Infermera virtual.com

Durant l’adolescència hi pot haver manifestacions com el nerviosisme o la inquietud relacionades tant amb els canvis biofisiològics com amb els canvis psicosocials propis d’aquesta etapa del cicle vital que comporten reptes personals i socials que cal afrontar. Les sensacions d’inquietud i de nerviosisme, normals i naturals, tenen com a reflex corporal un augment de la tensió muscular que sovint va acompanyat per un patró de respiració més ràpid i superficial. 

Consells de salut: Respirar en l'adolescència

És aconsellable: 

• Practicar algunes tècniques de respiració que ajuden i afavoreixen la relaxació i permeten tolerar millor els moments d’inquietud. 
  • Respiració conscient. Deixar que flueixi el ritme espontani de respiració i ser-ne conscient.  
  • Respiració alentida. Posar l’accent en l’espiració i retenir l’aire als pulmons 2-3 segons entre l’espiració i la inspiració, i viceversa. 
  • Respiració amb frenada labial. Inspirar pel nas, sense forçar la inspiració, com si s’olorés una flor delicada. Espirar per la boca molt lentament, col·locant els llavis com a barrera, i deixar escapar l’aire imaginant que hi ha al davant una espelma encesa i l’aire fa moure la flama sense apagar-la.

Aquests exercicis es poden fer tant amb els ulls oberts com tancats, en un lloc públic es poden fer amb els ulls oberts, tenint en compte que per als altres és imperceptible. Si és té l’oportunitat de practicar-los en un lloc tranquil, es poden fer amb els ulls tancats per tal d’afavorir l’atenció concentrada en la respiració.

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Respirar

L’adolescència és el període del creixement i dels grans canvis fisiològics (maduració sexual, augment de la talla i del pes, canvis en la composició corporal, distribució del greix i la massa muscular) i psicològics. Tots aquests canvis requereixen unes grans quantitats d’energia i una aportació de determinats nutrients. És molt important que l’adolescent s’alimenti d’una manera equilibrada, saludable i ordenada per cobrir els requeriments energètics i nutricionals d’aquesta etapa de la vida.

Consells de salut: Menjar i beure en l'adolescència

És aconsellable:

• Seguir una alimentació saludable tenint en compte les necessitats específiques de l’edat de creixement. L’alimentació és important a totes les edats, però cal para-hi una atenció especial en èpoques de creixement ràpid, com és el cas de l’adolescència. Les màximes necessitats nutritives es tenen entre els 10 i els 13 anys en les noies i entre els 12 i els 15 en els nois. 
• Ateses les necessitats específiques en aquest període de la vida, es recomana una ingesta d’aliments rics en proteïnes, calci, vitamina D, ferro i zinc. Tots aquests elements contribueixen al creixement de la massa òssia i muscular.
  
  Consells de salut: Alimentació saludable, nutrients 
   
  Cal assegurar, de mitjana, una ingesta diària de: 
  • 4 racions de llet i productes làctics (1 vas de llet, un tros de formatge o un iogurt es consideren cadascun una ració) 
  • 2 racions diàries de carn, peix o ous 
  • 6-8 racions entre cereals i llegums (es considera una ració una llesca de pa de motlle, un tros d’uns 20 g de pa, una torrada, un plat de sopa de fideus, un plat no gaire ple de pasta o de llegums, una tassa de cereals o 4 galetes) 
  • 2-4 racions de fruita 
  • 3-5 racions de verdures 
  • Consum moderat de greixos, dolços i sucre
    
    Consells de salut: Alimentació en la infància i en l'adolescència, de 12 a 18 anys

• Els adolescents tendeixen a saltar-se àpats, especialment l’esmorzar, i els substitueixen per menjar porqueria o piquen al llarg del dia. Quan l’esmorzar és adequat, acostuma a aportar una part important del calci necessari de la dieta, juntament amb altres nutrients. Un esmorzar adequat conté: fruita, que pot ser en forma de suc natural, cereals, proteïnes i làctics, en una o dues ingestes al llarg del matí. 
• Mantenir regularitat en els àpats per tal d’evitar picar, que enganya la gana però no proporciona els nutrients necessaris. 
• Respectar els horaris dels àpats familiars, com un moment de trobada de la família durant el qual s’afavoreixin les relacions disteses i amables, deixant per a altres ocasions temes compromesos que comportin tensions.

