltia de manera precoç i promou també la inflamació i activació anòmala del sistema immune.
5. Altres factors ambientals. S'ha observat que les persones que emigren en la infància a un altre país adquireixen el risc de patir la malaltia del país d’acollida.

Es recomana mantenir un estat nutricional i de pes òptim per facilitar la mobilitat dels individus amb esclerosi múltiple (EM).

Per això, com a norma general, s’aconsella seguir una dieta mediterrània amb un contingut equilibrat de greixos, proteïnes i hidrats de carboni. En aquesta dieta, les verdures, fruites i llegums de temporada hi tenen gran presència. Alhora el consum de peix i aliments rics en àcids grassos essencials, com l’omega 3 o 6, també és molt recomanable ja que juguen un paper antiinflamatori. De la mateixa manera, s’ha d’evitar el consum d’aliments amb propietats que afavoreixen la inflamació, com poden ser:

• Els aliments amb alt contingut de greixos saturats (carns riques en greixos, els embotits, els làctics sencers o la mantega).
• Els aliments amb greixos trans (pastissera industrial, plats preparats o precuinats).

En casos amb una avançada evolució de la malaltia pot presentar-se deteriorament cognitiu. En aquests casos és usual que es descuidi l’alimentació, ja sigui per excés o per dèficit. Alguns consells que poden ajudar a augmentar l’interès pel menjar i la beguda són la utilització de sabors, com poden ser els cítrics, i una bona presentació dels àpats.

És important que el cuidador revisi regularment el pes i la bona hidratació de la persona (boca humida, etc.)

També en aquesta fase de l’EM pot aparèixer dificultat per empassar certs aliments (disfàgia). En aquest cas és important adaptar-ne la textura a la capacitat de deglució, amb la utilització de productes ‘espessants’.

La persona amb esclerosi múltiple (EM) pot notar, a mesura que progressa la malaltia, reducció de la força física o de l’energia. Un dels símptomes més freqüents és la fatiga. Perquè això no acabi produint una debilitat generalitzada amb espasticitat, intolerància a l'activitat i deteriorament de la mobilitat es recomana mantenir un correcte maneig de l’energia física seguint les següents estratègies:

• introduir pauses programades de descans durant el dia per mantenir, conservar i recuperar l’energia.
• fraccionar les activitats complexes o d’alta demanda energètica en activitats més senzilles que facilitin la seva consecució.
• adequar les activitats físiques o laborals a les seves capacitats.

Per mantenir un nivell d’activitat física i una mobilització correctes, segons les capacitats i necessitats de cadascú, és recomanable buscar consell en l’equip de salut respecte a les pautes d’exercici físic adients per a cada individu com dels diferents dispositius d’ajuda per millora l’estabilitat i la mobilització que hi ha disponibles. En fases molt avançades s’ha de valorar la utilització de coixins o matalassos d’aire a fi d'eliminar o disminuir el patiment de certes zones on les prominències òssies exerceixen més pressió sobre la pell (sacre, els malucs, etc.).

Dormir i descansar bé juguen un paper fonamental en la percepció que té un mateix de la seva salut i de la qualitat de vida. Les persones amb esclerosi múltiple (EM) presenten sovint trastorns del son que es manifesten principalment amb insomni i síndrome de les cames inquietes.

Com a consell general, per aconseguir un descans reparador i suficient es recomana establir unes pautes higièniques com ara mantenir un horari regular a l’hora d’anar a dormir.

L'ansietat, el dolor o l’estrès són altres factors que poden alterar el descans. Realitzar exercicis de relaxació pot ajudar a controlar-los o reduir-los.

En casos amb tractaments farmacològics complexos es recomana consultar l’equip de salut perquè valori si hi ha efectes secundaris de la medicació que puguin interactuar amb la son.

Al voltant de la meitat dels casos d’esclerosi múltiple (EM) presenten algun trastorn del sistema d’eliminació urinari; ja sigui incapacitat de buidar la bufeta de manera completa o emissió involuntària d’orina en situacions on la bufeta és plena i hi ha relaxació de l’esfínter vesical.

Per poder establir un tractament més específic/personalitzat de la incontinència es recomana acudir a l’equip de salut per fer-se un estudi urodinàmic, que consisteix en una sèrie de proves que determinen si hi ha un correcte buidament de la bufeta, si existeixen alteracions en l’esfínter urinari o si s’ha produït alguna altra alteració funcional de la bufeta. Té com a finalitat detectar el tipus concret d’incontinència per així poder establir mesures eficaces que en facilitin el maneig o eliminin la incontinència.

Altres estratègies útils per millorar la incontinència urinària són:

• La planificació de la ingesta de líquids, reduint la ingesta de líquids a la tarda per evitar la incontinència durant la nit, ja que afecta el descans i la son.
• Reduir la ingesta d’irritants vesicals com l’alcohol, el cafè o el tabac.
• Realitzar exercicis per millorar la musculatura del sòl pelvià.
• Utilitzar els serveis de manera planificada, cada 3 hores aproximadament per evitar l’acumulació d’orina.

S’ha de tenir especial atenció als signes d’alarma que poden alertar d’una possible infecció urinària, atès que aquesta pot influir negativament en la incontinència.

Descarrega't aquí la infografia

Per evitar caigudes accidentals, un dels aspectes a valorar són les barreres i els riscos al domicili. En casos amb mobilitat reduïda es recomana:

• l’ús de calçat tancat ajustat al peu per evitar caigudes.
• l’eliminació de catifes i similars.
• la utilització en cas necessari de dispositiu d’ajuda, com poden ser bastons, crosses o caminadors.

Un dels espais del domicili on s’ha de tenir especial cura és el bany. És important tenir en compte els següents consells:

• la utilització de baranes al bany per afavorir la subjecció en entrar o sortir de la banyera o en aixecar-se del lavabo.
• la utilització de superfícies antiadherents a la banyera/dutxa.
• la utilització de cadires de bany.

Descarrega't la infografia aqui

A vegades, a causa de la dificultat de moviment que s’aguditza en les fases més avançades de l’esclerosis múltiple (EM), l’individu pot sentir que la vida social que solia fer ja no pot dur-la a terme. És recomanable, en aquest punt de la malaltia, contactar amb l’equip de salut per intentar mitigar les possibles barreres de l’entorn que dificultin una vida social suficient i enriquidora.

Pel que fa a una vida social satisfactòria, el sentiment de pertinença a un grup ajuda a normalitzar la situació de salut alhora que puja la seva autoestima. Una opció és la pràctica d’activitats lúdiques, d’oci o esportives adaptades a la capacitat de l’individu perquè faciliten la interacció i socialització, al mateix temps que estimulen les capacitats cognitives i mentals.

Un altre recurs recomanable és contactar amb una associació de pacients ja que faciliten un espai per compartir les experiències relatives a la malaltia amb altres persones en situació similar i fomenten una xarxa de suport social que evita l’aïllament.