Autor/a
Noemí Cuenca Quesada
Dietista-Nutricionista
+

Informació pràctica

L'alimentació en la fase activa de la malaltia
pP@)

 

Per tractar la malaltia i mantenir un òptim estat de salut és de vital importància una alimentació saludable i adaptada a cada persona. Encara que es donin pautes alimentàries generals, cal insistir que s’han d’adaptar a la fase en què estigui la malaltia i la manera com la visqui cada persona. Es parla de fase activa quan apareix un brot, que pot ser d’intensitat lleu, moderada o severa en funció de la simptomatologia que presenti.

Davant d’un brot, es recomana aplicar primer mesures dietètiques, que en funció de la intensitat del brot seran:

1. L'alimentació en el brot agut (1.1 Dieta oral; 1.2 Nutrició enteral i parenteral), 2. L'alimentació en el brot moderat, 3. L'alimentació en el brot lleu.

  
 

 

1. L'alimentació en el brot agut

Davant un brot agut, el més freqüent és que n’hi hagi prou seguint una dieta (alimentació oral). Però de vegades és necessari aportar nutrients al tub digestiu a través d’una sonda (nutrició enteral) o per via sanguínia (nutrició parenteral). 

 

 

1.1. Dieta oral 

No hi ha consens sobre la dieta més indicada a seguir en la malaltia inflamatòria intestinal. Aquests models de dieta es basen en pautes que afavoreixen l’assoliment dels objectius del tractament dietètic indicats en la malaltia inflamatòria intestinal.

 

Indicacions 

  • Quan el brot de la malaltia és sever i la via oral es tolera bé o no està contraindicada. 
  • Després d’un ingrés hospitalari per complicacions de la mateixa malaltia.

 
Característiques de la dieta

Hiperproteica. Les persones que en situació de brot tenen pèrdues de sang en les femtes i febre, necessiten augmentar la dosis d’aliments rics en proteïnes (carn, peix, ous i altres). Per aquest fet cal incloure com a mínim en els 3 àpats principals aliments proteics com peix blanc, carns magres, postres de soja o clara d’ou.

Hipercalòrica. Les necessitats energètiques diàries en la fase activa de la malaltia són més elevades que en situació de remissió, a causa de l’estrès psicològic o quirúrgic o de les possibles infecciones. Cal fer un mínim de 3 àpats principals, més 1 ingesta a mig matí, una altre a mitja tarda, i afegir-hi un ressopó, si fos necessari. La suma dels 5-6 àpats diaris ajudarà a aportar les calories diàries necessàries.

Hipolipídica. Greixos com l’oli d’oliva i els aliments grassos tenen un efecte lubricant sobre el budell i faciliten les deposicions. Davant d’un brot agut en què les deposicions són molt abundants, s’ha de reduir l’aportació de tota mena de greixos per evitar un excés de deposicions. Per aquest motiu, cal reduir la dosi d’oli d’oliva a 1-2 cullerades soperes al dia. I no introduir altres aliments rics en greix, sobretot aliments rics en greix saturat com els embotits o carns grasses, que facilitarien la inflamació de l’organisme i, per tant, també del tub digestiu.

De baix contingut en fibra. En el brot agut les deposicions diarreiques són abundants. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en fibra, sobretot fibra insoluble, com els cereals integrals, que tenen efecte laxant. Sí que es podrà ingerir petites quantitats de fibra soluble, que retarda el ritme de les deposicions, com la pastanaga, la poma cuita i el codonyat

Hidratant. A conseqüència de les deposicions diarreiques es perd molta aigua, que cal reposar amb la ingesta de begudes com: aigua, l’aigua resultant de bullir arròs, infusions astringents com el te i sèrum oral.

De fàcil digestió. Les MII produeixen l’alteració del tub digestiu i s’ha de procurar estimular-lo el mínim possible. Per tant, caldrà aportar aliments de fàcil digestió com el peix blanc, la compota de poma i l’arròs blanc cuit, entre d’altres.

Antiinflamatòria. Les MII es caracteritzen per la inflamació del tub digestiu. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en greixos saturats (carns grasses, brioixeria, embotits, làctics sencers o mantega), àcids grassos trans (brioxeria, plats preparats, pastisseria, galetes i precuïnats, entre d'altres) i àcid araquidònic (làctics sencers, carns grasses o embotits) amb efecte proinflamatori sobre l’organisme.

Cuinada extremant les mesures higièniques. Les MII provoquen una baixada important del sistema defensiu del cos. Per aquest motiu, cal tenir més cura en la higiene a l’hora de cuinar, ja que l’organisme no estaria preparat per afrontar una possible intoxicació fruit d’una incorrecta manipulació dels aliments. Cal seguir tot una sèrie de normes per evitar-ho: 

Consells de salut: Alimentació saludable - la manipulació d’aliments


L’olla de pressió és un sistema de cocció molt indicat en aquests casos, ja que la temperatura i la pressió a què es couen els aliments provoquen la destrucció de gairebé tots els microorganismes. 

Cal tenir en compte: 

  • Alimentar en un lloc on la persona se senti còmoda, com el llit o el sofà. 
  • Fer ingestes de poc volum i espaiades (6-7 al dia). 
  • Mastegar molt i menjar a poc a poc, ensalivant correctament els aliments per tal de facilitar el procés de digestió. 
  • Descansar entre 20 i 30 minuts després de cada àpat al sofà o al llit amb el capçal aixecat.


Aliments aconsellats: 

  • Arròs blanc bullit, torrades d’arròs, fideus o macarrons d’arròs i farinetes d’arròs. 
  • Pa i pastes sense gluten. 
  • Patata i moniato bullits o al forn. 
  • Llets vegetals com la d’arròs o postres a base de beguda d’arròs enriquits en calci.
  • Llet desnatada sense lactosa. 
  • Pastanaga bullida o liquada. 
  • Peixos blancs com ara el bacallà (digestió molt suau), el rap i el lluç. 
  • Carn magra com ara el conill, el pollastre o el gall dindi (sense pell). 
  • Pernil ibèric (traient-ne el greix visible). És ric en àcid oleic, un greix que predomina en l’oli d’oliva i que té efectes antiinflamatoris i cicatritzants. 
  • Cues de gamba bullides. 
  • Clara d’ou. 
  • Plàtan madur (sense cor i sense els fils). 
  • Poma o pera bullida o al forn. 
  • Codonyat. 
  • Liquats a base de pastanaga i poma o pera. Són recomanables perquè no contenen fibra, però cal valorar la tolerància personal de cadascú. 
  • 1-2 cullerades soperes (10-20 ml) d’oli d’oliva verge de baixa graduació per cuinar i amanir. 
  • Aliments cuinats al vapor, bullits, a la papillota, amb microones o al forn a temperatura mitjana (180 ºC).

   
Quan el nombre de deposicions disminueixi, cal continuar amb les pautes dietètiques en fase de brot moderat. 

Consells de salut: Malaltia inflamatòria intestinal - com es manifest

 

1.2. Nutrició enteral i parenteral
 
1.2.1 Nutrició enteral

  

La nutrició enteral consisteix a administrar els nutrients per via digestiva, mitjançant una sonda d’alimentació fins a l’estómac, el duodè o el jejú. Una vegada finalitzi la nutrició enteral i es pugui reiniciar l’alimentació per boca, el aliments s’hauran de reintroduir seguint les pautes indicades en la dieta oral en brot sever. 

Indicacions

En la malaltia de Crohn 

  • En determinades infeccions en què l’organisme necessita una aportació més elevada de nutrients i energia. 
  • En el cas que estigui afectada una part molt extensa del tub digestiu.


En la colitis ulcerosa

  • Quan, a causa d’un brot agut, sigui necessari un tractament amb esteroides o hi hagi símptomes de desnutrició durant el tractament amb esteroides.

 

1.2.2 Nutrició parenteral

 

La nutrició parenteral consisteix a administrar una solució per via sanguínia (intravenosa) que conté tots els elements nutritius necessaris (proteïnes, carbohidrats, lípids, vitamines i minerals) per a una correcta nutrició.

Quan el brot de la malaltia hagi millorat, se suspendrà la nutrició parenteral i, seguint les indicacions del metge, se seguirà amb la nutrició enteral o la dieta oral en brot sever. 

Indicacions

  • Quan per determinades causes la persona no pot mantenir un adequat estat nutricional. 
  • Quan sigui necessari que l’aparell digestiu reposi. 
  • En el cas que el tub digestiu estigui tan malmès que no accepti la nutrició enteral.


En general, prendre com a guia un exemple de menú específic en el brot agut pot ajudar a organitzar la dieta.

 

2. L’alimentació en el brot moderat

Indicacions

  • Quan el brot de la malaltia es presenta de forma moderada. 
  • Després d’un brot sever.


Característiques de la dieta

Hiperproteica. Les persones que en situació de brot facin deposicions amb sang a la femta o que tinguin febre, entre altres afeccions, necessiten augmentar la dosis d’aliments rics en proteïnes (carn, peix, ous i altres). Per aquest motiu cal incloure, com a mínim en els 3 àpats principals, aliments proteics com ara peix blanc, carns magres, iogurts i ous.

Hipercalòrica. Les necessitats energètiques diàries en la fase activa de la malaltia són més elevades que en situació de remissió, a causa de l’estrès psicològic o quirúrgic o les possibles infecciones. Cal fer un mínim de 3 àpats principals, més 1 ingesta a mig matí, una altra a mitja tarda i afegir-hi un ressopó, si fos necessari. Els 5-6 àpats diaris asseguren l’aportació de les calories necessàries.

