Infermera virtual.com

Els símptomes més habituals són:

• Febre alta: Temperatura axil·lar per sobre de 38 ºC; acostuma a durar dos o tres dies, però pot allargar-se fins a 7-8 dies. És un dels símptomes més molestos. No totes les persones amb el virus de la influença tenen febre.
• Dolor muscular: Dolor de forma generalitzada en tot el cos, provoca augment de la sensació de decaïment.
• Mal de cap: Molt característic; normalment coincideix amb la pujada de la febre. És un dolor difús (no es localitza en una part concreta del cap) i augmenta en dirigir la mirada cap als costats.
• Cansament i debilitat: A causa de la febre i el dolor muscular, les persones senten aquest cansament i sensació de debilitat generalitzada.
• Tos: És el símptoma que més perdura i pot persistir durant setmanes després del procés.
• Mal de gola: Envermelliment de la gola, sensació de picor i sequedat.
• Secreció o congestió nasal: En forma aquosa i contínua.
• Pèrdua de gana: A causa de la debilitat i la febre. En algunes persones poden aparèixer vòmits i nàusees , tot i que aquestes manifestacions són més freqüents en infants que en adults.
• En algunes ocasions es pot donar una pèrdua del sentit de l’olfacte, anomenada anòsmia.

La majoria de les persones es recuperen de la grip en un període curt (des d’uns dies fins a menys de dues setmanes), però algunes persones poden desenvolupar complicacions.

Hi ha persones amb més risc de patir complicacions greus de la grip: les persones majors de 65 anys, persones amb malalties cròniques com la diabetis, malalties cardíaques, persones amb problemes respiratoris i dones embarassades. 

La complicació lleu més comuna és l’otitis, infecció del conducte auditiu. Hi ha complicacions de caràcter més greu com la pneumònia, una infecció pulmonar causada pel mateix virus de la influença o per una coexistència d’infecció bacteriana i vírica. Altres complicacions greus, menys comunes, poden ser la inflamació del teixit que envolta el cor (miocarditis), el teixit cerebral (encefalitis) o el teixit muscular (miositis, rabdomiòlisi) i la insuficiència multiorgànica (per exemple, respiratòria i renal).

La infecció de les vies respiratòries pot desencadenar una resposta inflamatòria del cos. Això pot derivar en una sèpsia. Una sèpsia és la resposta aclaparadora i extrema del cos a una infecció. És una emergència sanitària que pot arribar a causar la mort. Sense un tractament ràpid pot provocar danys als teixits, fallada multiorgànica i fins i tot la mort.

La influença també pot agreujar altres problemes de salut crònics. Com per exemple l’asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). 

El diagnòstic de grip es realitza pels signes i símptomes que presenta la persona. Actualment es disposa de tests analítics específics per aïllar el virus de la grip, però no es fan servir habitualment ja que són molt costosos i el resultat de l’anàlisi arriba quan la persona ja ha iniciat la millora del procés. Els diferents tests de què disposem són per detecció directa del virus en la mostra, per cultiu o detenció d’antigen, o per detecció indirecta amb una serologia.

En cas de complicacions greus de la malaltia que requereixen hospitalització, es realitza una anàlisi per determinar amb exactitud el tipus de virus que ha causat la malaltia, sobretot per descartar que no hi hagi altres infeccions causades per virus diferents al de la grip i que estiguin emmascarades per tot el procés.

En els casos habituals no es realitza la determinació del virus, ja que els consells de salut, el tractament dels símptomes i altres actuacions a seguir són els mateixos independentment del tipus de virus que causi la malaltia.

La tos pot ser un símptoma molt molest, ja que pot interferir en les nostres necessitats bàsiques com respirar, dormir i menjar i beure.

• Mesures físiques: 
  
  La humitat ambiental o la hidratació del cos (beure líquids) són fonamentals en el control de la tos.

