Infermera virtual.com

L’abandonament del tabac és la mesura més recomanada per tal de reduir un dels principals factors de risc cardiovascular i millorar la respiració. Hi ha programes de deshabituació que ajuden a fer que l’abandonament del tabac impliqui una menor sensació de privació, amb l’ajuda de pegats o xiclets de nicotina. És recomanable consultar amb l’equip de salut per tenir ajuda i assessorament en aquesta decisió.

En la persona amb IC poden aparèixer signes i símptomes respiratoris com a efecte secundari de la medicació o com a signe de descompensació (sensació de dispnea en activitats que abans no suposaven ofec, agreujament de l’ortopnea, episodis de dispnea nocturna amb tos, tos amb escuma rosada).

En aquest sentit es recomana: 

• Consultar al metge si apareix tos persistent després de la introducció de nous fàrmacs com els inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina (IECAS), atès que la tos irritativa i seca és un dels efectes adversos d’aquest grup de fàrmacs. 
• Consultar al metge si apareix tos nocturna en episodis bruscos que desperten la persona, o dificultat i ofec per dormir en posició horitzontal (ortopnea). Aquests són signes que indiquen un increment de la congestió pulmonar i, per tant, una descompensació. 
• Per millorar la ventilació en situació de repòs es poden fer servir tècniques de relaxació i respiració profunda. Es poden fer exercicis de respiració toràcica o abdominal i sospirs (respiracions profundes) de manera periòdica durant el dia, la qual cosa incrementarà la ventilació de les zones pulmonars posteriors i més inferiors.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
 
Respirar

La persona amb insuficiència cardíaca ha de mantenir una dieta equilibrada, saludable i adaptada a la presència d’altres factors de risc que pugui presentar, així com a l’edat, a l’estil de vida i a l’activitat.

En aquest sentit es recomana: 

• Assegurar els recursos energètics suficients adaptats a l’edat, al cicle vital, a l’activitat i a l’estil de vida. 
• Seguir les recomanacions dietètiques relacionades amb l’alimentació i la IC. 
• Tenir en compte un seguit de recomanacions per limitar la quantitat de líquids, especialment quan hi hagi sensació de set: 
  • Fer servir tasses petites en lloc de tasses grans. 
  • Xuclar un glaçó de gel.  
  • Beure líquids molt calents o molt freds, atès que es triga més temps a prendre’ls. 
  • Fer i xuclar polos de camamilla amb llimona.
  • Afegir suc de llimona al te o a l’aigua mineral. 
  • Xuclar caramels de llimona o mastegar xiclet. 
  • Mullar els llavis amb turundes xopes amb suc de llimona o glicerina. 
• Pesar-se cada dia (manteniment d’un pes saludable).  
  • És preferible pesar-se sempre a la mateixa hora i amb la mateixa roba, per exemple, al matí després d’aixecar-se, després d’haver orinat, i abans d’esmorzar i vestir-se. 
  • Fer servir sempre la mateixa bàscula. 
  • Registrar el pes diari en una llibreta per analitzar l’evolució setmanal. 
  • Consultar el metge sempre que es detecti una modificació sobtada del pes corporal (per exemple 2-3 kg en 3 dies). 
• Prendre begudes descafeïnades o desteïnades, per evitar l’efecte vasoconstrictor i estimulant cardíac de la cafeïna i la teïna. 
• Prendre begudes sense gas i sucs de fruita fresca en comptes de begudes gasoses i sucs preparats, que contenen sal. 
• Si menjar requereix un sobreesforç i apareix dispnea i fatiga, es recomana:
• Fraccionar la ingesta diària en sis àpats: esmorzar, menjar alguna cosa mig matí, dinar, berenar, sopar i tornar a menjar una mica abans d’anar a dormir.
• Modificar la textura i forma de cocció dels aliments. S'aconsellen sopes, cremes o consomés i aliments bullits o al vapor, més fàcils d’ingerir i de pair. 
• En el cas de celebracions o sopars informals, cal controlar la ingesta excessiva de sal en forma d’aperitius. 
• Reduir la ingesta d’alcohol. 
• Si la persona és diabètica, seguir les recomanacions dietètiques relacionades amb l’alimentació i la diabetis.  
• Si la persona presenta obesitat o sobrepès, seguir les recomanacions generals per a una alimentació saludable.
• Si la persona presenta aprimament i pèrdua progressiva de pes, es recomana:
• Incrementar el nombre de calories i proteïnes.
• Afegir a la dieta algun suplement hiperproteic per esmorzar i berenar.
• Si la persona presenta dislipèmia, seguir les pautes relacionades amb l’alimentació i les dislipèmies, i també les recomanacions generals d'adoptar una dieta saludable de tipus mediterrani i evitar el sobrepès. 
  
