Infermera virtual.com

Una bona oxigenació mitjançant una respiració adequada resulta essencial per mantenir un bon estat de salut i una situació de benestar.

A banda de les repercussions que tenen les emocions en la respiració, les persones amb una MRC poden tenir símptomes físics relacionats amb l’aparell respiratori, com l’ofec i la tos amb o sense expectoració.

Cal tenir en compte les recomanacions següents per tenir una respiració òptima:

• Si la persona és fumadora passiva, ha de procurar estar en ambients lliures del fum del tabac.
• Si la persona és fumadora activa, ha de buscar ajuda per deixar de fumar en l’equip de salut.
• S’ha de mantenir una posició que afavoreixi l’expansió toràcica, especialment si es pateix ofec o dificultat respiratòria. Si els problemes s’accentuen en estirar-se, s’ha d’intentar dormir en una posició més incorporada.
• Les tècniques de control de la respiració poden ser una eina bàsica gestionar els símptomes respiratoris diürns o nocturns i les repercussions de les emocions en la freqüència i el ritme respiratoris.
• Es recomana fer respiracions profundes i seguir tècniques de relaxació. Els exercicis de respiració toràcica o abdominal durant el dia també ajuden a relaxar la persona a l’hora d’anar a dormir.

Veure el vídeo: control del dolor amb la reparació

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Respirar

Recomanacions que cal tenir en compte per seguir una dieta pobra en potassi:

• Ingerir com a màxim una peça de fruita crua al dia; les fruites amb menys contingut de potassi són les pomes, les peres i les mandarines.
• Restringir els sucs de fruita natural i els sucs envasats.
• Eliminar la fruita seca (avellanes, ametlles, cacauets, nous, coco, etc.) i les fruites deshidratades (figues, dàtils, panses, prunes, etc.) de la dieta.
• En les fruites elaborades es redueix el potassi en un 75 %; es poden consumir les fruites en forma de confitura, melmelada, compota, bullides o en almívar.
• Les verdures, hortalisses i patates han d‘estar unes 8 hores en remull; se n’ha de canviar l’aigua algunes vegades i després s’han de bullir dues vegades, així s’eliminarà un terç del potassi. No s’ha d’aprofitar en cap cas l’aigua de la cocció.
• La verdura congelada té menys potassi que la fresca, però també s’ha de seguir el mateix procés d’ebullició.
• Es poden menjar llegums almenys dues vegades per setmana, i s’han de bullir de la mateixa manera que les verdures.
• Més consells per a una dieta baixa en potassi.
  

Recomanacions que cal tenir en compte per seguir per una dieta pobra en fòsfor:

• Restringir els formatges curats, secs, semisecs i per untar. Es pot prendre formatge fresc desnatat, formatge de cabra i mató.
• S’han d’evitar la fruita seca, els productes integrals i el peix blau.
• Es recomana el peix blanc, sobretot el rap, el bacallà, el lluç, els calamars i el pop.
• S’ha d’evitar el rovell de l’ou, però se’n pot menjar la clara, ja que conté poc fòsfor.
• Es recomana un got de llet al dia i no prendre més de dos o tres iogurts, flams o mató a la setmana.
• Més consells per a una dieta baixa en fòsfor.
  

Recomanacions que cal tenir en compte per seguir una dieta baixa en sodi (sal). Cal ser especialment curós perquè els aliments ja porten la quantitat de sodi que necessita l’organisme i, per tant, no és necessari afegir-ne més.

• Per potenciar el gust dels aliments es poden utilitzar condiments substitutius com vinagre o llimona; all; julivert; llorer; pebre; herbes aromàtiques, com cibulet, julivert, orenga, cerfull, estragó, anet, farigola, marduix, alfàbrega, api o coriandre; canyella; comí, i algunes salses casolanes sense sal.
• S’han d’evitar aliments en llauna o conserva, els plats precuinats, els productes d’aperitiu, els productes de pastisseria, els aliments de xarcuteria, la fruita seca salada, les sopes de sobre o pastilles de brou, els aliments fumats, salses tipus quètxup o mostassa i begudes amb gas.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Menjar i beure

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

Les alteracions del patró del son són un dels problemes que poden patir les persones amb una malaltia renal crònica, ja que solen tenir problemes per agafar i mantenir el son, fet que repercuteix negativament en la qualitat de vida.

Les persones amb una MRC també poden patir la síndrome d'apnea del son, que són interrupcions de la respiració mentre es dorm. Amb el temps, aquestes alteracions poden donar lloc a una inversió del ritme circadià, amb insomni nocturn i somnolència diürna, acompanyats de mal de cap, depressió i fatiga.

