Informació general
Descripció
P@)
En general, es pot dir que l’alimentació adequada en aquestes circumstàncies és un alimentació saludable que es modificarà segons les necessitats del moment o la fase de la malaltia, i dels possibles problemes de salut que pugui presentar cada persona.
Evolució i breu història
pP@)
La malaltia inflamatòria intestinal és una malaltia de causa desconeguda. Sembla que un dels possibles factors desencadenants és la dieta. Va ser a partir d’aquesta teoria que es van desenvolupar diferents pautes nutricionals encaminades a eliminar l’aliment o nutrient causant, tant en la fase activa com en la fase de remissió. Això va portar a seguir dietes molt restrictives que agreujaven la situació de malnutrició. Però, fins ara, cap estudi ha pogut demostrar el causant dietètic directe.
Actualment, hi ha estudis que suggereixen que hi ha factors genètics i ambientals, com la falta de tolerància a la microbiota intestinal (conjunt de comunitats que colonitza un determinat nínxol ecológic). És a dir, podria ser que el nostre sistema defensiu reconegués com a perillosos els microorganismes que poblen de forma habitual el budell i que, llavors, posés en marxa una sèrie de processos inflamatoris que donaria lloc a lesions en el budell que afectarien la permeabilitat intestinal.
A més, com que sovint les malalties inflamatòries intestinals comencen amb diarrea, s’indicaven dietes exemptes de fibra. Actualment se sap que, excepte per a les persones que presenten una obstrucció intestinal, la fibra soluble (present, per exemple, en les pastanagues, les pomes o el codonyat) i la fibra insoluble (present, per exemple, en les verdures o els cereals integrals) són necessàries per al bon estat del budell. Cal, però, fer sempre una valoració personalitzada de quina mena de fibra és la més adequada i quan s’ha d’introduir en la dieta.
El tractament i el seguiment nutricionals de cada persona els deuen a terme equips de salut formats per diferents professionals. En malalties com aquestes, que provoquen diarrees, malnutrició i dolor abdominal, és necessari seguir una dieta personalitzada que tingui en compte tots els factors que incideixen en la seva evolució, començant per la malaltia concreta (malaltia de Crohn o colitis ulcerosa), amb l’objectiu de millorar l’estat nutricional, controlar els brots, evitar l’evolució cap a un brot més sever i allargar el temps en fase de remissió. Això pot requerir la introducció en les dietes de determinats nutrients, cada vegada més estudiats, amb efectes beneficiosos, com ara probiòtics (que contenen microorganismes vius) o àcids grassos omega 3 (àcids grassos poliinsaturats que han d’aportar-se a través de la dieta, ja que el cos no els pot fabricar), proteïnes, provitamines, com ara el betacarotè o la provitamina A, i minerals, com ara el zinc.
Objectius
P@)
Els objectius del tractament dietètic en una malaltia inflamatòria intestinal són:
- Afavorir el repòs intestinal.
- Ajudar a reduir la inflamació característica que presenta el budell prim i/o gruixut en aquesta malaltia.
- Prevenir o corregir la desnutrició (carència o dèficit de nutrients o de l’energia indispensable per al correcte funcionament de l’organisme).
- Aconseguir o mantenir un bon estat nutricional en cas de brot agut o cirurgia.
- Fomentar la recuperació de la correcta funcionalitat del budell.
- Prevenir o reduir la possibilitat de patir un nou brot així com disminuir-ne la gravetat.
- Prevenir o corregir el retard del creixement en el cas dels nens i els adolescents.
- Prevenir els efectes secundaris a curt o llarg termini de la malaltia, com l’envelliment prematur o l’osteoporosi (fragilitat dels ossos produïda per la pèrdua de components minerals que els formen, cosa que fa que es tornin fràgils i es puguin trencar amb facilitat).
- Millorar la qualitat de vida.
Recomanacions generals
pP@)
Una alimentació saludable aporta els nutrients necessaris per assegurar un òptim estat de salut. El consum de determinats nutrients, a més, pot ajudar a mantenir el bon estat i el bon funcionament del budell.
Aquests nutrients són: 1. Proteïnes, 2. Betacarotens, 3. Zinc, 4. Flavonoides, 5. Probiòtics, 6. Prebiòtics, 7. Fibra.
1. Proteïnes
L’aportació de proteïnes es pot haver d’augmentar si es donen les següents situacions:
- Intervencions quirúrgiques majors. Són aquelles intervencions més complexes i amb més risc, com algunes que es practiquen en la zona abdominal.
- Infeccions. Per exemple, els abscessos rectals o bosses de pus anals.
