Infermera virtual.com

Els sistemes de l’estructura i funció del cos humà , més directament relacionats amb el tabaquisme són:

• Estructura i funció del cos humà 

La persona, home o dona, de qualsevol edat o condició, és un ésser multidimensional integrat, únic i singular, de necessitats característiques, i capaç d’actuar deliberadament per assolir les fites que es proposa, d’assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i del seu propi benestar, i de relacionar-se amb si mateix i amb el seu ambient en la direcció que ha escollit.

La idea d’ésser multidimensional integrat inclou les dimensions biològica, psicològica, social i espiritual, totes les quals experimenten processos de desenvolupament, i s’influencien mútuament. Cadascuna de les dimensions en què es descriu a la persona es troba en relació permanent i simultània amb les altres, formant un tot en el qual cap de les quatre es pot reduir o subordinar a una altra, ni pot ser considerada de forma aïllada. Per tant, davant de qualsevol situació, la persona respon com un tot amb una afectació variable de les seves quatre dimensions. Cada dimensió comporta una sèrie de processos, alguns dels quals són automàtics o inconscients i d’altres, per contra, són controlats o intencionats.

Tenint sempre en ment aquest concepte de persona, i només amb finalitats didàctiques, es poden estudiar aïlladament les modificacions o les alteracions d’alguns dels processos de la dimensió biofisiològica (estructura i funció del cos humà) en diverses situacions. En el cas del tabaquisme, els processos més directament afectats tenen relació amb tots els sistemes.

El tabac és una droga que afecta la salut de la persona en totes les etapes de vida. Tot i això, les consideracions que cal tenir en compte a cada etapa de la vida són diferents. Això no obstant, sempre s’han de promoure hàbits saludables, entre els quals cal destacar la prevenció del tabaquisme entre els no fumadors i la cessació entre els fumadors. 

1. Infància, 2 Adolescència, 3. Adultesa, 4. Vellesa

1. El tabasquisme i infància

L’experimentació del consum del tabac es produeix en edats cada vegada més primerenques. A Espanya, es prova per primera vegada al voltant dels 13 anys, però hi ha nens que fumen la seva primera cigarreta als 9 anys. Per aquest motiu, cal parlar amb els infants sobre el tabaquisme des de molt petits, i augmentar-ne progressivament la informació en funció del creixement i desenvolupament. 

Consells per als pares i mares i educadors sobre com tractar el tabaquisme 

• Parlar directament amb els infants sobre els riscos del tabac. 
• És important esbrinar si els amics fumen. Cal ensenyar als nens com es pot dir que no al tabac. 
• Comentar els avantatges dels nens que no fumen: dents blanques, bona olor corporal, absència d’halitosi, major resistència i capacitat per a l’esport, etc. 
• Potenciar un estil de vida saludable basat en una dieta equilibrada i sobretot en la pràctica de l’exercici físic.
• Parlar amb els infants sobre la falsa imatge positiva del tabac en la publicitat directa i l’encoberta,  al carrer, a les pel·lícules, etc. 
• Si hi ha alguna persona propera malalta a causa del tabac, cal parlar amb l’infant sobre la malaltia i sobre la relació amb el consum de tabac. 
• Si el pare o la mare fumen, poden influir als nens sobre la seva imatge del tabac. La millor opció és deixar de fumar o, en tot cas, no fumar davant dels infants, ni deixar el tabac a llocs on puguin agafar-lo. 
• Informar dels compostos químics que conté el fum del tabac. El fum és fatal.
• Evitar l’exposició de l’infant al fum ambiental de tabac a casa i al cotxe.
• Els educadors i altres professionals amb rol modèlic com ara els professionals sanitaris han d’evitar fumar davant dels infants, així com fer qualsevol comentari positiu sobre el tabac.

 
Factors que afavoreixen el consum de tabac 

• L’ambient familiar. Té molta importància el fet que els pares o els germans grans fumin. 
• La pressió de grup dels companys. 
• La publicitat directa i encoberta, i les imatges que mostren els mitjans de comunicació sobre el tabac.

 
Els nens fumadors passius

Es consideren fumadors passius els nens que conviuen amb fumadors o que freqüenten llocs on es fuma. 

El fum ambiental del tabac que un fumador passiu respira té efectes sobre la salut. Pel que fa als nens, s’ha relacionat amb: 

• Increment de les hospitalitzacions a causa d’infeccions respiratòries agudes: bronquitis, bronquiolitis i pneumònies. 
• Infeccions agudes i repetides del tracte respiratori superior: adenoïditis, otitis i amigdalitis. 
• Augment de les infeccions del tracte respiratori inferior: bronquitis, pneumònies, agreujament de l’asma, increment de la hiperreactivitat bronquial i desenvolupament de tuberculosi pulmonar immediatament després de la infecció primària. 
• Increment del risc de la síndrome de la mort sobtada de l’infant durant el primer any de vida. 
• Irritació ocular i nasal. 
• Augment del risc de patir alguns tipus de càncer durant els primers anys de vida i posteriorment en l’edat adulta. 

