Infermera virtual.com

Els sistemes de l’estructura i funció del cos humà , més directament relacionats amb el tabaquisme són:

• Estructura i funció del cos humà 

La persona, home o dona, de qualsevol edat o condició, és un ésser multidimensional integrat, únic i singular, de necessitats característiques, i capaç d’actuar deliberadament per assolir les fites que es proposa, d’assumir la responsabilitat de la seva pròpia vida i del seu propi benestar, i de relacionar-se amb si mateix i amb el seu ambient en la direcció que ha escollit.

La idea d’ésser multidimensional integrat inclou les dimensions biològica, psicològica, social i espiritual, totes les quals experimenten processos de desenvolupament, i s’influencien mútuament. Cadascuna de les dimensions en què es descriu a la persona es troba en relació permanent i simultània amb les altres, formant un tot en el qual cap de les quatre es pot reduir o subordinar a una altra, ni pot ser considerada de forma aïllada. Per tant, davant de qualsevol situació, la persona respon com un tot amb una afectació variable de les seves quatre dimensions. Cada dimensió comporta una sèrie de processos, alguns dels quals són automàtics o inconscients i d’altres, per contra, són controlats o intencionats.

Tenint sempre en ment aquest concepte de persona, i només amb finalitats didàctiques, es poden estudiar aïlladament les modificacions o les alteracions d’alguns dels processos de la dimensió biofisiològica (estructura i funció del cos humà) en diverses situacions. En el cas del tabaquisme, els processos més directament afectats tenen relació amb tots els sistemes.

El tabac és una droga que afecta la salut de la persona en totes les etapes de vida. Tot i això, les consideracions que cal tenir en compte a cada etapa de la vida són diferents. Això no obstant, sempre s’han de promoure hàbits saludables, entre els quals cal destacar la prevenció del tabaquisme entre els no fumadors i la cessació entre els fumadors. 

1. Infància, 2 Adolescència, 3. Adultesa, 4. Vellesa

1. El tabasquisme i infància

L’experimentació del consum del tabac es produeix en edats cada vegada més primerenques. A Espanya, es prova per primera vegada al voltant dels 13 anys, però hi ha nens que fumen la seva primera cigarreta als 9 anys. Per aquest motiu, cal parlar amb els infants sobre el tabaquisme des de molt petits, i augmentar-ne progressivament la informació en funció del creixement i desenvolupament. 

Consells per als pares i mares i educadors sobre com tractar el tabaquisme 

• Parlar directament amb els infants sobre els riscos del tabac. 
• És important esbrinar si els amics fumen. Cal ensenyar als nens com es pot dir que no al tabac. 
• Comentar els avantatges dels nens que no fumen: dents blanques, bona olor corporal, absència d’halitosi, major resistència i capacitat per a l’esport, etc. 
• Potenciar un estil de vida saludable basat en una dieta equilibrada i sobretot en la pràctica de l’exercici físic.
• Parlar amb els infants sobre la falsa imatge positiva del tabac en la publicitat directa i l’encoberta,  al carrer, a les pel·lícules, etc. 
• Si hi ha alguna persona propera malalta a causa del tabac, cal parlar amb l’infant sobre la malaltia i sobre la relació amb el consum de tabac. 
• Si el pare o la mare fumen, poden influir als nens sobre la seva imatge del tabac. La millor opció és deixar de fumar o, en tot cas, no fumar davant dels infants, ni deixar el tabac a llocs on puguin agafar-lo. 
• Informar dels compostos químics que conté el fum del tabac. El fum és fatal.
• Evitar l’exposició de l’infant al fum ambiental de tabac a casa i al cotxe.
• Els educadors i altres professionals amb rol modèlic com ara els professionals sanitaris han d’evitar fumar davant dels infants, així com fer qualsevol comentari positiu sobre el tabac.

 
Factors que afavoreixen el consum de tabac 

• L’ambient familiar. Té molta importància el fet que els pares o els germans grans fumin. 
• La pressió de grup dels companys. 
• La publicitat directa i encoberta, i les imatges que mostren els mitjans de comunicació sobre el tabac.

 
Els nens fumadors passius

Es consideren fumadors passius els nens que conviuen amb fumadors o que freqüenten llocs on es fuma. 

