Consells de la infermera
RespirarP@)
Respirar bé per comunicar-se millor
Per aconseguir una bona dicció, cal respirar bé i utilitzar els diferents matisos que dóna l’entonació, com ara les pauses. En néixer, els reflexos desencadenen la respiració, no obstant això cal aprendre a parlar. Per poder parlar cal inspirar l’aire més ràpidament del que s’expulsa. El control de la respiració no només ajuda a atenuar o suprimir el nerviosisme, sinó que, a més a més, permet disciplinar la veu, de manera que es pugui variar com es vulgui la intensitat, l’expressió i l’entonació i, al mateix temps, regular els ritmes i les pauses, la qual cosa ajuda l’emissor a presentar la informació de manera més clara.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Respirar
Menjar i beureP@)
Menjar i beure com a forma de comunicació
En totes i cadascuna de les societats humanes els aliments es presenten com una forma d’expressió, de creació i de relació entre les persones. El menjar i la beguda, sobretot les begudes alcohòliques, són un mediador en les relacions. Quan s’ofereix compartir taula, menjar i beguda es pot expressar afecte, atenció, acceptació i reconeixement cap a una altra persona. En la nostra societat qualsevol celebració s’associa a menjar i beure. Com a resposta a una celebració, la beguda i el menjar han de ser abundants i fins i tot excessius. No obstant això, cada cop hi ha més persones que mengen soles i el fet de menjar en companyia es reserva gairebé exclusivament per a les celebracions. Menjar en companyia prevé l’aïllament i la sensació de solitud. Si aquests moments són importants en tots els grups d’edat, cal tenir-ne cura especialment en els nens, els adolescents i la gent gran.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Moure's i mantenir una postura corporal correcta P@)
Comunicar-se mitjançant el moviment corporal
L’expressió corporal és la forma més antiga de comunicació entre els éssers humans, anterior al llenguatge escrit i parlat. És el mitjà per expressar sensacions, sentiments i emocions. Davant d’emocions de por o de ràbia, el to muscular augmenta i la postura esdevé rígida; la persona es pot moure, parpellejar o gargamellejar.
Els canvis emocionals també es reflecteixen sobretot en el to dels músculs facials, tot i així hi ha una gran variabilitat entre les persones. És difícil detectar patrons establerts de contraccions de músculs facials en relació amb el tipus d’emocions, atès que algunes persones han après a controlar l’expressió corporal per no revelar les seves sensacions i emocions. Cada persona té el seu propi estil de llenguatge corporal, i quan aquest canvia això pot indicar que li passa alguna cosa. Les persones obertes a comprendre els altres i a estar en sintonia amb ells solen mostrar-se molt alerta i sensibles a captar el llenguatge no verbal i a donar ràpidament un significat als canvis que es produeixen en la interacció.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Reposar i dormirP@)
Descansar bé per interaccionar millor
No s’ha de subestimar la repercussió de la qualitat del son en les accions comunicatives i de relació amb els altres. La falta de son o una mala qualitat del son repercuteixen en l’estat anímic i emocional i condicionen el llenguatge no verbal i la pròpia actitud en la relació amb els altres. Una bona qualitat del son ajuda a tenir un bon estat d’ànim i un bon humor, factors importants per tenir relacions positives amb els altres.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
EliminarP@)
Les interaccions socials poden inhibir el reflex de micció i defecació i posposar l’eliminació urinària i fecal per a altres moments, precisament perquè l’activitat d’eliminar es considera part de la conducta íntima. Aquest retard afavoreix la permanència de les femtes durant més temps a l’intestí, cosa que contribueix a la formació de femtes més seques i a una dificultat més gran per expulsar-les.
Per facilitar la defecació de les persones sense hàbit intestinal regular, és aconsellable que hi dediquin temps i en respectin el moment més favorable; poden fer coincidir la defecació després d’un àpat per tal d’aprofitar el reflex gastrocòlic.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs P@)
Expressar les emocions ajuda a controlar les situacions difícils.
Davant de situacions en què sorgeixen emocions com la por, la tristesa, la culpa, la ràbia o l’angoixa, comptar amb persones significatives ajuda a superar les situacions difícils. El fet de sentir-se comprès, sense ser jutjat, permet manifestar les emocions, expressar els pensaments i reubicar plans, i permet rebre ajuda física i suport emocional. Percebre una bona xarxa de suport de familiars o d’amics ajuda a no caure en l’aïllament i el pensament negatiu i a saber utilitzar estratègies d’afrontament que reforcen el benestar psicològic.
