Consulta els tutorials
Informació general
DescripciópP@)
El càncer, també anomenat tumor maligne o malaltia oncològica, engloba un conjunt de malalties que presenten formes i evolucions molt diferents. S’origina a les cèl·lules i pot afectar qualsevol part del cos (sistema, òrgan, teixit o sang), però sempre amb un mateix principi: el creixement excessiu i incontrolat de cèl·lules anormals que envaeixen i lesionen teixits i òrgans.
El tumor original s’anomena càncer o tumor primari. Les cèl·lules canceroses tenen la capacitat de viatjar a través de la sang o del sistema limfàtic a altres parts del cos i fer que comenci a créixer un tumor secundari o a distància de l’original. Aquest procés de propagació del tumor a una altra part del cos es diu metàstasi.
En resum, es pot dir que el càncer s’origina quan les cèl·lules d’alguna part del cos comencen a créixer sense control, i envaeixen, desplacen i destrueixen localment i a distància altres teixits sans de l’organisme.
El càncer té un comportament diferent depenent de la persona, el tipus de càncer i el sistema, l’òrgan o el teixit afectat.
L’oncologia és la branca de la medicina que es dedica a la prevenció, el diagnòstic i la teràpia de les persones que tenen càncer.
HistòriapP@)
Etimològicament el terme càncer prové del grec kankros i significa literalment cranc. Aquesta paraula es va començar a utilitzar perquè la forma i l’estructura dels tumors que es van observar en temps d’Hipòcrates (metge grec del segle V aC) recordava aquest animal: un cos central del qual surten més o menys ramificacions.
De la mateixa manera, neoplàsia és un terme que ve del grec i que vol dir neoformació o neocreixement, en altres paraules, creixement excessiu d’un teixit que forma una massa diferenciada anomenada tumor, que pot ser benigne o maligne.
No es disposa d’un registre exhaustiu del càncer al llarg de la història, però hi ha evidències del coneixement que van tenir del càncer les civilitzacions antigues.
El coneixement de la malaltia es remunta als inicis de la història de la medicina. A l’antic Egipte ja es coneixien i es tractaven els tumors, tal com ho demostren els papirs de Smith (s. XVII aC) i d’Ebers (s. XVI aC), en què es recullen les primeres discussions conegudes sobre les causes i el tractament dels diferents tumors. Igualment, gràcies a l’exploració radiològica, s’han trobat tumors ossis en ossos llargs d’algunes mòmies.
Va ser Hipòcrates el primer que va descriure el càncer com a malaltia, i va descriure els tumors nasofaringis, de mama, d’estomac, de pell, de coll d’úter i de recte. Però és el metge grec Galè (cap al 130-200 dC), que va exercir a Roma al segle II, el que es considera el primer oncòleg de la història de la medicina.
A partir de l’últim terç del segle XIX, gràcies als avenços experimentats per la cirurgia a partir del descobriment de l’anestèsia i l’antisèpsia, es comença a practicar la cirurgia aplicada al càncer.
Paral·lelament a aquests progressos, a finals del segle XIX es fan diferents descobriments com la radioactivitat, descoberta pel físic francès Henri Becquerel, i el radi, descobert pels físics francesos Marie i Pierre Curie, que resulten determinants en l’avenç per diagnosticar i tractar el càncer. Tot això permet que el 1910 Henri Becquerel comenci a utilitzar les radiacions ionitzants com a teràpia precursora de l’actual radioteràpia, que fa un pas decisiu a partir dels anys 50, quan es descobreixen les fonts d’energia radioactiva d’isòtops com el cobalt o el cesi.
Consells de salut: Radioteràpia
La quimioteràpia s’inicia més tard. Els agents quimioteràpics anticancerosos són compostos de derivats químics, la majoria d’origen natural, que interfereixen en el desenvolupament i el creixement de les cèl·lules, i indueixen a la mort de les que són canceroses.
