Infermera virtual.com

És essencial per a la persona amb una infecció de transmissió sexual, així com per a qualsevol persona amb trastorns de salut o sense, assegurar una bona oxigenació del cos mitjançant una respiració adequada.

El bon control de la respiració afavorirà el manteniment de la salut i el benestar físic i psicoemocional, i conseqüentment ajudarà a controlar i a gestionar un factor sempre perjudicial per a qualsevol estat de salut: l’estrès. Hi ha persones amb algunes infeccions de transmissió sexual, sobretot en fases inicials d’acceptació del trastorn, que poden presentar estrès i ansietat, sovint associats a l’estigma que les acompanya, com per exemple el virus de la immunodeficiència humana (VIH).

Una respiració profunda i regular assegurarà una bona oxigenació de totes les cèl·lules del cos i ajudarà en la relaxació. De la mateixa manera, una respiració superficial no assegurarà una aportació suficient d’oxigen, entre d’altres, al sistema nerviós, i afavorirà l’ansietat i la irritabilitat.

El tabac és un hàbit tòxic que perjudica greument la salut en tots els casos, i és per això que serà important evitar fumar, i en el cas d’haver-hi aquesta addicció, convindrà demanar ajuda a la infermera o al metge del seu centre de salut de referència. Hi ha programes de deshabituació que ajuden a dur a terme aquest procés, amb suport psicològic o amb tractament farmacològic, entre altres.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Respirar

És important seguir una alimentació saludable i equilibrada per assegurar una aportació correcta de nutrients i per controlar, si s’escau, un possible augment de pes per sobre del recomanat que, en qualsevol cas, podria ser perjudicial.

Alguns dels tractaments emprats en algunes de les infeccions de transmissió sexual en ocasions poden provocar efectes adversos relacionats amb la pèrdua de gana, amb les males digestions o amb alteracions gastrointestinals, com diarrees o nàusees. En aquest cas es recomana consultar amb la seva infermera, amb el seu metge o amb el seu especialista.

La dieta que ha de fer la persona amb una infecció de transmissió sexual ha de seguir les pautes d’una alimentació saludable recomanades a la resta de la població. És a dir, una alimentació suficient per tal de cobrir les necessitats pròpies de cada edat i de cada situació de salut, adaptada a l’estil de vida i al ritme d’activitats, variada i agradable.

En aquest sentit, s’aconsella:

• Seguir una alimentació saludable per tal de cobrir les necessitats pròpies de cada edat i de cada situació de salut, adaptada a l’estil de vida i en funció de l’activitat física.
• Mantenir el pes corporal aconsellat. En cas de sobrepès, convé evitar el seguiment de dietes dràstiques d’aprimament sense cap control sanitari. I també convé seguir una pauta d’exercici adequats o, si s’escau, una pauta específica en el cas de persones que ho requereixin pel seu estat de salut o per indicació expressa.
• Seguir una dieta rica en fibra (fruites, verdures i cereals), pobra en greixos i moderada en sucres i en sal, i prioritzar la ingesta de peix per davant del consum de carn.
• En el cas d’alteracions en el tracte intestinal, secundari a la presa de medicaments antibiòtics o antivirals, ja sigui restrenyiment o diarrea, es recomana seguir una dieta rica en probiòtics.
• Abstenir-se del consum de begudes alcohòliques, sobretot si el tractament ho contraindica.
• Evitar el consum excessiu de begudes amb gas, amb cafeïna o amb teïna.
• Ingerir líquids, preferentment aigua, en una quantitat no inferior al litre i mig diari (quantitat que s’hauria d’incrementar en temps de calor, però sense superar els tres litres diaris). Un consum excessiu de líquids produeix un augment del funcionament renal que, si es manté durant un temps, pot alterar l’equilibri electrolític i provocar pèrdues excessives de substàncies químiques imprescindibles per al bon funcionament de l’organisme.
•  Sol·licitar, sempre que es consideri necessari, el consell o l’assessorament de l’equip de salut.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Menjar i beure

Realitzar activitat física és beneficiós per a la salut, tant física com psicoemocional i fins i tot social. L’activitat física millora la funció cardíaca, contribueix a evitar el sobrepès i l’augment de greix corporal i millora l’estat anímic, augmentant l’autoestima, millorant la gestió de l’estrès i disminuint l’ansietat i la depressió. D’altra banda, fer activitat física en grup contribueix a una millor acceptació i autoconcepte i ajuda a augmentar l’autoestima.

