Consulta els tutorials
Contingut patrocinat per:
Consells de la infermera
RespirarP@)
Un bon control de la respiració afavoreix el repòs físic i mental i, per tant, és una bona eina per controlar aquells factors que es consideren desencadenants dels brots de la malaltia, com per exemple: l’estrès o el cansament.
En aquest sentit, es recomana aprendre les tècniques de relaxació i de respiració controlada que recomani l’equip de salut en funció de les capacitats de cadascú, com a eines per mantenir o millorar l’estat de salut i aplicant-les de manera habitual, tant en la fase d’activitat de la malaltia (brot) com en la fase d’inactivitat de la malaltia (remissió).
D’altra banda, el tabaquisme està íntimament relacionat amb l’evolució de la malaltia. S’ha demostrat que els fumadors tendeixen a tenir una evolució negativa de la situació de salut. És per aquest motiu que s’aconsella que en cas de tenir esclerosi múltiple (EM), es deixi de fumar. L’equip de salut pot facilitar l’accés als programes per deixar de fumar que ja es duen a terme.
En fases avançades de la malaltia, es pot presentar una disminució progressiva de la capacitat pulmonar. Per mantenir la força respiratòria i un estat òptim de la musculatura implicada en la respiració, és recomanable l’ús d’un incentiu respiratori; un petit aparell que permet exercitar i guanyar força dels músculs implicats en la respiració.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Menjar i beureP@)
Es recomana mantenir un estat nutricional i de pes òptim per facilitar la mobilitat dels individus amb esclerosi múltiple (EM).
Per això, com a norma general, s’aconsella seguir una dieta mediterrània amb un contingut equilibrat de greixos, proteïnes i hidrats de carboni. En aquesta dieta, les verdures, fruites i llegums de temporada hi tenen gran presència. Alhora el consum de peix i aliments rics en àcids grassos essencials, com l’omega 3 o 6, també és molt recomanable ja que juguen un paper antiinflamatori. De la mateixa manera, s’ha d’evitar el consum d’aliments amb propietats que afavoreixen la inflamació, com poden ser:
- Els aliments amb alt contingut de greixos saturats (carns riques en greixos, els embotits, els làctics sencers o la mantega).
- Els aliments amb greixos trans (pastissera industrial, plats preparats o precuinats).
En casos amb una avançada evolució de la malaltia pot presentar-se deteriorament cognitiu. En aquests casos és usual que es descuidi l’alimentació, ja sigui per excés o per dèficit. Alguns consells que poden ajudar a augmentar l’interès pel menjar i la beguda són la utilització de sabors, com poden ser els cítrics, i una bona presentació dels àpats.
És important que el cuidador revisi regularment el pes i la bona hidratació de la persona (boca humida, etc.)
També en aquesta fase de l’EM pot aparèixer dificultat per empassar certs aliments (disfàgia). En aquest cas és important adaptar-ne la textura a la capacitat de deglució, amb la utilització de productes ‘espessants’.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permeten adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Moure's i mantenir una postura corporal correctaP@)
La persona amb esclerosi múltiple (EM) pot notar, a mesura que progressa la malaltia, reducció de la força física o de l’energia. Un dels símptomes més freqüents és la fatiga. Perquè això no acabi produint una debilitat generalitzada amb espasticitat, intolerància a l'activitat i deteriorament de la mobilitat es recomana mantenir un correcte maneig de l’energia física seguint les següents estratègies:
- introduir pauses programades de descans durant el dia per mantenir, conservar i recuperar l’energia.
- fraccionar les activitats complexes o d’alta demanda energètica en activitats més senzilles que facilitin la seva consecució.
- adequar les activitats físiques o laborals a les seves capacitats.