Un accident durant la Segona Guerra Mundial va portar al descobriment i la utilització de l’anomenat gas mostassa com a agent quimioteràpic. En realitat, el gas mostassa és un líquid que s’anomenava gas perquè s’utilitzaven explosius que el vaporitzaven i el dispersaven sobre el terreny. Aquest compost es va començar a fer servir com a medicament en persones afectades de limfomes, un tipus de càncer que es caracteritza per la sobreproducció d’uns determinats glòbuls blancs. El que va passar és que el 1943 un vaixell que anava carregat d’aquest gas va ser bombardejat mentre estava amarrat al port de Nàpols. Molts mariners, per l’instint de supervivència, es van llançar a l’aigua. I el líquid de gas mostassa es va expandir per l’aigua. Quan els van rescatar, molts tenien una perillosa reducció del nombre de glòbuls blancs a la sang. Aquest fet va marca un punt decisiu per a l’estudi del potencial terapèutic de certs agents químics en el tractament del càncer. Després de diverses investigacions i estudis es comença a administrar aquest agent químic en forma de mostassa nitrogenada (el sofre del gas mostassa és substituït per nitrogen per reduir l’alta toxicitat del gas) en persones afectades de limfoma. A partir d’aquí, el nombre i la varietat de fàrmacs per al tractament del càncer han evolucionat espectacularment fins avui.
Consells de salut: Quimioteràpia
Més recentment, als anys 70, es van obrir noves línies de tractament que engloben la teràpia biològica, també anomenada immunoteràpia, bioteràpia o teràpia modificadora de la resposta biològica), basada en l’estimulació del sistema immunitari per combatre el càncer. Moltes d’aquestes teràpies biològiques s’utilitzen juntament amb els tractaments de quimioteràpia habituals, per fer-los més efectius o per disminuir alguns efectes adversos dels tractaments.
Actualment són molt importants els diferents estudis epidemiològics que permeten conèixer els mecanismes de la formació d’un càncer, així com l’assaig de noves teràpies encaminades a aconseguir menys efectes tòxics dels tractaments actuals.
La malaltia del càncer suposa un alt impacte per a la persona i la seva família, i tradicionalment ha estat una malaltia envoltada de tabús i pors que s’han anat superant amb el pas del temps i els diferents avenços en els tractaments mèdics i complementaris.
Cal tenir en compte i remarcar que moltes persones afectades per aquesta malaltia poden seguir fent la seva vida normal, i que cada cop és més alt el nombre de persones que la superen.
EtiologiapP@)
És habitual que les persones busquin les seves pròpies respostes sobre què és el que ha originat aquesta malaltia, atès que la medicina no pot assegurar quina és la causa. Hi ha persones que creuen que estan sent castigades per alguna cosa que han fet o han deixat de fer. Però el càncer no és cap càstig, és una malaltia com una altra que pot aparèixer al llarg de la vida de la persona, per tant, no ha de fer vergonya patir-la. Una actitud positiva ajudarà a afrontar millor la malaltia i els tractaments.
En general el càncer és multicausal, és a dir, no s’origina per una sola causa, sinó que hi ha diferents factors que predisposen a tenir-ne un. Fins a un 80 % de càncers no tenen una causa clara: per algun motiu, certs gens canvien, les cèl·lules creixen de manera defectuosa i es multipliquen ràpidament envaeixen els teixits del voltant i destrueixen les cèl·lules sanes.
El cos està compost per diferents tipus de cèl·lules. Les investigacions científiques han demostrat que el càncer el causen alteracions als gens que controlen el creixement i la mort normal de les cèl·lules. Les cèl·lules normals del cos creixen, es divideixen i moren, en aquest ordre. Les cèl·lules creixen i es divideixen per substituir les velles o malmeses, i produir les necessàries per mantenir el cos sa. Les cèl·lules velles o malmeses normalment s’autodestrueixen mitjançant un mecanisme anomenat apoptosi (mort cel·lular). Quan aquest procés ordenat es descontrola i se segueixen formant noves cèl·lules encara que el cos no les necessiti o les cèl·lules perden la capacitat de reparar-se o autodestruir-se i no moren quan ho haurien de fer, aquestes cèl·lules s’acumulen i formen una massa de teixit anomenada tumor.
No tots els tumors són cancerosos. Els tumors que no són cancerosos s’anomenen benignes, no s’estenen a altres parts del cos i generalment no suposen una amenaça per a la vida. Alguns exemples de tumors benignes són el papil·loma (protuberància a la pell, com ara la berruga), el mioma (tumor benigne del teixit muscular), el lipoma (tumor benigne del teixit adipós) o l’adenoma (creixement de les glàndules, com per exemple la tiroide, la suprarenal, la mama, la pròstata o la bronquial, entre d’altres).