Hipolipídica. Greixos com l’oli d’oliva i els aliments grassos tenen un efecte lubricant sobre el budell i faciliten les deposicions. Per tant, només quan les deposicions comencin a ser menys nombroses es pot augmentar el greix, en forma d’oli d’oliva, d’una o dues cullerades soperes a dues o tres cullerades soperes al dia, per tal d’assegurar l’aportació de vitamina E (té efecte antioxidant i potencia el sistema defensiu de l’organisme), i d’àcids grassos essencials (greixos que han de ser aportats per aliments com ara el peix blau, les nous i l’oli d’oliva). La dieta no ha d’incloure altres aliments rics en greix saturat com els embotits o carns grasses, que facilitarien la inflamació de l’organisme i, per tant, també del tub digestiu.

De baix contingut en fibra. Quan les deposicions són menys abundants caldrà seguir prenent aliments rics en fibra soluble com la pastanaga, per ajudar a retardar el ritme deposicional, i provar la tolerància a altres aliments com les mongetes verdes, la carabassa i el carbassó. Tot i que contenen fibra són unes verdures suaus, no irriten el budell i no són flatulentes.

Hidratant. Les deposicions diarreiques provoquen una gran pèrdua d’aigua que cal reposar ingerint begudes com: aigua, l’aigua resultant de bullir arròs, brous vegetals, infusions astringents com el te diluït i sèrum oral.

De fàcil digestió. Les MII provoquen l’alteració del tub digestiu i s’ha de procurar estimular-lo el mínim possible. Per tant, caldrà aportar aliments de fàcil digestió com el peix blanc, les cremes de carbassó i l’arròs blanc cuit.

Antiinflamatòria. Les MII es caracteritzen per la inflamació del tub digestiu. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en greixos saturats (carns grasses, brioixeria, embotits, làctics sencers o mantega), àcids grassos trans (brioxeria, plats preparats, pastisseria, galetes i precuinats, entre d'altres) i àcid araquidònic (làctics sencers, carns grasses o embotits) amb efecte proinflamatori sobre l’organisme.

Específica per a la recuperació del budell. En les MII en què hi ha una alteració del tub digestiu, caldrà potenciar els aliments rics en betacarotens (pastanaga, carabassa i carbassó, entre d’altres), zinc (marisc, peix, carn, entre d'altres), flavonoides (fruites, verdures, te i soja) i probiòtics (iogurt) per ajudar a recuperar el bon estat del budell.

Cuinada extremant les mesures higièniques. Les MII provoquen una baixada important del sistema defensiu del cos. Per aquest motiu, cal tenir més cura en la higiene a l’hora de cuinar, ja que l’organisme no estaria preparat per afrontar una possible intoxicació fruit d’una incorrecta manipulació dels aliments. Cal seguir tot una sèrie de normes per evitar-ho: 

Consells de salut: Alimentació saludable - la manipulació dels aliments


L’olla de pressió és un sistema de cocció molt indicat en aquests casos, ja que la temperatura i la pressió a què es couen els aliments provoquen la destrucció de gairebé tots els microorganismes. 

Cal tenir en compte:

  • Fer àpats de poc volum i espaiats (6 al dia). 
  • Mastegar i menjar a poc a poc, ensalivant correctament els aliments per tal de facilitar la digestió. 
  • Descansar entre 20 i 30 minuts després de cada àpat al sofà o al llit amb el capçal aixecat.


Aliments aconsellats:

  • Arròs blanc bullit, torrades d’arròs, fideus o macarrons d’arròs i farinetes d’arròs. 
  • Pa dextrinat (pa sotmès a un procés de torrefacció molt lent, a temperatura i temps controlat, que fragmenta el midó en dextrines, maltoses i altres disacàrids i fa el pa molt més fàcil de digerir) o torrat i pastes alimentàries com macarrons o espaguetis, entre d’altres. 
  • Patata i moniato bullits o alf orn. 
  • Llets vegetals com la beguda de civada o de soja i postres de soja enriquits amb calci.
  • Llet desnatada sense lactosa.
  • Cremes suaus amb una base de patata i pastanaga, a les quals s’afegeix una petita quantitat de carbassó rentat i pelat. Una vegada es vegi que es tolera es pot alternar amb carabassa. 
  • Mongeta tendra bullida (millor si és mongeta fina sense llavors ni fils) amb patata. 
  • Albergínia escalivada i sense llavors. Una de les millors maneres de menjar-la és fer patata bullida o al caliu, tallar-la a rodanxes, posar una mica d’albergínia sobre cada rodanxa i amanir-ho amb unes gotes d’oli. 
  • Peixos blancs, sobretot bacallà (de digestió molt suau), rap i lluç. 
  • El surimi (palets de cranc) és un aliment que es tolera molt bé, ja que està elaborat a partir de peix blanc bullit. Es pot fer servir com a alternativa a un segon plat o com a decoració de primers plats per fer la dieta més variada. 
  • Sèpia, calamar o pops petits cuinats a l’olla de pressió amb verdures suaus com carbassó, pastanaga i porro. 
  • Cues de gambes bullides. 
  • Ou bullit (posar l’ou en aigua freda i treure’l quan faci 8 minuts que bull) –millor si és un ou omega 3 (els àcids grassos omega 3 tenen un efecte antiinflamatori en l’organisme)– o en forma de truita francesa amb molt poc oli o amb verdures suaus com truita de carbassó (pelat i bullit o cuinat a la papillota) i patata. Per tal que la truita sigui de fàcil digestió s’aconsella bullir les verdures amb la patata i, quan estiguin cuites, afegir-les a l’ou batut. Llavors es tira tot junt a la paella amb poc oli. 
  • Carn magra com ara conill, pollastre o gall dindi (sense pell). 
  • Filet de porc, si és possible ibèric. Per cuinar-lo s’aconsella preparar una base de verdures suaus, com ara pastanaga, mongeta tendra i carbassó (s’hi pot afegir patata), i cuinar-ho a l’olla de pressió o a la papillota. Si es tolera bé, es pot provar de fer-ho amb el filet de vedella. 
  • Pernil ibèric (traient-ne el greix visible) i pernil de gall dindi. 
  • Plàtan madur (sense cor i sense els fils). 
  • Poma ratllada o cuita o al forn, o pera bullida. 
  • Codonyat. 
  • Liquats a base de pastanaga i poma o pera. Són recomanables perquè no contenen fibra, però s’ha de valorar la tolerància de cadascú. 
  • 2-3 cullerades soperes (20-30 ml) d’oli d’oliva verge de baixa graduació (inferior a 1º; els més indicats són els < 0,4º) per cuinar i amanir. 
  • Aliments cuinats al vapor, bullits, a la papillota, amb microones o al forn a temperatura mitjana (180 ºC).

 
Quan el nombre de deposicions disminueixi, cal continuar amb les pautes dietètiques per a la fase de brot lleu.

En general, prendre com a guia un exemple de menú específic en el brot moderat pot ajudar a organitzar la dieta.

 

 

3. L’alimentació en el brot lleu

Indicacions

  • El brot de la malaltia es presenta de forma lleu. 
  • Després d’un brot moderat.


Característiques

Hiperproteica. Les persones en situació de brot necessiten una aportació elevada de proteïnes per ajudar a recuperar i cicatritzar la mucosa del budell. Per aquest motiu, cal incloure, com a mínim en els 3 àpats principals, aliments proteics com ara peix blanc, carns magres, iogurts i ous.

Hipercalòrica. Per ajudar a recuperar o mantenir l’estat nutricional, cal una aportació alta de calories. Per això es faran un mínim de 3 àpats principals, més 1 ingesta a mig matí, una altra a mitja tarda i afegir-hi un ressopó, si fos necessari. Els 5-6 àpats diaris asseguraran l’aportació de les calories necessàries.

Hipolipídica. L’oli d’oliva i els aliments grassos tenen un efecte lubricant sobre el budell que facilita les deposicions. Per tant, s’aconsella seguir amb 2-3 cullerades soperes al dia d’oli d’oliva, com a mesura per no augmentar el nombre de deposicions i alhora assegurar l’aportació de vitamina E (té efecte antioxidant i potencia el sistema defensiu de l’organisme) i àcids grassos essencials (greixos que han de ser aportats amb aliments com el peix blau, les nous i l’oli d’oliva). La dieta no ha d’incloure altres aliments rics en greix saturat com els embotits o carns grasses, que facilitarien la inflamació de l’organisme i, per tant, també del tub digestiu.

De baix contingut en fibra. Quan les deposicions siguin menys abundants caldrà seguir prenent aliments rics en fibra soluble, com la pastanaga, per ajudar a retardar el ritme deposicional, i provar la tolerància a altres verdures suaus (endívies, escarola o alfals). Tot i contenir fibra no irriten el budell i no són flatulentes.

Hidratant. Les deposicions diarreiques provoquen una gran pèrdua d’aigua que cal reposar amb la ingesta de begudes com: aigua, brous vegetals, infusions astringents com el te i sèrum oral.

De fàcil digestió. Les MII provoquen alteracions del tub digestiu i s’ha de procurar estimular-lo el mínim possible. Per tant, caldrà evitar els aliments de difícil digestió, com les carns grasses, els fregits i els arrebossats.

Antiinflamatòria. Les MII es caracteritzen per la inflamació del tub digestiu. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en greixos saturats (carns grasses, brioixeria, embotits, làctics sencers o mantega), àcids grassos trans (brioxeria, plats preparats, pastisseria, galetes i precuinats, entre d'altres) i àcid araquidònic (làctics sencers, carns grasses o embotits) amb efecte proinflamatori sobre l’organisme.