 
Consells de salut: Infància

2. Tabaquisme en l'adolescència

A Espanya, avui dia, el nombre de joves que fuma disminueix tant en dones com en homes. Al voltant del 35-40% dels joves de 15 a 24 anys són fumadors, diaris o ocasionals. Tot i això, les taxes d’adolescents fumadors encara són més altes que les dels adults.

Cada dia més de 4.000 adolescents proven la seva primera cigarreta i 2.000 es converteixen en fumadors habituals. La majoria dels joves comencen a fumar abans dels 18 anys, i, a Espanya, la mitjana és al voltant dels 13 anys. Aquests nous fumadors són els que la indústria tabaquera anomena fumadors de reemplaçament, perquè substitueixen els que desapareixen, o bé perquè han mort o bé perquè n’han abandonat el consum.

La majoria de joves que fumen regularment són addictes a la nicotina i pateixen la mateixa addició que els fumadors adults. A la majoria, els agradaria deixar de fumar però continuen consumint tabac durant més temps del que desitjarien. 

En els adolescents, cal enfocar l’educació per a la salut i la motivació al canvi fent èmfasi en els motius estètics, saludables, ecològics, de solidaritat, llibertat i lideratge.

Consells de salut: Adolescència

3. Tabaquisme i adultesa

Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA 2010), en aquesta zona A Catalunya, fuma el 29,5 % de la població de 15 anys i més (la població fumadora diària més l’ocasional), el 34,1 % dels homes i el 24,8 % de les dones. El grup de població de 25-34 anys és el que té el percentatge més gran de població fumadora (39,4 %).

Font: Enquesta de salut de Catalunya 2010. Departament de Salut

Entre els adults, augmenta el nombre de persones que desitgen deixar de fumar i que ho aconsegueixen. Actualment el 19,7 % de la població de més de 15 anys és exfumadora i el 50,9 %, no fumadora. 

L’evolució en el consum del tabac mostra tendències diferents segons el sexe. Des del 1990 la prevalença del consum entre els homes disminueix, mentre que en les dones s’observa un augment de la prevalença fins al 2002 i una lleu tendència decreixent a partir d’aquest any. Aproximadament, el 70% dels fumadors s’ha plantejat alguna vegada deixar de fumar. 

Consells de salut: Adultesa

4. Tabaquisme i vellesa

La prevalença de fumadors entre els majors de 65 anys és menor que entre els adults i els joves. Segons dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’any 2000, fumava el 23,3 % dels homes i el 2,2, % de les dones de més de 65 anys. 

Entre la gent gran, hi ha una diferència important entre homes i dones pel que fa al consum per sexes. El motiu és que en el moment d’iniciació al consum, l’adolescència, fumaven molt poques dones.

Més de la meitat dels homes de més de 65 anys han estat fumadors diaris, però molts han abandonat el consum al llarg de la seva trajectòria vital.

Les persones que fa molts anys que fumen potser pensen que no val la pena abandonar l’hàbit, perquè ja no n’obtindran cap benefici. Però deixar de fumar, en persones d’edat avançada, sanes o amb patologia, té molts beneficis, entre d'altres: 

• Millora la circulació sanguínia, principalment a les extremitats inferiors. 
• Augmenta la capacitat pulmonar, cosa que incrementa el rendiment físic. En conseqüència, la persona es cansa menys, sobretot quan realitza petits esforços (pujar escales, passejar, etc.). 
• És un bon exemple per als joves (fills, néts, etc.). 
• Disminueixen els riscos de patir accidents, principalment, incendis domèstics (al llit o al sofà), accidents de trànsit, etc. 
• Augmenta la llibertat, perquè ja no es depèn d’una substància. 
• S’estalvien diners, que es poden destinar a altres coses.

Mai no és massa tard per deixar de fumar. No hi ha cap consum segur de tabac, per molt reduït que sigui. 

Consells de salut: Vellesa

1. Embaràs 
2. Tenir un problema de salut crònic

1. Tabaquisme i embaràs

Nombrosos estudis han demostrat, de forma contundent, la relació entre el tabac i una sèrie de problemes durant la gestació, entre els quals destaquen: 

• Embarassos extrauterins (embarassos que es formen fora de l’úter) i avortaments espontanis durant el primer semestre. 
• Part prematur. 
• Risc de complicacions durant el part.

 
Fumar durant l’embaràs també té efectes en la salut del fetus: 

• Augmenta tres vegades la probabilitat de baix pes en néixer (menys de 2.500 g). 
• Augmenta les probabilitats de part prematur (abans de la setmana 32). 
• Augmenta el risc de malformacions fetals. 
• Provoca canvis en alguns cromosomes fetals.