Si la cèl·lula que es comença a dividir sense ordre ni control és anormal, forma un tumor maligne o càncer capaç d’envair i destruir els teixits i òrgans que afecta.
No obstant això, és important ressaltar que molts càncers són evitables perquè la majoria de factors que hi predisposen es poden controlar optant per estils de vida saludables.
Les causes i els factors de risc que poden provocar càncer es divideixen en tres categories:
1. Predisposició genètica. Certes famílies hereten un gen anormal que fa que els seus membres presentin més probabilitat de desenvolupar un càncer. Això passa en un nombre petit del total dels casos. Que una persona tingui un gen que provoca càncer no vol dir que automàticament el desenvolupi. Si se sospita que hi ha predisposició genètica, els familiars poden sol·licitar assessorament i exàmens genètics per determinar el risc. D’aquesta manera, en famílies d’alt risc, els exàmens de detecció de càncer es faran amb regularitat, i si el càncer apareix es podrà diagnosticar en les fases més inicials, quan es respon millor al tractament.
Alguns indicadors de predisposició genètica a tenir càncer inclouen:
- Antecedents familiars d’haver tingut un càncer, sobretot en la mateixa localització.
- Càncers múltiples en una mateixa persona, com per exemple algú que té càncer de mama i contreu també un càncer d’ovari.
2. L’envelliment és un altre factor de risc, ja que la incidència de càncer augmenta amb l’edat, en general a partir dels 55 anys. Com que avui en dia les persones viuen més temps que fa 50 o 100 anys, s’està exposat més temps a factors de risc que s’acumulen al llarg de la vida i que poden iniciar canvis genètics relacionats amb el càncer. A més, a mesura que s’envelleix, els mecanismes de reparació que tenen les cèl·lules tendeixen a perdre eficàcia.
3. Estils de vida i influències ambientals que poden causar alteracions als gens de les cèl·lules, i així augmentar el risc de transformar-les en canceroses.
Aquestes causes ambientals i factors de risc a què s’atribueix el càncer inclouen:
- L’alimentació. Una alimentació amb alt contingut en greixos i pobra en fruita i verdura, així com una dieta hipercalòrica, augmenta el risc de desenvolupar càncer, especialment el càncer de còlon. D’altra banda, el consum de fruites i verdures forma part de l’alimentació que disminueix el risc de desenvolupar certs tipus de càncer.
- Tabaquisme. El fum d’una cigarreta conté moltes substàncies químiques diferents capaces de provocar càncer. Fumar cigarretes és la causa principal de desenvolupar càncer de pulmó, però també d’altres tipus de càncer, com ara el càncer de boca, laringe, esòfag, estomac, pàncrees, ronyó i bufeta. Altres maneres de consumir tabac també poden causar càncer. Fumar puros o en pipa i mastegar tabac pot causar càncer de boca, de laringe o d’esòfag.
Tabaquisme i problemes de salut relacionats
- L’alcohol. El consum excessiu d’alcohol està lligat al risc de desenvolupar càncer de boca, gola i esòfag. La combinació de tabac i alcohol representa un risc molt més alt.
- Infeccions per certs virus. Només uns quants virus que infecten les cèl·lules humanes poden causar càncer. El virus d’Epstein-Barr (VEB), el virus de la immunodeficiència humana (VIH), el papil·lomavirus humà (VPH) i els virus de les hepatitis B i C augmenten el risc de certs tipus de càncer, com ara el càncer de coll d’úter, el càncer de fetge i certs limfomes, leucèmies i sarcomes.
- Agents químics, metalls. L’exposició a certes substàncies químiques (incloent-hi les pesticides) o metalls pot augmentar el risc de càncer. Tota substància química que se sap que pot produir càncer s’anomena carcinògena o cancerígena.
