Consells de la infermera
Menjar i beurepP@)
Mastegar i empassar amb la boca tancada. La respiració, en circumstàncies normals, s’ha de fer a través del nas ja que, altrament, quan el moment de la inspiració per la boca coincideix amb la presa d’aliments, s’afavoreix el pas directe de part d’aquest contingut cap a la tràquea, fet que pot produir una aspiració de contingut sòlid o líquid cap a la via respiratòria inferior.
És aconsellable que la deglució es faci amb la boca tancada. La deglució és un acte sincronitzat pel sistema nerviós per inhibir o evitar la inspiració. Quan l’aliment xoca amb la part posterior del vel del paladar, l’epiglotis fa que es tanqui la laringe i es clou la cavitat nasal posterior, per la qual cosa l’aliment no pot lliscar cap a la tràquea ni ascendir cap a les fosses nasals.
Beure i menjar assegut o dempeus. Per afavorir el tancament de la laringe i l’oclusió de la cavitat nasal posterior adequades en el moment de la deglució, és important que durant la ingesta la persona estigui asseguda o dempeus i que mastegui amb la boca tancada. La posició erecta fa que el bol alimentari baixi amb més facilitat per la faringe i llisqui sense dificultat per l’esòfag gràcies a la gravetat.
Quan la persona no pugui estar asseguda o dempeus, es recomana ingerir aliments de consistència semisòlida com ara truites, cremes espesses, etc. S’han d’evitar aliments de consistència dura o molt líquids: els primers, perquè necessiten més temps de masticació i insalivació, cosa que facilita la coincidència amb les inspiracions; els segons, perquè, ingerits en la postura de decúbit, tendeixen ràpidament a col·locar-se, per acció de la gravetat, a la part posterior de la boca, de manera que poden passar a la via respiratòria inferior. Aquestes precaucions s’han d’extremar en nens i en persones grans amb alteracions cognitives.
Mantenir les mucoses hidratades. La ingesta d’una quantitat suficient de líquids afavoreix que la persona mantingui les mucoses hidratades i que les secrecions siguin fluides. Algunes situacions, com respirar per la boca o durant molta estona en espais ventilats per circuits tancats, poden provocar la sequedat de les mucoses. És aconsellable empassar petites quantitats de líquid per tal de mantenir humides la mucosa de la boca i la faringe.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Moure's i mantenir una postura corporal correcta pP@)
Fer activitat física. L’activitat física comporta un entrenament muscular que augmenta la força, la resistència i l’elasticitat dels músculs, alhora que amplia el volum de la respiració, de manera que disminueix el nombre de respiracions per minut i, en general, millora l’activitat respiratòria i la capacitat vital i promou una ventilació adequada. Un altre efecte important de l’activitat física sobre l’aparell cardiovascular és l’augment de la irrigació sanguínia, tant cardíaca –vasos encarregats d’irrigar el cor– com de la majoria dels músculs, òrgans i teixits. Alhora, manté l’elasticitat arterial, que és un dels factors que faciliten la circulació sanguínia.
L’activitat física també incrementa la capacitat pulmonar (capacitat vital i capacitat màxima respiratòria) i el desenvolupament de la musculatura respiratòria. A més, l’activitat incrementa la quantitat de glòbuls vermells i, per tant, d’hemoglobina. Aquesta proteïna és la responsable de captar l’oxigen dels alvèols i de transportar-lo fins als teixits, de l’intercanvi de CO 2 i de la seva expulsió al sac alveolar. Tot això fa que millori la respiració mateixa.