 
A més, fumar també afecta la salut del nadó: 

• Provoca endarreriments en la maduració i el creixement neonatal. 
• Els nadons de mares fumadores durant l’embaràs tenen més probabilitats de morir durant el primer mes de vida. 
• Els nadons de mares fumadores durant l’embaràs tenen més probabilitats de patir la síndrome de la mort sobtada durant el primer any de vida. 
• Els nadons de mares fumadores tenen més probabilitat de desenvolupar asma i disfuncions pulmonars, així com una major probabilitat de tenir comportaments hipercinètics.

El consum de tabac per part de les dones a l’inici de l’embaràs és un problema de salut pública de primera magnitud, especialment al sud d’Europa. L’any 2010, a Catalunya, la prevalença del tabaquisme a l’inici de l’embaràs es va situar en un 26,7 %. El 54 % d’aquestes dones embarassades fumadores no abandonen el consum de tabac durant l’embaràs i, en conseqüència, el 14,4 % de les dones fumadores continua fumant fins al final de l’embaràs (Document executiu. Indicadors de Salut Maternoinfantil, Catalunya, 2010).

Per a les dones, la gestació és un moment especial, i acostumen a estar sensibles i motivades per deixar de fumar, ja que no només estan preocupades per la seva salut, sinó també per la salut del fetus.

Cal tenir present que: 

• Deixar de fumar durant el segon i tercer trimestre disminueix el risc de baix pes i prematuritat. 
• Disminuir el consum de tabac o fumar cigarretes baixes en nicotina i quitrà no té efectes beneficiosos sobre la salut de l’embarassada, del fetus i del nadó.
• Per al fetus sempre és molt més perjudicial que la seva mare consumeixi alguna cigarreta que l’ansietat que provoca en l’embarassada el no poder fumar.

És recomanable abandonar el consum del tabac abans de planejar tenir un fill. Si la dona ja està embarassada, és recomanable abandonar el consum al més aviat possible, ja que no hi ha un consum mínim segur per a la dona i el nadó. Es recomana consultar amb la infermera o la llevadora el consum de tabac i planejar una estratègia per abandonar l’hàbit, tenint en compte tots els factors implicats (com la medicació, si es consideren els efectes derivats de la teràpia substitutiva de la nicotina). 

Consells de salut: Embaràs

2. Tenir un problema de salut crònic

Les persones fumadores que tenen malalties com la diabetis, la hipercolesterolèmia, malalties cardiovasculars (angina de pit, hipertensió arterial, trombosi, arítmies), malalties del sistema respiratori (malaltia obstructiva crònica, emfisema, bronquitis, asma) o qualsevol tipus de càncer, tenen més motius per deixar de fumar, perquè el seu control, la recuperació i la cura estan estretament relacionats amb el consum de tabac.

Quan la persona té un problema de salut crònic, sovint l’equip de salut recomana explícitament deixar de fumar. Aquestes situacions s’han d’aprofitar per abandonar definitivament el consum de tabac.

El consum de tabac és el principal problema de salut pública dels països desenvolupats. El tabaquisme està relacionat amb més de vint-i-cinc malalties. Molts estudis científics han posat en evidència els efectes nocius del tabac i la mortalitat que provoca.

A Espanya cada any moren unes 54.200 persones; el 15,5 % de la mortalitat anual es deu al consum del tabac. 

1. Malalties associades directament al tabaquisme
2. Efectes nocius del fum ambiental del tabac (FAT)

La millor decisió és no començar a fumar. Hi ha molts motius per defugir el tabac d’entrada: 

• el tabac pot afectar negativament el rendiment físic a l’hora de fer esport; 
• el tabac és car; 
• si no es fuma, la pell es conserva millor, les dents es mantenen més blanques i l’alè, més fresc; 
• els no fumadors tenen menys refredats, menys tos i menys mucositat i, evidentment, menys possibilitats de patir malalties en un futur.

Si ja s’ha començat a fumar, convé abandonar el tabac com abans millor, perquè és més fàcil com menys temps fa que es fuma.
 
1. Abans de començar a fumar, 2. En el procés cap a deixar de fumar, 3. Després de deixar de fumar.

1. Abans de començar a fumar

Per evitar iniciar-se en el consum de tabac, poden ser útils algunes estratègies, com per exemple: 

• saber dir que no es vol fumar: l’acceptació dels amics i dels companys no depèn de si s’és fumador o no; 
• cercar un grup de companys que no fumi; 
• practicar un esport o una activitat física per treure tensió o estrès; 
• viure en un ambient no fumador.

2. En el procés cap a deixar de fumar

Quan la persona ja consumeix tabac de manera regular, es pot plantejar sovint deixar de fumar. Entre els factors més habituals que expliquen que la persona es proposi abandonar el tabac hi ha: 

• L’assumpció de la relació entre tabac i salut. 
• L’aparició i l’afrontament eficaç dels símptomes d’abstinència (ansietat, nerviosisme, gana, etc.). 
• La percepció dels beneficis de deixar de fumar (respirar millor, cansar-se menys, patir menys refredats, etc.). 
• L’increment de l’autoestima quan es deixa de fumar: la creença en els propis recursos per aconseguir-ho. 
• Les normes socials (la imatge social). 
• Haver intentat deixar de fumar alguna altra vegada.