El tractament de l'apnea del son inclou:

• Perdre pes fins assolir el pes recomanat, ja que l'apnea del son està estretament vinculada al sobrepès i a l'obesitat.
• Canviar de posició mentre es dorm.
• Evitar prendre somnífers, sedants i analgèsics narcòtics (opioides), com per exemple morfina, que puguin provocar una hipòxia —baix nivell d'oxigen a la sang— potencialment mortal, fins i tot en persones amb apnea del son lleu.
• Evitar o moderar el consum de begudes alcohòliques fins a tres hores abans d'anar a dormir.
• Evitar el consum de tabac. Els fumadors tripliquen les probabilitats de patir apnea del son, en comparació amb les persones que mai han fumat o que han deixat de fer-ho.
• Sota prescripció mèdica, es pot usar una màscara per dormir connectada a una màquina petita que bomba aire contínuament a través d'un tub col·locat a les fosses nasals. Aquesta màquina fa una pressió positiva contínua de la via aèria.

Moltes persones que segueixen un tractament de diàlisi tenen problemes per dormir a la nit pel dolor o per l’anomenada síndrome de les cames inquietes, que provoca incomoditat, tremolor o inquietud a les cames i fa que la persona tingui moltes ganes de fer puntades de peu i moure violentament les cames. Algunes teories atribueixen aquesta síndrome a dany als nervis o a desequilibris minerals.

Per tractar aquesta síndrome s’han de seguir aquestes recomanacions.

• S’ha de fer exercici moderat durant el dia. Tot i això s’ha d’evitar l’activitat física un parell d'hores abans d'anar a dormir, ja que això podria empitjorar el quadre dels símptomes.
• Per alleujar la simptomatologia, es poden fer massatges o prendre banys d’aigua tèbia.
• S’ha de reduir o evitar el consum de cafeïna, alcohol i tabac.
• Quan la síndrome és molt intensa i interfereix en la qualitat de vida de la persona, es pot tractar amb benzodiazepines —que habitualment es fan servir per tractar l'insomni o l'ansietat— o amb levodopa —que normalment es recepta a persones amb Parkinson.

Perquè la persona tingui la sensació d’estar descansada durant el dia i pugui realitzar les activitats habituals de la vida diària, es poden seguir les recomanacions següents per anar a dormir:

• S’ha d’aconseguir una bona relaxació abans d’anar a dormir amb la tècnica de la respiració profunda o amb altres mètodes com la lectura, escoltar música suau, escoltar la ràdio amb poc volum, etc.
• S’han de limitar els estímuls ambientals, com la llum o el soroll, i aconseguir una bona temperatura de l’habitació per facilitar la relaxació i el descans.
• A l’hora de dormir, s’ha d’intentar no recolzar-se sobre el braç on hi ha la FAVI o al lloc on hi ha el catèter; si no es pot evitar aquesta posició, l’apòsit del catèter ha de tenir una bona fixació.
• Si la persona té la sensació que no ha descansat o que ha tingut dificultats per agafar el son, cal consultar l’equip de salut per sol·licitar alguna ajuda farmacològica.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir

1. Eliminació urinària
2. Eliminació intestinal

1. Eliminació urinària

La reducció o pèrdua total de la capacitat urinària fa que la depuració sanguínia, que normalment s'aconsegueix mitjançant el filtrat de la sang dels ronyons, sigui de competència mèdica.

2. Eliminació intestinal

L'eliminació intestinal es pot veure alterada per diversos factors, com desequilibris dels electròlits, la disminució de la mobilitat, el tractament amb diàlisi peritoneal i els trastorns inflamatoris i infecciosos.

Els desequilibris dels electròlits poden provocar diarrea o restrenyiment. El restrenyiment també s’associa a una disminució del consum de líquids —que moltes vegades forma part del tractament—, a la reducció de l'activitat a causa del dolor, a l'anèmia, a les dificultats respiratòries, als edemes o alteracions òssies i a l'administració de fàrmacs —com els quelants del fòsfor— per controlar els nivells de fòsfor a la sang i de complements de ferro per tractar l'anèmia.

Si la persona pateix restrenyiment, ha de tenir en compte les recomanacions següents:

• No es pot seguir una dieta rica en fibra, ja que els productes integrals són molt rics en potassi i fòsfor i la persona amb MRC ha de tenir molta cura amb aquests elements químics.
• No es pot augmentar la quantitat de líquid ingerit si no ho aconsella l’equip de salut.
• S’ha de prendre una peça de fruita rica en fibra al matí en dejú, per exemple, de kiwi.
• S’ha d’augmentar l’activitat física habitual tenint en compte el grau de tolerància de la persona.
• Si el restrenyiment persisteix, cal consultar a l’equip de salut la possibilitat d’iniciar tractament amb laxants emol·lients.

