Malaltia Psoriàsica , Problemes de salut

Consulta els tutorials

Autor/a

Infermera

Contingut patrocinat per:

Enllaços d'interès
Bibliografia
Com citar

Informació pràctica

Estructura i funció del cos humàF T G I
P @7 )

En el cas de la psoriasi, els sistemes que estan directament relacionats amb aquesta malaltia són:

La persona, home o dona, de qualsevol edat o condició, és un ésser multidimensional integrat, únic i singular, de necessitats característiques, capaç d’actuar deliberadament per aconseguir les metes que es proposa, assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i del seu propi benestar, i relacionar-se amb ell mateix i amb el seu ambient en la direcció que ha escollit.

La idea d’ésser multidimensional integrat inclou les dimensions biològica, psicològica, social i espiritual. Totes experimenten processos de desenvolupament i s’influencien mútuament. Cada una de les dimensions amb què es descriu la persona està relacionada permanentment i simultàniament amb les altres, i formen un tot en què cap es pot reduir o subordinar a l’altra, ni pot ser tinguda en compte de forma aïllada. Per tant, davant de qualsevol situació, la persona respon com un tot amb una afectació variable de les quatre dimensions. Cada dimensió comporta una sèrie de processos, alguns dels quals són automàtics o inconscients, i d’altres, en canvi, són controlats o intencionats.

Tenint sempre present aquest concepte de persona, i només amb finalitats didàctiques, es poden estudiar aïlladament les modificacions o alteracions d’alguns dels processos de la dimensió biofisiològica (estructura i funció del cos humà) en diverses situacions.

Com es manifestaF T G I
p P @7 )

La malaltia psoriàsica, tot i tenir un origen comú en el sistema immunitari, pot manifestar-se tant amb 1. Psoriasi cutània, 2. Artritis psoriàsica.

1. Psoriasi cutània

La psoriasi es caracteritza per les lesions que apareixen a la pell, lesions eritematoses, envermellides, engrossides i descamatives, i pot donar lloc a clivelles i fins i tot ferides. Aquestes lesions poden ser en gran nombre i petites, o bé poques però de gran extensió. Apareixen a causa de la inflamació del teixit i l’excés de proliferació de queratinòcits o cèl·lules de la pell, que en condicions normals s’haurien de renovar cada 28-30 dies i en aquesta situació ho fan cada 4 dies. Això provoca que les cèl·lules noves pugin massa ràpid i s'acumulin a la superfície, aquest fenomen dona lloc a l’aparició de les lesions descamatives Pot aparèixer en qualsevol zona del cos, des de genolls, colzes i cuir cabellut, que són les zones més comunes, a parpelles, boca, llavis, zones de plecs, genitals, etc. Qualsevol zona és susceptible de desenvolupar lesions psoriàsiques.

La psoriasi cutània, a part de les lesions, també es manifesta en molts casos amb pruïja o picor, ja sigui en les pròpies lesions, com en la pell sana. La picor o pruïja és la sensació de formigueig o irritació a la pell que provoca un desig de gratar-se, com a resposta del sistema nerviós central a l’agressió que pateix la mateixa cèl·lula de la pell.

cuir cabellut: és molt comú en persones amb psoriasi, quasi la meitat en presenten. Pot aparèixer en forma de petites plaques fines amb lleu descamació fins a plaques gruixudes que ocupin fins al 100% de la superfície, fins i tot pot extralimitar-se per fora de la línia del cabell, en front, orelles i part posterior del coll. S’ha de diferenciar d’altres trastorns del cuir cabellut que també presenten descamació, com la dermatitis seborreica, on la descamació no és blanca platejada com en la psoriasi, sinó groguenca i greixosa. Quan no està associat a altres lesions del cos, es tracta habitualment de manera tòpica, amb xampús d’urea, d’àcid salicílic, quitrans i corticoides en funció de la gravetat d’aquesta. En el cas d’haver-hi picor poden usar-se xampús que contenen alguns principis actius específics o fins i tot tractar-ho amb medicaments antihistamínics receptats pel metge.
cara: és força comuna en les persones amb psoriasi presentar alguna lesió en celles, parpelles, zona entre el nas i el llavi superior o la línia del cabell, tot i que rarament hi ha casos en què sí que es presenta en gairebé tota la superfície facial. Pot confondre’s amb l’èczema i seria potser necessari realitzar una biòpsia. Malgrat això, existeix un tipus de tractament sense corticoides, específic per a l’èczema facial, que s’ha observat que té bons resultats per a la psoriasi en la cara. Són els anomenats inhibidors de la calcineurina. La pell de la cara és molt sensible i per aquest motiu s’ha d’anar en compte en utilitzar tractaments amb corticoides, o d’altres amb queratolítics o fins i tot fototeràpia. D’altra banda, s’ha de tenir cura a l’hora d’aplicar els tractaments de no irritar els ulls.

parpelles: les lesions descamatives es donen sobretot a la part superior de les parpelles superiors, i en poden provocar la inflamació, fins i tot irritació del globus ocular pel frec. Normalment es tracta amb pomades que no continguin corticoides, ja que és una zona amb una pell molt sensible als seus efectes secundaris. Si s’utilitzessin sense control mèdic, podrien provocar a la llarga glaucoma o cataractes. Una bona opció terapèutica poden ser els inhibidors de la calcineurina, tractaments sense corticoides, específics per l’èczema facial. Tant aquest tipus de tractament com els que porten corticoides, requeriran d’un control mèdic. També es pot necessitar l’ús de pomades antibiòtiques i cremes hidratants oculars si hi ha lesió a causa de la inflamació de la parpella.
orelles: és força comuna i no presenta gravetat més enllà de vigilar que les escates de pell que es desprenen no s’acumulin a l’interior de l’oïda externa; això podria provocar infecció o taps. Aquestes lesions mai apareixen a l’oïda interna. S’hi aplicarà el mateix tractament que a la cara, vigilant de no aplicar-lo a l’interior de l’orella, només al pavelló auditiu.
voltant de la boca i nas: les lesions que apareixen al voltant dels llavis o del nas, es tractarien amb els inhibidors de la calcineurina o amb corticoides de molt baixa potència, com la hidrocortisona 1%.
interior de la boca, genives, llavis i llengua: és molt rara l’aparició de lesions en aquestes localitzacions i, en cas de produir-se, donarien molèsties a l’hora de mastegar i deglutir l’aliment. Si es donés el cas, es tractaria amb corticoides tòpics.

mans i peus: l’aparició de psoriasi en mans i peus pot localitzar-se al dors de les mans i dels peus o al palmell i la planta. En el primer cas, la que afecta el dors de mans i peus, sol ser en plaques o en gotes, que es tractaria amb medicaments tòpics amb corticoides o sense, però la que afecta els palmells i plantes és menys comuna però més resistent a qualsevol tractament. La psoriasi en palmells i plantes sol ser de tipus pustulosa en la majoria del casos; presenta butllofes, clivelles i inflamació de tot el teixit, i provoca ferides i certa incapacitat. Sol tractar-se amb tòpics que ajudin a desprendre les cèl·lules de la pell acumulades, com l’àcid salicílic, amb anàlegs de la vitamina D per disminuir la proliferació cel·lular, i amb corticoides tòpics per disminuir la inflamació, així com amb cremes hidratants. Si persisteix es pot aplicar fototeràpia i fins i tot medicaments sistèmics clàssics, com retinoides i metotrexat, o medicaments sistèmics biològics.
ungles: les lesions més o menys importants en ungles són força comunes amb persones amb psoriasi, en un 50% dels casos, i més comuna en persones amb artritis psoriàsica, en un 80%. Normalment hi apareixen petits senyals amb canvis de coloració groc-marronós, relleu o fins i tot que s’engrosseixin i que se separin de la pell. El tractament és complicat, ja que les substàncies tòpiques no aconsegueixen penetrar l’ungla. S’han utilitzat esmalts, injeccions per aplicar corticoides sota l’ungla, sense resultats gaire clars, i també fototeràpia. En casos molt greus es realitza cirurgia per extreure l’ungla afectada i se substitueix per ungles de porcellana. Si s’hi observa onicomicosis associada, infecció per fongs de l’ungla, s’hi aplicaran antifúngics.
genitals: no és un tipus de psoriasi gaire habitual, a vegades apareix com a psoriasi en plaques blanquinoses i descamatives, o com a tipus inversa, on les lesions es presenten amb la pell envermellida, fina i humida, fins i tot pot presentar clivelles. Produeixen picors i engrossiment de la pell. Normalment afecta la part més externa, no sol afectar les mucoses. Es pot donar en el pubis, tant en la vulva com en el penis i escrot, part alta dels malucs, natges, plecs dels engonals i en la zona perineal. Pot anar associada a infecció per fongs. És una zona que respon força bé al tractament, però s’ha de fer amb molta cura, ja que la pell és molt sensible als efectes secundaris. Se sol tractar amb substàncies tòpiques, sobretot corticoesteroides, i amb fototeràpia, a part d’olis i cremes hidratants específiques per a aquesta zona.