Dimensió psicológica: les emocions
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-sepP@)
Fer activitats de grup i actives enfront d’activitats individuals i passives
Generalment, les activitats laborals i d’oci comporten que hi hagi interacció amb d’altres persones. Les activitats que impliquen que hi hagi participació activa permeten interaccionar amb més persones o objectes que les de participació passiva. En principi, les activitats de participació activa ajuden a un desenvolupament més gran del llenguatge i la interacció i eviten l’aïllament. Per contra, les activitats individuals fomenten l’aïllament i repercuteixen directament en la persona empitjorant el benestar psicològic i la percepció de salut mental.
Fomentar la distracció
La distracció, entesa com al conjunt d’activitats que permet la comunicació interpersonal o intrapersonal amb un resultat plaent, és diferent d’un altre tipus d’interacció que pot ser que no sigui desagradable però que, en canvi, no produeix a la persona ni evasió ni desconnexió de les obligacions i les responsabilitats. La distracció ajuda a mantenir l’equilibri emocional, disminueix les reaccions d’enuig i el malestar i alleuja la depressió.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Tòpics i conductes erròniespP@)
L’aferrament no és dependència.
La conducta d’aferrament és una manera de cercar la proximitat i el contacte interpersonal íntim. Aquesta conducta és diferent a la interacció de dependència. Mentre que la conducta d’aferrament dóna confiança i suport en les situacions de dificultat, la conducta de dependència limita el desenvolupament, atès que la persona no progressa en la seva autonomia tot i tenir-ne les capacitats necessàries. La primera figura relacionada amb la conducta d’aferrament és la mare; aquesta conducta té una sèrie d’atributs que produeixen seguretat i assossegament en la persona. Progressivament, en el seu desenvolupament la persona incorpora un grup limitat de persones, organitzades d’acord amb una jerarquia de preferències, amb les quals ha creat vincles d’aferrament.
Comunicar-se no és només parlar.
Quan la persona s’expressa ho sol fer amb diverses oracions que es relacionen amb el mateix tema, utilitzant un llenguatge no verbal concret, dins una situació determinada. Aquestes claus aporten a qui escolta elements per comprendre allò que diu, és a dir, el seu discurs. Quan mantenen una conversa les persones adultes segueixen una sèrie de normes per garantir que es fan entendre en la direcció que volen. Grice (1975) va formular quatre màximes per aconseguir-ho:
- Dir el que es creu que és veritat i dir només allò que es pugui fonamentar amb proves.
- Dir tot el que s’hagi de dir per transmetre allò que es vol, ni menys ni més del que és necessari; tot i que en la vida diària, freqüentment, el tema de conversa es completa amb continguts personals.
- Dir exclusivament allò que és pertinent de dir.
- Dir el que s’ha de dir de manera clara, organitzada i breu.
Fer preguntes no sempre implica interaccionar bé.
Per comprendre el que les altres persones ens comuniquen verbalment i no verbalment, és important entendre el sentit de les seves paraules i la correspondència que tenen amb els gestos, la qual cosa s’aconsegueix mostrant interès mitjançant la formulació de preguntes obertes i no tendencioses. Es consideren tendencioses les preguntes que comporten judicis o són afirmacions dissimulades en forma de preguntes, que més que cercar informació confronten. Aquestes preguntes solen començar amb afirmacions del tipus “no deu ser que...”, “no creus que”, “no podrien...”. Una altra manera de mostrar interès o atenció es traslladar el que s’ha escoltat del que ha dit amb unes altres paraules (reformular), d’aquesta manera se li fa saber que s’ha captat el nucli del missatge (el sentit del que s’ha dit), i al mateix temps s’assegura una bona entesa i s’eviten malentesos. Mostrar atenció i interès afavoreix que la persona segueixi compartint informació.
No és adequat donar consells que no es demanen.
De vegades, quan la persona tracta de compartir les seves experiències rep de l’interlocutor el seu punt de vista sobre el que havia d’haver fet o el que necessita, com una manera de mostrar-li interès pel seu problema. Quan la persona simplement necessita ser escoltada, el fet de rebre consells pot produir-li sentiments de rebuig. Un efecte similar té negar la validesa dels sentiments quan aquests són dolorosos per tal d’evitar-li a la persona el patiment. El fet de negar el punt de vista de qui descriu les seves vivències impedeix a la persona experimentar la satisfacció de ser escoltada i reconeguda, la qual cosa la pot portar a tancar-se i a tenir sentiments de falta de vàlua, impotència, desesperació i solitud.