Mantenir una situació corporal correcta. La postura que més afavoreix la ventilació pulmonar és la bipedestació, mentre que d’altres poden dificultar l’expansió pulmonar i, per tant, la ventilació. Les postures com el decúbit pron (de bocaterrosa), o les situacions corporals incorrectes ocasionades per escoliosi o falta de força per mantenir el tors dret quan s’està assegut, dificulten l’expansió toràcica i la ventilació de certes zones pulmonars. En aquests casos és recomanable fer inspiracions profundes amb una certa freqüència, promoure els badalls i la tos forçada per estendre la ventilació a tot el teixit pulmonar.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormirpP@)
Respirar bé per dormir millor. Un estat funcional respiratori insuficient dificulta la inducció i la qualitat del son. La persona amb una dispnea ha de col·locar-se en una postura que li permeti una bona expansió toràcica, la qual cosa pot comportar, en casos extrems, dormir dempeus. A l’ansietat amb què es viuen generalment les disfuncions respiratòries importants, s’hi afegeix el factor coadjuvant de dormir malament. La hipoxèmia (disminució de l’oxigen en sang) produeix una excitació del sistema nerviós i dificulta la conciliació del son. Per contra, un augment de la quantitat de CO2 en sang té efectes narcòtics i produeix somnolència en hores diürnes. Procurar estímuls a la persona afectada contribueix a prevenir el coma per excessiva quantitat de CO2 en sang.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Eliminar pP@)
Evitar el restrenyiment. El moment de l’expulsió dels excrements s’acompanya amb una inspiració profunda, un tancament de la glotis, una contenció de l’expiració i una contracció muscular de la paret abdominal. En cas de restrenyiment, per afavorir l’expulsió dels excrements durs cal augmentar la pressió abdominal, cosa que requereix fer més força i, per tant, contenir durant més temps la respiració. Es recomana que les persones amb dificultats respiratòries procurin estovar la consistència dels excrements mantenint una dieta rica en fibra i líquids.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscos pP@)
Respirar en atmosferes netes. Els nivells de contaminació atmosfèrica s’expressen en concentracions de contaminants. La Xarxa de Control i Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica fa el seguiment d’elements com el diòxid de sofre, els òxids de nitrogen, el monòxid de carboni, l’ozó i les partícules en suspensió, i també de contaminants com el plom o els compostos orgànics volàtils.
El diòxid de sofre causa problemes respiratoris. En exposicions curtes, amb concentracions a partir de 250 µg/m3, afecta el sistema respiratori dels nens, i a partir de 500 µg/m3, el de la població general.
El monòxid de carboni (CO) reacciona amb l’hemoglobina de la sang i desplaça l’oxigen, amb la qual cosa redueix la capacitat de la sang per oxigenar les cèl·lules i els teixits del cos. El monòxid de carboni pot ser particularment perillós per a persones amb problemes de cor o circulatoris, o amb problemes respiratoris. Es poden produir greus intoxicacions, fins i tot mortals, en locals mal ventilats on hi hagi una combustió incompleta en estufes, calderes en mal estat, brasers, etc.
Les partícules en suspensió i determinades substàncies tòxiques, com el plom, generen irritació en les vies respiratòries, fonamentalment, al nas i la gola, danys als pulmons, bronquitis i empitjorament d’afeccions pulmonars.
En els processos industrials, sobretot químics i petroquímics, i també en aquells en què s’utilitzen dissolvents orgànics, s’emeten compostos orgànics volàtils. Alguns d’aquests sembla que no són nocius, però d’altres, com els hidrocarburs aromàtics policíclics, el benzè, etc., en concentracions especialment altes, afecten el sistema respiratori, poden provocar càncer i ser teratògens (amb capacitat per produir anomalies al fetus) i mutàgens (amb capacitat per produir alteracions genètiques hereditàries).
Evitar atmosferes amb fum. El tabac és el primer causant de malalties respiratòries, des del càncer de pulmó fins a malalties obstructives, que són provocades per components com la nicotina, els alcaloides i l’amoníac. Avui ja se sap que el tabac no només afecta els fumadors actius, sinó també els que hi comparteixen els espais tancats (fumadors passius). El fum del tabac paralitza el moviment ciliar de les cèl·lules que recobreixen la mucosa de la via respiratòria inferior (bronquis); com a conseqüència, es produeix una acumulació de moc, que dóna lloc a la típica tos del fumador.
Prevenir el contagi de malalties respiratòries. Moltes malalties infeccioses es transmeten a través de l’aire, per aerosols de microgotes procedents de les secrecions respiratòries que es desprenen en parlar o amb la tos i l’esternut. Per evitar el contagi de les pròpies infeccions als altres, és adequat tancar parcialment la boca durant la tos o l’esternut. També es recomana evitar l’amuntegament.