    
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Menjar i beure

Cal tenir en compte com a factors que influeixen en el desenvolupament d’aquesta activitat de la vida diària que tant en la infantesa com en l’adolescència l’ossificació és més ràpida que la reabsorció de calci, per la qual cosa el creixement preval contra la destrucció òssia. El procés constant de creixement dels ossos provoca el pas d’una estructura cartilaginosa durant la infantesa a formes i proporcions característiques d’ossos adults al final de l’adolescència.

Durant l’adolescència, les qualitats físiques (la resistència, la força, la velocitat) evolucionen de forma més significativa, i cal garantir que aquest potencial es desenvolupi adequadament. 

És aconsellable: 

• Fomentar la participació de l’adolescent en alguna activitat esportiva. Això ajuda a fer que el sistema muscular es mantingui actiu i eficaç i, juntament amb una nutrició adequada, afavoreix la mineralització del sistema ossi. 
• De la mateixa manera, l’activitat física té altres efectes beneficiosos per a la salut, com ara que millora la funció cardíaca, evita l’insomni i l’obesitat, té efectes antidepressius, millora la respiració i estimula l’eliminació de femtes. 
• Practicar un esport no només té beneficis físics o biològics, també en té de psicològics i socials; hi ha plaer i benestar i és un bon espai on es veuen enfortides les relacions socials, especialment en esports d’equip. És responsabilitat dels pares fomentar aquests tipus d’activitats. 
• Si l’exercici físic és intens (esport), és recomanable no practicar-lo abans d’anar a dormir, ja que l’activació fisiològica que comporta pot fer més difícil agafar el son. En el cas que passi això, s’ha de deixar el temps suficient perquè el cos aconsegueixi un nivell adequat de relaxació que convidi al son.
  
  Consells de salut: Activitat Física en l'adolescència

• Cal cuidar i adoptar postures ergonòmiques per prevenir problemes esquelètics, ja que els adolescents, presumiblement, passen moltes hores asseguts i davant de l’ordinador.
• Observar per tal de conèixer millor les expressions corporals pròpies és un pas que pot aproximar a l’autoconeixement. Els moviments dels braços, les postures, les gesticulacions i les expressions facials són un reflex de les emocions, dels pensaments, de les intencions; és un llenguatge directe i força universal. Conèixer i millorar l’expressió corporal és millorar en competència social.

 
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

El restrenyiment pot ser un inconvenient freqüent durant l’adolescència, ja que té molta relació amb els hàbits alimentaris i aquests es poden veure menys cuidats durant aquesta etapa vital.

És aconsellable: 

• Una dieta rica en fibra: fruita, verdures i cereals integrals. 
• Beure com a mínim dos litres d’aigua al dia. 
• Fer exercici físic regularment.
   
  Consells de salut: Recomanacions per a una Alimentació saludable

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Eliminar

La recerca que fa l’adolescent pel que fa a la definició de la seva identitat personal i social el pot portar a buscar en les conductes de risc una definició equivocada d’identitat. L’adolescent juga amb la transgressió de normes, buscant els seus límits, i busca la seva identitat en contrast amb la dels adults i la cultura prevalent. Aquest fet el pot portar algunes vegades a posar-se en perill, sense ser clarament conscient dels seus propis límits.

Hi ha comportaments i actituds familiars que poden ajudar a evitar perills i prevenir riscs, com ara:

• Afavorir la comunicació familiar sobre temes d’ús de tòxics. Les substàncies més consumides segueixen sent el tabac i l’alcohol. És recomanable obrir diàleg sobre aquests temes quan se’n tingui ocasió, no només a partir d’una conversa formal, sinó també aprofitant la multitud d’ocasions que proporciona el dia a dia, a través d’exemples d’anuncis, de programes de televisió, d’observacions al carrer, etc. Si aquest diàleg es manté obert, facilitarà contrastar amb l’adolescent les seves opinions en relació amb altres drogues. És important que els pares siguin un bon model a seguir pel que fa a aquests temes i donin un missatge clar en relació amb la no permissivitat davant del consum. 
• Afavorir la comunicació familiar sobre temes sexuals. La informació i l’educació sexuals és important que les doni la família juntament amb l’escola. Això potenciarà molt més l’efecte preventiu de la informació que se’ls facilita, especialment pel que fa a les malalties de transmissió sexual i el fet d’evitar l’embaràs. 
• Afavorir la comunicació familiar sobre la prevenció d’accidents. La família està en una posició privilegiada per tal de ser un bon model en la prevenció d’accidents, especialment en la utilització del cinturó de seguretat i el casc, que comença en les situacions d’oci amb la bicicleta. És recomanable ser clars i coherents. 
• Fomentar hàbits d’alimentació saludables, com una manera de cuidar-se i respectar les necessitats energètiques del cos, per tal de poder fer front a les activitats quotidianes. Al mateix temps s’ha de fomentar una actitud crítica en relació amb la influència cultural actual de culte al cos, que pot portar alguns adolescents a una preocupació excessiva per l’adequació del seu cos als cànons de bellesa actuals. Aquests fets poden contribuir a fer que alguns adolescents arribin a descuidar o restringir la seva alimentació. 
• Evitar els factors i les conductes de risc relacionats amb l’entorn familiar, escolar i social.

