Infermera virtual.com

En el cas d’una persona fumadora, és important que deixi de fumar. La infermera o el metge del seu entorn de salut la poden ajudar. Fumar és una addicció que perjudica greument la salut en tots els casos. Fumar és la causa principal de desenvolupar càncer de pulmó, però també altres tipus de càncer, entre els quals hi ha els càncers de boca, laringe, esòfag, estómac, pàncrees, ronyó i bufeta.

Tabaquisme 

Millorar la respiració pot ajudar a reduir el dolor i les complicacions que s’hi associen. Tres exercicis ben senzills poden ajudar a aconseguir-ho:

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Respirar

Les persones amb càncer, ja sigui per la malaltia en si o pels efectes derivats del seu tractament, tenen el risc de desenvolupar dèficits nutricionals. Aquests dèficits es produeixen fonamentalment quan hi ha un desequilibri entre els nutrients que s’ingereixen i els que necessita l’organisme per funcionar.

El càncer altera el metabolisme del cos i fa que es perdi la gana. A més, aquesta pèrdua de gana també la provoca la resposta psicològica, com la depressió o l’ansietat per la situació de malaltia.

La quimioteràpia té uns efectes ben coneguts: les nàusees i els vòmits. Però no és l’únic tractament que interfereix en l’activitat de la vida diària de menjar i beure, i les nàusees i els vòmits no són els únics efectes que provoquen els tractaments, poden aparèixer alteracions del gust o l’olfacte, pèrdua de gana o úlceres a la boca, per exemple. Aquests efectes es poden mitigar en la majoria de les persones seguint els consells de l’equip de salut i recomanacions sobre tipus d’aliments, tipus de coccions, adequació de l’entorn, exercicis de relaxació i altres. A més, aquests efectes no apareixen de forma continua, per tant, cal aprofitar els moments en què aquests símptomes desapareixen per gaudir d’activitats plaents per a la persona, com participar en un dinar familiar, sortir a sopar o preparar algun plat especial. Les recomanacions sobre aliments que s’han d’evitar a causa de la malaltia o dels tractaments són mínimes.

Diversos factors poden determinar el tipus i el grau de les deficiències nutricionals. Entre aquests factors destaquen: 

• On sigui el tumor. 
• L’etapa del procés oncològic en què estigui la persona. 
• Els símptomes que es presentin. 
• El tipus i la freqüència del tractament. 
• Els efectes secundaris que es presentin associats al tractament. 
• La manera com la malaltia afecti la capacitat de cada persona per tolerar els aliments.

En aquest sentit s’aconsella: 

• Seguir un conjunt de recomanacions sobre l’alimentació saludable és important en la prevenció del càncer i de les recaigudes possibles, així com en molts altres problemes de salut. 
• Seguir les recomanacions dietètiques relacionades per a cadascuna de les etapes del procés oncològic així com per a cadascun dels tractaments. 
• Seguir les recomanacions en alimentació que ajuden a tractar i superar els trastorns propis del procés oncològic, molt relacionats amb els tractaments, com ara les alteracions del gust i l’olfacte, la pèrdua de gana o les nàusees i els vòmits. 
• Adaptar l’alimentació en la mesura que es pugui tenint en compte la situació de malaltia així com les necessitats pròpies de l’etapa del cicle vital en què estigui cada persona. 
• Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament a l’equip de salut.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Menjar i beure

Més d’un terç de les morts relacionades amb el càncer s’atribueixen a factors de risc relacionats amb la malaltia com l’obesitat i la vida sedentària. L’exercici físic és un dels millors hàbits de vida per prevenir molts tipus de càncer i les seves recaigudes, particularment el càncer de mama i el de còlon. L’activitat física també és especialment important en dones durant la menopausa per reduir el risc de desenvolupar malalties cardíaques, l'osteoporosi i altres malalties cròniques.

Fer activitat física cada dia s’ha de considerar tan important com prendre la medicació prescrita pel metge; s'ha de prendre seriosament, com si fos una píndola més: igual de necessària però sense els efectes secundaris dels medicaments.

D’acord amb les pautes d’activitat física, és recomanable fer exercici físic 30 minuts al dia gairebé cada dia. Activitats d’intensitat moderada com caminar són suficients, però els beneficis són més alts quan s’augmenta la intensitat.

