Consulta els tutorials
Consells de la infermera
RespirarpP@)
- És necessari un període d’aprenentatge per assegurar una bona tècnica en l’ús dels inhaladors o els aerosols i els nebulitzadors, i una administració correcta del medicament. La infermera pot ajudar a sincronitzar la inspiració i la nebulització.
- Abans d’utilitzar un inhalador o un nebulitzador, la persona s’ha de mocar suaument. Durant l’aplicació, s’ha de respirar per la boca.
- Després de l’administració d’un inhalador o d’un nebulitzador, és bastant habitual l’aparició de nàusees, a causa del mal sabor del medicament; esbandir-se la boca amb aigua ajudarà a reduir-les.
- Es necessari esbandir la boca i la gola amb aigua després d’aspirar els inhaladors i els nebulitzadors, sobretot si contenen esteroides.
- Si després de prendre qualsevol fàrmac es percep dificultat per respirar, no se n’ha de prendre cap dosi més. És important comprovar que aquesta reacció o efecte secundari no la causa el principi actiu o algun dels excipients del medicament.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Menjar i beurepP@)
- Per a planificar l’horari de presa dels medicaments, és necessari saber si interaccionen amb el menjar. En aquest sentit, en prescriure’ls, es poden fer dos tipus d’indicació:
- “Amb els àpats”: Significa que s’ha de prendre el medicament durant o immediatament després dels àpats. Si això no és possible perquè l’horari de les preses no coincideix amb el dels àpats, cal ingerir-lo amb algun aliment, preferiblement un aliment sec, com ara una galeta, una mica de pa torrat, etc.
- “Fora dels àpats”: Significa que s’ha de prendre el medicament amb l’estómac buit, és a dir, 1 o 2 hores abans o després dels àpats, amb un got d’aigua, mai amb llet o sucs, ja que en alguns casos poden endarrerir o reduir l’absorció d’alguns medicaments.
- Formes d’administració
- És necessari assegurar-se sempre que no hi ha interaccions o contraindicacions entre algun aliment i els fàrmacs que es prenen. Si això passa, és necessari planificar una alimentació equilibrada que exclogui aquests aliments.
- Alguns fàrmacs poden fer que el gust de certs aliments es percebi de manera diferent, de manera que hi ha menjars que abans eren agradables i ara deixen de ser-ho. Si això passa, cal dissenyar una alimentació equilibrada que els exclogui i substituir aquests aliments per d’altres que vinguin més de gust.
- Si es prenen fàrmacs amb un gust desagradable que pot provocar nàusees o vòmits i no és necessari prendre’ls “amb els àpats”, pot ser útil distribuir els àpats de manera que no coincideixin amb la presa dels fàrmacs.
- Si es produeix un vòmit immediatament després de prendre la medicació, habitualment està indicat prendre’n una altra dosi; no obstant això, sempre és preferible consultar la conducta a seguir amb la infermera o el metge.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Moure's i mantenir una postura corporal correcta pP@)
- L’exercici físic pot optimitzar l’eficàcia d’alguns medicaments (com per exemple els antidiabètics orals). Davant del dubte, el més aconsellable és consultar amb l’equip de salut.
- S’ha planificar l’horari d’exercici i de medicació, tenint en compte les característiques de l’exercici i els possibles efectes adversos de la medicació.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Moure’s i mantenir una postura corporal correcta
Reposar i dormirP@)
- Es necessari consensuar amb l’equip de salut, sobretot en els tractaments de llarga durada, les hores en què es consumeix la medicació, per tal que els seus efectes no interfereixin en el descans nocturn.
- Es important tenir present que els medicaments per combatre l’insomni s’han de prendre mitja hora abans d’anar-se’n a dormir.
- Sempre que sigui possible, els fàrmacs que provoquen somnolència (per exemple, els antihistamínics) s’han de prendre just abans d’anar-se’n a dormir.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
EliminarP@)
- Es pot facilitar l’absorció d’un fàrmac per via rectal, si la persona s’estira sobre el costat esquerre del cos i reposa uns deu minuts.
- Després de l’administració d’un supositori, cal evitar defecar durant 20 minuts com a mínim, si no es tracta d’un supositori laxant (per exemple, de glicerina).
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscs pP@)
En cas d’ingrés hospitalari, és molt important comunicar a l’equip de salut tots els fàrmacs que es consumeixen. És important prendre’s només els medicaments que es facilitin a l’hospital, si no és que la infermera o el metge indiquen la conveniència de portar-ne algun de casa.
Abans de prendre qualsevol fàrmac es recomana:
- Llegir detingudament el prospecte i, si es tenen dubtes, consultar amb l’equip de salut.
- Llegir atentament les consideracions que es donen en funció de la situació de vida de la persona (per exemple, l’etapa del cicle vital, estar embarassada, etc.).
- Si es prenen herbes medicinals, tractaments homeopàtics o altres medicaments de venda lliure, s’han consultar amb l’equip de salut les possibles interaccions que hi pot haver amb els fàrmacs prescrits.