S’han de compartir finalitats per tal de relacionar-se.
Les raons que mouen a relacionar-se amb un altre són diverses i no sempre són conscients. Les persones es poden unir, cooperar, amb la finalitat d’aconseguir alguna cosa important per a tothom, com ara en les interaccions relacionades amb la feina o amb la satisfacció de les necessitats bàsiques. En aquest cas allò comú és conèixer la meta. No obstant això, les persones interaccionen per aconseguir objectius d’una altra naturalesa, com per exemple satisfer el desig de poder, obtenir seguretat o sentir-se part d’un grup. En aquests casos és possible que la persona no sigui conscient de les raons de la seva interacció.
En qualsevol cas, les conductes poden orientar sobre els motius que porten a la relació amb els altres. Per exemple, si en un grup de feina la persona centra una bona part dels seus esforços a propiciar relacions càlides i amistoses, es pot deduir que entre les seves metes, a més a més de dur a terme la seva tasca amb eficàcia, hi ha la de l’acceptació per part dels seus companys.
Per comunicar-se eficaçment no n’hi ha prou amb un missatge clar.
És important adaptar-se a l’interlocutor per comunicar-se amb eficàcia. Cada persona té una manera particular de percebre el món, una mena de personalitat perceptiva segons els seus sentits. Algunes persones són visuals, és a dir, que es refereixen al món i el perceben millor mitjançant les imatges; altres persones són més auditives i prefereixen les paraules; altres són més sensitives i el capten millor referint-se a sensacions tàctils, gustatives o olfactives. Si una persona s’adreça a una altra utilitzant la seva manera de percepció preferent, té més possibilitats que la comprenguin.
Comentaris
Enllaços d'interès
Fonts d'interès general
- El concepte de Necessitat Humana Bàsica com a aproximació a la definició de la cura
- Audiovisual: Per l'autonomia i la independència de les persones
Fonts la informació a internet
- APEAS (2022a) «La prévention des jeux dangereux». Disponible en línia: https://jeudufoulard.com/la-prevention-des-jeux-dangereux/
- Civil i López, Marta i Bernat (eds) (2021). Informe de la Comunicació a Catalunya 2019-2020. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, Institut de la Comunicació. Disponible en línia https://www.comunicacio.urv.cat/media/upload/domain_388/arxius/Informe%20de%20la%20comunicaci%C3%B3%20a%20Catalunya%202019-2020%20(web).pdf
- Codina, L. Nunca publiques aquí: qué son las revistas depredadoras y cómo identificarlas. [Consultado 1 diciembre 2023]. Disponible en https://www.lluiscodina.com/revistas-depredadoras/
- Departament for Education UK (2021a) Guidance Harmful online challenges and online hoaxes. Disponible en línia: https://www.gov.uk/government/publications/harmful-online-challenges-and-online-hoaxes/harmful-online-challenges-and-online-hoaxes)
- Donovan, Joan (2020) «The life cycle of media manipulation» in The Verification Handbook, núm.3 Disponible en línia:https://datajournalism.com/read/handbook/verification-3/investigating-disinformation-and-media-manipulation/the-lifecycle-of-media-manipulation
- Elgersma, Christine (2019) «13 Online Challenges Your Kid Already Knows About» a Common Sense Media. Disponible en línia: http://www.commonsensemedia.org/articles/viral-youtube-challenges-internet-stunts-popular-with-kids
- Gelado-Marcos, R., Moreno-Felices, P., Puebla-Martinez, B. Disinformation as a Widespread Problem and Vulnerability Factors Toward it: Evidence From a Quasi-Experimental Survey in Spain. International Journal of Communication. [Consultat 1 desembre 2023]. Disponible en: https://ijoc.org/index.php/ijoc/article/view/18674/3837
- Herrera, Ivan (2022) «Desinformación en salut: quan hem de sospitar?» .Disponible en línia: https://learntocheck.org/ca/item/desinformacio-en-salut-quan-sospitar/
- Hilton, Zoe (2021b) Análisis de respuestas educativas de prevención eficaces ante los retos peligrosos en línea. Praesidio Safeguarding/ Tik-tok. Disponible en línia: https://bit.ly/3BupChR
