Informació general
Descripció
pP@)
Els ronyons són dos òrgans simètrics en forma de mongeta situats a l'esquena, un a cada cantó de la columna vertebral, a l'alçada de les últimes vèrtebres dorsals i de les primeres vèrtebres lumbars. Cada ronyó està format per un milió d'unitats funcionals i estructurals microscòpiques anomenades nefrones.
La funció principal de l'aparell urinari és regular el medi intern mitjançant la filtració de la sang i l'eliminació dels residus metabòlits, de l'excés d'aigua i dels electròlits del cos —sodi, potassi, clorur, glucosa i bicarbonat— en forma d'orina, i retenir els anabolitzants —substàncies produïdes pel metabolisme que el cos aprofita, per exemple, per sintetitzar proteïnes, per crear energia, etc.— que l'organisme necessita.
L'hormona antidiürètica, produïda per la glàndula hipòfisi, i altres hormones ajuden a regular la funció renal i a controlar la composició urinària per tal de mantenir un equilibri entre aigua i electròlits. L'orina normal conté un 95 % d’aigua, un 2 % de sals minerals i un 3 % d’urea i àcid úric. La quantitat d'orina diària varia en funció de la ingesta de líquids i de les pèrdues renals extres (a través de la suor, de la respiració i, en alguns casos, de les deposicions), però habitualment oscil·la entre 500 i 2.000 mil·lilitres d'orina.
El ronyó té també una funció endocrina ja que participa en la formació dels productes següents:
- Eritropoetina o EPO. El 90 % de l'EPO és de procedència renal. L'eritropoetina ajuda a formar eritròcits hematies o glòbuls vermells i és l'estimulant principal de l'eritropoesi natural (el mecanisme de producció d’eritròcits).
- Calcitriol. És una forma activa de la vitamina D que regula l'absorció del calci i del fòsfor dels aliments i ajuda a formar i a mantenir els ossos.
Finalment, el ronyó també regula la pressió arterial gràcies a l'excreció de l'excés de sodi i a la producció d'una enzima anomenada renina, que s'allibera al torrent circulatori quan la pressió arterial està per sota de nivells normals i activa un mecanisme de compensació, el sistema renina-angiotensina-aldosterona, el qual reté sodi i aigua i ajuda a augmentar la pressió arterial. Per contra, en la majoria de situacions d'hipertensió arterial el sistema renina-angiotensina-aldosterona està hiperactivat i s’ha de bloquejar per normalitzar la tensió arterial.
La malaltia renal crònica (MRC) és la pèrdua lenta i progressiva de totes aquestes funcions dels ronyons, a conseqüència d'una pèrdua gradual i irreversible del nombre de nefrones (cèl·lules renals) funcionals en el transcurs de mesos o anys, o per la presència de dany renal de forma persistent durant com a mínim 3 mesos.
L'MRC, a partir d'un estadi determinat, pot comportar les manifestacions orgàniques següents: retenció de líquids i de substàncies tòxiques i alteració de la producció d'hormones que ajuden a controlar la pressió arterial, l'anèmia i la salut dels ossos.
Es considera que hi ha una insuficiència renal crònica (IRC) quan la taxa de la funció renal —expressada en taxa de filtrat glomerular (TFG)— és inferior a 60ml/min/1,73 m2.
El dany renal es diagnostica per mètode directe —amb una biòpsia renal per analitzar les alteracions dels teixits— o de forma indirecta, amb marcadors com l’albuminúria o proteïnúria, per alteracions en el sediment urinari o mitjançant proves d’imatge.
La nefrologia és la branca de la medicina que es dedica a prevenir, diagnosticar i tractar les persones amb problemes del ronyó i les seves conseqüències.
Història
pP@)
Les malalties renals ja eren conegudes per Hipòcrates en el segle V aC. Va descriure un cas clínic en el llibre Epidemics d’un jove anomenat Silenus de 20 anys, alcohòlic, amb febre, orina obscura i escassa, fins que va arribar a perdre la consciència i morir.