Descarrega-te-les aquí: Com utilitzar la mascareta - Com ajustar la mascareta - Tipus de mascareta
Relaxar-se respirant. Prendre consciència de com respirem pot tenir efectes beneficiosos o saludables. La falta de control sobre algunes situacions en les quals la persona senti ansietat i angoixa pot ser pal·liada mitjançant tècniques de domini de la freqüència respiratòria que ajuden a controlar les emocions negatives. Moltes tècniques de relaxació, consciència corporal o meditació es basen a prendre consciència de la pròpia respiració.
D’altres mètodes, com l’aromateràpia, que consisteix en l’aplicació d’olis o essències aromàtiques, també tenen el propòsit d’aconseguir un efecte en l’humor i la salut de la persona.
Afavorir la circulació sanguínia. Com s’ha dit abans, el transport dels gasos a través del circuit sanguini és una fase fonamental de la respiració. Hi ha peces de roba, sabates o complements que poden arribar a dificultar la irrigació sanguínia adequada en algunes parts del cos. Aquest fenomen també es pot desencadenar en persones que, per falta de sensibilitat o impossibilitat de moviment, puguin arribar a posar en risc certes parts del cos sobre les quals es recolzen. Afavorir la circulació evitant compressions beneficia la respiració de les cèl·lules i, com a conseqüència, el bon estat de la pell i dels teixits.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialmentpP@)
Respirar bé ajuda a relacionar-se. Normalment, no som conscients de les repercussions del bon funcionament de les funcions fisiològiques com la respiració. Les persones amb una dificultat respiratòria important tenen problemes per comunicar-se i expressar-se lliurement. La insuficiència respiratòria també comporta intolerància a l’activitat, cosa que pot derivar en una reducció de la interacció amb els altres. En aquestes circumstàncies, perquè la persona no se senti aïllada i incomunicada, els assistents hauran de vetllar per promocionar les interaccions amb els altres i els estímuls adequats i necessaris.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-sepP@)
Adoptar mesures preventives. En el cas de feines amb exposició a tòxics o a materials biològics que poden ser inhalats, cal prendre mesures específiques adaptades a cada tòxic, ja siguin mascaretes especials, ventilació intensiva de la zona de treball, utilització d’aigua per evitar la difusió aèria de les partícules en suspensió, etc.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Tòpics i conductes erròniespP@)
El fred no causa infeccions respiratòries. En la nostra cultura, és molt estesa la creença popular que associa causalment el fred, els canvis de temperatura i la humitat amb diferents simptomatologies descrites com faringitis, catarros i refredats. Una persona amb aquests símptomes ràpidament els atribueix a un moment previ en què ha sentit fred. Així, són habituals expressions com "vaig estar en un corrent d’aire", " vaig beure una cosa molt freda", "vaig passar fred". L’origen d’aquesta associació es pot trobar en l’herència del saber popular.
Altres teories també expliquen l’associació fred-refredat per la constricció vascular de la gola provocada per les baixes temperatures. Segons aquestes teories, la vasoconstricció induïda pel fred comporta una disminució d’immunoglobulines i leucòcits, la qual cosa, al seu torn, provoca una disminució de les defenses de l’organisme davant de gèrmens patògens. Tanmateix, aquesta explicació no pot ser demostrada científicament. Estudis realitzats en voluntaris sans han revelat que l’exposició al fred no comporta un increment de la taxa de catarros nasals produïts per rinovirus. En les persones, com a éssers termostables, no es pot explicar una disminució del cabal sanguini de la faringe o d’una altra part interna del cos per un descens d’uns quants graus de la temperatura ambiental.
Tot i això, d’altres estudis han demostrat que el refredat comú, molt contagiós, sovint es transmet a través de les gotetes que una persona infectada llança a l’aire quan tus o esternuda, que després són inhalades per una altra persona. Els refredats també es poden transmetre per contacte entre les mans. La persona infectada, quan es neteja el nas, es contamina les mans de gèrmens i, en tocar objectes, els converteix en vehicle transmissor. L’augment de la incidència de refredats durant les estacions fredes s’atribueix al fet que les persones passen més temps a prop d’altres en llocs tancats. D’altra banda, els ambients amb poca humitat (amb aire condicionat) assequen les fosses nasals, que per això es tornen més vulnerables a la infecció dels virus que es desenvolupen en aquest tipus d’atmosferes. Sembla que el contagi d’aquestes infeccions està més relacionat amb pràctiques d’higiene com rentar-se les mans, i amb respirar en ambients amb baix nivell d’humitat. Aquesta creença sobre el fred fa que s’evitin unes accions determinades, com caminar descalç, mantenir la roba humida en certes parts del cos, portar el cap moll, dormir destapat i, sobretot, no tapar-se o no abrigar-se l’abdomen, col·locar-se en corrents d’aire, prendre begudes fredes i respirar aire fred. Totes aquestes mesures, més enllà d’afavorir el confort, no eviten les infeccions respiratòries.