Altres maneres d’incorporar l’exercici físic en la vida quotidiana poden ser: 

• Pujar i baixar per les escales en lloc d’agafar l’ascensor. 
• Caminar i utilitzar la bicicleta per desplaçar-se. 
• Anar a ballar. 
• Practicar un esport d’equip. 
• Caminar per parlar amb els companys de feina en lloc d’enviar un correu electrònic o trucar-los per telèfon. 
• Canviar la rutina d’exercicis per no avorrir-se. 
• Utilitzar una bicicleta estàtica durant una estona mentre es mira la televisió. 
• Planificar activitats a l’aire lliure amb la família o els amics.

   
L’exercici físic també pot beneficiar les persones amb càncer que generalment tenen en comú la fatiga que presenten a causa de la malaltia o dels efectes secundaris del tractament que segueixen contra el càncer. L’exercici físic disminueix la fatiga i augmenta la capacitat funcional (capacitat d’executar, de manera autònoma, aquelles accions més o menys complexes, que comporten les activitats de la vida diària) de les persones.

Fer exercici és potser l’última cosa que les persones amb càncer desitgen fer, sobretot si estan cansades. Però l’exercici físic pot millorar la qualitat de vida, augmentar l’autoestima i ajudar a seguir els tractaments de manera programada, ja que l’exercici sembla que pot estimular el sistema immunitari. La pràctica d’activitats físiques és una bona eina per conservar o millorar el benestar físic durant el tractament del càncer i per recuperar-se més ràpidament en acabar el tractament.  

En aquest sentit s’aconsella: 

• Assessorar-se amb l’equip de salut sobre quin tipus d’exercici físic és el més adequat pel seu estat de salut. 
• Conèixer i respectar els nous límits del propi cos. El més important no és tant el tipus d’exercici que es faci, sinó que aquest sigui adequat i adaptat a la nova condició física. 
• Dedicar alguns moments al dia a activar la circulació sanguínia, sempre que sigui possible: posar-se en una posició confortable, obrir i tancar les mans, moure els turmells cap endavant i cap endarrere i fer girar els peus. 
• Fer petites passejades, però cal economitzar les energies i alternar-les amb períodes de descans o repòs quan la persona comença a sentir-se cansada. 
• Aprofitar el moment del dia en què la persona se sent amb més forces.
• És millor fer exercici acompanyat, perquè sol ser més agradable.

 
Com es pot millorar la sensació de cansament o fatiga?

La fatiga és un símptoma que afecta més del 80 % de les persones amb càncer i s’accentua amb els tractaments que es reben. Pot anar acompanyada de diversos símptomes: depressió, dolor, anèmia, dificultats per agafar el son, pèrdua de massa muscular, infeccions, pèrdua de gana, alteracions metabòliques i els efectes adversos d’alguns medicaments utilitzats per a la teràpia del càncer.

La fatiga pot provocar una important disminució de la qualitat de vida de la persona. Hi ha diferents consells que poden ajudar a millorar aquesta sensació: 

• Fer exercici físic de forma moderada. 
• Utilitzar mètodes de relaxació com poden ser els massatges o aquelles activitats que cada persona trobi plaents. 
• Fer ús de les tècniques de relaxació.
• Intentar aconseguir un descans efectiu amb un son reparador o durant el dia amb períodes de descans entre activitats.

 
Consells de salut: Activitat física lleugera

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

L’estrès, l’ansietat i la depressió són respostes habituals al diagnòstic de càncer i el seu tractament, i els processos d’hospitalització. Aquestes respostes acostumen a anar acompanyades de manifestacions relacionades amb el trastorn del son i el descans, que no són el mateix però totes dues coses són necessàries durant el tractament de la malaltia.

Consells de descans per a les persones amb càncer

El son és un estat d’alteració de la consciència que té la funció de restaurar l’energia i el benestar de la persona.

El descans és un estat d’activitat mental i física reduïda que fa que la persona se senti fresca i preparada per continuar amb les activitats quotidianes. El descans no és simplement inactivitat, requereix tranquil·litat i relaxació. La persona que descansa està mentalment més relaxada, amb menys ansietat i físicament més calmada. 

La necessitat de descans és diferent en cada persona, i cadascú té hàbits personals per descansar com poden ser llegir, fer exercicis de relaxació o passejar. 

