Infermera virtual.com

1. Signes i símptomes que precedeixen les nàusees i el vòmit:

• Pal·lidesa 
• Sudoració 
• Augment de la salivació 
• Canvis del nombre de pulsacions cardíaques 
• Canvis de les xifres de la tensió arterial

 

Aquests signes i símptomes es produeixen per una estimulació del sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic.   
 
L'estimulació del sistema nerviós simpàtic provoca la variació del nombre de pulsacions cardíaques, de les xifres de la tensió arterial i l'aparició de sudoració.
  
L'estimulació del sistema nerviós parasimpàtic produeix un relaxament de l'esfínter esofàgic inferior, un augment de la motilitat gastrointestinal (contraccions musculars rítmiques i coordinades que ocorren al llarg del tracte gastrointestinal) i una salivació excessiva.
 
Quan els vòmits són produïts per un augment de la pressió intracranial, és a dir, per una estimulació directa del centre del vòmit, aquests signes i símptomes precedents no apareixen.

 

2.1 Segons la causa que origina les nàusees i els vòmits: 

• Dolor abdominal, febre i/o diarrea, quan la causa està relacionada amb una alteració gastrointestinal (per exemple, gastroenteritis).
• Mal de cap, rigidesa al clatell, petèquies en el tòrax (taques vermelles, petites com la punta d'una agulla, planes i rodones per sota de la pell causades per una hemorràgia) i febre, quan la causa està relacionada amb una alteració o malaltia del sistema nerviós central. Per exemple: meningitis. 
• Dolor toràcic, quan la causa està relacionada amb un problema cardíac. Per exemple: infart agut de miocardi. 
• Acufen (brunzit a les orelles) i/o pèrdua d'audició, quan la causa està relacionada amb un problema auditiu. Per exemple: síndrome de Ménière.
   

2.2 Segons el temps d’evolució (quan els vòmits són crònics persistents o recidivants): 

• Deshidratació: Es manifesta a través de sequedat a la boca, sensació de set, miccions poc freqüents o orina escassa i fosca, ulls enfonsats i pèrdua de l'elasticitat normal de la pell (si es pessiga amb els dits, la pell no torna a la posició en què ho fa habitualment). 
• Alteracions electrolítiques: Amb el vòmit es perden electròlits, minerals presents a la sang i en altres líquids corporals, que porten una càrrega elèctrica, essencials per a l'organisme, com ara el clor, el sodi, el potassi i l'hidrogen, les pèrdues dels quals es poden mesurar per mitjà d'una analítica sanguínia. Aquestes alteracions electrolítiques es manifesten amb: debilitat, cansament, irritabilitat, convulsions, alteració del nivell de consciència, set, rampes, etc. 
• Desnutrició: Acompanyada de pèrdua de pes i, en els nens, d'alteracions del creixement. 
• Anorèxia: Pèrdua de gana. 
• Astènia: Cansament. 
• Erosions de l'esmalt dental i càries: Relacionades amb el contacte continuat de l'esmalt dental amb l'àcid dels vòmits.

 

• Aspiració del contingut del vòmit cap a la via respiratòria: És una complicació greu que se sol donar en persones que pateixen una disminució del nivell de consciència (per exemple, una intoxicació etílica) o una alteració de la deglució (pas dels aliments des de la boca cap l'esòfag). Es manifesta a través de dificultat per respirar, tos, estridor (soroll en respirar), disfonia (canvis en el timbre o en la intensitat de la veu), cianosi (coloració morada de la pell) i pèrdua de coneixement. 
• Esquinçament de la mucosa de la unió gastroesofàgica: Normalment causat en fer esforços forts i perllongats per vomitar. Sol anar acompanyat d'hemorràgia (anomenat síndrome de Mallory-Weiss)

És important diferenciar el tipus de vòmit, per això, a més de determinar-ne la quantitat aproximada, és important observar-ne:

• El color, l'olor, la consistència i la presència de sang o de restes d'aliments o substàncies estranyes. 
• El moment en què apareix el vòmit. 
• La durada del vòmit. 
• Les situacions en què apareix el vòmit o amb les quals es vincula; per exemple, després de prendre fàrmacs o certs aliments, o fent determinats moviments.