• Mesures farmacològiques
  
  Hi ha una sèrie de fàrmacs que ajuden a disminuir-la: els antitussígens i els mucolítics.
  • Si la tos és seca, irritativa i sense moc, podem prendre un antitussigen en forma de xarop de codeïna o dextrometorfan.
  • Si la tos és productiva i hi ha expulsió de mocs, no s’ha de tallar, ja que és un mecanisme de neteja del nostre organisme. Podem fer servir un mucolític com l’acetilcisteïna carbocisteïna, guaifenesina, bromhexina i ambroxol per afavorir l’expectoració.

• Mesures físiques:
  • Afavorir un ambient relaxat, sense soroll i llums forts.
  • Mantenir repòs i evitar exercicis intensos.
• Mesures farmacològiques:
  • Paracetamol: efecte antitèrmic i analgèsic
  • Àcid acetil salicílic: efecte antitèrmic, analgèsic i antiinflamatori.
  • Ibuprofèn: efecte antitèrmic, analgèsic, i antiinflamatori.
  • Metamizol: efecte antitèrmic i analgèsic. En totes dues accions és més efectiu el paracetamol. Només es recomana l’ús de metamizol en cas d’intolerància o al·lèrgia a altres antitèrmics o quan les mesures farmacològiques han fracassat.

• Fins als dos mesos, quan la temperatura rectal (central) sigui igual o superior a 38 ºC.
• Amb més de dos mesos, quan la temperatura rectal (central) sigui igual o superior a 38,8 ºC.
• De sis mesos a un any, quan la temperatura rectal (central) sigui igual o superior a 39,4 ºC.
• En qualsevol moment quan:
  • La febre no disminueix 1 hora després d’administrar l’antitèrmic.
  • S’acompanya d’irritabilitat o plors continuats, resulta difícil despertar-lo o té la nuca rígida.
  • Ha presentat una convulsió febril.
  • Té taques fosques a la pell (petèquies).
  • Manifesta dificultat per respirar.
  • El nen pateix, a més, una malaltia important: cardíaca, renal, metabòlica, etc.

• Quan la temperatura és superior a 40 ºC.
• Quan la febre no desapareix amb les mesures farmacològiques recomanades després de tres dies d’utilització.
• Quan hi ha malalties prèvies, com ara malalties cardíaques, hepàtiques, renals, processos tumorals, malalties del sistema immunitari (per exemple, VIH), malalties endocrines (per exemple, diabetis), etc.
• Quan es fan tractaments farmacològics del tipus corticoesteroides (hormones emprades en processos que s’acompanyen d’inflamació; com ara processos al·lèrgics, respiratoris, reumàtics, oftàlmics, etc.), ja que poden suprimir o modificar la resposta immunitària de l’organisme.
• Quan es tracta d’una dona embarassada o en període de lactància.
• Si presenta dificultat per poder respirar i/o dolor al pit.

Amb l'envelliment es produeixen canvis en el sistema immunològic que fan la persona gran més vulnerable a les infeccions. La presència de més d'una malaltia crònica, l'ús de diversos fàrmacs i la malnutrició són freqüents en aquest grup d'edat. Tot plegat, unit a una menor reserva funcional dels òrgans i sistemes, i a una menor defensa local davant de les infeccions, en determina la presentació atípica.

• Quan hi ha malalties prèvies, com ara malalties cardíaques, hepàtiques, renals, processos tumorals, malalties del sistema immunitari (per exemple, VIH), malalties endocrines (per exemple, diabetis), etc.
• Quan es fan tractaments farmacològics del tipus corticoesteroides (hormones utilitzades en processos que s’acompanyen d’inflamació; com ara processos al·lèrgics, respiratoris, reumàtics, oftàlmics, etc.), ja que poden suprimir o modificar la resposta immunitària de l’organisme.
• Si presenta dificultat per poder respirar i/o dolor al pit.

• Mal de cap molt fort que no cedeix amb el tractament farmacològic 
• Vòmits continuats
• Dificultat per respirar
• Rigidesa de nuca
• Sensibilitat no habitual a la llum, desorientació o canvis en el comportament habitual

El refredat és una infecció aguda causada per un virus que sovint cursa amb inflamació de les vies aèries altes (nas, si paranasal, laringe, tràquea i bronquis), no produeix febre o, en cas de produir-se, no és alta. Generalment s’inicia amb l’aparició d’esternuts, rinorrea, picor de gola, congestió nasal i malestar general. 