Per mantenir un nivell d’activitat física i una mobilització correctes, segons les capacitats i necessitats de cadascú, és recomanable buscar consell en l’equip de salut respecte a les pautes d’exercici físic adients per a cada individu com dels diferents dispositius d’ajuda per millora l’estabilitat i la mobilització que hi ha disponibles. En fases molt avançades s’ha de valorar la utilització de coixins o matalassos d’aire a fi d'eliminar o disminuir el patiment de certes zones on les prominències òssies exerceixen més pressió sobre la pell (sacre, els malucs, etc.).
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Reposar i dormirP@)
Dormir i descansar bé juguen un paper fonamental en la percepció que té un mateix de la seva salut i de la qualitat de vida. Les persones amb esclerosi múltiple (EM) presenten sovint trastorns del son que es manifesten principalment amb insomni i síndrome de les cames inquietes.
Com a consell general, per aconseguir un descans reparador i suficient es recomana establir unes pautes higièniques com ara mantenir un horari regular a l’hora d’anar a dormir.
L'ansietat, el dolor o l’estrès són altres factors que poden alterar el descans. Realitzar exercicis de relaxació pot ajudar a controlar-los o reduir-los.
En casos amb tractaments farmacològics complexos es recomana consultar l’equip de salut perquè valori si hi ha efectes secundaris de la medicació que puguin interactuar amb la son.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
EliminarpP@)
L’esclerosi múltiple (EM) es caracteritza per l’aparició d’alteracions en el sistema neurològic; els nervis que regulen el control dels esfínters, tant anal com urinari, en poden estar afectats i, per tant, no funcionen normalment. És per això que l'eliminació fecal i sobretot l'eliminació urinària solen estar alterades en els individus amb EM, algunes vegades fins i tot des de l'inici de la malaltia.
1. Incontinència urinària
Al voltant de la meitat dels casos d’esclerosi múltiple (EM) presenten algun trastorn del sistema d’eliminació urinari; ja sigui incapacitat de buidar la bufeta de manera completa o emissió involuntària d’orina en situacions on la bufeta és plena i hi ha relaxació de l’esfínter vesical.
Per poder establir un tractament més específic/personalitzat de la incontinència es recomana acudir a l’equip de salut per fer-se un estudi urodinàmic, que consisteix en una sèrie de proves que determinen si hi ha un correcte buidament de la bufeta, si existeixen alteracions en l’esfínter urinari o si s’ha produït alguna altra alteració funcional de la bufeta. Té com a finalitat detectar el tipus concret d’incontinència per així poder establir mesures eficaces que en facilitin el maneig o eliminin la incontinència.
Altres estratègies útils per millorar la incontinència urinària són:
- La planificació de la ingesta de líquids, reduint la ingesta de líquids a la tarda per evitar la incontinència durant la nit, ja que afecta el descans i la son.
- Reduir la ingesta d’irritants vesicals com l’alcohol, el cafè o el tabac.
- Realitzar exercicis per millorar la musculatura del sòl pelvià.
- Utilitzar els serveis de manera planificada, cada 3 hores aproximadament per evitar l’acumulació d’orina.
S’ha de tenir especial atenció als signes d’alarma que poden alertar d’una possible infecció urinària, atès que aquesta pot influir negativament en la incontinència.
2. Alteració del ritme deposicional i incontinència anal
El restrenyiment és el principal trastorn de l’eliminació fecal que afecta les persones amb esclerosi múltiple (EM); la incontinència fecal també s’acaba presentant en menys casos.
Com a recomanacions generals en el cas del restrenyiment s’aconsella:
- augmentar la ingesta de fibra i líquids.
- augmentar la mobilitat general per facilitar el buidament intestinal.
- revisar els possibles efectes secundaris de la medicació sobre el patró deposicional.
Com a recomanacions generals en el cas de la incontinència fecal:
- reduir la ingesta de fibra alimentària.
- dur a terme amb exercicis que reforcin la musculatura del sòl pelvià.