Específica per a la recuperació del budell. En les MII que provoquen una alteració del tub digestiu, caldrà potenciar els aliments rics en betacarotens (pastanaga, carabassa i carbassó, entre d’altres), zinc (marisc, peix i carn), flavonoides (fruites, verdures, te i soja) i probiòtics (iogurt) per ajudar a recuperar el bon estat del budell.

Cuinada extremant les mesures higièniques. Les MII provoquen una baixada important del sistema defensiu del cos. Per aquest motiu, cal tenir més cura en la higiene a l’hora de cuinar, ja que l’organisme no estaria preparat per afrontar una possible intoxicació fruit d’una incorrecta manipulació dels aliments. Caldrà seguir tot una sèrie de normes per evitar-ho: 

Consells de salut: Alimentació saludable - manipulació dels aliments 

 
L’olla de pressió és un sistema de cocció molt indicat en aquests casos, ja que la temperatura i la pressió a què es couen els aliments provoquen la destrucció de gairebé tots els microorganismes.

Cal tenir en compte:

  • Fer àpats de poc volum i espaiats (6 al dia). 
  • Mastegar molt i menjar a poc a poc, ensalivant correctament els aliments per tal de facilitar la digestió. 
  • Descansar entre 20 i 30 minuts després de cada àpat al sofà o al llit amb el capçal aixecat.


Aliments aconsellats:

  • Arròs blanc bullit, torrades d’arròs, fideus o macarrons d’arròs i farinetes d’arròs. 
  • Pa dextrinat (pa sotmès a un procés de torrefacció molt lent, a temperatura i temps controlat, que fragmenta el midó en dextrines, maltoses i altres disacàrids y fa el pa molt més fàcil de digerir) o torrat, i pastes alimentàries com ara macarrons o espaguetis. 
  • Patata i moniato bullits o al forn. 
  • Llets vegetals com la beguda de civada o de soja i postres de soja enriquits amb calci. 
  • Làctics (no llet), com els iogurts desnatats, la quallada, els formatgets baixos en greix, o el formatge tendre baix en greix. 
  • Cremes suaus amb una base de patata i pastanaga, a les quals s’afegirà una petita quantitat de carbassó rentat i pelat. Si es toleren bé, es podran alternar amb carabassa. 
  • Mongeta tendra bullida (millor mongeta fina sense llavors ni fils) amb patata. 
  • Albergínia escalivada i sense llavors. Una de les millors maneres de menjar-la és fer patata bullida o al caliu, tallar-la a rodanxes, posar una mica d’albergínia sobre cada rodanxa i amanir-ho amb unes gotes d’oli. 
  • Verdures crues com la pastanaga ratllada natural, l’endívia o l’escarola i germinats com l’alfals. 
  • Peixos blancs, sobretot el bacallà (digestió molt suau), el rap o el lluç. 
  • El surimi (palets de cranc) és un aliment que es tolera molt bé, ja que està elaborat a partir de peix blanc bullit. Es pot fer servir com a alternativa a un segon plat o com a decoració de primers plats per fer la dieta més variada. 
  • Sèpia, calamar o pops petits cuinats a l’olla de pressió amb verdures suaus com carbassó, pastanaga i porro. 
  • Cues de gambes bullides. 
  • Ou bullit (posar l’ou en aigua freda i treure’l quan faci 8 minuts que bull) –millor si és un ou omega 3 (els àcids grassos omega 3 tenen un efecte antiinflamatori en l’organisme)– o en forma de truita francesa amb molt poc oli o amb verdures suaus com truita de carbassó (pelat i bullit o cuinat a la papillota) i patata. Per tal que la truita sigui de fàcil digestió s’aconsella bullir les verdures amb la patata i, quan estiguin cuites, afegir-les a l’ou batut. Llavors es tira tot junt a la paella amb poc oli. 
  • Carn magra com ara conill, pollastre o gall dindi (sense pell). 
  • Filet de porc, si és possible ibèric. Per cuinar-lo s’aconsella preparar una base de verdures suaus, com ara pastanaga, mongeta tendra o carbassó (s’hi pot afegir patata), i cuinar-ho a l’olla de pressió o a la papillota. Si es tolera bé, es pot provar amb el filet de vedella. 
  • Pernil ibèric (retirar el greix visible) i pernil de gall dindi. 
  • Plàtan madur (sense cor i sense els fils). 
  • Poma o pera crua. 
  • Codonyat. 
  • Liquats a base de pastanaga i poma o pera. Són recomanables perquè no contenen fibra, però s’ha de valorar la tolerància de cadascú. 
  • 2-3 cullerades soperes (20-30 ml) d’oli d’oliva verge de baixa graduació per cuinar i amanir. 
  • Aliments cuinats al vapor, bullits, a la papillota, amb microones i al forn a temperatura mitjana (180 ºC).

 
Si els aliments que es van introduint a la dieta es toleren bé i no reactiven la malaltia, es pot continuar amb les pautes dietètiques en fase de remissió. 

En general prendre com a guia un exemple de menú específic en el brot lleu pot ajudar a organitzar la dieta.

 

p Llegir més...

L’alimentació en la fase de remissió de la malaltia
pP@)

 

Es parla de fase de remissió quan no hi ha activitat de la malaltia. 


Després de la fase activa de la malaltia, en què s’han seguit les pautes dietètiques en funció del tipus de brot, arriba el moment de diversificar la dieta mantenint les pautes anteriors però introduint-hi nous aliments. 


L’objectiu d’aquesta dieta és acabar d’assolir un correcte estat nutricional, augmentar el contingut en nutrients, cosa que fins ara no era possible aconseguir en les quantitats necessàries a través de l’alimentació, i intentar mantenir el bon estat del budell el màxim de temps possible.

 

Indicacions

La dieta en fase de remissió està indicada després d’haver superat la fase activa de la malaltia. 

 
Característiques de la dieta

La dieta que han de seguir les persones en fase de remissió ha de ser saludable i equilibrada, però caldrà observar si toleren bé els aliments dels apartats Aliments que cal evitar o consumir de manera controlada, i, en canvi, augmentar el consum dels aliments beneficiosos per al bon estat del budell, que es troben en l’apartat Aliments que s’han de consumir més.

 

1. Aliments que cal evitar o consumir de manera controlada perquè irriten el budell 
    • Els espinacs, les taronges i aliments greixosos com els embotits fan segregar bilis, que és molt irritant per al budell. 
    • L’alcohol, el cafè (inclòs el descafeïnat) i els picants. 
    • Aliments cuinats a altes temperatures, per exemple en planxes o forns. Els aliments cremats o massa torrats poden ser irritants per al budell. 
    • Aliments com els embotits, les carns grasses i la mantega tenen un efecte proinflamatori a causa dels seus greixos saturats. 
    • Aliments flatulents com les cols, les carxofes, els cereals integrals o les begudes amb gas poden provocar un excés de gasos intestinals i donar molèsties. 
    • Aliments amb edulcorants com el sorbitol –per exemple begudes, caramels i xiclets– poden provocar diarrees si es consumeixen en altes dosis. 
    • Aliments amb lactosa, com la llet. En alguns casos, si el tub digestiu ha quedat malmès per la malaltia, la lactosa pot provocar diarrees i gasos perquè el budell no és capaç de digerir-la. 
 
 2. Aliments que s’han de consumir més 
    • Aliments rics en proteïnes de fàcil digestió com el peix blanc (bacallà, lluç o llenguado) i les carns blanques (conill, gall dindi i pollastre). 
    • Aliments rics en betacarotens com la pastanaga, la papaia o el mango, que són protectors del tub digestiu. 
    • Aliments que augmenten les defenses del cos, com l’oli d’oliva, el germen de blat i l’alvocat, rics en vitamina E; les maduixes i el pebrot cru, rics en vitamina C; la carabassa i el carbassó, amb un alt contingut de betacarotens; l’all, la ceba i els bolets, rics en seleni, i els ous i el marisc, rics en zinc. 
    • L’oli d’oliva verge de baixa graduació, tant per cuinar com per amanir, per les seves propietats antiinflamatòries, cicatritzants i antioxidants. 
    • Aliments amb efecte antiinflamatori com el peix blau o les nous, riques en omega 3. 
    • Aliments que ajuden a mantenir el budell en bon estat, com els iogurts i les postres de soja enriquides amb bacteris làctics. 
    • Aliments rics en flavonoides com la quercetina (antioxidant), com ara la ceba, la poma, el bròquil, el raïm i la col llombarda. El seu efecte antioxidant i antiinflamatori sembla que pot ajudar en la recuperació del teixit del còlon malmès.


Lleugerament hiperproteica i hipercalòrica.

D’aquesta manera s’aconsegueix arribar a un bon estat nutricional i evitar carències. Caldrà fer 3 àpats principals, que incloguin aliments rics en proteïnes com la carn, el peix o els ous. I dos ingestes més, una a mig matí i l’altra a mitja tarda, per tal d’assegurar la dosi de calories i nutrients que l’organisme necessita.  


Antiinflamatòria.

Les MII es caracteritzen per la inflamació del tub digestiu. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en greixos saturats (carns grasses, brioixeria, embotits, làctics sencers o mantega), àcids grassos trans (brioxeria, plats preparats, pastisseria, galetes i precuinats, entre d'altres) i àcid araquidònic (làctics sencers, carns grasses o embotits) amb efecte proinflamatori sobre l’organisme i augmentar el consum d'aliments rics en àcids grassos omega-3, com ara el peix blau, les nous i les verdures de color verd intens. 


