Infermera virtual.com

Fisiologia

El fenomen motor que determina del vòmit, les arcades, és l'augment de la pressió intraabdominal, generada per les contraccions dels músculs de la paret de l'abdomen i del diafragma. També hi intervenen contraccions retrògrades —en direcció contraria a l'habitual— dels primers trams de l'intestí prim, que impulsen cap a l'estómac el contingut del duodè, i de vegades, contraccions antiperistàltiques —que impel·leixen el contingut des de baix cap a dalt— de l'esòfag.

L'elevació del vel del paladar i el tancament de la glotis impedeixen el pas del material expulsat cap a les fosses nasals i cap a les vies aèries inferiors.

Aquesta activitat motora està desencadenada per impulsos que s’originen al centre del vòmit, localitzat en el bulb raquidi.

A la vegada, estímuls nerviosos d'origen divers poden estimular aquest centre:

• Tub digestiu, peritoneu, vies biliars i urinàries i altres vísceres. Els impulsos sorgeixen quan són estimulats els anomenats mecanoreceptors, és a dir, receptors sensorials sensibles a la distensió de la paret visceral (per exemple, en l'obstrucció del tracte de sortida gastroduodenal i en l'ili), o quimioceptors, que són receptors sensorials sensibles a alguns productes generats en la inflamació, com en la gastroenteritis i en la peritonitis.
• La pròpia compressió mecànica directa del centre del vòmit, per exemple, quan augmenta la pressió intracranial o per influències procedents de l'escorça cerebral (vòmits desencadenats per impulsos psíquics, com en el cas de l'anorèxia nerviosa) o del sistema vestibular en l'oïda (com la cinetosi o el trastorn a causa del moviment que sol manifestar-se amb vòmits).
• Zona “gallet”. Es localitza a l'àrea postrema de l'extrem cabal del ventricle cerebral quart, i està constituïda per quimioceptors, és a dir, receptors sensorials sensibles a estímuls químics de procedència exògena (de l'exterior de l'organisme, com el vòmit induït per alguns medicaments, toxines bacterianes, etc.) o endògena (procedents de l’organisme, com el vòmit associat amb la cetoacidosi diabètica.

Veure imatge: Estímuls implicats en l'acte del vòmit

Ver imatge: El reflex del vòmit

El vòmit, segons el seu origen (és a dir, la via per la qual s'estimula el centre del vòmit), pot classificar-se en: 1. Reflex, 2. Central.

1. Reflex: L'estimulació del centre del vòmit es produeix per via nerviosa (reflexa), de forma indirecta, a través de les vies aferents perifèriques (vagals i simpàtiques), que recullen informació dels òrgans viscerals digestius i extradigestius. 
   • Digestiu: Causat per processos inflamatoris localitzats a l'estómac (gastritis), el còlon (colitis), el pàncrees (pancreatitis), i també per processos que impedeixen el pas i l'evacuació del contingut gàstric i/o intestinal (per exemple, estrenyiment del pílor, obstrucció intestinal, etc.). 
   • Extradigestiu: Causat per alteracions cardíaques (per exemple, infart agut de miocardi), malalties renals (per exemple, còlic nefrític) o malalties de l'oïda (per exemple, síndrome de Ménière, trastorn de l'oïda interna que afecta l'equilibri i l'audició), cinetosi (malestar provocat pels desplaçaments amb avió, cotxe, autobús i vaixell, caracteritzat per nàusees, mareigs i vòmits).
2. Central: L'estimulació del centre del vòmit es produeix de forma directa a través de les vies aferents centrals (corticobulbars), que recullen informació del sistema nerviós central. El vòmit d'origen central és causat per: 
   • Augment de la pressió intracranial: per exemple, hemorràgia intracranial, tumor cerebral, traumatisme cranial i meningitis (inflamació de les meninges, tres capes primes del teixit que cobreixen i protegeixen el cervell i la medul·la espinal). El vòmit que es produeix en malalties que cursen amb un augment de la pressió intracranial és denominat 'vòmit en escopeta o en projectil', perquè és un vòmit ràpid, enèrgic i no va precedit de nàusees. 
   • Migranya. 
   • Estímuls olfactius, gustatius i visuals desagradables. 
   • Psicògens: Anorèxia, bulímia, trastorns d'ansietat i depressió. 
   • Estimulació de la zona gallet quimioreceptora, causada per: 
     • Fàrmacs: Quimioteràpics, analgèsics, antiinflamatoris, antiarítmics (digital), diürètics, antihipertensius, antidiabètics, antivírics, antibiòtics i morfina. 
     • Tòxics: Alcohol, opiaci o aliments contaminats. 
     • Causes metabòliques i endocrines: Diabetis, embaràs, hipertiroïdisme, etc.

Classificació del vòmit: 1. Pel contingut, 2. Pels moment d'aparició, 3. Pel temps d'evolució.

1. Pel contingut: 
    

   • Mucós: Té un aspecte clar, normalment conté sucs gàstrics i mucositat procedent de les vies respiratòries. 
   • Alimentari: A més dels sucs gàstrics, hi ha restes d'aliments. 
   • Biliós: Conté bilis i té una coloració grogosa-verdosa.
   • Hemàtic: Conté sang, que pot ser:
     • Sang vermella, fresca, sense digerir (hematèmesi).
     • Sang digerida, perquè roman a l'estómac (vòmit de pòsit de cafè).
   • Porraci: Procedent de l'intestí prim; és de color verd fosc. Indica l'estrenyiment o l'oclusió de l'intestí prim.
   • Fecaloide o estercoraci: Té un aspecte, un color i una olor semblants als de la femta. Es produeix per una obstrucció intestinal baixa o per la presència d'una fístula (comunicació anormal) entre algun tram de l'intestí i l'estómac. És poc freqüent.

    
2. Pel moment d'aparició: 
    

   • En dejú: Es produeix després d'hores de dormir; és característic d'embarassades i de persones que consumeixen alcohol a nivells elevats. 
   • Postprandial: Es produeix després dels àpats i conté aliments acabats d'ingerir. Són típics dels vòmits d'origen gàstric. 
   • Tardà: Es produeix de 6 a 12 hores després de menjar i s'expulsen els aliments ingerits hores abans. És causat per alteracions del buidatge gàstric. 
3. Pel temps d'evolució: 
    

   • Aguts: Duren menys d'una setmana; acostumen a aparèixer en processos com la gastroenteritis, la ingesta de tòxics, l'apendicitis, l'infart agut de miocardi, etc. 
   • Crònics persistents: Duren una setmana o més; acostumen a presentar-se en processos tumorals, obstructius, psicògens, etc. Poden anar acompanyats de pèrdua de pes. 
   • Crònics recurrents: Duren més d'una setmana i alternen episodis emètics amb períodes asimptomàtics de 5 a 10 dies de durada. Poden aparèixer en malalties del sistema nerviós central, alteracions del buidatge de l'estómac, o en trastorns psiquiàtrics, entre altres causes.