- la utilització de dispositius de contenció, com poden ser els bolquers, els travessers, obturador anal.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscospP@)
Per assegurar el millor control de la malaltia i prevenir-ne les possibles complicacions derivades, s’aconsella:
- Mantenir la temperatura corporal constant
- Ús de dispositius per prevenir caigudes
- Mantenir la integritat de la pell
1. Mantenir la temperatura corporal constant
Les persones amb EM han de tenir cura de mantenir estable la temperatura corporal a causa del fenomen d’Uhthoff. Aquest fenomen es descriu com un empitjorament clínic dels símptomes de l'EM, a causa de l'elevació de la temperatura corporal, ja sigui aquesta provocada per:
- factors externs (mesos d'estiu, dutxa d'aigua calenta, tabac).
- factors interns (febre, exercici intens, la menstruació).
Aquest empitjorament cedeix tant bon punt el cos recupera la temperatura habitual.
Per evitar aquest fenomen es recomana:
- evitar l’exposició a les hores de més calor durant l’època d’estiu.
- hidratar-se de manera regular.
- utilitzar aires condicionats o d’altres mecanismes per mantenir una temperatura ambiental agradable constantment.
2. Ús de dispositius per prevenir caigudes
Per evitar caigudes accidentals, un dels aspectes a valorar són les barreres i els riscos al domicili. En casos amb mobilitat reduïda es recomana:
- l’ús de calçat tancat ajustat al peu per evitar caigudes.
- l’eliminació de catifes i similars.
- la utilització en cas necessari de dispositiu d’ajuda, com poden ser bastons, crosses o caminadors.
Un dels espais del domicili on s’ha de tenir especial cura és el bany. És important tenir en compte els següents consells:
- la utilització de baranes al bany per afavorir la subjecció en entrar o sortir de la banyera o en aixecar-se del lavabo.
- la utilització de superfícies antiadherents a la banyera/dutxa.
- la utilització de cadires de bany.
3. Mantenir la integritat de la pell
A causa del deteriorament de la mobilitat en persones amb EM en fases avançades, és recomanable la utilització de coixins, matalassos d’aire, etc., a fi d'eliminar o disminuir el patiment de certes zones on les prominències òssies exerceixen més pressió sobre la pell (sacre, els malucs, etc.).
Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialmentP@)
Per a l'ésser humà és fonamental expressar els seus pensaments, sentiments i emocions així com interaccionar amb l’entorn.
A vegades, a causa de la dificultat de moviment que s’aguditza en les fases més avançades de l’esclerosis múltiple (EM), l’individu pot sentir que la vida social que solia fer ja no pot dur-la a terme. És recomanable, en aquest punt de la malaltia, contactar amb l’equip de salut per intentar mitigar les possibles barreres de l’entorn que dificultin una vida social suficient i enriquidora.
Pel que fa a una vida social satisfactòria, el sentiment de pertinença a un grup ajuda a normalitzar la situació de salut alhora que puja la seva autoestima. Una opció és la pràctica d’activitats lúdiques, d’oci o esportives adaptades a la capacitat de l’individu perquè faciliten la interacció i socialització, al mateix temps que estimulen les capacitats cognitives i mentals.
Un altre recurs recomanable és contactar amb una associació de pacients ja que faciliten un espai per compartir les experiències relatives a la malaltia amb altres persones en situació similar i fomenten una xarxa de suport social que evita l’aïllament.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-seP@)
Malgrat que a l’inici de la malaltia no es presenten problemes per seguir amb les seves rutines habituals, a mesura que s'assoleixen fases més avançades la capacitat de treballar es veu minvada per dificultats en la mobilitat i disfunció cognitiva.
