Infermera virtual.com

L'acte de dormir s’anomena son. L'absència total de son, durant un temps prolongat, és incompatible amb la vida. Encara que no s'ha arribat a un consens sobre la finalitat del son, s’han proposat diverses hipòtesis, no excloents, per explicar-ne la finalitat: conservació d'energia, termoregulació del cervell, desintoxicació cerebral i restauració dels teixits. Altres hipòtesis proposen que els períodes de son permeten la plasticitat cerebral i afavoreixen l'aprenentatge i la memòria.

L'hàbit de dormir i descansar comprèn no només els factors fisiològics, sinó els psicològics i culturals, que modulen els comportaments i les actituds individuals i de grup, per aconseguir la restauració del desgast físic, intel·lectual i emocional sofert durant el període de vigília. Per tant, inclou el conjunt d'accions voluntàries que una persona fa per disminuir el nivell d'atenció i de rendiment, derivat de les respostes exigides pels estímuls del seu entorn. Això s'aconsegueix amb accions que disminueixen l'alerta i faciliten la inactivitat, la relaxació i el repòs, i fins i tot el son. Quan parlem d’accions voluntàries ens referim tant a les que es fan d'una manera conscient com a aquelles que es duen a terme de manera automàtica i que han estat modulades per l'aprenentatge, però que finalment són controlades per la voluntat. 

Les accions adequades de dormir i descansar contribueixen a la bona qualitat del son, la qual cosa, al seu torn, redunda en benefici del manteniment de les funcions fisiològiques, psicològiques i socials durant la vigília.

La persona té dues maneres alternants d'existència: l'estat de son i l'estat de vigília, que estan governats per sistemes neuroquímics i factors ambientals com la llum del dia (per exemple, la producció de melatonina, que és una neurohormona que indueix el son, és estimulada per la foscor i inhibida per la llum). El son i la vigília responen a ritmes organitzats, en períodes de 24 hores, per sistemes que generen activament el son i els processos que s’hi relacionen i per d’altres que provoquen l'estat de vigília: són els anomenats ritmes circadiaris, que són diferents en cada persona. Algunes persones són capaces d'iniciar el son molt tard a la nit, entre les 2 h i les 3 h de la matinada, per la qual cosa la seva hora de despertar també es retarda. És per això que, si les seves obligacions els exigeixen despertar-se aviat, presenten somnolència diürna. En canvi, altres persones poden tenir un avanç en l'hora de començament del son, manifestada per l'aparició de somnolència en les últimes hores de la tarda i un despertar molt primerenc. Gràcies a l'electrofisiologia, s'han pogut diferenciar dos tipus de son: el NREM i el REM. El son NREM (Non Rapid Eye Movement) es caracteritza per una baixa activitat cerebral, un alentiment general de les funcions fisiològiques i una profunda relaxació muscular. El son REM (Rapid Eye Movement), també anomenat paradoxal, es manifesta per l'activitat cerebral, somieigs, canvis de les funcions fisiològiques i moviments musculars.

Per dormir cal dur a terme algunes accions que indueixen el son, com la relaxació. La relaxació s’afavoreix pel cansament que durant la vigília es va acumulant amb la suma d'activitat física, mental i emocional. Aquest cansament afavoreix una inhibició de la percepció dels estímuls en els òrgans dels sentits. Alhora, la persona deixa de fer moviments voluntaris i se sumeix en un estat de relaxació. Tanmateix, dades experimentals indiquen que l'augment de l'activitat física o emocional en la vigília no sempre produeix un augment del son; al contrari, de vegades, quan el grau d'activitat és molt alt, es produeix una activació de l'estat de vigília permanent que impedeix la relaxació. Per tant, si es dosifica l'energia i es millora la manera d'afrontar les emocions, es facilitarà la relaxació i es millorarà la inducció del son, que serà més reparador.

L’estat de relaxació necessari pot ser facilitat o alterat per elements de l’entorn que influeixen en la sensació de confort i seguretat de la persona. L’absència d’estímuls intensos o sobtats, com ara sorolls, llums, humitat, dolor, gana, fred o calor, és essencial per disposar d’un ambient confortable que afavoreixi agafar el son. Tot i això, algunes persones poden estar acostumades a certs estímuls sensorials monòtons i rítmics, ja siguin cutanis, cinestèsics (relacionats amb el moviment), auditius o visuals, la presència dels quals els ajuda a agafar el son de manera més ràpida.

La postura és un altre element que condiciona la relaxació. Normalment, la postura que s’adopta per dormir s’aprèn durant la infantesa. Quan, per circumstàncies determinades, la persona no pot adoptar la postura habitual, és possible que no assoleixi un nivell de relaxació suficient com per agafar el son i dormir bé.

La fase de relaxació dóna pas a la inducció del son, etapa de transició en la qual la persona passa de l’estat de vigília al de son i se sumeix en la inconsciència, de la qual la poden despertar els estímuls sensorials. Aquesta etapa s’inicia amb el son NREM (Non Rapid Eye Movement), també anomenat son lent, perquè la majoria de les funcions fisiològiques es desacceleren durant aquest període. El grau d’inconsciència augmenta i el nivell de relaxació progressa fins a assolir el son reposat i profund (fase III i IV), del qual és difícil despertar. Aquesta etapa es caracteritza per una reducció del to muscular esquelètic i una activitat simpàtica menor, que es tradueix en una freqüència arterial i cardíaca més baixes, una disminució del metabolisme basal, de la pressió arterial i de la freqüència respiratòria. Aquest son s’ha considerat important perquè és l’etapa en què la persona descansa i s’inhibeix la producció d’hormones d’estrès (cortisol i adrenalina).

