Consulta els tutorials
Consells de la infermera
Menjar i beurepP@)
- Quan s’està en tractament amb antidiabètics, no s’ha d’estar més de tres hores sense prendre hidrats de carboni, encara que sigui en quantitats petites (fruita, suc, etc.). Si es tenen dificultats a l’hora de planificar la dieta, es pot demanar ajuda a la infermera
- S’ha de prendre la medicació abans o després dels àpats d’acord amb cada tipus d’antidiabètic, segons les recomanacions.
- Com que alguns antidiabètics poden causar hipoglucèmies, s’han de portar sempre hidrats de carboni simples o d’absorció ràpida (sobrets de sucre, suc, etc.).
- Atès que la ingesta de líquids és molt important quan es prenen antidiabètics, s’ha de beure diàriament almenys un litre d’aigua, així com seguir una dieta recomanada.
Alimentació i diabetis: recomanacions generals
- No s’ha de modificar el tractament amb antidiabètics si es pateixen quadres de trastorns gastrointestinals, com ara vòmits o diarrea. És important que es facin controls del nivell de glucosa a la sang i que es consulti amb l’equip de salut per establir el tractament adequat tan aviat com es pugui.
Diabetis: problemes de salut relacionats
- Durant el tractament amb metformina (que pertany al grup de les biguanides) és molt important prendre molts líquids per tal d’evitar efectes de la medicació no desitjats. Si es tenen vòmits o diarrea i no es poden prendre suficients líquids, cal posar-se en contacte amb la infermera.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Moure's i mantenir una postura corporal correcta pP@)
- Si teniu cetonúria, no s’ha de fer exercici físic, ja que aquest signe indica un mal control de la diabetis. És possible que calgui modificar les dosis dels antidiabètics o afegir algun fàrmac nou al tractament. Si es dóna aquest cas, s’ha de consultar amb l’equip de salut.
Diabetis: tractament
- És important que s’ajustin les dosis de medicació segons l’exercici físic que es fa. Si es tracta d’un exercici físic lleuger, n’hi ha prou d’augmentar els hidrats de carboni. Si, per contra, l’exercici físic és intens, cal disminuir les dosis d’antidiabètics. En cas que es canviïn les pautes de l’exercici físic, s’ha de consultar amb l’equip de salut.
Consells de salut: Activitat física i diabetis
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Moure's i mantenir una postura corporal correcta
Reposar i dormirpP@)
- Durant els dies festius, les vacances, etc., se solen modificar els hàbits i els horaris de descans i de dormir, per la qual cosa pot ser necessari fer modificacions en el tractament. Si es tenen dificultats per modificar l’horari d’àpats, exercici físic, descans i medicació en aquestes ocasions, es pot demanar ajuda a la infermera.
- Depenent del tipus i de la dosi d’antidiabètics que es prenguin i de la ingesta que s’hagi fet durant el sopar, es poden produir hipoglucèmies a la nit, mentre es dorm. Per tal d’evitar-ho, es pot prendre un aliment lleuger abans d’anar al llit.
Consells de salut: Alimentació en cada tipus de diabetis
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
EliminarpP@)
- S’han de vigilar els canvis en la quantitat d’orina. La poliúria (excreció d’orina per sobre de 2,5 litres al dia) és un signe d’hiperglucèmia (quantitat elevada de glucosa a la sang) o de falta de control de la diabetis. Si aquesta situació es produeix, és possible que calgui modificar les dosis d’antidiabètics o, fins i tot, afegir algun fàrmac nou al tractament. S’ha de consultar amb la infermera.
- És important informar-se sobre si s’ha d’interrompre el tractament en cas de no poder menjar per causa d’un procés gastrointestinal (vòmits i diarrea).
Consells de salut: Diabetis i malaltia intercurrent
- S’ha d’augmentar el nombre de controls de glucèmia en situacions com una infecció urinària, ja que les infeccions suposen per a l’organisme un canvi important i és possible que calgui modificar les dosis del tractament amb antidiabètics. És important que s’augmenti el nombre de controls per tal de modificar el tractament si és necessari.
- S’han de dur a terme controls d’orina amb certa freqüència. La presència de cossos cetònics a l’orina indica un mal control de la diabetis, la qual cosa significa que s’ha de modificar el tractament. Si es detecta això en els controls, s’ha de consultar amb la infermera.
Consells de salut: Diabetis control de la situació de salut
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Eliminar
Evitar perills i prevenir riscs pP@)
- S’ha de conèixer què són els antidiabètics i utilitzar el prospecte com a document de referència per fer-ne una administració correcta.
- S’ha de conèixer quin és el grup d’antidiabètics al qual pertany el tractament habitual que se segueix, per poder controlar tots els factors relacionats que assegurin la seva correcta utilització.
- S’han de controlar els efectes secundaris que s’associen al tipus d’antidiabètics que es prenen per tal d’evitar riscos.
- Si en els controls periòdics duts a terme es detecta que a una hora determinada es tenen nivells de glucèmia per sobre o per sota del nivell normal, s’ha de consultar amb la infermera per si cal ajustar el tractament o les hores en què es pren la medicació.
Diabetis: control de la situació de salut
- Atès que els antidiabètics estan contraindicats durant l’embaràs, si es planifica un embaràs, és necessari posar-se en contacte amb la infermera.
Consells de salut: Diabetis i embaràs
- S’ha d’augmentar el nombre de controls de glucèmia en situacions com una infecció urinària, ja que les infeccions comporten un canvi important per a l’organisme, i és possible que sigui necessari modificar les dosis del tractament amb antidiabètics. És important que s’augmenti el nombre de controls per tal de modificar el tractament en cas que sigui necessari d’acord amb el canvi.
