Consells de la infermera
RespirarpP@)
Per reduir la sensació nauseabunda pot ser útil:
- Respirar en un ambient ben ventilat.
- Respirar lentament i profundament inspirant l'aire pel nas i expulsant-lo per la boca.
- Evitar les olors intenses, com ara les olors de cuina, de tabac, de perfum i del vòmit mateix.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Respirar
Menjar i beurepP@)
És aconsellable:
- Evitar menjar i beure mentre persisteixen les nàusees i els vòmits.
- Esperar entre dues i quatre hores, després d'haver vomitat, per reiniciar la presa d'aliments.
- Reiniciar la presa d'aliments en forma de líquids:
- Els líquids s'han de prendre a glops petits i a temperatura ambient o temperada.
- Els líquids recomanats són: aigua, infusions, sucs no gaire àcids i caldos no greixosos.
- S’han d’evitar les begudes alcohòliques i les carbonatades.
- De vegades és recomanable prendre els líquids 30 minuts abans de l'àpat en comptes de prendre'ls durant l'àpat.
- Prendre la solució casolana de reposició oral que s'elabora amb els següents ingredients:
- 1 litre d'aigua bullida
- el suc d'una llimona
- 2 cullerades soperes de sucre
- 1 culleradeta de bicarbonat
- 1/2 culleradeta de sal
Aquesta solució casolana està indicada per reiniciar la presa de líquids i ajuda a prevenir la deshidratació i la pèrdua de sals.
- Continuar menjant aliments de fàcil digestió de forma progressiva, si els líquids s'han tolerat. Aliments de fàcil digestió com són la carn de pollastre i gall d'indi, el peix blanc i els lactis desnatats, la pasta, la patata cuita, etc. Prendre'ls en petites quantitats i freqüentment.
- Mastegar lentament i prendre’s el temps necessari per menjar.
- Aprofitar els moments del dia en què la persona té més gana i es troba millor per menjar.
- Seguir les recomanacions dietètiques següents quan es reprengui la presa d'aliments:
- Esmorzar-berenar: torrades o galetes amb poc greix, entrepà petit de pernil dolç o gall dindi, formatge fresc, llet desnatada amb cafè descafeïnat, infusions de camamilla, etc.
- Dinar-sopar:
- Primers plats: pasta, verdures al vapor, arròs bullit, cremes de verdures, consomés desgreixats i sopes.
- Segons plats: truites, pollastre rostit amb patates al vapor, pit de pollastre, filet de vedella, llenguado, lluç a la planxa, pernil dolç, etc.
- Postres: fruita fresca excepte cítrics, macedònia de fruites, compota de poma i lactis desnatats.
- Intentar prendre aliments frescos o freds com gelatina, formatge ricotta o mató, iogurts, sorbets, sandvitxos freds, amanides de pasta o de patates, si no vénen de gust els menjars calents
- Cuinar preferentment al vapor. La carn i el peix, a la planxa.
- Evitar els fregits, els arrebossats i salses, així com aliments grassos, molt especiats o que produeixin gasos, com ara bròquil, coliflor, cogombre, pebrot verd o llegums secs.
- Controlar el pes corporal, ja que pot variar si els vòmits són persistents.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Menjar i beure
Moure's i mantenir una postura corporal correcta pP@)
És aconsellable:
- Menjar assegut i amb l'esquena dreta.
- Mantenir els braços i les cames relaxats, sense creuar, durant i després dels àpats per evitar comprimir l'abdomen.
- Utilitzar roba ampla i còmoda; evitar roba ajustada a l'alçada de l'estómac.
- Evitar flexionar el tronc cap endavant després de dinar (per exemple, per cordar-se les sabates).
- Evitar ajeure’s immediatament després de la ingesta d’aliments.
- Esperar dues hores, aproximadament, després d'haver menjat, si es va a fer algun tipus d'esport.
- Fer l'activitat física (com fer passejos curts) en els moments en què no es tinguin nàusees ni vòmits.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Moure's i mantenir una postura corporal correcta
Reposar i dormirpP@)
És aconsellable:
- Fomentar el repòs i el relaxament després de dinar; és preferible descansar assegut en una butaca, sense anar a dormir.
- Esperar entre una i dues hores després de dinar per anar a dormir; és el temps necessari perquè es faci la digestió.
- En cas d'anar al llit abans de les dues hores d'haver menjat, incorporar la capçalera del llit de manera que el cap quedi bastant més alt que els peus.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Reposar i dormir
EliminarpP@)
És aconsellable:
- Valorar les característiques del vòmit
- Evitar el restrenyiment (amb una dieta rica en fibra, líquids i fent exercici físic), ja que pot afavorir l'aparició de nàusees i vòmits.
- Valorar les característiques i el nombre de deposicions.
