Informació general
Descripció pP@)
Nàusea: És una sensació desagradable a la gola i a l'estómac que sovint precedeix el vòmit. Acostuma a anar acompanyada d'uns altres símptomes: pal·lidesa, sudoració, salivació excessiva i, de vegades, disminució de la tensió arterial i del nombre de pulsacions cardíaques per minut.
Arcades o esforç per vomitar: Les arcades són contraccions intenses dels músculs de la paret abdominal a fi de crear la pressió necessària per vomitar. Poden presentar-se amb el vòmit, precedir-lo o seguir-lo.
Vòmit o èmesi: És el buidatge o l'expulsió ràpida i enèrgica del contingut gàstric i, de vegades, del contingut intestinal a través de la boca, com a conseqüència de la contracció dels músculs del tub digestiu i de la paret del tòrax i de l'abdomen. Acostumen a precedir-lo nàusees, arcades i altres símptomes, com: pal·lidesa, sudoració, salivació excessiva i variacions de les xifres de la tensió arterial i del nombre de pulsacions cardíaques.
Tot i que el vòmit habitualment és un acte involuntari, també es pot provocar voluntàriament.
Cal diferenciar el vòmit de la regurgitació, que és el pas del contingut gàstric o esofàgic a la boca sense esforç (arcades) i sense nàusees precedents.
Les nàusees i els vòmits poden ser els símptomes o els signes principals de nombroses situacions. Per exemple, són els efectes secundaris d'alguns fàrmacs i tòxics, i poden acompanyar l'embaràs o algunes malalties.
Fisiologia
El fenomen motor que determina del vòmit, les arcades, és l'augment de la pressió intraabdominal, generada per les contraccions dels músculs de la paret de l'abdomen i del diafragma. També hi intervenen contraccions retrògrades —en direcció contraria a l'habitual— dels primers trams de l'intestí prim, que impulsen cap a l'estómac el contingut del duodè, i de vegades, contraccions antiperistàltiques —que impel·leixen el contingut des de baix cap a dalt— de l'esòfag.
L'elevació del vel del paladar i el tancament de la glotis impedeixen el pas del material expulsat cap a les fosses nasals i cap a les vies aèries inferiors.
Aquesta activitat motora està desencadenada per impulsos que s’originen al centre del vòmit, localitzat en el bulb raquidi.
A la vegada, estímuls nerviosos d'origen divers poden estimular aquest centre:
- Tub digestiu, peritoneu, vies biliars i urinàries i altres vísceres. Els impulsos sorgeixen quan són estimulats els anomenats mecanoreceptors, és a dir, receptors sensorials sensibles a la distensió de la paret visceral (per exemple, en l'obstrucció del tracte de sortida gastroduodenal i en l'ili), o quimioceptors, que són receptors sensorials sensibles a alguns productes generats en la inflamació, com en la gastroenteritis i en la peritonitis.
- La pròpia compressió mecànica directa del centre del vòmit, per exemple, quan augmenta la pressió intracranial o per influències procedents de l'escorça cerebral (vòmits desencadenats per impulsos psíquics, com en el cas de l'anorèxia nerviosa) o del sistema vestibular en l'oïda (com la cinetosi o el trastorn a causa del moviment que sol manifestar-se amb vòmits).
- Zona “gallet”. Es localitza a l'àrea postrema de l'extrem cabal del ventricle cerebral quart, i està constituïda per quimioceptors, és a dir, receptors sensorials sensibles a estímuls químics de procedència exògena (de l'exterior de l'organisme, com el vòmit induït per alguns medicaments, toxines bacterianes, etc.) o endògena (procedents de l’organisme, com el vòmit associat amb la cetoacidosi diabètica.
Veure imatge: Estímuls implicats en l'acte del vòmit
Ver imatge: El reflex del vòmit
Etiologia pP@)
El vòmit, segons el seu origen (és a dir, la via per la qual s'estimula el centre del vòmit), pot classificar-se en: 1. Reflex, 2. Central.
- Reflex: L'estimulació del centre del vòmit es produeix per via nerviosa (reflexa), de forma indirecta, a través de les vies aferents perifèriques (vagals i simpàtiques), que recullen informació dels òrgans viscerals digestius i extradigestius.
- Digestiu: Causat per processos inflamatoris localitzats a l'estómac (gastritis), el còlon (colitis), el pàncrees (pancreatitis), i també per processos que impedeixen el pas i l'evacuació del contingut gàstric i/o intestinal (per exemple, estrenyiment del pílor, obstrucció intestinal, etc.).