- Immunodeficiència. Es produeix quan el sistema defensiu (sistema immunitari) de l’organisme no funciona de manera adequada. Això fa que les infecciones siguin més freqüents i en general més greus i durin més temps del que és habitual.
- Alteracions del tracte intestinal. Es produeix quan el budell prim i/o gruixut estan alterats per afeccions com la malaltia inflamatòria intestinal, l’enteritis infecciosa (inflamació de tipus infecciosa del budell), la síndrome de l’intestí curt (conjunt de manifestacions objectives i subjectives causat per l’extirpació d’una part important del budell prim) i tractaments com la quimioteràpia i la radioteràpia.
Fonts alimentàries: carn, peix, ous, marisc, làctics, llegums, beguda i postres de soja, entre d’altres.
2. Betacarotens
El betacarotè té funcions específiques dintre de l’organisme, com la funció antioxidant, l’antienvelliment i la protectora de pell i mucoses. Aquesta última funció s’exerceix en diferents cèl·lules de l’organisme, com ara les de l’intestí, on resulta imprescindible per a la integritat i bon estat del budell. És molt important per a les persones que tenen una malaltia inflamatòria intestinal.
Fonts alimentàries: pol·len, pastanaga, mango, papaia, albercocs i julivert, entre d’altres.
3. Zinc
El zinc és un mineral que es troba en la composició de nombrosos enzims, en els músculs i en els ossos. És imprescindible per a un creixement i un desenvolupament correctes, així com també per assegurar un bon funcionament del sistema immunològic. Intervé en funcions sensorials del gust i de l’olfacte, és un component de la insulina i també participa en el manteniment del bon estat del intestí.
Fonts alimentàries: gambes, calamars, peix i carn, entre d’altres.
Veure taula: Aliments rics en Zinc
4. Flavonoides
Els flavonoides són compostos que es troben en la majoria de verdures i de fruites, a les quals proporcionen el color, el gust i l’olor. Els flavonoides tenen efectes beneficiosos sobre l’organisme en general i sobre l’intestí en concret, com ara l’efecte antiinflamatori o antioxidant, entre d’altres.
Fonts alimentàries: fruites, verdures, té i soja, entre d’altres.
5. Probiòtics
El sistema digestiu, especialment la mucosa intestinal, està poblada per microorganismes que formen l’anomenada microbiota intestinal. Alguns d’aquests microorganismes tenen efectes saludables sobre el mateix budell i sobre l’organisme en general. Als aliments que contenen aquests microorganismes vius, que en ser ingerits en quantitats suficients exerceixen un efecte beneficiós per a la salut, se’ls coneix com a aliments probiòtics.
Els beneficis dels aliments probiòtics sobre el tub digestiu són:
- Faciliten la digestibilitat de la lactosa (sucre que hi ha a la llet).
- Regulen el ritme deposicional.
- Alleugen el restrenyiment.
- Alleugen la diarrea causada per determinats virus.
- Prevenen la diarrea causada per radiacions, com les del tractament amb radioteràpia.
- Redueixen la diarrea que es pot patir durant els tractaments amb antibiòtics.
- Milloren la resposta del sistema defensiu del cos.
- Impedeixen una crisi inicial per inflamació del reservori del ili (en anglès, pouchitis) i futures recaigudes.
- Ajuden a mantenir la remissió de la colitis ulcerosa (CU) en nens i en adults amb CU de lleu a moderada..
- Alleugen la inflamació del tub digestiu.
Fonts alimentàries: llets fermentades amb microorganismes vius com els iogurts.
6. Prebiòtics
Un prebiòtic és un ingredient fermentable no digerible de la dieta que estimula el creixement i/o l'activitat d’una o més espècies de bacteris benèfics de la microbiota gastrointestinal (no patògens), fet que produeix efectes saludables en el cos.
Els beneficis dels prebiòtics sobre el tub digestiu són:
- Augmenten el nombre de bacteris beneficiosos que poblen el tub digestiu i en disminueixen els potencialment nocius.
- Incrementen l’absorció de minerals com el calci, el ferro i el magnesi.
- Milloren el sistema defensiu de l’organisme (sistema immunitari).
- Ajuden a mantenir el budell en bon estat.
Fonts alimentàries: les cebes, els espàrrecs, els plàtans i les carxofes, entre d’altres.
7. Fibra
La fibra és una barreja de substàncies que es troba, principalment, en els aliments vegetals: verdures i fruites. S’elimina a través de les femtes sense haver patit gairebé modificacions. La podem classificar en fibra soluble (la trobem a les pastanagues, les pomes i el codonyat, entre d’altres) i insoluble (la trobem als cereals integrals i les verdures, entre d’altres).