El fum ambiental del tabac que un fumador passiu respira té efectes sobre la salut. Pel que fa als nens, s’ha relacionat amb: 

• Increment de les hospitalitzacions a causa d’infeccions respiratòries agudes: bronquitis, bronquiolitis i pneumònies. 
• Infeccions agudes i repetides del tracte respiratori superior: adenoïditis, otitis i amigdalitis. 
• Augment de les infeccions del tracte respiratori inferior: bronquitis, pneumònies, agreujament de l’asma, increment de la hiperreactivitat bronquial i desenvolupament de tuberculosi pulmonar immediatament després de la infecció primària. 
• Increment del risc de la síndrome de la mort sobtada de l’infant durant el primer any de vida. 
• Irritació ocular i nasal. 
• Augment del risc de patir alguns tipus de càncer durant els primers anys de vida i posteriorment en l’edat adulta. 

 
Consells de salut: Infància

2. Tabaquisme en l'adolescència

A Espanya, avui dia, el nombre de joves que fuma disminueix tant en dones com en homes. Al voltant del 35-40% dels joves de 15 a 24 anys són fumadors, diaris o ocasionals. Tot i això, les taxes d’adolescents fumadors encara són més altes que les dels adults.

Cada dia més de 4.000 adolescents proven la seva primera cigarreta i 2.000 es converteixen en fumadors habituals. La majoria dels joves comencen a fumar abans dels 18 anys, i, a Espanya, la mitjana és al voltant dels 13 anys. Aquests nous fumadors són els que la indústria tabaquera anomena fumadors de reemplaçament, perquè substitueixen els que desapareixen, o bé perquè han mort o bé perquè n’han abandonat el consum.

La majoria de joves que fumen regularment són addictes a la nicotina i pateixen la mateixa addició que els fumadors adults. A la majoria, els agradaria deixar de fumar però continuen consumint tabac durant més temps del que desitjarien. 

En els adolescents, cal enfocar l’educació per a la salut i la motivació al canvi fent èmfasi en els motius estètics, saludables, ecològics, de solidaritat, llibertat i lideratge.

Consells de salut: Adolescència

3. Tabaquisme i adultesa

Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA 2010), en aquesta zona A Catalunya, fuma el 29,5 % de la població de 15 anys i més (la població fumadora diària més l’ocasional), el 34,1 % dels homes i el 24,8 % de les dones. El grup de població de 25-34 anys és el que té el percentatge més gran de població fumadora (39,4 %).

Font: Enquesta de salut de Catalunya 2010. Departament de Salut

Entre els adults, augmenta el nombre de persones que desitgen deixar de fumar i que ho aconsegueixen. Actualment el 19,7 % de la població de més de 15 anys és exfumadora i el 50,9 %, no fumadora. 

L’evolució en el consum del tabac mostra tendències diferents segons el sexe. Des del 1990 la prevalença del consum entre els homes disminueix, mentre que en les dones s’observa un augment de la prevalença fins al 2002 i una lleu tendència decreixent a partir d’aquest any. Aproximadament, el 70% dels fumadors s’ha plantejat alguna vegada deixar de fumar. 

Consells de salut: Adultesa

4. Tabaquisme i vellesa

La prevalença de fumadors entre els majors de 65 anys és menor que entre els adults i els joves. Segons dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’any 2000, fumava el 23,3 % dels homes i el 2,2, % de les dones de més de 65 anys. 

Entre la gent gran, hi ha una diferència important entre homes i dones pel que fa al consum per sexes. El motiu és que en el moment d’iniciació al consum, l’adolescència, fumaven molt poques dones.

Més de la meitat dels homes de més de 65 anys han estat fumadors diaris, però molts han abandonat el consum al llarg de la seva trajectòria vital.

Les persones que fa molts anys que fumen potser pensen que no val la pena abandonar l’hàbit, perquè ja no n’obtindran cap benefici. Però deixar de fumar, en persones d’edat avançada, sanes o amb patologia, té molts beneficis, entre d'altres: 

• Millora la circulació sanguínia, principalment a les extremitats inferiors. 
• Augmenta la capacitat pulmonar, cosa que incrementa el rendiment físic. En conseqüència, la persona es cansa menys, sobretot quan realitza petits esforços (pujar escales, passejar, etc.). 
• És un bon exemple per als joves (fills, néts, etc.). 
• Disminueixen els riscos de patir accidents, principalment, incendis domèstics (al llit o al sofà), accidents de trànsit, etc. 
• Augmenta la llibertat, perquè ja no es depèn d’una substància. 
• S’estalvien diners, que es poden destinar a altres coses.

Mai no és massa tard per deixar de fumar. No hi ha cap consum segur de tabac, per molt reduït que sigui. 

