Consells de la infermera
Respirar
pP@)
Moure’s per respirar millor. L’activitat física regular té efectes beneficiosos sobre els diversos sistemes corporals, especialment sobre el sistema respiratori, ja que millora la ventilació pulmonar, i sobre el sistema cadiocirculatori, perquè disminueix la freqüència cardíaca en repòs i millora el sistema de retorn venós. Amb això també millora l’oxigenació de les cèl·lules de l’organisme, sobretot la de les musculars, de manera que es contribueix a l’entrenament i a la tolerància de l’activitat física.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Respirar
Menjar i beure
pP@)
Mantenir un pes ajustat a l’alçada. Una dieta calòrica excessiva sense prou activitat física genera sobrepès o obesitat. L’excés de pes, a més de restar agilitat, transmet un augment de la tensió i de la pressió a les articulacions del sistema muscular i esquelètic, amb conseqüències nocives que poden derivar en artrosi precoç i en una major facilitat per a les lesions del sistema locomotor.
Al seu torn, l’activitat física fa que augmenti el metabolisme cel·lular, ja que augmenten les pèrdues calòriques, necessàries per baixar de pes.
Alimentació saludable / recomanacions
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Reposar i dormir
pP@)
Ajustar el grau d’activitat física. L’exercici físic moderat provoca cansament i afavoreix la inducció del son. Tanmateix, si l’activitat és excessiva o es practica abans d’anar a dormir, es fa difícil agafar el son. Per tot això, es recomana no fer exercici al final del dia o esperar el temps necessari perquè l’organisme recuperi la temperatura habitual i es trobi relaxat abans de ficar-se al llit.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
Eliminar
pP@)
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Eliminar
Evitar perills i prevenir riscos
pP@)
Fer servir les eines i els objectes adequats. Encara que els professionals de la salut i els mitjans de comunicació informen àmpliament sobre els possibles riscs que comporta no emprar una mecànica corporal adequada, el fet és que les persones rarament adopten les mesures ergonòmiques i d’higiene postural. Aplicar les mesures preventives conegudes comporta prendre consciència de les postures o moviments propis, dedicar un temps a prendre les precaucions oportunes i vèncer la incomoditat immediata per adoptar-les.
Alguns educadors expliquen que el fet de no adoptar aquestes mesures està relacionat amb la valoració del benefici a curt termini. Així, en moltes ocasions, preval el benefici immediat (dedicar el menor temps i esforç possible) contra la inversió a llarg termini amb mesures preventives que, a la llarga, resulten més beneficioses per a la salut.
Autoconèixer-se a través dels moviments. El cos és un mitjà irreemplaçable d’expressió humana que permet posar-se en contacte amb el medi i amb els altres. Prendre una actitud conscient i sensible cap a un mateix afavoreix el coneixement del llenguatge corporal propi, la qual cosa, al seu torn, ajuda a expressar i comunicar d’una manera integrada, autèntica i creadora els sentiments, els pensaments i les emocions.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs
Comunicar-se i interaccionar socialment
pP@)
Comunicar-se a través del moviment corporal. L’expressió corporal és la primera forma de comunicació humana, anterior fins i tot al llenguatge escrit i parlat. És un mitjà a través del qual s’expressen sensacions, sentiments, emocions i pensaments.
Davant d’emocions com la por o la ràbia, el to muscular augmenta i la postura es torna rígida. Els canvis emocionals es reflecteixen, sobretot, en el to dels músculs facials; tanmateix, es fa difícil d’establir patrons de les contraccions dels músculs facials com a reacció a un tipus d’emoció, ja que són molt variables d’una persona a l’altra i, a més, hi ha persones que han après a controlar l’expressió corporal per no revelar les emocions. Tot i així, les persones amb gran capacitat d’empatia cap als altres són molt sensibles als canvis i al significat de les expressions corporals.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
Treballar i divertir-se
pP@)
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que us permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-se
Tòpics i conductes errònies
pP@)
Com més activitat física, més salut. Activitat i salut és un binomi gairebé inseparable. L’activitat física té un munt d’efectes beneficiosos: augment de la despesa cardíaca, disminució de la freqüència cardíaca en repòs, millora del sistema de retorn venós i de la ventilació pulmonar, augment del metabolisme basal (despesa calòrica mínima per viure), del consum de greix corporal, del moviment intestinal i de la producció de calor. L’activitat física prevé la pèrdua de massa òssia gràcies a la tensió que els músculs exerceixen sobre els ossos, sempre que no es produeixi una fatiga muscular que acabi ocasionant lesions articulars, òssies o musculars. Amb l’exercici també augmenta el to i la força muscular, la qual cosa contribueix al bon estat dels músculs, que aportaran protecció lumbar i afavoriran l’estabilitat de la columna.
