Infermera virtual.com

Mantenir les mucoses hidratades. La ingesta d’una quantitat suficient de líquids afavoreix que la persona mantingui les mucoses hidratades i que les secrecions siguin fluides. Algunes situacions, com respirar per la boca o durant molta estona en espais ventilats per circuits tancats, poden provocar la sequedat de les mucoses. És aconsellable empassar petites quantitats de líquid per tal de mantenir humides la mucosa de la boca i la faringe. 

Alimentació saludable / recomanacions

Mantenir una situació corporal correcta. La postura que més afavoreix la ventilació pulmonar és la bipedestació, mentre que d’altres poden dificultar l’expansió pulmonar i, per tant, la ventilació. Les postures com el decúbit pron (de bocaterrosa), o les situacions corporals incorrectes ocasionades per escoliosi o falta de força per mantenir el tors dret quan s’està assegut, dificulten l’expansió toràcica i la ventilació de certes zones pulmonars. En aquests casos és recomanable fer inspiracions profundes amb una certa freqüència, promoure els badalls i la tos forçada per estendre la ventilació a tot el teixit pulmonar.

Consell de salut per a una higiene postural correcta

Respirar en atmosferes netes. Els nivells de contaminació atmosfèrica s’expressen en concentracions de contaminants. La Xarxa de Control i Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica fa el seguiment d’elements com el diòxid de sofre, els òxids de nitrogen, el monòxid de carboni, l’ozó i les partícules en suspensió, i també de contaminants com el plom o els compostos orgànics volàtils.

El diòxid de sofre causa problemes respiratoris. En exposicions curtes, amb concentracions a partir de 250 µg/m³, afecta el sistema respiratori dels nens, i a partir de 500 µg/m³, el de la població general.

El monòxid de carboni (CO) reacciona amb l’hemoglobina de la sang i desplaça l’oxigen, amb la qual cosa redueix la capacitat de la sang per oxigenar les cèl·lules i els teixits del cos. El monòxid de carboni pot ser particularment perillós per a persones amb problemes de cor o circulatoris, o amb problemes respiratoris. Es poden produir greus intoxicacions, fins i tot mortals, en locals mal ventilats on hi hagi una combustió incompleta en estufes, calderes en mal estat, brasers, etc.

Les partícules en suspensió i determinades substàncies tòxiques, com el plom, generen irritació en les vies respiratòries, fonamentalment, al nas i la gola, danys als pulmons, bronquitis i empitjorament d’afeccions pulmonars.

En els processos industrials, sobretot químics i petroquímics, i també en aquells en què s’utilitzen dissolvents orgànics, s’emeten compostos orgànics volàtils. Alguns d’aquests sembla que no són nocius, però d’altres, com els hidrocarburs aromàtics policíclics, el benzè, etc., en concentracions especialment altes, afecten el sistema respiratori, poden provocar càncer i ser teratògens (amb capacitat per produir anomalies al fetus) i mutàgens (amb capacitat per produir alteracions genètiques hereditàries). 

Prevenir el contagi de malalties respiratòries. Moltes malalties infeccioses es transmeten a través de l’aire, per aerosols de microgotes procedents de les secrecions respiratòries que es desprenen en parlar o amb la tos i l’esternut. Per evitar el contagi de les pròpies infeccions als altres, és adequat tancar parcialment la boca durant la tos o l’esternut. També es recomana evitar l’amuntegament.

    
Descarrega-te-les aquí: Com utilitzar la mascareta - Com ajustar la mascareta - Tipus de mascareta

Relaxar-se respirant. Prendre consciència de com respirem pot tenir efectes beneficiosos o saludables. La falta de control sobre algunes situacions en les quals la persona senti ansietat i angoixa pot ser pal·liada mitjançant tècniques de domini de la freqüència respiratòria que ajuden a controlar les emocions negatives. Moltes tècniques de relaxació, consciència corporal o meditació es basen a prendre consciència de la pròpia respiració. 

Afavorir la circulació sanguínia. Com s’ha dit abans, el transport dels gasos a través del circuit sanguini és una fase fonamental de la respiració. Hi ha peces de roba, sabates o complements que poden arribar a dificultar la irrigació sanguínia adequada en algunes parts del cos. Aquest fenomen també es pot desencadenar en persones que, per falta de sensibilitat o impossibilitat de moviment, puguin arribar a posar en risc certes parts del cos sobre les quals es recolzen. Afavorir la circulació evitant compressions beneficia la respiració de les cèl·lules i, com a conseqüència, el bon estat de la pell i dels teixits.  

El fred no causa infeccions respiratòries. En la nostra cultura, és molt estesa la creença popular que associa causalment el fred, els canvis de temperatura i la humitat amb diferents simptomatologies descrites com faringitis, catarros i refredats. Una persona amb aquests símptomes ràpidament els atribueix a un moment previ en què ha sentit fred. Així, són habituals expressions com "vaig estar en un corrent d’aire", " vaig beure una cosa molt freda", "vaig passar fred". L’origen d’aquesta associació es pot trobar en l’herència del saber popular.

Altres teories també expliquen l’associació fred-refredat per la constricció vascular de la gola provocada per les baixes temperatures. Segons aquestes teories, la vasoconstricció induïda pel fred comporta una disminució d’immunoglobulines i leucòcits, la qual cosa, al seu torn, provoca una disminució de les defenses de l’organisme davant de gèrmens patògens. Tanmateix, aquesta explicació no pot ser demostrada científicament. Estudis realitzats en voluntaris sans han revelat que l’exposició al fred no comporta un increment de la taxa de catarros nasals produïts per rinovirus. En les persones, com a éssers termostables, no es pot explicar una disminució del cabal sanguini de la faringe o d’una altra part interna del cos per un descens d’uns quants graus de la temperatura ambiental.

Tot i això, d’altres estudis han demostrat que el refredat comú, molt contagiós, sovint es transmet a través de les gotetes que una persona infectada llança a l’aire quan tus o esternuda, que després són inhalades per una altra persona. Els refredats també es poden transmetre per contacte entre les mans. La persona infectada, quan es neteja el nas, es contamina les mans de gèrmens i, en tocar objectes, els converteix en vehicle transmissor. L’augment de la incidència de refredats durant les estacions fredes s’atribueix al fet que les persones passen més temps a prop d’altres en llocs tancats. D’altra banda, els ambients amb poca humitat (amb aire condicionat) assequen les fosses nasals, que per això es tornen més vulnerables a la infecció dels virus que es desenvolupen en aquest tipus d’atmosferes. Sembla que el contagi d’aquestes infeccions està més relacionat amb pràctiques d’higiene com rentar-se les mans, i amb respirar en ambients amb baix nivell d’humitat. Aquesta creença sobre el fred fa que s’evitin unes accions determinades, com caminar descalç, mantenir la roba humida en certes parts del cos, portar el cap moll, dormir destapat i, sobretot, no tapar-se o no abrigar-se l’abdomen, col·locar-se en corrents d’aire, prendre begudes fredes i respirar aire fred. Totes aquestes mesures, més enllà d’afavorir el confort, no eviten les infeccions respiratòries.