Infografia Zones Psoriasi

Pots descarregar-te la infografia aquí.

2. Artritis psoriàsica

L’artritis psoriàsica es manifesta amb la inflamació, envermelliment, dolor i entumiment de les articulacions, a causa de la inflamació del teixit articular, fet que en provoca la degeneració permanent. Aquest fet acabarà provocant amb el temps una deformació de l’articulació i una pèrdua de mobilitat i funcionalitat. També apareixen altres símptomes com fatiga generalitzada, rigidesa articular matutina o de repòs, canvis de coloració i forma de les ungles, i envermelliment d’un o ambdós ulls, semblant al que produeix una conjuntivitis.

Segons la localització de l’afectació donarà lloc a:

Espondilitis: afectació de les articulacions intervertebrals. Sol donar rigidesa de les vèrtebres cervicals i lumbars, i també de l’articulació sacroilíaca entre la columna vertebral i els malucs.
Entesitis: és la inflamació de la zona de l’os on s’insereixen els tendons, músculs o lligaments, i sol donar molèsties en la planta del peus, el tendó d’Aquil·les, costelles, vertebres i la pelvis. Això es un fet diferencial de l’artritis psoriàsica. Aquesta pot portar a la fibrosi o calcificació del teixits de la zona afectada.
Sinovitis: inflamació de les membranes sinovials que envolten les articulacions. Aquestes membranes en condicions normals produeixen el líquid sinovial que reduirà la fricció entre els cartílags i altres teixits articulars. En el cas de l’artritis psoriàsica estaran inflamades i hi haurà un augment de líquid sinovial. Els símptomes més freqüents són la inflor de l'articulació i l'increment de la temperatura articular.
Tenosinovitis: inflamació del revestiment de la beina, les membranes que envolten un tendó.
Tendinopaties: afectació de les estructures fibroses que uneixen el múscul amb l’os.
Periostitis: inflamació de la capa més externa de l’os.
Osteïtis: inflamació dels ossos.
Sacroiliïtis: inflamació de l’articulació on s’uneixen la columna vertebral i la pelvis.
Dactilitis o “dits de salsitxa”: inflamació parcial o total d’un dit, normalment del peu. Això passa de manera asimètrica i és també un fet diferencial de l’artritis psoriàsica.

Tots aquests símptomes es tractaran amb antiinflamatoris específics i amb medicaments sistèmics clàssics i sistèmics biològics per evitar la inflamació i, a la llarga, la pèrdua de funcionalitat de l’articulació afectada.

p Llegir més...

Com es diagnosticaF T G I
P @7 )

La psoriasi cutània sol ser diagnosticada a partir de la presentació clínica de les lesions, ja sigui per part d’un dermatòleg preferiblement o d’un metge de capçalera. Aquest diagnòstic es faria a partir de l’exploració de les lesions, l’aspecte, la mida, el color i grossor; la presència o no de picor i calor, i si existeixen familiars amb diagnòstic de psoriasi o, si més no, amb lesions que poguessin ser-ho. Per exemple, per fer un diagnòstic diferencial amb l’èczema es tindria en compte que en les lesions causades per la psoriasi hi hagués inflamació i engrossiment mentre que en l’èczema, no.

Alguns dels mètodes que s'utilitzen per mesurar el grau de severitat de l'afectació de la malaltia psoriàsica a la pell són el BSA o Body Surfase Area, PASI o "Psoriasis Area Severity Index" i DLQI o "Dermatology Life Quality Index".

Per corroborar aquest diagnòstic es podria realitzar una biòpsia de la lesió.

Pel que fa a l’artritis psoriàsica, quan una persona amb psoriasi o sense presenta dolor, envermelliment i entumiment d’alguna o diverses articulacions, el metge i, més concretament el reumatòleg, pot fer un diagnòstic d’artritis psoriàsica a partir de la valoració física, la història clínica i familiar per determinar possibles antecedents de psoriasi i descartar altres malalties reumatològiques. També s’utilitzaran proves diagnòstiques com analítica de sang, ressonància magnètica i radiografies. És important fer un diagnòstic diferencial amb altres malalties reumatològiques com l’artritis reumatoide i la gota.

La detecció precoç jugarà un paper molt important en l’evolució de l’artritis psoriàsica; hi ha estudis que demostren que el fet de retardar més de 6 mesos un tractament adequat, pot arribar a provocar danys permanents en les articulacions i disminuir de manera important la qualitat de vida de la persona afectada.

Alguns dels estudis diagnòstics més habituals són:

Anàlisi de sang, en què es determinaran els diferents marcadors sanguinis que indicaran la presència d’un procés inflamatori.
Biòpsia, a partir de l’extracció d’un mica de teixit cutani que serà observat al microscopi i es podrà determinar si es tracta d’una lesió psoriàsica.
Ecografia; cada cop més s’està utilitzant l’ecografia cutània per detectar diferències en el teixit i poder així determinar si existeix inflamació a causa de la psoriasi.

Quan una persona presenta qualsevol de les formes de la malaltia psoriàsica, és important que tant el metge de capçalera com el dermatòleg i el reumatòleg, així com la infermera i d’altres professionals de la salut que es requereixin, treballin junts per optimitzar els tractaments i millorar la qualitat de vida de la persona que les pateix.

TractamentF T G I
p P @7 )

La malaltia psoriàsica és un trastorn de salut d'afectació sistèmica, afecta diferents parts del cos, la pell, articulacions, ungles, i predisposa a altres trastorns de salut com l'obesitat, hipertensió, dislipèmia, diabetis, malaltia cardiovascular i malaltia inflamatòria intestinal, a més de tenir un gran impacte en la salut mental i la qualitat de vida de la persona, augmentant el risc de patir ansietat o depressió.

Quan una persona presenta qualsevol d'aquestes formes de la malaltia psoriàsica, és important que tots els professionals de la salut: el metge de capçalera, dermatòleg i reumatòleg, així com la infermera i d'altres professionals que es requereixin, treballin junts per optimitzar els tractaments i millorar la seva qualitat de vida.

El diagnòstic precoç i el tractament o teràpia individualitzada i adequada evitarà o frenarà l'evolució del trastorn cap a estadis de disfuncionalitat o discapacitat, i reduirà l'estigma d'aquests i l'impacte en l'autoestima.

La malaltia psoriàsica és un trastorn de salut crònic, la qual cosa vol dir que no té cura però amb un ventall de tractaments, que poden ser pautats per separat o en combinació, pot controlar-se i, fins i tot, arribar a blanquejar-se. Dit d’una altra manera, arribar a fer desaparèixer les lesions en el cas de la psoriasi cutània i les molèsties articulars en el cas de l’artritis psoriàsica durant llargs períodes de temps.

El tractament de la psoriasi cutània dependrà de la gravetat i l’extensió de les lesions, i també la repercussió d’aquestes en la vida de la persona. Si les lesions són limitades i no afecten de manera important la qualitat de vida de la persona, possiblement s’utilitzarà un tractament tòpic. Si l’extensió de les lesions és gran o n’hi ha a diverses zones del cos, es podria realitzar fototeràpia. Si existeix una limitació o afectació en la vida de la persona, es poden utilitzar tractaments sistèmics clàssics, tractaments sistèmics biològics o biosimilars.

En el cas de l’artritis psoriàsica, inicialment, s’utilitzaran antiinflamatoris fins a determinar la gravetat del trastorn, i posteriorment, però sense retardar-ne gaire l’inici, s’hauria de prescriure un tractament específic per evitar la degeneració i dany permanent de l’articulació.

1. Tractaments tòpics; 2. Fototeràpia; 3. Tractaments Sistèmics (Clàssics, Biològics, Biosimilars)

1. Tractaments tòpics

Què són? Són medicaments que s’utilitzen per via tòpica, aplicant-los directament sobre la pell. Generalment solen ser el primer recurs terapèutic un cop diagnosticada la psoriasi cutània, sempre que aquesta no sigui severa on podran utilitzar-se en combinació amb altres medicaments. Aquests tenen diferents objectius en el tractament, com hidratar, evitar la proliferació cel·lular i la inflamació. Per aquest motiu els principis actius variaran entre uns i altres, diferenciant-se sobretot per si contenen corticoides o no.