 

Aquesta informació pot ser de gran utilitat per al professional de la salut que es consulti perquè el pot orientar a l'hora d'establir la causa de les nàusees i els vòmits.

 

En la majoria de les situacions en què es presenten les nàusees i els vòmits no és necessari el tractament farmacològic, ja que es tracta de situacions passatgeres (com per exemple, una indigestió) que cedeixen espontàniament o seguint una sèrie de recomanacions dietètiques.

La indicació d'un determinat fàrmac per tractar les nàusees i els vòmits l'ha de fer sempre un metge i dependrà de la causa que els provoca, de la situació clínica de la persona i dels efectes secundaris d'aquest fàrmac. Aquests fàrmacs s’anomenen antinauseosos i antiemètics.

Les nàusees i els vòmits poden estar originats per un dels mecanismes d'acció:

• Estimulació de fibres viscerals aferents (fibres nervioses que reben els impulsos de les vísceres i els transporten cap al sistema nerviós central) per inflamació, infecció i distensió mecànica d'estructures del tracte gastrointestinal.
• Entrada d'impulsos provinents de quimioceptors (receptors sensorials que tradueixen un senyal químic en un potencial d'acció) situats a la base del ventricle cerebral quart.
• Activació directa de fibres vestibulars (que transporten estímuls procedents de l'oïda) o cerebel·loses.

En el cas de l'estimulació de fibres viscerals o de quimioceptors, els mediadors químics principals són la dopamina i la serotonina, mentre que en el cas de l'activació directa de fibres vestibulars o cerebel·loses, el principal mediador és l'acetilcolina.

A partir d'aquesta premissa, els fàrmacs antinauseosos i antiemètics es classifiquen d'acord amb el mecanisme d'acció en cinc categories bàsiques:

1.1 Antagonistes de la dopamina
1.2 Antagonistes de la serotonina
1.3 Antagonistes de la histamina (antihistamínics)
1.4 Antagonistes de l'acetilcolina (anticolinèrgics)
1.5 Agents amb acció antiemètica específica que no s'inclouen en les categories anteriors

Els antagonistes de dopamina exerceixen una acció antiemètica gràcies al bloqueig dels receptors D2 de la dopamina i disminueixen l'estimulació de les fibres viscerals aferents al centre del vòmit.

A continuació es descriuen els fàrmacs més emprats d'aquest grup:

• Metoclopramida (Primperan®)
  Travessa la barrera hematoencefàlica, que és una formació de cèl·lules endotelials, situada entre els vasos sanguinis i el sistema nerviós central, que permet el pas d'oxigen i nutrients, però impedeix que la travessin moltes substàncies tòxiques.
  
  Està indicat en la prevenció de nàusees i vòmits postoperatoris, vòmits induïts per radioteràpia o vòmits retardats induïts per quimioteràpia i tractament simptomàtic de nàusees i vòmits, incloent-hi els que acompanyen la migranya aguda. 
  
  Efectes secundaris més freqüents. Somnolència, diarrea, astènia, hipotensió ortostàtica i reaccions extrapiramidals si s'excedeix de la dosi recomanada (moviments involuntaris de les cames, gesticulació, torticoli, protrusió rítmica de la llengua i estridor).
  
  
• Domperidona (Motilium®)
  No travessa la barrera hematoencefàlica. 
  
  Està indicat com a antiemètic per l’efecte procinètic (millora el trànsit intestinal, i augmenta la velocitat de buidatge i la funció dels esfínters). 
  
  Efectes secundaris més freqüents. Boca seca; pèrdua de la libido, ansietat; somnolència, cefalea, diarrea, erupcions, pruïja, galactorrea (secreció làctica de la glàndula mamària fos del període puerperal), dolor a les mames, astènia i alteracions en l'electrocardiograma.

Són el tractament d'elecció en una gran varietat de causes de les nàusees i dels vòmits, pel seu efecte farmacològic ampli.

Es consideren fàrmacs segurs, amb un perfil reduït d'efectes secundaris que no obliga a suspendre’n el tractament en la majoria dels casos; el cost del tractament és la limitació més important per a prescriure’ls.

