Infermera virtual.com

La persona amb una malaltia respiratòria obstructiva presenta diferents graus de limitació crònica al flux aeri que condicionen la capacitat respiratòria, fins al punt de dificultar la respiració.

El tabaquisme o l’addicció al tabac estan estretament relacionats amb l’aparició de la MPOC i determinen l’evolució de la malaltia. Es recomana abandonar el tabac per tal de reduir l’evolució de la malaltia. Per tant, és imprescindible que la persona amb MPOC deixi de fumar. Hi ha programes de deshabituació que ajuden a dur a terme aquest procés, amb suport psicològic, amb l’ajuda de pegats o xiclets de nicotina o amb tractament farmacològic.

Consells per deixar de fumar

Els signes i símptomes respiratoris habituals en la persona amb MPOC són la tos, la dispnea i l’augment de l’esput. Aquestes manifestacions clíniques poden empitjorar en cas de descompensació de la malaltia.

Es recomana consultar l’equip de salut en els casos següents:

• Hi ha més tos de l‘habitual.
• Augmenta la sensació d’ofec.
• Augmenta la quantitat d’expectoració, o canvia la consistència del moc (és més espès i costa de treure’l) o la coloració (és groc, verd o marró).
• Apareixen sibilàncies o opressió toràcica.

Totes aquestes manifestacions clíniques són signes i símptomes de descompensació o exacerbació de la malaltia i s’ha d’actuar tan aviat com sigui possible. Si el pneumòleg ha prescrit la pauta d’actuació ràpida, s’ha de començar de seguida que es detecti l’agudització; no és necessari acudir al CAP. La intervenció precoç pot estalviar tractaments més llargs i costosos, i ingressos hospitalaris.

• La rehabilitació respiratòria és un aspecte molt important del tractament, perquè millora la dispnea i la qualitat de vida de les persones amb MPOC. Per això, és important seguir les recomanacions de l’equip de fisioterapeutes sobre els exercicis de rehabilitació. Cal tenir en compte, però, que un dels millors exercicis és caminar, sigui quina sigui la situació de salut.
• El control de la respiració forma part dels programes de rehabilitació respiratòria.Per controlar la respiració es combinen dues tècniques: la respiració amb els llavis arrufats i la respiració diafragmàtica. Aquestes tècniques, que s’han de repetir fins a aconseguir habituar-s’hi, permeten relaxar-se, introduir més aire als pulmons i buidar-los amb més eficàcia. A més d'ajudar a normalitzar el patró respiratori, permet recuperar l'alè després de l'activitat física o durant un episodi de dispnea. Ambdues respiracions es poden practicar en diferents posicions: amb la persona asseguda, estirada, dreta o recolzada en un moble o d'esquena a la paret.
  
  Respiració amb els llavis arrufats

1. S’han de relaxar el coll i els músculs de les espatlles.
2. S’ha d’inspirar a poc a poc pel nas i comptar mentalment fins a 2.
3. Cal arrufar els llavis, tancant-los però sense prémer-los.
4. S’ha de deixar anar l'aire lentament, comptant fins a 4 o més. Es pot utilitzar una espelma per controlar l’expiració: s’ha d’intentar que es mogui la flama, però sense apagar-la.

Respiració diafragmàtica

Permet combinar una respiració relaxada i suau, que utilitza la part inferior del tòrax, amb una relaxació de la part superior del tòrax i de les espatlles. Aquest tipus de respiració ajuda especialment a omplir d'aire la part inferior dels pulmons.

1. S’ha de buscar una posició confortable i relaxar el coll i les espatlles.
2. S’ha de posar una mà a sobre del pit i l'altra a sobre de l'abdomen.
3. Cal agafar aire pel nas i comptar mentalment fins a 2, l’abdomen ha d’estar relaxat i el tòrax, quiet.
4. S’ha d’expulsar l'aire comptant fins a 4 mentalment i utilitzant els músculs de l'abdomen; l’abdomen s’ha de contraure i el tòrax ha de continuar quiet.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Respirar

La persona amb bronquitis crònica té tendència al sobrepès, en canvi, la persona amb emfisema sol ser prima. En tots dos casos la persona ha de mantenir una dieta equilibrada i saludable per tal de recuperar o mantenir l’IMC recomanat, tenint en compte el sexe, l’edat, l’estatura i la constitució corporal.