S’han aïllat més de 120 virus diferents que causen el refredat, però els més comuns són el rinovirus i el coronavirus.

És una malaltia de caràcter estacional que es produeix en tres pics durant l’any: inici de la tardor, hivern i primavera.

El tractament és exclusivament simptomàtic i seguirem els mateixos consells que en cas de la grip.

Un dels símptomes que trobem amb la grip és el mal de gola, associat o no a una faringoamigdalitits, és a dir, una infecció, generalment vírica, de l’orofaringe i de la nasofaringe. Afecta més els nens d’entre 5 i 10 anys i es manifesta principalment durant els mesos d’hivern.

Els símptomes són mal de gola, febre i malestar general, sensació de picor a la gola i sequedat.

És una infecció causada generalment per un virus, però també pot ser causada per un bacteri, Streptococcus pyogenes o estreptococ hemolític del grup A (EBHGA). En el cas dels nens, entre un 20 – 30% dels casos són bacterians mentre que només un 5-15% dels casos són de causa bacteriana en els adults. Entre els virus que causen la infecció, els més comuns són els adenovirus. Altres virus implicats són els rinovirus, enterovirus i virus de la influença A i B, és a dir, els mateixos virus causants de les grips i refredats. 

Per poder diagnosticar l’origen de la infecció disposem d’un test anomenat criteris de Centor: en què es valora la presència de febre, la tos, adenopaties doloroses, inflamació i/o exsudat amigdalar i l’edat.

Aquest test ens indica la probabilitat que la infecció sigui d’origen bacterià o víric. El resultat és un número de probabilitat. Així, un resultat d’entre 0-1 descarta l’origen bacterià, un resultat entre 2-3 aconsella realitzar un test d’exsudat faringi, que determinarà en pocs minuts la presència o no de bacteris amb una precisió del 98%. Un resultat de 4-5 determinaria una gran probabilitat que la infecció fos bacteriana i no caldria fer cultiu de l’exsudat.

El tractament en cas d’infecció vírica serà simptomàtic, i seguirem els mateixos consells que en el cas de la grip. En cas de ser d’origen bacterià, cal fer tractament antibiòtic. L’antibiòtic d’elecció serà la penicil·lina, exceptuant els casos d’al·lèrgia.

Les complicacions més freqüents associades a la grip és la pneumònia: bacteriana o viral. És una malaltia infecciosa que afecta els pulmons i que està causada per determinats gèrmens (bacteris, virus o fongs) o per la inhalació accidental d'un líquid o una substància química. El pneumococ és el bacteri que causa la pneumònia més freqüent i pot provocar inflamació i excés de secrecions. Les persones amb més risc són les majors de seixanta-cinc anys, les menors de dos i les que tenen algun problema de salut.

Cal consultar els professionals sanitaris en cas de malalties cròniques pel risc de descompensació, dificultat per respirar o manca de control dels símptomes amb les mesures descrites.

Per prevenir aquesta complicació és important vacunar-se contra el pneumococ: virus que causa la majoria de les pneumònies. Aquesta vacuna està aconsellada per a les persones més grans de 65 anys o que tinguin malalties cròniques. Es pot administrar en qualsevol moment de l’any i és només una dosi. Si tens més de 65 anys o ets malalt crònic visita la teva infermera perquè te n’informi.

El coronavirus SARS-CoV-2 és un nou tipus de virus que produeix en les persones una malaltia infecciosa anomenada covid-19. Pertany a una àmplia família de virus, ja coneguda, que pot afectar tant les persones com els animals i que en el cas de les persones causa infeccions respiratòries comunes, com ara el refredat, o d'altres més greus, com la síndrome respiratòria aguda severa (SARS) o la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS). 

Generalment, els símptomes apareixen entre 4 i 7 dies després de contraure el virus, però aquest període es pot allargar fins a 2 setmanes. Algunes persones són asimptomàtics. 