La presència de diarrea no és gaire habitual. Si és molt persistent o hi ha indicis de deshidratació lleu —sensació de set, boca seca o enganxosa, pell seca i freda, mal de cap o rampes musculars— o greu —pell seca i arrugada, irritabilitat o confusió, marejos o desmais, batecs cardíacs ràpids, respiració ràpida, ulls enfonsats, apatia, xoc (manca de flux sanguini), inconsciència o deliri— cal consultar l’equip de salut.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Eliminar

Perquè la persona amb MRC pugui dur una vida tan normal com sigui possible s’ha d’implicar activament en la gestió de les cures de salut.

És important que la persona faci un seguiment de la seva situació de salut amb l’equip mèdic.

Per aconseguir un bon estat de salut, s’han de tenir en compte les recomanacions següents:

• S’han de fer les revisions periòdiques amb l’equip de salut.
• S’ha de seguir una dieta adequada a les necessitats de la persona
• Cal consultar els dubtes sobre la situació de salut o sobre el tractament.
• S’han de controlar regularment els nivells de glucosa i colesterol a la sang, i la pressió arterial, pel risc vascular associat.
• Cal vacunar-se cada any contra la grip i seguir el calendari de vacunacions recomanades per les autoritats sanitàries.
• S’ha d’evitar qualsevol activitat que pugui posar en perill la persona o altres persones, com ara conduir un cotxe. L'augment del nivell de la urea a la sang pot provocar trastorns neurològics amb diferents nivells d'afectació de la consciència (apatia, confusió, obnubilació, deliri o coma), irritabilitat, somnolència, desorientació espacial i temporal o pèrdua de memòria.

També cal tenir en compte que hi ha un major risc de caigudes i ensopegades, d’una banda, per la presència d'edemes, per la debilitat muscular i òssia o per la inflamació i rigidesa articular, que dificulten la mobilitat; de l’altra, la polineuropatia urèmica (lesions del sistema nerviós perifèric), que provoca parestèsies, la síndrome de les cames inquietes i les rampes musculars també augmenten el risc de caigudes. Per tal evitar-ho es recomana adaptar l’entorn físic a les activitats de la vida diària tant com es pugui.

• A casa, s’ha d’evitar l'excés de mobles que dificultin el pas.
• S’han d’utilitzar dispositius d'ajuda per evitar caigudes i relliscades.
• Cal posar baranes o agafadors on calgui, especialment a la cambra de bany, per facilitar la higiene.
• S’ha de mantenir el terra net i sec, i evitar irregularitats o productes que fan relliscar, com ara la cera.
• S’han de treure les catifes i les màrfegues que propicien les relliscades i ensopegades.
• Cal adequar la il·luminació de l'entorn per mantenir una bona visibilitat, tot i això s’ha d’evitar un excés de llum per no enlluernar-se. S’ha de valorar la necessitat de mantenir durant la nit una il·luminació suau.

Els edemes i limfoedemes, causats per la retenció de líquids, afavoreixen l’aparició de lesions cutànies, ja que la pell està més fina i distesa. Per aquest motiu, és més probable patir lesions per pressió o fregament, sobretot en gratar-se per intentar alleujar la pruïja, habitual en les persones que fan hemodiàlisi. La prevenció de lesions cutànies inclou, entre altres, ensenyar a la persona o a la persona cuidadora a valorar regularment el color, la temperatura i la integritat de la pell i a establir mesures per prevenir l’aparició de lesions.

• Detectar i eliminar els punts de pressió o fricció.
• Realitzar diàriament la higiene corporal amb aigua tèbia i sabó neutre.
• Eixugar amb cura la pell, sense fregar-la, per evitar lesions en la pell aprimada i debilitada per la presència de l'edema.
• Aplicar diàriament amb un massatge suau una crema hidratant, sense colorants ni perfum.
• Mantenir les ungles curtes i evitar gratar-se, ja que es pot lesionar la pell. Si hi ha sensació de pruïja, s’aconsella fer servir un drap o tovallola per fregar suaument la zona i consultar a l’equip de salut la possibilitat de prendre un antihistamínic.

S’ha de seguir rigorosament el tractament farmacològic. Les persones amb MRC tenen més risc de patir toxicitat farmacològica si es prenen medicaments que s'excreten per via renal, com antibiòtics, cardiotònics o sedants. La insuficiència renal en redueix l’eliminació i n’augmenta els nivells a la sang. Per tant cal destacar la importància de seguir rigorosament el tractament farmacològic prescrit i de no prendre cap medicament de venda lliure sense consultar-ho prèviament a l’equip de salut.