  Les recomanacions específiques en cas de dislipèmia són:
  • Reduir el consum de greixos saturats i colesterol. 
    • Consumir llet i productes làctics desnatats, i evitar el consum de nata, mantegues, llard, pastisseria industrial (croissants, magdalenes, Donuts, xurros) o postres elaborades amb làctics sencers o ou. 
    • Evitar el consum de salses elaborades amb mantega, llet o rovell d'ou, com la beixamel o la maionesa. 
    • Evitar el consum d’aperitius com les patates fregides, les cotnes i els menjars precuinats. 
    • Triar carns blanques com el pollastre, el gall dindi o el conill. Es poden menjar carns magres (porc, be o vedella) sempre que es retiri el greix visible. Les racions han de ser inferiors a 150 g de carn. Estan desaconsellats els embotits, les vísceres, les hamburgueses, les salsitxes, l’ànec i els patés.
  • Fer servir oli d’oliva per cuinar o amanir i evitar altres tipus d’oli com el de coco, palma, gira-sol, colza, blat de moro, llavors de raïm, sèsam o de pinyolada.
  • Cuinar preferentment els aliments bullits, al vapor o a la planxa, i evitar els fregits en la mesura del possible.
  • Consumir diàriament aliments amb un alt contingut en fibra (25-30 g/dia), en forma de verdures i hortalisses, fruites, llegums i productes integrals. El menú ha d’incloure un mínim de dues o tres racions diàries de fruita i verdura. Els farinacis (cereals i pa) han de ser preferentment integrals.
  • Consumir entre 1 i 5 racions de fruita seca sense closca per setmana, en substitució de greixos saturats. Una ració equival a 7 nous o 24 ametlles o avellanes.
  • Consumir peix un mínim de 3 cops per setmana, preferentment peix blau (sardina, verat, salmó, tonyina), pel seu alt contingut en greixos omega-3.
  • Reduir el consum de rovells d'ou a un màxim de tres per setmana.
  • Consumir 1-2 g/dia d'estanols i esterols vegetals, presents en determinats aliments com alguns iogurts (Danacol, Benecol), ja que aquestes substàncies redueixen l'absorció de colesterol.
  • Limitar el consum d'alcohol a un got de vi negre amb els àpats principals (màxim 2 gots/dia).
  • Respecte a les formes de cocció, s’aconsella tenir preferència per les coccions la planxa, al vapor, bullir, al forn o microones i evitar els fregits, especialment els arrebossats. 
• Adaptar l’aportació dietètica a les necessitats específiques relacionades amb altres situacions de vida que es puguin donar simultàniament, com l’embaràs, i a les pròpies de l’etapa del cicle vital de cada persona. 
• Sol·licitar sempre que es consideri necessari el consell o l’assessorament dels professionals de l’equip de salut.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Menjar i beure

En la persona amb insuficiència cardíaca, l’activitat física lleugera sempre serà preferible a la inactivitat, excepte en períodes de descompensació. La dispnea, inicialment amb els esforços però posteriorment també en repòs, és un dels símptomes que més pot dificultar les activitats de la vida diària. 

L’activitat física davant els problemes de salut cardiovasculars.  