Consells de salut: Vellesa

1. Embaràs 
2. Tenir un problema de salut crònic

1. Tabaquisme i embaràs

Nombrosos estudis han demostrat, de forma contundent, la relació entre el tabac i una sèrie de problemes durant la gestació, entre els quals destaquen: 

• Embarassos extrauterins (embarassos que es formen fora de l’úter) i avortaments espontanis durant el primer semestre. 
• Part prematur. 
• Risc de complicacions durant el part.

 
Fumar durant l’embaràs també té efectes en la salut del fetus: 

• Augmenta tres vegades la probabilitat de baix pes en néixer (menys de 2.500 g). 
• Augmenta les probabilitats de part prematur (abans de la setmana 32). 
• Augmenta el risc de malformacions fetals. 
• Provoca canvis en alguns cromosomes fetals.

 
A més, fumar també afecta la salut del nadó: 

• Provoca endarreriments en la maduració i el creixement neonatal. 
• Els nadons de mares fumadores durant l’embaràs tenen més probabilitats de morir durant el primer mes de vida. 
• Els nadons de mares fumadores durant l’embaràs tenen més probabilitats de patir la síndrome de la mort sobtada durant el primer any de vida. 
• Els nadons de mares fumadores tenen més probabilitat de desenvolupar asma i disfuncions pulmonars, així com una major probabilitat de tenir comportaments hipercinètics.

El consum de tabac per part de les dones a l’inici de l’embaràs és un problema de salut pública de primera magnitud, especialment al sud d’Europa. L’any 2010, a Catalunya, la prevalença del tabaquisme a l’inici de l’embaràs es va situar en un 26,7 %. El 54 % d’aquestes dones embarassades fumadores no abandonen el consum de tabac durant l’embaràs i, en conseqüència, el 14,4 % de les dones fumadores continua fumant fins al final de l’embaràs (Document executiu. Indicadors de Salut Maternoinfantil, Catalunya, 2010).

Per a les dones, la gestació és un moment especial, i acostumen a estar sensibles i motivades per deixar de fumar, ja que no només estan preocupades per la seva salut, sinó també per la salut del fetus.

Cal tenir present que: 

• Deixar de fumar durant el segon i tercer trimestre disminueix el risc de baix pes i prematuritat. 
• Disminuir el consum de tabac o fumar cigarretes baixes en nicotina i quitrà no té efectes beneficiosos sobre la salut de l’embarassada, del fetus i del nadó.
• Per al fetus sempre és molt més perjudicial que la seva mare consumeixi alguna cigarreta que l’ansietat que provoca en l’embarassada el no poder fumar.

És recomanable abandonar el consum del tabac abans de planejar tenir un fill. Si la dona ja està embarassada, és recomanable abandonar el consum al més aviat possible, ja que no hi ha un consum mínim segur per a la dona i el nadó. Es recomana consultar amb la infermera o la llevadora el consum de tabac i planejar una estratègia per abandonar l’hàbit, tenint en compte tots els factors implicats (com la medicació, si es consideren els efectes derivats de la teràpia substitutiva de la nicotina). 

Consells de salut: Embaràs

2. Tenir un problema de salut crònic

Les persones fumadores que tenen malalties com la diabetis, la hipercolesterolèmia, malalties cardiovasculars (angina de pit, hipertensió arterial, trombosi, arítmies), malalties del sistema respiratori (malaltia obstructiva crònica, emfisema, bronquitis, asma) o qualsevol tipus de càncer, tenen més motius per deixar de fumar, perquè el seu control, la recuperació i la cura estan estretament relacionats amb el consum de tabac.

Quan la persona té un problema de salut crònic, sovint l’equip de salut recomana explícitament deixar de fumar. Aquestes situacions s’han d’aprofitar per abandonar definitivament el consum de tabac.

El consum de tabac és el principal problema de salut pública dels països desenvolupats. El tabaquisme està relacionat amb més de vint-i-cinc malalties. Molts estudis científics han posat en evidència els efectes nocius del tabac i la mortalitat que provoca.

A Espanya cada any moren unes 54.200 persones; el 15,5 % de la mortalitat anual es deu al consum del tabac. 

1. Malalties associades directament al tabaquisme
2. Efectes nocius del fum ambiental del tabac (FAT)

La millor decisió és no començar a fumar. Hi ha molts motius per defugir el tabac d’entrada: 

• el tabac pot afectar negativament el rendiment físic a l’hora de fer esport; 
• el tabac és car; 
• si no es fuma, la pell es conserva millor, les dents es mantenen més blanques i l’alè, més fresc; 
• els no fumadors tenen menys refredats, menys tos i menys mucositat i, evidentment, menys possibilitats de patir malalties en un futur.