També hi ha una sèrie de factors que fan més fàcil el procés de deixar de fumar: 

• Tenir habilitats per afrontar l’estrès. 
• Planificar conductes alternatives. 
• Comptar amb suport social. 
• Mantenir un estil de vida saludable. 
• Fer exercici físic moderat i adequat a les necessitats de la persona.
• Reposar i dormir bé.
• Adoptar hàbits dietètics saludables: 
  • limitar o evitar el cafè o les begudes estimulants; 
  • limitar o evitar les begudes alcohòliques; 
  • beure vuit gots d’aigua diària per hidratar l’organisme; 
  • si es té gana entre àpats, menjar fruites o hortalisses crues o productes baixos en calories.
     
    Alimentació saludable: els grups d’aliments

3. Després de deixar de fumar

Hi ha algunes conductes que eviten recaigudes i que poden assegurar l’èxit, com ara:

• Identificar les situacions de risc i planificar estratègies per superar-les. Trobar-ne d’alternatives si les que s’han previst no funcionen. 
• Replantejar les pròpies estratègies abans de dur-les a terme. Això serà útil per afrontar possibles recaigudes. 
• Revisar els motius per deixar de fumar. 
• Tenir pensaments protectors. 
• Superar la urgència de fumar: 
  • recordant que la temptació de fumar dura molt pocs minuts; 
  • intentant distreure’s; 
  • asseient-se durant un moment i fent tres inspiracions llargues i profundes; 
  • bevent un got d’aigua molt poc a poc; 
  • trucant a algú. 
• Recordar que una sola cigarreta pot fer que tot l’esforç fet fins aleshores resulti inútil. 
• No pensar gaire en l’endemà o la propera setmana: lluitar dia a dia. 
• Eludir els llocs on es fumi i preferir els que estan lliures del fum del tabac. 
• Evitar la companyia de les persones fumadores o, en tot cas, demanar-los que no li ofereixin cigarretes i que no fumin davant seu. 
• Evitar tot allò que s’associï amb el tabac (cendrers, encenedors, el cafè o l’alcohol). 
• Evitar l’estrès; pot ajudar disminuir les tasques quotidianes i buscar moments de relaxació.

 

Descarregar infografia

1. Factors generals de risc, 2. Factors que afavoreixen la iniciació en el tabaquisme, 3. Factors que afavoreixen el manteniment del tabaquisme, 4. Factors que afavoreixen la recidiva en el consum de tabac.

1. Factors generals de risc

Tot i la complexitat del procés pel qual una persona s’inicia i persisteix en el consum de tabac, s’hi poden distingir una sèrie de factors implicats: 

• els efectes addictius de la nicotina, que creen en l’organisme la necessitat d’aquesta substància; 
• la necessitat d’evitar els símptomes que apareixen en abstinència, és a dir, la simptomatologia negativa que es genera quan no es fuma, anomenada, també, d’abstinència; 
• les associacions psicològiques vinculades al fet de fumar (és a dir, les associacions a una situació o els atributs positius que les persones fumadores donen al fet de fumar), com per exemple estar content, relaxat, nerviós, entre altres; 
• la minimització o la negació dels efectes del consum de tabac; 
• la utilització del tabac com a recurs psicològic contra l’estrès o per controlar el pes; 
• l’acceptació, la facilitació i la potenciació del consum de tabac en la societat en què viu la persona.

2. Factors que afavoreixen la iniciació en el tabaquisme

Hi ha factors de risc que predisposen la persona (normalment, en la infantesa o la joventut) a consumir tabac o a experimentar-lo. Alguns d’aquests factors depenen de la persona i d’altres, del seu context.

Els principals factors implicats són:

2.1. Factors de predisposició individuals 

• L’edat i el sexe. 
• Les normes i els valors de la família sobre el fet de fumar i les creences personals sobre el tabac i la salut, així com la inclinació del jove a adoptar conductes de risc. Si el jove està exposat a un ambient fumador, és més probable que fumi, ja que creu que el tabac és bo i no pensa en les conseqüències. 
• Factors cognitius i expectatives personals que genera el tabac. 
• Carència d’estratègies adequades per dir que no al tabac, per emprendre activitats contra l’avorriment o per controlar l’estat d’ànim. 
• Els efectes de la nicotina en la persona.

2.2. Factors que depenen del context 

• Les característiques sociodemogràfiques com la classe social, l’ocupació o els estudis. 
• El preu del tabac: com més barat, més fàcil serà accedir-hi, sobretot per part de col·lectius amb un nivell econòmic baix. 
• La publicitat i la pressió social per consumir tabac. Els anuncis que relacionen tabac amb diversió, sexe i èxit influencien els joves.