Planificació de l’activitat física. En aquest sentit es recomana: 

• Identificar les dificultats associades al manteniment d’una activitat física regular, com l'aparició de símptomes mentre es practica l'activitat física, la manca de companyia, de temps o de voluntat. Conèixer les dificultats ajudarà a poder dirigir les actuacions a seguir per part de la persona i l'equip de salut per tal de reduir-les i afavorir l'inici de l'activitat física. 
• Planificar amb l’equip de salut i el cardiòleg el tipus, la intensitat, la freqüència i la durada de l’activitat física més adient per a cada persona. 
• Fer activitats aeròbiques com caminar, nedar, anar amb bicicleta, ioga o tai-txi, i evitar les anaeròbiques com els exercicis abdominals o l’aixecament de peses. És a dir que la persona mentre realitza l'exercici ha de poder parlar; s’han d’evitar els exercicis que requereixin molta força.
• Elaborar un programa gradual d’increment progressiu de l’activitat física. Per exemple, inicialment caminar 15 minuts 3 dies per setmana, i anar incrementant la intensitat i la durada progressivament sense arribar a esgotar-se (30 minuts 3-4 cops per setmana). 
• Escollir una activitat que diverteixi la persona, ja que serà més fàcil ser regular. Sempre és bona idea sortir acompanyat. 
• Programar l’activitat física sempre a la mateixa hora. Això estableix un hàbit que és més difícil de trencar. 
• Reunir el material necessari. Fer servir un calçat i una roba còmodes i adients a la activitat que es farà. 
• Fer sempre exercicis d’escalfament abans d’iniciar l’activitat física, i d’estirament un cop finalitzada. 
• Vigilar la resposta física a l’activitat. Aturar-la immediatament si apareixen símptomes d’ofec, taquicàrdia, palpitacions, mareig, dolor toràcic, sudoració freda o cansament excessiu. 
• Evitar la pràctica d’exercici físic després dels àpats. 
• Evitar esports competitius o esports de contacte. 
• Participar en programes de rehabilitació específics per a persona amb IC.

En cas d’intolerància a l’activitat es recomana: 

• Programar les activitats d’una en una, intercalar-hi períodes de descans i distribuir les més pesades al llarg de la setmana. 
• Adaptar les activitats al nivell de tolerància i energia, i distribuir-les al llarg del dia. 
• No desenvolupar dues activitats que requereixin un alt nivell d’esforç en un curt espai de temps. 
• Aprofitar les activitats domèstiques quotidianes com a exercici físic, com anar a comprar el pa, el diari, o baixar de l’autobús una parada abans. 
• Evitar fer activitats que requereixin un alt nivell d’esforç després dels àpats. 
• Prioritzar les activitats imprescindibles respecte d’aquelles més prescindibles. 
• Reconèixer i sol·licitar el suport i l’ajuda de recursos personals i socials a l’abast que puguin facilitar les activitats que requereixen esforç físic quan no es tingui la suficient força física (disposar d’una persona que ajudi en les activitats d’autocura com el bany o vestir-se, buscar dispositius d’ajuda a la deambulació, etc.).

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta

La persona amb insuficiència cardíaca ha d’aprendre a gestionar els períodes de descans i a gaudir del repòs. Quan hi ha signes i símptomes de la malaltia són freqüents les alteracions en el patró del son. És possible que la persona no descansi bé a la nit en posició totalment horitzontal, ja que en aquesta posició els pulmons tendeixen a congestionar-se més. D’altra banda, la posició horitzontal també afavoreix la millora de la perfusió al ronyó, cosa que augmenta la producció d'orina i causa nictúria (augment de les miccions durant la nit), que obliga la persona a aixecar-se del llit i trencar el son continuat. L'angoixa, la incertesa pel futur i la depressió són factors que poden provocar alteracions del son amb insomni. En la persona obesa també poden ser freqüents les apnees centrals (episodis repetitius d’absència de respiració mentre la persona dorm, ja que el cervell no envia senyals als músculs que controlen la respiració), que, associades amb la IC, encara redueixen més l'aportació d'oxigen als teixits. Per aquestes raons, la persona amb IC pot arrossegar un cansament durant el dia que dificulti les activitats diürnes fins i tot es poden presentar episodis de somnolència diürna amb hipersòmnia (trastorn del mecanisme del son, caracteritzat per un son excessiu, constant i involuntari).