Si ja s’ha començat a fumar, convé abandonar el tabac com abans millor, perquè és més fàcil com menys temps fa que es fuma.
 
1. Abans de començar a fumar, 2. En el procés cap a deixar de fumar, 3. Després de deixar de fumar.

1. Abans de començar a fumar

Per evitar iniciar-se en el consum de tabac, poden ser útils algunes estratègies, com per exemple: 

• saber dir que no es vol fumar: l’acceptació dels amics i dels companys no depèn de si s’és fumador o no; 
• cercar un grup de companys que no fumi; 
• practicar un esport o una activitat física per treure tensió o estrès; 
• viure en un ambient no fumador.

2. En el procés cap a deixar de fumar

Quan la persona ja consumeix tabac de manera regular, es pot plantejar sovint deixar de fumar. Entre els factors més habituals que expliquen que la persona es proposi abandonar el tabac hi ha: 

• L’assumpció de la relació entre tabac i salut. 
• L’aparició i l’afrontament eficaç dels símptomes d’abstinència (ansietat, nerviosisme, gana, etc.). 
• La percepció dels beneficis de deixar de fumar (respirar millor, cansar-se menys, patir menys refredats, etc.). 
• L’increment de l’autoestima quan es deixa de fumar: la creença en els propis recursos per aconseguir-ho. 
• Les normes socials (la imatge social). 
• Haver intentat deixar de fumar alguna altra vegada.

També hi ha una sèrie de factors que fan més fàcil el procés de deixar de fumar: 

• Tenir habilitats per afrontar l’estrès. 
• Planificar conductes alternatives. 
• Comptar amb suport social. 
• Mantenir un estil de vida saludable. 
• Fer exercici físic moderat i adequat a les necessitats de la persona.
• Reposar i dormir bé.
• Adoptar hàbits dietètics saludables: 
  • limitar o evitar el cafè o les begudes estimulants; 
  • limitar o evitar les begudes alcohòliques; 
  • beure vuit gots d’aigua diària per hidratar l’organisme; 
  • si es té gana entre àpats, menjar fruites o hortalisses crues o productes baixos en calories.
     
    Alimentació saludable: els grups d’aliments

3. Després de deixar de fumar

Hi ha algunes conductes que eviten recaigudes i que poden assegurar l’èxit, com ara:

• Identificar les situacions de risc i planificar estratègies per superar-les. Trobar-ne d’alternatives si les que s’han previst no funcionen. 
• Replantejar les pròpies estratègies abans de dur-les a terme. Això serà útil per afrontar possibles recaigudes. 
• Revisar els motius per deixar de fumar. 
• Tenir pensaments protectors. 
• Superar la urgència de fumar: 
  • recordant que la temptació de fumar dura molt pocs minuts; 
  • intentant distreure’s; 
  • asseient-se durant un moment i fent tres inspiracions llargues i profundes; 
  • bevent un got d’aigua molt poc a poc; 
  • trucant a algú. 
• Recordar que una sola cigarreta pot fer que tot l’esforç fet fins aleshores resulti inútil. 
• No pensar gaire en l’endemà o la propera setmana: lluitar dia a dia. 
• Eludir els llocs on es fumi i preferir els que estan lliures del fum del tabac. 
• Evitar la companyia de les persones fumadores o, en tot cas, demanar-los que no li ofereixin cigarretes i que no fumin davant seu. 
• Evitar tot allò que s’associï amb el tabac (cendrers, encenedors, el cafè o l’alcohol). 
• Evitar l’estrès; pot ajudar disminuir les tasques quotidianes i buscar moments de relaxació.

 

Descarregar infografia

1. Factors generals de risc, 2. Factors que afavoreixen la iniciació en el tabaquisme, 3. Factors que afavoreixen el manteniment del tabaquisme, 4. Factors que afavoreixen la recidiva en el consum de tabac.