Quan ja s’ha provat el tabac una vegada i es comença a consumir de manera regular, es passa en poc temps a adquirir una dependència. L’hàbit de fumar és, doncs, una conducta que s’aprèn i que s’inicia amb l’experimentació, es regularitza i es manté fins que la persona decideix i aconsegueix abandonar-la.

3. Factors que afavoreixen el manteniment del tabaquisme

Tot i que els riscos associats al consum de tabac són àmpliament coneguts, moltes persones comencen a fumar o no deixen de fer-ho. Fumar provoca càncer i malalties cardiovasculars i respiratòries que poden disminuir la qualitat de vida i causar mort prematura. A més, les persones fumadores experimenten cansament, sensació d’ofegament en fer exercici, tos, esputs matiners, ronquera, mal olor corporal o de la boca. Moltes persones, encara que es plantegen deixar de fumar, continuen consumint tabac pels efectes de la nicotina. A banda de l’addicció a la nicotina, els fumadors poden continuar fumant per automatisme, per avorriment, per plaer, per relaxar-se, per mitigar estats negatius, etc.

Aquests motius que mantenen el consum de tabac i porten a consumir tabac més enllà de la voluntat del fumador estan relacionats amb tres factors propis del tabaquisme: 

• Factor físic o farmacològic. La gran capacitat addictiva de la nicotina fa que després d’un consum esporàdic breu l’organisme s’habituï ràpidament a un nivell de nicotina que necessita per trobar-se bé (tolerància). La necessitat d’evitar els símptomes desagradables (síndrome d’abstinència) que apareixen quan manca la nicotina és, doncs, un dels principals motius per seguir fumant. 
• Factor psicològic. Encendre una cigarreta és una acció que arriba a automatitzar-se i es converteix en un acte inconscient relacionat amb les diferents situacions i activitats quotidianes, com ara prendre un cafè, fer sobretaula, trucar per telèfon, etc. Interrompre aquest hàbit és més difícil com més temps fa que es fuma. 
• Factors psicosocials. Les persones comencen a fumar principalment per raons socials: guanyar l’aprovació dels amics, mostrar-se independents o rebels, semblar més grans o sofisticats. A més, normalment es comença a fumar en grup, en companyia dels amics, de manera que fumar es converteix en una actitud decididament integradora i sociabilitzadora. D’altra banda, el fumador aprèn a relacionar les emocions i els pensaments amb les respostes de plaer obtingudes de l’efecte farmacològic de la nicotina. Així, les situacions que poden afectar l’estat d’ànim, com l’estrès, la pressió laboral i professional, els problemes familiars i la soledat, entre d’altres, són, per al fumador, condicionants idonis per encendre una altra cigarreta.

El tabaquisme és l’addicció crònica al tabac, provocada, principalment, per un dels seus components actius: la nicotina. El consum reiterat de tabac genera dependència física i psicològica i social.

Des del 1978, el DSM-IV, (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals), va considerar la nicotina com una substància que causa addicció i el tabaquisme una malaltia crònica que passa per períodes d’abstinència i recaigudes amb possibilitats de tractament; des de llavors, el tabac és reconegut mundialment com una droga i no com un mal hàbit.

El tabaquisme es considera la primera causa de mort evitable al món i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que, cada any, 5 milions de morts a tot el món estan relacionats amb el tabaquisme.

El tabaquisme s'associa a malalties greus, cosa que inclou malalties respiratòries, cardiovasculars i diversos tipus de càncers.

Tots aquests aspectes del tabaquisme, és a dir, addicció, factor de risc evitable, morbiditat i mortalitat, junt amb el fet que hi ha intervencions que s’han demostrat efectives, fan que sigui inqüestionable l’abordatge del tabaquisme per part dels professionals de la salut i de les entitats sanitàries.
 

El tabac prové d’una planta tropical originària d’Amèrica anomenada Nicotiana tabacum que pertany a la família de les solanàcies. Abans de l’arribada dels conqueridors espanyols, el consum del tabac entre les poblacions indígenes es limitava a les celebracions i a cerimònies màgico-religioses.

El tabac arriba a Europa gràcies a Cristòfor Colom. Els primers usos estaven relacionats amb les propietats medicinals de la planta (com a antiasmàtic i per tractar cefalees). Caterina de Mèdici (1519-1589) el va fer servir per guarir les migranyes i es va convertir en la difusora principal del seu consum.

Fins a principi del segle XIX, el tabac només es feia servir amb finalitats terapèutiques i el consum entre la població era un costum poc estès. L’acte de fumar era més un ritu que una dependència. Els fumadors de tabac havien de cargolar manualment les cigarretes, ja que no es comercialitzaven, i no hi havia ni marques ni publicitat. El consum de tabac es va estendre a finals del segle XIX, moment en què va aparèixer la primera màquina industrial de fabricació de cigarretes que, juntament amb l’invent dels llumins, va facilitar la difusió i el consum de tabac.  A més, a partir de la primera dècada del segle XX, amb la industrialització, neixen les indústries tabaqueres, amb l’objectiu de vendre massivament el seu producte. Per aquest motiu, les tabaqueres s’afanyaren a aconseguir nous consumidors a través de la publicitat i el màrqueting.