El sobrepès o l’obesitat augmenten la dispnea, ja que la paret toràcica i la paret abdominal pesen més a causa del greix acumulat, per això, per inflar els pulmons, expandir el pit i respirar bé, cal augmentar l'esforç requerit. La infermera de referència pot ajudar la persona a perdre l'excés de pes, amb una dieta equilibrada i adaptada a les necessitats individuals, sense pressa ni amb dietes miracle, de manera lenta i segura.

Tractament davant el sobrepès i la obesitat

Per la seva banda, la MPOC pot agreujar la desnutrició o l’aprimament excessiu, ja que menjar, encara que sigui poca quantitat, pot suposar a la persona un esforç que pot provocar ofec; això pot fer que la persona deixi de menjar i, per tant, rebi una aportació nutritiva per sota de les seves necessitats energètiques. Cal tenir en compte també que quan es perd pes és fàcil perdre més massa muscular.

La infermera de referència pot ajudar a recuperar el pes saludable amb una dieta equilibrada i adaptada a les necessitats individuals. En general, s'aconsella menjar freqüentment i en quantitats petites; també es recomana intercalar amb els àpats ingestes riques en calories, com fruita seca, patates fregides, formatge, galetes, iogurts, gelats, dolços o xocolata, i també begudes calòriques, com llet, xocolata, begudes energètiques i suplements dietètics de la farmàcia.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Menjar i beure

La dispnea en la persona amb MPOC —que inicialment apareix amb els esforços i, posteriorment, en repòs— pot dificultar activitats quotidianes com anar a comprar, vestir-se, desvestir-se o dutxar-se. Un dels problemes principals de les persones amb dispnea és la inactivitat, que s’estableix en un cercle viciós: es redueix l'activitat perquè la persona es cansa i s'ofega, la reducció o el cessament de l‘activitat provoca la pèrdua de força i de resistència muscular i, a la vegada, augmenta la sensació de cansament i ofec amb esforços cada vegada menors. És a dir: com menys activitat es fa, menys se’n vol o se’n pot fer.

L'exercici regular ajuda a millorar la respiració, perquè l’activitat dels pulmons a través de l’exercici físic ajuda a reduir símptomes com la dispnea i la fatiga. L'activitat també ajuda a enfortir tot el cos i millora la forma física, fet que, a la vegada, disminueix el cansament en activitats de la vida diària. D’aquesta manera, s'inverteix el cicle de la inactivitat.

Cal tenir en compte les recomanacions següents:

• Si la persona té sensació d'ofec, es recomana que se centri inicialment en activitats més necessàries. Si s'intenta modificar moltes activitats alhora, és possible que no s'aconsegueixin els objectius.
• La persona no s’ha d’esgotar. Cal començar amb una activitat fàcil i assequible, com caminar 15 minuts al dia, i augmentar-ne progressivament el temps fins a arribar a 1 hora diària, sempre que la situació de salut ho permeti. A més de caminar, es pot fer algun altre tipus d’exercici suau com nedar.
• En funció de la tolerància a l’esforç, es pot augmentar progressivament el nivell d'activitat i incloure més exercicis:
• Per enfortir les cames: pedalar en bicicleta fixa o pujar escales, per augmentar el to muscular i la flexibilitat.
• Per enfortir la part superior del cos: exercicis lleugers amb pesos, per millorar força dels músculs respiratoris, dels braços i de les espatlles.
• S’aconsella canviar periòdicament el tipus d’exercici per evitar la rutina i l’avorriment.
• Fer l’exercici acompanyat, a unes hores fixades i en un recorregut conegut faciliten el manteniment regular de l’activitat física.
• S’ha d’escollir la millor hora per sortir a fer exercici, cal evitar les hores de més calor a l’estiu i de més fred a l‘hivern. Els dies de pluja o vent és millor no sortir i fer exercicis dins de casa: tonificar extremitats, fer exercicis de relaxació, estiraments, etc. Tampoc convé sortir després dels àpats.
• És important participar en programes de rehabilitació específics per a persones amb MPOC.
• Cal planificar amb el pneumòleg i amb el rehabilitador el tipus, la intensitat, la freqüència i la durada de l’activitat física més adient per a cada persona.
• Durant una exacerbació de la MPOC, es recomana que la persona no realitzi cap tipus d’activitat física, perquè aquesta situació de descompensació augmenta la sensació d’ofec.
• Si és necessari i només si ho indica el pneumòleg, s’ha de fer l’activitat física amb suport extra d’oxigen, amb un flux adequat a les necessitats de cadascú.
• Cal planificar anticipadament les tasques quotidianes i així no haver de córrer.
• S’ha de descansar regularment durant períodes curts de temps al llarg del dia i sempre que la persona se senti cansada.
• Fer les tasques quotidianes que requereixen més esforç quan la persona tingui més energia.
• Mantenir un ritme constant d'activitat, encara que sigui lent, consumeix menys energia.
• A l'hora d’anar a comprar, es poden tenir en compte les recomanacions següents:
• Planificar l’activitat per evitar viatges innecessaris i les hores de més aglomeració.
• Organitzar la llista de les coses que s’han de comprar d'acord amb la distribució de les botigues al carrer, de les parades al mercat o dels productes al supermercat.
• Utilitzar un carretó d’anar a comprar i col·locar les coses pesades a prop de l'agafador.
• En treure els productes que s’han comprat a casa per guardar-los, no s’han de deixar a terra, sinó a sobre d’una taula o d’una cadira o a una alçada adequada.
• Si apareix ofec en pujar escales, és aconsellable seguir les recomanacions següents:
• Aturar-se abans de pujar l'escala.
• Inspirar per omplir els pulmons amb tot l'aire que es pugui.
• Començar a pujar les escales i expulsar l'aire amb els llavis frunzits (com si es bufés una espelma).
• Quan s'hagi expulsat tot l'aire, aturar-se i descansar.
• Tornar a inspirar i repetir la seqüència fins a arribar al lloc desitjat.
• Per a la neteja i la higiene personal, és aconsellable seguir les recomanacions següents:
• Organitzar l'espai de manera que els objectes o utensilis que es fan servir més estiguin a l’abast.
• Si és possible, seure en un tamboret i recolzar els colzes al lavabo per afaitar-se, pentinar-se o rentar-se les dents.
• Utilitzar la dutxa en comptes de la banyera.
• Posar una estora antilliscant i barres per subjectar-se a la dutxa per evitar caigudes i relliscades.
• L'aigua ha d'estar temperada: ni massa freda ni massa calenta.
• Fer servir un tamboret o un seient especial per a la dutxa o la banyera i tots aquells dispositius que poden ser d'utilitat, com ara raspalls de mànec llarg per netejar els peus o l’esquena.
• Assegurar-se que ningú fa servir al bany desodorants d’aerosol o altres esprais que poden ser irritants per a la respiració.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

Les persones amb MPOC poden tenir dificultats a l’hora d’adormir-se i per mantenir el son; els desvetllaments nocturns són freqüents a causa de la dificultat per respirar, per la tos i per la dispnea. A més, la disminució de la ventilació mentre es dorm pot reduir la saturació d’oxigen en sang o el contingut d'oxigen de la sang, que s'expressa en un percentatge de la seva capacitat.