Un dels iniciadors de la nefrologia va ser Marcello Malpighi (1628-1694), un científic italià considerat el fundador de la histologia, que va estudiar l’estructura del ronyó.
Durant el segle XIX, el ronyó es va estudiar exhaustivament en diversos centres europeus. A l’Hospital Charité de Berlín, Frederich Frerichs (1819-1885) i Ludwig Traube (1818-1876), professors de medicina, van treballar alhora i van fer aportacions importants en l’estudi de les malalties renals. El 1836, el metge anglès Richard Bright va publicar un article sobre les patologies renals.
Les aportacions que es van fer als anys 50 als EUA els investigadors Homer Smith, Gamble i Darrow sobre la composició química de la sang i sobre les funcions renals van contribuir a la creació de la nefrologia.
Fins a l’inici dels seixanta, totes les persones que patien insuficiència renal crònica morien sense que hi hagués cap tractament per evitar-ho. Durant la dècada dels cinquanta i a principi dels seixanta, es van produir descobriments importants.
El químic Thomas Graham, en un dels seus experiments fets el 1854, va col·locar dues solucions, una amb col·loides i cristal·loides i l’altra només amb aigua, separades per un pergamí d’origen vegetal que actuava de membrana. Va comprovar que només els cristal·loides eren capaços de travessar la membrana cap a l’aigua. Aquest fenomen, el va anomenar diàlisi.
El 1960, el Dr. Scribner, de la Universitat de Washington, durant el I Congrés Internacional de Nefrologia realitzat a Evian (França) va comunicar la possibilitat de mantenir vius malats renals mitjançant la tècnica de l’hemodiàlisi.
Per tal de portar a terme la tècnica de l’hemodiàlisi, era necessari extreure la sang del cos, depurar-la i tornar-la a introduir-la-hi, per la qual cosa calia fer un accés vascular. El 1966, els doctors Cimino i Brescia de Nova York van crear artificialment una fístula arteriovenosa en suturar una vena superficial a una artèria pròxima; al cap d’unes setmanes, amb la maduració de la fístula, es va obtenir una vena superficial dilatada, fàcilment canalitzable, amb parets gruixudes, que es podia punxar moltes vegades i amb un flux de sang semblant al d’una artèria. Des d’aleshores, aquesta fístula és l’elegida per les persones que necessiten l’hemodiàlisi de forma indefinida en un programa de malalts crònics.
L’any 2002 la National Kidney Foundation va publicar una guia de pràctica clínica amb l’objectiu d’unificar criteris i facilitar la posada en marxa de plans d’acció pel que fa a la cura de la persona, a les guies diagnòstiques i a les recomanacions terapèutiques; la guia classifica l’MRC en cinc estadis amb independència de la causa que la provoca.
Epidemiologia
P@)
La malaltia renal crònica (MRC) és una epidèmia mundial que afecta més d’un 10 % de la població adulta i més d’un 20 % dels majors de 60 anys.
Els països amb la prevalença més alta de persones amb MRC en fase avançada són els EUA, Taiwan i Japó. La nefropatia diabètica —lesió renal que pot aparèixer com a complicació tardana en persones amb diabetis— n’és la causa més freqüent a tot el món.
Les persones de raça negra són més susceptibles a desenvolupar una MRC secundària, com a conseqüència d’una diabetis o de la hipertensió arterial.
Segons l‘EPIRCE (Prevalença de la insuficiència renal crònica a Espanya), aproximadament l’11 % de la població adulta pateix algun grau d’MRC. Aquesta malaltia s’associa a un índex important mortalitat cardiovascular, així com a costos econòmics elevats. La despesa anual associada a l’MRC en fases avançades a Espanya és de més 800 milions d’euros.