Des de principi del segle XX, el consum de tabac, a poc a poc, es va anar introduint a la societat occidental: als anys 20 era habitual en la societat americana i als anys 30, entre les classes obreres. Durant la Guerra Civil Espanyola i la Primera i Segona Guerra Mundial, el tabac es va popularitzar; en les bosses de racionament per als soldats s’hi posava tabac, cosa que va provocar que, en les dècades dels 40 i 50, el 70 % dels homes dels països industrialitzats fumés. Més endavant, consolidat el consum entre els homes, es va estendre entre les dones; fins aleshores no s’havien incorporat al consum massiu de tabac, ja que es considerava un costum poc femení. A partir dels anys 50, moment en què la dona va aconseguir alguns drets que l’aproximaven a la igualtat social, les dones occidentals van adquirir alguns dels costums masculins, entre ells, el consum de tabac, de manera que, fins i tot, es van crear marques i publicitat específicament adreçades a elles; tanmateix, a Espanya aquest fenomen no es va produir fins als anys 70. 

Únicament van fer falta 20 anys (arribem així a la dècada de 1950) perquè comencessin a augmentar totes les malalties derivades del consum de tabac i sortissin els primers estudis que relacionen tabac i malaltia. En definitiva, encara que les persones probablement hagin consumit tabac des de la més remota antiguitat, mai no ho havien fet amb la mateixa intensitat i profusió que en els últims anys i, per tant, mai fins ara s’havien pogut comprovar amb tota la seva intensitat els seus efectes nocius.

Actualment se sap que hi ha 25 patologies provocades directament pel consum de tabac. També hi ha evidències que les persones no fumadores que estan en contacte amb el fum del tabac tenen més risc de patir malalties com el càncer de pulmó.

Avui dia, molts governs apliquen mesures com el control del producte, la limitació de la publicitat, l’augment dels impostos sobre el tabac, la prevenció del consum entre els joves etc., per intentar reduir les conseqüències greus que produeix el tabac a la nostra societat.

El tabaquisme és un problema de salut pública relacionat amb: 1. Factors socioculturals, 2. Factors polítics i 3.  Factors econòmics. 

1. Factors socioculturals

En el consum del tabac i en la seva acceptabilitat social, hi intervenen diversos factors socials. En la iniciació, el manteniment i el procés de deshabituació, hi influeixen l’accessibilitat, la publicitat, la percepció del risc del consum, la familia i el grup d’iguals. Podem afirmar que el tabaquisme és una conducta socialitzada, que, a més de les connotacions inherents al consum de tabac, té significats construïts socialment com l’aventura, el risc, la feminitat o la rebel·lia, entre altres. Aquests significats s’han creat a través del màrqueting de la indústria del tabac, el cinema i els mitjans de comunicació, que han exercit una influència poderosa en la normalització social del tabaquisme.

Els missatges s’han adreçat principalment als joves, per tal d’atreure’n l’atenció en un moment de creixement i, per tant, de maduració i recerca de la identitat personal. Aquest fet, determinats factors socials i l’important poder addictiu de la nicotina fan que molts joves mantinguin el consum de tabac més enllà del que desitjaven en un principi.
 
En la iniciació del consum del tabac, hi entren en joc diversos factors que n’impulsen i n’afavoreixen l’experimentació: 

• Factors ambientals. La publicitat, la disponibilitat i l’accessibilitat (cost reduït) fan més factible el tempteig dels joves amb el tabac. Durant anys la publicitat s'ha valgut d'imatges fascinants que associaven el tabac amb luxe, aventura, esport o llibertat, amb l’objectiu de captar l’atenció dels joves que busquen aquests valors socials. Així mateix, la facilitat per adquirir tabac a edats primerenques en màquines expenedores n’afavoria el consum. Tot i això, avui dia, a Espanya, està prohibida la publicitat i la venda de tabac a menors de 18 anys. Pel que fa al preu, cal dir que com més barat és, més fàcil és per als joves comprar-lo. 
• Factors socials. Entre aquests factors, hi destaquen la família, els companys, els amics, els professors i els educadors. La família té una influència important sobre el nen i el seu comportament en l’aprenentatge. El tabaquisme dels pares i la seva actitud influeixen en la valoració que els joves fan sobre el consum de tabac; el fet que entre els familiars hi hagi fumadors o que els germans grans fumin afavoreix l’experimentació del nen. Quant a la influència dels companys, la pressió d’aquests suposa un factor molt rellevant en la predisposició de l’adolescent perquè comenci a fumar; normalment, els joves comencen a fumar en grups d’amics per integrar-se socialment. Pel que fa als col·lectius exemplars, com els educadors o els professionals de la salut, entre d’altres, és important que difonguin que fumar no és un comportament “normal”. Els programes preventius, com ara “Classe sense fum”, treballen en la prevenció del consum de tabac entre els joves. 
• Factors personals. Alguns perfils de personalitat s’han associat al consum de tabac. Així, s’ha vist que la iniciació dels joves en el consum d’aquest producte normalment està relacionada amb un caràcter impulsiu i ansiós, amb una tendència a assumir riscos, etc. A més, s’ha observat que els adolescents que proven el tabac tenen menys autoestima, acostumen a tenir un rendiment escolar baix i són més rebels. 
• Factors genètics. Hi ha factors genètics que fan que, després d’experimentar amb substàncies addictives, com el tabac, enganxar-se sigui més fàcil.