Alguns efectes del son i el descans són:

• Permeten sentir-se bé tant quan es dorm com durant les hores del dia que no es dorm.
• Un bon descans nocturn és una excel·lent manera de millorar l’ànim durant el dia.
• Dormir malament una nit té clars efectes en les coses que fem durant el dia. Dormir malament incideix directament en l’humor i pot fer sentir la persona cansada i irritable.
• Per poder tenir sensació d’haver dormit bé i descansat durant la nit, no només és important el nombre d’hores, també és important la qualitat del son durant aquestes hores. La quantitat d’hores de son necessàries per sentir-se bé són variables. Cadascú en necessita un nombre diferent. Hi ha persones que necessiten 8 hores per sentir-se bé, n’hi ha d’altres que en necessiten 10 i algunes que amb 4 o 5 se senten descansades físicament i mentalment. La majoria de persones descansen entre 6 i 9 hores.

Si es tenen problemes per dormir, és important saber que aquests problemes de vegades poden ser un símptoma i serà necessari saber què està passant i els motius pels quals no es pot dormir.

Algunes recomanacions que poden ajudar a dormir millor són:

• Mantenir el ritme del son i els horaris.
• Marcar l’horari de son com una rutina més: anar a dormir i aixecar-se cada dia a la mateixa hora.
• Cal anar a dormir quan apareguin els primers signes de son.
• Si no es pot dormir després d’uns 20-30 minuts, cal aixecar-se i anar a una altra habitació a descansar o a fer alguna activitat relaxant fins que aparegui la son. Aquest pas s’ha de repetir tantes vegades com sigui necessari.
• S’ha de procurar dormir el nombre d’hores que es necessiten. Cadascú té la seva pròpia necessitat.
• Cal evitar dormir durant el dia si es tenen problemes d’insomni. En aquest cas no convé fer la migdiada, però si es necessita, no s’han de dormir més de 20 minuts.
• Cal procurar unes condicions favorables:
• Un bon llit (bon somier i matalàs de duresa intermèdia). És important utilitzar un coixí que mantingui l’esquena alineada.
• Habitació còmoda, fosca, sense sorolls i amb una temperatura adequada (entre 18-22 ºC).
• Alimentació: no s’ha d’anar a dormir amb l’estomac buit (gana o set) però tampoc amb l’estómac massa ple o després d’un sopar molt abundant.
• Es pot prendre un bany d’aigua calenta o un got de llet tèbia.
• Cal disminuir l’excitabilitat i l’activació del sistema nerviós:
• És important evitar els estimulants com la cafeïna o la nicotina i l’alcohol tres o quatre hores abans d’anar a dormir. Estimulen el cervell i interfereixen en la son.
• Fer exercici regularment ajuda a dormir millor, si bé es recomana fer-ne durant la primera meitat del dia i no poc abans d’anar a dormir.
• Intentar no pensar en els problemes abans de dormir. És el pitjor moment per intentar solucionar les coses i a més dificulta poder dormir.
• És recomanable poder parlar durant el dia amb algú de confiança de les preocupacions o dedicar una estona breu durant el dia a deixar que aquests pensaments apareguin, i intentar que aquest moment sigui curt i tan positiu com sigui possible.
• Es millor no mirar el rellotge quan no es pot dormir, perquè pot produir més neguit.
• En cas de no poder adormir-se, cal viure la situació amb tranquil·litat. Si no es dorm bé, l’endemà se sol estar més cansat però es podrà descansar la nit següent.

És molt important ser constant en aquests hàbits. Si tot i seguir-los durant un temps no s’aconsegueix dormir prou per sentir-se descansat l'endemà, s’ha de sol·licitar ajuda a l’equip de salut.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir

La diarrea i el restrenyiment són símptomes comuns en persones amb càncer o que segueixen un tractament per a aquesta malaltia.

1. La diarrea

La diarrea és la presència de femta líquida o poc formada, tres o més cops al dia, acompanyada o no de dolor abdominal.

