Consells de la infermera
RespirarP@)
La grip cursa habitualment amb dificultat respiratòria, tos, mocs, secreció nasal i sensació de congestió nasal. Per tal d’alleugerir aquest símptomes i assegurar una bona respiració és aconsellable:
- Ventilar les habitacions per afavorir la renovació d’aire.
- No fumar, pot ser un bon moment per deixar de fer-ho. Evitar també el fum passiu (que significa que altres persones fumin davant nostre).
- Humidificar l’ambient amb humidificadors elèctrics o fent servir banys de vapors; amb la humidificació evitem que el tracte respiratori es ressequi i alleugerirem els símptomes.
En cas de dificultat en respirar, és convenient dormir amb el cos una mica aixecat fent servir 2 coixins per afavorir l’entrada d’aire al pulmons.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Menjar i beureP@)
Durant el procés de la grip és molt important mantenir una correcta hidratació; amb l’augment de la temperatura corporal tenim més tendència a la deshidratació. A més, la febre i el malestar pot provocar pèrdua de gana. També és probable que es produeixin alteracions a la mucosa oral.
És aconsellable:
- Assegurar una ingesta mínima de 2 litres de líquids en forma d’aigua, brous, infusions i/o sucs. No s’han d’utilitzar estimulants com el cafè, el te o la cola, ja que són diürètics (estimulen la micció), fet que augmenta la pèrdua d’aigua i que, juntament amb la sudoració pròpia de la febre, pot afavorir la deshidratació. Augmentar els líquids farà que notem la gola menys seca i menys molesta, ens farà trobar-nos millor i també afavorirà l’eliminació dels virus.
- El menjar ha de ser suau i amb poca quantitat. Molt sovint la persona amb grip no té ganes de menjar, per això, els aliments han de ser de poca quantitat, però rics en nutrients: brous casolans, llet, sucs de fruita natural i rics en vitamina C.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Moure's i mantenir una postura corporal correctaP@)
Mentre duri la malaltia és molt probable que la persona presenti dolors musculars i sensació de debilitat i cansament.
És aconsellable:
- Disminuir l’activitat física i afavorir els períodes de descans.
- Utilitzar roba còmoda i lleugera per afavorir el moviment i disminuir la sudoració.
- Si la persona està prostrada al llit, cal afavorir els canvis de posició:
- Per disminuir els dolors articulars i musculars.
- Per augmentar la mobilitat de la persona.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Reposar i dormirP@)
El malestar general i la febre poden afectar la nostra son i provocar incomoditat.
És recomanable:
- Augmentar el confort de la persona amb les actuacions següents:
- Mantenir una temperatura ambient d’entre 21 i 22 ºC.
- Evitar estímuls lluminosos i sensorials a l’hora d’anar a dormir (televisió, mòbils, tauletes, etc.).
- Mantenir l’habitació ventilada, amb olors agradables.
- Podem fer servir humidificadors per afavorir la respiració i millorar la qualitat de la son.
- Proporcionar roba d'abric i roba suplementària en l'etapa de calfreds.
- Evitar l’excés de roba d’abric en les etapes de febre amb sudoració.
- Proporcionar banys d'aigua tèbia (la temperatura de l'aigua 2 ºC per sota de la temperatura corporal de la persona i de 15 a 20 minuts), o passar una esponja amb aigua tèbia pel cos, quan hagi passat l'etapa de calfreds i se senti aquesta necessitat (en els casos d'hipertèrmia).
- Evitar el bany si es presenta malestar o apareixen signes d'incomoditat com ara calfreds. El malestar pot augmentar la temperatura.
- Procurar que la roba de llit no estigui humida després de la sudoració provocada pels fàrmacs o per l'aplicació de mesures físiques.
- Utilitzar llençols de cotó o lli perquè absorbeixen millor la suor.
- Utilitzar pijames lleugers i transpirables.
- Aprofitar les hores d’apirèxia (absència de febre) per descansar i estalviar energia.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar les mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
EliminarpP@)
La grip pot alterar l’eliminació i provocar:
- Alteracions en l’eliminació urinària: disminució de l’orina i sensació d’orina més concentrada. A causa de l’augment de la temperatura corporal i de la suor, el cos experimenta una deshidratació.
- L’eliminació intestinal: augmentant-la (diarrea) o retardant-la (restrenyiment).
És aconsellable:
- Augmentar la ingesta hídrica a un mínim d’entre 1,5 a 2 litres diaris en forma d’aigua, brous casolans, sucs de fruita naturals, llet i infusions.
- En cas de restrenyiment :
- Seguir una dieta rica en fibra (verdures, sucs de fruita natural, etc.)
- Intentar caminar cada dia uns 30 minuts.