Específica per a la recuperació del budell.

En les MII que provoquen una alteració del tub digestiu, caldrà potenciar els aliments rics en betacarotens (pastanaga, carabassa i carbassó, entre d’altres), zinc (marisc, peix i carn), flavonoides (fruites, verdures, te i soja) i probiòtics (iogurt) per ajudar a recuperar el bon estat del budell. 

En general prendre com a guia un exemple de menú  específic en la fase de remissió pot ajudar a organitzar la dieta. 

 

p Llegir més...

Alimentació, MII i les etapes del cicle vital
pP@)

1. Infància, 2. Adolescència, 3. Adultesa, 4. Vellesa.

 

1. Alimentació i MII en la infància (de 3 a 12 anys)

Durant aquesta etapa de la infància la dieta indicada dependrà del grau d’activitat de la malaltia: fase activa o fase de remissió. Es pararà especial atenció a assegurar l’aportació adequada dels nutrients més necessaris en aquesta etapa del cicle vital com ara: 

  • Calci: beguda de soja enriquida amb calci, iogurt, formatge i calamars. 
  • Ferro: carns, peix blau, ous, julivert, escopinyes i llenties. 
  • Iode: sal iodada, algues marines, peix i marisc. 
  • Magnesi: cacau, fruites seques i verdures de fulla verda. 
  • Zinc: marisc, peixos, cereals, carns i llegums. 
  • Vitamina A: peix blau i formatges. 
  • Vitamina B1: carn de porc, cereals integrals i llegums. 
  • Vitamina C: maduixes, pebrot cru i mandarines. 
  • Vitamina D: peix blau i formatges. 
  • Àcid fòlic: llevat de cervesa, verdures de fulla verda i llegums.

 
Durant la infància les necessitats de calci augmenten i poden sorgir dubtes sobre si cal consumir làctics. Segons la fase i el brot de la malaltia s’aconsellen begudes vegetals enriquides amb calci o làctics.

Aliments rics en calci aconsellats en les diferents fases 

Fase activa 

  • Brot agut. Beguda d’arròs enriquida amb calci i postres d’arròs enriquides amb calci. 
  • Brot moderat. Beguda de soja enriquida amb calci i postres de soja enriquides amb calci. 
  • Brot lleu. Quallada, iogurt amb bífidus desnatat, formatget baix en greix i mozzarella fresca.

 
Fase de remissió

En la fase de remissió es pot provar d’introduir la llet, sempre segons la tolerància personal, començant amb llets baixes en lactosa barrejades primer amb beguda d’arròs i després amb soja. Gradualment es reduirà el contingut de beguda de soja i s’augmentarà el de llet baixa en lactosa. Una vegada la llet sigui ben tolerada, es repetirà el procés anterior però amb llet de vaca amb àcids grassos omega 3 afegits. Aquesta llet serà beneficiosa pel seu contingut en àcids grassos omega 3 (àcids grassos essencials amb efecte antiinflamatori). 

Consells de salut: Infància
Consells de salut: Alimentació en la infància i en l'adolescència

2. Alimentació i MII en l'adolescència

Durant l’adolescència la dieta indicada dependrà del grau d’activitat de la malaltia: fase activa o fase de remissió. Es pararà especial atenció a assegurar l’aportació adequada dels nutrients més importants en aquesta etapa del cicle vital com ara: 

  • Calci: beguda de soja enriquida amb calci, iogurt, formatge i calamars. 
  • Ferro: carns, peix blau, ous, julivert, escopinyes i llenties. 
  • Iode: sal iodada, algues marines, peix i marisc. 
  • Magnesi: cacau, fruites seques i verdures de fulla verda. 
  • Vitamina A: peix blau i formatges. 
  • Vitamina D: peix blau i formatges. 
  • Vitamines del grup B: cereals integrals i llevat de cervesa. 
  • Vitamina C: maduixes, pebrot cru i mandarines.

   
Durant l’adolescència les necessitats de calci augmenten i poden sorgir dubtes sobre si cal consumir làctics. Segons la fase i el brot de la malaltia s’aconsellen begudes vegetals enriquides amb calci o làctics.

Aliments rics en calci aconsellats en les diferents fases o brots 

Fase activa 

  • Brot agut. Beguda d’arròs enriquida amb calci i postres d’arròs enriquides amb calci i llet desnatada sense lactosa. 
  • Brot moderat. Beguda de civada o de soja enriquida amb calci i postres de soja enriquides amb calci i llet desnatada sense lactosa. 
  • Brot lleu. Quallada, iogurt desnatat i formatge baix en greix.

   
Fase de remissió

En fase de remissió es pot provar d’introduir la llet, sempre segons la tolerància personal, començant amb llets baixes en lactosa barrejades primer amb beguda d’arròs i després amb soja. Gradualment es reduirà el contingut de beguda de soja i s’augmentarà el de llet baixa en lactosa. Una vegada la llet sigui ben tolerada, es repetirà el procés anterior però amb llet de vaca amb àcids grassos omega 3 afegits. Aquesta llet serà beneficiosa pel seu contingut en àcids grassos omega 3 (àcids grassos essencials amb efecte antiinflamatori). 

Consells de salut: Adolescència 
Consells de salut: Alimentació en la infància i en l'adolescència

 

3. Alimentació i MII en l'adultesa

Durant l’adultesa la dieta indicada dependrà del grau d’activitat de la malaltia. 


Consells de salut: Adultesa 

 

4. Alimentació i MII en la vellesa

Durant la vellesa la dieta indicada dependrà del grau d’activitat de la malaltia: fase activa o fase de remissió. Es pararà especial atenció a assegurar l’aportació adequada dels nutrients més importants en aquesta etapa del cicle vital com ara:

  • Proteïnes: carn, peix, ous, marisc, làctics, llegums, beguda i postres de soja. 
  • Greixos monoinsaturats: oli d’oliva, alvocat i fruites seques. 
  • Calci: beguda de soja, de civada i d'arròs enriquida amb calci, llet semidesnatada o desnatada sense lactosa, iogurt, formatge i calamars. 
  • Magnesi: cacau, fruites seques i verdures de fulla verda. 
  • Zinc: marisc, peixos, cereals, carns i llegums. 
  • Vitamines antioxidants com: 
    • Vitamina A: peix blau i formatges. 
    • Provitamina A o betacarotens: pol·len, pastanaga, mango, papaia, albercocs i julivert. 
    • Vitamina C: maduixes, pebrot cru i mandarines. 
    • Vitamina E: oli d’oliva, germen de blat i alvocat. 
  • Vitamina D: peix blau i formatges. 
  • Àcid fòlic: llevat de cervesa, verdures de fulla verda i llegums. 
  • Vitamina B6: carn, peix, ous i cereals. 
  • Vitamina B12: carn, peix, ous i làctics.

   
Durant la vellesa les necessitats de calci augmenten i poden sorgir dubtes sobre si cal consumir làctics. Segons la fase i el brot de la malaltia s’aconsellen begudes vegetals enriquides amb calci i làctics sense lactosa.

Aliments rics en calci aconsellats en les diferents fases 

Fase activa 

  • Brot agut. Beguda d’arròs enriquida amb calci i postres d’arròs enriquides amb calci i llet desnatada sense lactosa. 
  • Brot moderat. Beguda de civada o de soja enriquida amb calci, postres de soja enriquides amb calci i llet desnatada sense lactosa. 
  • Brot lleu. Quallada, iogurt desnatat, formatget baix en greix i formatge tendre baix en greix.

   
Fase de remissió

En fase de remissió es pot provar d’introduir la llet, sempre segons la tolerància personal, començant amb llets baixes en lactosa barrejades primer amb beguda d’arròs i després amb soja. Gradualment es reduirà el contingut de beguda de soja i s’augmentarà el de llet baixa en lactosa. Una vegada la llet sigui ben tolerada es farà el mateix procés anterior però amb llet de vaca amb àcids grassos omega 3 afegits. Aquesta llet serà beneficiosa pel seu contingut en àcids grassos omega 3 (àcids grassos essencials amb efecte antiinflamatori). 

Consells de salut: Vellesa

 

p Llegir més...

Alimentació, MII i altres situacions de vida
pP@)

La dieta s’ha d’adaptar a cada persona i s’haurà de vigilar sobretot en l’etapa de creixement i embaràs, ja que són etapes de la vida en què la desnutrició podria tenir efectes molt negatius. 

  1. En l'embaràs 
  2. Viatjar 

 

1. Embaràs

Durant l’embaràs la dieta indicada dependrà del grau d’activitat de la malaltia: fase activa o fase de remissió. Es pararà especial atenció a garantir l’aportació adequada dels nutrients més importants en l’embaràs com ara: 

  • Calci: iogurt, formatge, beguda de soja enriquida, calamars i olives. 
  • Ferro: carns, peix blau, ous, julivert, escopinyes i llenties. 
  • Iode: sal iodada, algues marines, peix i marisc. 
  • Magnesi: cacau, fruites seques i verdures de fulla verda. 
  • Zinc: marisc, peixos, cereals, carns i llegums. 
  • Vitamina A: peix blau i formatge. 
  • Àcid fòlic: llevat de cervesa, verdures de fulla verda i llegums. 
  • Vitamina B6: carn, peix, ous i cereals.
  • Vitamina E: oli d’oliva, germen de blat i alvocat.