La inducció del son es pot bloquejar pel desig de no voler dormir, sempre que la persona estigui connectada amb estímuls sensorials i es pugui sobreposar a la fatiga. En canvi, una persona que no rep estímuls per mantenir-se desperta té més facilitat per desconnectar de l’entorn i acabar somnolenta.

Aquestes fases de son profund o relaxat es combinen amb el son anomenat REM (Rapid Eye Movement). Durant aquest tipus de son, afloren els somieigs o els somnis. Aquesta activitat cerebral provoca freqüència cardíaca i respiratòria irregular, i moviments musculars involuntaris. Els somnis poden permetre drenar les experiències viscudes, revisar els assumptes del dia, processar i emmagatzemar la informació obtinguda durant la vigília. Gràcies a aquesta fase del son, la persona guanya perspectiva sobre els problemes i, fins i tot, en pot resoldre alguns. Es creu que el son REM restaura l’equilibri mental pel que fa a l’aprenentatge, l’adaptació psicològica i la memòria.

El temps destinat al son profund o relaxat (NREM, fases III i IV) i al son amb activitat cerebral (REM) varia al llarg de la nit. Quan la persona inicia el son i està cansada, es manté més temps en les fases de son profund (NREM, fases III i IV) i, a mesura que passen les hores i s’assoleix el descans, les fases de son REM són més freqüents. Si la persona inicia el son amb agitació emocional, durant la nit passarà més temps en el son REM (somieigs) que en el son NREM, per la qual cosa es llevarà cansada.

1. Il·luminació artificial, 2. Nous estils de vida, 3. Valor de dormir i descansar.

Els hàbits de dormir han sofert canvis aquest últim segle. Segons indiquen els experts, la tendència a dormir cada cop menys és pròpia de les societats industrialitzades. La introducció de la llum elèctrica a les cases, el pas de la societat rural a la industrialitzada i l’increment i la diversificació d’activitats han comportat una sèrie de canvis en la vida de les persones, de manera que s’estima que avui es dorm, com a mínim, dues hores diàries menys que fa 100 anys. 

1. Il·luminació artificial.

La il·luminació artificial permet fer activitats en hores en què abans no hauria estat possible per falta de llum. Alguns autors associen el ritme frenètic de la societat actual amb l’invent d'Edison, que invita a estar desvetllat més del que és necessari. Algunes estadístiques alerten sobre un descens del 30 % en la fracció de població que dorm més de vuit hores a la nit. Tanmateix, altres autors interpreten que aquesta disminució obeeix a un canvi d’adaptació que ha portat la població a dormir menys però més profundament. 

2. Nous estils de vida.

La resposta a les exigències dels diferents rols familiars, laborals i socials comporta un increment d’activitat. Alhora, en els nous estils de vida és habitual el consum de certes substàncies excitants que allarguen la vigília o afecten el son. Quan es pren alcohol abans d’anar a dormir, és possible que, en una primera etapa, la persona s’adormi amb més facilitat, però aquesta substància, ingerida en excés, produeix alteracions en el son REM i afecta la qualitat del son. La nicotina és una altra droga que interfereix en el son. Els fumadors tendeixen a llevar-se més d’hora per la falta d’aquesta substància.

La cafeïna és un altre estimulant del cervell que en algunes persones interfereix en la inducció del son i provoca desvetllaments freqüents, amb la qual cosa redueix el temps total de son. El cacau, les coles i el te també dificulten el son. De vegades, a aquesta gamma de substàncies, s’hi sumen d’altres, com ara les amfetamines, que també provoquen una excitació del centre de vigília. 

3. Valor de dormir i descansar.

En nom del progrés i la productivitat, la societat actual ha alterat els ritmes de son. I tot i que avui dia està adquirint valor la cultura del descans, no es posa prou atenció en els bons hàbits de dormir, tan importants perquè la persona recuperi l’energia necessària per continuar interaccionant amb l’entorn. En aquest sentit, s’han creat una gran varietat de serveis que ofereixen descans i relaxació, alhora que, paradoxalment, hi ha una exigència més gran per part de l’activitat laboral, acadèmica, familiar i domèstica que fa allargar la jornada, de manera que es dilata el temps de vigília i s’escurcen les hores de son.

Les persones estan cada cop més sotmeses a ritmes i planificacions horàries que els fan fer cas omís de les seves necessitats naturals de son. Cal prendre consciència que viure en sincronia amb els cicles de 24 hores, de llum i foscor, responent al funcionament dels sistemes activadors del son, afavoreix un funcionament fisiològic i psicològic equilibrat.

Avui dia, el creixement i el desenvolupament de les societats industrialitzades ha generat la creació d’uns serveis que han incrementat l’activitat nocturna. Aquesta activitat provoca un augment d’estímuls ambientals auditius i visuals, com il·luminació artificial, soroll de trànsit, música d’establiments, vehicles de neteja o alarmes, que poden afectar el son d’una part important de la població.

D’altra banda, els avenços tecnològics han comportat canvis en els hàbits de les persones, com ara mirar la televisió, que, juntament amb altres aparells electrònics, pot produir una alta estimulació visual i auditiva, i condicionar negativament la relaxació i la inducció del son.

Tots aquests estímuls nocturns predisposen la persona a excitar el seu sistema nerviós, amb la qual cosa allarga el seu estat de vigília. Així, per exemple, si esrepeteix per un temps una exposició sobtada a la llum durant la nit, pot ser que es reprogrami el seu rellotge biològic, de manera que s’alterni significativament el ritme son-vigília.