- Estimular l’intestí amb massatges rotatoris suaus a l’abdomen en el sentit de les agulles del rellotge.
- Menjar a poc a poc i mastegar bé els aliments.
- Intentar mantenir uns horaris regulars per anar al lavabo.
- Reservar el temps necessari per defecar.
- No ignorar el desig de defecar.
- En cas de diarrea
- Cal prendre líquid abundant (aigua, infusions, brou, sucs), entre 1,5 i 2 litres al dia per evitar la deshidratació. S’ha de tenir en compte que l’excés de líquid pot augmentar el contingut d’aigua intestinal i, per tant, afavorir la diarrea.
- Per reposar l’aigua i els minerals perduts, és aconsellable l’aigua carbonatada, l’aigua d’arròs o la llimonada alcalina. En el cas de la llimonada, s’ha d’afegir a 1 litre d'aigua mineral: mitja culleradeta de sal, mitja culleradeta de bicarbonat sòdic, 2 cullerades soperes de sucre (les persones diabètiques poden prescindir del sucre o substituir-lo per un edulcorant) i el suc colat de dues llimones.
- És aconsellable fer àpats freqüents de petites quantitats (esmorzar, mig matí, dinar, berenar, sopar i ressopó).
- Cal coure els aliments de manera lleugera: al vapor o bullit, al forn, a la brasa, a la papillota o a la planxa.
- S’han d’evitar estimulants del trànsit intestinal (cafè, xocolata, alcohol).
- S'han d'evitar aliments greixosos.
- És necessari evitar condiments irritants com el pebre blanc, negre o vermell.
- És aconsellable evitar la llet i productes que tinguin llet afegida (flam, natilles, purés de patates i precuinats).
- S’hauria de provar la tolerància a formatgets descremats, formatge semicurat o iogurt descremat o Actimel®. Si no es toleren, es poden prendre batuts de soja o la llet sense lactosa que venen als hipermercats. Es pot provar d’elaborar postres amb la llet sense lactosa (arròs amb llet, bescuit, beixamel, etc.).
- Cal evitar els aliments integrals, les fruites crues i amb pell, les llegums, les verdures i la fruita seca. Es poden prendre verdures com la carbassa, el carbassó sense pell, la patata, la ceba, la pastanaga o brou vegetal.
- Convé menjar-se la fruita sense pell, cuita, en almívar o en sucs colats. Les més indicades són: poma, plàtan, pera, préssec, codony i llimona.
- S’aconsellen aliments com l’arròs bullit, la patata bullida o la pasta.
- A més, es recomana mantenir neta la zona del recte: es pot rentar amb aigua i sabó suau i després aplicar-hi una crema hidratant o impermeabilitzant per evitar irritacions. Cal rentar-se sempre les mans després d’anar al lavabo.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Evitar perills i prevenir riscsP@)
La grip és una malaltia altament contagiosa, per això, és aconsellable:
- Evitar anar a espais molt concorreguts de gent durant episodis d’epidèmia.
- Tapar-se la boca i el nas amb un mocador al tossir i/o esternudar.
- Fer servir mocadors de paper, desfer-se'n sovint i posar-los en una bossa a part i tancada.
- Ventilar cada dia les habitacions per afavorir la renovació de l’aire i evitar l’acumulació de virus en l’ambient.
- Evitar el contacte amb persones malaltes durant els 2-4 primers dies del procés.
- Mantenir una correcta higiene de mans, rentar-se sovint les mans encara que no estiguin visiblement brutes, especialment després de tossir o esternudar, abans d’entrar en contacte amb altres persones i abans i després dels àpats.
- Mantenir una dieta equilibrada (dieta mediterrània) rica en fruites i verdures.
En les persones que pertanyen a un grup de risc és aconsellable vacunar-se contra la grip. La vacunació es realitza al teu centre d’atenció primària entre els mesos d’octubre a desembre. Demana cita a la teva infermera per posar-te la vacuna.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Comunicar-se i interaccionar socialmentP@)
A causa del cansament, la debilitat muscular i la febre, les relacions socials de la persona disminuiran. És bo aprofitar els moments en què els símptomes remeten per comunicar-se amb l’entorn familiar i d’amics.
Així mateix, l’entorn més proper ha de ser comprensiu i donar suport a la persona malalta.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Treballar i divertir-seP@)
És molt possible que la persona amb grip no pugui desenvolupar la seva feina habitual ni dur a terme activitats d’oci.
És aconsellable, per evitar agreujar la sensació de malestar i cansament, realitzar activitats que comportin poca despesa energètica, com llegir, escoltar música, etc.
Per evitar agreujar la sensació de malestar i cansament és millor realitzar activitats que comportin poca despesa energètica, com llegir, escoltar música, etc.