És recomanable realitzar l’activitat física que més s’adapti a la situació de salut de cada persona i sol·licitar, sempre que es consideri necessari, el consell o l’assessorament de l’equip de salut.

És important que cada persona triï el tipus d'exercici que més li agradi i que més s’adapti a les seves necessitats. És ideal combinar l’exercici aeròbic i els exercicis de força o de tonificació.

• Exercici aeròbic diari. Caminar, nedar, ballar, jugar a tennis o anar amb bicicleta (estàtica o de passeig) durant uns 30 minuts.
• Exercicis de força o tonificació en dies alterns, per aportar resistència. Es poden aixecar pesos o practicar amb gomes elàstiques o pilotes de goma escuma, etc. per aconseguir un bon to muscular sense fatigar-se. És preferible fer moltes repeticions dels exercicis que no pas utilitzar una gran resistència.
• Exercicis com el ioga, el taitxí o el mètode pilates ajuden a controlar el cos amb la ment i a relaxar-se mitjançant la respiració. Els exercicis de relaxació i els estiraments de tota la musculatura prevenen o milloren el dolor produït per contractures, estrès o ansietat.

Cal fer sempre exercicis d’escalfament abans d’iniciar l’activitat física, i d’estirament un cop finalitzada. I convé utilitzar el material necessari i fer servir un calçat i una roba còmodes i adients a l’activitat que es realitzarà.

Pot ser interessant anar a un gimnàs o a un centre esportiu, si és possible, on els monitors especialistes dirigiran i orientaran segons les aficions i les necessitats de l’interessat, i l’ajudaran a planificar el tipus, la intensitat, la freqüència i la durada de l’activitat física. O també pot ser bo vincular-se a centres que organitzin activitats ocupacionals o lúdiques, com ara cursos de taitxí o de ioga, sortides i itineraris turístics, classes de ball, etc. També es pot fer exercici en els parcs de la població, on sovint s’ofereixen rutes per caminar, pistes d’esport o aparells per fer exercici.

El millor moment per fer exercici és quan la persona se sent millor i la resta d’activitats ho permeten. No obstant això, fer exercicis al matí ajuda el metabolisme a posar-se en marxa i accelera el procés de cremada del greix, que continua actiu les hores següents a la pràctica de l'exercici. A més, aporta energia, activa la circulació i prepara la persona per afrontar les activitats diàries. Programar l’activitat física sempre a la mateixa hora ajuda a establir un hàbit que és més difícil de trencar.

També és important escollir la millor hora per sortir a fer exercici: cal evitar les hores de més calor a l’estiu i de més fred a l‘hivern. Els dies de pluja o de vent és millor no sortir i fer exercicis dins de casa: tonificar extremitats, fer exercicis de relaxació i estiraments, etc. Tampoc no convé sortir després dels àpats.

Altres formes d’incorporar exercici físic en el dia a dia són:

• Pujar i baixar escales en lloc d'agafar l'ascensor.
• Desplaçar-se amb bicicleta o caminant.
• Anar a ballar.
• Practicar un esport d'equip.
• A la feina, en lloc d'enviar un correu electrònic o de trucar per telèfon, anar-hi caminant per parlar amb els companys de feina.
• Canviar la rutina d'exercicis per no avorrir-se.
• Utilitzar una bicicleta estàtica durant una estona mentre es mira la televisió.
• Planificar activitats a l'aire lliure amb la família o amb els amics.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta 

El son és un estat d’alteració de la consciència que té la funció de restaurar l’energia de la persona.

El descans, d’alta banda, és un estat d’activitat mental i física reduïda que fa que la persona se senti bé i preparada per continuar amb les activitats quotidianes. Així doncs, el descans no és només inactivitat, sinó que requereix tranquil·litat i relaxació.

La necessitat de descans és diferent en cada persona, i cadascú té les seves rutines que l’ajuden a descansar, com poden ser llegir, fer exercicis de relaxació o passejar.