Quan estan recomanats? És el tractament prescrit inicialment a les persones amb psoriasi lleu o moderada, i de petita extensió, en combinació amb altres tractaments per psoriasi moderada o greu.

Com s’administren? S’utilitzen per via tòpica. Això vol dir, aplicant-los directament sobre la pell, ja sigui en forma de pomada, ungüent, locions, olis, escumes, xampús, gels, laques, etc. Alguns necessiten control mèdic i, per tant, es dispensen amb recepta. Altres, en canvi, són de venda lliure en farmàcies però requeriran seguir les recomanacions d’aplicació del fabricant i comentar-ne l’aplicació amb el dermatòleg. Els temps de tractament variaran segons cadascun. Hi ha moltes persones amb psoriasis lleus que alternen aquests tipus de tractament sense necessitar mai fer-ne ús d’altres.

Quins són?

Sense corticoides

Àcid salicílic: se sol vendre en farmàcies sense necessitat de recepta mèdica. És un queratolític, per tant, actua fent un efecte “píling” sobre les plaques, ajuda a desprendre les cèl·lules més superficials de les plaques, disminuint-ne així el grossor.

Possibles efectes secundaris:
- Irritació de la pell si s’aplica en grans extensions.
- Debilitat del cabell si s’aplica al cuir cabellut.
Quitrà d’Hulla: se sol vendre en farmàcies sense necessitat de recepta mèdica És un derivat del carbó de la fusta del ginebre, del pi, etc. És un remei molt comunament utilitzat per a la psoriasi des de fa molt de temps. Frena ràpidament la proliferació de les cèl·lules i disminueix paulatinament la inflamació, la picor i la descamació.

Desaconsellat per a persones amb: Història clínica i familiar de melanoma o càncer de pell.

Possibles efectes secundaris:

Irritació i envermelliment de la pell. En aquest cas s’hauria d’aplicar primer una crema hidratant.
Fotosensibilitat de la pell. Això es produeix quan la pell es torna més sensible als rajos del sol, fins i tot a la mínima exposició.
Si bé en concentracions molt elevades, alguns derivats dels quitrans poden provocar càncer de pell, la FDA (Food and Drugs Administration, que és l’organisme de control d’aliments i medicaments dels EUA) sosté que els productes que en contenen entre el 0,5 i el 5% són segurs i no hi ha evidència del risc de càncer de pell. Tot i això, a partir de concentracions d’un 0,5% l’advertència ha de ser en l’envàs.

Inconvenients

Olor i color desagradables.
Pot tacar la roba i els cabells que hi estiguin en contacte.

Recomanacions:

És important aplicar protecció solar fins a 24 hores després de fer-ne ús si hi haurà exposició encara que sigui mínima.

Anàlegs de la vitamina D3: Són derivats sintètics o naturals de la vitamina D3, que actuen frenant la proliferació cel·lular i l’envermelliment, i tenen un efecte antiinflamatori. S’utilitza en les persones amb psoriasi en plaques o en gotes lleu o moderada, però no s’aconsella si hi ha una gran extensió del cos afectat. Es ven amb recepta mèdica i es pot trobar en forma de pomada de solució, en aquests cas per a cuir cabellut. Es millora l’eficàcia del tractament si aquests són combinats amb corticoides tòpics.

Quins son?
- Calcitriol (Silkis®)
- Tacalcitriol (Bonalfa®)
- Calcipotriol (Daivonex®)

Desaconsellat per a persones amb:

Hipersensibilitat a aquesta substància.

Possibles efectes secundaris:

Irritació de la pell, picor i cremor.
Fotosensibilitat de la pell. La pell es torna més sensible als rajos del sol, fins i tot a la mínima exposició.
Canvis en el metabolisme del calci, en dosis molt elevades i casos molt aïllats.
Descamació, erupció, dermatitis i empitjorament de la psoriasi en casos aïllats.

Tazarotè (Zorac®): : és un retinoide, és, per tant, un derivat de la vitamina A i actua frenant el creixement cel·lular i té efecte antiinflamatori. Sol utilitzar-se en persones amb psoriasi lleu en plaques i dona bon resultat en combinació amb altres tractaments tòpics, com els corticoides, i anàlegs de la vitamina D.

Possibles efectes secundaris:

Irritació i envermelliment intens de la pell.
Fotosensibilitat de la pell. Es produeix quan la pell es torna més sensible als rajos del sol, fins i tot a la mínima exposició.

Recomanacions:

Cal utilitzar una crema amb factor de protecció solar mínim 50 després de fer-ne ús.

Antralina: És un derivat sintètic d’una substància que s’extreu de l’arbre araroba d’origen sud-americà. Té un efecte antiinflamatori i actua frenant el creixement de les cèl·lules. S’utilitza en les persones amb psoriasi lleu i moderada. És un dels tractaments més antics per a la psoriasi. No s´han observat efectes secundaris a llarg termini. Té bons resultats en combinació amb la fototeràpia.

Possibles efectes secundaris:

Irritació de la pell.

Inconvenients:

Pot tacar els cabells i la roba que hi està en contacte.
No es pot utilitzar en la cara ni en els genitals.

Tacrólimus (Protopic ®) i Pimecrólimus (Elidel® i Rizan®): són medicaments inhibidors de la calcineurina, una proteïna activadora d'un tipus de cèl·lules del sistema immunitari, que intervindran en la resposta inflamatòria en la pell produint un efecte antiinflamatori. S'utilitzen en persones amb psoriasi a la cara i zones de pell sensible.

Possibles efectes secundaris:

Irritació i envermelliment de la pell.
Picor.

Altres substàncies que poden ser beneficioses per a les persones amb psoriasi cutània són:
- Queratinolítics. Són substàncies que ajuden a desprendre les cèl·lules de pell acumulada. Eviten la formació de clivelles i afavoreixen la penetració d’altres principis actius: urea i altres àcids orgànics com l’àcid làctic i els hidroxiàcid.
- Suavitzants de la pell: cremes a base d’àloe vera, jojoba, piritiona de zinc, capsaïcina, vinagre de poma.
- Hidratants de la pell: olis vegetals d’ametlles, argània i mantega de karité.
- Antipruriginosos (calmen la picor): calamina, canfor, clorhidrat de difenhidramina, benzocaïna, mentol, farina de civada, sals d’Epson i sals del mar Mort.

Amb corticoides:

Són derivats sintètics de les hormones segregades per les glàndules suprarenals que, entre les seves funcions, hi ha la de regular la resposta inflamatòria disminuint l’activitat del sistema immunitari a la pell. També frenen la proliferació cel·lular i disminueixen l’envermelliment de la zona. N'hi ha de diverses marques comercials. Aquests són classificats segons la seva potència d’acció, i es prescriuran uns o altres en funció de la gravetat i la resistència de les plaques. Es venen amb recepta mèdica i els podem trobar en una multitud de formes de presentació: gel, crema, pomada, etc.

Tipus de corticoides de menys a més potència:

Baixa potència: Hidrocortisona (Lactisona 1%®, Calmiox 0,5%®), Hidrocortisona acetat (Dermosa-Hidrocortisona 1%®, Hidrocisdin 0,5%®) i Prednisolona.
Potència moderada: Clobetasona butirat (Emovate®), Fluorometolona, triamcinolona acetònid i hidrocortisona buteprat (Nutrasona®).
Potència alta: Beclometasona dipropionat (Menaderm Simple®), Betametasona dipropionat (Diproderm®) i valerat (Betnovate®, Celecrem®, Cortitape®), Diflorasona diacetat (Murode®), Diflucortolona valerat (Claral®), Flucinolona acetònid (Fluocid Forte®, Gelidina®, Synalar®, Synalar Gamma®), Fluocinónida (Novoter®), Fluocortolona (Ultralan M®), Fluticasona propionato (Cutivate®, Flunutrac®, Fluticrem®), Hidrocortisona aceponato (Suniderma®), Metilprednisolona aceponato (Adventan®, Lexxema®), Mometasona furoato (Elocom®, Konex®EFG, Mometasona Abamed®, Mometasona Kern Pharma®, Mometasona Korhispana®, Mometasona Mede®, Mometasona Tarbis®, Monovo®), Prednicarbato (Peitel®, Batmen®) .
Potència molt alta: Clobetasol propionat (Clarelux®, Clobex®, Clobisdin®, Clovate®, Decloban®)

