Infermera virtual.com

El tabaquisme és l’addicció crònica al tabac, provocada, principalment, per un dels seus components actius: la nicotina. El consum reiterat de tabac genera dependència física i psicològica i social.

Des del 1978, el DSM-IV, (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals), va considerar la nicotina com una substància que causa addicció i el tabaquisme una malaltia crònica que passa per períodes d’abstinència i recaigudes amb possibilitats de tractament; des de llavors, el tabac és reconegut mundialment com una droga i no com un mal hàbit.

El tabaquisme es considera la primera causa de mort evitable al món i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que, cada any, 5 milions de morts a tot el món estan relacionats amb el tabaquisme.

El tabaquisme s'associa a malalties greus, cosa que inclou malalties respiratòries, cardiovasculars i diversos tipus de càncers.

Tots aquests aspectes del tabaquisme, és a dir, addicció, factor de risc evitable, morbiditat i mortalitat, junt amb el fet que hi ha intervencions que s’han demostrat efectives, fan que sigui inqüestionable l’abordatge del tabaquisme per part dels professionals de la salut i de les entitats sanitàries.
 

El tabac prové d’una planta tropical originària d’Amèrica anomenada Nicotiana tabacum que pertany a la família de les solanàcies. Abans de l’arribada dels conqueridors espanyols, el consum del tabac entre les poblacions indígenes es limitava a les celebracions i a cerimònies màgico-religioses.

El tabac arriba a Europa gràcies a Cristòfor Colom. Els primers usos estaven relacionats amb les propietats medicinals de la planta (com a antiasmàtic i per tractar cefalees). Caterina de Mèdici (1519-1589) el va fer servir per guarir les migranyes i es va convertir en la difusora principal del seu consum.

Fins a principi del segle XIX, el tabac només es feia servir amb finalitats terapèutiques i el consum entre la població era un costum poc estès. L’acte de fumar era més un ritu que una dependència. Els fumadors de tabac havien de cargolar manualment les cigarretes, ja que no es comercialitzaven, i no hi havia ni marques ni publicitat. El consum de tabac es va estendre a finals del segle XIX, moment en què va aparèixer la primera màquina industrial de fabricació de cigarretes que, juntament amb l’invent dels llumins, va facilitar la difusió i el consum de tabac.  A més, a partir de la primera dècada del segle XX, amb la industrialització, neixen les indústries tabaqueres, amb l’objectiu de vendre massivament el seu producte. Per aquest motiu, les tabaqueres s’afanyaren a aconseguir nous consumidors a través de la publicitat i el màrqueting.

Des de principi del segle XX, el consum de tabac, a poc a poc, es va anar introduint a la societat occidental: als anys 20 era habitual en la societat americana i als anys 30, entre les classes obreres. Durant la Guerra Civil Espanyola i la Primera i Segona Guerra Mundial, el tabac es va popularitzar; en les bosses de racionament per als soldats s’hi posava tabac, cosa que va provocar que, en les dècades dels 40 i 50, el 70 % dels homes dels països industrialitzats fumés. Més endavant, consolidat el consum entre els homes, es va estendre entre les dones; fins aleshores no s’havien incorporat al consum massiu de tabac, ja que es considerava un costum poc femení. A partir dels anys 50, moment en què la dona va aconseguir alguns drets que l’aproximaven a la igualtat social, les dones occidentals van adquirir alguns dels costums masculins, entre ells, el consum de tabac, de manera que, fins i tot, es van crear marques i publicitat específicament adreçades a elles; tanmateix, a Espanya aquest fenomen no es va produir fins als anys 70. 

Únicament van fer falta 20 anys (arribem així a la dècada de 1950) perquè comencessin a augmentar totes les malalties derivades del consum de tabac i sortissin els primers estudis que relacionen tabac i malaltia. En definitiva, encara que les persones probablement hagin consumit tabac des de la més remota antiguitat, mai no ho havien fet amb la mateixa intensitat i profusió que en els últims anys i, per tant, mai fins ara s’havien pogut comprovar amb tota la seva intensitat els seus efectes nocius.

Actualment se sap que hi ha 25 patologies provocades directament pel consum de tabac. També hi ha evidències que les persones no fumadores que estan en contacte amb el fum del tabac tenen més risc de patir malalties com el càncer de pulmó.