Si conduïu habitualment:
En els viatges llargs, s’ha d’anar acompanyat, respectar els horaris dels àpats d’acord amb l’administració de la medicació i fer pauses cada hora.
- Si es viatja a països amb temperatures extremes, cal que els medicaments estiguin en llocs adients, és a dir, en llocs secs, ombrívols i que estiguin entorn els 20 a 25 graus centígrads.
- Quan es viatja, s’ha de portar sempre l’historial, el material d’autocontrol i la medicació.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-seP@)
- És important que es compleixin les hores dels àpats, del tractament i dels autocontrols a la feina.
- Si es planifica un viatge a llocs que tenen una hora diferent de la del lloc on es viu, s’han d’ajustar els àpats i els horaris de la medicació. Si s’ha de fer un vol llarg, s’ha de mantenir el rellotge a l’hora del lloc de sortida i fer els àpats i prendre la medicació d’acord amb aquesta hora. Es poden reprendre les dosis normals l’endemà, a l’hora del lloc d’arribada.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Tòpics i conductes erròniesP@)
No hi ha diabetis “bones” o “dolentes”. No és cert que la diabetis “bona” es tracti amb pastilles i que la “dolenta” es tracti amb insulina, sinó que cada persona necessita un tractament ajustat al seu cas.
El fet de seguir un tractament farmacològic (pastilles o injeccions) no elimina la necessitat de seguir una dieta i fer exercici físic. Tot i seguir un tractament farmacològic, s’ha de continuar cuidant la dieta i fent exercici físic. Les pastilles són un ajut, però és la persona que té diabetis qui té l’última paraula sobre el seu control.
Enllaços d'interès
Fonts d'interès general
- CDC Diabetes Public Health Resource
- Diabéticos.com
- Diabetis Juvenil
- Forumclínic
- Fundació Carrasco i Formiguera
- National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases
Associacions / Grups d'ajuda mútua
- American Association of Diabetes Educators
- Associació Americana de Diabetis
- Associació Catalana de Diabetis (ACD)
- Associació de Diabètics de Catalunya (ADC)
- Associació Catalana de Dietistes-Nutricionistes
- Canadian Diabetes Association
- European Association for Study of Diabetes (EASD)
- Federació de Diabètics Espanyols (FEDE)
- Fundació per a la Diabetis
- International Diabetes Federation
- Juvenile Diabetes Foundation International
- The Islet Foundation
Societats professionals
- Diabetes UK
- International Society for Pediatric and Adolescent Diabetes
- Societat Espanyola de Diabetis
- Societat Espanyola de Endocrinologia i Nutrició
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Asperheim MK. Farmacology: an introductory text.
9ª ed. Philadelphia: W.B. Saunders Company; 2002 - Beneit Montesinos JV, Velasco Martín JL. Farmacología y terapéutica clínica.
Madrid: Luzán; 1993 - Castells S, Hernández-Pérez M. Farmacología en enfermería.
Madrid: Harcourt; 2000 - Eric T, Herfindal & Dick R, Gourley. Textbook of therapeutics.
6ª ed. Baltimore (USA): Williams & Wilkins; 1996 - Farmacología Clínica. Jesús Flórez, Juan Antonio Armijo, Africa Mediavilla.
Ed Masson. - Florez J. y cols. Farmacología Humana.
4ª ed. Barcelona: Editorial Masson; 2003 - Googdman A., Goodman L.S., Gilman A. Las bases farmacológicas de la terapeútica.
(10ª ed). Madrid: Editorial McGraw-Hill-Interamericana; 2003 - Kee JLF, Hayes ER. Pharmacology: a Nursing Process Approach.
3ª ed. Philadelphia: W.B. Saunders Company; 2000 - Lewis S, Heitkemper M, Dirksen S. Enfermería Médico-Quirúrgica: Valoración y Cuidados de Problemas Clínicos.
6ª ed. Madrid: Mosby; 2004 - Montoro JB, Salgado A. Interacciones fármacos-alimentos.
Barcelona: Novartis; 1999 - Mosquera González JM, Galdos Anuncibay P. Farmacología clínica para enfermería.
3ª ed. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana; 2001 - Pradillo P, y cols. Farmacología en Enfermería.
Colección Enfermería S21 Madrid: DAE, S.L.; 2003 - Rang MP, Dale MM. Farmacología.
4ª ed. Madrid: Harcourt; 2000 - Vademecum Internacional. Especialidades Farmaceúticas y Biológicas. Productos y artículos de parafarmacia.
Métodos de diagnóstico.44ª ed. Madrid: MEDICOM; 2003 - Velasco A y cols. Farmacología fundamental.
Madrid; Editorial McGraw-Hill-Interamericana; 2003
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Alfredo Serrano Ruiz
Infermer de l’Hospital Universitari Puerta De Hierro Majadahonda, Madrid. Investigador principal d’un projecte multicèntric finançat pel Fons d’Investigació Sanitària de l’Institut de Salut Carlos III. Investigador col·laborador d’un projecte finançat per la Fundació d’Investigació de l’Hospital Universitari Puerta de Hierro Majadahonda. Té experiència com a investigador col·laborador en més de vint assajos clínics internacionals.
Mª Encarnación Pastor Santamaria
Diplomada en infermeria (UB). Postgrau en atenció i educació a les persones amb diabetis. Màster en infermeria de salut pública i comunitària. Postgrau Curs autoformatiu per a diplomats en Infermeria (CADI). Pel que fa a tabaquisme, ha treballat en el Programa d’Atenció Primària Sense Fum i com a responsable de consulta de deshabituació tabàquica.