A més, hi ha altres factors de risc com el sobrepès o la obesitat que poden provocar l’aparició de la síndrome d’apnea-hipopnea durant el son (SAHS), també anomenada síndrome d'apnea obstructiva del son (SAOS) o síndrome d'apnea durant el son (SAS). Amb la SAHS mentre la persona afectada dorm s’obstrueix la via aèria superior, per tant es redueix o cessa momentàniament el flux d'aire cap als pulmons, la qual cosa produeix símptomes com somnolència diürna (augment de la son durant el dia, fins al punt que la persona es queda adormida de forma involuntària mentre realitza activitats habituals), mal de cap al matí, sensació de no haver descansat durant la nit, irritabilitat, problemes d’atenció i de memòria o roncs. Si es presenten alguns d’aquests símptomes o tots, la persona amb MPOC haurà de consultar el pneumòleg, per si s’han de fer proves específiques per avaluar la qualitat del son.

Cal tenir en compte les recomanacions següents:

• Cal condicionar l’habitació per facilitar la relaxació i el descans: l’habitació ha d’estar a una temperatura de 19 ºC aproximadament i s’han d’evitar els sorolls.
• S’han de dormir les hores suficients. La majoria de les persones necessiten dormir entre 7 i 9 hores, tot i que hi pot haver variacions segons la persona. Dormir poques hores empitjora les apnees (suspensió transitòria de la respiració) i els roncs. Es recomana tenir un horari regular i mantenir un ritme estable d’hores de son.
• La millor posició per dormir és de costat agafant un coixí.
  
  Font: SEPAR, guia de pràctica clínica pel tractament de pacients amb MPOC. 2012. Internet (abril 2015) Disponible a: http://www.guiasalud.es/GPC/GPC_512_EPOC_Lain_Entr_paciente.pdf 
  
  No es recomana dormir de bocaterrosa perquè aquesta posició dificulta l’expansió de la caixa toràcica i pot augmentar la sensació d’ofec. Tampoc es recomana dormir panxa enlaire perquè aquesta posició empitjora les apnees i els roncs.

• No s’ha d’anar a dormir amb l’estómac gaire ple o amb la sensació de gana. Es recomana que hi hagi una hora entre després de sopar i el moment d’anar a dormir.
• No s’ha de beure alcohol ni begudes estimulants com te, cafè, xocolata, refrescos amb cafeïna, etc.
• No s’ha de fumar. A més dels efectes negatius del fum del tabac als pulmons, la nicotina altera la qualitat del son.
  
  Consells de salut per deixar de fumar 
• És aconsellable descansar després del dinar: fer una migdiada o simplement reposar mentre es fa la digestió.
• Si el son no és reparador, cal consultar l’equip de salut.
• Si durant la nit la persona es desperta sense alè, es recomana:
• Seure a la vora del llit, inclinar-se cap endavant i recolzar els braços a la tauleta de nit, per exemple.
• Tenir a mà un ventilador i encendre'l si es nota la manca d'alè.
• Tenir la medicació a prop del llit per si és necessària.
• Relaxar els músculs i aplicar les tècniques de control de la respiració.
• Provar de dormir incorporat al llit amb l’ajuda d’un o més coixins.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir

La persona amb MPOC pot presentar problemes d’eliminació, sobretot intestinal, ja que aquesta activitat comporta un consum alt d’oxigen i un esforç que pot augmentar la dispnea. Les deposicions han de ser regulars, de consistència tova, de color, olor i aspecte normals, i l’eliminació no ha de requerir un esforç excessiu ni provocar molèsties o dolor.

Cal tenir en compte les recomanacions següents:

• Cal augmentar la ingesta de líquids i de fibra: verdura, fruita —sobretot kiwis o prunes—, llegums i productes elaborats amb farina integral.
• S’ha de fer l’exercici físic recomanat de manera regular.
• Per augmentar l'efectivitat de la musculatura abdominal i per reduir l'esforç necessari per defecar, s’ha de seure al vàter amb els malucs i els genolls flexionats (es poden recolzar els peus en un tamboret baix) per adoptar una posició semblant a la gatzoneta. 
  