- Es necessari cerciorar-se que no hi ha interacció o contraindicació amb el fet de prendre begudes alcohòliques.
Si es prenen medicaments que poden tenir efectes secundaris importants (per exemple, hipoglucèmies, crisis convulsives, somnolència, falta de concentració, etc.), és convenient dir-ho a alguna persona de l’entorn més proper (família, amics, companys de feina), i indicar-li les pautes d’actuació si es produeixen.
Tots els medicaments han d’estar correctament identificats, en el seu envàs original; no s’han de tenir pastilles soltes, ja que totes s’assemblen i és fàcil confondre’s.
Si una persona se salta una dosi d’un fàrmac, per norma general, cal prendre-se-la com més aviat millor, tot i que, si ha passat massa temps (per exemple, la meitat de l’interval entre dues preses), en la majoria de les ocasions, s’ha d’esperar a la presa següent. En cap cas se n’ha de prendre una dosi doble. Si hi ha dubtes sobre com prendre una dosi oblidada, cal consultar amb la infermera o el metge.
En funció de la via d’administració del medicament, és necessari tenir una sèrie de precaucions amb la finalitat d’evitar riscos i assegurar-ne un ús correcte:
Via oftàlmica:
- Quan s’aplica un col·liri o una pomada, la visió pot quedar borrosa durant uns segons, per la qual cosa és convenient d’evitar qualsevol activitat que requereixi agudesa visual fins a recuperar la visió normal.
- S’ha de procurar que el comptagotes o l’extrem del tub no toquin ni l’ull ni qualsevol altre objecte per evitar la contaminació.
- Els preparats oftàlmics deixen de ser estèrils un cop oberts, per la qual cosa no s’han de guardar quan s’acaba el tractament.
Via òtica:
- No s’ha de tapar l’orella amb un cotó sec després d’administrar gotes, ja que podria absorbir-les; es pot tapar amb un cotó amarat amb el medicament.
Via nasal:
- No es s’ha de compartir amb ningú el nebulitzador o l’inhalador.
Via oral:
- No s’ha de manipular el medicament (buidar el contingut de les càpsules, triturar les dragees, dividir els comprimits, etc.), tret que el metge o el farmacèutic ho autoritzi; les dragees tenen una coberta especial per tal que no es desfacin a l’estómac i hi ha medicaments d’acció prolongada que perden aquesta propietat si es parteixen o es trossegen.
- Si es té dificultat per empassar-se algun comprimit o càpsula, s’ha de consultar amb el metge o el farmacèutic sobre la possibilitat d’utilitzar una altra presentació, com ara sobres, xarops, etc.
- El medicament s’ha de prendre dret o assegut, però no ajagut.
- Si es tracta de suspensions, xarops, etc., per administrar el medicament, és preferible fer servir sempre les culleres mesuradores que s’inclouen amb el medicament o les xeringues orals.
Via tòpica:
- S’ha d’evitar que l’extrem de l’aplicador (per exemple, el tub de la pomada) toqui qualsevol superfície, fins i tot el lloc d’aplicació.
- Després de l’aplicació, s’ha de tapar bé el tub i cal rentar-se les mans amb cura per evitar que el medicament pugui entrar en contacte amb la mucosa dels ulls o de la boca.
Via transdèrmica:
- És important alternar la zona cada vegada que es canvia el pegat i treure el que està posat abans de posar-ne un de nou.
- Els pegats no es poden mullar i no s’ha de tocar amb les mans la part que ha d’anar en contacte amb la pell.
Via rectal:
- Si després d’administrar un supositori, s’expulsa sencer, se n’ha de posar un altre.
- Si el supositori està tou, si es posa uns minuts a la nevera recuperarà la seva consistència habitual.
- Si cal fraccionar un supositori, s’ha de fer sempre partint-lo en sentit longitudinal.
Via vaginal:
- S’ha de rentar l’aplicador amb aigua calenta després de cada ús.
- Es més fàcil aplicar un òvul si prèviament s’humiteja amb aigua.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscos
Comunicar-se i interaccionar socialmentP@)
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
Treballar i divertir-seP@)
- Si es viatja a una part del món en la qual no hi ha el mateix horari, o es canvia el torn de treball, es poden produir problemes per adaptar les dosis de la medicació habitual, sobretot els primers dies. És necessari dissenyar amb anterioritat junt amb la infermera un pla d’adaptació de la medicació al nou fus horari.
- Quan es prenen medicaments que poden produir com a efecte secundari somnolència, trastorns visuals, falta de concentració, etc., és convenient evitar tot tipus d’activitats (lúdiques o laborals) que impliquin risc per a la persona que els pren o per als altres.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Tòpics i conductes erròniespP@)
Un medicament que ha estat eficaç per a una persona no té per què ser-ho per a una altra que tingui el mateix problema de salut o un altre de semblant. Ni el fàrmac, ni la dosi, ni la manera com es pren, han de ser les mateixos en dues persones amb la mateixa malaltia o amb malalties amb signes i símptomes semblants.