En el cas que hagi de deixar la vida laboral, es recomana fomentar la realització d’activitats que la mantinguin activa, adaptades a les seves necessitats/característiques en cada moment. D’aquesta manera redirigeix els esforços cap a la cerca de la seva realització i redueix la sensació de frustració.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Tòpics i conductes erròniespP@)
El desconeixement de la malaltia i l’ús de les noves tecnologies facilita l’accés a informació poc realista de l’esclerosi múltiple. Habitualment quan es consulta internet o quan es parla de l’EM amb altres persones amb poc coneixement de la malaltia, la primera imatge que ve a la ment és la d’algú en cadira de rodes amb una gran discapacitat i sobrepassada per la malaltia. Tot plegat facilita que se’n tinguin tòpics erronis. A continuació, es descriuen els quatre tòpics erronis principals relacionats amb l’EM:
- “Sempre s’acaba en cadira de rodes” i “No existeix tractament per a l’EM”.
Avui en dia, gràcies als nous tractaments farmacològics, a l’establiment de la rehabilitació precoç i a l’atenció especialitzada de les infermeres i l’equip multidisciplinari es poden establir accions que limiten l’impacte de la malaltia; redueixen el nombre de brots i la discapacitat associada; faciliten el maneig i tractament dels símptomes de la malaltia i fomenten l’autonomia de les persones. - “No hi ha res que algú amb EM pugui fer”.
La persona amb EM té la capacitat per fer-se càrrec de la seva situació de salut. La modificació dels estils de vida cap a conductes saludables, com poden ser la pràctica de l’esport, l’abandonament del tabac, el seguiment d’una dieta equilibrada, la implementació i seguiment correcte del tractament o la rehabilitació neurològica permeten que millori de manera significativa la seva qualitat de vida i el control sobre la seva situació de salut. És imprescindible proporcionar una perspectiva realista de l’esclerosi múltiple, posant de manifest la seva capacitat per mantenir l’autonomia i sent capaç de gestionar el dia a dia de la malaltia de manera natural. - Les persones amb EM estan soles i desemparades.
Les associacions de pacients implantades al territori, que faciliten el contacte amb altres persones amb la mateixa malaltia, aporten així una visió de normalitat i faciliten que es comparteixin experiències d’una manera natural, tot evitant la visió més catastrofista de la malaltia. Alhora les unitats d’atenció sanitària de referència desplegades pel territori faciliten l’accés a les prestacions de salut necessàries per garantir la màxima autonomia i qualitat de vida, potenciant les pròpies capacitats per gestionar la vida diària de manera satisfactòria.
Comentaris
Enllaços d'interès
Fonts d’interés general
- European Committee for Treatment and Research in Multiple Sclerosis (ECTRIMS).
- MS International Federation (MSIF).
- National Intitute for Health and Care Excellence (NICE). Multiple sclerosis in adults: management.
- Observatorio Esclerosis Múltiple.
- Rehabilitation in Multiple Sclerosis (RIMS).
Associacions / grups d’ajuda múltua
- Activa’T IB. Associació Balear d’Esclerosi Múltiple.
- Asociación Española de Esclerosis Múltiple.
- Esclerosis Múltiple Euskadi.
- European MS Platform (EMSP).
- Fundación Esclerosis Múltiple Madrid (FEMM).
- Fundació Esclerosi Múltiple (FEM).
- Múltiple Esclerosis España.
- Multiple Sclerosis Trust.
- Shift.MS.
- Tengo esclerosis múltiple y qué (TEMYQUE).
Societats professionals
- International Organization of Multiple Sclerosis Nurses (IOMSN).
- National MS Society.
- Societat Catalana de neurologia.
- Sociedad Española de Enfermería Neurológica. Grupo de Esclerosis Múltiple.
- Sociedad Española de Neurologia.
Blogs
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Bermejo P, Blasco M, Sanchez A, Garcia A. Enfermedades desmielinizantes del sistema nervioso central: concepto, clasificación y epidemiología.
Medicine (Baltimore). 2011; 10(75): 5065–8. - Fàbregas Casas L. Esclerosi múltiple i brots: estrès, afrontament i curs de la malaltia.
Girona: Universitat de Girona; 2014. - Grupo de trabajo de la Guía de práctica clínica sobre la atención a las personas con esclerosis. Guía de práctica clínica sobre la atención a las personas con esclerosis múltiple.
