Infermera virtual.com

Malgrat que fumar és una addicció que perjudica greument la salut en tots els casos, el consum de tabac sembla disminuir alguns dels efectes secundaris del tractament farmacològic de l’esquizofrènia, com la sedació, la disminució de l’activitat motriu, la manca d’atenció i de concentració, fet que potencia el seu ús entre les persones afectades i fa que, en general, sigui difícil deixar-lo.

La infermera o el metge del centre de salut de referència poden ajudar a la persona afectada a fer un tractament de disminució, deshabituació i cessació d’aquesta addicció. El plantejament ha de ser molt flexible i, si no és possible deixar-ho del tot, l’objectiu pot ser reduir el consum i aplicar totes les mesures possibles per minimitzar els efectes nocius del tabaquisme. En aquest sentit, són molt útils les estratègies que ajuden a modificar el comportament, com l’activitat física i l’exercici, o tenir comportaments alternatius al consum de tabac, com beure un got d’aigua o de suc, mastegar xiclet sense sucre, anar a passejar, telefonar un amic, etc.

Tabaquisme 

També pot ser de gran utilitat l’entrenament en tècniques de relaxació, atès que aquestes tècniques ajuden a tenir un major control de l’ansietat i l’estrès associats a la deshabituació tabàquica.

Teràpies complementàries: tipus 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Respirar

Les persones que tenen esquizofrènia fàcilment poden veure modificat el ritme dels àpats i la quantitat d’aliments ingerits a causa dels efectes secundaris de la medicació psicotròpica que se’ls ha pautat, fet que incrementa el risc d’aparició de problemes de salut, com l’obesitat o l’elevació del nivell de colesterol.

L'adquisició d'hàbits alimentaris poc saludables, com l’augment de la ingesta de greixos i proteïnes, i la disminució de productes frescos com les fruites i les verdures poden estar relacionats amb la simptomatologia negativa, amb el deteriorament funcional de la persona, amb la manca d'iniciativa i amb el dèficit d'autocura. És a dir que les persones afectades eviten anar a comprar sovint (per tant, compren pocs productes frescos); la limitació funcional fa que cuinin sempre el mateix, que cuinin poc i que mengin precuinats i aliments de fàcil i ràpida cocció (fregits, etc.).

És aconsellable:

• Seguir les pautes d’una alimentació saludable. És a dir, una alimentació suficient per tal de cobrir les necessitats pròpies de cada edat i situació de salut, adaptada a l’estil de vida i al ritme d’activitats.
• En cas de sobrepès, evitar el seguiment de dietes dràstiques d’aprimament sense cap control sanitari.
  
  Consells de salut en el sobrepès i la obesitat
• Seguir una dieta rica en fibra (fruites, verdures i cereals), pobra en greixos, moderada en sucres i en sal, i prioritzar la ingesta de peix al consum de carn.
• Per assegurar un bon compliment de la dieta i una bona distribució del àpats, és útil ajudar-se amb autoregistres amb l’anotació dels horaris dels àpats acompanyada de la descripció de l’alimentació diària.
• En tots els casos, abstenir-se del consum de begudes alcohòliques, pel fet que altera la percepció psicològica de la persona afectada.
• Evitar el consum excessiu de begudes amb gas, cafeïna o teïna (Red Bull o similars).
• Ingerir líquids, preferentment aigua, en una quantitat no inferior al litre i mig diari -quantitat que s’hauria d’incrementar en temps de calor-, però sense superar els tres litres diaris. Un consum excessiu de líquids produeix un augment del funcionament renal que, si es manté durant un temps, pot alterar l’equilibri electrolític i provocar pèrdues excessives de substàncies químiques imprescindibles per al bon funcionament de l’organisme.  
• Davant un problema de sequedat bucal, es recomana:
• Tenir una bona higiene bucal mitjançant la neteja diària amb una pasta amb fluor i un col·lutori bucal no alcohòlic. 
• Menjar amb freqüència i mastegar bé els aliments, ja que l'acte de menjar estimula la secreció de saliva. 
• Evitar el tabac i l'alcohol perquè causen sequedat bucal. 
• Per ajudar a estimular la salivació: mastegar xiclets sense sucre, xuclar caramels àcids o un trosset de gel, beure sovint glops petits d’aigua i mossegar un tros de llimona abans dels àpats.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Menjar i beure

L’activitat física té efectes beneficiosos per a la salut, com ara millorar la funció cardíaca, evitar l’insomni i l’obesitat, té efectes antidepressius, millora la respiració i estimula l’eliminació. No obstant això, entre els símptomes negatius de l’esquizofrènia, hi ha la manca d’iniciativa que, junt amb els efectes secundaris d’alguns dels fàrmacs prescrits, deriva en una falta d’activitat física en les persones afectades.

