Infermera virtual.com

L’adolescència és una etapa més en el cicle vital de creixement i desenvolupament de la persona. Situada entre el final de la infància i el principi de l’edat adulta, és una època de transició en què es produeixen grans canvis físics, psíquics, emocionals, intel·lectuals i socials fins a formar la persona adulta jove.

Aquests canvis no es produeixen necessàriament de forma sobtada, sinó que tenen relació amb la història evolutiva i de desenvolupament del nen, amb les influències familiars, socials i d’entorn en general que ja hi havia en la infància.

Aquesta etapa es desenvolupa al llarg de diversos anys, hi ha un cert acord a situar-la en les noies dels 10-11 anys als 18 i en els nois dels 12-13 als 20. Amb tot, hi ha una àmplia i normal variabilitat, tant en l’inici com en la finalització. Actualment en les societats més desenvolupades s’observa com s’allarga el període de l’adolescència, ja que la seva finalització té a veure amb l’adopció dels nous rols i responsabilitats socials, com l’entrada en el món laboral, la finalització d’estudis obligatoris i universitaris, l’adquisició de responsabilitats familiars, etc. Per això hi ha autors que allarguen l’adolescència fins als 24 anys. En aquest context, es considera adolescència el període vital comprès entre els 12 anys i els 18.

L’adolescència està marcada, doncs, per dos grans processos, un de biològic, que és universal i marca la diferenciació amb la infantesa, i un altre de psicosocial, que marca la diferenciació amb la vida adulta. Aquest últim està sotmès a moltes diferències segons els diversos entorns socials: societats diferents, entorns rurals o urbans, fins i tot dins de la mateixa societat segons les oportunitats socials i econòmiques que tinguin els adolescents. No es pot parlar d’una sola adolescència sinó de diverses adolescències.

L’adolescència és una etapa de canvi, plena de noves possibilitats per al mateix adolescent i l’entorn que l’envolta. Com en qualsevol canvi, també es conviu amb un cert grau de desorientació i fins i tot de crisi per tal d’orientar la recerca d’identitat personal, d’exploració del món i dels límits en la utilització de la llibertat; una etapa que posa a prova les habilitats dels adolescents i dels pares, i els models socials; etapa de descobriments i d’obertura al món, no exempta de riscs. És un període de reptes per a pares, fills i societat, en què se segueix necessitant tant l’acceptació, l’afecte i el suport dels pares com la seva tutela i coneixements. 

Durant l’adolescència els canvis passen per la transformació del cos, la transformació de la identitat individual i la transformació de la identitat social. Per això, en aquesta edat tampoc no es pot descuidar la cura de la salut, entenent que aquesta cura abraça no només els aspectes físics sinó també els psicològics i socials. Aquesta cura passa per una circumstància paradoxal, per una part l’han de mantenir i garantir els pares, per l’altra, s’ha de transmetre als fills adolescents, negociant els límits i els marges de cura que cadascú va adquirint. És recomanable que els pares segueixin tutelant, ja sigui per corregir, reforçar o encoratjar els fills adolescents en les noves responsabilitats de cura de la salut i de responsabilitat en la seva pròpia vida que els adolescents han d’anar assumint.

L’evolució del concepte d’adolescència va lligada al concepte d’infància, i ambdós no han tingut el mateix significat al llarg de la història. Aquests conceptes han anat canviant com a conseqüència d’importants aportacions científiques en diferents camps, com poden ser la medicina, la psicologia, la filosofia, la pedagogia, la sociologia, l’economia, etc., que han provocat canvis d’actitud dels adults envers els infants i els adolescents. A l’Edat Mitjana el concepte adolescència no existia i el d’infància quedava reduït al període en què l’infant no podia subsistir biològicament, sense l’ajuda d’una altra persona que li cobrís les necessitats bàsiques. No és fins a la fi del segle XIX i la primera dècada del segle XX que els estats incorporen en les seves legislacions un conjunt de lleis de protecció i regulació de la infància.

Internacionalment es van consolidant els principis de la Declaració de Ginebra (1932), la Carta de la Infància (1942), la Declaració Universal dels Drets dels Infants (1959) i finalment la Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989), per tal d’entendre l’infant com a subjecte de dret i de protecció per part de la col·lectivitat.

L’estudi i la definició de l’adolescència apareixen a finals del segle XIX i amb més força als inicis del XX, sota la influència del psicòleg nord-americà Stanley Hall, amb la publicació el 1904 d’un tractat sobre adolescència que es va constituir com una fita fundacional de l’estudi d’aquesta etapa.

Tal com explica el sociòleg francès Pierre Bourdieu (2000), “la joventut i la vellesa no estan donades, sinó que es construeixen socialment”, els cicles vitals es defineixen, doncs, històricament i socialment. En la mesura que les societats són més complexes, els períodes de formació obligatòria i posteriorment la formació laboral o acadèmica s’allarguen, es retarda l’entrada en el món laboral, etc., i, per tant, l’entrada en el món adult. Tant els infants com els adolescents estan sotmesos a influències, expectatives i exigències familiars i socials diferents en cada moment social i històric. 

En aquesta mateixa direcció, també els mitjans de comunicació de masses (cinema, televisió, la publicitat que aquests mitjans inclouen, etc.) han contribuït i contribueixen a donar identitat i especificitat a aquesta franja d’edat i a fer-la visible socialment, utilitzant sèries televisives específicament pensades per a adolescents, identificant i generant necessitats de consum i fent-ne ús publicitari, mostrant grups musicals d’edats inferiors als 18 anys, models de passarel·la en plena adolescència, etc. 

Aquests mitjans de comunicació són alhora uns nous recursos amb diferents representacions del món que obren una gran multitud de possibilitats de vida, de forma virtual, que interactuen amb els adolescents en l’elaboració de la seva pròpia identitat. 

Els mitjans de comunicació i les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) comparteixen amb la família, els amics, els esports, altres activitats lúdiques, els estudis, etc., el poder de modelar actituds, valors, conductes i interessos en els adolescents. 

Es fa difícil comprendre el món dels adolescents sense tenir en compte l’impacte que aquests mitjans de comunicació i les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) tenen en les seves vida, ja que requereixen també unes noves habilitats mentals que els permeten estar atents a multitud d’estímuls visuals i auditius al mateix temps, com ara parlar a través del Messenger, xatejar amb diverses persones alhora i atendre els avisos de pantalla, controlar les seves respostes amb un tipus de llenguatge visual ple d’icones representatives de conceptes o estats d’ànim, al mateix temps que atenen una conversa telefònica. Olson (1997) parla d’una “nova escriptura” que pot portar al desenvolupament de noves capacitats humanes, de la mateixa manera que l’aparició de l’escriptura va revolucionar el pensament humà.