- Hilton, Z., Brion-Meisels, G., Graham, R., Praesidio Safeguarding. Análisis de respuestas educativas de prevención eficaces ante los retos peligrosos en línea. [Consultado 1 diciembre 2023]. Disponible en: https://praesidiosafeguarding.co.uk/safe-guarding/uploads/2021/11/Exploring-effective-prevention-education-responses-to-dangerous-online-challenges-Spanish-compressed.pdf?x70166
- Institut d’Estadística de Catalunya, IDESCAT. Informació falsa o dubtosa vista a Internet. [Consultado 1 diciembre 2023]. Disponible en https://www.idescat.cat/pub/?id=ticll21&n=3.6.3
- Lakoff, George (2018). “The truth sandwich”. Disponible en línia https://twitter.com/GeorgeLakoff/status/1068891959882846208
- Learn to Check (2022). “Cambio climático: desinformación por interés”. Disponible en línia: https://learntocheck.org/item/cambio-climatico-desinformacion-por-interes/
- Learn to Check (2021). “Learn to Check Talks with Claire Wardle”. Disponible en línia: https://learntocheck.org/ca/item/learn-to-check-talks-amb-claire-wardle/
- Les claus per verificar informació. de Learn to Check. Disponible en https://learntocheck.org/ca/item/les-claus-per-verificar-informacio/
- López-Borrull, A. 'Fake science': el tsunami de la desinformació arriba a la ciència. Revistes del Estudis de Ciència de la Informació i de la Comunicació. [Consultado 1 diciembre 2023]. Disponible en https://comein.uoc.edu/divulgacio/comein/ca/numero86/articles/Fake-science-tsunami-desinformacio-ciencia.html
- Nogrady, Bianca (2021). “I hope you die”: how the COVID pandemic unleashed attacks on scientists”, a Nature. Disponible en línia: https://www.nature.com/articles/d41586-021-02741-x
- Ortega-Barón, Jessica et al. (2022b) «Viral internet challenges scale in preadolescents: An exploratory study» a Current Psychology. Disponible en línia: https://doi.org/10.1007/s12144-021-02692-6
- Sampedro, Víctor (2000). Opinión pública y democracia deliberativa. Medios, sondeos y urnas. Madrid: Ediciones Istmo. ISBN: 978 84 70903823
- Universitat de Barcelona (2022) Exposició virtual «Fake news, fake science». Disponible en línia: https://crai.ub.edu/ca/node/14321
- UK Government and WHO (2021). Tackling Covid-19 misinformation. A social media toolkit for health practitioners. Disponible en línia: file:///sysroot/home/nereida/Baixades/VACCINE-MISINFORMATION-TOOLKIT_desktop1.pdf
- WHO (2021) “WHO global conference on communicationg science during health emergencies sparks enormous public interest”. Disponible en línia: https://www.who.int/news/item/06-07-2021-who-global-conference-on-communicating-science-during-health-emergencies-sparks-enormous-public-interest
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Argyle, M Psicología del comportamiento interpersonal.
Madrid: Alianza Universidad ;1994. - Baumeister RF, Campbell JD, Krueger JI y Vphs KD. Does high self-esteeem cause better perfomance, interpersonal success, happines, or healyhier lifestyles?
Psychologial Science in The Public Interest; 2003; 4 (1):1-39 - Cuesta U. Psicología social de la comunicación.
Madrid: Cátedra; 2000. - Knapp ML. La comunicación no verbal. El cuerpo y el entorno.
3ª edición. Barcelona: Paidós Comunicación;1988 - Marina JA. La selva del lenguaje. Introducción a un diccionario de los sentimientos.
Barcelona: Anagrama;1998 - Marroquín M y Villa A. La comunicación interpersonal. Medición y estrategias para su desarrollo.
3ª edición. Bilbao: Mensajero;1995. - Mucchielli A. Psicología de la comunicación.
Barcelona: Paidós;1995. - Pastor Ruiz Y, Psicología social de la comunicación. Aspectos básicos y aplicados.
Madrid: Pirámide; 2006. - Raga Gimeno F. Comunicación y cultura. Propuestas para el análisis transcultural de las interacciones comunicativas cara a cara.
Madrid: Interamericana;2005. - Watzlawich P. ¿Es real la realidad?. Confusión, desinformación, comunicación.