Avui dia, molts governs apliquen mesures com el control del producte, la limitació de la publicitat, l’augment dels impostos sobre el tabac, la prevenció del consum entre els joves etc., per intentar reduir les conseqüències greus que produeix el tabac a la nostra societat.

El tabaquisme és un problema de salut pública relacionat amb: 1. Factors socioculturals, 2. Factors polítics i 3.  Factors econòmics. 

1. Factors socioculturals

En el consum del tabac i en la seva acceptabilitat social, hi intervenen diversos factors socials. En la iniciació, el manteniment i el procés de deshabituació, hi influeixen l’accessibilitat, la publicitat, la percepció del risc del consum, la familia i el grup d’iguals. Podem afirmar que el tabaquisme és una conducta socialitzada, que, a més de les connotacions inherents al consum de tabac, té significats construïts socialment com l’aventura, el risc, la feminitat o la rebel·lia, entre altres. Aquests significats s’han creat a través del màrqueting de la indústria del tabac, el cinema i els mitjans de comunicació, que han exercit una influència poderosa en la normalització social del tabaquisme.

Els missatges s’han adreçat principalment als joves, per tal d’atreure’n l’atenció en un moment de creixement i, per tant, de maduració i recerca de la identitat personal. Aquest fet, determinats factors socials i l’important poder addictiu de la nicotina fan que molts joves mantinguin el consum de tabac més enllà del que desitjaven en un principi.
 
En la iniciació del consum del tabac, hi entren en joc diversos factors que n’impulsen i n’afavoreixen l’experimentació: 

• Factors ambientals. La publicitat, la disponibilitat i l’accessibilitat (cost reduït) fan més factible el tempteig dels joves amb el tabac. Durant anys la publicitat s'ha valgut d'imatges fascinants que associaven el tabac amb luxe, aventura, esport o llibertat, amb l’objectiu de captar l’atenció dels joves que busquen aquests valors socials. Així mateix, la facilitat per adquirir tabac a edats primerenques en màquines expenedores n’afavoria el consum. Tot i això, avui dia, a Espanya, està prohibida la publicitat i la venda de tabac a menors de 18 anys. Pel que fa al preu, cal dir que com més barat és, més fàcil és per als joves comprar-lo. 
• Factors socials. Entre aquests factors, hi destaquen la família, els companys, els amics, els professors i els educadors. La família té una influència important sobre el nen i el seu comportament en l’aprenentatge. El tabaquisme dels pares i la seva actitud influeixen en la valoració que els joves fan sobre el consum de tabac; el fet que entre els familiars hi hagi fumadors o que els germans grans fumin afavoreix l’experimentació del nen. Quant a la influència dels companys, la pressió d’aquests suposa un factor molt rellevant en la predisposició de l’adolescent perquè comenci a fumar; normalment, els joves comencen a fumar en grups d’amics per integrar-se socialment. Pel que fa als col·lectius exemplars, com els educadors o els professionals de la salut, entre d’altres, és important que difonguin que fumar no és un comportament “normal”. Els programes preventius, com ara “Classe sense fum”, treballen en la prevenció del consum de tabac entre els joves. 
• Factors personals. Alguns perfils de personalitat s’han associat al consum de tabac. Així, s’ha vist que la iniciació dels joves en el consum d’aquest producte normalment està relacionada amb un caràcter impulsiu i ansiós, amb una tendència a assumir riscos, etc. A més, s’ha observat que els adolescents que proven el tabac tenen menys autoestima, acostumen a tenir un rendiment escolar baix i són més rebels. 
• Factors genètics. Hi ha factors genètics que fan que, després d’experimentar amb substàncies addictives, com el tabac, enganxar-se sigui més fàcil.

3. Factors econòmics

Fumar té un cost important tant per a l’economia d’un país com per a la de les persones.

Tot i que, per a un país, el consum de tabac comporta guanys a través dels impostos, aquest producte no és tan beneficiós com sembla per als governs. Alguns estudis realitzats pel Banc Mundial han calculat que les despeses produïdes pels efectes del tabac són 11 vegades superiors als guanys econòmics que aporten els impostos que s’hi apliquen. Aquestes despeses inclouen: atenció als malalts, disminució de la productivitat a causa de les malalties, mort prematura, pèrdua de divises (ja que la majoria dels països són importadors del tabac) i danys al medi ambient. En els països amb ingressos alts, es calcula que el cost anual general de l’atenció a la salut associada amb el consum de tabac oscil·la entre el 6 i el 15 % del cost total de l’atenció a la salut.