Agents cancerígens classificats per la International Agency for Research on Cancer (IARC) Exposició Agents Tipus de càncer Insecticides Arsènic Pulmó, fetge i pell Embrear Brea Pell Extraccions Radó
Amiant
Pulmó
Pulmó i mesoteliomes
Fàbrica de vidre i ceràmica Crom Arbre respiratori Esmalt de ceràmica Beril·li Pulmó i os Rotogravat Benzè Leucèmies Tints Benzidines Bufeta Soldadures de folres de plàstic Clorur de vinil Fetge i cervell Producció de PVC Producció d'ignífugs Amiant Mesotelioma
Pulmó i càncers digestius
Construcció Reforços Ebenisteria Pols de la fusta i olis Sins paranasals, pulmó i laringe
El contacte o l’exposició a aquestes substàncies carcinògenes està relacionat amb el consum de tabac, la feina que es du a terme, alguns tractaments que fan augmentar el risc de càncer (alguns medicaments de quimioteràpia, el tractament amb immunosupressors, el tractament amb estrògens substitutius a la menopausa o el tractament amb tamoxifèn) i la contaminació atmosfèrica (per exemple, la inhalació de fibres d’asbest augmenta el risc de malalties pulmonars, com el càncer, especialment en persones que treballen amb aquesta substància i fumen). - Radiacions ultraviolades dels rajos del sol. L’exposició excessiva als rajos ultraviolats del sol constitueix un risc de desenvolupar algunes formes de càncer de pell.
- Sedentarisme. La falta d’activitat física adequada a les particularitats de cada persona pot augmentar el risc de càncer. Les defenses del cos es multipliquen i són més efectives quan la persona fa exercici i manté el pes ideal. Exercicis moderats com caminar o pujar escales poden ajudar a mantenir una activitat física diària.
- Obesitat. Aconseguir i mantenir un pes adequat redueix el risc de desenvolupament d’alguns tipus de càncer i disminueix el risc de recaigudes si el càncer apareix.
Consells de salut: Activitat física
EpidemiologiapP@)
El càncer és la segona causa de mort després de les malalties cardíaques. Mentre que la mort per malalties cardíaques està disminuint als països desenvolupats, les morts per càncer estan augmentant, i s’estima que aquesta serà la primera causa de mort al llarg del segle XXI. El nombre de persones amb càncer ha augmentat en els últims anys principalment per l’envelliment de la població, per l’augment de l’esperança de vida i pels estils de vida actuals.
Ara com ara, els càncers més freqüents són el de mama, el colorectal i els ginecològics (úter i ovari) entre les dones, i el de pulmó, el colorectal, el de pròstata i el de bufeta entre els homes.
Tot i això, i gràcies al diagnòstic precoç, els avenços diagnòstics i el millor resultat dels tractaments, augmenta cada cop més la supervivència de les persones afectades, és a dir, es redueixen les taxes de mortalitat global per càncer.
Actualment, la taxa de supervivència general (percentatge de persones vives en un determinat període de temps, generalment 5 anys, després del diagnòstic o del tractament) del càncer és aproximadament d’un 50 %, i s’estan dedicant grans esforços a la recerca per tenir tractaments més curatius i amb menys efectes secundaris. A Espanya, un 44 % d’homes, un 56,4 % de dones i un 71 % de nens que tenen càncer sobreviuen més de 5 anys.
S’espera que la supervivència millori per a la majoria de tumors. Aquesta millora s’atribueix en part, a més del fet de tenir mètodes de cribratge, diagnòstic i tractament més bons, a un descens de la incidència del càncer de pulmó en molts països desenvolupats i al diagnòstic cada cop més precoç dels càncers de mama i de pròstata.
TipuspP@)
Hi ha molts tipus de càncer, que es classifiquen segons la part del cos on comencen i el tipus de cèl·lules que els formen. Es podria dir que hi ha tants tipus de càncer com òrgans i teixits del cos; per exemple, càncer de fetge, pulmó, pròstata o còlon.
La classificació més general és la que divideix els tumors malignes en:
- Sòlids. Estan relacionats amb un òrgan o teixit. Per exemple, càncer de pàncrees, pulmó, mama i estómac.
- Líquids. Estan relacionats amb les cèl·lules de la sang. Per exemple, leucèmia i limfoma.
Per confirmar el diagnòstic de càncer és necessari obtenir una mostra del tumor (biòpsia). La valoració d’aquesta mostra no només permet determinar si la lesió és càncer o no, sinó que estudiant-la al microscopi es poden veure les cèl·lules que el componen i les seves característiques (estudi anatomopatològic).