En aquest sentit es recomana:

• Dormir com a mínim vuit hores diàries. 
• Adaptar el capçal del llit incorporant-la lleugerament mitjançant falques o coixins per no haver de dormir en posició totalment horitzontal.  
• Prendre la majoria de líquids al matí i reduir-ne el consum al llarg de la tarda per tal de reduir les miccions durant la nit. Tanmateix, abans d’anar a dormir es recomana prendre un got de llet o una infusió sense teïna, que ajudaran a induir el son. 
• Prendre un bany calent abans d’anar a dormir. 
• No anar a dormir amb l’estómac massa ple o amb sensació de gana. 
• Alternar períodes d’activitat amb períodes de repòs per recuperar l’energia. És aconsellable descansar com a mínim entre 30 minuts i una hora després dels àpats principals del dia. La persona pot descansar fent una migdiada o simplement asseguda mentre fa la digestió. 
• Limitar els estímuls ambientals (llum, soroll, temperatura de l’habitació) per facilitar la relaxació i el descans. 
• Abans d'anar a dormir fer activitats que no requereixin un alt nivell de concentració i que indueixin la relaxació, com llegir, escoltar la ràdio o practicar exercicis i tècniques de relaxació. 
• Si el son no és reparador, cal consultar l’equip de salut per considerar la possibilitat d’un tractament farmacològic que afavoreixi el descans. 
• En cas d’inflor als peus i a les cames, descansar amb els peus elevats per sobre del nivell del cor per ajudar al retorn de la sang cap al cor. En períodes de descompensació en què els edemes i la dispnea empitjoren, pot ser necessari combinar l'elevació del capçal del llit amb l’ús de coixins per aixecar les cames. Durant el dia es pot aprofitar el repòs al sofà o a una butaca per mantenir les cames aixecades sobre un tamboret o un reposapeus i, posteriorment, a la nit incorporar més el capçal per facilitar la respiració.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Reposar i dormir

En la persona amb insuficiència cardíaca, per la presència de manifestacions clíniques i l’efecte de la medicació diürètica, el patró d’eliminació urinària pot estar molt alterat.

En aquest sentit es recomana: 

• Prendre la medicació diürètica en el moment del dia que impliqui menor impacte per a l’estil de vida de cada persona, habitualment al matí, conjuntament amb el suplement de potassi, si escau. 
• Beure la major part dels líquids recomanats al matí. Limitar la ingesta a partir de 2-3 hores abans d’anar a dormir. 
• Evitar la ingestió de begudes irritants de la bufeta i amb efecte diürètic com el cafè, les coles i el te, i la xocolata. 
• Pesar-se cada setmana per comprovar que no hi ha un increment de pes sobtat atribuïble a un increment en la retenció de líquids i, per tant, a una disminució en la seva eliminació.

En la persona amb IC, el patró d’eliminació intestinal no s’hauria de veure afectat per la pròpia malaltia. Tanmateix, si l’hàbit deposicional no és l’habitual i normal per a la persona, caldrà adoptar les recomanacions específiques d’alimentació en cas de diarrea o de restrenyiment, així com consultar l’equip de salut.

Diarrea: 

• Suprimir la ingesta d’aliments làctics i dels seus derivats. 
• Reduir la ingesta d’aliments rics en fibra: llegums, fruites i verdures. 
• Prendre aliments astringents com arròs bullit, purés de pastanaga o patata, plàtan triturat, poma al forn o ratllada, o codonyat. 
• Substituir el pa per pa torrat. 
• Incrementar la ingesta de líquids (aigua o infusions) sense sobrepassar les recomanacions de l’equip de salut. 
• Evitar el consum d’estimulants intestinals com el cafè, el cacau o l’alcohol. 
• Evitar els aliments molt condimentats, especialment amb pebre.

 
Restrenyiment:

Cal evitar el restrenyiment en la mesura del possible, ja que la dificultat en l’evacuació requereix un increment d’energia i un consum d’oxigen superior. Es recomana, com a mesura habitual, incrementar el consum de fibra diari per mantenir el ritme deposicional. A més, s’aconsella seguir les mesures següents: 

• Incrementar la ingesta d’aliments amb un alt contingut en fibra: fruites crues (pruna, kiwi) o amb pell, verdures de fulla verda, llegums, productes integrals (cereals, pa), segó. 
• Consumir aliments amb un alt contingut en bífidus (iogurts amb bífidus). 
• Fomentar la ingesta de líquids sense sobrepassar el màxim recomanat per l’equip de salut. 
• Practicar l’exercici físic recomanat en IC de manera regular. 
• Evitar l'esforç excessiu en la defecació. 
• Si amb aquestes mesures persisteix el restrenyiment, cal consultar amb l’equip de salut perquè valori la prescripció de laxants.