El descans és fonamental per mantenir un bon estat de salut ja que ajuda la persona a sentir-se més relaxada i calmada físicament i mentalment i a viure amb menys ansietat.

Un bon descans nocturn ajuda a millorar l’ànim durant el dia. Dormir malament pot provocar sensació de cansament i d’irritabilitat. Aquest hauria de ser d’entre 6 i 9 hores, depèn de la persona, de l’etapa del cicle vital en què estigui (infància, adolescència, adultesa i vellesa) i de les circumstàncies de vida. També hauria de ser de qualitat: sense interrupcions i en un ambient favorable.

Si una persona pateix alteracions del son, és important que ho consulti amb l’equip de salut amb l’objectiu de saber per què està succeint i de quina manera pot resoldre-ho. Sovint sol ser símptoma d’altres problemes.

Algunes de les infeccions de transmissió sexual, en fases inicials d’acceptació del trastorn, poden presentar estrès i ansietat, sovint associats de l’estigma que acompanya alguna d’aquestes, com per exemple el VIH, que podria condicionar el son i el repòs.

• Per afavorir un bon descans es recomana: No anar a dormir amb gana, fer un sopar suau dues hores abans de ficar-se al llit i evitar els menjars pesats i amb condiments forts.
• Evitar les substàncies excitants com el cafè, el te, les begudes amb cafeïna, el mate i les begudes alcohòliques.
• Consumir aliments rics en
  • triptòfan (aminoàcid imprescindible per a la fabricació de melatonina i serotonina, que són les hormones que ajuden a agafar el son). Es troba en aliments com els plàtans, el peix blau i les aus, entre altres.
  • hidrats de carboni complexos (arròs, pa, patates, llegums), ja que estimulen la secreció d'insulina, que augmenta la disposició del triptòfan per formar serotonina.
• Fer una mica d'activitat física durant el dia.
• Fer-se una dutxa o un bany relaxant abans d’anar a dormir.
• Evitar situacions emocionalment estressants, com ara discussions, i intentar no pensar en els problemes o en les preocupacions just abans d’anar a dormir. Si es tenen temes per resoldre, convé dedicar-hi un una estona al llarg del dia.
• Marcar l’horari de son com una rutina més: anar a dormir i llevar-se cada dia a la mateixa hora. Respectar els primers signes de son.
• Si no es pot dormir després d’uns 20-30 minuts, cal aixecar-se i anar a una altra habitació a descansar o a fer alguna activitat relaxant fins que aparegui la son. Aquest pas s’ha de repetir tantes vegades com sigui necessari.
• Si no es té insomni, es poden fer migdiades de no més de 20 min.
• Procurar unes condicions favorables com:
  • Un bon llit (bon somier i matalàs de duresa intermèdia). És important utilitzar un coixí que mantingui l’esquena alineada.
  • Habitació còmoda, fosca, sense sorolls i amb una temperatura adequada (entre 18 i 22 ºC).

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir 

En les persones amb alguna infecció de transmissió sexual (ITS), el patró d’eliminació intestinal no s’hauria de veure afectat, però en algunes d’aquestes, com per exemple l’herpes genital, les lesions a la zona genital poden estendre’s per tota la zona perineal o fins i tot perianal, provocant molèsties greus i dolor a l’hora d’evacuar. Per altra banda, alguns dels tractaments emprats en algunes ITS en ocasions poden donar efectes adversos relacionats amb el patró d’eliminació intestinal, com diarrees o restrenyiment.

De la mateixa manera, pot ocórrer que certes ITS que provoquen lesions al llarg de tot el tracte urinari, així com lesions situades als genitals, dificultin la micció, provocant molèsties, dolor, alteracions en la freqüència o fins i tot en la capacitat de control de l’esfínter.

L’evacuació intestinal està relacionada amb la ingesta d’aliments i de líquids, i amb freqüència té a veure en la manera com les persones afronten l’ansietat, l’angoixa o l’estrès.

Si es presenten canvis en el patró deposicional de la persona respecte d’allò que es considera normal per a cada un, així com alteracions en la micció o en la freqüència o presència de dolor, caldrà consultar-ho amb l’equip de salut.