Enllaços d'interès
Fonts d'interès general
- El concepte de Necessitat Humana Bàsica com a aproximació a la definició de la cura
-
Directrius 2015 per a la Ressuscitació de l’European Resuscitacion Council
- Audiovisual: Per l'autonomia i la independència de les persones
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Becklake MR, Kauffmann F. Gender differences in airway behaviour over the human life span.
Thorax, vol 54(12), pp 1119-1138. 1999. - Caruana-Montaldo B, Gleeson K, Zwillich CW. The Control of Breathing in Clinical Practice.
Chest, Vol 117(1) pp 205-225, 2000. - Chan Edward D, Welsh Carolyn H. Geriatric Respiratory Medicine.
Chest, Vol 114(6) pp 1704-1733 1998. - Córdova A. Introducción al sistema respiratorio. Fisiología Dinamica.
Masson 2003. 355-394 - Del Abril A., Ambrosio E., De BlasMR., Caminero A., Garcia C., De Pablo JM., Sandoval E. Fundamentos biológicos de la conducta.
Sanz y Torres 2001 - Encuesta Nacional de Salud 20001 en:
http://www1.msc.es/salud/epidemiologia/is/encuesta 2001 - FAROS Sant Joan de Déu [Seu web] . [Esplugues de Llobregat]: FAROS Sant Joan de Déu; [actualització 18 de maig de 2014; accés 5 de novembre de 2014]. Els menors de 4 anys no han de menjar fruits secs pel risc d'asfixia.
Disponible a: http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/menors-4-anys-no-han-menjar-fruits-secs-pel-risc-dasfixia - García Álvarez E, Carretero MD. Situacions d’Urgència y Emergència en pacients pediàtrics. A: III Curs d’actualització en cures d’Infermeria Pediàtrica; Seva: 7-9 de juny de 2012. [Barcelona]: Associació Catalana d´Infermeria Pediàtrica (ACIP);
2012. [No publicat]. - Grupo de Trabajo en Medicina de Urgencias (Santander). Manual de Urgencias para Enfermería. Madrid: Arán; 1990.
- Guyton A., Hall J.E. Principios físicos del intercambio gaseoso; difusión del oxígeno y del dióxido de carbono a través de la membrana respiratoria. Regulación de la respiración Tratado de Fisiología Médica.
McGraw-Hill-Interamericana 1997. 543-542, 567-577 - Küenzli, N; Kaiser, R; Medina, S; Studnicka, M; Chanel, O; Filliger, P; Herry, M; Horak, F Jr; Puybonnieux-Texier, V; Quénel, P; Schneider, J; Seethaler, R; Vërgnaud, J-C; Sommer, H. Public-health impact of outdoor and traffic-related air pollution: a European assessment.
The Lancet Vol 356(9232), 2 September 2000 pp 795-801. - Martín Fernández-Villacañas MD, Cascallana Montes B, Pulido del Pino M, Alía Garrido C, López San Miguel MA. Primeros Auxilios. [Madrid]: Macmillan Profesional; 2013.
- Nolan JP, Soar J, Zideman DA Dominique B. Directrius 2010 per a la Ressuscitació de l’European Resuscitation Council. Secció 1: Resum executiu [Internet].
European Resuscitation Council, Consejo Español, Consell Català de Ressuscitació; [2010] [accés 4 de novembre de 2014]. Disponible a:
https://www.erc.edu/index.php/docLibrary/nl/viewDoc/1293/3/ - Pérez Ortega A. Primers Auxilis: Mòdul transversal. Adaptat a les Recomanacions ILCOR 2010. Barcelona: Altamar; 2012.
- Sistema d'Emergències Mèdiques, Departament de Salut. Guia d'assistència prehospitalària a les urgències i emergències.