Barcelona: Servei Català de la Salut. Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut; 2012. - Lublin FD, Reingold SC, Cohen JA, Cutter GR, Sørensen PS, Thompson AJ, et al. Defining the clinical course of multiple sclerosis: the 2013 revisions.
Neurology. 2014 Jul 15; 83(3): 278–86. - Multiple Sclerosis International Federation. Atlas of MS 2013: mapping Multiple Sclerosis around the world.
London: Summers Editorial & Design; 2013. - Phé V, Pakzad M, Curtis C, Porter B, Haslam C, Chataway J, et al. Urinary tract infections in multiple sclerosis. Mult Scler.
2016 Feb 18; 22(7): 855–61. - Robles-Sanchez MA, Porter B. The role of the MS clinical nurse specialist in the management of disease-modifying drugs. British Journal of Neuroscience Nursing. MA Healthcare
London; 2015 Dec 2; 11(6): 272–8. - Tramacere I, Del Giovane C, Salanti G, D’Amico R, Filippini G. Immunomodulators and immunosuppressants for relapsing-remitting multiple sclerosis: a network meta-analysis.
Cochrane Database Syst Rev. 2015; 9: CDO11381.
Bibliografia recomanada
- Alarcia-Alejos R, Ara-Callizo J, Martín-Martínez J, García-Gomara M. Abordaje de la disfunción sexual en la esclerosis múltiple.
Rev Neurol. 2007; 44(9): 524–6. - Ascherio A, Munger KL, White R, Köchert K, Simon KC, Polman CH, et al. Vitamin D as an early predictor of Multiple Sclerosis activity and progression.
JAMA Neurol. 2014 Mar 1; 71(3): 306-314. - Ayag A. Nurse’s quick reference: caring for patients with Multiple Sclerosis [monografiia a Internet].
Cambridge: National Multiple Sclerosis Society; 2012 [citat 14 set. 2017]. Disponible a: https://www.nationalmssociety.org/NationalMSSociety/media/MSNationalFiles/Brochures/Ayag_Nursing-Book_Final.pdf - DasGupta R, Fowler CJ. Bladder, bowel and sexual dysfunction in multiple sclerosis: management strategies.
Drugs. 2003; 63(2): 153–66. - Edwards RG, Barlow JH, Turner AP. Experiences of diagnosis and treatment among people with multiple sclerosis.
J Eval Clin Pract. 2008; 14(3): 460–4. - Fasczewski KS, Gill DL, Rothberger SM. Physical activity motivation and benefits in people with multiple sclerosis.
Disabil Rehabil. 2017 Mar 14; 0: 1–7. - Forbes A, While A, Taylor M. What people with multiple sclerosis perceive to be important to meeting their needs.
J Adv Nurs. 2007 Apr; 58(1): 11–22. - Halper J, Holland N. Comprehensive nursing care in Multiple Sclerosis. 3a ed. New York: Springer Publishing Company; 2011.
- Harris C, Halper J, Kenedi P, McEwan L, Ross A, Namey M. Moving forward: adherence to therapy and the role of nursing in Multiple Sclerosis.
Hackensack: International Organization of Multiple Sclerosis Nurses; 2013. - Hourihan SJ. Managing fatigue in adults with multiple sclerosis.
Nurs Stand. 2015 Jun 24; 29(43): 51–8. - Healy BC, Ali EN, Guttmann CR, Chitnis T, Glanz BI, Buckle G, et al. Smoking and disease progression in multiple sclerosis.
Arch Neurol. 2009; 66(7): 858–64. - Kalb R. The emotional and psychological impact of multiple sclerosis relapses. J Neurol Sci. 2007 May 15; 256 Suppl: 29-33.
- Kalincik T. Multiple Sclerosis relapses: epidemiology, outcomes and management: a systematic review.
Neuroepidemiology. 2015 May 20; 44(4): 199–214. - Khan F, Turner-Stokes L, Ng L, Kilpatrick T. Multidisciplinary rehabilitation for adults with multiple sclerosis.