Natural no és sinònim de segur: No hi ha res més natural però menys segur (més tòxic) que un bolet verinós.
Natural no és sinònim d’eficaç: En la majoria dels casos no hi ha estudis que avalin l’eficàcia de les herbes medicinals que hi ha al mercat.
Les herbes medicinals no es poden prendre de forma indiscriminada. Moltes herbes poden interaccionar amb medicaments i modificar-ne els efectes sobre l’organisme en dues direccions: potenciant-los, amb el risc de toxicitat que això comporta, o disminuint-los, cosa que provocaria una disminució de l’efectivitat del medicament.
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Ahumada J, Santana L, Serrano J. Farmacología práctica para las diplomaturas en Ciencias de la Salud.
Madrid: Ediciones Díaz de Santos; 2002 - A. López Viña ¿Cómo deben administrarse los medicamentos inhalados?.
Recomendaciones a pacientes. [En línea] [fecha de acceso: 20 de abril de 2008]. URL disponible en: http://www.separ.es - Asperheim MK. Farmacology: an introductory text.
9ª ed. Philadelphia: W.B. Saunders Company; 2002 - Beneit Montesinos JV, Velasco Martín JL. Farmacología y terapéutica clínica.
Madrid: Luzán; 1993 - Bueno Garesse, E. (2004). Aprendiendo química en casa.
Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias,1 (1), pp. 44-51. - Castells S, Hernández-Pérez M. Farmacología en enfermería.
Madrid: Harcourt; 2000 - DIRECTIVA 2004/27/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 31 de marzo de 2004 que modifica la Directiva 2001/83/CE por la que se estableceEric T, Herfindal & Dick R, Gourley. Textbook of therapeutics.
6ª ed. Baltimore (USA): Williams & Wilkins; 1996 - Farmacología Clínica. Jesús Flórez, Juan Antonio Armijo, Africa Mediavilla.
Ed Masson. - Florez J. y cols. Farmacología Humana.
4ª ed. Barcelona: Editorial Masson; 2003 - Googdman A., Goodman L.S., Gilman A. Las bases farmacológicas de la terapeútica.
10ª ed. Madrid: Editorial McGraw-Hill-Interamericana; 2003 - GUÍA DE ADMINISTRACIÓN DE MEDICAMENTOS VÍA PARENTERAL; Recomendaciones generales.
Listado de medicamentos disponibles en el hospital y procedimientos de administración. Coordinado por Iziar Martínez López y Francesc Puigventós en base a la Guía de administración de medicamentos vía parenteral del Hospital Son Dureta. - Hernández Torrejón MJ. Protocolo de Diagnóstico, Seguimiento y Tratamiento de Dislipemias.
[En línea] [fecha de acceso: 27 de marzo de 2008]. URL disponible en: http://www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/guia/cardiovascular/Protocolo%20Dislipemias.pdf - Kee JLF, Hayes ER. Pharmacology: a Nursing Process Approach.
3ª ed. Philadelphia: W.B. Saunders Company; 2000 - Lewis S, Heitkemper M, Dirksen S. Enfermería Médico-Quirúrgica: Valoración y Cuidados de Problemas Clínicos.
6 ª ed. Madrid: Mosby; 2004 - Montoro JB, Salgado A. Interacciones fármacos-alimentos.
Barcelona: Novartis; 1999 - Mosquera González JM, Galdos Anuncibay P. Farmacología clínica para enfermería.
3ª ed. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana; 2001 - P. Laín Entralgo. “Historia de la Medicina” Pacheco del Cerro E. Farmacología y práctica de enfermería.
Barcelona: Masson; 2000 - Pradillo P, y cols. Farmacología en Enfermería. Colección Enfermería S21
Madrid: DAE, S.L.; 2003 - Rang MP, Dale MM. Farmacología.
4ª ed. Madrid: Harcourt; 2000 - Roach SS, Scherer JC. Clinical Pharmacology.
Philadelphia: Lippincott Williamns & Wilkins; 2000 - Taylor M, Reide P. Farmacología.
Madrid: Harcourt Brace; 1999 - Vademecum Internacional. Especialidades Farmaceúticas y Biológicas. Productos y artículos de parafarmacia. Métodos de diagnóstico.
44ª ed. Madrid: MEDICOM; 2003 - Valenzuela AJ. Guía de intervención rápida de enfermería en farmacología.
Madrid: DAE; 2004 - Velasco A y cols. Farmacología fundamental.
Madrid; Editorial McGraw-Hill-Interamericana; 2003
Bibliografia addicional “fitxa medicaments” consultades ambdues en el dia de la data: 30 juny 2008
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Alfredo Serrano Ruiz
Infermer de l’Hospital Universitari Puerta De Hierro Majadahonda, Madrid. Investigador principal d’un projecte multicèntric finançat pel Fons d’Investigació Sanitària de l’Institut de Salut Carlos III. Investigador col·laborador d’un projecte finançat per la Fundació d’Investigació de l’Hospital Universitari Puerta de Hierro Majadahonda. Té experiència com a investigador col·laborador en més de vint assajos clínics internacionals.