La fibra, segons sigui soluble o insoluble, actuarà de forma diferent sobre l’intestí prim i el còlon.
- L ’efecte de la fibra soluble sobre l’intestí prim és:
- Retarda el ritme deposicional. Està indicada, per exemple, en cas de diarrees.
- L ’efecte de la fibra soluble sobre el còlon és:
- Regula el ritme de les deposicions. Està indicada per a les persones que alternen episodis de restrenyiment amb episodis de diarrea.
- Ajuda a la supervivència dels bacteris beneficiosos per al còlon i, per tant, al seu correcte funcionament.
- Indueix les cèl·lules del còlon (colonocits) a créixer correctament, gràcies a la fermentació que produeixen els bacteris beneficiosos per al còlon sobre la fibra soluble.
Fonts alimentàries: pastanagues, pomes, civada i codony, entre d’altres.
- L’efecte de la fibra insoluble sobre l’intestí prim és:
- Accelera el trànsit intestinal. Està indicada per a les persones amb restrenyiment.
- L’efecte de la fibra insoluble sobre el còlon és:
- Accelera el trànsit intestinal. Està indicada per a aquelles persones amb restrenyiment.
- Produeix menys flatulències que la fibra soluble. Està indicada per a aquelles persones que volen solucionar el seu restrenyiment i a la vegada tenen un excés de gasos intestinals.
Fonts alimentàries: cereals integrals i verdures, entre d’altres.
Guardant valoració... 
Comentaris
Llistat
Comidas sin sentido, muy insuficientes, con alimentos exóticos y dispares, con comidas ridículas y sin indicaciones de preparación....
Nadie ha leído realmente lo que pone en esos menús.
Enllaços d'interès
Fonts d'interès general
Crohn’s & Colitis Foundation of America
Foro actiu per a persones amb MII
Unitat d'Atenció Crohn-colitis
Associacions / Grups d'ajuda mútua
Associacions de malalts de Crohn i colitis ulcerosa
Crohn’s & Colitis Foundation of America
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Ballester i, Camuesco D, Gávez J, Sánchez de Medina F, Zarzuelo A. Flavonoides y enfermedad inflamatoria intestinal.
Ars Pharm 2006;47(1): 5-21. - Brown A, Rampertab D, Mullin G. Existing dietary guidelines for Crohn’s disease and ulcerative colitis.
Exper Rev. Gastroenterol. Hepatol. 2001; 5(3):411-425 - Hering NA, Schulde JD. Therapeutic options to modulate barrier defects in inflammatory bowel disease.
Dig Dis. [revista a internet]. 2009 [12/04/13]; 27.(4): [4]. Disponible a: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19897959 - Farreras P, Rozman C. Medicina interna.
Vol. I. Barcelona. Ediciones Doyma S.A.; 1992. - Ginard D, Riera J, Bonet L, Barranco L, Reyes J, Escarda A, Obrador A. Malabsorción de lactosa en la colitis ulcerosa. Estudio de casos y controles.
Gastroenterol Hepatol. - Mataix Verdú J. Nutrición y alimentación humana.
Vol.II. Madrid. ERGON; 2002. - Mena J, Duque A, Cóndor L, Rodríguez A. Enfermedad de Crohn y gestación.
Clin Invest Ginecol Obstet - Organización Mundial de Gastroenterología, Guías prácticas: Enfermedad Inflamatória intestinal: una perspectiva global.
[monografia a Internet]. 2011 [14/07/2014]. Disponible a: http://www.worldgastroenterology.org/inflammatory-bowel-disease.html - Organizacion Mundial de Gastroenterología. Guias prácticas: probióticos y prebióticos.
[monografia a internet]. 2011 [14/07/2014]. Disponible a: http://www.worldgastroenterology.org/probiotics-prebiotics.html - Requejo A, Ortega R. Nutriguia. Manual de nutrición clínica en atención primaria.
Madrid. Editioral Complutense; 2000. - Santacana Ll, Matas F, Estil A. Manual practico. Pautas dietétiques.
Coloplast. - Virginia Robles-Alonso V, Guarner F. Progreso en el conocimiento de la microbiota intestinal humana.
Nutr Hosp. 2013;28(3):553-557.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Noemí Cuenca Quesada
Diplomada en infermeria, i en dietètica i nutrició humana. Des de 2005, exerceix com a docent a l’Escola Universitària Blanquerna (Barcelona) i com a nutricionista a les consultes externes de la Fundació Hospital Comarcal Sant Antoni Abat (Vilanova i la Geltrú).