 
Hi ha actituds i comportaments de l’adolescent que contribueixen a evitar riscs:

• Actitud de respecte i cura de la pròpia salut i de la vida. 
• Evitar el consum de tòxics. 
• Quan hi ha relacions sexuals, fer servir sempre preservatiu. 
• Mantenir una alimentació saludable i adequada als requeriments d’activitat física que es realitzi. 
• Evitar els factors i les conductes de risc individuals. 

 
En general és aconsellable:

• Fomentar els factors i conductes de protecció específics en aquesta etapa del cicle vital.
• Evitar els factors i conductes de risc específics en aquesta etapa del cicle vital.

   
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Evitar perill i prevenir riscs

L’adolescència, entre altres característiques, la defineix la gran obertura al món social i la progressiva elecció que fan els adolescents del seu propi entorn social. Alhora és una etapa en què hi ha un distanciament del món adult.

La construcció de gran part de la identitat personal tindrà a veure amb la relació amb el grup d’iguals, amb qui s’assajaran noves formes de comunicació i relació. És un moment evolutiu extraordinàriament ric en els aprenentatges que consolidaran les bases de l’estil de relacions interpersonals en la vida adulta. 

Consells de salut: Comunicar-se i interaccionar socialment en l'adolescència

És aconsellable: 

• Fomentar i participar en diferents entorns socials, l’escolar n’és un, val la pena intentar que no sigui l’únic. Formar part de grups d’esport, de lleure, culturals, musicals etc., facilitar anar descobrint formes diferents de relacionar-se, entorns diferents, aficions diferents, persones diferents... Tot plegat fa que augmenti l’aprenentatge d’habilitats en les relacions socials i que millori la competència social de l’adolescent, alhora que ajuda a descobrir i anar definint l’entorn propi. 
• Tenir un adult de confiança amb qui poder contrastar punts de vista, experiències, esdeveniments personals, etc. 
• Cal seguir potenciant la comunicació familiar. És aconsellable que els pares dediquin temps a interessar-se pel món de l’adolescent: les aficions, els jocs, els amics, la música, etc. És una època en què els pares han de desenvolupar les habilitats d’escoltar de forma acrítica, com una manera immillorable de potenciar la comunicació familiar, alhora que es reserven espais de contacte familiar (les hores dels àpats, fer algun trajecte a peu plegats, veure algun programa de televisió junts, etc.) i es mantenen rituals familiars (celebracions de festes, alguna activitat lúdica conjunta, etc.).
• Fomentar en general els factors i conductes de protecció relacionats amb l'entorn familiar escolar i social. 
   

Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interaccionar socialment

La construcció d’una part de la identitat personal durant la infància i l’adolescència té a veure amb la trajectòria acadèmica, i l’altra es construeix, en gran mesura, a partir de les relacions interpersonals, que en aquesta edat estan força centrades en el grup d’iguals, la relació amb els quals proporciona a l’adolescent, entre altres coses, diversió.

Es calcula que els adolescents fan unes deu mil hores de classe durant la trajectòria acadèmica. Aquesta experiència és fonamental per al desenvolupament personal i el futur professional. Una part important de la percepció d’autoestima i autoeficàcia prové de l’experiència acadèmica, d’aquí la importància que aquesta experiència pugui ser font de satisfacció. 