Durant l’embaràs les necessitats de calci augmenten i poden sorgir dubtes sobre si cal consumir làctics. Segons la fase i el brot de la malaltia s’aconsellen begudes vegetals enriquides amb calci o làctics.

Aliments rics en calci aconsellats en les diferents fases 

Fase activa

  • Brot agut. Beguda d’arròs enriquida amb calci, postres d’arròs enriquides amb calci i llet desnatada sense lactosa. 
  • Brot moderat. Beguda de civada o soja enriquida amb calci i postres de soja enriquides amb calci i llet desnatada sense lactosa. 
  • Brot lleu. Quallada, iogurt desnatat, formatget baix en greix i formatge tendre baix en greix.


Fase de remissió

En la fase de remissió es pot provar d’introduir la llet, sempre segons la tolerància personal, començant amb llets baixes en lactosa barrejades primer amb beguda d’arròs i després amb soja. Gradualment es reduirà el contingut de beguda de soja i s’augmentarà el de llet baixa en lactosa. Una vegada la llet sigui ben tolerada es repetirà el procés anterior però amb llet de vaca amb àcids grassos omega 3 afegits. Aquesta llet serà beneficiosa pel seu contingut en àcids grassos omega 3 (àcids grassos essencials amb efecte antiinflamatori). 

Consells de salut: Embaràs 
Consells de salut: Alimentació i embaràs 

 

3. Viatjar

Hi ha situacions de la vida, com ara sortir de viatge, en què cal prendre certes mesures per no descuidar la dieta i evitar possibles intoxicacions alimentàries.

Si és un viatge programat que inclou els àpats als hotels, s’aconsella posar-se en contacte amb l’hotel on es va i demanar el menú que serveixen. Si no s’adequa a les pautes indicades segons la fase de la malaltia, se sol·licitaran, sempre que sigui possible, altres menús adaptats. D’altra banda, sempre és convenient emportar-se aliments, com les galetes d’arròs o les begudes de soja, que en determinades zones geogràfiques són difícils de trobar.

És molt important evitar les intoxicacions alimentàries quan s’està de viatge, sobretot en zones tropicals. Per aquest motiu cal seguir una sèrie de mesures:

  • Prendre aigua embotellada. 
  • Prendre les begudes sense gel. 
  • Rentar les fruites amb aigua embotellada i pelar-les. 
  • Evitar plats preparats amb salsa maionesa. 
  • Evitar aliments no cuinats o poc cuinats com els carpaccios o els musclos al vapor.


Consells de salut: Viatjar

p Llegir més...

Alimentació, MII i altres problemes de salut
pP@)

Les malalties inflamatòries intestinals poden desencadenar certes complicacions, com fissures anals, i generar certes conseqüències, com haver de portar una colostomia o una ileostomia –habitualment de forma temporal–. A més, poden manifestar-se fora del tracte gastrointestinal, i donar lloc a les anomenades manifestacions extraintestinals. En qualsevol d’aquestes situacions és aconsellable seguir una dieta específica. 

1. Pautes dietètiques en les manifestacions extraintestinals, 2. Pautes dietètiques davant les fisures anals, 3. Pautes dietètiques en la colostomia i la ileostomia, 4. Pautes dietètiques en les malalties intercurrents.

 

1. Pautes dietètiques en les manifestacions extraintestinals

 
 
1.1 Eritema nodós i piodèrmia gangrenosa

La dieta indicada haurà de ser:

  • Antiinflamatòria. L’eritema nodós es caracteritza per la inflamació de la pell en forma de nòdul. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en greixos saturats (carns grasses, brioixeria, embotits, làctics sencers o mantega) i àcid araquidònic (làctics sencers, carns grasses o embotits) que tenen un efecte proinflamatori sobre l’organisme. 
  • Protectora i regeneradora de la pell. S’han de seguir les següents pautes: 
    • Assegurar una aportació correcta de proteïnes incloent, com a mínim en els 3 àpats principals, aliments proteics com ara el peix blanc, les carns magres i l’ou, per tal de permetre la regeneració cel·lular. 
    • Augmentar el consum d’aliments rics en provitamina A, com el pol·len, la pastanaga, el mango, la papaia i els albercocs, ja que protegeix la pell i les mucoses. 
    • Potenciar el consum d’aliments rics en vitamina C, com les maduixes, el pebrot cru i les mandarines, ja que és essencial per a la síntesi del col·lagen. 
    • Incloure en la dieta aliments rics en vitamina E, com l’oli d’oliva, el germen de blat i l’alvocat, amb efecte antioxidant. 
    • Augmentar el consum d’aliments rics en vitamina B2 o rivoflavina, com el iogurt, el formatge, la carn i els ous, imprescindible per al bon manteniment de la pell. 
    • Potenciar el consum d’aliments rics en vitamina B8 o biotina, com el iogurt, el formatge, els cereals integrals i els llegums, ja que un dèficit d’aquesta vitamina pot ocasionar problemes a la pell. 
    • Incloure a la dieta aliments rics en zinc com el marisc, el peix, els cereals, la carn i els llegums, ja que aquest mineral forma part de la pell, les ungles i els cabells.

 

1.2 Estomatitis aftosa 

Les pautes dietètiques generals són: 

  • Augmentar el consum d’aliments rics en provitamina A, com el pol·len, la pastanaga, el mango, la papaia i els albercocs, ja que és protectora de la pell i les mucoses. 
  • Augmentar el consum d’aliments rics en vitamina B2 o rivoflavina, com el iogurt, el formatge, la carn i els ous, imprescindible per al bon manteniment de la pell.

 

1.3 Artropatia perifèrica, sacroiliïtis i espondilitis anquilosant

La dieta indicada haurà de ser: 

  • Antiinflamatòria. Les MII es caracteritzen per la inflamació del tub digestiu. Per tant, cal reduir el consum d’aliments rics en greixos saturats (carns grasses, brioixeria, embotits, làctics sencers o mantega), àcids grassos trans (brioxeria, plats preparats, pastisseria, galetes i precuinats, entre d'altres) i àcid araquidònic (làctics sencers, carns grasses o embotits) amb un efecte proinflamatori sobre l’organisme. 
  • Protectora de les articulacions. S’han de seguir les següents pautes: 
    • Assegurar una aportació correcta de proteïnes incloent, com a mínim en els 3 àpats principals, aliments proteics com el peix blanc, les carns magres o l’ou, per tal de permetre la regeneració cel·lular. 
    • Seguir una dieta de baix contingut en àcid úric, ja que un excés d’àcid úric a la sang es pot acumular a les articulacions i provocar dolor. Per tant, caldrà consumir amb molta moderació vísceres, brous i concentrats de carn, vedella, xai, marisc i llevat de cervesa. 
    • Potenciar el consum d’aliments rics en vitamina C, com les maduixes, el pebrot cru i les mandarines, ja que és essencial per a la síntesi de col·lagen. 
    • Potenciar el consum d’aliments rics en Vitamina D, com el formatge i el peix blau, necessària per a la calcificació del ossos.
1.4 Colangitis esclerosant primària 

La colangitis esclerosant primària és la inflamació dels conductes biliars del fetge. Per tant, caldrà evitar les taronges, els espinacs i els aliments greixosos, que provoquen la segregació de bilis.
 
És molt important que les persones amb MII que siguin diabètiques portin una alimentació molt correcta que asseguri un bon control de totes dues malalties. És imprescindible fer conèixer a l’equip de salut aquest situació per tal de portar un bon control nutricional.

 

2. Pautes dietètiques davant les fissures anals

  • Evitar aliments de consistència dura i mida petita com fruites seques o llavors de sèsam o lli que, si no són ben mastegats, poden ser expulsats amb les femtes tal qual, sense haver patit cap procés de digestió, i provocar dolor en el moment d’evacuar. 
  • Augmentar el consum d’aliments basificants (vegeu taula) i reduir el d’aliments acidificants (vegeu taula) per aconseguir femtes no irritants. 
      
    Àcids    Bàsics

    Carns
    Peix i marisc (menys àcids que la carn)  
    Formatges curats
    Embotits i patés
    Cereals i derivats
    Ous
    Cacau i xocolata
    Avellanes i nous
    Cacauets
    Alcohol

    Verdures
    Llegums
    Patates
    Fruites
    Algues
    Olives
    Ametlles
    Mel
    Fruita seca dolça  
    Brous vegetals
    Infusions
    Liquats
     Neutres

     Greixos i olis
    Làctics
     

    Evitar el restrenyiment amb les següents mesures: 
    • Afavorir el consum d'aigua a través d'infusions, brous, liquats, etc.
    • Augmentar el consum de fibra (valorar-ho en funció de la fase de la malaltia) a través d’aliments com ara fruites, verdures i llegums. 
    • Prendre iogurts o postres de soja amb bífidus, ja que ajuden a hidratar les femtes i, per tant, en faciliten l’expulsió. 
    • Incloure llavors de lli (s’ha de consultar amb l’equip de salut) triturades dintre del iogurts, ja que aquestes llavors contenen una barreja de fibra soluble i insoluble que ajuda a regular el ritme deposicional. 
    • Prendre un mínim de 3 cullerades soperes al dia d’oli d’oliva, ja que té un efecte lubricant i, per tant, ajuda a expulsar les femtes.

 

3. Pautes dietètiques en la colostomia i la ileostomia

Per resoldre algunes de les complicacions més greus –i poc freqüents– de la malaltia inflamatòria intestinal, pot ser necessari un tractament quirúrgic. En alguns casos cal construir una ostomia, que consisteix a abocar directament l’intestí a l’exterior a través d’una obertura (estoma) que es fa a la paret abdominal i a través de la qual es defeca. En funció de quina part de l’intestí s’exterioritza, l’ostomia rep el nom d’ileostomia (intestí prim) o colostomia (intestí gros).