Existeixen alguns productes tòpics que combinen medicament amb diferentes accions terapeutiques amb corticoides, per exemple:
- Amb corticoides de potencia alta:
  - Beclometasona dipropionato + clioquinol (Menaderm Clio®): combinat amb un antiseptic
  - Beclometasona dipropionato + neomicina (Menaderm Neomicina®): combinat amb un antibiòtic
  - Betametasona dipropionato + calcipotriol (Daivobet® pomada, Daivobet® gel, Enstilar® espuma): combinat amb un derivat sintètic de la vitamina D
  - Betametasona dipropionato + clotrimazol (Beta Micoter®): combinat amb un antifúngic.
  - Betametasona dipropionato + gentamicina (Diprogenta®): combinat amb un antibiòtic.
  - Betametasona dipropionato + ácido salicílico (Diprosalic® solució cutania, Diprosalic® pomada).
  - Betametasona valerato + fluocinolona acetónido (Alergical® Crema®): combinat amb un antibiòtic.
  - Betametasona valerato + gentamicina sulfato (Celestoderm®): combinat amb un antibiòtic i un antifúngic
  - Betametasona valerato + gentamicina sulfato + clioquinol + tolnaftato (Cuatrocrem®)
  - Betametasona valerato + ácido fusídico (Fucibet®): combinat amb un antibiòtic.
  - Mometasona + salicílico (Elocom Plus®): combinat amb un producte queratolític (elimina les cèl·lules de la descamació)
- Amb corticoides de potencia moderada:
  - Fluorometolona + urea + bronopol (Solubalm®): combinat a un producte hidratant i a un antimicrobià
  - Triamcinolona acetónido + framicetina (Aldoderma®): combinat amb un antibiòtic.
  - Triamcinolona acetónido + centella (Cemalyt®): combinat a un producte cicatritzant.
  - Triamcinolona acetónido + gentamicina sulfato, nistatina (Interderm® Crema): combinat amb un antibiòtic i un antifúngic
  - Triamcinolona acetónido + neomicina sulfato + nistatina (Positon®): combinat amb un antibiòtic i un antifúngic.
- Amb Corticoides de baixa potencia:
  - Hidrocortisona + miconazol (Brentan®): combinat amb un antifúngic.
  - Hidrocortisona + cloranfenicol (Cortison Chemicetina®): combinat amb un antibiòtic.
  - Hidrocortisona + neomicina + bacitracina (Dermo Hubber® Pomada): combinat amb dos antibiòtics.
  - Hidrocortisona + propanocaína (Detramax®): combinat a un anestèsic local.
  - Hidrocortisona + fusídico (Fucidine H®): combinat amb un antibiòtic.
  - Hidrocortisona + oxitetraciclina (Terracortril® Pomada): combinat amb un antibiòtic.
  - Hidrocortisona + neomicina (Tisuderma®): combinat amb un antibiòtic.
  - Hidrocortisona + aciclovir (Zoviduo®): associat a un antiviral.
  - Prednisolona + alantoína + aminoacridina + bálsamo del Perú (Antigrietum®): combinat amb tres productes calmants, antisèptics i antiinflamatoris.
Desaconsellat a persones amb hipersensibilitat a aquesta substància.

Possibles efectes secundaris:

Aprimament, envermelliment i dany de la pell.
Canvis de pigmentació.
Fragilitat capil·lar: facilitat de produir-se blaus i visió de vasos sanguinis superficials dilatats.
Estries.
Si s’aplica en gran quantitat en grans extensions de la pell durant molt de temps, o amb la tècnica d’oclusió, o sigui, cobert per un apòsit oclusiu no transpirable o amb un material impermeable, com el plàstic o paper film, per augmentar-ne l’absorció, podrien ser absorbits en excés i penetrar en la circulació sanguínia, i fins i tot poden arribar a provocar alteracions hormonals greus. Tot i això és un fet poc probable.
Fotosensibilitat de la pell. Quan la pell es torna més sensible als rajos del sol, fins i tot a la mínima exposició.
Si s’utilitzen de manera inadequada durant molt de temps podrien arribar a fer aparèixer acne, rosàcia, borrissol i dermatitis de contacte.
Si s’aplica inadequadament al voltant dels ulls podria arribar a provocar glaucoma i cataractes.
Si s’abandona el tractament de manera brusca, pot haver-hi un rebrot de la malaltia psoriàsica amb la reaparició de les lesions, fins i tot amb més intensitat i gravetat.

Recomanacions:

Cal utilitzar una crema amb factor de protecció solar mínim 50 després de fer-ne ús.
Per evitar el rebrot a l’hora de deixar tractaments de llarga durada, s’haurà de fer de manera paulatina.
No s’han de fer tractaments ininterrumputs de més d’un mes per evitar perdre’n l’efectivitat. Si es creu que això serà necessari, és preferible fer pauses o descansos.

2. Fototeràpia

Què és? És un tipus de tractament basat en l’exposició de la pell a la llum ultraviolada sota un estricte control mèdic del temps d’exposició i de les radiacions aplicades.

Com actua? La llum ultraviolada, ja sigui del sol o creada a partir d’uns focus especials, penetra a la pell i alenteix el creixement de les cèl·lules. També té un efecte regulador del sistema immunitari, ja que disminueix la producció de substàncies inflamatòries.

Quan està recomanada? És el tractament prescrit normalment a les persones amb psoriasi moderada, extensa o persistent, que no ha millorat amb tractaments tòpics.

Com s’administra? Es programa una quantitat de radiacions a una determinada longitud d’ona, a aplicar en diverses sessions i durant un temps concret que variarà en funció del tipus de psoriasi i sobretot del tipus de pell de la persona. També es tindrà en compte la història clínica de la persona, exposicions anteriors i antecedents clínics i familiars de trastorns dermatològics. Se sol aplicar en hospitals o centres mèdics especialitzats amb càmeres de cos sencer, a les més modernes la persona està en posició vertical, tot i que encara hi ha càmeres en què la persona ha d’estar en posició horitzontal. També s’utilitzen dispositius més petits amb els quals es poden aplicar les radiacions en zones concretes com peus i mans. Pot combinar-se amb altres tractaments, sobretot amb els tòpics i els sistèmics clàssics.

Quins tipus de rajos ultraviolats hi ha?

UVA i/o PUVA: els rajos ultraviolats A estan presents en la llum solar i en aquest cas seran recreats per càmeres especials. Els rajos UVA penetren fins a capes més profundes de la pell; per això, són efectius en lesions més gruixudes. Aquests per si sols són poc potents i efectius, és per això que sempre s’acompanyen de l’administració de psoralèn, un medicament que es pren per augmentar la fotosensibilitat de la pell; per aquest motiu s’anomena PUVA (Psoralèn + UVA). Aquest es pot prendre per via oral en pastilla o aplicat de forma tòpica a la pell, en gels o cremes si és en zones concretes com palmells o plantes, o si és per tractament de cos sencer, es fa en immersió en banyera normalment uns 20-30 minuts abans de l’exposició. Els PUVA se solen utilitzar en persones amb psoriasi en placa molt persistent, o psoriasi palmoplantar. Es sol administrar entre 20 i 25 sessions per aconseguir l'emblanquiment de la pell, es a dir, la completa eliminació de les lesions cutànies.
UVB: la llum ultraviolada B forma part de la llum solar, però en aquest cas es creada per uns focus especials. Els rajos UVB penetren només fins a les capes més superficials de la pell; per això, tan sols són efectius en lesions pocs gruixudes. Hi ha dos tipus d’UVB, el de banda ampla i el de banda estreta, segons l’alliberament de la radiació de les bombetes utilitzades. Els UVB de banda estreta són més utilitzats, ja que el seu efecte és més ràpid, i perdura més a llarg termini, i és menys acumulatiu pel que fa a la radiació, també és el que provoca menys cremades solar. S’aplica directament sobre la pell en cabines especialitzades en hospitals. Aquest tractament requereix d’un control estricte de radiacions i temps d’aplicació, en minuts i en sessions, segons la prescripció mèdica i la valoració continuada de la infermera. Pot combinar-se generalment amb els altres tractaments, per exemple, amb l’antralina i els quitrans. Se sol administrar entre 3 i 5 cops a la setmana; amb 20 o 30 sessions se sol aconseguir emblanquir la pell.
Làser excimer d’UVB de 308mm: és una variant dels UVB de banda estreta, amb la diferencia que s’aplica de manera dirigida selectivament a les lesions mitjançant la tècnica de làser. Això permetrà aplicar més energia en cada aplicació amb dosis inferiors de radiació acumulada, fet que disminuirà el temps de tractament.
Teràpia fotodinàmica: és una modalitat terapèutica en què s’utilitza una substància fotosensibilitzant, ja sigui en forma tòpica o oral, i una font de llum. És efectiva en persones amb plaques de psoriasi ben delimitades i és ben tolerada i sense efecte secundaris a llarg termini. A curt termini pot provocar molèsties o dolor en l’aplicació de la teràpia depenent de quina substància fotosensibilitzant s’ha utilitzat.