- Recordar que la quantitat d'orina pot disminuir si els vòmits són persistents.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Eliminar
Evitar perills i prevenir riscs pP@)
És aconsellable:
- En el cas de gent gran, nens i persones malaltes o especialment fràgils, tenir present que hi ha un risc més gran que presentin deshidratació, per la qual cosa s'ha de controlar estretament l'aparició de signes que l’indiquin (boca seca, sensació de set, orina escassa i fosca i sequedat de la pell).
- Si els vòmits són persistents, vigilar el pes corporal, el cansament, els formigueig a les cames, la sensació de set, la cefalea, etc. i aplicar totes les mesures que permetin un millor control de la situació de salut.
- Consultar amb el professional de la salut si els vòmits:
- Són molt abundants, repetitius i prolongats en el temps.
- Contenen bilis, sang i/o restes d'excrements.
- Van acompanyats d'altres símptomes: mal de cap, febre, rigidesa al clatell, mal al tòrax, acúfens, etc.
- Prendre la medicació indicada per l'equip de salut, per prevenir i/o controlar les nàusees i els vòmits, i evitar prendre medicació per propi compte (automedicar-se).
- Si s'està cuidant una persona que vomita i es tracta d'un nen petit, o d'una persona obnubilada (en un estat de confusió mental) o inconscient, per prevenir una possible aspiració del contingut del vòmit per la via respiratòria, s'ha de posar la persona de costat i sense coixí; si no és possible la posició lateral, se l'ha de posar de cara amunt però amb el cap de costat. Totes dues posicions faciliten la sortida del vòmit per la gravetat des de la boca i eviten que entri a les vies respiratòries.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialmentpP@)
En aquelles situacions en què les nàusees i els vòmits són persistents, és aconsellable:
- Aprofitar els moments en què la persona es trobi bé per fer activitats recreatives i socials que li permetin interaccionar amb altres persones, la distreguin i li augmentin el benestar.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialment
Treballar i divertir-sepP@)
És aconsellable:
- Fer activitats que mantinguin la persona entretinguda i la distreguin: lectura, ràdio, música, passatemps, costura, esport, televisió, etc. en els períodes en què no tingui nàusees ni vòmits.
- Reprendre l'activitat laboral quan la persona es trobi ben recuperada.
Es recomana que tingueu en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l'activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-se
Tòpics i conductes erròniespP@)
Las nàusees i els vòmits no sempre són sinònim de malaltia.
Poden ser un procés passatger que no compromet la salut de la persona.
No és saludable menjar ràpid i sense mastegar.
És important mastegar lentament per fer bé la salivació i la digestió dels aliments. Menjar ràpid acostuma a anar acompanyat d'ansietat, que no solament fa mastegar malament, sinó que, a més, fa empassar molt d'aire, que pot provocar gasos, i per tant, inflor del ventre i molèsties.
No és aconsellable fer un dinar copiós o molt abundant.
Aquesta conducta distén l'estómac i afavoreix l'aparició de nàusees i vòmits.
S'ha d'esperar el temps aconsellat després d'haver vomitat per començar a beure i menjar.
És important esperar entre dues i quatre hores després de vomitar. En cas contrari, s'afavoreix la reaparició de nàusees i/o vòmits.
És convenient reiniciar la ingesta després dels vòmits en forma d’aliments líquids de fàcil digestió com l’aigua o la camamilla. D’aquesta manera s’afavoreix la tolerància progressiva a la dieta.
No és convenient anar a dormir immediatament després de dinar.
Afavoreix l'aparició de reflux del contingut de l'estómac a la boca.
No és recomanable fer exercici físic immediatament després de dinar.
Aquesta conducta comporta pesantor d'estómac i no afavoreix la digestió dels aliments.
No s'ha d'induir el vòmit després de la ingesta.
Aquesta conducta afavoreix l'alteració de l'esmalt dental, la inflamació de l'esòfag i l'estómac, variacions en el pes corporal, augmenta el risc de deshidratació i pot comprometre la salut de la persona.
No és recomanable automedicar-se.
En la majoria dels casos, les nàusees i els vòmits són processos passatgers, com és el cas de les indigestions, que es poden controlar sense necessitat d'emprar fàrmacs.
En canvi, hi ha altres situacions, com la presència de diabetis, l'embaràs o d'altres relacionades amb el tractament quimioteràpic, en les quals cal la presa de fàrmacs per prevenir i/o controlar les nàusees i els vòmits, i que requereixen la recomanació d'un professional de la salut.
Comentaris
Llistat
Enllaços d'interès
Fonts d'interès general
- Fisterra salut
Informació de salut per a pacients - Jano
El portal de referència de la medicina en llengua espanyola - Medline plus
- Ministeri d’educació, política social i esport
- Ministeri de sanitat i consum
Associacions / Grups d'ajuda mútua
- Associació d’Infermeria comunitària: cuida la teva salut
- Associació de trastorns de l’equilibri, vertígens i marejos
- Associació espanyola contra el càncer
- Institut de trastorns alimentaris
Societats professionals
- Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (secció per a ciutadans)
- Societat espanyola d’oncologia mèdica
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Dominguez-Muñoz J.E. El paciente con síntomas digestivos: Guía práctica de actuación diagnóstica- terapéutica.