D’altra banda, les persones fumadores fan una despesa econòmica diària per adquirir aquest producte, que, amb el temps, es converteix en una quantitat important diners. Els estudis demostren que el tabac empobreix les persones fumadores.

El tabac prové d’una planta anomenada Nicotiana tabacum. Una vegada recollida la fulla de la planta, passa per etapes diferents de maduració, fermentació i industrialització, a través de les quals s’asseca i es transforma en un producte apte per al consum. Durant aquests processos, la fulla del tabac es manipula per tal d’aconseguir les propietats químiques definitives per poder-la consumir. Tot i que hi ha maneres diverses per consumir tabac, com ara les pipes, el tabac de cargolar, els cigars o el rapè, la cigarreta és la presentació més habitual. S’ha de tenir present que totes aquestes modalitats de consum de tabac són perjudicials.

1. La cigarreta
2. Els dispositius de tabac
3. Consideracions sobre el tabac, per a fumadors i no fumadors

2. Els dispositius de tabac

Tots els dispositius de tabac continuen vehiculant nicotina a l’usuari i a l’ambient. Amb l’evidència científica actual, aquests dispositius no es poden considerar menys perjudicials per a la salut de les persones que el tabac convencional, ni tampoc mètodes eficaços per deixar de fumar.

N’hi ha dos tipus de productes: els Heated Tobacco Products (HTP) o Productes de Tabac per Escalfament (PTC); i els Electronic Nicotine Delivery Systems (ENDS) o Dispositius Susceptibles de Lliberació de Nicotina (DSLN) o Sistemes Electrònics d’Administració de Nicotina (SEAN).

2.1 Producte de tabac per escalfament (PTC)

Els productes de tabac per escalfament (PTC) són dispositius que contenen tabac. En aquests productes, el tabac és sotmès a temperatures inferiors a les que es produeixen en la combustió de les cigarretes convencionals, i això dona lloc a l'alliberació d'un aerosol que conté nicotina i les altres substàncies del tabac, així com additius.

Els PTC estan formats per 3 components:

1. Producte del tabac: El tabac es presenta picat o en pólvora, ja sigui en forma de cigarreta (com els dispositius IQOS i Glo) o en càpsula (com els dispositius Ploom i PAX). Aquests productes contenen tabac premsat i impregnat amb propilenglicol i glicerina.
2. Dispositiu electrònic d'escalfament: Cada producte té el seu propi dispositiu específic d’escalfament. Aquest producte escalfa el tabac a una temperatura inferior a 400 °C, evitant així la combustió. Està format per una bateria, un programari de control de la temperatura i una font de calor.
3. Dispositiu de càrrega de la bateria.

Els PTC generen emissions amb concentracions significatives de nicotina, que és una substància que provoca dependència. A més, també emeten altres substàncies que poden afectar la salut dels consumidors i de les persones que s'hi veuen exposades.

Poden ser una forma d'iniciar el tabaquisme en persones que no han fumat abans, especialment adolescents, i també poden ser una via perquè les persones que havien deixat de fumar tornin a consumir tabac.

Diferents marques de Productes de Tabac per Escalfament (PTC)

NOM	FABRICANT	CARACTERÍSTIQUES
GLO	British American Tobacco	Té forma de cigarreta, escalfa el tabac aproximadament a 240 graus.
IQOS	Philip Morris Internacional	Té forma de cigarreta, escalfa el tabac a una temperatura controlada fins a 350 graus. Els HEETS són cigarretes dissenyades especialment per a aquest dispositiu.
PLOOM TECH	Japan Tobacco Internacional	Conté una càpsula amb el tabac granulat, s’escalfa a uns 30º C i el dispositiu s’activa inhalant. Hi ha dues presentacions: Ploom Tech+, de baixa temperatura i Ploom S, d’alta temperatura.
PAX3	PAX Labs	Disposa de 4 temperatures diferents predeterminades (182, 193, 204 i 215 ºC) que es poden modificar amb una app específica vinculada al dispositiu. Permet vaporitzar concentrats d’herbes. PAX 3 és la tercera versió del vaporitzador PAX.