Etiologia
pP@)
Les causes principals de malaltia renal crònica són:
1. Diabetis; 2. Hipertensió arterial; 3. Glomerulonefritis; 4. Malalties hereditàries; 5. Malalties congènites; 6. Malalties autoimmunes; 7. Obstrucció del flux urinari per patologies urològiques; 8. Pielonefritis de repetició (infeccions del ronyó); 9. Consum crònic de fàrmacs nefrotòxics (principalment antiinflamatoris)
Tot i que l’aparició de l’MRC es deu a causes diverses, les dues principals són la diabetis i la hipertensió arterial, que són les responsables de dues terceres parts dels casos.
1. Diabetis
Una de les complicacions associades a la diabetis és l'alteració de les artèries grans i petites, que s'endureixen i s'estrenyen, i ocasionalment es tanquen, de manera que es redueix l'aportació sanguínia a algunes zones del cos (isquèmia). La lesió de les artèries petites (microangiopatia) afecta els capil·lars petits dels ronyons i provoca l'anomenada nefropatia diabètica, que danya els glomèruls renals, que és la part del ronyons on es filtra la sang i es produeix l'orina. Aquesta nefropatia, a la llarga, pot donar lloc a una insuficiència renal crònica.
Paral·lelament, la diabetis també pot provocar danys en el sistema nerviós, la qual cosa pot afectar la funció de la bufeta de l’orina i alterar-ne el mecanisme de buidada.
Consells de salut davant la diabetis
2. Hipertensió arterial
La pressió arterial alta augmenta la pressió de la sang en les parets dels vasos sanguinis. Aquest augment de la pressió pot danyar les parets del vasos i reduir el subministrament de sang a òrgans importants com els ronyons. La hipertensió arterial també afecta les unitats filtrants diminutes dels ronyons, en conseqüència els ronyons poden deixar d’eliminar els productes de rebuig i els líquids extres de la sang. A més, el líquid extra dels vasos sanguinis pot augmentar encara més la pressió arterial.
D’altra banda, l’MRC pot causar hipertensió arterial. Els ronyons tenen un paper fonamental en el manteniment d’una pressió arterial normal i el seu deteriorament en dificulta la regulació. En conseqüència, la pressió arterial augmenta.
3. Glomerulonefritis
És la tercera causa d’MRC. Fa referència a un grup de malalties que causen la inflamació crònica dels glomèruls renals o unitats de filtrat dels ronyons. Aquesta inflamació pot ser únicament renal —glomerulonefritis primària, habitualment d’origen immunològic— o es pot trobar en el context d’una malaltia sistèmica —glomerulonefritis secundària, com en el cas de la diabetis, amiloïdosi o lupus— que comporta en molts casos l’aparició de la insuficiència renal crònica (IRC).
4. Malalties hereditàries
La malaltia hereditària principal que causa l’MRC és la poliquistosi renal. Es formen diversos quists als ronyons que augmenten de mida i fan que els ronyons perdin progressivament la seva funció. La probabilitat que un descendent hereti la poliquistosi és d’un 50 %; d’altra banda, la malaltia no salta generacions, és a dir que si una persona afectada no transmet la malaltia als seus fills, els néts no patiran la malaltia.
5. Malalties congènites
Durant la formació del fetus, pot haver-hi alteracions que provoquin una disfunció renal de forma precoç, per exemple, una estenosi o estretament que evita l'eliminació normal de l'orina, la fa retrocedir fins als ronyons, provoca infeccions i pot lesionar de manera irreversible els ronyons.
6. Malalties autoimmunes
El sistema immunològic protegeix el cos contra les malalties i les infeccions. Però en el cas de malaltia autoimmune, el sistema immunològic ataca les cèl·lules sanes per error i pot causar lesions més o menys greus en diferents òrgans i aparells, per exemple als ronyons. L’exemple més comú d’aquest tipus de malalties autoimmunes és el lupus eritematós sistèmic.
7. Obstrucció del flux urinari per patologies urològiques
Les obstruccions cròniques causades per problemes com càlculs renals —pedres al ronyó—, tumors o, en els homes, per l’augment de mida de la pròstata poden causar una estenosi o estretament, que dificulti o impedeixi l'eliminació normal de l'orina, la faci retrocedir fins als ronyons i provoqui infeccions que poden comportar l’MRC.