En les persones amb càncer, la diarrea generalment és deguda a la combinació de nombroses causes. La mateixa malaltia, alguns medicaments de quimioteràpia, els antibiòtics, les infeccions i la radiació a la zona abdominal poden afavorir que aparegui. Altres vegades pot ser causada pels laxants que es prenen per prevenir el restrenyiment. En algunes persones aquest efecte pot allargar-se en el temps i pot interferir de manera notable en la vida diària. Per intentar mitigar les conseqüències cal planificar les activitats que es fan fora de casa: s’ha de tenir en compte el moment del dia en què hi hagi menys activitat intestinal, procurar tenir sempre a prop d’un vàter, portar medicació antidiarreica i dur roba de recanvi.

Recomanacions dietètiques:

• Cal prendre líquid abundant (aigua, infusions, caldo, sucs), entre 1,5 i 2 litres al dia per evitar la deshidratació. s’ha de tenir en compte que l’excés de líquid pot augmentar el contingut d’aigua intestinal i, per tant, afavorir la diarrea.
• Per reposar l’aigua i els minerals perduts, és aconsellable l’aigua carbonatada, l’aigua d’arròs o la llimonada alcalina, que consisteix a afegir a 1 litre d'aigua mineral, mitja culleradeta de sal, mitja culleradeta de bicarbonat sòdic, 2 cullerades soperes de sucre (les persones diabètiques poden prescindir del sucre o substituir-lo per un edulcorant) i el suc colat de dues llimones.
• És aconsellable fer àpats freqüents de petites quantitats (esmorzar, mig matí, dinar, berenar, sopar i ressopó).
• Cal coure els aliments de forma lleugera: al vapor o bullit, al forn, a la brasa, a la papillota o a la planxa.
• S’han d’evitar estimulants del trànsit intestinal (cafè, xocolata, alcohol).
• S'han d'evitar aliments greixosos.
• És necessari evitar condiments irritants com el pebre blanc, negre o vermell.
• És aconsellable evitar la llet i productes que tinguin llet afegida (flam, natilles, purés de patates precuinats).
• S’hauria de provar la tolerància a formatgets descremats, formatge semicurat o iogurt descremat o Actimel®. Si no es toleren, es poden prendre batuts de soja o la llet sense lactosa que venen als hipermercats. Es poden provar d’elaborar postres amb la llet sense lactosa (arròs amb llet, bescuit, beixamel, etc.).
• Cal evitar els aliments integrals, les fruites crues i amb pell, els llegums, les verdures i la fruita seca. Es poden prendre verdures com la carbassa, el carbassó sense pell, la patata, la ceba, la pastanaga o caldo vegetal.
• Convé menjar-se la fruita sense pell, cuita, en almívar o en sucs colats. Les més indicades són: poma, plàtan, pera, préssec, codony i llimona.
• S’aconsellen aliments com l’arròs bullit, la patata bullida o la pasta.

A més, es recomana mantenir neta la zona del recte: es pot rentar amb aigua i sabó suau i després aplicar-hi una crema hidratant o impermeabilitzant per evitar irritacions. Cal rentar-se sempre les mans després d’anar al lavabo.

Si la diarrea continua tot i seguir les mesures dietètiques, s’ha de consultar l’equip de salut perquè recepti algun medicament antidiarreic.

2. El restrenyiment

El restrenyiment és l’alteració del trànsit intestinal amb una freqüència de defecació de menys de tres cops a la setmana. L’esforç exagerat per defecar, femta molt dura o sensació de buidament incomplet també pot considerar-se restrenyiment.

El restrenyiment sol ser degut a nombroses causes com poden ser els tractaments administrats, la medicació, l’alimentació i el sedentarisme (immobilitat o poca activitat física). Si la persona ja té tendència al restrenyiment, pot preguntar a l’equip de salut si el tractament recomanat produeix restrenyiment per poder actuar des de l’inici. 

És important mantenir una alimentació saludable amb una aportació suficient de fibra i de líquids, juntament amb una activitat física moderada, com: 

• Intentar caminar cada dia uns 30 minuts.
• Estimular l’intestí amb massatges rotatoris suaus a l’abdomen en el sentit de les agulles del rellotge.
• Menjar a poc a poc i mastegar bé els aliments.
• Intentar mantenir uns horaris regulars per anar al lavabo.

L’ús de laxants orals o supositoris no sol estar contraindicat, però cal consultar l’equip de salut abans d‘utilitzar-los.