2.2. Sistema electrònic d’administració de nicotina (SEAN)

Els sistemes electrònics d’administració de nicotina (SEAN) són dispositius que contenen nicotina. Aquests productes no contenen tabac i, segons la directiva Europea 2014/40/UE se’ls considera “productes relacionats amb el tabac”. És tracta d’un sistema d’administració de nicotina que es caracteritza per l’escalfament d’un líquid, produint un aerosol que conté saboritzants normalment  dissolts en propilenglicol o glicerina, així com nicotina, que és inhalada per la persona consumidora.

Els SEAN estan formats per un petit dipòsit o cartutx amb el líquid, que s’insereix a l’interior mitjançant un sistema electrònic amb bateria recarregable i un atomitzador. Aquest procés produeix un aerosol que s’inhala de manera similar a les cigarretes convencionals (acció coneguda com a vapeig).

Veure imatge ampliada: Diagrama de funcionament de la cigarreta electrònica

El prototipus més comú són les cigarretes electròniques (CE), també conegudes com a e-cigs, e-cigarretes, e-cigars, e-hookah. A més, se les denomina vaporitzadors o vaping devices. Cal tenir en compte que aquestes cigarretes electròniques poden fer-se servir per vapejar altres substàncies, com el THC i altres cannabinoides, substàncies energitzants, salses, mantegues, vodka.

L’aerosol d’aquestes cigarretes electròniques conté una combinació de substàncies químiques, com ara la nicotina (en la majoria de casos), propilenglicol, glicerina, polietilenglicol, aigua i saboritzants artificials (mentol, xocolata, vainilla, canella i sabors afruitats). Quan l’aerosol s’escalfa, es detecten substàncies tòxiques i compostos carcinògens en una magnitud igual o menor que en el fum de les cigarretes convencionals. A més, també  es poden trobar metalls pesants, com níquel, el crom o el plom.

Als països de la Unió Europea, la concentració de nicotina en aquests dispositius no pot superar els 20 mg/ml.

Diferents marques de Sistemes Electrònics d'Administració de Nicotina (SEAN)

NOM	FABRICANT	CARACTERÍSTIQUES
myBLU	Imperial Tobacco	És un dispositiu amb càpsules que contenen nicotina en diferent concentració i varietat d’aromatitzants. Disposa de cable micro-USB, myBLU és el més actual.
JUUL	JUUL LABS	Té aspecte de pendrive i un alt contingut de nicotina amb varis sabors disponibles. Es carrega en port USB. També es coneix com  “pod-mod”.
CIGARRETES ELECTRÒNIQUES		Té forma de cigarreta i la composició dels líquids pot canviar entre diferents marques. També es coneixen amb els noms: e-cig, narguile electrònic o e-hookah, hookah bolígrafc, vapeador, bolígraf vapeador, mods.

3. Consideracions sobre el tabac, per a fumadors i no fumadors

• El tabac és una droga que conté nicotina, una substància que provoca addicció. La nicotina produeix dependència física (és a dir, ús compulsiu i involuntari d’una substància, tot i les conseqüències negatives que comporta el consumir-ne). El risc de desenvolupar-la és igual o superior que el que comporta el consum d'alcohol o la cocaïna. 
• És una droga que provoca tolerància. 
• El tabac produeix la síndrome d’abstinència, que és el conjunt de símptomes que apareixen en absència d’una substància addictiva. En el cas dels fumadors, aquests símptomes, que poden ser l’ansietat o la irritabilitat, apareixen quan l’organisme no rep nicotina. Aquesta síndrome es pot desenvolupar durant dies o setmanes.

El fet de preguntar a les persones sobre el seu consum de tabac proporciona dades que serviran per classificar-les: 

• No fumador. És la persona que mai no ha fumat de forma habitual.
• Fumador passiu. És la persona que no fuma però que respira involuntàriament el fum ambiental del tabac.
• Fumador. És la persona que fuma de forma habitual, diàriament, encara que només fumi una cigarreta al dia.
• Exfumador: És la persona que porta més de dotze mesos d’abstinència.