La fototeràpia en general, pel fet d’augmentar la fotosensibilitat està desaconsellat:

En persones amb antecedents personals o familiars de càncer de pell o melanoma.
En l'embaràs, lactància i nens de menys de 10 anys. Sobretot l'ús del psoralèn pels seus efectes teratogènics (alteracions en el desenvolupament del fetus).

Possibles efectes secundaris:

Envermelliment i picor, que es resoldrà disminuint el temps d’exposició.
En el cas de prendre psoralèn, pot provocar nàusees en un 20% dels casos.
Fotosensibilitat de la pell: la pell es torna més sensible als rajos del sol, fins i tot a la mínima exposició.

Recomanacions:

Cal precaució en la combinació del psoralèn amb altres tractaments que tinguin efectes fotosensibilitzants. També, en cas de prendre´s qualsevol tipus de medicament, cal comunicar-ho al professional de la salut, ja que n’hi ha que tenen efectes fotosensibilitzants i augmentarien el risc de cremada solar en qualsevol tipus de fototeràpia.
No s’ha de prendre el sol sense consultar-ho prèviament amb el dermatòleg.
Cal utilitzar una crema amb factor de protecció solar mínim 50 després de fer-ne ús.
No s’ha d’utilitzar la fototeràpia un cop blanquejada la pell per evitar l’acumulació innecessària de radiació.
Pot interaccionar amb nombrosos medicaments, provocant reaccions de fotosensibilitat en major o menor grau. Els que en donen en major freqüència són:
- Antiacneic: Isotretinoïna, àcid retinoic
- Antibiòtics: àcid nalidíxic, àcid pipemídic, demeclociclina, doxiciclina, sulfametoxazol, tetraciclina
- Antihipertensius: inhibidores de l'enzim convertidor de l'angiotensina
- Antiinflamatoris: aceclofenac, piroxicam
- Antineoplàstics; dacarbazina
- Antipsicòtic: clorpromazina, perfenazina, tioridazina
- Antipsoriàsics: metoxaleno, brea d'ulla
- Antiarrítmics: amiodarona
- Colesterolemiants: clofibrat
- Hipoglicemiants: clorpropamida, glimepirida, glipizida
Altres que podrien arribar a donar-ne són:
- Anestèsics: benzocaïna, dibucaïna, hexaclorofeno
- Ansiolítics: Alprazolam, clorazepat dipotàsic, diazepam, fenobarbital, zopiclona, zolpidem
- Antiacneic: peròxid de benzoïl
- Antiarrítmics: disopiramida
- Antibiòtics: azitromicina, clofazimina, dapsona, eritromicina, gentamicina, isoniazida, lincomicina, pirazinamida, trimetoprim
- Antidepressiu: amitriptilina, doxepina, fluoxetina, imipramina, maprotilina, nortriptilina, paroxetina, sertralina, tranilcipromina, trazodona, venlafaxina
- Antiepilèptics: àcid valproic, carbamazepina, felbamat, fenitoïna, gabapeptina, lamotrigina, topiramat, valpronamida
- Antifúngic: griseofulvina
- Antihipertensius: carvedilol, diltiazem, hidralazina, irbesartan, losartan, metildopa, minoxidil, nifedipino
- Antihistamínics: astemizol, cetirizina, ciproheptadina, clemastina, desclorfeniramina, difenhidramina, dimenhidrinato, doxilamina, ebastina, loratadina, mizolastina, prometazina, terfenadina
- Antiinflamatoris: àcid mefenàmic, diclofenac, ibuprofèn, indometacina, meloxicam, nabumetona, naproxèn
- Antiinflamatoris intestinals: mesalazina, sulfasalazina
- Antineoplàsics: bleomicina, fluoruracil, flutamida, metotrexat, procarbazina, verteporfina, vinblastina
- Antiparasitaris: cloroquina, mebendazol, mefloquina, pamoato de pirvinio, quinina, tiabendazol
- Antipsicòtic: clozapina, haloperidol, pimozida, quetiapina, risperidona
- Antipsoriàsics: metotrexat, tazaroteno, sulfasalazina
- Antireflux: cisaprida
- Antisèptic: clorexidina
- Antivírics: Interferó α, ritonavir, ribavirina
- Colesterolemiants: atorvastatina, cerivastatina, genfibrocilo, lovastatina, pravastatina, simvastatina
- Diürètics: acetazolamida, amilorida, clortalidona, furosemida, hidroclorotiazida, indapamida
- Hormones sexuals: algestrona, desogestrel, estradiol, etinilestradiol, etonorgestrel, gestodeno, levonorgestrel
- Laxant: bisacodilo
- Protector gàstric: omeprazol

3. Tractaments Sistèmics

3.1 No biològics (tractaments sistèmics clàssics i Fàrmacs Antireumàtics Modificadors de la Malaltia (FAMEs)

Què són? Medicaments que actuen reduint o inhibint la inflamació de diferents maneres, actuant en el sistema immunològic i, per tant, en tot el cos. En dermatologia s’anomenen “tractaments sistèmics clàssics” i en reumatologia s’anomenen FAMM.

Quan estan recomanats? És el tractament habitualment prescrit a les persones amb psoriasi o artritis moderada o greu i que no han respost als tractaments tòpics o a la fototeràpia.

Com s’administren? Solen administrar-se per via oral en pastilles (acitretina, ciclosporina, metotrexat, apremilast, etc.) o mitjançant una injecció intramuscular o subcutània en les extremitats o l’abdomen (metotrexat).

Quins són els més habituals?

Acitretina (Neotigasón®, Acitretina IFC®): és una forma sintètica de la vitamina A que s’administra únicament en pastilles i que actua controlant la velocitat a què es multipliquen les cèl·lules. Està indicat només en psoriàsi cutània, sobretot en l’eritrodèrmica, pustulosa, palmoplantar, i en plaques. Se sol prendre fins que les lesions no han desaparegut significativament; si tornen a aparèixer, pot tornar-se a prendre, sempre sota supervisió mèdica. L’inici de la seva acció sol ser lent, cap a les 8 o 16 setmanes es comencen a veure les millores, i pot haver-hi un empitjorament puntual. Pot prendre’s fins a 6 mesos per obtenir el màxim efecte. És el tractament menys efectiu però més segur. En ocasions es combina amb el tractament amb fototeràpia o amb medicaments biològics, o a vegades de manera rotativa alternant-lo amb altres medicaments sistèmics.

Se’n desaconsella l’administració a persones amb:

Hipersensibilitat coneguda al medicament.
Embaràs i lactància. Pot comportar malformacions en el fetus i és per això que s’ha d’evitar l’embaràs en dones en edat fèrtil, fins i tot 3 anys després de fer el tractament, i s’hauria de valorar la presa d’anticonceptius durant aquest termini. En el cas dels homes, s’hauria de comentar amb el metge el desig de ser pare, ja que s’han trobat petites quantitats del medicament en el semen.
Malaltia hepàtica o renal.
Nivells elevats de triglicèrids.
Al·lèrgia als retinoides o derivats de la vitamina A.

Possibles efectes secundaris:

Sequedat de pell, llavis i boca.
Canvis en l’aspecte de les ungles.
Manca de llàgrimes i per tant sequedat dels ulls, i disminució de la visió nocturna.
Debilitat i lleugera caiguda del cabell.
Sagnat de genives i nasal.
Sensibilitat a la llum del sol.
Canvis en els nivells de greixos i en els valors hepàtics en sang.
Cefalees.
Molèsties articulars.
Depressió.
Efectes teratogènics, dit d’una altra manera, malformacions en el fetus.