1. Factors generals de risc

Tot i la complexitat del procés pel qual una persona s’inicia i persisteix en el consum de tabac, s’hi poden distingir una sèrie de factors implicats: 

• els efectes addictius de la nicotina, que creen en l’organisme la necessitat d’aquesta substància; 
• la necessitat d’evitar els símptomes que apareixen en abstinència, és a dir, la simptomatologia negativa que es genera quan no es fuma, anomenada, també, d’abstinència; 
• les associacions psicològiques vinculades al fet de fumar (és a dir, les associacions a una situació o els atributs positius que les persones fumadores donen al fet de fumar), com per exemple estar content, relaxat, nerviós, entre altres; 
• la minimització o la negació dels efectes del consum de tabac; 
• la utilització del tabac com a recurs psicològic contra l’estrès o per controlar el pes; 
• l’acceptació, la facilitació i la potenciació del consum de tabac en la societat en què viu la persona.

2. Factors que afavoreixen la iniciació en el tabaquisme

Hi ha factors de risc que predisposen la persona (normalment, en la infantesa o la joventut) a consumir tabac o a experimentar-lo. Alguns d’aquests factors depenen de la persona i d’altres, del seu context.

Els principals factors implicats són:

2.1. Factors de predisposició individuals 

• L’edat i el sexe. 
• Les normes i els valors de la família sobre el fet de fumar i les creences personals sobre el tabac i la salut, així com la inclinació del jove a adoptar conductes de risc. Si el jove està exposat a un ambient fumador, és més probable que fumi, ja que creu que el tabac és bo i no pensa en les conseqüències. 
• Factors cognitius i expectatives personals que genera el tabac. 
• Carència d’estratègies adequades per dir que no al tabac, per emprendre activitats contra l’avorriment o per controlar l’estat d’ànim. 
• Els efectes de la nicotina en la persona.

2.2. Factors que depenen del context 

• Les característiques sociodemogràfiques com la classe social, l’ocupació o els estudis. 
• El preu del tabac: com més barat, més fàcil serà accedir-hi, sobretot per part de col·lectius amb un nivell econòmic baix. 
• La publicitat i la pressió social per consumir tabac. Els anuncis que relacionen tabac amb diversió, sexe i èxit influencien els joves.

Quan ja s’ha provat el tabac una vegada i es comença a consumir de manera regular, es passa en poc temps a adquirir una dependència. L’hàbit de fumar és, doncs, una conducta que s’aprèn i que s’inicia amb l’experimentació, es regularitza i es manté fins que la persona decideix i aconsegueix abandonar-la.

3. Factors que afavoreixen el manteniment del tabaquisme

Tot i que els riscos associats al consum de tabac són àmpliament coneguts, moltes persones comencen a fumar o no deixen de fer-ho. Fumar provoca càncer i malalties cardiovasculars i respiratòries que poden disminuir la qualitat de vida i causar mort prematura. A més, les persones fumadores experimenten cansament, sensació d’ofegament en fer exercici, tos, esputs matiners, ronquera, mal olor corporal o de la boca. Moltes persones, encara que es plantegen deixar de fumar, continuen consumint tabac pels efectes de la nicotina. A banda de l’addicció a la nicotina, els fumadors poden continuar fumant per automatisme, per avorriment, per plaer, per relaxar-se, per mitigar estats negatius, etc.

Aquests motius que mantenen el consum de tabac i porten a consumir tabac més enllà de la voluntat del fumador estan relacionats amb tres factors propis del tabaquisme: 

• Factor físic o farmacològic. La gran capacitat addictiva de la nicotina fa que després d’un consum esporàdic breu l’organisme s’habituï ràpidament a un nivell de nicotina que necessita per trobar-se bé (tolerància). La necessitat d’evitar els símptomes desagradables (síndrome d’abstinència) que apareixen quan manca la nicotina és, doncs, un dels principals motius per seguir fumant. 
• Factor psicològic. Encendre una cigarreta és una acció que arriba a automatitzar-se i es converteix en un acte inconscient relacionat amb les diferents situacions i activitats quotidianes, com ara prendre un cafè, fer sobretaula, trucar per telèfon, etc. Interrompre aquest hàbit és més difícil com més temps fa que es fuma. 
• Factors psicosocials. Les persones comencen a fumar principalment per raons socials: guanyar l’aprovació dels amics, mostrar-se independents o rebels, semblar més grans o sofisticats. A més, normalment es comença a fumar en grup, en companyia dels amics, de manera que fumar es converteix en una actitud decididament integradora i sociabilitzadora. D’altra banda, el fumador aprèn a relacionar les emocions i els pensaments amb les respostes de plaer obtingudes de l’efecte farmacològic de la nicotina. Així, les situacions que poden afectar l’estat d’ànim, com l’estrès, la pressió laboral i professional, els problemes familiars i la soledat, entre d’altres, són, per al fumador, condicionants idonis per encendre una altra cigarreta.