És aconsellable:

• Incorporar i adaptar l’activitat física més adequada per tal de controlar els problemes de salut relacionats amb la malaltia, com l’obesitat, la diabetis tipus II o els problemes cardiovasculars.
• Facilitar la incorporació de petites activitats quotidianes, com sortir al carrer i fer els encàrrecs familiars, i les tasques de la llar.
• Potenciar la mobilitat i el desplaçament a altres llocs mitjançant passejades quan sigui possible.
• Incorporar l'exercici en les activitats diàries, segons la capacitat i la tolerància de la persona: pujar i baixar escales i no fer servir l'ascensor, baixar de l'autobús una parada abans i acabar el trajecte a peu, etc.
• No quedar-se al llit encara que no hi hagi cap activitat establerta per al dia.
• Vincular-se a centres que organitzin activitats ocupacionals o lúdiques, com ara cursos de tai-txi o ioga, sortides i itineraris turístics, classes de ball, etc. N’hi ha que són de caràcter públic i disposen de facilitats amb opcions econòmiques assequibles.
• Establir contacte amb amics o familiars que afavoreixin la sortida de casa i el compromís per fer activitats.
• Fer exercici en els parcs de la població, on sovint s’ofereixen rutes per caminar, pistes d’esport o aparells per fer exercici.
• Anar a algun gimnàs o centre esportiu, si és possible, on els monitors especialistes dirigiran i orientaran segons les aficions i necessitats de l’interessat, i l’ajudaran a planificar el tipus, la intensitat, la freqüència i la durada de l’activitat física adequada per a cada persona. En els centres esportius, a més, es poden trobar altres activitats que permeten distreure’s, gaudir i relacionar-se amb altres usuaris.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

Els hàbits quotidians es poden veure fàcilment alterats en les persones que pateixen esquizofrènia, sovint a causa dels símptomes negatius de la mateixa malaltia o de l’estat d'ànim depressiu que també poden patir. Això sol comportar el descontrol en els hàbits de descans i del son, freqüentment agreujat pel tractament farmacològic prescrit.

És aconsellable:

• Establir un horari per al descans diari (tant en l’hora d’anar a dormir com en l’hora de llevar-se) el més normalitzat possible.
• Reduir hores de veure la televisió.
• No utilitzar en les darreres hores del dia els aparells electrònics (ordinadors, videojocs, videoconsoles).
• Prendre una dutxa relaxant abans d’anar a dormir.
• Evitar les becaines al migdia, ja que faciliten la manca de són a les nits i poden ser un element que alteri el ritme son-vigília.
• Evitar el consum de begudes estimulants al llarg del dia, com cafè, te o begudes amb cola.
• Evitar la presa de fàrmacs inductors del son que no hagin estat prescrits pels facultatius en el tractament actual.
• Acomodar l’espai per dormir. Cal tenir un matalàs adequat, evitar els sorolls i mantenir una higiene acurada del llit i dels llençols. La temperatura de l’ambient ha de ser l’òptima en cada estació de l’any i la il·luminació, tènue.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir

L’evacuació intestinal està relacionada amb la ingesta d’aliments i de líquids, però també amb freqüència té a veure amb la forma amb què les persones afronten l’ansietat, l’angoixa o l’estrès. Això significa que les persones que pateixen una esquizofrènia poden presentar alteracions en la funció intestinal en forma de restrenyiment o diarrea, tant per la simptomatologia de la pròpia malaltia com pels hàbits alimentaris poc saludables que sovint tenen. A més, en alguns casos l’efecte de la medicació modifica el ritme gastrointestinal i també provoca diarrees o restrenyiment. D’altra banda, alguns fàrmacs neurolèptics poden incrementar la sialorrea (excessiva producció de saliva) i provocar alteracions en el cicle menstrual.