Cochrane database Syst Rev . 2007 Jan; (2): CD006036. - Kesselring J, Beer S. Symptomatic therapy and neurorehabilitation in multiple sclerosis.
Lancet Neurol. 2005 Oct; 4(10): 643–52. - Köpke S, Solari A, Khan F, Heesen C, Giordano A. Information provision for people with multiple sclerosis.
Cochrane Database Syst Rev. 2014 Jan; 4: CD008757. - Martinez C. Manejo del paciente crónico en esclerosis múltiple: el comportamiento humano ante la enfermedad.
Madrid: IMC; 2013. - Mokry LE, Ross S, Timpson NJ, Sawcer S, Davey Smith G, Richards JB. Obesity and Multiple Sclerosis: a Mendelian Randomization Study.
PLoS Med. 2016 Jun; 13(6): e1002053. - Motl RW, Sandroff BM. Benefits of exercise training in Multiple Sclerosis.
Curr Neurol Neurosci Rep. 2015 Sep; 15(9): 62. - Polman CH, Reingold SC, Banwell B, Clanet M, Cohen JA, Filippi M, et al. Diagnostic criteria for multiple sclerosis: 2010 revisions to the McDonald criteria.
Ann Neurol. 2011 Feb; 69(2): 292–302. - Ramanujam R, Hedström A-K, Manouchehrinia A, Alfredsson L, Olsson T, Bottai M, et al. Effect of Smoking Cessation on Multiple Sclerosis Prognosis.
JAMA Neurol. 2015 Sep 8; 72(10): 1. - Riccio P, Rossano R. Nutrition facts in multiple sclerosis. ASN Neuro. 2015 Feb; 7(1): 175909141456818.
- Robles-Sánchez MA, Merchan-Ruiz M, Guerrero-Clemente J, Cruz-Díaz V, Juvinyà-Canal D, Bertran-Noguer C, et al. El rol de enfermería en la mejora de la calidad de vida del paciente con esclerosis múltiple.
Rev Cient Soc Esp Enferm Neurol. 2015; 42(1): 10–9. - Robles-Sanchez MA, Rus-Hidalgo M, Merchan-Ruiz M. Cuidados de enfermería en la esclerosis múltiple. A: Lendinez-Mesa A, Sociedad Española de Enfermería Neurológica, eds. Enfermería en Neurorrehabilitación: empoderando el autocuidado.
Barcelona: Elsevier España; 2016. p. 161–70. - Smolders J, Menheere P, Kessels A, Damoiseaux J, Hupperts R. Association of vitamin D metabolite levels with relapse rate and disability in multiple sclerosis.
Mult Scler. 2008 Nov; 14(9): 1220–4. - Suñer R. Tratado de enfermería neurológica: la persona, le enfermedad y los cuidados.
3a ed. Barcelona: Elsevier; 2013. - Thomas PW, Thomas S, Hillier C, Galvin K, Baker R. Psychological interventions for multiple sclerosis.
Cochrane database Syst Rev. 2006; (1): CD004431. - Williams D. Management of bladder dysfunction in patients with multiple sclerosis.
Nurs Stand. 2012 Jan; 26(25): 39–46.
Montserrat Sebastià Aymerich
Màster en Educació per a la Salut (UdL), Màster en Recerca Clínica (UB) i Màster en el Pacient Crític i Emergències (UB). Ha dedicat la major part de la seva vida professional en l'àmbit de les Cures Intensives.
Des del 2012 exerceix a l’Hospital Clínic com a Infermera en la Unitat de Cures Intensives Quirúrgica.
Des del 2014 s'inicia en el camp de la docència. Participa en l'edició del llibre 'Educación para la salud. Elabora un programa en 8 etapas'.
Des d'Octubre de 2016 desenvolupa el càrrec de Responsable de Projectes EpS (Educació per a la Salut) dins el projecte Infermera Virtual del COIB.