A continuació es descriuen els fàrmacs més emprats d'aquest grup:

• Ondansetró (Yatrox®)
• Granisetró (Kytril®)
  Aquest grup de fàrmacs està indicats en la prevenció de nàusees i vòmits per quimioteràpia i radioteràpia, per cirurgia, per hiperèmesi gravídica (presència de nàusees i vòmits intensos i persistents durant l'embaràs) i per gastroenteritis. 

Efectes secundaris més freqüents. Cefalea, restrenyiment, sensació de rubor o calor i reacció local si s'ha administrat per via endovenosa.

Estan indicats per al tractament de les nàusees i dels vòmits que acompanyen els marejos i els vertígens.

A continuació es descriuen els fàrmacs més emprats d'aquest grup.

• Dimenhidrinat (Biodramina®) 
• Difenhidramina (Benadryl®)

Efectes secundaris més freqüents. Sedació, confusió, insomni, incoordinació, fatiga i tremolor.

 

A continuació es descriuen els fàrmacs més emprats d'aquest grup.

• Escopolamina
• Atropina 

Estan indicats en la prevenció de les nàusees i dels vòmits en la persona en procés quirúrgic en fase preoperatòria.

Efectes secundaris més freqüents (n’han limitat l’ús actualment). Sequedat de boca, retenció urinària, visió borrosa i augment de la hipertensió ocular en persones amb glaucoma.

 

 

• Glucocorticoides 
  Estan indicats per al tractament de nàusees i de vòmits relacionats amb la quimioteràpia i per prevenir nàusees i vòmits en processos quirúrgics.
• Dexametasona (Fortecortin®) 
  És el fàrmac més emprat d'aquest grup. 
  
  Efectes secundaris més freqüents. Els efectes secundaris poden afectar els sistemes digestiu, endocrí, cardiovascular, musculoesquelètic i immunològic, però només apareixen amb l'ús continuat de dosis elevades o si se’n suspèn el tractament després d’haver-se emprat durant períodes de temps llargs sense pautes de descans.
• Benzodiazepines  
  Estan indicats per a les nàusees i vòmits anticipatoris que es produeixen abans d’una sessió de quimioteràpia. Els fàrmacs més emprats d'aquest grup són:

• Lorazepam (Orfidal®)
• Alprazolam (Trankimazin®)
  
  Efectes secundaris més freqüents. Poden ser generals, com ara somnolència, fatiga i feblesa muscular, o, més rarament, poden afectar sistemes específics: trastorns cardíacs, gastrointestinals, hematològics, nerviosos, respiratoris o cutanis; a més tenen moltes contraindicacions i interaccions. Aquests efectes secundaris apareixen amb tractaments perllongats.
• Cannabinoides 
  Són substàncies que actuen sobre el sistema nerviós central i perifèric i sobre el sistema immunitari i, de forma particular, sobre els receptors cannabinoides de l'organisme. S'utilitzen per al tractament de les nàusees i dels vòmits induïts per la quimioteràpia quan han fracassat la resta de tractaments. Actualment s'han sintetitzat tres fàrmacs d'aquest tipus al laboratori.

• Dronabinol + Cannabidol (Sativex®), autoritzat per la Food and Drug Administration (FDA) als Estats Units.
• Nabilona (Cesamet®), autorizat al Regne Unit. 
• Levonantradol anàleg al dronabinol. 
  
  Efectes secundaris més freqüents. Reaccions al·lèrgiques lleus o greus (inflor de la cara, dificultat per respirar), feblesa, fogots, nàusees i vòmits, pèrdua de memòria, ansietat, confusió, marejos, inestabilitat en caminar, estat d'ànim exaltat o eufòric, somnolència; alguns efectes secundaris poden ser greus, com ara convulsions, pols accelerat (taquicàrdia) o fort.

 

• Evitar beure i menjar
• Respireu profundament i lentament. Inspirant l’aire pel nas i expulsant-lo per la boca.

 

• Esbandir-se la boca amb molta aigua fresca. 
• Netegeu les restes del vòmit i poseu especial atenció a eliminar l'olor. 
• Espereu més o menys quatre hores sense menjar ni beure i, després, feu petits glops de líquids, preferiblement d'aigua més aviat freda, en quantitats petites.
• Si es toleren els líquids, continuar amb aliments de digestió fàcil, en quantitats petites, 5 o 6 vegades al dia, i evitar els extrems de temperatura, és a dir, que no siguin ni molt freds ni molt calents. 
• Mantingueu períodes de repòs freqüents i intenteu evitar activitats innecessàries després dels àpats.