En totes dues situacions cal seguir unes pautes dietètiques.

 

4. Pautes dietètiques en les malalties intercurrents

Les persones amb MII poden tenir altres malalties comunes com una grip, un refredat, etc. En aquestes situacions s’aconsella adaptar la dieta amb les especificacions següents per tal d’ajudar l’organisme a recuperar-se i reduir o mitigar els símptomes d’aquestes malalties:

Dieta immunoestimulant. Davant d’una grip, un refredat, una infecció, etc., el nostre organisme posa en marxa el sistema defensiu per fer front als microorganismes responsables d’aquestes situacions. Per això, caldrà augmentar el consum d’aliments que tinguin un efecte positiu sobre les defenses del nostre organisme. 

Aliments rics en: 

  • Betacarotens: pol·len, pastanagues, mangos, papaies, albercocs i julivert. 
    • Vitamina C: maduixes, groselles, pebrots crus, papaies i mandarines. 
    • Vitamina E: oli d’oliva, germen de blat i alvocats. 
    • Zinc: marisc, peix, cereals, carn i llegums. 
    • Seleni: peix, marisc, carn, llegums, fruits secs i cereals. 
  • Probiòtics: llets fermentades amb microorganismes vius com els iogurts. 
  • All: es pot prendre per exemple en forma de sopes d’all, afegir all picat a les coccions, etc.


Dieta hidratant. En el cas de la febre, és important mantenir una hidratació correcta per evitar una possible deshidratació secundària, i en la grip o el refredat la ingesta de líquid abundant ajuda a fluïdificar les secrecions i per tant les fa més fàcils d’expulsar. Per això s’aconsella ingerir molts líquids en forma d’aigua, brous vegetals, infusions o liquats com el de pastanaga, pera i unes gotes de llimona o pastanaga i maduixa, entre d’altres, ja que la pastanaga és rica en betacarotens (protectors de mucoses com la respiratòria) i la llimona i les maduixes en vitamina C (sembla que pot ajudar a reduir el temps i la intensitat del refredat).

En el cas concret del refredat i la grip, mentre es dorm es pot tenir mitja ceba sobre la tauleta de nit per evitar que la gola es ressequi i així reduir la tos.
 

p Llegir més...

Confecció d’un menú
pP@)

  1. Menú indicat per a un brot agut 
  2. Menú indicat per a un brot moderat 
  3. Menú indicat per a un brot lleu 
  4. Menú indicat per a la fase de remissió 

 

 
 
1. Menú indicat per a un brot agut
ESMORZAR Opció 1: Farinetes d’arròs amb beguda d’arròs enriquida amb cal o llet desnatada sense lactosa
Opció 2: Torrades d’arròs i beguda d’arròs
MIG MATÍ - Codonyat
- Postres a base de beguda d’arròs
DINAR - Patata i pastanaga bullida
- Pollastre (sense pell) a la papillota amb pastanaga   
- Pera bullida
MITJA TARDA  - Beguda d’arròs enriquida amb calci i /o llet desnatada sense lactosa
- Codonyat
SOPAR - Sopa d’arròs
- Bacallà bullit o papillota amb pastanaga
- Poma bullida
  

 

 
 
2. Menú indicat per a un brot moderat
ESMORZAR - Liquat de pastanaga i poma
- Postres de soja amb bífidus afegits  
MIG MATÍ - Beguda de soja enriquida amb calci o llet desnatada sense lactosa
- Pa dextrinat o torrat amb codonyat
DINAR - Liquat de pastanaga i pera
- Arròs amb bacallà i carabassa
- Postres de soja amb bífidus afegits
MITJA TARDA    - Beguda de soja enriquida amb calci o llet desnatada sense lactosa
- Poma ratllada
SOPAR - Mongeta tendra i patata bullida
- Truita francesa acompanyada de pastanaga bullida   
- Batut de beguda de soja enriquida en calci amb codonyat
  

 

 
 

3. Menú indicat per a un brot lleu
ESMORZAR - Liquat de pastanaga i poma
- Iogurt bio desnatat  
MIG MATÍ - Pa torrat amb formatget baix en greix i codonyat
DINAR - Espaguetis amb trossets de carabassa, carbassó i gambetes   
- Conill a la papillota amb pastanaga
- Poma
MITJA TARDA    - Pera
- Iogurt bio desnatat
SOPAR - Capes de patates al forn i albergínia gratinada cobertes amb formatge tendre baix en greix    
- Rap a la papillota
- Batut de beguda de soja enriquit amb calci amb poma
  

 

 
4. Menú indicat per a la fase de remissió
ESMORZAR  - Liquat de pastanaga, papaia i mango
- Iogurt desnatat  
MIG MATÍ - Beguda de soja enriquida amb calci o llet desnatada sense lactosa
- Entrepà de formatget, pernil de gall dindi i germinats
DINAR - Liquat de pastanaga, endívia i 2 fulles de col
- Conill guisat amb patates, porro i mongetes tendres
- Quallada
MITJA TARDA   - Iogurt desnatat
- Plàtan (sense el cor ni fils)
SOPAR - Crema de carabassa i patata
- Peix espasa a la papillota acompanyat de germinat d’alfals    
- Albercocs

 

p Llegir més...

Informació general

Descripció
P@)

L’alimentació és una part essencial en el tractament de les malalties inflamatòries intestinals (MII).

En general, es pot dir que l’alimentació adequada en aquestes circumstàncies és un alimentació saludable que es modificarà segons les necessitats del moment o la fase de la malaltia, i dels possibles problemes de salut que pugui presentar cada persona. 

Evolució i breu història
pP@)

La malaltia inflamatòria intestinal és una malaltia de causa desconeguda. Sembla que un dels possibles factors desencadenants és la dieta. Va ser a partir d’aquesta teoria que es van desenvolupar diferents pautes nutricionals encaminades a eliminar l’aliment o nutrient causant, tant en la fase activa com en la fase de remissió. Això va portar a seguir dietes molt restrictives que agreujaven la situació de malnutrició. Però, fins ara, cap estudi ha pogut demostrar el causant dietètic directe. 

 

Actualment, hi ha estudis que suggereixen que hi ha factors genètics i ambientals, com la falta de tolerància a la microbiota intestinal (conjunt de comunitats que colonitza un determinat nínxol ecológic). És a dir, podria ser que el nostre sistema defensiu reconegués com a perillosos els microorganismes que poblen de forma habitual el budell i que, llavors, posés en marxa una sèrie de processos inflamatoris que donaria lloc a lesions en el budell que afectarien la permeabilitat intestinal. 
  
A més, com que sovint les malalties inflamatòries intestinals comencen amb diarrea, s’indicaven dietes exemptes de fibra. Actualment se sap que, excepte per a les persones que presenten una obstrucció intestinal, la fibra soluble (present, per exemple, en les pastanagues, les pomes o el codonyat) i la fibra insoluble (present, per exemple, en les verdures o els cereals integrals) són necessàries per al bon estat del budell. Cal, però, fer sempre una valoració personalitzada de quina mena de fibra és la més adequada i quan s’ha d’introduir en la dieta.

El tractament i el seguiment nutricionals de cada persona els deuen a terme equips de salut formats per diferents professionals. En malalties com aquestes, que provoquen diarrees, malnutrició i dolor abdominal, és necessari seguir una dieta personalitzada que tingui en compte tots els factors que incideixen en la seva evolució, començant per la malaltia concreta (malaltia de Crohn o colitis ulcerosa), amb l’objectiu de millorar l’estat nutricional, controlar els brots, evitar l’evolució cap a un brot més sever i allargar el temps en fase de remissió. Això pot requerir la introducció en les dietes de determinats nutrients, cada vegada més estudiats, amb efectes beneficiosos, com ara probiòtics (que contenen microorganismes vius) o àcids grassos omega 3 (àcids grassos poliinsaturats que han d’aportar-se a través de la dieta, ja que el cos no els pot fabricar), proteïnes, provitamines, com ara el betacarotè o la provitamina A, i minerals, com ara el zinc. 

p Llegir més...

Objectius
P@)

 

Els objectius del tractament dietètic en una malaltia inflamatòria intestinal són: 

  • Afavorir el repòs intestinal.
  • Ajudar a reduir la inflamació característica que presenta el budell prim i/o gruixut en aquesta malaltia.
  • Prevenir o corregir la desnutrició (carència o dèficit de nutrients o de l’energia indispensable per al correcte funcionament de l’organisme). 
  • Aconseguir o mantenir un bon estat nutricional en cas de brot agut o cirurgia. 
  • Fomentar la recuperació de la correcta funcionalitat del budell. 
  • Prevenir o reduir la possibilitat de patir un nou brot així com disminuir-ne la gravetat. 
  • Prevenir o corregir el retard del creixement en el cas dels nens i els adolescents. 
  • Prevenir els efectes secundaris a curt o llarg termini de la malaltia, com l’envelliment prematur o l’osteoporosi (fragilitat dels ossos produïda per la pèrdua de components minerals que els formen, cosa que fa que es tornin fràgils i es puguin trencar amb facilitat). 
  • Millorar la qualitat de vida.
 

Recomanacions generals
pP@)

Una alimentació saludable aporta els nutrients necessaris per assegurar un òptim estat de salut. El consum de determinats nutrients, a més, pot ajudar a mantenir el bon estat i el bon funcionament del budell. 