- Extradigestiu: Causat per alteracions cardíaques (per exemple, infart agut de miocardi), malalties renals (per exemple, còlic nefrític) o malalties de l'oïda (per exemple, síndrome de Ménière, trastorn de l'oïda interna que afecta l'equilibri i l'audició), cinetosi (malestar provocat pels desplaçaments amb avió, cotxe, autobús i vaixell, caracteritzat per nàusees, mareigs i vòmits).
- Central: L'estimulació del centre del vòmit es produeix de forma directa a través de les vies aferents centrals (corticobulbars), que recullen informació del sistema nerviós central. El vòmit d'origen central és causat per:
- Augment de la pressió intracranial: per exemple, hemorràgia intracranial, tumor cerebral, traumatisme cranial i meningitis (inflamació de les meninges, tres capes primes del teixit que cobreixen i protegeixen el cervell i la medul·la espinal). El vòmit que es produeix en malalties que cursen amb un augment de la pressió intracranial és denominat 'vòmit en escopeta o en projectil', perquè és un vòmit ràpid, enèrgic i no va precedit de nàusees.
- Migranya.
- Estímuls olfactius, gustatius i visuals desagradables.
- Psicògens: Anorèxia, bulímia, trastorns d'ansietat i depressió.
- Estimulació de la zona gallet quimioreceptora, causada per:
- Fàrmacs: Quimioteràpics, analgèsics, antiinflamatoris, antiarítmics (digital), diürètics, antihipertensius, antidiabètics, antivírics, antibiòtics i morfina.
- Tòxics: Alcohol, opiaci o aliments contaminats.
- Causes metabòliques i endocrines: Diabetis, embaràs, hipertiroïdisme, etc.
TipuspP@)
Classificació del vòmit: 1. Pel contingut, 2. Pels moment d'aparició, 3. Pel temps d'evolució.
- Pel contingut:
- Mucós: Té un aspecte clar, normalment conté sucs gàstrics i mucositat procedent de les vies respiratòries.
- Alimentari: A més dels sucs gàstrics, hi ha restes d'aliments.
- Biliós: Conté bilis i té una coloració grogosa-verdosa.
- Hemàtic: Conté sang, que pot ser:
- Sang vermella, fresca, sense digerir (hematèmesi).
- Sang digerida, perquè roman a l'estómac (vòmit de pòsit de cafè).
- Porraci: Procedent de l'intestí prim; és de color verd fosc. Indica l'estrenyiment o l'oclusió de l'intestí prim.
- Fecaloide o estercoraci: Té un aspecte, un color i una olor semblants als de la femta. Es produeix per una obstrucció intestinal baixa o per la presència d'una fístula (comunicació anormal) entre algun tram de l'intestí i l'estómac. És poc freqüent.
- Pel moment d'aparició:
- En dejú: Es produeix després d'hores de dormir; és característic d'embarassades i de persones que consumeixen alcohol a nivells elevats.
- Postprandial: Es produeix després dels àpats i conté aliments acabats d'ingerir. Són típics dels vòmits d'origen gàstric.
- Tardà: Es produeix de 6 a 12 hores després de menjar i s'expulsen els aliments ingerits hores abans. És causat per alteracions del buidatge gàstric.
- Pel temps d'evolució:
- Aguts: Duren menys d'una setmana; acostumen a aparèixer en processos com la gastroenteritis, la ingesta de tòxics, l'apendicitis, l'infart agut de miocardi, etc.
- Crònics persistents: Duren una setmana o més; acostumen a presentar-se en processos tumorals, obstructius, psicògens, etc. Poden anar acompanyats de pèrdua de pes.
- Crònics recurrents: Duren més d'una setmana i alternen episodis emètics amb períodes asimptomàtics de 5 a 10 dies de durada. Poden aparèixer en malalties del sistema nerviós central, alteracions del buidatge de l'estómac, o en trastorns psiquiàtrics, entre altres causes.
Comentaris
Llistat
Enllaços d'interès
Fonts d'interès general
- Fisterra salut
Informació de salut per a pacients - Jano
El portal de referència de la medicina en llengua espanyola - Medline plus
- Ministeri d’educació, política social i esport
- Ministeri de sanitat i consum
Associacions / Grups d'ajuda mútua
- Associació d’Infermeria comunitària: cuida la teva salut
- Associació de trastorns de l’equilibri, vertígens i marejos
- Associació espanyola contra el càncer
- Institut de trastorns alimentaris
Societats professionals
- Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (secció per a ciutadans)
- Societat espanyola d’oncologia mèdica
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Dominguez-Muñoz J.E. El paciente con síntomas digestivos: Guía práctica de actuación diagnóstica- terapéutica.