Recomanacions dietètiques:

• Beure entre 1,5 i 2 litres de líquid al dia (aigua, infusions, caldo...).
• Prendre aliments amb alt contingut en fibra: pa i cereals integrals, segó, musli, fruita seca, llegums, i tot tipus de verdures i fruites i augmentar-ne progressivament el consum fins a 5 racions al dia.
• Prendre els purés de verdures, fruites i llegums sense colar.
• Es pot afegir segó de blat (1 cullerada) als iogurts o a la llet i augmentar-ne la quantitat progressivament.
• Convé augmentar l’oli d’oliva de la dieta.
• Es pot provar de prendre diferents remeis casolans que sovint solen ser útils:
• Un got d’aigua tèbia en dejú.
• L’aigua de remullar les prunes i les panses.
• Cafè en dejú.
• Un suc de taronja (sense colar) en dejú.
• Dos o tres prunes en dejú.
• Un o dos kiwis en dejú.

Si tot i seguir aquestes indicacions no s’aconsegueix millorar el restrenyiment, és important consultar l’equip de salut.

Es recomana tenir en compte tots los consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Eliminar

Per assegurar el millor control de la malaltia de càncer i la prevenció de complicacions que pot provocar tant la mateixa malaltia o els seus tractaments, un cop hi ha diagnòstic s’aconsella:

• Tenir en compte els factors i les conductes de risc que es poden evitar per a una millor evolució en la cura del càncer.
• Tenir en compte els factors i les conductes de protecció que es poden seguir per permetre controlar millor la malaltia.
• Seguir les indicacions específiques davant de cada tipus de tractament.
• Adoptar totes les mesures que permeten controlar millor la salut, com per exemple demanar informació que pugui ajudar a entendre millor la malaltia i el seu tractament als centres sanitaris o recórrer a una associació o un grup d’ajuda mútua.
• En cas que l’equip mèdic proposi a la persona malalta participar en un assaig clínic (estudis de recerca que assagen nous tractaments o noves combinacions de tractaments, amb l’objectiu de trobar noves maneres de tractar la malaltia), s’han de fer totes les preguntes oportunes per disposar de tota la informació abans de decidir si s’hi vol participar o no. El fet de no voler participar en aquest tipus d’estudis de recerca no vol dir que no s’ofereixi un altre tipus de tractament.

Es recomana tenir en compte tots los consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscs

El càncer no només afecta la persona que el té, sinó també la família i els amics més propers. Els canvis que sorgeixen derivats del diagnòstic de la malaltia i el seguiment dels tractaments alteren el ritme de vida familiar i les relacions amb els altres.

Si no hi ha raons mèdiques que indiquin el contrari, es recomana seguir fent tot allò que s’acostumava a fer abans del diagnòstic de la malaltia, incloent-hi les activitats que es fan junts en família i que resulten satisfactòries.

Cada persona reacciona de manera diferent davant de situacions difícils. La comunicació amb els familiars i els amics ajudarà a saber quins són els sentiments de la persona amb càncer i els ajudarà a entendre i conèixer quines pors i preocupacions es tenen, alhora que els permetrà ajudar i sentir-se útils en el procés de la malaltia. La parella, els fills, els pares, els germans..., cadascú afrontarà la malaltia de la persona d’una manera diferent. És possible que al principi estiguin intranquils, però probablement la vida s’anirà normalitzant a poc a poc.

La relació de parella és una part molt important de la vida de moltes persones. Quan es diagnostica un càncer, la parella pot ser un punt de suport fonamental, però també pot ser una font d’angoixa. Dependrà en part dels recursos que es tinguin com a parella per afrontar la nova situació i de com s’utilitzin. És important ser capaços de mantenir una comunicació adequada, de manera que la malaltia no es converteixi en un tabú, i de poder resoldre junts els problemes que sorgeixin. El suport mutu és important per trobar la manera de seguir sentint-se a prop l’un de l’altre i controlar els efectes que la situació de salut pugui tenir sobre la relació.

El malestar físic i el malestar emocional —estar preocupat o trist— poden influir en la libido (desig sexual). És possible que la libido de la persona amb càncer es redueixi, i que apareguin altres problemes com dolor durant les relacions sexuals, impotència sexual o problemes en la relació de parella. Si tots aquests canvis preocupen a la persona afectada i a la parella, cal plantejar-los a l’equip de salut per trobar solucions adequades, que poden ser l’ús de lubricants o estimuladors, prendre medicaments o seguir teràpies psicològiques.