En aquest sentit, per a totes les persones s’aconsella:

• Procurar que qualsevol persona tingui la intimitat necessària en el moment d’anar al lavabo (evacuar).
• Extremar les mesures que asseguren les màximes condicions higièniques en el moment de fer servir el vàter, sobretot en llocs públics. Es recomanen mesures com col·locar protectors de plàstic a la zona de suport del vàter o netejar-la amb tovalloletes higièniques.
• Seguir una alimentació saludable per tal de cobrir les necessitats pròpies de cada edat i de cada situació de salut, adaptada a l’estil de vida i al ritme d’activitats.
• Mantenir una pauta d’exercici adequada a la persona per afavorir una bon patró d’eliminació intestinal.
• Seguir una dieta rica en fibra (fruites, verdures i cereals), si no hi ha contraindicació expressa.
• En el cas d’alteracions en el tracte intestinal, secundari a la presa de medicaments antibiòtics o antivirals, ja sigui restrenyiment o diarrea, es recomana seguir una dieta rica en probiòtics.
• No abusar de begudes irritants de la bufeta i amb efecte diürètic com el cafè, les cols, el te i la xocolata.
• No prendre tractaments (laxants, antidiarreics) sense indicació del professional de la salut.
• Si augmenta el nombre de miccions o apareix la incontinència urinària, cal avaluar la quantitat de líquids ingerits al llarg del dia i assegurar-ne una presa d'entre un litre i mig i tres litres com a màxim. Si la incontinència apareix mentre es dorm (enuresi nocturna), cal evitar la ingesta de líquids dues hores abans d'anar a dormir. Si el problema persisteix, cal consultar-ho amb el professional de la salut.
• En les dones, és important tenir un control i un seguiment dels cicles menstruals i fer revisions ginecològiques periòdiques. Qualsevol alteració en la durada, en la freqüència, en la quantitat i en la presència de dolor, entre d’altres, de les menstruacions s’ha de consultar amb els professionals de la salut de referència.
• Si hi ha excés de sudoració, a vegades deguda a efectes adversos d’algunes medicacions, s’aconsella utilitzar roba de cotó, que afavoreix l'absorció de la suor, i evitar els teixits sintètics. I, d’altra banda, convé consultar-ho amb el professional de la salut.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària:

Eliminar

Per assegurar que la persona amb una infecció de transmissió sexual (ITS) assoleixi un control òptim de la seva situació de salut i el màxim grau d’autonomia i d’independència en les seves cures, és imprescindible que assumeixi la responsabilitat de la situació i que s’impliqui activament. Serà important que la persona conegui i treballi en la prevenció de noves infeccions relacionades i de les complicacions que d’aquesta se’n derivin, tant per la mateixa infecció com per als tractaments o per a les comorbiditats associades.

S’aconsella:

• Fer les revisions periòdiques indicades per l’equip de salut
• Utilitzar fonts d’informació i suport acreditades que permetin a la persona, en diferents situacions, prendre les millors decisions. Així mateix, contrastar amb l’equip de salut tota la informació obtinguda tant si genera dubtes com si no.
• Consultar amb la infermera, amb el metge o amb l’especialista qualsevol dubte o problema relacionat amb el maneig de la infecció o dels trastorns derivats. Això ajuda a evitar riscos innecessaris i a estar al corrent dels avenços.
• Tenir en compte els factors i les conductes de risc que es poden evitar per a una nova infecció de transmissió sexual o complicacions de la mateixa.
• Tenir en compte els factors i les conductes de protecció que es poden seguir per permetre controlar millor la infecció o els trastorns derivats, i evitar tant la coinfecció amb altres ITS com la transmissió a altres persones.
• Parar atenció als indicadors precoços d’infecció de transmissió sexual, als signes i als símptomes i prendre les mesures recomanades.
• Fer cribratge de manera periòdica i en funció de la pròpia freqüència sexual i de l’exposició de risc per la detecció de possibles noves infeccions.
• Acudir a un centre d’atenció d’urgències si hi ha hagut una exposició de risc.
• Seguir les indicacions específiques davant de cada tipus de tractament. Conèixer la medicació que es pren (nom genèric i comercial), quina acció té, quan s’ha de prendre, quins són els seus efectes secundaris, quins són els signes i els símptomes que poden indicar toxicitat i com s’ha d’actuar en cada cas.
• Evitar el consum de qualsevol droga il·legal o d’alcohol, ja que pot desencadenar o empitjorar l’evolució de la infecció o de trastorns derivats: A més, durant el tractament prescrit el consum de drogues o d’alcohol altera el metabolisme (assimilació) del fàrmac i pot interferir-ne l’eficàcia.
• Comprovar sempre la data de caducitat dels medicaments.
• Prendre els medicaments tal com els ha prescrit el metge, no modificar-ne la dosi, no fer cap canvi dels fàrmacs indicats i prendre’ls en el moment indicat segons cada cas.
• Adoptar totes les mesures que permetin controlar millor la salut, com per exemple demanar informació que pugui ajudar a entendre millor la infecció de transmissió sexual i el seus tractaments als centres sanitaris o recórrer a una associació o a un grup d’ajuda mútua. Així com minimitzar el risc relacionat amb les comorbiditats associades.
• Conèixer les diferents circumstàncies que poden tenir lloc en cada etapa del cicle vital, així com en diferents situacions de vida (linkar situacions de vida relacionades/ITS).
• En cas que l’equip mèdic proposi a la persona amb una infecció de transmissió sexual participar en un assaig clínic (estudis de recerca que assagen nous tractaments o noves combinacions de tractaments, amb l’objectiu de trobar noves maneres de tractar les ITS o trastorns relacionats), s’han de fer totes les preguntes oportunes per disposar de tota la informació abans de decidir si s’hi vol participar o no. El fet de no voler participar en aquest tipus d’estudis de recerca no vol dir que no s’ofereixi un altre tipus de tractament.
• Portar una vida sexual sana, protegint-se dels riscos de la mateixa manera que la resta de persones. Si cal utilitzar mètodes anticonceptius, són recomanables sobretot els de barrera, que ajudaran a evitar tant els embarassos no desitjats com coinfeccions amb altres ITS.
• Considerar i aplicar tots els aspectes que puguin suposar per a cada persona una millora en les interaccions socials.
• Seguir els calendaris vacunals segons les indicacions del Departament de Salut de Catalunya.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscs 

Les infeccions de transmissió sexual (ITS), pel fet que algunes d’aquestes són cròniques o si més no de llarga durada, poden arribar a comportar un aïllament social, ja sigui per l’alteració en el nivell d’autoestima i d’autoconcepte com per l’estigma social que històricament les acompanya en moltes de les situacions de vida. Així mateix, no afectarà només la persona que la té, sinó també tot el seu entorn proper, segons el grau d’afectació emocional. Els canvis personals que sorgeixen derivats del mateix diagnòstic de la infecció o dels signes, dels símptomes o dels trastorns de salut derivats d’aquestes, poden alterar el ritme de vida personal i les relacions amb els altres.

Per evitar aquesta situació es poden tenir en compte les recomanacions següents:

• Fer la mateixa vida que fins al moment del diagnòstic o fins al moment de l’aparició dels signes, dels símptomes o dels trastorns de salut derivats d’aquestes, sempre que no hi hagi contraindicacions mèdiques o limitacions derivades, incloent-hi les activitats de caire social que resulten satisfactòries, però tenint en compte els factors i les conductes de risc, i sobretot els factors i les conductes de protecció que es poden seguir per evitar la coinfecció amb altres infeccions o la transmissió a d’altres persones, així com controlar millor la infecció i els seus trastorns derivats.
• Continuar cuidant, o fins i tot amb més atenció, la imatge personal com es feia fins al diagnòstic o fins a l’aparició de signes o de símptomes de la infecció, sempre que això ajudi a mantenir uns nivells d’autoestima i d’autoconcepte satisfactoris, ja sigui cuidant l’aparença externa com l’estil de vida, sempre de manera saludable.
• Establir una bona comunicació amb la família, amb els amics propers i sobretot amb la parella, si se’n té. Poder compartir el diagnòstic, sobretot de les ITS cròniques o de llarga durada, quan s’estigui preparat per fer-ho ajudarà a poder compartir els sentiments, a entendre i a conèixer les pors i les preocupacions que té la persona amb el diagnòstic o els trastorns derivats d’aquests.
• Mantenir una comunicació adequada amb la parella, no crear tabús i resoldre junts els problemes que sorgeixin. El suport mutu és important per ajudar a controlar els efectes que la situació de salut pugui tenir sobre la relació. La relació de parella pot ser un punt de suport fonamental, però també pot ser una font d’angoixa.
• La parella, els fills, els pares, els germans... cadascú afrontarà la malaltia d’una manera diferent.
• Si apareixen alteracions en la libido (desig sexual), així com altres problemes associats com el dolor durant les relacions sexuals o la impotència sexual i aquests generen preocupació, així com por i dubtes de la manera com es poden tenir relacions sexuals segures, caldrà plantejar-los a l’equip de salut per trobar solucions adequades.
• Si la situació de salut genera sentiments i pensaments negatius d’incapacitat, de tristesa, d’aïllament o de baixa autoestima, s’ha de comentar a l’equip de salut la possibilitat d’obtenir ajuda psicològica especialitzada.
• També pot ser d’ajuda buscar suport en els grups i en les associacions de persones que es troben en la mateixa situació de salut.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Comunicar-se i interaccionar socialment

L’activitat laboral i l’oci suposen una font important d’interaccions socials, així com el manteniment de l’autoestima i l’estat emocional, i la persona amb una infecció de transmissió sexual, sobretot crònica o de llarga durada, hauria de poder integrar-ho en el seu dia a dia amb total normalitat.

Igual que en qualsevol altre trastorn de salut, en el moment del diagnòstic l’estat emocional i la capacitat per dur a terme certes tasques laborals pot veure’s afectada temporalment i es podria necessitar una baixa laboral. Un cop estabilitzada la situació, el rendiment professional no s’hauria de veure afectat i la persona pot continuar desenvolupant la seva tasca habitual, en funció del nivell d’exigència i de la precisió requerida.

Respecte a les activitats d’oci, són moltes les opcions que es poden considerar: oci en general (cinema, teatre, música, mots encreuats o lectura, entre altres), activitats manuals, artístiques i culturals (pintura, manualitats, fotografia, punt de creu, visites a museus, cuina o jocs de taula), activitats de socialització (participació en associacions), activitats relacionades amb Internet (navegar, xatejar, fòrums de discussió o blogs personals) i activitat física (passejar, ioga o taitxí, entre altres).

En aquest sentit, es recomana per a qualsevol persona:

En l’àmbit laboral:

• Acceptar les situacions que no es poden canviar. Ser positiu.
• Aprendre a dir “no”. En ocasions hi ha situacions en l’àmbit laboral que sobrepassen les responsabilitats, o fins i tot les capacitats del lloc de treball que es desenvolupa, i per por a què puguin opinar els companys o els superiors, o simplement per obediència, es realitzen tasques que no corresponen i que augmenten el nivell d’estrès. És important saber posar límits en aquest sentit.
• Evitar en la mesura del que sigui possible les situacions desagradables o que generin conflicte.
• Prendre’s el temps necessari per fer cada activitat sense sentir-se pressionat per haver d’acabar-la.
• Compaginar les visites a l’equip de salut amb la tasca i amb l’horari laboral, com qualsevol altra persona afectada per una altre trastorn (es pot presentar un justificant adient per a l’empresa expedit pel centre de salut especialista), per tal d’assegurar un correcte compliment de les visites pautades.
• Si és necessari, es pot valorar la possibilitat de tramitar, si s’escau, el reconeixement del grau de disminució i minusvalidesa mitjançant l‘equip de salut, en concret a Treball Social, per gaudir de les garanties que ofereix el reconeixement. Per exemple, per al treballador poder sol·licitar sense inconvenients hores laborals per anar al centre de salut, i per a l’empresari certs beneficis fiscals en tenir en plantilla un treballador amb aquest reconeixement.
• Gestionar la baixa laboral, si s’escau i si així ho recomana el metge o l’especialista.