  Consells de salut davant el restrenyiment
• Si tot i aquests consells no s’aconsegueix fer les deposicions adequades, cal consultar l’equip de salut per si considera necessari prescriure un laxant, lavatives, etc.
• Si la persona fa servir un aparell d’oxigen, si cal se n’ha d’adaptar el flux a aquesta activitat.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Eliminar

Les recomanacions dels professionals de la salut sobre la malaltia, el tractament, els hàbits de vida saludables i els signes d’alerta no seran efectives si no es porten a terme diàriament. Per tant és indispensable que la persona es faci responsable de les cures de salut.

Cal tenir en compte les recomanacions següents relacionades amb el trastorn de salut.

• S’ha d’acudir a les revisions periòdiques de l’equip de salut.
• S’ha de saber identificar els signes d’alerta de descompensació de la malaltia i de les malalties o problemes de salut associats, per poder actuar de forma precoç, amb un tractament recomanat prèviament o amb una consulta a l’equip de salut.
• Cal evitar l'exposició a nivells elevats de contaminació atmosfèrica, ambients amb fums o temperatures extremes o canviants, i el contacte amb substàncies al·lergògenes, ja que aquestes situacions poden provocar dispnea i tos, o empitjorar-les, i poden afecta la ventilació i augmentar la sensació d'ofec.
• Si cal, s’han de fer servir mascaretes protectores en aquelles situacions en què hi hagi un risc elevat de contagi respiratori.
        
• A causa de l’alta vulnerabilitat a les infeccions respiratòries, es recomana evitar els llocs tancats amb molta gent i poca ventilació, sobretot a l'hivern, que és quan són freqüents les grips i els refredats.
• Per prevenir la hiperreactivitat bronquial, es recomana fer servir sabons i desodorants neutres sense perfum.
• S’han de mantenir unes condicions de temperatura i humitat estables, tant al domicili com a la feina. Passar sobtadament d’un ambient càlid a un ambient fred pot provocar dispnea.
• En sortir de casa un dia fred, es recomana portar bufanda per ajudar a escalfar l'aire que es respira.
• Cal vacunar-se contra la grip i contra la pneumònia.
• S’han de fer servir fonts d’informació acreditades i compartir la informació amb l’equip de salut.
• S’han de fomentar les conductes de protecció associades a la malaltia i al control de la situació de salut de la persona amb MPOC.
• S’han d’evitar els factors de risc de la malaltia i el factors i les conductes de risc relacionats amb la descompensació de la MPOC.
• S’han de seguir les recomanacions específiques en situacions de vida específiques com l’embaràs, un viatge o davant la sexualitat o una malaltia intercurrent com la grip.
• Cal tenir en compte les recomanacions que ajuden a mantenir un bon estat de salut i milloren la qualitat de vida: estar ben informat, conèixer les associacions d’afectats i els grups d’ajuda mútua, evitar el fum del tabac, etc.

Cal tenir en compte les recomanacions següents en relació amb el tractament farmacològic.

• En el tractament de la MPOC la via inhalatòria és la d’elecció. És importantíssim dur a terme la tècnica d’administració de forma correcta perquè el tractament sigui efectiu. 
• S’ha de saber el nom genèric i el nom comercial de la medicació que es pren, la dosi, la via d’administració, la freqüència, per a què està indicada i els efectes secundaris principals. Tots els dubtes s’han de consultar a l’equip de salut.
• S’ha d’adaptar la presa de la medicació a la rutina diària amb la infermera de referència: és la millor manera d’evitar oblits.
• S’ha de prendre tota la medicació indicada durant el temps prescrit, encara que els símptomes hagin millorat o desaparegut. La MPOC és una malaltia crònica i també ho és el tractament.

Si es prescriu oxigenoteràpia a domicili cal tenir en compte les indicacions terapèutiques, tant pel que fa a l’horari com pel que fa a la quantitat, i totes les precaucions i mesures de seguretat. De vegades, el metge pot autoritzar l’adaptació de la quantitat d’oxigen en funció de l’activitat que realitzi la persona.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscs

La MPOC no solament afecta la vida la persona afectada, sinó que també pot interferir en la família i l’entorn social, segons l’etapa evolutiva de la malaltia. Com totes les malalties cròniques que provoquen un descens de la capacitat funcional de la persona per la intolerància al esforç, la MPOC pot conduir a una situació d’aïllament i solitud que pot comportar una autoestima baixa o una depressió.