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Eliminar

La millor manera de prevenir riscos i evitar perills és fer-se responsable i independent en el bon control de l’estat de salut. Les recomanacions per evitar perills estan relacionades tant amb el trastorn propi de salut com amb el coneixement del tractament farmacològic i de les recomanacions específiques per a les persones portadores de dispositius elèctrics implantables.

Recomanacions relacionades amb el trastorn de salut: 

• Acudir a les revisions periòdiques indicades per l’equip de salut i el cardiòleg responsable. 
• Fer servir fonts d’informació acreditades que ampliïn els coneixements envers la malaltia i ajudin a prendre decisions. 
• Contrastar aquesta informació amb l’equip de salut abans d’iniciar un canvi i sempre que sorgeixin dubtes.  
• Aprendre a identificar els signes i símptomes que indiquin situacions de risc, com les infeccions respiratòries, i prendre les mesures recomanades per fer-hi front de manera responsable i efectiva. Quan apareguin, comunicar-ho a l’equip de salut. 
• Adquirir habilitat en la tècnica de prendre’s la pressió arterial i prendre’s el pols, i fer-ho especialment abans de prendre la medicació antihipertensiva o antiarítmica. 
• Potenciar els factors de protecció i evitar els factors de risc que puguin precipitar una descompensació. 
• Vacunar-se anualment contra la grip. 
• Utilitzar tots els recursos a l’abast (associacions de malalts, unitats específiques a l’hospital) per incrementar els coneixements, compartir les experiències i incrementar les relacions socials.

 
Recomanacions en relació amb el tractament farmacològic:  

• Conèixer la medicació que es pren (nom genèric i comercial), quina acció té, quan s’ha de prendre, quins són els seus efectes secundaris i els signes i els símptomes que poden indicar toxicitat, i com actuar en cada cas. Si és necessari, disposar d’un horari diari o setmanal que indiqui quan s’ha de prendre cada pastilla i quan s’ha de descansar. 
• El mareig és un dels efectes secundaris més habituals relacionats amb l’administració de fàrmacs que fan abaixar la pressió arterial, amb el subsegüent risc de caigudes i lesions. Per prevenir-ho es recomana: 
  • No fer canvis sobtats de posició, fer-los lentament mentre s’inspira profundament a través del nas. 
  • Al matí, és preferible treure primer les cames del llit i mantenir-se durant un minut en posició asseguda i, posteriorment, en un segon moment, posar-se dret.
  • Si hi ha mareig, cal estirar-se a terra i aixecar els peus per sobre el nivell del cor per afavorir el retorn de la sang cap al cor. Si no és possible estirar-se, cal asseure's i col·locar el cap entre els genolls.
  • Si hi ha mareig després de prendre la medicació, cal comunicar-ho al metge. 
• Consultar a l’equip de salut en tot moment qualsevol dubte relacionat amb el maneig de la medicació o l’aparició de signes i símptomes no coneguts o identificats. Per exemple: què fer en oblidar-se un dia de prendre un determinat fàrmac o en equivocar la dosi.
• En cas de nictúria —augment de la freqüència de miccions durant la nit, que pot arribar a ser major que durant el dia—, s'aconsella tenir una llum tènue a l'habitació per poder anar al bany amb seguretat.
• Fer coneixedor a l’equip de salut de les prescripcions o canvis en el tractament farmacològic per part del cardiòleg i viceversa, per evitar duplicitats o coincidència de medicaments amb efecte similar. Portar sempre a sobre el llistat de medicaments on consti la medicació, la dosi, la via d’administració i la freqüència o horari. Actualitzar el llistat davant qualsevol modificació. 
• Establir un hàbit per a la presa de la medicació, sempre a la mateixa hora. 
• Preparar la medicació en el moment de prendre-la. 
• Prendre sempre la medicació prescrita, fins i tot quan no es presentin símptomes. 
• Tenir present que determinats fàrmacs habituals en el tractament per als refredats o els dolors musculars i articulars, com els antiinflamatoris, els corticoides i els comprimits efervescents, poden agreujar la simptomatologia de la IC. 
• No acumular a casa, en cap cas, medicació que ja no es prengui o que estigui caducada; portar-la als contenidors específics que hi ha a les farmàcies.