Segons el resultat d’aquest estudi, és a dir, segons el tipus de cèl·lules que el formen, es pot classificar dins d’una d’aquestes grans categories o tipus anatomopatològics:
- Carcinomes. Són tumors que s’originen als teixits que recobreixen els òrgans del cos o a les glàndules. Prop del 80 % de tots els càncers són carcinomes. Podem trobar carcinomes que s’originen a la pell, el pulmó o la mucosa del tub digestiu, o a les glàndules, com la tiroide, la mama i la pròstata, entre d’altres.
- Sarcomes. Són tumors que s’originen als teixits connectius, com per exemple els ossos, els músculs, els cartílags, el teixit fibrós o el greix.
- Leucèmies. Són càncers que afecten la sang o la medul·la òssia (zona interior dels ossos on es formen les cèl·lules de la sang).
- Limfomes. Afecten el sistema limfàtic. El limfoma afecta un grup de glòbuls blancs anomenats limfòcits.
Per definir els diferents tipus de càncer es fan servir molts noms tècnics. Aquests noms s’han creat utilitzant prefixos que corresponen al lloc on el càncer ha iniciat el creixement descontrolat, com ara osteo- (os), adeno- (glàndula) o hepato- (fetge), seguit del tipus anatomopatològic de les cèl·lules que el componen; per exemple, osteosarcoma o adenocarcinoma.
A cada tipus de càncer i en funció de la seva localització s’hi associen uns factors protectors i uns factors de risc, modificables o no, que és molt important conèixer i que permetran prendre les decisions que es considerin sobre la salut i l’estil de vida.
Comentaris
Enllaços d'interès
- Fonts d'interès generals
- Associacions / grups d'ajuda mútua
- Societats professionals
- Comunitats d'usuaris
Fonts d'interès general
- AFANION
- American Cancer Society
- American collage of physicians
- American Institute for Cancer Research
- Associació espanyola contra el càncer
- Canal salut càncer
- CANCERCARE
- Cancer education
- Cancerfatigue.org
- Cancer Help UK
- Cancer pain
- Cancer supportive
- Dana-Farber. Cancer institute
- Fundació contra el càncer
- Infocancer
- Institut Català d’Oncologia
- Llibre de consulta per a pacients amb càncer de Nova Jersei
- Macmillan. Cancer support
- MAPFRE. Canal salut. Autoexploració dels pits
- MayoClinic.com
- National cancer institute
- Oncolink
- Pfizer.es
- Seguretat Social
- SEPAR. Normativa sobre el asbesto y su patología pleuro-pulmonar
- Societat espanyola de cures pal·liatives
- Women’s cancer network
- Worldwidehospital
Associacions /grups d'ajuda mútua
- Associació Catalana de Dones Afectades de Càncer de Mama (Grup Àgata)
- Associació de Familiars i amics de nens oncològics de catalunya. AFANOC
- Canal salut/càncer
- Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer- FECEC
- Federació espanyola de pares de nens amb càncer - FEPNC
- Federació espanyola de càncer de mama - FECMA
- Fundació DOMO
- Fundació Internacional Josep Carreras per a la lluita contra la Leucèmia
- Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica- ONCOLLIGA
- Fundació per a la educació i formació del càncer. FEFOC
- Fundació Roses contra el càncer
- I'm too young for this! Cancer foundation
- Lliga Catalana d’Ajuda al Malalt amb Càncer de Girona
- Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Lleida
- Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona
- Osona contra el càncer
Associacions de dones mastectomitzades
Associacions de Laringectomitzats
Societats professionals
- Associació Espanyola d'Hematologia (AEH)
- Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO)
- Societat espanyola d'infermeria oncològica (SEEO)
- Societat Espanyola d'Oncologia Médica (SEOM)
- Societat Espanyola d'Oncologia Pediàtrica (SEOP)
Organitzacions internacionals:
- People Lving with Cancer (PLWC)
- Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO)
- Unió Internacional contra el Càncer (UICC)
Comunitats d'usuaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Aprender a vivir con cancer. Programa Educacional y de Apoyo a los pacientes con cáncer y su familia. Curso para formadores.