8. Pielonefritis de repetició (infeccions del ronyó)
Les infeccions urinàries repetides que afecten el parènquima renal poden provocar seqüeles en el seu funcionament. Durant la infància hi ha una major incidència d’aquestes infeccions de repetició per la presència de reflux vesicouretral, és a dir, el retrocés de l'orina des de la bufeta fins als urèters o fins al ronyó.
9. Consum crònic de fàrmacs nefrotòxics (principalment antiinflamatoris)
El consum habitual d’antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) durant períodes llargs de temps pot provocar alteracions en l’hemodinàmica (funcionament) intrarenal o toxicitat directa sobre el teixit renal, la qual cosa pot deteriorar la funció renal de forma crònica.
Tipus
P@)
La funció renal es mesura per l’índex o taxa de filtrat glomerular (TFG o GRF per les sigles en anglès: Glomerular Filtration Rate). La TFG és el volum de fluid filtrat a través dels glomèruls per unitat de temps, mesurat normalment en mil·lilitres per minut (ml/min). Els glomèruls són estructures petites dels ronyons que filtren la sang; aquest filtratge dóna origen a l’orina que s’elimina.
L’MRC es classifica en cinc estadis tenint en compte la taxa de filtrat glomerular (TFG).
Aquesta classificació dels estadis de l’MRC es basa en la guia K/DOQI 2002 de la National Kidney Foundation:
| Estadi | Descripció | Taxa de filtrat glomerular (ml/min/1,73 m2) |
|---|---|---|
| 1 | Dany renal amb filtrat glomerular normal* | 90 o superior |
| 2 | Dany renal amb filtrat glomerular lleugerament disminuït* | 60 a 89 |
| 3 | Filtrat glomerular moderadament disminuït | 30 a 59 |
| 4 | Disminució severa del filtrat glomerular | 15 a 29 |
| 5 | Insuficiència renal (fase avançada) |
Inferior a 15 |
*Diagnosticat per mètode directe (biòpsia renal) o de forma indirecta, a través d’una anàlisi d’orina (amb marcadors com l’albuminúria, la proteïnúria o la microhematúria) o a través de proves d’imatge.
En estadis inicials, la malaltia es controla amb medicació i hàbits higienicodietètics adequats. En estadis avançats, és necessari un tractament substitutiu, que pot ser l‘hemodiàlisi, la diàlisi peritoneal o el trasplantament renal.
- Veure tractament fase inicial
- Veure tractament fase avançada
Guardant valoració... 
Comentaris
Enllaços d'interès
1. Fonts d'interès general
2. Societats Professionals
- Societat catalana de nefrología
- Sociedad española de enfermería nefrológica
- The National Kidney Foundation
3. Associacions/grups d’ajuda mútua
Bibliografia
- Abrahamson DR, Prettyman AC, Robert B, St John PL. Laminin-1 reexpression in Alport mouse glomerular basement membranes. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 826-34. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493503a.pdf - Andreu Periz L, Force Sanmartín E. 500 cuestiones que plantea el cuidado del enfermo renal.
2ª ed. Barcelona [etc]: Masson; 2005. - Baxmann AC, De O G Mendonça C, Heilberg IP. Effect of vitamin C supplements on urinary oxalate and pH in calcium stone-forming patients. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1066-71. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493529a.pdf - Better OS, Rubinstein I, Reis DN. Muscle crush compartment syndrome: fulminant local edema with threatening systemic effects. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1155-7. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493541a.pdf - Campbell R, Sangalli F, Perticucci E, Aros C, Viscarra C, Perna A et al. Effects of combined ACE inhibitor and angiotensin II antagonist treatment in human chronic nephropathies. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1094-103. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493533a.pdf - Casserly LF, Fadia A, Sanchorawala V, Seldin DC, Wright DG, Skinner M, Dember LM. High-dose intravenous melphalan with autologous stem cell transplantation in AL amyloidosis-associated end-stage renal disease. Kidney ViuInt [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1051-7. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493527a.pdf - Chana RS, Martin J, Rahman EU, Wheeler DC. Monocyte adhesion to mesangial matrix modulates cytokine and metalloproteinase production. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63(3): 889-98. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493509a.pdf - Chatterjee PK, Patel NS, Sivarajah A, Kvale EO, Dugo L, Cuzzocrea S, Brown PA, Stewart KN, Mota-Filipe H, Britti D, Yaqoob MM, Thiemermann C. GW274150, a potent and highly selective inhibitor of iNOS, reduces experimental renal ischemia/reperfusion injury. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 853-65. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493506a.pdf - Crespo Montero R, Casas Cuesta R, Sociedad Española de Enfermería Nefrológica. Procedimientos y protocolos con competencias específicas para enfermeria nefrologica [Internet].