Barcelona: Herder;1989.
Bibliografia (la informació a Internet)
- Codina, L. Nunca publiques aquí: qué son las revistas depredadoras y cómo identificarlas. [Consultat 1 desembre 2023]. Disponible a https://www.lluiscodina.com/revistas-depredadoras/
- Gelado-Marcos, R., Moreno-Felices, P., Puebla-Martinez, B. Disinformation as a Widespread Problem and Vulnerability Factors Toward it: Evidence From a Quasi-Experimental Survey in Spain. International Journal of Communication. [Consultat 1 desembre 2023]. Disponible a https://ijoc.org/index.php/ijoc/article/view/18674/3837
- Hilton, Z., Brion-Meisels, G., Graham, R., Praesidio Safeguarding. Análisis de respuestas educativas de prevención eficaces ante los retos peligrosos en línia. [Consultat 1 desembre 2023]. Disponible a https://praesidiosafeguarding.co.uk/safe-guarding/uploads/2021/11/Exploring-effective-prevention-education-responses-to-dangerous-online-challenges-Spanish-compressed.pdf?x70166
- Institut d’Estadística de Catalunya, IDESCAT. Informació falsa o dubtosa vista a Internet. [Consultat 1 desembre 2023]. Disponible a https://www.idescat.cat/pub/?id=ticll21&n=3.6.3
- Les claus per verificar informació. de Learn to Check. Disponible a https://learntocheck.org/ca/item/les-claus-per-verificar-informacio/
- López-Borrull, A. 'Fake science': el tsunami de la desinformació arriba a la ciència. Revistes del Estudis de Ciència de la Informació i de la Comunicació. [Consultat 1 desembre 2023]. Disponible a https://comein.uoc.edu/divulgacio/comein/ca/numero86/articles/Fake-science-tsunami-desinformacio-ciencia.html
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Marc Fortes Bordas
Màster en Educació per a la salut (UDL).
Des de maig de 2015 està a càrrec de la Direcció del projecte Infermera virtual del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). Actualment és membre del grup MWCB-nursing. Dinamitzador de les xarxes socials, on dóna una visió infermera en els mitjans de comunicació social que potencia l’autonomia de les persones i la promoció de la salut. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB.
Des de 2008, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l'atenció primaria. Va ser infermer assistencial durant 4 anys de la Unitat d'Atenció a domicili del CAP Les Corts de Barcelona on va intercalar de forma pionera l'atenció presencial i l'ús de les xarxes socials on va ser responsable d'estratègia 2.0. Actualment desenvolupa actuacions infermera en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC).
És autor de diverses publicacions, col·labora i participa en jornades, espais de debat i estudis d'investigació. També en docència de post-grau per a professionals de la salut.
Montserrat Sebastià Aymerich
Màster en Educació per a la Salut (UdL), Màster en Recerca Clínica (UB) i Màster en el Pacient Crític i Emergències (UB). Ha dedicat la major part de la seva vida professional en l'àmbit de les Cures Intensives.
Des del 2012 exerceix a l’Hospital Clínic com a Infermera en la Unitat de Cures Intensives Quirúrgica.
Des del 2014 s'inicia en el camp de la docència. Participa en l'edició del llibre 'Educación para la salud. Elabora un programa en 8 etapas'.
Des d'Octubre de 2016 desenvolupa el càrrec de Responsable de Projectes EpS (Educació per a la Salut) dins el projecte Infermera Virtual del COIB.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Nereida Carrillo
Professora de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i directora de l’associació d’educació mediàtica Learn to Check
Doctora cum laude en Periodisme i Comunicació, professora de Periodisme a la UAB i impulsora de l’associació d’educació mediàtica Learn to Check, que ha format més de 9.000 persones en verificació digital. És autora del llibre “Fake Over” (editorial Flamboyant). Com a periodista, ha treballat a SER Catalunya, 3cat i el diari Ara.
Begoña Ruiz de Alegría Fernández de Retana
Professora de l'Escola d'Infermeria Vitòria-Gasteiz. Diplomada en infermeria, llicenciada en antropologia (UPV), Diplomada en estudis avançats en psicologia social (UPV). Infermera de nefrologia-hemodiàlisi i diàlisi peritoneal ambulatòria. Experiència docent vinculada a les matèries de fonaments d'infermeria i infermeria medicoquirúrgica.