Recomanacions a les persones portadores de dispositius elèctrics implantables:  

• Informar qualsevol metge, fins i tot el dentista, de l’existència del dispositiu. 
• Portar sempre a sobre un distintiu o targeta d’identificació del dispositiu. 
• Informar al personal corresponent d’aeroports i arcs de seguretat d’edificis oficials de l’existència del dispositiu, ja que la influència de determinats aparells pot alterar-ne la funció. 
• Avisar en cas d’haver de sotmetre’s a qualsevol prova o estudi diagnòstic, especialment en el cas d’una ressonància magnètica nuclear. 
• Evitar la utilització de dispositius mòbils propers al generador o a la bateria. 
• Evitar l'ús de tirants i altres pressions sobre la zona on estigui implantat el generador. Si apareix un hematoma a la zona, consultar l’equip de salut. 
• Es poden utilitzar normalment els electrodomèstics: ràdio, assecador, TV, microones, etc. 
• Els dispositius sense fil, com ara els dispositius wi-fi, Bluetooth o WAN, funcionen per mitjà d’ones de ràdio que poden afectar el funcionament del dispositiu elèctric implantable. Es recomanable consultar en cada cas les possibilitats d'ús.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Evitar perills i prevenir riscos

La dispnea, la fatiga i l'estat d'ànim són els factors que més afecten la comunicació de la persona amb IC. El caràcter crònic de la malaltia i la seva evolució cap a la intolerància als esforços dificulta el manteniment de relacions socials fora del nucli familiar habitual i pot afavorir l’aparició de sentiments de solitud, tristor, aïllament i problemes psicològics, com la depressió o els sentiments d’impotència i baixa autoestima. L’aparició de depressió s’associa a un increment de la mortalitat i la morbiditat.

En aquest sentit es recomana: 

• Comunicar a les persones més properes els sentiments envers la malaltia i el que representa per al manteniment de les relacions socials. 
• Adaptar les relacions socials al nivell d’energia. Convocar reunions d’amics a casa, fer jocs de taula. 
• Comentar a l’equip de salut els sentiments d’impotència o depressió per poder iniciar precoçment un tractament farmacològic si escau. 
• Contactar i participar, segons les necessitats i desitjos de cada persona, amb les unitats monogràfiques dels hospitals o les associacions i grups d’ajuda mútua.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits de vida saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Comunicar-se i interaccionar socialment

L’activitat laboral i les activitats d’oci comporten una font important d’interaccions socials. Tant el treball com les diversions s’han d’integrar en l’estil de vida de la persona amb insuficiència cardíaca i s’han d’evitar, en la mesura del possible, les situacions que comportin una sobrecàrrega afegida d’estrès i angoixa, que implicarien una sobrecàrrega de treball per al cor. La persona amb IC ha de cercar estratègies de reducció de l’estrès o mètodes de relaxació que l’ajudin a gestionar de manera adequada les emocions.

En aquest sentit es recomana:

En l’àmbit laboral: 

• Desenvolupar una activitat laboral que no requereixi un gran esforç físic. Són preferibles les activitats que intercalen períodes de descans amb períodes d’activitat. 
• Sol·licitar un torn laboral estable. 
• Acceptar les situacions que no es poden canviar. Ser positius. 
• Aprendre a dir no. 
• Evitar en la mesura del possible les situacions desagradables o que generin conflicte. 
• Prendre’s el temps necessari per fer cada activitat sense sentir-se pressionat per haver d’acabar-la. 
• Disposar, quan sigui necessari, dels beneficis que garanteix un certificat de disminució i que comporten un pacte entre treballador i empresari: hores per anar al metge, etc. 
• Gestionar la baixa laboral si hi ha descompensacions. 
• Gestionar els certificats de discapacitat si escau.