En l’àmbit de l’oci:

• Mantenir les activitats socials per evitar l’aïllament. És important participar en l’organització d’actes familiars (festes, aniversaris, etc.) en la mesura que la situació de salut ho permeti.
• Practicar aficions que realment li interessin com manualitats, pintura, cuina, música, lectura o activitats relacionades amb Internet, així com aquelles que impliquin contacte social, com ara esports, classes d’idiomes, clubs de lectura, classes de ball, etc.
• Evitar prendre begudes alcohòliques, per exemple en esdeveniments socials. La idea que beure alcohol facilita establir converses i potencia les relacions socials és errònia. En realitat influeix de manera negativa.
• Planificar i comunicar, amb temps, a l’equip de salut aquelles activitats d’oci considerades més complexes, com pot ser viatjar, si es pren medicació lliurada directament de la farmàcia de l’hospital. Es recomana accedir a fonts d’informació acreditades (amb rigor) que permetin planificar les mesures necessàries per controlar la salut (per exemple, fer una valoració de la medicació que s’estigui prenent amb les vacunes que puguin ser recomanables per fer el viatge).
• Portar a sobre l’informe mèdic i la targeta sanitària, així com la medicació habitual a l'equipatge de mà perquè, en cas de retards o de pèrdua d'equipatge, la persona tingui disponible la quantitat suficient de medicaments per a tots el dies del viatge.
• Esbrinar quins són els centres de salut més pròxims al lloc de destinació.
• Sol·licitar, sempre que es consideri necessari, el consell o l’assessorament de l’equip de salut.

Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se

El virus de la immunodeficiència només el tenen “yonkis”, “putes” i “maricons”: aquest tòpic no només es LGTBfòbic, masclista i estigmatitzador, sinó que no és cert, ja que qualsevol persona sexualment activa pot arribar a exposar-s’hi si no fa servir protecció.

No es poden compartir ni coberts, ni gots, ni cap estri de cuina amb una persona amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH): El VIH no es transmet per la saliva, per tant, es pot compartir tot allò que no impliqui intercanvi de sang o de fluids sexuals.

L’hepatitis B es converteix en hepatitis C: Els virus de l’hepatitis vírica no es converteixen els uns amb els altres. Són virus independents cada un amb les seves vies de transmissió.

El virus de l’hepatitis C no és de transmissió sexual, sinó només sanguínia: És cert, però s’inclou en les infeccions de transmissió sexual perquè durant les relacions sexuals pot haver-hi transmissió sanguínia per lesions a les mucoses genitals.

Els mètodes de barrera només són importants per no quedar-se embarassada: Els mètodes de barrera, a part d’evitar embarassos no desitjats, sobretot protegeixen de les infeccions de transmissions sexuals.

Amb el sexe oral no es transmeten les infeccions de transmissió sexual (ITS): No és cert. Algunes ITS es transmeten també pel sexe oral, encara que el risc pugui ser inferior.

Els polls dels cabells són el mateix que les lladelles: Els polls dels cabells i les lladelles púbiques són espècies diferents amb localitzacions diferents.

Per un cop que no s’utilitzi el preservatiu no passa res: No és cert, ja que un sol cop és suficient per a la transmissió d’una infecció de transmissió sexual.

Soc home, no tinc res a veure amb el virus del papil·loma: Els homes poden ser transmissors del virus del papil·loma humà, encara que només les dones desenvolupin el càncer de cèrvix.

La “ruleta russa sexual” del chemsex: Més que un tòpic, és una llegenda urbana que no se sap si és real o no, i és difícil arribar a saber-ho, ja que hi ha el fenomen de la “ruleta sexual” en l’entorn de les festes o maratons chemsex (sexe químic). En aquestes orgies les persones que hi assisteixen consumeixen grans quantitats de diverses drogues durant hores i mantenen relacions sexuals amb altres persones, possiblement sense protecció, i en les quals el risc de transmissió es altíssim. Poden haver-hi persones que assisteixin amb coneixement o no de tenir alguna infecció de transmissió sexual (ITS) curable o crònica. També hi ha persones que hi assisteixen sabent que poden contraure-les, però no prioritzen la salut i sistemàticament utilitzen els mètodes de prevenció postexposició, és a dir que prefereixen tractar la infecció després de contraure-la (en el cas que sigui curable). Aquest fet els o les situa en un risc d’infecció altíssim.