Consells de la infermera
Respirar
pP@)
Afavorir un ambient confortable.
Els elements que poden estimular o no la relaxació es troben en l’entorn. Aquests estímuls varien segons l’aprenentatge i l’adaptació de la persona al seu entorn habitual i segur. En general, un ambient ventilat, amb una temperatura agradable, sense olors desconegudes ni desagradables, amb un grau determinat d’humitat que permeti respirar confortablement, ajuda a relaxar-se.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Respirar
Menjar i beure
pP@)
Alimentació saludable / recomanacions
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)
Adoptar una postura relaxada.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Moure’s i mantenir una postura corporal correcta
Eliminar
pP@)
Evacuar abans d’anar a dormir.
La sensació de tenir la bufeta o el recte plens dificulta la relaxació necessària per agafar el son, per la qual cosa es recomana evacuar abans d’anar a dormir. Aquesta consideració és important especialment en les persones que necessiten ajuda per anar al lavabo.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Eliminar
Evitar perills i prevenir riscs
pP@)
Envoltar-se d’un entorn segur.
El confort també està relacionat amb la temperatura corporal. Algunes investigacions indiquen que aconseguir una temperatura corporal agradable de manera passiva, és a dir, produïda pel contacte amb objectes que transmetin calor (bosses d’aigua calenta, una manta elèctrica, etc.), incrementa el son profund (fase IV), cosa que és especialment recomanada en les persones grans (Montgomery, 2002).
Dormir bé i descansar ajuda a millorar l’activitat física i intel·lectual.
Una persona que no dorm satisfactòriament manifesta cansament, errors en la consciència, deteriorament cognitiu, disminució de la percepció d’estímuls sonors i visuals, i disminució de l’activitat motora (Czeisler, 2002). Per això, cal tenir en compte que una qualitat del son deficitària i, per tant, una disminució de la resposta als estímuls té un impacte negatiu en el rendiment escolar i laboral, i augmenta el risc d’accidents. Establir horaris regulars i, durant el dia, dedicar espais per descansar o per fer la migdiada ajudarà a millorar el rendiment físic i l’equilibri emocional. Alguns estudis estimen que fer una migdiada de 10 minuts augmenta el rendiment laboral un 15 %.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs
Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)
No hem de subestimar la repercussió de la qualitat del son en les nostres accions comunicatives i de relació amb els altres. La qualitat del son afavoreix un bon estat anímic i el bon humor, elements importants per mantenir relacions positives amb les altres persones. A més, no dormir prou hores es considera un dels factors importants que influeixen en la percepció de la qualitat de vida.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
Treballar i divertir-se
pP@)
Dosificar el grau d’activitat.
Encara que sembli que durant la vigília cal activitat per assolir un nivell de cansament que afavoreixi el descans i la relaxació, aquest grau d’activitat no s’ha de superar fins al punt que mantingui la persona excitada i no li permeti desconnectar físicament i mentalment. Per això, si es dosifica l’energia i es millora la manera d’afrontar les emocions, es facilitarà la relaxació i es millorarà la inducció del son, que serà més reparador.
Respectar els horaris que marca el rellotge biològic.
Les responsabilitats familiars i les exigències socials obliguen, gairebé sempre, a prioritzar altres activitats respecte del dormir, i porten a moltes persones a tenir horaris no regulars que interfereixen el ritme d’anar-se’n a dormir i de llevar-se, fet que afecta consegüentment a la qualitat del son. Una presa de consciència de la importància del rellotge biològic contribuirà a dormir bé, i repercutirà en un bon rendiment físic i intel·lectual i a l’equilibri emocional.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-se
Tòpics i conductes errònies
pP@)
No dormir i recuperar després
Els hàbits de relaxació i les rutines apreses en la socialització ajuden a començar la fase de relaxació i a adormir-se. Davant de circumstàncies determinades, algunes persones redueixen de manera voluntària i dràstica les hores de son, i pensen que les podran recuperar més endavant. Però els estudis demostren que la funció reparadora del son no s’aconsegueix dormint més hores durant un període determinat, sinó que perquè el son tingui una funció reparadora els períodes han de ser cíclics (de 24 hores). Els períodes de relaxació i de repòs físic, encara que siguin llargs, no compensen les hores perdudes de son (Careaga, 2002).