Madrid: Aula Médica; 2013 [accés 8 de setembre de 2015]. Disponible a: https://www.seden.org/aulamedica/procedimientos-seden/index.asp#214 - D'Amico G, Bazzi C. Pathophysiology of proteinuria. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63(3): 809-25. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493502a.pdf - Daugirdas John T, Blake Peter G, Ing Todd S. Manual de diálisis.
4a ed. Barcelona [etc]: Wolters Kluwer, Lippincott Williams & Wilkins; 2008. - Delgado Hito P, Rodríguez Marín D. Cuidados enfemeros a las personas con trastornos nefrourológicos. A: Luis Rodrigo MT. Enfermería clínica: cuidados enfermeros a las personas con trastornos de salud.
Philadelphia [etc.]: Wolters Kluwer, Lippincott Williams and Wilkins; 2015. p. 201-268. - Department of Nephrology, Leiden University Medical Center, Leiden, The Netherlands; and Department of Nephrology and Rheumatology, Georg-August-University Göttingen, Göttingen, Germany. Glucose-induced fibronectin and collagen type III expression in renal fibroblasts can occur independent of TGF-beta1. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 878-88. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493508a.pdf - Díez Sanz MJ. Nefrologia bàsica i diàlisi.
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social; 1986. - Erdely A, Greenfeld Z, Wagner L, Baylis C. Sexual dimorphism in the aging kidney: Effects on injury and nitric oxide system. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63(3): 1021-6. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493523a.pdf - Gruppen MP, Groothoff JW, Prins M, van der Wouw P, Offringa M, Bos WJ, Davin JC, Heymans HS. Cardiac disease in young adult patients with end-stage renal disease since childhood: a Dutch cohort study. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1058-65. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493528a.pdf - Haas M, Leko-Mohr Z, Roschger P, Kletzmayr J, Schwarz C, Mitterbauer C, et al. Zoledronic acid to prevent bone loss in the first 6 months after renal transplantation. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1130-6. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493537a.pdf - Han WK, Choi HK, Roth RM, McCluskey RT, Niles JL. Serial ANCA titers: useful tool for prevention of relapses in ANCA-associated vasculitis. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1079-85. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493531a.pdf - Harwood SM, Allen DA, Chesser AM, New DI, Raftery MJ, Yaqoob MM. Calpain is activated in experimental uremia: is calpain a mediator of uremia-induced myocardial injury?. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 866-77. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493507a.pdf - Hill GS, Heudes D, Bariéty J. Morphometric study of arterioles and glomeruli in the aging kidney suggests focal loss of autoregulation. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63(3):1027-36. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493524a.pdf - ISN Council 2003 – 2009 Elections. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1178-1185. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493546a.pdf - Jennette JC. Rapidly progressive crescentic glomerulonephritis. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1164-77. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493545a.pdf - Kaneko Y, Miyazaki S, Hirasawa Y, Gejyo F, Suzuki M. Transferrin saturation versus reticulocyte hemoglobin content for iron deficiency in Japanese hemodialysis patients. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3):1086-93. Disponible : http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493532a.pdf - Levey AS, Coresh J, Balk E, Kausz AT, Levin A, Steffes MW et al. National Kidney Foundation practice guidelines for chronic kidney disease: evaluation, classification, and stratification.