3. Factors econòmics

Fumar té un cost important tant per a l’economia d’un país com per a la de les persones.

Tot i que, per a un país, el consum de tabac comporta guanys a través dels impostos, aquest producte no és tan beneficiós com sembla per als governs. Alguns estudis realitzats pel Banc Mundial han calculat que les despeses produïdes pels efectes del tabac són 11 vegades superiors als guanys econòmics que aporten els impostos que s’hi apliquen. Aquestes despeses inclouen: atenció als malalts, disminució de la productivitat a causa de les malalties, mort prematura, pèrdua de divises (ja que la majoria dels països són importadors del tabac) i danys al medi ambient. En els països amb ingressos alts, es calcula que el cost anual general de l’atenció a la salut associada amb el consum de tabac oscil·la entre el 6 i el 15 % del cost total de l’atenció a la salut.

D’altra banda, les persones fumadores fan una despesa econòmica diària per adquirir aquest producte, que, amb el temps, es converteix en una quantitat important diners. Els estudis demostren que el tabac empobreix les persones fumadores.

El tabac prové d’una planta anomenada Nicotiana tabacum. Una vegada recollida la fulla de la planta, passa per etapes diferents de maduració, fermentació i industrialització, a través de les quals s’asseca i es transforma en un producte apte per al consum. Durant aquests processos, la fulla del tabac es manipula per tal d’aconseguir les propietats químiques definitives per poder-la consumir. Tot i que hi ha maneres diverses per consumir tabac, com ara les pipes, el tabac de cargolar, els cigars o el rapè, la cigarreta és la presentació més habitual. S’ha de tenir present que totes aquestes modalitats de consum de tabac són perjudicials.

1. La cigarreta
2. Els dispositius de tabac
3. Consideracions sobre el tabac, per a fumadors i no fumadors

2. Els dispositius de tabac

Tots els dispositius de tabac continuen vehiculant nicotina a l’usuari i a l’ambient. Amb l’evidència científica actual, aquests dispositius no es poden considerar menys perjudicials per a la salut de les persones que el tabac convencional, ni tampoc mètodes eficaços per deixar de fumar.

N’hi ha dos tipus de productes: els Heated Tobacco Products (HTP) o Productes de Tabac per Escalfament (PTC); i els Electronic Nicotine Delivery Systems (ENDS) o Dispositius Susceptibles de Lliberació de Nicotina (DSLN) o Sistemes Electrònics d’Administració de Nicotina (SEAN).

2.1 Producte de tabac per escalfament (PTC)

Els productes de tabac per escalfament (PTC) són dispositius que contenen tabac. En aquests productes, el tabac és sotmès a temperatures inferiors a les que es produeixen en la combustió de les cigarretes convencionals, i això dona lloc a l'alliberació d'un aerosol que conté nicotina i les altres substàncies del tabac, així com additius.

Els PTC estan formats per 3 components:

1. Producte del tabac: El tabac es presenta picat o en pólvora, ja sigui en forma de cigarreta (com els dispositius IQOS i Glo) o en càpsula (com els dispositius Ploom i PAX). Aquests productes contenen tabac premsat i impregnat amb propilenglicol i glicerina.
2. Dispositiu electrònic d'escalfament: Cada producte té el seu propi dispositiu específic d’escalfament. Aquest producte escalfa el tabac a una temperatura inferior a 400 °C, evitant així la combustió. Està format per una bateria, un programari de control de la temperatura i una font de calor.
3. Dispositiu de càrrega de la bateria.

Els PTC generen emissions amb concentracions significatives de nicotina, que és una substància que provoca dependència. A més, també emeten altres substàncies que poden afectar la salut dels consumidors i de les persones que s'hi veuen exposades.

Poden ser una forma d'iniciar el tabaquisme en persones que no han fumat abans, especialment adolescents, i també poden ser una via perquè les persones que havien deixat de fumar tornin a consumir tabac.