En la majoria dels casos, els símptomes acostumen a ser lleus, semblants als d'una grip, però en altres poden arribar a ser greus i produir complicacions. 

Es consideren símptomes lleus: febre, malestar general, mucositat, dolor generalitzat, nàusees, vòmits, diarrea i anòsmia. I símptomes greus: dificultat per respirar de forma sobtada i febre mantinguda durant dies i que no cedeix amb antitèrmics.

Actualment no es disposa de cap tractament específic per a la covid19, però sí que es poden tractar els diferents símptomes. Les recomanacions són descansar, beure molta aigua i prendre antitèrmics, com el paracetamol si hi ha febre.

A Catalunya es fan servir tres tipus de proves per detectar la COVID-19:

• PCR. Es tracta d’una prova que detecta el material genètic del virus. Permet identificar les persones que estan patint una infecció per SARS-CoV-2, tant si en presenten símptomes com si són asimptomàtiques. Per realitzar-la cal una mostra de la mucosa que es pot obtenir del nas i de la gola i que el professional sanitari extreu amb l’ajuda d’un bastonet. Els resultats es donen des del laboratori clínic i poden trigar dies.
• Test ràpid antigènic.Es tracta d’una prova que detecta les proteïnes del virus. Permet identificar les persones que estan patint una infecció per SARS-CoV-2, especialment si la prova es fa els primers 5 dies de presentar símptomes. Es realitza amb una mostra del nas i de la gola que el professional sanitari extreu amb l’ajuda d’un bastonet. Els resultats triguen uns 20 minuts i es donen en el mateix punt d’atenció on s’ha pres la mostra.
• Serologia. Es tracta d’una prova que permet la detecció d’anticossos contra el virus SARS-CoV-2 a la sang. És a dir, confirma la resposta del sistema immunitari contra el virus. Es fa servir per avaluar l’estat immunitari de la població o de determinats col·lectius, i com a complement de la PCR en alguns casos. Es realitza amb una mostra de sang que el professional sanitari extreu amb xeringa. Els resultats poden trigar dies.

Per tal de prevenir la grip, la mesura més important és la vacunació preventiva anual. S’administra la vacunació durant la tardor (octubre - novembre). Té com objectiu reduir la mortalitat i mobilitat associada a la grip i l’impacte de la malaltia en la comunitat. Per això, està dirigida especialment a protegir les persones que tenen un major risc de presentar complicacions i les persones que poden transmetre la malaltia a altres que tenen un risc elevat de complicacions.

Per aquest motiu està indicada en:

→ Persones majors de 60 anys. Especialment aquelles que conviuen en institucions tancades.

→ Persones menors de 60 anys, que presenten un alt risc de complicacions derivades de la grip:

• Menors (a partir dels 6 mesos d’edat) i adults que presentin:
  • Malalties cròniques cardiovasculars, neurològiques o respiratòries.
  • Diabetis mellitus.
  • Obesitat mòrbida (índex de massa corporal ≥40 en adults, ≥35 en adolescents o ≥3 DS en infància).
  • Malaltia renal crònica i síndrome nefròtica.
  • Hemoglobinopaties i anèmies.
  • Hemofília i altres trastorns de la coagulació.
  • Asplènia o disfunció esplènica greu.
  • Malaltia hepàtica crònica, incloent-hi alcoholisme crònic.
  • Malalties neuromusculars greus.
  • Immunosupressió.
  • Càncer i hemopaties malignes.
  • Implants coclears o en espera de tenir-ne.
  • Fístules de líquid cefalorraquidi.
  • Malaltia celíaca.
  • Malaltia inflamatòria crònica.
  • Trastorns que comporten disfuncions cognitives: síndrome de Down, demències, etc.
• Menors entre els 6 mesos i els 18 anys en tractament prolongat amb àcid acetilsalicílic, per la possibilitat de desenvolupar una síndrome de Reye després de la grip.
• Persones institucionalitzades de manera prolongades.
• Dones embarassades en qualsevol trimestre de gestació i dones durant el puerperi (fins a 6 mesos després del part i que no s’hagin vacunat durant l’embaràs).
• Menors entre els 6 mesos i els 2 anys d’edat amb antecedents de prematuritat menor de 32 setmanes de gestació.