Recomanacions:

No es pot donar sang durant el tractament i fins a 3 anys després de finalitzar-lo.
No es poden prendre suplements en vitamina A ni derivats durant el tractament, ja que en ser una vitamina que no s’elimina fàcilment, es podrien superar les dosis recomanades i provocar efectes tòxics acumulatius.
És un medicament hepatotòxic, és a dir, que en ús perllongat pot provocar lesions al fetge; perill que augmenta amb la presa d’alcohol si es fa durant el tractament. En el cas de dones en edat fèrtil haurien d’abstenir-se de prendre alcohol fins a 2 mesos després de la retirada del medicament, ja que aquest prolonga els efectes adversos teratogènics en el cas d’embaràs, és a dir, de risc de malformacions fetals.
Durant el tractament, no s’hauria de combinar amb medicaments com la fenitoïna (indicada pel tractament de l’epilèpsia), ja que pot augmentar els nivells de fenitoïna en sang i poden arribar a superar els límits recomanats; el metotexat, ja que augmenta el risc d’hepatitis i la tetraciclina (antibiòtic) ja que podria augmentar la pressió intracraneal.

Ciclosporina (Sandimmun Neoral®): és un medicament immunosupressor, dels anomenats “fàrmacs antireumàtics modificadors de la malaltia” que inicialment es recomanava a persones a qui s’havia fet un transplantament perquè no fessin un rebuig de l’òrgan trasplantat. Va ser al 1997 que es va aprovar per al tractament de la psoriasi i artritis psoriàsica. Actua deprimint el sistema immunitari i alentint així el creixement cel·lular. Es pren per via oral en forma de pastilles o en líquid. Les millores poden començar a aparèixer a partir de les dues setmanes, però no és fins als 3 o 4 mesos que no s’assoleix el màxim efecte, i es recomana no prendre’l més d’un any. Té una gran eficàcia en les lesions cutànies o de la pell, però poca en les articulars. Es pot prendre en combinació amb tractaments tòpics, es a dir, d’aplicació i efecte terapèutic en la pell.

Se’n desaconsella l’administració a persones amb:

Hipersensibilitat coneguda al medicament.
Sistema immunitari deprimit.
Alteracions renals.
Hipertensió arterial.
Càncer o història clínica de càncer.
Gota.
Embaràs i lactància.
Tractament amb radioteràpia.

Possibles efectes secundaris:

Alteracions de la pressió arterial.
Disminució de la funció renal.
Augment del colesterol en sang.
Augment del creixement de borrissol.
Sensació de formigueig en braços i cames.
Sensibilitat cutània.
Símptomes gripals.
Molèsties abdominals.
Cansament.
Molèsties articulars.

Recomanacions:

Tendeix a elevar la tensió arterial, per la qual cosa cal controlar-la.
Pot alterar l’eficàcia de les vacunes si s’administren durant el tractament.
Interacciona amb diversos medicaments com alguns antibiòtics, antiinflamatoris, antifúngics, anticonvulsius, entre d’altres. També amb algunes plantes en tractaments amb fitoteràpia.

Metotrexat (Metotrexato Wyeth®, Metotrexato Cipla®, Metoject®, Quinux®, Bertanel®, Nordimet®, Metotrexato Lederle®, Glofer® ): és un medicament, dels anomenats “fàrmacs antireumàtics modificadors de la malaltia” que intervé en el metabolisme alentint la proliferació cel·lular i deprimint el sistema immunitari. Inicialment, en la dècada dels 50, s’utilitzava en el tractament del càncer, i a partir dels 70 es va aprovar el seu ús en la psoriasi i artritis psoriàsica severa i d’altres trastorns autoimmunes. Se sol prendre un cop per setmana, per via oral o amb injeccions. La dosi pot augmentar-se o disminuir-se en funció de com evolucionen les lesions i quan s’han resolt, se’n disminueix la dosi fins a deixar de prendre’l completament. És efectiu tant en les lesions cutànies com en les articulars. En l’artritis psoriàsica s’ha observat que és efectiu en lesions d’articulacios en les extremitats, no ho és en lesions de la columna vertebral, ni l’entesitis ni la dactilitis. El seu efecte màxim s’observa entre les 3 i 6 setmanes i requereix de control mèdic exhaustiu dels possibles efectes secundaris. Pot combinar-se amb tractaments biològics, tòpics o fototeràpia.

Se’n desaconsella l’administració a persones amb:

Hipersensibilitat coneguda al medicament.
Problemes hepàtics.
Alteracions renals.
Alcoholisme.
Sistema immunitari compromès.
Infecció activa.
Embaràs i lactància. S’hauria d’evitar l’embaràs fins a 6 mesos després de l’última dosi per a qualsevol dels membres de la parella.
Úlcera gastrointestinal.
Trastorns sanguinis, de medul·la òssia, anèmia o disminució de glòbuls vermells o plaquetes.

Possibles efectes secundaris:

Nàusees i vòmits.
Cansament.
Insomni.
Cefalees.
Febre.
Calfreds.
Diarrees.
Fotosensibilitat.
Debilitat en el cabell.
Cremor en les lesions.
Alteracions hepàtiques reversibles, tot i que són poc comuns i en tractaments de llarga durada.
Rarament, i en tractaments de llarga durada, pot donar algun tipus de càncer com limfoma.
Infeccions de repetició.

Recomanacions:

És necessari fer regularment anàlisis sanguinis per controlar el nivell de medicament en sang i el recompte de glòbuls vermells i blancs, així com la funció hepàtica i renal.
S’ha d’evitar l’embaràs fins a 4 mesos després del tractament. En el cas dels homes que vulguin ser pares, haurien d’esperar fins a 3 mesos.
No es pot prendre alcohol durant el tractament ja que és un medicament hepatotòxic i el seu ús perllongat pot provocar lesions hepàtiques, perill que augmenta amb la presa d’alcohol.
S’ha de suplementar amb àcid fòlic durant el tractament, ja que hi haurà una disminució del metabolisme.
Pot interaccionar amb nombrosos medicaments, entre els quals es troben antiinflamatoris no esteroidals, com l’àcid acetil salicílic i l’ibuprofèn; antibiòtics com la penicil·lina i l’amoxicil·lina o protectors gàstrics, com l’omeprazol.

Apremilast (Otezla®): és un medicament dels anomenats “fàrmacs antireumàtics modificadors de la malaltia amb diana específica” per al tractament de la psoriasi severa en plaques i l’artritis psoriàsica en adults. Actua inhibint un enzim que regula la resposta inflamatòria dins de les cèl·lules del sistema immunitari. S’administra per via oral en pastilles, inicialment en dosis baixes que s’augmenten fins arribar a la dosi recomanada. Se’n pot valorar l’efectivitat al cap de 6 mesos de tractament, i a partir d’aquí es continuarà amb una dosi de manteniment. Té una efectivitat inferior als tractaments biològics i a la ciclosporina, i similar al metotexat. Podria combinar-se amb fototeràpia, fàrmacs tòpics i metotrexat .

Se’n desaconsella l’administració a persones amb:

Hipersensibilitat coneguda al medicament.
Menors de 18 anys.
Alteracions renals.
Embaràs, lactància. No existeixen estudis concloents que demostrin efectes adversos en dones embarassades així com la presència del medicament en la llet materna. Tot i això, no es recomana prendre el medicament durant l’embaràs i lactància.
En persones diagnòsticades amb depressió major o intents d’autòlisi.

Possibles efectes secundaris:

Nàusees i vòmits.
Cefalees.
Diarrees.
Infeccions de vies respiratòries superiors; refredats.
Pèrdua de pes.

Recomanacions:

No s’ha provat en persones menors de 18 anys, ni tampoc en dones embarassades ni lactants.
S‘ha de tenir una cura especial en persones amb insuficiència renal en què s’haurà de reduir la dosi.
Pot disminuir l’eficàcia d’alguns medicaments, com la rifampicina, fenobarbital, carbanacepina i fenitoïna.

Tofacitinib (Xeljanz®): és un nou medicament dels anomenats "fàrmacs antireumàtics modificadors de la malaltia amb diana específica" que disminueix la inflamació tant en persones amb psoriasi cutània com amb artritis psoriàsica, mitjançant la inhibició de l’acció d’un enzim anomenat cinasa JAK. Actualment només està indicat en artritis psoriàsica i no mostra efectivitat en lesions de columna vertebral. S’administra per via oral en pastilles i es pot combinar amb altres tractaments sistèmics clàssics. Com a efectes adversos, pot provocar cefalees o mal de cap, refredat i transtorns respiratoris lleus, i pot fer reaparèixer o empitjorar l’herpes zòster. Està contraindicat prendre’l durant l’embaràs i s'ha de seguir control mèdic en cas d’insuficiència hepàtica greu.