Barcelona: EDIKA MED; 2001. - Enciclopedia Larousse de la Enfermería.
Vol 10. Barcelona: Larousse Planeta, S.A; 1994. Vómito:p. 2468-2475. - Hasler William L. Náuseas, vómitos e indigestión. En: Harrison Principios de Medicina Interna.
15 ed. Madrid: Mc Graw Hill Interamericana; 2004.p.280-284. - Instituto Nacional del Cáncer. De los institutos Nacionales de salud de EEUU [Seu Web].
Bethesda: Instituto Nacional del Cáncer [actualitzada 11 d’abril de 2014; accés 2 de maig de 2014]. Náuseas y vómitos (PDQ®). Prevención de las náuseas y los vómitos (emesis) agudos o diferides. Disponible a: http://www.cancer.gov/espanol/pdq/cuidados-medicos-apoyo/nausea/HealthProfessional/page6 - Lilley. Aucker. Farmacología en enfermería. Antieméticos.
2ª ed. Madrid: Harcout; 2000. p.723-732. - Margaret Mclean Heitkemper. Intervención Enfermera. Problemas del tracto gastrointestinal superior. En Enfermería Médico quirúrgica. Valoración y cuidados de problemas clínicos.
6ª ed. Madrid: Elsevier; 2004.p.1029-1033. - MedlinePlus. Información de salud para usted [Seu Web].
Bethesda: American Society of Health-System Pharmacists, Inc.; [accés 2 de maig de 2014]. Dronabinol. Disponible a: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/meds/a607054-es.html - Timothy Heilenbach. Náuseas y vómitos. En Rosen Medicina de Urgencias.
5 ed. Madrid: Elsevier; 2003.p.178-182.
Bibliografia recomanada
- Balboa Rodríguez A. Tratamiento de las enfermedades gastroenterológicas.
Barcelona: Asociación Española de Gastroenterología; 2001 - Bel Marcoval I, Gambús Cerrillo P. Estratificación del riesgo, profilaxis y tratamiento de las náuseas y vómitos postoperatorios.
Rev.Esp.Anestesiol.Reanim [revista en internet] 2006 [acceso 4 de Febrero del 2009]; 53:[301-311]. Disponible en:http://www.sedar.es/restringido/2006/n5_2006/6.pdf - Cacéres Zurita ML, Ruiz Mata F, Seguí Palmer MA. Recetas de cocina y autoayuda para el enfermo oncológico [monografía en Internet].
2ª edición. Ediciones Mayo [acceso 15 de Octubre del 2008] Disponible en: http://www.seom.org/seomcms/images/stories/recursos/infopublico/campanyas/2006/recetas/introduccion.pdf - Fernández Fraga X. Diagnóstico y tratamiento de náuseas y vómitos. [libro en internet].
Barcelona: Estrategias clínicas en digestivo; 2003. [acceso 5 marzo de 2008]. Disponible en: http://www.prous.com/digest/protocolos - González Alonso N, Julian Jiménez A. Manual de protocolos y actuación en urgencias para residentes[ libro en internet ].
Toledo: Bayer; 2003 [acceso 14 marzo de 2008]. Disponible en: http://www.slideshare.net/vanessajj/manual-toledo-de-protocolos-y-actuacin-en-urgencias-para-residentes - Vera R, Martínez M, Salgado E, Láinez N, Illarramendi JJ, Albístur JJ. Tratamiento de la emesis inducida por quimioterapia.
An Sist. Sanit Navar [revista en internet] 2004 [acceso 28 de Febrero de 2009]; 27(3): 117-123. Disponible en: http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=s1137-66272004000600012&script=sci_arttext
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Esperanza Ciérvide Gorriz
Infermera en el Servei de Geriatria de l’Hospital de Navarra. Diplomada en infermeria (Universitat de Navarra, 1988). Hospital Universitari Vall d´Hebron (1988-1999), en els serveis de pneumologia, digestiu i cirurgia general. Des de 1999 fins a l’actualitat, ha desenvolupat la seva activitat laboral en diversos serveis de l’Hospital de Navarra.
Nuria Andión Espinal
Infermera en el Servei d’Urgències de l’Hospital de Navarra. Diplomada en infermeria (Universitat de Navarra, 1996). Àrea de Cardiologia de la Clínica Universitària de Navarra (1996-2000). Des d’octubre de 2000 fins a l’actualitat, ha treballat en diversos serveis a l’Hospital Virgen del Camino i a l’Hospital de Navarra, tots dos pertanyents al Servei Navarrès de Salut i ubicats a Pamplona.