 

Nàusea: És una sensació desagradable a la gola i a l'estómac que sovint precedeix el vòmit. Acostuma a anar acompanyada d'uns altres símptomes: pal·lidesa, sudoració, salivació excessiva i, de vegades, disminució de la tensió arterial i del nombre de pulsacions cardíaques per minut.

Arcades o esforç per vomitar: Les arcades són contraccions intenses dels músculs de la paret abdominal a fi de crear la pressió necessària per vomitar. Poden presentar-se amb el vòmit, precedir-lo o seguir-lo. 

Vòmit o èmesi: És el buidatge o l'expulsió ràpida i enèrgica del contingut gàstric i, de vegades, del contingut intestinal a través de la boca, com a conseqüència de la contracció dels músculs del tub digestiu i de la paret del tòrax i de l'abdomen. Acostumen a precedir-lo nàusees, arcades i altres símptomes, com: pal·lidesa, sudoració, salivació excessiva i variacions de les xifres de la tensió arterial i del nombre de pulsacions cardíaques.

 

Tot i que el vòmit habitualment és un acte involuntari, també es pot provocar voluntàriament.

Cal diferenciar el vòmit de la regurgitació, que és el pas del contingut gàstric o esofàgic a la boca sense esforç (arcades) i sense nàusees precedents.

Les nàusees i els vòmits poden ser els símptomes o els signes principals de nombroses situacions. Per exemple, són els efectes secundaris d'alguns fàrmacs i tòxics, i poden acompanyar l'embaràs o algunes malalties.

És aconsellable: 

• Evitar menjar i beure mentre persisteixen les nàusees i els vòmits.
• Esperar entre dues i quatre hores, després d'haver vomitat, per reiniciar la presa d'aliments. 

 

• Reiniciar la presa d'aliments en forma de líquids: 
  • Els líquids s'han de prendre a glops petits i a temperatura ambient o temperada. 
  • Els líquids recomanats són: aigua, infusions, sucs no gaire àcids i caldos no greixosos. 
  • S’han d’evitar les begudes alcohòliques i les carbonatades. 
  • De vegades és recomanable prendre els líquids 30 minuts abans de l'àpat en comptes de prendre'ls durant l'àpat. 
• Prendre la solució casolana de reposició oral que s'elabora amb els següents ingredients:   
  • 1 litre d'aigua bullida 
  • el suc d'una llimona 
  • 2 cullerades soperes de sucre 
  • 1 culleradeta de bicarbonat 
  • 1/2 culleradeta de sal  
    
    Aquesta solució casolana està indicada per reiniciar la presa de líquids i ajuda a prevenir la deshidratació i la pèrdua de sals. 
• Continuar menjant aliments de fàcil digestió de forma progressiva, si els líquids s'han tolerat. Aliments de fàcil digestió com són la carn de pollastre i gall d'indi, el peix blanc i els lactis desnatats, la pasta, la patata cuita, etc. Prendre'ls en petites quantitats i freqüentment. 
• Mastegar lentament i prendre’s el temps necessari per menjar. 
• Aprofitar els moments del dia en què la persona té més gana i es troba millor per menjar. 
• Seguir les recomanacions dietètiques següents quan es reprengui la presa d'aliments: 
  • Esmorzar-berenar: torrades o galetes amb poc greix, entrepà petit de pernil dolç o gall dindi, formatge fresc, llet desnatada amb cafè descafeïnat, infusions de camamilla, etc. 
  • Dinar-sopar: 
    • Primers plats: pasta, verdures al vapor, arròs bullit, cremes de verdures, consomés desgreixats i sopes. 
    • Segons plats: truites, pollastre rostit amb patates al vapor, pit de pollastre, filet de vedella, llenguado, lluç a la planxa, pernil dolç, etc. 
  • Postres: fruita fresca excepte cítrics, macedònia de fruites, compota de poma i lactis desnatats. 
• Intentar prendre aliments frescos o freds com gelatina, formatge ricotta o mató, iogurts, sorbets, sandvitxos freds, amanides de pasta o de patates, si no vénen de gust els menjars calents
• Cuinar preferentment al vapor. La carn i el peix, a la planxa. 
• Evitar els fregits, els arrebossats i salses, així com aliments grassos, molt especiats o que produeixin gasos, com ara bròquil, coliflor, cogombre, pebrot verd o llegums secs. 
• Controlar el pes corporal, ja que pot variar si els vòmits són persistents. 