En general, les relacions sexuals no estan contraindicades, encara que se segueixi un tractament de quimioteràpia o radioteràpia, sempre que l’òrgan afectat de càncer i el tractament no tinguin relació directa amb l’aparell genital.

Es recomana que durant els tractaments i les proves la dona no es quedi embarassada, ja que els tractaments poden ser perjudicials per al fetus.

Es recomana especialment adoptar les mesures oportunes relacionades amb la reproducció i la fertilitat de la persona. 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interaccionar socialment

Mantenir-se actiu és una de les coses que es poden fer per afrontar la malaltia. Mentre se segueixi el tractament, l’oci i el descans poden ocupar bona part del temps lliure. Es poden escollir activitats relacionades amb els propis interessos, o bé que s’hagin practicat anteriorment, i que no tinguin contraindicacions mèdiques. Pot ser que es descobreixin nous interessos, o pot ser que en aquesta etapa es tinguin ganes de fer coses diferents que ajudin a estar entretingut i relaxat.

És important, en la mesura que es pugui, que les persones amb càncer continuïn vivint dins de la màxima normalitat. Consells per a una activitat laboral activa.

Són moltes les opcions que es poden considerar: oci en general (cinema, teatre, música, mots encreuats o lectura, entre d’altres), activitats manuals, artístiques i culturals (pintura, manualitats, fotografia, punt de creu, visites a museus, cuina o jocs de taula), activitats de socialització (participació en associacions), activitats relacionades amb Internet (navegar, xatejar, fòrums de discussió o blogs personals) i activitat física (passejar, ioga o tai-txi, entre d’altres).

Es recomana tenir en compte tots los consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

El càncer no és una malaltia contagiosa: No s'encomana de persona a persona.

El càncer no s’hereta ni es transmet als fills: Només hi ha alguns tipus de càncer que poden afectar diversos membres de la família. El que es pot heretar en certes famílies és un gen anormal que fa que els seus membres presentin més probabilitat de desenvolupar un càncer. El fet que algú tingui un gen que provoca el càncer no vol dir que aquesta persona automàticament el desenvolupi. La majoria de casos de càncer són en persones que no tenen familiars amb càncer.

No tots els tipus de càncer i tractaments produeixen esterilitat: Hi ha determinats tipus de càncer que poden provocar l’esterilitat de la persona que els pateix per la seva localització o pels seus tractaments, com el càncer d’úter, el vaginal, el càncer de testicle o el de pròstata. Els efectes secundaris dels tractaments sobre el sistema reproductiu poden produir la pèrdua de la fertilitat de la persona, però actualment es disposa de tècniques i recursos que poden ajudar les persones amb càncer a ser pare o mare, i hi ha moltes parelles que han decidit tenir fills després del tractament de la malaltia.

Els anticonceptius orals no augmenten el risc de càncer de mama: El risc d’una dona de desenvolupar càncer de mama depèn de diferents factors, alguns dels quals estan relacionats amb les hormones naturals. Els factors hormonals que augmenten el risc de càncer de mama són aquelles condicions que permeten la persistència de nivells elevats d’estrògens durant llargs períodes de temps: tenir la primera menstruació en una edat precoç (abans dels 12 anys), la menopausa en una edat tardana (després dels 55 anys), haver tingut fills després dels 30 anys i no haver tingut fills. El risc d’una dona de desenvolupar càncer de mama augmenta segons la quantitat de temps que ha estat exposada a estrògens. Com que molts dels factors de risc de càncer de mama estan relacionats amb les hormones naturals i atès que els anticonceptius orals funcionen manipulant aquestes hormones, han aparegut algunes inquietuds sobre els possibles efectes d’aquests medicaments en el risc de desenvolupar càncer de mama, especialment si es prenen durant molts anys. Ja fa prou temps que es fan servir anticonceptius orals perquè els investigadors hagin pogut estudiar un gran nombre de dones que els han pres durant molts anys. La majoria dels estudis no han trobat un risc més alt de càncer de mama que estigui relacionat amb l’ús d’anticonceptius orals.