→ Persones que poden transmetre la grip a aquelles persones que tinguin un alt risc de presentar complicacions:

• Personal dels centres, serveis i establiments sanitaris.
• Persones que treballen en institucions geriàtriques o centres d’atenció a persones amb malalties cròniques.
• Estudiants en pràctiques en centres sanitaris.
• Persones que proporcionin cures en domicili a persones d’alt risc.
• Persones que conviuen amb altres persones d’alt risc.

→ Altres grups:

• Persones que treballen en serveis públics essencials, especialment:
  • Cossos de seguretat.
  • Bombers.
  • Serveis de Protecció civil.
  • Serveis d’emergències sanitàries.
  • Institucions penitenciaries i altres centres d’internament per resolució judicial.

Si estàs en algun d’aquests grups de risc, no oblidis de vacunar-te contra la grip. La vacunació es realitza al teu centre d’atenció primària entre els mesos d’octubre a desembre. Demana cita a la teva infermera per posar-te la vacuna.

• Evitar anar a espais molt concorreguts de gent durant episodis d’epidèmia.
• Tapar-se la boca i el nas amb un mocador en tossir i/o esternudar.
• Fer servir mocadors de paper, desfer-se'n sovint i posar-los en una bossa a part i tancada.
• Ventilar cada dia les habitacions per afavorir la renovació de l’aire i evitar l’acumulació de virus en l’ambient.
• Evitar el contacte amb persones malaltes durant els 2-4 primers dies del procés.
• Mantenir una correcta higiene de mans, rentar-se sovint les mans encara que no estiguin visiblement brutes, i especialment després de tossir o esternudar, abans d’entrar en contacte amb altres persones i abans i després dels àpats.
• Mantenir una dieta equilibrada (dieta mediterrània) rica en fruites i verdures.

La grip és una malaltia altament contagiosa, per això, és important adoptar mesures per no contagiar-se i per evitar contagiar les persones del voltant en cas de tenir la malaltia.

Durant els períodes de màxima influencia de grip és aconsellable no freqüentar llocs amb alta aglomeració de gent. Cal evitar acudir a centres sanitaris i hospitals, si no es que es presenten complicacions, per evitar el contagi a més gent.

La grip cursa habitualment amb dificultat respiratòria, per això, és important no fumar. Pot ser un bon moment per deixar de fer-ho. Cal evitar també el fum ambiental.

Humidificar l’ambient amb l’ajut d’humidificadors elèctrics o fent servir banys de vapor ajudaran que els mocs siguin menys espessos i es pugui respirar millor.

A més, cal aplicar sempre mesures higièniques descrites en l’apartat de mesures de prevenció primària.

La grip és una malaltia respiratòria causada per una infecció vírica, provocada pel virus de la influença. És una malaltia estacional (hivern) i epidèmica.

La grip es transmet de persona a persona per contacte directe mitjançant les secrecions respiratòries produïdes en tossir i/o esternudar. Els mecanismes de transmissió són:

1. Per via aèria: En tossir o esternudar s’alliberen gotícules (partícules d’aigua d’una mida inferior a 5 micres que contenen el virus de la grip). Les gotes generades per la persona infectada són expulsades a una curta distància i es dipositen a les conjuntives, la mucosa nasal o la boca d’una altra persona; fet pel qual es produeix el contagi.
2. Per contacte directe: En entrar en contacte directe amb les secrecions respiratòries produïdes per les persones infectades. Aquest contacte pot ser directe amb les secrecions o per objectes contaminats (mocadors, les mateixes mans, superfícies, etc.)

Els símptomes més habituals són la febre elevada (temperatura corporal per sobre de 38 ºC), tos, mucositat, mal de cap, malestar general i mal de coll.

El seu diagnòstic és per simptomatologia. Tot i que hi ha tests específics, no es fan servir habitualment.

No hi ha un tractament específic per a la grip. Els tractaments que s’utilitzen actualment són per alleujar les manifestacions clíniques.