Consells de salut: Treballar i divertir-se en l'adolescència 

És aconsellable: 

• Valorar l’adolescent en la seva globalitat, com a persona, sense caure en l’error que la seva valoració, especialment per part de la família, tingui a veure exclusivament amb el seu rendiment acadèmic. 
• Per tal de donar sortida a altres potencials durant l’adolescència que equilibrin la percepció d’autoestima i autoeficàcia que l’adolescent va construint, a partir del seu rendiment acadèmic, cal reforçar altres experiències que puguin desenvolupar diferents habilitats personals, com poden ser el dibuix, l’esport, la música, etc. 
• La supervisió dels pares en l’activitat d’estudi dels fills adolescents segueix sent fonamental a aquesta edat, no tant per censurar, sinó per motivar, estimular i oferir ajuda si cal. 
• Cal que l’estudi sigui font de satisfacció més enllà dels resultats acadèmics, ja que és una font d’aprenentatge per a habilitats que necessitarà a la vida adulta, com són la responsabilitat, el compromís, l’esforç mantingut, el reconeixement dels seus límits i les seves capacitats i habilitats, l’acceptació de la diferència en relació amb els altres, la satisfacció del propi esforç, marcar fites, planificar les activitats i el temps, prioritzar, etc. És recomanable que els pares tutelin aquests processos, no només els resultats que es reflecteixen en les notes. 
• Aprendre a fer un ús raonable del temps, que es puguin equilibrar les responsabilitats amb el temps d’oci, ja que tant l’un com l’altre són imprescindibles per al desenvolupament humà. I tots dos són o han de ser font de satisfacció. 
• És imprescindible la supervisió dels pares en l’oci dels fills adolescents, s’ha de fomentar el coneixement de les seves xarxes socials, els espais on es mouen i el tipus d’oci per tal de seguir orientant els fills i detectar possibles situacions de risc. 
• En aquesta mateixa línia, cal propiciar un ambient familiar distès i de confiança, per tal que els fills adolescents se sentin amb la comoditat de poder portar amics a casa.

 
-  Factors i conductes de protecció en l’adolescència


Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Treballar i divertir-se

• L’adolescència no es una època conflictiva. No hi ha una sola adolescència sinó moltes adolescències, la majoria d’adolescents no són conflictius. Quan es donen adolescències conflictives, cal conèixer els entorns en què aquests adolescents es desenvolupen. L’adolescència és una etapa de construcció sotmesa a moltes influències, algunes d’internes del mateix adolescent i moltes d’externes. Els adolescents són el reflex de les societats que els adults estan construint.

• Amb els adolescents s’hi pot parlar. Els adolescents, com a característica de la seva època de vida, es permeten viure, opinar i comportar-se sense gaires condicionaments socials del món de l’adult. Això fa que exterioritzin comportaments que entre els adults es mostren de forma més subtil o sofisticada. Com qualsevol altre persona, l’adolescent parla si se sent escoltat i acceptat. Sempre és millor una conversa breu i bona que una de llarga i pesada. 
• Tots els adolescents no són iguals. Els adolescents, com els adults, són tots diferents, tot i que comparteixen característiques comunes, perquè passen una mateixa època vital, com passa entre els adults, o entre persones que passen circumstàncies de vida similars. Cal reconèixer les característiques pròpies de cadascú i la seva pròpia individualitat. Aquest fet ajuda a desenvolupar la identitat i el creixement personal. 
• Avui en dia els adolescents no ho saben tot. Fet que pot portar a evitar parlar en família de temes com la sexualitat o les drogues. La informació no és igual que l’educació, en aquesta última hi ha present un tema afectiu, vivencial i motivacional. Quan en l’entorn familiar es busquen oportunitats de parlar sobre aquests temes, tot i que s’accepta el qüestionament que els adolescents puguin fer de la relació adulta amb l’alcohol o el tabac, es posen les bases per a una educació adequada sobre aquests temes i se li facilita un posicionament propi. La comunicació i el diàleg obert entre pares i fills és també la base per a una educació afectiva i sexual adequada que es veurà potenciada pel model de parella dels pares. 
• Els adolescents d’avui no són més violents. L’ésser humà no neix violent, aprèn a ser-ho. No es pot parlar d’adolescència violenta, més aviat cal dir que en les nostres societats hi ha violència. Moltes vegades l’adolescent és receptor previ de violència. La presència de violència en l’entorn social, televisiu, de joc, etc. genera més tolerància de la violència en els models de relació social, al mateix temps que insensibilitza pel que fa al patiment de l’altre. 
• Els adolescents necessiten els pares/tutors/adults. No es pot confondre l’actitud d’autosuficiència i la necessitat d’independència que l’adolescent expressa amb les seves actituds, amb el fet que no necessiti el que tot ésser humà en etapa de canvi necessita. Un adolescent continua necessitant:
  • Sentir-se acceptat i estimat.
  • Sentir que algú confia en ell i l’estimula.
  • Ser tutelat.
  • Límits clars i raonables.
  • Algú amb qui poder parlar i en qui confiar.
  • Un guia que a partir de la seva experiència i consells pugui ajudar-lo a prevenir riscs i errors greus.