Tanmateix, l’activitat física s’ha d’ajustar a criteris individuals d’intensitat i de temps. Algunes persones que fan massa exercici a fi d’aconseguir un desenvolupament muscular més gran del que és normal o que fan esport de forma contínua i excessiva poden acabar generant una dependència física i emocional de l’activitat física i posant constantment el cos a prova.
Guardant valoració... 
Comentaris
Bibliografia
- Balzini L, Vannucchi L, Benvenuti L, Benucci M, Monni M, Cappozzo J. Clinical Characteristics of Flexed Posture in Elderly Women.
Journal of the American Geriatrics Society. 2003;51(10):1419-26. - Carter N, Kannus P, Khan K. Exercise in the Prevention of Falls in Older People: A Systematic Literature Review Examining the Rationale and the Evidence.
Sports Medicine .2001; 31(6):427-38,. - Córdova A. Sistema nervioso motor. Organización supraespinal del movimiento Fisiología Dinámica.
Barcelona: Masson; 2003. - Del Abril A, Ambrosio E, de Blas MR, Caminero A, Garcia C, de Plablo JM, Sandoval E. Fundamentos Biológicos de la Conducta.
Madrid: Sanz y Torres; 2001. - Dimberg-U. Facial electromyography and emotional reactions.
- Doré E, Bedu M, França NM, et al. Anaerobic cycling performance characteristics in prepubescent, adolescent and young adult females.
Eur J Appl Physiol . 2001; 84: 476-81 - Guyton A, Hall JE. Contracción del músculo esquelético. Tratado de Fisiología Médica.
Madrid: McGraw-Hill-Interamericana ;1996. - Hernán M., Salud y Juventud Ed Consejo de la juventud de España 2002 [Internet][acceso octubre 2008].
Disponible en:http://www.cje.org - Kaplan GA, Strawbridge WJ, Cohen R, Hungerford LR. Natural history of leisure time physical activity and its correlates: associations with mortality from all causes and cardiovascular disease over 28 years.
Am J Epidemiol 1996;144:793–97. - Oliveri M, Babiloni C, Filippi MM, Caltagirone C, Babiloni F, Cicinelli P, Traversa R, Palmieri MG, Rossini PM. Influence of the supplementary motor area on primary motor cortex excitability during movements triggered by neutral or emotionally unpleasant visual cues.
Experimental Brain Research. 2003;149(2):214-21. - Rimehaug T, Svebak S. Psychogenic muscle tension: the significance of motivation and negative affect in perceptual-cognitive task performance.
Int J Psychophysiol. 1987;5(2):97-106. - Rodnitzky, RL. Drug-Induced Movement Disorders.
Clinical Neuropharmacology. 2002; 25 (3):142–152. - Romero M.R. Los contenidos de la expresión corporal VI Jornadas de Educación Física.
Calatayud 2000. - Salinas F, Uribe O, García H, Osorio JA. Cuaderno nº 38, año 5 Santa Fé de Bogotá.
Universidad de Antioquia; 1999. - Thibodeau GA., Patton K.T. Células del Sistema nervioso. Sistema nervioso periférico Anatomia & Fisiología.
Madrid: Harcourt Brace; 2000. - Varo J, Martinez-Gonzalez M, de Irala-Estevez J, Kearney J, Gibney M, Martinez J. Distribution and determinants of sedentary lifestyles in the European Union.
International Journal of Epidemiology. 2003; 32(1):138-46.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
ADAPTA, SCCL
És una cooperativa formada per un equip multidisciplinari dedicada a la promoció d’hàbits saludables en totes les etapes de la vida i en les diferents situacions vitals. Aquesta promoció es fa a través de programes formatius dirigits a diversos col·lectius i entitats.
Web: www.adapta.cat
Begoña Ruiz de Alegría Fernández de Retana
Professora de l'Escola d'Infermeria Vitòria-Gasteiz. Diplomada en infermeria, llicenciada en antropologia (UPV), Diplomada en estudis avançats en psicologia social (UPV). Infermera de nefrologia-hemodiàlisi i diàlisi peritoneal ambulatòria. Experiència docent vinculada a les matèries de fonaments d'infermeria i infermeria medicoquirúrgica.