Barcelona: EDIKA MED; 2001. - Enciclopedia Larousse de la Enfermería.
Vol 10. Barcelona: Larousse Planeta, S.A; 1994. Vómito:p. 2468-2475. - Hasler William L. Náuseas, vómitos e indigestión. En: Harrison Principios de Medicina Interna.
15 ed. Madrid: Mc Graw Hill Interamericana; 2004.p.280-284. - Instituto Nacional del Cáncer. De los institutos Nacionales de salud de EEUU [Seu Web].
Bethesda: Instituto Nacional del Cáncer [actualitzada 11 d’abril de 2014; accés 2 de maig de 2014]. Náuseas y vómitos (PDQ®). Prevención de las náuseas y los vómitos (emesis) agudos o diferides. Disponible a: http://www.cancer.gov/espanol/pdq/cuidados-medicos-apoyo/nausea/HealthProfessional/page6 - Lilley. Aucker. Farmacología en enfermería. Antieméticos.
2ª ed. Madrid: Harcout; 2000. p.723-732. - Margaret Mclean Heitkemper. Intervención Enfermera. Problemas del tracto gastrointestinal superior. En Enfermería Médico quirúrgica. Valoración y cuidados de problemas clínicos.
6ª ed. Madrid: Elsevier; 2004.p.1029-1033. - MedlinePlus. Información de salud para usted [Seu Web].
Bethesda: American Society of Health-System Pharmacists, Inc.; [accés 2 de maig de 2014]. Dronabinol. Disponible a: http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/meds/a607054-es.html - Timothy Heilenbach. Náuseas y vómitos. En Rosen Medicina de Urgencias.
5 ed. Madrid: Elsevier; 2003.p.178-182.
Bibliografia recomanada
- Balboa Rodríguez A. Tratamiento de las enfermedades gastroenterológicas.
Barcelona: Asociación Española de Gastroenterología; 2001 - Bel Marcoval I, Gambús Cerrillo P. Estratificación del riesgo, profilaxis y tratamiento de las náuseas y vómitos postoperatorios.
Rev.Esp.Anestesiol.Reanim [revista en internet] 2006 [acceso 4 de Febrero del 2009]; 53:[301-311]. Disponible en:http://www.sedar.es/restringido/2006/n5_2006/6.pdf - Cacéres Zurita ML, Ruiz Mata F, Seguí Palmer MA. Recetas de cocina y autoayuda para el enfermo oncológico [monografía en Internet].
2ª edición. Ediciones Mayo [acceso 15 de Octubre del 2008] Disponible en: http://www.seom.org/seomcms/images/stories/recursos/infopublico/campanyas/2006/recetas/introduccion.pdf - Fernández Fraga X. Diagnóstico y tratamiento de náuseas y vómitos. [libro en internet].
Barcelona: Estrategias clínicas en digestivo; 2003. [acceso 5 marzo de 2008]. Disponible en: http://www.prous.com/digest/protocolos - González Alonso N, Julian Jiménez A. Manual de protocolos y actuación en urgencias para residentes[ libro en internet ].
Toledo: Bayer; 2003 [acceso 14 marzo de 2008]. Disponible en: http://www.slideshare.net/vanessajj/manual-toledo-de-protocolos-y-actuacin-en-urgencias-para-residentes - Vera R, Martínez M, Salgado E, Láinez N, Illarramendi JJ, Albístur JJ. Tratamiento de la emesis inducida por quimioterapia.
An Sist. Sanit Navar [revista en internet] 2004 [acceso 28 de Febrero de 2009]; 27(3): 117-123. Disponible en: http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=s1137-66272004000600012&script=sci_arttext
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Esperanza Ciérvide Gorriz
Infermera en el Servei de Geriatria de l’Hospital de Navarra. Diplomada en infermeria (Universitat de Navarra, 1988). Hospital Universitari Vall d´Hebron (1988-1999), en els serveis de pneumologia, digestiu i cirurgia general. Des de 1999 fins a l’actualitat, ha desenvolupat la seva activitat laboral en diversos serveis de l’Hospital de Navarra.
Nuria Andión Espinal
Infermera en el Servei d’Urgències de l’Hospital de Navarra. Diplomada en infermeria (Universitat de Navarra, 1996). Àrea de Cardiologia de la Clínica Universitària de Navarra (1996-2000). Des d’octubre de 2000 fins a l’actualitat, ha treballat en diversos serveis a l’Hospital Virgen del Camino i a l’Hospital de Navarra, tots dos pertanyents al Servei Navarrès de Salut i ubicats a Pamplona.