En relació a l’oci i la diversió:  

• Practicar aficions que realment interessin a cadascú, com manualitats, pintura, cuina, música, lectura o activitats relacionades amb Internet. 
• Disposar de tots els recursos personals i socials per anar a aquells esdeveniments culturals que realment interessin. 
• Evitar els espectacles amb grans aglomeracions de gent. 
• Planificar les sortides sempre en companyia. 
• En cas de viatjar, consultar l’equip de salut sobre la medicació que es necessita i la prevenció segons el lloc geogràfic (vacunes).

 
En relació a l’activitat sexual: 

• Quan sigui necessari, fer canvis o modificacions en relació amb l’activitat sexual per reduir la fatiga i els sentiments de temor envers la pràctica del sexe. Evitar postures que requereixin un sobreesforç. 
• Discutir l’efecte del trastorn cardíac i la medicació sobre la sexualitat amb la parella i l’equip de salut.
• Manifestar les pors, fer preguntes i plantejar dubtes a l’equip de salut. 
• No tenir sensació de pressa. Es recomana disposar de temps i sentir-se relaxat. 
• Evitar mantenir relacions sexuals després d’àpats copiosos. 
• Aturar l’activitat en cas de mareig, palpitacions o qualsevol sensació estranya no habitual i que resulti incòmoda. 
• En persones amb simptomatologia es recomana evitar l’esforç físic i decantar-se per altres formes d’afecte com petons, abraçades o carícies. 
• Explorar formes alternatives al coit per donar i rebre plaer que siguin acceptables per a la persona i la seva parella.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Treballar i divertir-se

La insuficiència cardíaca no és un trastorn de la vellesa.

Si bé la prevalença de la insuficiència cardíaca s’incrementa a partir dels 65 anys, no es tracta d’un trastorn associat a l’envelliment natural. No totes les persones desenvoluparan IC, i només aquelles amb factors de risc cardiovascular o que presentin una causa probable de desenvolupar IC estaran en major risc perquè aparegui. Tanmateix, la prevenció és la millor manera per evitar-la. 

La persona amb IC ha de fer exercici.

Una de les bases del tractament és la pràctica habitual d’exercici físic lleuger i moderat dins les possibilitats de la persona. L’activitat física ajuda a fer que el cor estigui més nodrit i bategui amb més força, fet que repercutirà en la millora dels símptomes. Com en tot, és fonamental trobar l’equilibri i mantenir l’activitat física sense arribar a sentir fatiga, dificultat respiratòria, palpitacions o dolor al pit. 

No tothom respon igual a la reducció de sal en la dieta.

La resposta a la reducció de sal en la dieta és molt individual i no tothom respon de la mateixa manera. Hi ha persones més sensibles i d’altres que són resistents, especialment si la reducció de sal persegueix assolir una reducció en les xifres de pressió arterial. Al voltant d’un 50 % de les persones seran poc sensibles a aquesta mesura, tot i que sí que s’ha establert que la reducció en el consum de sal potencia l’eficàcia de gairebé tots els fàrmacs antihipertensius. 

La dieta amb baix contingut en sal no té per què ser insípida i monòtona.

Hi ha altres condiments i potenciadors del sabor que es poden utilitzar per amanir els plats sense que la cuina hagi de ser insípida i monòtona, així com formes de cocció alternatives que mantenen més el gust dels aliments, com les coccions al vapor o bullir amb menys quantitat d’aigua. 

La insuficiència cardíaca no millora amb la presa de plantes medicinals.

Si bé és cert que la digital original prové de la planta Digitalis purpurea i que aquesta va ser la base del tractament de la IC des del seu descobriment, no hi ha cap estudi científic que certifiqui que els signes i símptomes de la IC puguin millorar amb la presa de plantes medicinals. A més, algunes substàncies que formen part d’herbes o de productes medicinals vegetals, com el ginseng, els metabòlits de l’efedrina i d’altres, interfereixen activament amb els fàrmacs indicats per a la IC i poden causar efectes no desitjats.