Altres medicaments sistèmics que es prescriuen per a la psoriasi i l’artritis psoriàsica:

Antiinflamatoris no esteroidals: són els antiinflamatoris d’ús comú. Ajuden a controlar el dolor, la inflamació i la rigidesa articular en l’artritis psoriàsica, però no evitaran el dolor articular a llarg termini. En l’artritis psoriàsica molt lleu s’utilitza de manera aïllada, però en altres tipus s’hauria d’emprar en combinació amb altres tractaments específics.

Quins són? Els més utilitzats són: sulindac, oxaprozina, piroxicam, indometacina, etodolac, meclofenamat, meloxicam, ibuprofèn, naproxèn, ketoprofèn, nabumetona, tolmetina sòdica, diclofenac, inhibidors dels Cox-2.

Possibles efectes secundaris:

Alteracions gastrointestinals com úlceres i/o sagnat, excepte els inhibidors dels COX-2. En persones amb transtorns gastrointestinals està recomanat prendre protectors gàstrics.
Tenen un efecte en la retenció de sodi. Per tant, hi ha d’haver un control per part del professional sanitari en persones amb transtorns cardiovasculars o renals.

Inconvenients:

Alguns dels medicaments anteriorment anomenats presenten risc de desencadenar un brot de psoriasi cutània, i cal prendre’ls sota control mèdic.

Corticoides: són derivats sintètics de les hormones segregades per les glàndules suprarenals i que, entre d’altres funcions, tenen la de regular la resposta inflamatòria. Es classifiquen segons la seva potència d’acció, i es prescriuran uns o altres en funció de la gravetat. Poden administrar-se per via tòpica (a través de la pell o les mucoses, oral o parenteral (injectables). Es poden utilitzar tant pel tractament de la psoriasi cutània com en l’artritis psoriàsica. Els que s’administren per via oral o parenteral poden ser molt eficaços en el brot agut del trastorn, sobretot en l’artritis psoriàsica, però no en el tractament a llarg termini.

Quins són? Prednisona, prednisolona, deflazacort. També la parametasona i la triamcinolona, en el cas d’utilitzar-se en forma d’infiltracions directes en articulacions.

Possibles efectes secundaris:
- Brots de psoriasi pustulosa o generalitzada, o empitjorament d’aquesta .
- Altres no específics de la malaltia psoriàsica com: augment de la pressió arterial, retenció de líquids, ateroesclerosi, augment de pes, hiperlipidèmia, alteració del metabolisme dels sucres (elevació de la glucosa en sang), osteoporosi, cataractes, alteració de l’humor, insomni, etc.
Dimetilfumarat (Skilarence®): medicament que forma part dels anomenats activadors de la NFR2. Es prescriu en psoriasi, així com en altres malalties com la esclerosi múltiple. Disminueix la inflamació. Està indicat per a psoriasi en plaques i no s’ha demostrat que sigui efectiu en artritis psoriàsica. Es pren per via oral i la seva eficàcia és similar a la dels anteriors tractaments sistèmics. Pot provocar efectes adversos gastrointestinals i necessita controls periòdics amb analítica de sang ja que pot abaixar els nivells de limfòcits i leucòcits.
Està contraindicat en persones amb insuficiència renal i hepàtica, transtorns gastrointestinals i en embaràs i lactància.
Leflunomida (Arava®, Lefluartil®, Leflunomida Apotex®, Leflunomida Cinfa®, Leflunomida Medac®, Leflunomida Mylan®, Leflunomida Normon®, Leflunomida Ratiopharm®, Leflunomida Stada®, Leflunomida Tecnigen®): és un medicament dels anomenats “fàrmacs antireumàtics modificadors de la malaltia” amb una acció reguladora del sistema immunitari. Se sol prescriure en persones amb artritis reumatoide i artritis psoriàsica. Es pren en pastilles per via oral. Pot provocar efectes secundaris com pal·lidesa, cansament, dolors abdominals, sagnats inusuals, febre o altres símptomes de infecció, tos o dificultat respiratòria.
Sulfasalazina (Salazopyrina®): és una combinació d’antibiòtic i antiinflamatori, també inclòs dins del anomenats “fàrmacs antireumàtics modificadors de la malaltia”. Tot i que es menys efectiva que el metotrexat, s’utilitza sobretot en el tractament de l’artritis psoriàsica, ja que els seus efectes secundaris són menors. Hi ha diverses persones al·lèrgiques a les sulfadiazines, per tant, s’ha de tenir en compte.
Hidroxiurea: medicament que es prescrivia inicialment per al tractament del càncer fins als anys 60 en què se’n va aprovar l’ús per a la psoriasi. És efectiu en persones amb psoriasi en plaques, però a llarg termini presenta efectes secundaris importants, entre els quals, el càncer de pell.
Isotretionina: és un derivat sintètic de la vitamina A que s’ha utilitzat sobretot en persones amb psoriasi pustular. És similar a l’acetritina i amb els mateixos efectes secundaris.
Mycophenolatemofetil: és un medicament que s‘ha utilitzat en diversos trastorns autoimmunes, inflamatoris, hepàtics, fins i tot per evitar el rebuig en els trasplantaments. No es considera un medicament gaire eficaç en el tractament de la psoriasi, i no es pot prendre en cas de tenir un sistema immunitari compromès.
Antimalàrics: són medicaments que s‘utilitzen en la prevenció de la malària, però que han demostrat tenir un efecte beneficiós en l’artritis reumatoide i la psoriàsica.

Possibles efectes secundaris:

Toxicitat ocular, que normalment desapareix en suspendre la medicació, però que pot arribar a provocar lesions irreversibles a la retina.
Cefalea o mal de cap.
Mareig.
Nàusees i vòmits.
Brots d’empitjorament de la psoriasi.

6-Thioguanina: és un medicament que s’utilitza sobretot en les persones amb psoriasi en plaques. Pot provocar efectes secundaris com mareig, sagnats inusuals, molèsties gàstriques, inflamacions de cara, braços i mans, entre d’altres.
Azathioprina: és un medicament dels anomenats “fàrmacs antireumàtics modificadors de la malaltia” amb una acció immunosupressora potent, efectiu tant per al tractament de l’artritis psoriàsica com per a la psoriasi cutània, que actua com un antiinflamatori molt potent. Pot provocar efectes secundaris com febre, pèrdua de pes, cansament, molèsties gàstriques, sagnats inusuals, entre d’altres.

3.2 Biològics

Què són? Són medicaments que s’utilitzen per tractar la psoriasi i l’artritis psoriàsica que consisteixen en proteïnes derivades de cèl·lules vives que s’han desenvolupat al laboratori. Van ser desenvolupats per primer cop a mitjan anys 80.

Com actuen? A diferència dels medicaments sistèmics clàssics que actuen sobre tot el sistema immunològic, aquests actuen bloquejant concretament certes proteïnes responsables de la inflamació en la malaltia psoriàsica, les anomenades interleuquines 17A, 12 i 23, i el factor de necrosi tumoral alfa (TNF-alfa). En la malaltia psoriàsica n’hi ha un excés a la pell i a les articulacions. Podrà valorar-se’n l’efectivitat a les 10-16 setmanes d’inici del tractament.

Quan estan recomanats? És el tractament prescrit normalment a les persones amb malaltia psoriàsica moderada o greu en les que no estan indicats o no han respost a altres tractaments. També estaran indicats en el tractament de la psoriasi inestable com del tipus pustular o eritrodèrmica, en l’artritis psoriàsica moderada o greu, i en casos de psoriasi en zones d’elevat impacte psicològic com cara i mans. Es poden utilitzar juntament amb altres tractaments com la fototeràpia, productes tòpics, i en algun cas amb el metotrexat. L’objectiu d’aquests tractaments és millorar fins aconseguir un blanquejament, o sigui, la desaparició total de les lesions en el cas de la psoriasi en pell i la desaparició de la inflamació articular en artritis psoriàsica.

Com s’administren? Sempre s’administren per via parenteral, tot i que cada tractament s’administra d’una manera concreta. Pot ser mitjançant una injecció subcutània a l’abdomen o intramuscular en les extremitats, fet que després de la formació adient, es podrà fer a casa si la persona ho desitja. D’altra banda, algun dels tractaments s’haurà d’administrar a l’hospital en infusió per via endovenosa.