Suecia: Departamento de Ciencias del Cuidado de la Salud, Universidad de Lund. - Borràs JM, Espinàs JA, Castells X. La evidencia del cribado del cáncer de mama: la historia continúa [article disponible a Internet].
Gac Sanit. 2003 [accés 18 de maig de 2011; 17(3): 249-55.
Disponible a: http://scielo.isciii.es/pdf/gs/v17n3/opinion.pdf - Castells Garangou A, Marzo Castillejo M, coordinadors. Guía de Práctica Clínica Prevención del Cáncer Colorrectal [Internet].
Barcelona: Elsevier España; 2009 [accés 18 de maig de 2011].
Disponible a:http://www.guiasgastro.net/guias_full/textos/ccolon.pdf - De Cáceres Zurita ML, Ruiz Mata F, Germà Lluch JR, Carlota Busques C. Manual para el paciente oncológico y su familia [Internet].
Madrid: Sociedad Española de Oncologia Médica, Asociación Española Contra el Cáncer, Oncolliga, Federación Española de Càncer de Mama, Coalición de Ciudadanos con Enfermedades Crónicas, Pfizer Oncologia; 2007 [accés 18 de maig de 2011].
Disponible a: http://www.seom.org/seomcms/images/stories/recursos/infopublico/publicaciones/manual_pacientes.pdf - Grahn G. Afrontar el cáncer I. Desarrollo de un programa de aprendizaje y apoyo para los enfermos con cáncer y sus allegados.
Eur J Cancer Care (Engl). 1996; 5:176-181. - Institut Català d’Oncologia. El càncer colorectal es pot prevenir [Internet].
Hospitalet de Llobregat: Institut Català d’Oncologia, Direcció de Prevenció i Programes Comunitaris; 2009 [accés 18 de maig de 2011].
Disponible a: http://www.iconcologia.net/catala/professionals/pic_cancer/pdf/el_cancer_colorectal_es_pot_prevenir.pdf - Instituto Nacional del Cáncer [seu web].
Bethesda: Instituto Nacional del Cáncerde los Institutos Nacionales de la Salud de EEUU; [revisat 12 de juny de 2012; accés 14 de juliol de 2015]. Terapias biológicas para el cáncer. Disponible a: http://www.cancer.gov/espanol/recursos/hojas-informativas/tratamiento/terapias-biologicas-respuestas - Kearney N, Richardson A, Di Giulio P. Cancer Nursing Practice. A textbook for the Specialist Nurse.
Glasgow: Churchill Livingstone; 2000. - Sociedad Española de Oncología Médica [seu web].
Madrid: Sociedad Española de Oncología Médica [actualitzada 25 de febrer de 2013; accés 14 de juliol de 2015]. Efectos secundarios de la quimioterapia. Disponible a: http://www.seom.org/en/informacion-sobre-el-cancer/guia-actualizada/efectos-secundarios-de-la-quimioterapia - Soler Gómez MD, Garcés Honrubia V, Zorrilla Ayllón I. Cáncer y cuidados enfermeros.
Madrid: Difusión Avances de Enfermería; 2007.
Bibliografia recomanada
- González Vizcaya L. Yo y el cáncer de mi hermano.
Madrid: Litomar 29; 2008.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Raquel Azor Portolés
Diplomada en infermeria (EUI Santa Madrona – UB, 1997). Infermera assistencial de l’Institut Català d’Oncologia. Des de l'any 2007, la seva activitat professional es desenvolupa en aquesta institució com a infermera coordinadora del Programa d'Educació Sanitària de les persones afectades de càncer i els seus familiars, amics i cuidadors. És col·laboradora docent en diverses formacions de postgrau i en el Màster en infermeria oncològica de l’Institut Català d'Oncologia.
Ana Rodríguez Ortega
Sóc diplomada universitària en infermeria per l’EUI Universitat de Barcelona (1994) i llicenciada en antropologia social i cultural per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (2010). Des de 1995 treballo com a infermera a l’Institut Català d’Oncologia de l’Hospitalet de Llobregat a les unitats de Cures Pal·liatives, Oncologia Mèdica i Radioteràpica, i des de 2001 ala Unitat Funcional de Mama. També tinc un postgrau en Infermeria Oncològica i sóc docent en el Màster d’Infermeria Oncològica.