Els tipus de grip venen determinats pel tipus de virus de la grip que la causen. Els virus que afecten principalment les persones són la A i el B. A més, la A també pot afectar alguns animals i el C no sembla causar cap malaltia.

Les diferències que trobem entre els virus A i B les podem detectar exclusivament al laboratori analitzant el virus aïllat.

Es fan servir mostres del tracte respiratori, fonamentalment del superior. En les persones adultes es fan servir el frotis nasal i faringi, i en nens menors de 3 anys es més aconsellable els rentats nasofaringis.

Les mostres s’han de recollir com més aviat millor, a poder ser en les primeres 48 hores des que es tenen símptomes, i es guarden a 4 ºC fins que es puguin analitzar.

El diagnòstic es fa per detecció directa del virus en la mostra, per cultiu o detenció d’antigen, o per detecció indirecta com la serologia.

La persona amb grip no notarà cap diferència entre tenir una grip causada pel virus del grup B, el més comú, o per algun dels 15 subtipus de virus del grup A. 

La grip cursa habitualment amb dificultat respiratòria, tos, mocs, secreció nasal i sensació de congestió nasal. Per tal d’alleugerir aquest símptomes i assegurar una bona respiració és aconsellable:

• Ventilar les habitacions per afavorir la renovació d’aire.
• No fumar, pot ser un bon moment per deixar de fer-ho. Evitar també el fum passiu (que significa que altres persones fumin davant nostre).
• Humidificar l’ambient amb humidificadors elèctrics o fent servir banys de vapors; amb la humidificació evitem que el tracte respiratori es ressequi i alleugerirem els símptomes.

En cas de dificultat en respirar, és convenient dormir amb el cos una mica aixecat fent servir 2 coixins per afavorir l’entrada d’aire al pulmons. 

Durant el procés de la grip és molt important mantenir una correcta hidratació; amb l’augment de la temperatura corporal tenim més tendència a la deshidratació. A més, la febre i el malestar pot provocar pèrdua de gana. També és probable que es produeixin alteracions a la mucosa oral.

És aconsellable:

• Assegurar una ingesta mínima de 2 litres de líquids en forma d’aigua, brous, infusions i/o sucs. No s’han d’utilitzar estimulants com el cafè, el te o la cola, ja que són diürètics (estimulen la micció), fet que augmenta la pèrdua d’aigua i que, juntament amb la sudoració pròpia de la febre, pot afavorir la deshidratació. Augmentar els líquids farà que notem la gola menys seca i menys molesta, ens farà trobar-nos millor i també afavorirà l’eliminació dels virus.
• El menjar ha de ser suau i amb poca quantitat. Molt sovint la persona amb grip no té ganes de menjar, per això, els aliments han de ser de poca quantitat, però rics en nutrients: brous casolans, llet, sucs de fruita natural i rics en vitamina C.

Mentre duri la malaltia és molt probable que la persona presenti dolors musculars i sensació de debilitat i cansament.

És aconsellable:

• Disminuir l’activitat física i afavorir els períodes de descans. 
• Utilitzar roba còmoda i lleugera per afavorir el moviment i disminuir la sudoració. 
• Si la persona està prostrada al llit, cal afavorir els canvis de posició: 
  • Per disminuir els dolors articulars i musculars. 
  • Per augmentar la mobilitat de la persona. 

El malestar general i la febre poden afectar la nostra son i provocar incomoditat.

És recomanable:

• Augmentar el confort de la persona amb les actuacions següents: 
  