Precaucions abans d’iniciar el tractament: abans d’iniciar-lo han de dur-se a terme algunes proves complementaries per assegurar-se que no hi ha situacions que contraindiquin el medicament. Es realitzaran les diferents proves diagnòstiques:

Radiografia de tòrax i la prova de la tuberculina o Mantoux per descartar que hi ha hagi una tuberculosi activa. En el cas de donar positiu, el tractament biològic estaria contraindicat fins a realitzar el tractament antituberculós de referència. Serà de gran importància realitzar una prevenció eficaç contra la tuberculosi ja que s’hi ha observat certa predisposició, evitant el contacte amb persones que la presenten de manera activa.
Analítica de sang i d’orina per valorar el nivell d’inflamació i per descartar la presència d’altres infeccions i d’embaràs; fets que podrien descartar el tractament segons la valoració del metge especialista. També serveix per detectar la presència d’antígens de malalties com l’hepatitis B i C, i la presència del virus de la immunodeficiència humana. Si l’especialista ho veu oportú, es proposarà la vacunació contra el virus de l’hepatitis B, pneumococ i grip, i s’actualitzarà el calendari vacunal.
Electrocardiograma per descartar una insuficiència cardíaca congestiva.

Se’n desaconsella l’administració a persones amb:

Hipersensibilitat coneguda al medicament.
Sistema immunitari compromès.
Infeccions actives, ja siguin agudes o cròniques, generalitzades o localitzades.
Hepatitis B crònica.
Malalties desmielinitzants, com l’esclerosi múltiple, excepte en el cas de l’ustekinumab en què el metge valorarà si és una contraindicació o no.
Lupus eritematós.
Insuficiència cardíaca congestiva: excepte en el cas de l’Ustekinumab en què el metge valorarà si és una contraindicació o no.
Neoplàsies malignes o premalignes.
Embaràs, lactància. No existeixen estudis concloents que demostrin efectes adversos en dones embarassades així com la presència del medicament en la llet materna.
Tot i això, no es recomana la presa del medicament durant l’embaràs i lactància.

Efectes adversos generals:

Risc d’infecció, sobretot respiratòria.
Reaccions locals en la zona d’administració.
Rarament poden aparèixer trastorns del sistema nerviós, com convulsions, esclerosi múltiple, inflamació del nervi ocular, trastorns sanguinis i certs tipus de càncer.
Els estudis realitzats no són concloents respecte al risc d’efectes adversos en el desenvolupament del fetus, ni en lactants.

Inconvenients

Durant el tractament la persona no pot vacunar-se amb vacunes de virus vius. Les de virus inactivats es recomana fer-les dues setmanes abans d’iniciar el tractament per assegurar una bona resposta immunitària.
Alt cost. Això es deu al fet que són proteïnes derivades de cèl·lules vives. Al laboratori es modifiquen genèticament algunes cèl·lules perquè fabriquin certes proteïnes que tindran una acció determinada afí al sistema immunològic, posteriorment aquestes es purifiquen i es preparen per poder ser administrades. Tot aquest procés requereix infinitat de processos i de controls sanitaris que eleven el cost del medicament.

Recomanacions:

No s’ha descrit un risc de malformacions en el fetus, però tot i així, es recomana l’ús d’anticonceptius durant el tractament i 6 mesos després.
Cal mantenir el medicament en el seu envàs original dins la nevera, però no s’ha de permetre que es congeli.
S’ha de comunicar al metge si la persona pretén prendre o ja està prenent qualsevol altre medicament amb recepta o sense, suplement nutricional o producte fitoterapèutic (herbals), així com si es pretén realitzar una cirurgia o aplicar una vacuna.
Cal avisar de manera urgent al metge si apareixen efecte secundaris greus com febre, pèrdua de pes injustificada, diarrea i còlics estomacals, convulsions, mareig o desmais, pal·lidesa, pressió al pit o ronquera, dificultat per respirar o manca d’aire, sagnat, urticària, granellada, blaus, nafres en la pell o en la boca o gola, inflamació d’ulls, cara, llavis, llengua o gola, visió borrosa, debilitat i entumiment en braços o cames.

Quins són els més habituals?

Etanercept (Embrel®): és una proteïna humana amb la capacitat de bloquejar alguna de les substàncies anomenades citocines (TNF-alfa), que intervenen en els processos inflamatoris. S’utilitza des del 2004 per al tractament de la psoriasi moderada i greu. Està aprovat també per a l’ús amb nens majors de 6 anys. Sol observar-se millora clínica en un període comprès entre 12 i 24 setmanes, i pot combinar-se amb fototeràpia o amb altres medicaments sistèmics. És el tractament que compta amb més anys d’experiència en el tractament de la malaltia psoriàsica.

Com s’administra? Per via subcutània normalment amb dues injeccions setmanals inicialment i durant 12 setmanes, que es pot allargar indefinidament com a tractament de manteniment. Tipus de presentació:

Autoinjector: és un aparell en què s’administrarà el medicament sense ni tan sols veure l’agulla.
Xeringues precarregades, preparades per administrar-les.
Vials amb el medicament en pols on s’haurà de preparar el medicament abans d’injectar-lo.

Possibles efectes secundaris: sempre s’haurà de consultar amb el metge si apareixen.

Reaccions en la zona d’injecció.
Reaccions al·lèrgiques.
Cefalees.
Nàusees, vòmits, acidesa i dolor d’estómac.
Debilitat.
Tos.
Infeccions de vies respiratòries superiors, tipus refredats, sinusitis, etc.

Adalimumab (Humira®): és un anticòs humà amb la capacitat de bloquejar alguna de les substàncies anomenades citocines (TNF-alfa), que intervenen en els processos inflamatoris S’utilitza des del 2004 per al tractaments de la psoriasi moderada i greu, i des del 2008 per a l’artritis psoriàsica. Sol observar-se millora clínica en les 12 primeres setmanes, i pot millorar la seva eficàcia en combinar-se amb metrotexat. Pot administrar-se en nens a partir de 4 anys.

Com s’administra? Per via subcutània normalment cada 14 dies. Tipus de presentació:

Autoinjector o ploma: és un aparell en el qual s’administrarà el medicament sense ni tan sols veure l’agulla.
Xeringues precarregades, preparades per ser administrades.
Vials amb el medicament en pols en què s’haurà de preparar el medicament abans d’injectar-lo.

Possibles efectes secundaris: sempre s’haurà de consultar amb el metge si apareixen.

Reaccions lleus però comunes en la zona d’injecció.
Cefalees o mal de cap.
Nàusees.
Mal d’esquena en qualsevol zona.
Infeccions de qualsevol tipus, tot i que són mes comunes de tipus respiratori.
Lupus induït per al tractament, que desapareixerà en retirar el tractament.

Infliximab (Remicade®): és un anticòs parcialment humà amb la capacitat d’interferir amb algunes de les substàncies anomenades citocines (TNF-alfa), que intervenen en els processos inflamatoris. S’utilitza des del 2006 per al tractament de la psoriasi moderada i greu. En donar una resposta ràpida, és eficaç en persones amb psoriasis greus de tipus eritrodèrmica o pustulosa. Pot combinar-se amb altres medicaments sistèmics, com per exemple, el metotexat. És el tractament amb resposta clínica més ràpida.

Com s’administra? A l’hospital de dia de referència, per via endovenosa i durant 2 hores. Habitualment s’iniciarà el tractament administrant-lo en les setmanes 0, 2, 6, i 14 i, posteriorment, s’administra una dosi de manteniment cada 8 setmanes.

Possibles efectes secundaris: sempre s’haurà de consultar amb el metge si apareixen:

Reaccions secundàries a la infusió durant el tractament i fins a 12 dies després: febre, calfreds, hipotensió, pruïja o sensació intensa de picor, urticària i dificultat respiratòria.
Cefalees o mal de cap.
Nàusees, acidesa o dolor d’estómac.
Mal d'esquena.
Secreció nasal.
Cremor, picor o molèsties en zona vaginal, o altres signes de candidiasi vaginal (infeccions de fongs vaginals).
Infeccions normalment respiratòries, però també cutànies, ginecològiques i urinàries.
Tuberculosi, fins als 6 mesos d’haver iniciat el tractament.
Alteracions cardíaques.

Ustekinumab (Stelara®): és un anticòs humà amb la capacitat d’unir-se a dues interleuquines (IL12 i IL23), un tipus de les substàncies anomenades citocines (TNF-alfa), i modular així la resposta inflamatòria de les cèl·lules. S’utilitza des del 2009 per al tractaments de la psoriasi moderada i greu. L’eficàcia màxima s’observarà a partir de les setmanes 20-24.

Com s’administra? Per via subcutània inicialment en les setmanes 0 i 4 i posteriorment cada 12 setmanes. Tipus de presentació:

Xeringues precarregades, preparades per ser administrades. L’administrarà inicialment la infermera i posteriorment es valorarà si ho pot fer la mateixa persona a un cuidador.