L'eliminació urinària està fortament relacionada amb la ingesta de líquids, però també es pot veure alterada per l’efecte d'alguns fàrmacs, que poden afavorir la retenció d'orina o, al contrari, l'enuresi o emissió involuntària d’orina nocturna. L'excés d'ingesta de líquids pot potenciar la incontinència urinària d'urgència.

És aconsellable:

• Evitar el consum d’estimulants de la mobilitat intestinal: cafè, suc de taronja.
• En cas de restrenyiment, augmentar el consum de fruita (kiwi, taronja, pruna, etc.), verdures (espinacs, bledes, etc.) i cereals amb un contingut alt de fibra (pa integral, etc.), beure aigua i fer exercici (caminar, anar amb bicicleta, fer gimnàs, etc.).
• No prendre tractaments (laxants, antidiarreics) sense indicació del professional de la salut.
• En cas de diarrea cal prevenir la deshidratació restituint els líquids i les sals minerals que es poden perdre. Per això, és molt important beure molta aigua però també prendre líquids que aportin sodi (sal). Cal menjar aliments suaus, com ara arròs, patates bullides, torrades de pa, pastanaga bullida i pollastre rostit sense la pell ni el greix.
• Si augmenta el nombre de miccions o apareix la incontinència urinària, cal avaluar la quantitat de líquids ingerits al llarg del dia i assegurar-ne una presa d'entre un litre i mig i tres, com a màxim. Si la incontinència apareix mentre es dorm (enuresi nocturna), cal evitar la ingesta de líquids dues hores abans d'anar a dormir.
• En les dones, és important tenir un control i un seguiment dels cicles menstruals, i fer revisions ginecològiques periòdiques. En
  cas d’alteració en la durada, la freqüència, la quantitat, la presència de dolor, etc., de les menstruacions, s’ha consultar els professionals de referència (metges i infermeres).
• Recordar que són molt útils les tècniques de relaxació que facilitin un major control de l’ansietat o l’ús de teràpies complementàries.

 
Si la simptomatologia no millora, cal consultar amb l’equip de salut per descartar altres possibles causes del problema.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària:

Eliminar

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària:

Evitar perills i prevenir riscs

En les persones afectades per una esquizofrènia, els trastorns en el llenguatge són una de les característiques de la malaltia que, juntament amb la dificultat per expressar sentiments i emocions i les dificultats en les relacions socials, dificulten clarament la comunicació i la interrelació personal i social.

És aconsellable:

• Mantenir una higiene personal adient, fet que proporciona benestar, incrementa l’autoestima, i facilita i millora les relacions socials.
• Participar i vincular-se en diferents entorns socials, com per exemple: associacions de caire lúdic, esportiu (penyes de petanca, penyes d’entitats de clubs esportius) o altres de més interès sociocultural (clubs de lectura, fotografia, cant coral, etc.), clubs socials i associacions de malalts mentals, etc.
• Formar part de grups educatius en habilitats socials o practicar coaching per a usuaris.
  
  Els grups educatius en habilitats socials ofereixen espais de suport mutu entre professionals i usuaris, amb l’objectiu que les persones que pateixen un trastorn mental entenguin i siguin capaces de conviure amb les seves dificultats. La manera de fer-ho és reforçar les pròpies habilitats que, a causa del malestar, han quedat minvades. Aquestes intervencions s’han d’oferir integrades en el projecte terapèutic del pacient i de la seva família. Es tracta d’activitats que faciliten el rol actiu de la persona afectada pel trastorn i de les del seu entorn, i que afavoreixen la implicació en el procés terapèutic. Tenen com a objectiu l’anàlisi dels recursos personals per afrontar situacions crítiques, sovint de la vida quotidiana, mitjançant tècniques per a la resolució de problemes, i d’entrenament de la conducta en habilitats socials i en activitats de la vida diària, entre d’altres.
  