  • Mantenir una temperatura ambient d’entre 21 i 22 ºC. 
  • Evitar estímuls lluminosos i sensorials a l’hora d’anar a dormir (televisió, mòbils, tauletes, etc.).
  • Mantenir l’habitació ventilada, amb olors agradables.
  • Podem fer servir humidificadors per afavorir la respiració i millorar la qualitat de la son. 
  • Proporcionar roba d'abric i roba suplementària en l'etapa de calfreds.
  • Evitar l’excés de roba d’abric en les etapes de febre amb sudoració. 
  • Proporcionar banys d'aigua tèbia (la temperatura de l'aigua 2 ºC per sota de la temperatura corporal de la persona i de 15 a 20 minuts), o passar una esponja amb aigua tèbia pel cos, quan hagi passat l'etapa de calfreds i se senti aquesta necessitat (en els casos d'hipertèrmia).
  • Evitar el bany si es presenta malestar o apareixen signes d'incomoditat com ara calfreds. El malestar pot augmentar la temperatura.
  • Procurar que la roba de llit no estigui humida després de la sudoració provocada pels fàrmacs o per l'aplicació de mesures físiques.
  • Utilitzar llençols de cotó o lli perquè absorbeixen millor la suor. 
  • Utilitzar pijames lleugers i transpirables. 
• Aprofitar les hores d’apirèxia (absència de febre) per descansar i estalviar energia.

La grip pot alterar l’eliminació i provocar:

• Alteracions en l’eliminació urinària: disminució de l’orina i sensació d’orina més concentrada. A causa de  l’augment de la temperatura corporal i de la suor, el cos experimenta una deshidratació.
• L’eliminació intestinal: augmentant-la (diarrea) o retardant-la (restrenyiment).

És aconsellable:

• Augmentar la ingesta hídrica a un mínim d’entre 1,5 a 2 litres diaris en forma d’aigua, brous casolans, sucs de fruita naturals, llet i infusions.
• En cas de restrenyiment :
  • Seguir una dieta rica en fibra (verdures, sucs de fruita natural, etc.)
  • Intentar caminar cada dia uns 30 minuts.
  • Estimular l’intestí amb massatges rotatoris suaus a l’abdomen en el sentit de les agulles del rellotge.
  •  Menjar a poc a poc i mastegar bé els aliments.
  • Intentar mantenir uns horaris regulars per anar al lavabo.
  • Reservar el temps necessari per defecar.
  • No ignorar el desig de defecar.

• En cas de diarrea
  •  Cal prendre líquid abundant (aigua, infusions, brou, sucs), entre 1,5 i 2 litres al dia per evitar la deshidratació. S’ha de tenir en compte que l’excés de líquid pot augmentar el contingut d’aigua intestinal i, per tant, afavorir la diarrea.
  • Per reposar l’aigua i els minerals perduts, és aconsellable l’aigua carbonatada, l’aigua d’arròs o la llimonada alcalina. En el cas de la llimonada, s’ha d’afegir a 1 litre d'aigua mineral: mitja culleradeta de sal, mitja culleradeta de bicarbonat sòdic, 2 cullerades soperes de sucre (les persones diabètiques poden prescindir del sucre o substituir-lo per un edulcorant) i el suc colat de dues llimones.
  • És aconsellable fer àpats freqüents de petites quantitats (esmorzar, mig matí, dinar, berenar, sopar i ressopó).
  • Cal coure els aliments de manera lleugera: al vapor o bullit, al forn, a la brasa, a la papillota o a la planxa.
  •  S’han d’evitar estimulants del trànsit intestinal (cafè, xocolata, alcohol).
  • S'han d'evitar aliments greixosos.
  • És necessari evitar condiments irritants com el pebre blanc, negre o vermell.
  • És aconsellable evitar la llet i productes que tinguin llet afegida (flam, natilles, purés de patates i precuinats).
  • S’hauria de provar la tolerància a formatgets descremats, formatge semicurat o iogurt descremat o Actimel®. Si no es toleren, es poden prendre batuts de soja o la llet sense lactosa que venen als hipermercats. Es pot provar d’elaborar postres amb la llet sense lactosa (arròs amb llet, bescuit, beixamel, etc.).
  •  Cal evitar els aliments integrals, les fruites crues i amb pell, les llegums, les verdures i la fruita seca. Es poden prendre verdures com la carbassa, el carbassó sense pell, la patata, la ceba, la pastanaga o brou vegetal.
  • Convé menjar-se la fruita sense pell, cuita, en almívar o en sucs colats. Les més indicades són: poma, plàtan, pera, préssec, codony i llimona.
  • S’aconsellen aliments com l’arròs bullit, la patata bullida o la pasta.
  • A més, es recomana mantenir neta la zona del recte: es pot rentar amb aigua i sabó suau i després aplicar-hi una crema hidratant o impermeabilitzant per evitar irritacions. Cal rentar-se sempre les mans després d’anar al lavabo.