 

És aconsellable: 

• En el cas de gent gran, nens i persones malaltes o especialment fràgils, tenir present que hi ha un risc més gran que presentin deshidratació, per la qual cosa s'ha de controlar estretament l'aparició de signes que l’indiquin (boca seca, sensació de set, orina escassa i fosca i sequedat de la pell).

 

• Si els vòmits són persistents, vigilar el pes corporal, el cansament, els formigueig a les cames, la sensació de set, la cefalea, etc. i aplicar totes les mesures que permetin un millor control de la situació de salut. 
• Consultar amb el professional de la salut si els vòmits: 
  • Són molt abundants, repetitius i prolongats en el temps. 
  • Contenen bilis, sang i/o restes d'excrements. 
  • Van acompanyats d'altres símptomes: mal de cap, febre, rigidesa al clatell, mal al tòrax, acúfens, etc. 
• Prendre la medicació indicada per l'equip de salut, per prevenir i/o controlar les nàusees i els vòmits, i evitar prendre medicació per propi compte (automedicar-se).  
• Si s'està cuidant una persona que vomita i es tracta d'un nen petit, o d'una persona obnubilada (en un estat de confusió mental) o inconscient, per prevenir una possible aspiració del contingut del vòmit per la via respiratòria, s'ha de posar la persona de costat i sense coixí; si no és possible la posició lateral, se l'ha de posar de cara amunt però amb el cap de costat. Totes dues posicions faciliten la sortida del vòmit per la gravetat des de la boca i eviten que entri a les vies respiratòries.

Las nàusees i els vòmits no sempre són sinònim de malaltia.
Poden ser un procés passatger que no compromet la salut de la persona. 

 

No és saludable menjar ràpid i sense mastegar.
És important mastegar lentament per fer bé la salivació i la digestió dels aliments. Menjar ràpid acostuma a anar acompanyat d'ansietat, que no solament fa mastegar malament, sinó que, a més, fa empassar molt d'aire, que pot provocar gasos, i per tant, inflor del ventre i molèsties. 

 

No és aconsellable fer un dinar copiós o molt abundant.
Aquesta conducta distén l'estómac i afavoreix l'aparició de nàusees i vòmits.

 

S'ha d'esperar el temps aconsellat després d'haver vomitat per començar a beure i menjar.
És important esperar entre dues i quatre hores després de vomitar. En cas contrari, s'afavoreix la reaparició de nàusees i/o vòmits.

 

És convenient reiniciar la ingesta després dels vòmits en forma d’aliments líquids de fàcil digestió com l’aigua o la camamilla. D’aquesta manera s’afavoreix la tolerància progressiva a la dieta.

No és convenient anar a dormir immediatament després de dinar.
Afavoreix l'aparició de reflux del contingut de l'estómac a la boca. 

No és recomanable fer exercici físic immediatament després de dinar.
Aquesta conducta comporta pesantor d'estómac i no afavoreix la digestió dels aliments. 

No s'ha d'induir el vòmit després de la ingesta.
Aquesta conducta afavoreix l'alteració de l'esmalt dental, la inflamació de l'esòfag i l'estómac, variacions en el pes corporal, augmenta el risc de deshidratació i pot comprometre la salut de la persona. 

No és recomanable automedicar-se.
En la majoria dels casos, les nàusees i els vòmits són processos passatgers, com és el cas de les indigestions, que es poden controlar sense necessitat d'emprar fàrmacs.
 
En canvi, hi ha altres situacions, com la presència de diabetis, l'embaràs o d'altres relacionades amb el tractament quimioteràpic, en les quals cal la presa de fàrmacs per prevenir i/o controlar les nàusees i els vòmits, i que requereixen la recomanació d'un professional de la salut.