Montserrat Puig Llobet
Llicenciada en Antropologia Social, Doctora en Sociologia i Màster en Infermeria Psiquiàtrica i Salut Mental. Experiència en l’àmbit hospitalari i de l’atenció primària. Des de 2006, es Professora del Departament d’Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Materno-Infantil de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona en el Grau d’Infermeria, Màsters oficials i professionalitzadors i Doctorat. Directora del Màster d’Intervencions Infermeres al Pacient Complexe de la Universitat de Barcelona.
Membre del grup de recerca en Infermeria Avançada de la URV reconegut per la Generalitat de Catalunya.
Membre del grup de recerca ISMENTAL i de la Xarxa Catalana d’Investigació d’Infermeria en Salut Mental i Addiccions reconeguda per la Generalitat de Catalunya.
Membre del Grup Internacional de Salut Pública REDALUE.
Autora de diversos articles científics, capítols de llibre, aportacions en congressos i jornades d’àmbit nacional i internacional. Participa en projectes de recerca i direcció de diverses tesis doctorals.
Mª Carmen Moreno Arroyo
Doctora en Ciències Infermera i professora del Departament d’Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona en el Grau d’Infermeria, Màsters oficials i professionalitzadors i Doctorat. Directora del Màster en Cures d’Infermeria al Malalt Crític de la Universitat de Barcelona.
Experiència assistencial de 12 anys a Unitats de Cures Intensives del Hospital Clínic de Barcelona. Membre de la Junta de la Sociedad Española de Enfermería Intensiva y Unidades Coronarias.
Autora de diferents publicacions científiques i Coautora del llibre de Diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica i de Enfermería Clínica: cuidados enfermeros a las personas con trastornos de salud.
Marc Fortes Bordas
Màster en Educació per a la salut (UDL).
Des de maig de 2015 està a càrrec de la Direcció del projecte Infermera virtual del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). Actualment és membre del grup MWCB-nursing. Dinamitzador de les xarxes socials, on dóna una visió infermera en els mitjans de comunicació social que potencia l’autonomia de les persones i la promoció de la salut. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB.
Des de 2008, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l'atenció primaria. Va ser infermer assistencial durant 4 anys de la Unitat d'Atenció a domicili del CAP Les Corts de Barcelona on va intercalar de forma pionera l'atenció presencial i l'ús de les xarxes socials on va ser responsable d'estratègia 2.0. Actualment desenvolupa actuacions infermera en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC).
És autor de diverses publicacions, col·labora i participa en jornades, espais de debat i estudis d'investigació. També en docència de post-grau per a professionals de la salut.
Ferran Sahun Lebaniegos
Llicenciat en Traducció i Interpretació (UAB), postgraduat en Correcció i Qualitat Lingüística (UAB), i en Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals (UAB). Des de 2007 treballa com a professor de català al Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet (CPNL) i des de 2011 col·labora com a lingüista a la televisió municipal Barcelona Televisió. Va treballar en l’edició catalana del diari La Vanguardia.
Col·labora en el projecte Infermera virtual des de gener de 2016.
Miguel Ángel Robles Sanchez
Infermer d'esclerosi múltiple al Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT) de l’Institut Català de la Salut, ha realitzat diversos postgraus centrats en el maneig de les persones amb malalties cròniques així com el Màster de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona (2014).
L'any 2015 va ser premiat amb la beca europea d'infermeria de l'European Committe for Treatment and Research in Multiple Sclerosis (ECTRIMS) i va realitzar una estada al National Hospital for Neurology & Neurosurgery Queen Square London al Regne Unit vinculada a la seva tesi doctoral "Abordatge integral de les necessitats i demandes de les persones amb esclerosi múltiple ".
Actualment compagina la seva activitat assistencial amb la col·laboració en diversos programes vinculats al Departament de Salut centrats en la presa de decisions compartides i la millora de la qualitat de vida de les persones amb Esclerosi Múltiple.