Aprendre dormint
És cert que durant la fase de son REM es fixa i es consolida la informació rebuda durant la fase de vigília. Una altra cosa molt diferent és que es pugui aprendre alguna cosa nova mentre es dorm. Algunes persones creuen que poden fer-ho per mitjà de gravacions escoltades durant la fase REM. Amb aquesta finalitat, utilitzen un magnetòfon que funciona durant tota la nit.
Diversos estudis i experiències han demostrat que no es veritat que una persona que dorm pugui interioritzar ni processar nous coneixements que se li facin arribar per mitjà de gravacions, en les quals es parli o es llegeixin textos destinats a l’aprenentatge de diverses matèries, com es va divulgar fa temps.
Guardant valoració... 
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Aeschbach D, Sher L, Postolache TT, Matthews JR, Jackson MA, Wehr TA. A longer biological night in long sleepers than in short sleepers.
J Clin Endocrinol Metab. 2003; 88(1):26-30. - Albert V, Maestro ME, Martínez JA, Monge V. Hábitos higiénicos en personas mayores de 65 años del área sanitaria de Guadalajara, sin deterioro cognitivo y residentes en la comunidad.
Rev Esp Salud Pública. 2000; 74 (3):287-298. - Amutio A. Estrategias del manejo del estrés: papel de la relajación.
Cuadernos de medicina Psicosomática 2002; 62:19-31 - Bach V, Telliez F, Leke A, Libert JP. Gender-related sleep differences in neonates in thermoneutral and cool environments.
J Sleep Res, 2000; 9(3): 249-254. - Behrman RE, Kliegman RM, Vaughan VC, Nelson WE. Trastornos del sueño. En: Nelson: textbook of pediatrics.
14ª ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana; 1992. p. 69-73. - Born J, Fehm HL. The neuroendocrine recovery function of sleep.
Noise Health 2000;2(7):25-38 - Buckner Z. Treating Children with sleep disorders: Night waking is natural behaviour.
BMJ.2000; 320(7250): 1667. - Cajochen C, Krauchi K, Wirz-Justice A. Role of melatonin in the regulation of human circadian rhythms and sleep.
J Neuroendocrinol. 2003;15(4):432-437. - Czeisler CA, Winkelmant JW, Richardson GS. Sleep Disorders. At: Harrison's Principles of Internal Medicine.
16th ed. NewYork:McGraw-Hill; 2005. p.153-162. - Graves LA, Heller EA, Pack AI, Abel T. Sleep deprivation selectively impairs memory consolidation for contextual fear conditioning.
Learn Mem. 2003; 10(3):168-76. - Guyton A, Hall J. Estados de actividad encefálica: sueño; ondas cerebrales; epilepsia; psicosis. En: Tratado de fisiología médica.
9ª ed. Madrid: Ed. McGraw-Hill Interamericana; 1997. p. 825-829. - Holbrook AM, Crowther R, Lotter A, Cheng Ch, King D. The diagnosis and management of insomnia in clinical practice:a practical evidence-based approach
CMAJ. 2000; 162 (2) : 216-20. - Maquet P. The role of sleep in learning and memory.
Science. 2001; 294(5544):1048-1052. - Montgomery P. Treatment for sleep problems in elderly people: Cognitive behavioural therapy is useful, but its benefits seem to be short lived.
BMJ. 2002; 325(73-72):1049. - Polo-Kantola P, Erkkola R, Helenius H, Irjala K, Polo O. When does estrogen replacement therapy improve sleep quality?. Am J Obstet and Gynecol. 1998; 178(5): 1002-9.
- Ramos J. Somnolencia, Jóvenes y accidentes de tráfico. Departamento de Psicobiología, facultad de Psicología.
Madrid: Universidad Complutense de Madrid; 2002. - Santiago J, Nolledo M, Kinzler W, Santiago T. Sleep and sleep disorders in pregnancy.
Ann Intern Med. 2001; 134:396-408. - Van Cauter E. Slow wave sleep and release of growth hormone.
JAMA. 2000; 284(21):2717-18.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Begoña Ruiz de Alegría Fernández de Retana
Professora de l'Escola d'Infermeria Vitòria-Gasteiz. Diplomada en infermeria, llicenciada en antropologia (UPV), Diplomada en estudis avançats en psicologia social (UPV). Infermera de nefrologia-hemodiàlisi i diàlisi peritoneal ambulatòria. Experiència docent vinculada a les matèries de fonaments d'infermeria i infermeria medicoquirúrgica.