Diferents marques de Productes de Tabac per Escalfament (PTC)

NOM	FABRICANT	CARACTERÍSTIQUES
GLO	British American Tobacco	Té forma de cigarreta, escalfa el tabac aproximadament a 240 graus.
IQOS	Philip Morris Internacional	Té forma de cigarreta, escalfa el tabac a una temperatura controlada fins a 350 graus. Els HEETS són cigarretes dissenyades especialment per a aquest dispositiu.
PLOOM TECH	Japan Tobacco Internacional	Conté una càpsula amb el tabac granulat, s’escalfa a uns 30º C i el dispositiu s’activa inhalant. Hi ha dues presentacions: Ploom Tech+, de baixa temperatura i Ploom S, d’alta temperatura.
PAX3	PAX Labs	Disposa de 4 temperatures diferents predeterminades (182, 193, 204 i 215 ºC) que es poden modificar amb una app específica vinculada al dispositiu. Permet vaporitzar concentrats d’herbes. PAX 3 és la tercera versió del vaporitzador PAX.

2.2. Sistema electrònic d’administració de nicotina (SEAN)

Els sistemes electrònics d’administració de nicotina (SEAN) són dispositius que contenen nicotina. Aquests productes no contenen tabac i, segons la directiva Europea 2014/40/UE se’ls considera “productes relacionats amb el tabac”. És tracta d’un sistema d’administració de nicotina que es caracteritza per l’escalfament d’un líquid, produint un aerosol que conté saboritzants normalment  dissolts en propilenglicol o glicerina, així com nicotina, que és inhalada per la persona consumidora.

Els SEAN estan formats per un petit dipòsit o cartutx amb el líquid, que s’insereix a l’interior mitjançant un sistema electrònic amb bateria recarregable i un atomitzador. Aquest procés produeix un aerosol que s’inhala de manera similar a les cigarretes convencionals (acció coneguda com a vapeig).

Veure imatge ampliada: Diagrama de funcionament de la cigarreta electrònica

El prototipus més comú són les cigarretes electròniques (CE), també conegudes com a e-cigs, e-cigarretes, e-cigars, e-hookah. A més, se les denomina vaporitzadors o vaping devices. Cal tenir en compte que aquestes cigarretes electròniques poden fer-se servir per vapejar altres substàncies, com el THC i altres cannabinoides, substàncies energitzants, salses, mantegues, vodka.

L’aerosol d’aquestes cigarretes electròniques conté una combinació de substàncies químiques, com ara la nicotina (en la majoria de casos), propilenglicol, glicerina, polietilenglicol, aigua i saboritzants artificials (mentol, xocolata, vainilla, canella i sabors afruitats). Quan l’aerosol s’escalfa, es detecten substàncies tòxiques i compostos carcinògens en una magnitud igual o menor que en el fum de les cigarretes convencionals. A més, també  es poden trobar metalls pesants, com níquel, el crom o el plom.

Als països de la Unió Europea, la concentració de nicotina en aquests dispositius no pot superar els 20 mg/ml.

Diferents marques de Sistemes Electrònics d'Administració de Nicotina (SEAN)

NOM	FABRICANT	CARACTERÍSTIQUES
myBLU	Imperial Tobacco	És un dispositiu amb càpsules que contenen nicotina en diferent concentració i varietat d’aromatitzants. Disposa de cable micro-USB, myBLU és el més actual.
JUUL	JUUL LABS	Té aspecte de pendrive i un alt contingut de nicotina amb varis sabors disponibles. Es carrega en port USB. També es coneix com  “pod-mod”.
CIGARRETES ELECTRÒNIQUES		Té forma de cigarreta i la composició dels líquids pot canviar entre diferents marques. També es coneixen amb els noms: e-cig, narguile electrònic o e-hookah, hookah bolígrafc, vapeador, bolígraf vapeador, mods.

3. Consideracions sobre el tabac, per a fumadors i no fumadors

• El tabac és una droga que conté nicotina, una substància que provoca addicció. La nicotina produeix dependència física (és a dir, ús compulsiu i involuntari d’una substància, tot i les conseqüències negatives que comporta el consumir-ne). El risc de desenvolupar-la és igual o superior que el que comporta el consum d'alcohol o la cocaïna. 
• És una droga que provoca tolerància. 
• El tabac produeix la síndrome d’abstinència, que és el conjunt de símptomes que apareixen en absència d’una substància addictiva. En el cas dels fumadors, aquests símptomes, que poden ser l’ansietat o la irritabilitat, apareixen quan l’organisme no rep nicotina. Aquesta síndrome es pot desenvolupar durant dies o setmanes.

El fet de preguntar a les persones sobre el seu consum de tabac proporciona dades que serviran per classificar-les: 

• No fumador. És la persona que mai no ha fumat de forma habitual.
• Fumador passiu. És la persona que no fuma però que respira involuntàriament el fum ambiental del tabac.
• Fumador. És la persona que fuma de forma habitual, diàriament, encara que només fumi una cigarreta al dia.
• Exfumador: És la persona que porta més de dotze mesos d’abstinència.

   
Fumar no ajuda a resoldre els problemes. Els problemes no se’n van perquè s’encengui una cigarreta.