Barcelona: Servei d’Emergències Mèdiques; 2007. - Sunyer Jordi, Kogevinas Manolis, Antó Joseph M. Medio ambiente y salud.
Informe SESPAS 2002. - Thibodeau G.A., Patton K.T. Anatomía y fisiología del sistama respiratorio. Anatomía & Fisiología.
Harcourt 2000. 680-730 - Villalbí Joan R. El tabaco como problema de Salud pública
Informe SESPAS 2002.
Bibliografia recomanada
- FAROS Sant Joan de Déu [Seu web] . [Esplugues de Llobregat]: FAROS Sant Joan de Déu; [accés 5 de novembre de 2014]. Quaderns Faros.
Disponible a: http://faros.hsjdbcn.org/ca/cuadernos-faros - Godwin SA. Blind Intubation Techniques. A: Walls RM, editor. Emergency Airway Manegement.
4a ed. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins; 2012. p.185-192. - Lacambra Moncho A, Guillamet Serra M. Principis bàsics de primers auxilis: eines per a la formació de Tècnics.
Barcelona: INDE; 2011. - Latorre Molina, Ricard. Obstrucció de la Via Aèria i Ennuegament [monografia a Internet].
[Barcelona]: SUVIT Grup de Suport Vital.[accés 6 de novembre de 2014]. Disponible a:
http://www.suvit.cat/images/multimedia/obstruccio.pdf - Moon RE. Treatment of diving emergencies.
Crit Care Clin. 1999 Apr; 15(2): 429-56. - Sakles JC, Brown III CA, Bair AE. Video Laryngoscopy. A: Walls RM, editor. Emergency Airway Manegement.
4a ed. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins; 2012. p. 137-157. - Vissers RJ, Bair AE. Surgical Airway Management. A: Walls RM, editor. Emergency Airway Manegement.
4a ed. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins; 2012. p. 193-219.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Marc Fortes Bordas
Màster en Educació per a la salut (UDL).
Des de maig de 2015 està a càrrec de la Direcció del projecte Infermera virtual del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). Actualment és membre del grup MWCB-nursing. Dinamitzador de les xarxes socials, on dóna una visió infermera en els mitjans de comunicació social que potencia l’autonomia de les persones i la promoció de la salut. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB.
Des de 2008, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l'atenció primaria. Va ser infermer assistencial durant 4 anys de la Unitat d'Atenció a domicili del CAP Les Corts de Barcelona on va intercalar de forma pionera l'atenció presencial i l'ús de les xarxes socials on va ser responsable d'estratègia 2.0. Actualment desenvolupa actuacions infermera en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC).
És autor de diverses publicacions, col·labora i participa en jornades, espais de debat i estudis d'investigació. També en docència de post-grau per a professionals de la salut.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Joan Tomàs Campabadal
Diplomat en Infermeria (UB) i Llicenciat en Ciències de la Informació. Actualment exerceix com a Infermer en una unitat medicalitzada del Sistema d’Emergències Mèdiques(SEM) i fa docència en l’assignatura d’assistència sanitària immediata al curs de formació bàsica per a policies a l’Escola de Policia de Catalunya.
Montserrat Sebastià Aymerich
Màster en Educació per a la Salut (UdL), Màster en Recerca Clínica (UB) i Màster en el Pacient Crític i Emergències (UB). Ha dedicat la major part de la seva vida professional en l'àmbit de les Cures Intensives.
Des del 2012 exerceix a l’Hospital Clínic com a Infermera en la Unitat de Cures Intensives Quirúrgica.
Des del 2014 s'inicia en el camp de la docència. Participa en l'edició del llibre 'Educación para la salud. Elabora un programa en 8 etapas'.
Des d'Octubre de 2016 desenvolupa el càrrec de Responsable de Projectes EpS (Educació per a la Salut) dins el projecte Infermera Virtual del COIB.
Begoña Ruiz de Alegría Fernández de Retana
Professora de l'Escola d'Infermeria Vitòria-Gasteiz. Diplomada en infermeria, llicenciada en antropologia (UPV), Diplomada en estudis avançats en psicologia social (UPV). Infermera de nefrologia-hemodiàlisi i diàlisi peritoneal ambulatòria. Experiència docent vinculada a les matèries de fonaments d'infermeria i infermeria medicoquirúrgica.