  El coaching (entrenament) per a usuaris és una tècnica que es caracteritza per l’acompanyament a una persona afectada d’un trastorn mental, a partir de les seves necessitats i mitjançant el compromís i la mobilització dels recursos personals, per tal que aconsegueixi desenvolupar les seves capacitats amb uns determinats objectius puntuals. No és una teràpia ni tampoc un procés d’assessorament o consultoria, en què es donen consells o es diu a la persona el que ha de fer. És un procés d’acompanyament que es desenvolupa durant un temps determinat i que té lloc entre el professional i l’usuari, mitjançant una sèrie de converses que es planifiquen.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària:  

Comunicar i interaccionar socialment

La persona que té esquizofrènia, igual que la que té qualsevol altra malaltia, pot veure afectada la vida laboral en el moment en què s’aguditza, és a dir, en el moment de la crisi, i necessitar una baixa laboral. Un cop estabilitzada la situació, en molts casos no es veu afectat el rendiment professional i la persona pot seguir desenvolupant la seva tasca habitual, en funció del nivell d’exigència i precisió requerit i de l’afectació personal.

Tant l’àmbit laboral com el de la diversió són espais molt importants en la vida de la persona afectada per una esquizofrènia, ateses les dificultats que apareixen en el manteniment de les relacions socials; per tant, són aspectes a afavorir al màxim.

És aconsellable:

• Compaginar les visites a l’equip de salut amb la tasca i l’horari laboral, com qualsevol altra persona afectada per una altra malaltia (es pot presentar un justificant adient per a l’empresa expedit pel centre de salut especialista), per tal d’assegurar un correcte compliment de les visites pautades.
• Abstenir-se de prendre begudes alcohòliques en esdeveniments socials amb la idea que faciliten la conversa i potencien les relacions socials, ja que en realitat la seva influència en els dos aspectes és negativa.
• Disposar, quan sigui necessari, dels beneficis que garanteix un certificat de disminució, que sovint comporta un pacte entre el treballador i l’empresari, i uns beneficis per a tots dos. Per exemple, el treballador pot sol·licitar sense inconvenients hores laborals per anar al centre de salut i l’empresari té certs beneficis fiscals pel fet de tenir a la plantilla un treballador que disposa d’aquest tipus de certificat.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permeten adoptar mesures saludables en relació a l’activitat de la vida diària:

Treballar i divertir-se

Les persones amb esquizofrènia no són perilloses. Molt sovint, les persones amb esquizofrènia es descriuen com a persones imprevisibles, agressives i perilloses. Les pel·lícules i la televisió no deixen de presentar l’assassí en sèrie com un perillós esquizofrènic escapat de la presó. En cap cas es pot dir que les persones amb malalties mentals siguin agressives ni tinguin més probabilitats de cometre actes violents ni delictius que les persones sense malaltia mental.

La persona amb esquizofrènia no té una "doble personalitat”. L'esquizofrènia no és un desdoblament de la personalitat i no transforma una persona bondadosa en un individu capaç d’actuar amb la violència més mortífera. No hi ha un Dr. Jekyll i Mr. Hyde. No hi ha dues personalitats diferents, sinó que el pensament està dissociat dels sentiments. És important combatre aquesta idea falsa, perquè alimenta la creença que la persona que pateix aquest trastorn és un ésser perillós, com es visualitza en moltes pel·lícules.

Les persones amb una esquizofrènia senten el dolor i el pateixen exactament igual que la resta de la població. Malgrat que no és estrany sentir a dir que els esquizofrènics tenen l'extraordinària facultat de ser insensibles al dolor, fins al punt que podrien sotmetre’s a intervencions quirúrgiques sense anestèsia, es tracta d'una idea sense cap base científica.

Les amenaces de suïcidi sovint són reals. Les persones que pateixen un trastorn esquizofrènic i amenacen amb suïcidar-se no ho fan en va. No es tracta d’una amenaça per cridar l’atenció, la taxa de suïcidi en les persones amb esquizofrènia és de 30 a 40 vegades més alta que en la població general. És erroni creure que, si es demana obertament al pacient si pensa suïcidar-se, d’alguna manera se li fa pensar en aquesta possibilitat: si una persona no pensa suïcidar-se, no ho farà perquè algú li ho pregunti, al contrari, pensarà que no és un tema tabú i que se’n pot parlar si s’escau. D’altra banda, si s’aborda clarament el tema i realment el pacient s’ho planteja i això es detecta, cal actuar i fer la intervenció de salut oportuna.