Ann Intern Med. 2003; 139 (2): 137-47. - Liu BF, Miyata S, Hirota Y, Higo S, Miyazaki H, Fukunaga M, Hamada Y, Ueyama S, Muramoto O, Uriuhara A, Kasuga M. Methylglyoxal induces apoptosis through activation of p38 mitogen-activated protein kinase in rat mesangial cells. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63(3):947-57. http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493515a.pdf - Luan FL, Ding R, Sharma VK, Chon WJ, Lagman M, Suthanthiran M. Rapamycin is an effective inhibitor of human renal cancer metastasis. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63(3): 917-26. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493512a.pdf - Manley HJ, Bailie GR, McClaran ML, Bender WL. Gentamicin pharmacokinetics during slow daily home hemodialysis. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1072-8. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493530a.pdf - Manjunath G, Tighiouart H, Coresh J, Macleod B, Salem DN, Griffith JL et al. Level of kidney function as a risk factor for cardiovascular outcomes in the elderly. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1121-9. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493536a.pdf - Miner JH. Of laminins and delamination in Alport syndrome. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1158-9. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493542a.pdf - Miyazaki Y, Oshima K, Fogo A, Ichikawa I. Evidence that bone morphogenetic protein 4 has multiple biological functions during kidney and urinary tract development. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 835-44. Diponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493504a.pdf - Moe SM, Duan D, Doehle BP, O'Neill KD, Chen NX. Uremia induces the osteoblast differentiation factor Cbfa1 in human blood vessels. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015];63 (3):1003-11. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493521a.pdf - Morena MD, Guo D, Balakrishnan VS, Brady JA, Winchester JF, Jaber BL. Effect of a novel adsorbent on cytokine responsiveness to uremic plasma. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1150-4. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493540a.pdf - Muntner P, He J, Vupputuri S, Coresh J, Batuman V. Blood lead and chronic kidney disease in the general United States population: results from NHANES III. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1044-50. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493526a.pdf - Nakanishi T, Hasuike Y, Otaki Y, Hama Y, Nanami M, Miyagawa K, et al. Free cysteine is increased in plasma from hemodialysis patients. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1137-40. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493538a.pdf - Ng KH, Lim BG, Wong KP. Sulfate conjugating and transport functions of MDCK distal tubular cells. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63(3): 976-86. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493518a.pdf - Kalantar-Zadeh K, Block G, Humphreys MH, Kopple JD. Reverse epidemiology of cardiovascular risk factors in maintenance dialysis patients. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63(3): 793-808. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493501a.pdf - K/DOQI Workgroup. K/DOQI clinical practice guidelines for cardiovascular disease in dialysis patients. Am J Kidney Dis [revista a Internet].
2005 [accés 8 de setembre de 2015]; 45 (4 Suppl 3): S1-153. Disponible a: https://www.kidney.org/sites/default/files/docs/cvd__in_dialysis_composite_gl.pdf - Kiely B, Feldman G, Ryan MP. Modulation of renal epithelial barrier function by mitogen-activated protein kinases (MAPKs): mechanism of cyclosporine A-induced increase in transepithelial resistance. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63(3): 908-16. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493511a.pdf - Olson JL. Hyaline arteriolosclerosis: new meaning for an old lesion. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1162-3. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493544a.pdf - Ortiz PA, Hong NJ, Plato CF, Varela M, Garvin JL. An in vivo method for adenovirus-mediated transduction of thick ascending limbs. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1141-9. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493539a.pdf - Ren Y, Garvin JL, Falck JR, Renduchintala KV, Carretero OA. Glomerular autacoids stimulated by bradykinin regulate efferent arteriole tone. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 987-93. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493519a.pdf - Santos FR, Moysés RM, Montenegro FL, Jorgetti V, Noronha IL. IL-1beta, TNF-alpha, TGF-beta, and bFGF expression in bone biopsies before and after parathyroidectomy. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63(3): 899-907. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493510a.pdf - Schrooten I, Behets GJ, Cabrera WE, Vercauteren SR, Lamberts LV, Verberckmoes SC, Bervoets AJ, Dams G, Goodman WG, De Broe ME, D'Haese PC. Dose-dependent effects of strontium on bone of chronic renal failure rats. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63(3): 927-35. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493513a.pdf - Shiraishi N, Kitamura K, Kohda Y, Narikiyo T, Adachi M, Miyoshi T, Iwashita K, Nonoguchi H, Miller RT, Tomita K. Increased endothelin-1 expression in the kidney in hypercalcemic rats. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 845-52. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493505a.pdf - Siener R, Ebert D, Nicolay C, Hesse A. Dietary risk factors for hyperoxaluria in calcium oxalate stone formers. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1037-43. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493525a.pdf - Strom TB, Sukhatme VP. A refined understanding of immunosuppressives and cancer risk. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1160-1. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493543a.pdf - Suzuki Y, Yasuoka Y, Shimohama T, Nishikitani M, Nakamura N, Hirose S, Kawahara K. Expression of the K+ channel Kir7.1 in the developing rat kidney: role in K+ excretion. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 969-75. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493517a.pdf - Taal MW, Roe S, Masud T, Green D, Porter C, Cassidy MJ. Total hip bone mass predicts survival in chronic hemodialysis patients. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1116-20. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493535a.pdf - Tapia E, Franco M, Sánchez-Lozada LG, Soto V, Avila-Casado C, Santamaría J, Quiroz Y, Rodríguez-Iturbe B, Herrera-Acosta J. Mycophenolate mofetil prevents arteriolopathy and renal injury in subtotal ablation despite persistent hypertension. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 994-1002. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493520a.pdf - Tsuboi N, Utsunomiya Y, Kawamura T, Kikuchi T, Hosoya T, Ohno T, Yamada H. Shedding of growth-suppressive gangliosides from glomerular mesangial cells undergoing apoptosis. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 936-46. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493514a.pdf - Utrillas Sánchez M, Vidal Sánchez EM. El apoyo psicosocial al paciente renal. Rev Soc Esp Enferm Nefrol [revista a Internet].
2002 [accés 8 de setembre de 2015]; 5 (2): 65-67. Disponible a: http://www.revistaseden.org/files/art174_1.pdf - Vallés PG, Pascual L, Manucha W, Carrizo L, Rüttler M. Role of endogenous nitric oxide in unilateral ureteropelvic junction obstruction in children. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1104-15. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493534a.pdf - Xu ZG, Kim KS, Park HC, Choi KH, Lee HY, Han DS, Kang SW. High glucose activates the p38 MAPK pathway in cultured human peritoneal mesothelial cells. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 958-68. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493516a.pdf - Yang ZZ, Zou AP. Homocysteine enhances TIMP-1 expression and cell proliferation associated with NADH oxidase in rat mesangial cells. Kidney Int [revista a Internet].
2003 [accés 8 de setembre de 2015]; 63 (3): 1012-20. Disponible a: http://www.nature.com/ki/journal/v63/n3/pdf/4493522a.pdf
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Laia Claramunt Fonts
Màster en Medicina Tropical i Salut Internacional (2003-2004) Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa en el Consorci Hospitalari de Vic (CHV) des del mes de juny de l’any 1994 i en el servei de Nefrologia des de l’any 1997.
Ha estat treballant en Cooperació Internacional amb l’ONG de Metges sense Fronteres de l’any 2004 al 2006 en els països africans de RDCongo i Angola i amb l’ONG de Medicus Mundi com a coordinadora sanitària a Moçambic durant l’any 2010 al 2012.
Jessica González Merino
Diplomada en Infermeria (EUCS de la Universitat de Vic) 2008 i Màster en Infermeria d’Urgències Hospitalitàries (Universitat de Barcelona) 2012. Infermera assistencial en el Consorci Hospitalari de Vic en la Unitat de Nefrologia des de 2008 formació continuada en l’àmbit de la nefrologia, en l’actualitat infermera en l’àrea quirúrgica.