Aquests nutrients són: 1. Proteïnes, 2. Betacarotens, 3. Zinc, 4. Flavonoides, 5. Probiòtics, 6. Prebiòtics, 7. Fibra. 

 

1. Proteïnes

 

Les proteïnes són nutrients molt importants per al correcte funcionament de l’organisme. Compleixen múltiples funciones, entre les quals la regeneració cel·lular. Quan a causa d’una MII hi ha una afectació del tub digestiu, una correcta aportació de proteïnes és molt important per a la seva òptima regeneració cel·lular. Per aquesta raó, els tres àpats principals han d’incloure aliments proteics com el peix, la carn, els ous, els llegums i els làctics. 


L’aportació de proteïnes es pot haver d’augmentar si es donen les següents situacions: 

  • Intervencions quirúrgiques majors. Són aquelles intervencions més complexes i amb més risc, com algunes que es practiquen en la zona abdominal. 
  • Infeccions. Per exemple, els abscessos rectals o bosses de pus anals. 
  • Immunodeficiència. Es produeix quan el sistema defensiu (sistema immunitari) de l’organisme no funciona de manera adequada. Això fa que les infecciones siguin més freqüents i en general més greus i durin més temps del que és habitual.
  • Alteracions del tracte intestinal. Es produeix quan el budell prim i/o gruixut estan alterats per afeccions com la malaltia inflamatòria intestinal, l’enteritis infecciosa (inflamació de tipus infecciosa del budell), la síndrome de l’intestí curt (conjunt de manifestacions objectives i subjectives causat per l’extirpació d’una part important del budell prim) i tractaments com la quimioteràpia i la radioteràpia.

 
Fonts alimentàries: carn, peix, ous, marisc, làctics, llegums, beguda i postres de soja, entre d’altres. 



2. Betacarotens

Els betacarotens són un tipus de pigment responsable del color groc, taronja i vermell de moltes fruites i verdures. Una vegada ingerits, es transformen en vitamina A al fetge i el budell prim, segons les necessitats de l’organisme.

El betacarotè té funcions específiques dintre de l’organisme, com la funció antioxidant, l’antienvelliment i la protectora de pell i mucoses. Aquesta última funció s’exerceix en diferents cèl·lules de l’organisme, com ara les de l’intestí, on resulta imprescindible per a la integritat i bon estat del budell. És molt important per a les persones que tenen una malaltia inflamatòria intestinal.

Fonts alimentàries: pol·len, pastanaga, mango, papaia, albercocs i julivert, entre d’altres. 

 

3. Zinc

El zinc és un mineral que es troba en la composició de nombrosos enzims, en els músculs i en els ossos. És imprescindible per a un creixement i un desenvolupament correctes, així com també per assegurar un bon funcionament del sistema immunològic. Intervé en funcions sensorials del gust i de l’olfacte, és un component de la insulina i també participa en el manteniment del bon estat del intestí. 

Fonts alimentàries: gambes, calamars, peix i carn, entre d’altres.

Veure taula: Aliments rics en Zinc

 

4. Flavonoides

Els flavonoides són compostos que es troben en la majoria de verdures i de fruites, a les quals proporcionen el color, el gust i l’olor. Els flavonoides tenen efectes beneficiosos sobre l’organisme en general i sobre l’intestí en concret, com ara l’efecte antiinflamatori o antioxidant, entre d’altres.

Fonts alimentàries: fruites, verdures, té i soja, entre d’altres.

 

5. Probiòtics

 

 

El sistema digestiu, especialment la mucosa intestinal, està poblada per microorganismes que formen l’anomenada microbiota intestinal. Alguns d’aquests microorganismes tenen efectes saludables sobre el mateix budell i sobre l’organisme en general. Als aliments que contenen aquests microorganismes vius, que en ser ingerits en quantitats suficients exerceixen un efecte beneficiós per a la salut, se’ls coneix com a aliments probiòtics. 


Els beneficis dels aliments probiòtics sobre el tub digestiu són: 

  • Faciliten la digestibilitat de la lactosa (sucre que hi ha a la llet). 
  • Regulen el ritme deposicional. 
  • Alleugen el restrenyiment. 
  • Alleugen la diarrea causada per determinats virus. 
  • Prevenen la diarrea causada per radiacions, com les del tractament amb radioteràpia. 
  • Redueixen la diarrea que es pot patir durant els tractaments amb antibiòtics. 
  • Milloren la resposta del sistema defensiu del cos. 
  • Impedeixen una crisi inicial per inflamació del reservori del ili (en anglès, pouchitis) i futures recaigudes.
  • Ajuden a mantenir la remissió de la colitis ulcerosa (CU) en nens i en adults amb CU de lleu a moderada.. 
  • Alleugen la inflamació del tub digestiu.

 
Fonts alimentàries: llets fermentades amb microorganismes vius com els iogurts.

 


6. Prebiòtics

 

 

Un prebiòtic és un ingredient fermentable no digerible de la dieta que estimula el creixement i/o l'activitat d’una o més espècies de bacteris benèfics de la microbiota gastrointestinal (no patògens), fet que produeix efectes saludables en el cos. 

Els beneficis dels prebiòtics sobre el tub digestiu són: 

  • Augmenten el nombre de bacteris beneficiosos que poblen el tub digestiu i en disminueixen els potencialment nocius. 
  • Incrementen l’absorció de minerals com el calci, el ferro i el magnesi. 
  • Milloren el sistema defensiu de l’organisme (sistema immunitari). 
  • Ajuden a mantenir el budell en bon estat.

 
Fonts alimentàries: les cebes, els espàrrecs, els plàtans i les carxofes, entre d’altres.  

 


7. Fibra

 

La fibra és una barreja de substàncies que es troba, principalment, en els aliments vegetals: verdures i fruites. S’elimina a través de les femtes sense haver patit gairebé modificacions. La podem classificar en fibra soluble (la trobem a les pastanagues, les pomes i el codonyat, entre d’altres) i insoluble (la trobem als cereals integrals i les verdures, entre d’altres).

La fibra, segons sigui soluble o insoluble, actuarà de forma diferent sobre l’intestí prim i el còlon. 
 

  • L ’efecte de la fibra soluble sobre l’intestí prim és: 
    • Retarda el ritme deposicional. Està indicada, per exemple, en cas de diarrees.  
  • L ’efecte de la fibra soluble sobre el còlon és: 
    • Regula el ritme de les deposicions. Està indicada per a les persones que alternen episodis de restrenyiment amb episodis de diarrea. 
    • Ajuda a la supervivència dels bacteris beneficiosos per al còlon i, per tant, al seu correcte funcionament. 
    • Indueix les cèl·lules del còlon (colonocits) a créixer correctament, gràcies a la fermentació que produeixen els bacteris beneficiosos per al còlon sobre la fibra soluble.
       
      Fonts alimentàries: pastanagues, pomes, civada i codony, entre d’altres.
  • L’efecte de la fibra insoluble sobre l’intestí prim és: 
    • Accelera el trànsit intestinal. Està indicada per a les persones amb restrenyiment.
  • L’efecte de la fibra insoluble sobre el còlon és: 
    • Accelera el trànsit intestinal. Està indicada per a aquelles persones amb restrenyiment.
    • Produeix menys flatulències que la fibra soluble. Està indicada per a aquelles persones que volen solucionar el seu restrenyiment i a la vegada tenen un excés de gasos intestinals.
       
      Fonts alimentàries: cereals integrals i verdures, entre d’altres. 
 

- Sistema digestiu: tub digestiu

p Llegir més...

Consells de la infermera

Respirar
P@)

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que li permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Respirar

Menjar i beure
pP@)

L’alimentació és una part essencial en el tractament de les malalties inflamatòries intestinals.

En general, es pot dir que una dieta adequada en aquestes circumstàncies és un alimentació saludable que es modificarà segons les necessitats del moment o la fase de la malaltia, i dels possibles problemes de salut que pugui presentar cada persona.

En aquest sentit s’aconsella: 

 

  • Conèixer i aplicar les recomanacions dietètiques indicades en les malalties inflamatòries intestinals. 
  • Seguir les pautes dietètiques recomanades segons la malaltia es trobi en: 
    - Fase activa 
    - Fase de remissió 
  • Quan es pot introduir un aliment nou s’aconsella fer-ho en petites quantitats a l’àpat del matí o el migdia. Això deixa tota la tarda per observar possibles intoleràncies. Si és ben tolerat, cal esperar de 3 a 5 dies per tornar-lo a introduir, després es pot prendre en dies alterns i finalment cada dia. I llavors tornar a esperar un mínim de 5 dies a 1 setmana (són temps orientatius) per introduir un altre aliment nou.

    En el cas que un aliment no sigui ben tolerat s’aconsella suspendre’n la ingesta fins a haver-ho parlat amb l’equip de salut.

    Alhora, es recomana portar un registre dietètic de tots els àpats amb els aliments que s’han introduït en cada fase de la malaltia i anotar el grau de tolerància a cadascun. I, per acabar, fer una petita llista de les botigues especialitzades de la zona on es viu o treballa que ofereixin aliments que poden ser necessaris en algun moment, com ara beguda de soja o arròs o postres de soja.
  • Seguir les pautes dietètiques que assegurin l’equilibri entre les necessitats generades per la mateixa malaltia i les pròpies de l’etapa vital en què es troba cada persona.
  • Aprendre a fer modificacions dietètiques segons les manifestacions extraintestinals que es puguin presentar.