Les persones portadores d'una fístula arteriovenosa interna (FAVI), un catèter per a la diàlisi peritoneal o un catèter venós central temporal o permanent han de seguir les recomanacions per a la cura i el manteniment.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscos

De vegades, les malalties cròniques comporten un aïllament personal i una dificultat de relacionar-se socialment amb l’entorn habitual. Per evitar aquesta situació es poden tenir en compte les recomanacions següents:

• Cal establir una la comunicació entre la família i els amics o reforçar-la. És important no amagar els sentiments que genera la malaltia.
• La persona ha d’intentar adaptar-se a l’entorn nou. Per exemple, si s’inicia el tractament amb hemodiàlisi, la comunicació amb persones en la mateixa situació pot anar bé per compartir pors i angoixes.
• S’han de comentar a l’equip de salut els sentiments negatius que genera l’MRC.
• També es pot buscar suport i ajuda en els grups i associacions especialitzades en l’MRC.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interaccionar socialment.

L’activitat laboral i les activitats d’oci són una font important d’interaccions socials. Tant la feina com l’oci s’han d’integrar en l’estil de vida de la persona amb MRC, ja que la malaltia no ha d’impedir realitzar cap de les dues activitats, independentment de la fase en què es trobi.

Encara que malaltia renal crònica en una fase avançada limita les capacitats de la persona, especialment quan rep tractament substitutiu renal (TSR), mantenir l'activitat laboral fa que la persona gaudeixi d'una major estabilitat econòmica (si es compara amb la que tindria amb una prestació per incapacitat laboral) i, en molts casos, permet mantenir o recuperar l'autoestima i millorar l'estat emocional.

A més de les recomanacions ja esmentades anteriorment, també cal tenir en compte les recomanacions següents pel que fa a la feina.

• És important que la feina tingui un horari fix, sense rotacions de torn ni amb un horari nocturn.
• La feina no ha de requerir esforços físics continuats o descompensats.
• L’entorn ha de ser net i saludable, per evitar infeccions, sobretot per a les persones que porten un catèter jugular.
• Cal planificar les sessions de diàlisi de manera que s’ajustin a les necessitats i a l'horari laboral de la persona, per facilitar-ne el seu seguiment.

Pel que fa a les activitats d’oci, s’han de tenir en compte els aspectes següents.

• Es pot gaudir en restaurants, bars, pícnics, etc., però cal tenir cura a l’hora de menjar i beure.
• Es poden fer les activitats habituals d’oci tenint cura sempre de l’accés vascular que porti la persona.
• S’han d’evitar les activitats perilloses o els esports de risc o de contacte pel risc d’hematomes, equimosi, hemorràgies o fractures òssies.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

La malaltia renal crònica no sempre es manifesta amb una reducció de la quantitat d’orina excretada. L’MRC fa referència a la pèrdua de la funció dels ronyons, és a dir, de la capacitat d’eliminar les toxines i l'excés d'aigua del cos. Per tant, es pot eliminar una quantitat normal de líquid, però això no necessàriament vol dir que els ronyons estiguin be, ja que pot ser que no es depurin les toxines del cos.

La malaltia renal crònica no fa mal. Les molèsties que solen aparèixer a la zona lumbar (part baixa de l’esquena) quasi sempre es deuen a problemes musculars o d’ossos (osteoporosi). L’única situació en què poden fer mal els ronyons és quan hi ha un còlic nefrític per litiasis (pedres);en aquest cas el dolor és molt intens, apareix de sobte i sovint va cap a l’engonal. Se sol acompanyar d’una sensació constant de ganes d’orinar.

Prendre diürètics no aprima. El tractament amb diürètics s’ha utilitzat com a estímul inicial en moltes pautes d’aprimament, però els diürètics eliminen líquids i no greixos, i aquesta pauta pot comportar un risc elevat d’efectes adversos, com la pèrdua de potassi, la deshidratació i desequilibris en la composició d’electròlits en la sang.

La diàlisi no guareix la insuficiència renal crònica. La diàlisi és un tractament que substitueix en part la funció dels ronyons, però no té cap efecte curatiu sobre l’MRC.

Beure molt líquid no sempre és bo per al funcionament renal. Quan els ronyons funcionen normalment prendre molts líquids fa que s'excreti una gran quantitat d'orina, ja que un ronyó sa elimina el que li sobra. En algunes persones amb un funcionament normal dels ronyons, en casos de litiasi (càlculs) renals, o després d’episodis de vòmits, diarrees molt abundants o febre alta, se’ls recomana beure molta aigua. Tot i això, beure molta aigua pot ser molt perjudicial per a les persones amb insuficiència renal moderada o greu que no estiguin deshidratades, ja que els ronyons no poden eliminar-ne l’excés i poden acumular líquid. Aquesta circumstància pot tenir moltes conseqüències, entre d’altres, un augment de la tensió arterial i la retenció de líquids (edema) que pot arribar a afectar el pulmó (edema pulmonar), fet que pot donar lloc a una situació molt greu.