Es recomana tenir en compte tots els consells generals, que permetran adoptar mesures saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:
Tòpics i conductes erròniesP@)
- Els antibiòtics no curen la grip:
La grip és una malaltia causada per un virus i per aquest motiu els tractaments amb antibiòtics (medicació per infeccions causades per bacteris) no són efectius i no aporten cap millora. Al contrari, quan fem servir antibiòtics sense necessitat, creem resistències i fem que no siguin efectius en cas de necessitat. Els antibiòtics maten tots els bacteris, inclosos els que ens són beneficioses (flora intestinal, flora vaginal, pell, etc.), i ens fan més susceptibles a infeccions per fongs, diarrees i altres trastorns. - Si la temperatura corporal és molt elevada no es recomana abrigar-se:
Tot i tenir febre, no cal abrigar-se en excés ni posar la calefacció alta. Cal sempre mantenir una temperatura corporal i de l’ambient agradable. Si donem escalfor en excés al cos, afavorirem que la temperatura corporal pugi i que augmenti la febre. Tampoc s’ha de mantenir el cos descobert, ja que provocaria calfreds que empitjorarien els símptomes. - No s´han de deixar altres tractaments que la persona estigui prenent habitualment:
S’ha de continuar amb els tractaments habituals que la persona estigui prenent; el fet d’interrompre els tractaments habituals pot fer descompensar-se de les malalties prèvies o causar efectes adversos pel fet d’interrompre el tractament de manera brusca. - Les begudes alcohòliques no tenen cap efecte beneficiós en el tractament de la grip:
Les begudes alcohòliques provoquen deshidratació que, sumat a la deshidratació causada per la febre i/o la diarrea, pot empitjorar els símptomes i alentir la recuperació. - La vacuna de la grip no protegeix dels refredats ni de la covid19:
La vacuna de la grip protegeix davant del virus de la grip, però no d’altres malalties. Si que s’evita que es puguin desenvolupar les dues malalties a la vegada; fet que podria empitjorar l’estat de la persona i augmentar les possibilitats de complicacions.
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Smith W; Andrewes CH; Laidlaw PP. A virus obtained from influenza patients.
Lancet. 1933; 2: 66-68. - Viboud C, Simonsen L, Fuentes R, Flores J, Miller MA, Chowell G. Global mortality impact of the 1957-1959 influenza pandemic.
J Infect Dis. 2015;212(11):738–45. - Kilbourne ED. Influenza pandemics of the 20th century.
Emerg Infect Dis. 2006;12(1):9–14. - Glezen WP. Emerging infections: Pandemic influenza.
Epidemiol Rev. 1996;18(1):64–76. - Mochales JA, Lópaz Pérez MÁ. Pandemia de gripe A (H1N1): retos y repercusiones para el sistema sanitario.
Farm Hosp. 2009;33(6):293–5. - Sistema de Vigilancia de la Gripe en España, Red Nacional Vigilancia de Epidemiológica (RENAVE), Instituto de Salud Carlos III, Epidemiológica RNV, III I de SC. Sistemas y fuentes de información
Temporada 2019-2020. 2019;1–9. - Rosas MR. Gripe y resfriado. Clínica y tratamiento.
Offarm [Internet]. 2008;27(02):46–51. Disponible a:
http://www.elsevier.es/es-revista-offarm-4-articulo-gripe-resfriado-clinica-tratamiento-13116051 - Martínez R, Montoya FCM. Autocuidados ante el Resfriado Común y el Dolor Osteomuscular.
2006;1(3):110–4. - Centros para el Control y la Prevención de Enfermedades, Centro Nacional de Vacunación y Enfermedades Respiratorias (NCIRD).
Influenza (Gripe) [Internet]. Disponible a: https://espanol.cdc.gov/flu/ - Weber TP, Stilianakis NI. Inactivation of influenza A viruses in the environment and modes of transmission:
A critical review. J Infect [Internet]. 2008;57(5):361–73. Disponible a : http://dx.doi.org/10.1016/j.jinf.2008.08.013 - Thomas Y, Vogel G, Wunderli W, Suter P, Witschi M, Koch D, et al. Survival of influenza virus on banknotes.
Appl Environ Microbiol. 2008;74(10):3002–7. - Manuel Santamaría O, Pilar B, Ignacio J M. Educación continuada en el laboratorio clínico. Enfermedades Hepáticas Autoinmunes. 2007;
7(Unidad de Inmunología, Facultad de Medicina, Universidad de Granada, Granada):44–52. - Espinosa EE. Etiología, síntomas y tratamiento. Offarm; 2007;26 (9) 52-58..
- Centros para el Control y la Prevención de Enfermedades, Centro Nacional de Vacunación y Enfermedades Respiratorias (NCIRD). Resfrío versus influenza [Internet].