Cal tenir en compte les recomanacions següents:

• S’ha de potenciar l’empoderament de la persona, donar-li suport perquè es responsabilitzi de les cures de salut i convèncer-la que és capaç de realitzar-les.
• Tenir cura de la persona cuidadora. L’equip de salut ha d’instruir la persona cuidadora sobre la malaltia, haurà de vetllar perquè no apareguin signes de cansament i, si n’hi ha, cal actuar de forma ràpida i oferir el suport emocional i logístic necessari (treballadors socials, associacions de pacients, psicòlegs, etc.).
• Pel que fa a la persona cuidadora, s’aconsella:
• Evitar la sobreprotecció de la persona amb MPOC; no només no és útil sinó que pot fer que la persona afectada se senti invàlida.
• Tractar de ser positiu i no desanimar-se els dies dolents.
• Demanar la informació necessària sobre la MPOC, el tractament i les ajudes o recursos existents als professionals de la salut o buscar-la en fonts fiables.
• Reservar-se regularment un temps per fer alguna activitat personal.
• Organitzar períodes de descans curts per fer alguna activitat lúdica fora de casa. Si la persona afectada no es pot quedar sola, es pot demanar l'ajuda de familiars, amics o voluntaris.
• Si la persona afectada és la parella, és important fer una llista de les activitats de les quals tots dos poden gaudir per poder posar-les en pràctica.
• Contactar amb les associacions d’afectats o grups d’ajuda mútua; pot ser una bona manera de compartir experiències. 
• Si és possible, planificar les relacions sexuals per poder mantenir-les satisfactòriament.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interaccionar socialment

La persona amb MPOC pot seguir treballant sempre que sigui possible, és a dir, pot treballar si l’activitat laboral no empitjora la malaltia —per exemple, en els casos de llocs de treball amb contaminació, fums o substàncies que irriten la mucosa bronquial.

Cal tenir en compte les recomanacions següents en l’àmbit laboral:

• Sempre que sigui possible, cal continuar treballant i tenir una vida activa.
• Convé notificar a l’empresari o al cap l’estat de salut, per poder pactar, si cal, una reducció horària i poder adequar el lloc de treball.
• Si és necessari, es pot tramitar el reconeixement del grau de discapacitat a través de l‘equip de salut, en concret a Treball Social, per gaudir de les garanties que ofereix el reconeixement.

Pel que fa a l’oci i a la diversió, cal tenir en compte les recomanacions següents:

• Per evitar l’aïllament, s’han de mantenir les activitats socials. És important participar en l’organització d’actes familiars (festes, aniversaris, etc.) en la mesura que la situació de salut ho permeti.
• Cal planificar bé les sortides. És preferible fer-les en companyia i en llocs sense aglomeracions de gent. Si s’utilitza un aparell dispensador d’oxigen s’ha d’adaptar la càrrega del dispositiu al temps de la sortida.
• S’ha d’intentar fer activitats que comportin poca despesa energètica, com llegir, escoltar música, conversar, passejar, etc.

Pel que fa als viatges, cal tenir en compte les recomanacions següents:

• S’han de fer els preparatius amb antelació, arribar d'hora a l'aeroport o a l'estació de tren o d'autobusos i no portar equipatge pesat.
• Si es viatja a llocs amb temperatures extremes, si ha d’anar en una època de l'any en què les temperatures siguin més suaus.
• No convé anar a llocs situats a més de 1.500 metres per sobre el nivell del mar, per evitar situacions de manca d'aire i d'oxigen a causa de l'altitud.
• Si és necessari viatjar amb cadira de rodes per facilitar els trasllats, s’ha de sol·licitar amb antelació.
• Si es viatja en automòbil, tren, autobús o vaixell, l'equip d'oxigen ha d'estar en posició vertical, perquè no es pugui bolcar. És convenient posar-se en contacte amb l'empresa de transport unes setmanes abans del viatge per informar-se sobre les normatives d’ús dels equips d'oxigen.
• Cal portar sempre a sobre l’informe mèdic i la targeta sanitària.
• S’ha de dur la medicació habitual a l'equipatge de mà, perquè, en cas de retards o de pèrdua d'equipatge, la persona tingui disponible la quantitat suficient de medecines per a tots el dies del viatge.
• Cal esbrinar quins són els centres de salut més pròxims al lloc de destinació.
• Les persones amb oxigenoteràpia domiciliària, hauran d’avisar amb temps al pneumòleg perquè faci els tràmits necessaris per traslladar el subministrament; si el viatge és amb avió, cal comunicar a la companyia aèria que es viatjarà amb l’equip d’oxigenoteràpia.
• S’han de tenir en compte els consells sobre els viatges.
  

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

Deixar de fumar no cura la MPOC, però es imprescindible fer-ho per controlar l’evolució de la malaltia.

La MPOC és una malaltia crònica; per tant, no es cura. Es pot controlar la malaltia i evitar-ne la progressió si se segueix un bon tractament mèdic, si es deixa de fumar i se segueixen les indicacions de l’apartat de consells de la infermera.

És bo fer activitat física adaptada a les possibilitats de cada persona.

L’activitat física controlada i adequada és una bona acció de salut. És veritat que en les aguditzacions de la malaltia s’ha de reduir l’activitat quotidiana, però s’ha d’intentar no quedar-se al llit i fer els exercicis que s’han après en les sessions de rehabilitació.

La medicació no s’ha de deixar sense una ordre expressa del metge.

L‘obstrucció bronquial de la MPOC no és reversible. En la fase estable, la persona no percep alleujament quan millora la capacitat respiratòria. És important prendre tots els medicaments fins que el metge els canviï o suspengui la medicació, encara que no hi hagi símptomes, ja que el tractament farmacològic endarrereix la progressió de la malaltia.

L’administració de medicaments amb cortisona no està contraindicada per a les persones amb diabetis.

Quan es pren cortisona s’ha de tenir en compte que poden augmentar els nivells de glicèmia. S’haurà d’adaptar el tractament específic de la diabetis —en comprimits o amb insulina— als canvis en els nivell de glicèmia.

El tractament amb oxigenoteràpia a domicili ajuda a fer activitats com passejar, anar a comprar o anar al cinema.

Actualment hi ha aparells que permeten sortir al carrer o fer una activitat social i laboral en condicions òptimes. També es pot viatjar, però cal tenir en compte els condicionants que es descriuen en l’apartat d’oxigenoteràpia domiciliaria.

L’oxigen no treu l’ofec, però augmenta la quantitat d’oxigen en sang.

L’aportament extra d’oxigen corregeix la hipoxèmia, és a dir, la manca d’oxigen en sang, però no treu l’ofec. El tractament broncodilatador amb esprais sí que pot millorar la dispnea.

L’oxigen no asseca els pulmons.

Hi ha persones que pensen que l’aportament extra d’oxigen pot fer que els pulmons perdin elasticitat, però aquesta idea és falsa. La sequedat de les mucoses nasals i orofaríngies que noten les persones que porten oxigen no té cap repercussió en els pulmons. Tot i això, si aquesta sequedat causa molèsties, cal avisar el metge perquè pugui prescriure humidificadors que minimitzin aquest efecte advers.

La morfina ajuda a millorar la dispnea en casos de fase avançada de la malaltia.

La morfina és un fàrmac conegut per la seva acció analgèsica, però també s’utilitza en pacients amb MPOC en fase avançada per millorar la dispnea de difícil control amb poca resposta al tractament convencional. Habitualment el metge recepta dosis molt petites de morfina per via oral, i en valora la resposta del malalt.