La grip és una malaltia altament contagiosa, per això, és aconsellable:

• Evitar anar a espais molt concorreguts de gent durant episodis d’epidèmia.
• Tapar-se la boca i el nas amb un mocador al tossir i/o esternudar.
• Fer servir mocadors de paper, desfer-se'n sovint  i posar-los en una bossa a part i tancada.
• Ventilar cada dia les habitacions per afavorir la renovació de l’aire i evitar l’acumulació de virus en l’ambient.
• Evitar el contacte amb persones malaltes durant els 2-4 primers dies del procés.
• Mantenir una correcta higiene de mans, rentar-se sovint les mans encara que no estiguin visiblement brutes, especialment després de tossir o esternudar, abans d’entrar en contacte amb altres persones i abans i després dels àpats.
• Mantenir una dieta equilibrada (dieta mediterrània) rica en fruites i verdures. 

En les persones que pertanyen a un grup de risc és aconsellable vacunar-se contra la grip. La vacunació es realitza al teu centre d’atenció primària entre els mesos d’octubre a desembre. Demana cita a la teva infermera per posar-te la vacuna.

A causa del cansament, la debilitat muscular i la febre, les relacions socials de la persona disminuiran. És bo aprofitar els moments en què els símptomes remeten per comunicar-se amb l’entorn familiar i d’amics. 

Així mateix, l’entorn més proper ha de ser comprensiu i donar suport a la persona malalta.

És molt possible que la persona amb grip no pugui desenvolupar la seva feina habitual ni dur a terme activitats d’oci.

És aconsellable, per evitar agreujar la sensació de malestar i cansament, realitzar activitats que comportin poca despesa energètica, com llegir, escoltar música, etc.

Per evitar agreujar la sensació de malestar i cansament és millor realitzar activitats que comportin poca despesa energètica, com llegir, escoltar música, etc.

• Els antibiòtics no curen la grip:
  La grip és una malaltia causada per un virus i per aquest motiu els tractaments amb antibiòtics (medicació per infeccions causades per bacteris) no són efectius i no aporten cap millora. Al contrari, quan fem servir antibiòtics sense necessitat, creem resistències i fem que no siguin efectius en cas de necessitat. Els antibiòtics maten tots els bacteris, inclosos els que ens són beneficioses (flora intestinal, flora vaginal, pell, etc.), i ens fan més susceptibles a infeccions per fongs, diarrees i altres trastorns.
• Si la temperatura corporal és molt elevada no es recomana abrigar-se:
  Tot i tenir febre, no cal abrigar-se en excés ni posar la calefacció alta. Cal sempre mantenir una temperatura corporal i de l’ambient agradable. Si donem escalfor en excés al cos, afavorirem que la temperatura corporal pugi i que augmenti la febre. Tampoc s’ha de mantenir el cos descobert, ja que provocaria calfreds que empitjorarien els símptomes.
• No s´han de deixar altres tractaments que la persona estigui prenent habitualment:
  S’ha de continuar amb els tractaments habituals que la persona estigui prenent; el fet d’interrompre els tractaments habituals pot fer descompensar-se de les malalties prèvies o causar efectes adversos pel fet d’interrompre el tractament de manera brusca.
  
  
• Les begudes alcohòliques no tenen cap efecte beneficiós en el tractament de la grip:
  Les begudes alcohòliques provoquen deshidratació que, sumat a la deshidratació causada per la febre i/o la diarrea, pot empitjorar els símptomes i alentir la recuperació.
  
  
• La vacuna de la grip no protegeix dels refredats ni de la covid19: 
  La vacuna de la grip protegeix davant del virus de la grip, però no d’altres malalties. Si que s’evita que es puguin desenvolupar les dues malalties a la vegada; fet que podria empitjorar l’estat de la persona i augmentar les possibilitats de complicacions.