Disponible a: https://espanol.cdc.gov/flu/symptoms/coldflu.htm. - Domínguez A, Alonso J, Astray J, Baricot M, Cantón R, Castilla J, et al. [Risk factors of influenza (H1N1) 2009 hospitalization and effectiveness of pharmaceutical and nonpharmaceutical interventions in its prevention: a case-control study].
Rev Esp Salud Publica [Internet]. 2011;85(1):3–15. Disponible a:
http://www.scielosp.org/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1135-57272011000100002&lng=en&nrm=iso&tlng=pt - Alfonso Galán T, Galán TA, España PC. El rol del farmacéutico en automedicación. Uso de medicamentos: análisis desde la experiencia en España.
Pharm Care España. 1999;1:157–64. - Cots JM, Alós JI, Bárcena M, Boleda X, Cañada JL, Gómez N, et al. Recomendaciones para el manejo de la faringoamigdalitis aguda del adulto. Enferm Infecc Microbiol Clin. 2016;34(9):585–94.
- Brotons, Francisco. Cerecedo J. Recomendaciones NO HACER. 2014;1–24.
Disponible a: https://www.semfyc.es/wp-content/uploads/2016/05/Doc33RecomendacionesNoHacer.pdf - Gervilla Caño J, Soler González J. Faringoamigdalitis aguda.
FMC Form Medica Contin en Aten Primaria. 2009;16(1):37.
Montserrat Puig Llobet
Llicenciada en Antropologia Social, Doctora en Sociologia i Màster en Infermeria Psiquiàtrica i Salut Mental. Experiència en l’àmbit hospitalari i de l’atenció primària. Des de 2006, es Professora del Departament d’Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Materno-Infantil de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona en el Grau d’Infermeria, Màsters oficials i professionalitzadors i Doctorat. Directora del Màster d’Intervencions Infermeres al Pacient Complexe de la Universitat de Barcelona.
Membre del grup de recerca en Infermeria Avançada de la URV reconegut per la Generalitat de Catalunya.
Membre del grup de recerca ISMENTAL i de la Xarxa Catalana d’Investigació d’Infermeria en Salut Mental i Addiccions reconeguda per la Generalitat de Catalunya.
Membre del Grup Internacional de Salut Pública REDALUE.
Autora de diversos articles científics, capítols de llibre, aportacions en congressos i jornades d’àmbit nacional i internacional. Participa en projectes de recerca i direcció de diverses tesis doctorals.
Mª Carmen Moreno Arroyo
Doctora en Ciències Infermera i professora del Departament d’Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona en el Grau d’Infermeria, Màsters oficials i professionalitzadors i Doctorat. Directora del Màster en Cures d’Infermeria al Malalt Crític de la Universitat de Barcelona.
Experiència assistencial de 12 anys a Unitats de Cures Intensives del Hospital Clínic de Barcelona. Membre de la Junta de la Sociedad Española de Enfermería Intensiva y Unidades Coronarias.
Autora de diferents publicacions científiques i Coautora del llibre de Diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica i de Enfermería Clínica: cuidados enfermeros a las personas con trastornos de salud.
Marc Fortes Bordas
Màster en Educació per a la salut (UDL).
Des de maig de 2015 està a càrrec de la Direcció del projecte Infermera virtual del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). Actualment és membre del grup MWCB-nursing. Dinamitzador de les xarxes socials, on dóna una visió infermera en els mitjans de comunicació social que potencia l’autonomia de les persones i la promoció de la salut. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB.
Des de 2008, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de l'atenció primaria. Va ser infermer assistencial durant 4 anys de la Unitat d'Atenció a domicili del CAP Les Corts de Barcelona on va intercalar de forma pionera l'atenció presencial i l'ús de les xarxes socials on va ser responsable d'estratègia 2.0. Actualment desenvolupa actuacions infermera en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC).
És autor de diverses publicacions, col·labora i participa en jornades, espais de debat i estudis d'investigació. També en docència de post-grau per a professionals de la salut.
Ferran Sahun Lebaniegos
Llicenciat en Traducció i Interpretació (UAB), postgraduat en Correcció i Qualitat Lingüística (UAB), i en Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals (UAB). Des de 2007 treballa com a professor de català al Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet (CPNL) i des de 2011 col·labora com a lingüista a la televisió municipal Barcelona Televisió. Va treballar en l’edició catalana del diari La Vanguardia.
Col·labora en el projecte Infermera virtual des de gener de 2016.
Jessica Morillas Vázquez
Infermera d’atenció familiar i comunitària des de 2003. Actualment exercint d’infermera d’atenció a adults en EAP Pallejà.
Col·laboradora del grup de Gestió Infermera de la Demanda del COIB i docent del curs de GID.
Docent de curs exploració física en el marc de l’atenció infermera de AIFICC.