    - alimentació i MII i altres problemes de salut

 
Es recomana tenir en compte tots els consells generals que li permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:


Menjar i veure

p Llegir més...

Moure's i mantenir una postura corporal correcta
pP@)

Combinar l’alimentació saludable amb un cert exercici físic, adaptat a les circumstàncies de vida de cada persona, és bàsic per mantenir un òptim estat de salut. Quan es tenen malalties inflamatòries intestinals, sobretot si presenten manifestacions extraintestinals que afecten les articulacions (com l’artropatia perifèrica, la sacroiliïtis o l’espondilitis anquilosant), és molt important fer alguna activitat física adaptada alhora que se segueixen unes pautes dietètiques correctes per tal de mantenir-se en la millor condició física.

 

En aquest sentit s’aconsella: 

  • Seguir el tipus d’activitat física que el professional de la salut hagi indicat, en funció del grau d’activitat de la malaltia i de la possible aparició de manifestacions extraintestinals, sobretot les de tipus articular.

   
Es recomana tenir en compte tots els consells generals que li permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Moure’s i mantenir una postura corporal correcta 

p Llegir més...

Reposar i dormir
pP@)

Un descans reparador és necessari per a un òptim estat de salut en qualsevol situació de la vida, incloent-hi les malalties inflamatòries intestinals. Una dieta adaptada segons la fase de la malaltia, espaiada al llarg del dia i amb un sopar lleuger poden ajudar a dormir i a descansar millor.

En aquest sentit s’aconsella: 

 

  • Seguir les pautes dietètiques segons s’estigui en una fase activa o de remissió.
  • Evitar fer àpats molt abundants a les nits que puguin dificultar el descans. 
  • Intentar sopar unes 2 hores abans d’anar-se’n a dormir. 
  • En cas de dificultat per agafar el son, augmentar el consum (sempre que sigui adequat segons la fase de la malaltia) dels aliments rics en: 
    • Triptòfan, com els ous, el pernil, els làctics, el peix blau, l’arròs, la patata, el blat, la carabassa i la fruita seca. 
    • Vitamina B6, com el plàtan, els cereals i l’alvocat. 
    • Magnesi, com els cereals integrals, les fruites seques, les verdures de fulla verda i els llegums. 
    • Infusions relaxants com la til·la i la melissa.

Consells de salut: Alimentació saludable - nutrients

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que li permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Reposar i dormir

p Llegir més...

Eliminar
pP@)

Les persones amb una malaltia inflamatòria intestinal han d’adaptar la dieta al seu estat de salut, que ve condicionat principalment pel grau d’activitat de la malaltia. L’aparició de certes complicacions, com les fissures anals i haver de portar una ostomia, afecten molt directament la vida diària.

En aquest sentit s’aconsella:

 

  • Seguir les pautes dietètiques segons la malaltia estigui en una fase activa o de remissió. 
  • Seguir les pautes dietètiques davant l’aparició d’irritacions i fissures anals i altres situacions de salut com ser portador d’una colostomia o ileostomia.

  
Es recomana tenir en compte tots els consells generals que li permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Eliminar

p Llegir més...

Evitar perills i prevenir riscs
pP@)

Les persones amb una MII cal que coneguin la malaltia així com les seves manifestacions, i sàpiguen com actuar davant d’un brot i les recomanacions nutricionals que cal seguir per tal d’evitar en la mesura del possible situacions que puguin afavorir l’aparició o l’agreujament d’un brot o del seu estat de salut.

En aquest sentit s’aconsella:

 

  • Aplicar les recomanacions generals per assegurar un bon control de la malaltia i evitar en la mesura del possible que apareguin brots.
  • Detectar quan hi ha activitat de la malaltia i adaptar-hi ràpidament la dieta és important tant per controlar el brot com per evitar possibles complicacions. 
  • Anar introduint els aliments en la fase de remissió per evitar possibles problemes de salut, com l’osteoporosi, derivats d’una alimentació massa restrictiva.
  • Elaborar un registre dietètic de tots els àpats, quan hi ha activitat de la malaltia, amb els aliments que s’han introduït en cada fase, i anotar el grau de tolerància a cadascun per tal de saber els que són més ben tolerats. Elaborar una dieta personalitzada i evitar riscos o malestars com diarrees o flatulències. 
  • Evitar les intoxicacions alimentàries que podrien agreujar la salut, evitant el consum d’aliments crus com els carpaccios, el marisc poc cuinat o les salses maioneses elaborades amb ou. D’altra banda, cal fer una correcta manipulació dels aliments quan es cuini. Per a això caldrà seguir tot una sèrie de normes:

    Consells de salut: Alimentació saludable - la manipulació d’aliments 

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que li permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Evitar perills i prevenir riscs

p Llegir més...

Comunicar-se i interaccionar socialment
P@)

Es recomana tenir en compte tots els consells generals que li permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de: 

Comunicar-se i interaccionar socialment

Treballar i divertir-se
pP@)

Tant l’activitat laboral com l’oci i la diversió comporten molt sovint la necessitat de menjar fora de casa.

En aquest sentit s’aconsella: 

 

  • En la fase activa de la malaltia, si no es pot fer un àpat correcte (per exemple, en un restaurant), cal portar el menjar fet de casa seguint les pautes dietètiques recomanades:
    - l’alimentació en la fase activa de la malaltia
    - l’alimentació en fase de remissió 
  • Si els àpats es fan en menjadors col·lectius (sempre en funció de la fase de la malaltia), cal demanar al responsable del menjador els menús mensuals i, amb l’ajuda d’una dietista, escollir els plats més adequats per a cada dia i acabar triant el sopar en funció de què s’hagi menjat per dinar.

  
Es recomana tenir en compte tots els consells generals que li permetran adoptar hàbits saludables en relació amb l’activitat de la vida diària de:

Treballar i divertir-se 

p Llegir més...

Tòpics i conductes errònies
pP@)

 

La dieta ha de ser sempre personalitzada.
Tot i tenir la mateixa malaltia dues persones poden necessitar dietes lleugerament diferents, ja que s’han de tenir en compte aspectes com el sexe, la talla i l’edat, entre d’altres; la fase en què es trobi la malaltia, i les possibles manifestacions extraintestinals que pugui presentar. 

No sempre s’ha de fer dieta.
Una vegada la malaltia està inactiva (en fase de remissió), la persona pot seguir una alimentació saludable i equilibrada en què predomini el consum d’aliments que l’ajudin a mantenir en bon estat el budell. 

 

En una persona amb MII, la llet no sempre està prohibida.
Quan la malaltia està inactiva (en fase de remissió) es pot provar d’introduir la llet (a diferència d’altres làctics com el iogurt o el formatge, que s’introdueixen en la fase activa de la malaltia), ja que, fins que l’intestí no s’ha recuperat, en general, no està preparat per digerir la lactosa (sucre de la llet). Hi ha casos en què, a conseqüència de la malaltia, el budell ha quedat tan malmès que no li és possible tolerar la llet però sí el iogurt o els formatges. 

En una persona amb MII, la fibra no sempre està prohibida.
En una fase activa de la malaltia, i en concret en un brot agut, s’aconsella en un primer moment retirar la fibra. Una vegada les deposicions comencen a ser més pastoses, es poden començar a introduir aliments amb una fibra suau, com la carabassa o el carbassó pelat. A mesura que s’entra en la fase de remissió es poden anar introduint pràcticament totes les fruites i verdures. 

Els aliments prebiòtics i probiòtics tenen efectes saludables sobre el budell.
Els aliments probiòtics, com el iogurts, contenen microorganismes vius que quan són ingerits en quantitats suficients tenen un efecte beneficiós, com el de regular el ritme deposicional. D’altra banda, aliments prebiòtics com els plàtans estimulen el creixement d’una o més espècies de bacteris benèfics (no patògens) que resideixen al còlon i ajuden a mantenir el budell en bon estat.

- recomanacions generals

 

 

p Llegir més...

109 Valoracions, valoració mitja 3,8 de 5.

12345
Guardant valoració... Guardant valoració...
Última modificació: 06/11/18 09:48h

Comentaris

Llistat

Paciente 02 de Septiembre de 2021
Me parecen unos menús 100% absurdos que alguien hizo en 1980 y alguien ha seguido copiando pegando desde entonces.
Comidas sin sentido, muy insuficientes, con alimentos exóticos y dispares, con comidas ridículas y sin indicaciones de preparación....
Nadie ha leído realmente lo que pone en esos menús.
p Llegir més... 12345
Fernando Pérez 25 de Mayo de 2023
Excelentes pautas, consejos e informaciones claras a los que somos pacientes. Muchas gracias
p Llegir més... 12345

Enviar un comentari

12345

Números i lletres minúscules.
Informació bàsica sobre protecció de dades en aplicació del RGPD
Responsable del tractament Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona. (+info web)
Finalitat tractament Gestió del contacte, consulta o sol·licitud. (+info web)
Legitimació Consentiment. (+info web)
Destinataris No es preveuen cessions. (+info web)
Drets Accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició. (+info web)
Contacte DPD dpd@coib.cat
Informació addicional Pots consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web d’Infermera Virtual. www.infermeravirtual.com

Per poder enviar el formulari, has de llegir i acceptar la Política de Protecció de dades. Si no l’acceptes i no ens dones el teu consentiment per tractar les teves dades amb les finalitats descrites, no podem acceptar ni gestionar el servei web de consulta, contacte o sol·licitud.

  Atenció: El comentari serà revisat abans de ser publicat.