Infermera virtual.com

Per fer qualsevol tipus de radiografia contrastada cal tenir en compte un seguit de recomanacions abans, durant i després de la prova:

Abans de la prova 

• Cal avisar l'equip de salut si es donen aquests casos: 
  • Dona que estigui embarassada o pugui estar-hi. 
  • Persones que pateixin alguna al·lèrgia, especialment al iode (alguns aliments rics en iode són el marisc en general, les cloïsses, els musclos, el bacallà, les arengades, la tonyina, el salmó, o les maduixes). 
  • Persones que porten pròtesis internes o altres objectes metàl·lics. 
  • Persones que prenen antidiabètics orals del tipus de les biguanides (com Dianben), ja que el principi actiu (metformina) augmenta la nefrotoxicitat del contrast iodat i pot produir lesions importants als ronyons. Si és així, cal suspendre'n el tractament entre 24 i 48 hores abans i després de la prova.
  • Persones que prenen anticoagulants orals com el Sintrom.
  • Persones amb problemes de ronyons, ja que el contrast endovenós iodat és tòxic per als ronyons.
    
    Antidiabètics: noms
• Llegiu i firmeu el consentiment de la prova. Així queda constància que la persona ha estat informada de la prova radiològica i n’autoritza l’execució. 
• Cal estar en dejú. En general és necessari en quasi totes les proves ja que el contrast pot provocar nàusees i l’exploració és més fàcil si l’estómac està buit. 
• Cal treure’s els complements i les joies que quedin dins la zona d’exploració, com també la roba amb dibuixos gruixuts, peces metàl·liques, cremalleres, botons, etc. En general els centres de salut faciliten una bata, lliure de peces que puguin molestar, per preservar la intimitat de les persones.

Durant la prova

Es poden rebre certes instruccions senzilles, com ara no moure’s o aguantar la respiració durant uns segons. És molt important seguir sempre les instruccions per assegurar que l’examen surti bé i obtenir les imatges en les millors condicions. Consulteu qualsevol dubte amb l'equip de salut que fa l’exploració.

Després de la prova

Cada exploració necessita una atenció posterior específica. Depèn del tipus de contrast administrat, de la via d’administració, de si ha calgut sedació, etc.

És possible que la persona s’hagi d’esperar un temps un cop acabada la prova, per aquests motius: 

• S’ha de comprovar que tècnicament les radiografies són vàlides i que no cal fer cap altra radiografia. 
• Cal controlar els signes vitals (freqüència cardíaca, pressió arterial, freqüència respiratòria). 
• Cal controlar també les possibles reaccions adverses del contrast iodat, com ara l’aparició de petites pàpules a la pell, la sensació de picor a la gola o de picor generalitzada a tot el cos, etc. 
• En especial, si s’utilitza contrast iodat per via intravenosa en persones amb diabetis que prenguin antidiabètics orals del tipus biguanides (com el Dianben), cal suspendre'n el tractament entre 24 i 48 hores abans de la prova i fins a 48 hores després i fer-ne un seguiment posterior amb l'equip mèdic. La nefrotoxicitat (toxicitat per als ronyons) del contrast iodat, junt amb aquest fàrmac, pot provocar el que es coneix com a nefropatia induïda pel contrast, malaltia molt greu que afecta els ronyons.

 
Antidiabètics: efectes secundaris

Per a cada tipus de radiografia contrastada cal tenir en compte un seguit de recomanacions específiques abans, durant i després de la prova:

- sistema digestiu

1. Sialografia, 2. Esofagograma, 3. Trànsit esofagogastroduodenal (TEGD), 4. Trànsit intestinal (TI), 5. Ènema opac (EO), 6. Colangiografia oral, 7. Colangiografia endovenosa, 8. Colangiografia transhepàtica percutània, 9. Colangiopancreaticografia retrògrada endoscòpica (CREP) 

1. Sialografia

Abans 

• No cal cap preparació específica. 
• El matí de la prova radiològica cal fer higiene bucal, raspallat de dents i gargarismes amb algun elixir bucal.

 
Durant 

• Cal afavorir la salivació amb suc de llimona o amb altres productes que permetin localitzar els punts d’abocament de les glàndules salivals i facilitar la introducció del catèter.

Després 

• Cal prendre antiinflamatoris o analgèsics, només si l'equip mèdic ho prescriu. 
• glàndules accessòries del tub digestiu

2. Esofagograma 

Abans 

• No cal cap preparació específica. 
• El dia de la prova cal estar en dejú 4 hores.

 
Durant 

• Prendre per la boca el contrast de sulfat de bari. Aquest contrast normalment va preparat en un recipient amb forma de got i es pren amb l’ajuda d’una canyeta. L'equip de salut ha d'indicar quan cal prendre aquesta preparació i com s'ha de fer (glops ràpids, i sovint, i aguantar-ho a la boca fins que es doni l'ordre d’empassar). 
• Cal fer les radiografies durant la deglució del sulfat de bari. 
• Caldrà adoptar diverses posicions, com estirar-se d’esquena (decúbit supí), posar-se de bocaterrosa (decúbit pron) o de costat, i a vegades posar-se dempeus (bipedestació). 
• Alguns cops, per obtenir les imatges en doble contrast immediatament abans de prendre’s la preparació de sulfat de bari (que es queda adherida a la paret de l’esòfag), cal prendre una substància productora de gas (generalment anhídrid carbònic) per via oral, per a una millor visualització dels òrgans estudiats.

  
Després

• Cal prendre 1 o 2 litres d’aigua per afavorir l’eliminació del contrast de bari, ja que té tendència a produir restrenyiment. 
• Cal tenir present que el sulfat de bari utilitzat com a contrast tarda com a mínim 48 hores a ser eliminat completament. Durant aquest temps pot aparèixer en qualsevol radiografia (inclosa la tomografia computada) de la zona. 
• esòfag 

3. Trànsit esofagogastroduodenal (TEGD) 

Abans 

• En general no cal cap preparació prèvia amb solucions evacuants ja que no afecta la qualitat de l'estudi el fet que l'intestí no estigui completament net. 
• El dia de la prova cal estar en dejú 6 hores. Si es té diabetis, només cal fer un dejuni de 4 hores.

  
Durant 

• Cal prendre per la boca el contrast de sulfat de bari. Aquest contrast normalment ja va preparat en un recipient amb forma de got i es pren amb l’ajuda d’una canyeta. L'equip de salut ha d'indicar quan s'ha de prendre aquesta preparació. El líquid passa per l'esòfag i continua per l’estómac fins a arribar al duodè. 
• Caldrà adoptar diverses posicions, com estar dempeus (bipedestació), estirar-se d’esquena (decúbit supí), posar-se bocaterrosa (decúbit pron) o de costat, per observar la forma, la mida i la posició de l’estómac. És important seguir les indicacions de l'equip de salut per obtenir bones imatges de l’estómac i del duodè, i evitar la superposició d’altres òrgans. 
• S’han de seguir instruccions senzilles sobre la respiració, com “agafi aire” (inspirar), “expulsi aire” (expirar) o “no respiri” (apnea), durant el temps que dura l’exploració. 
• Alguns cops, per obtenir imatges en doble contrast, cal prendre la preparació de sulfat de bari (adherida a la paret de l’esòfag i l’estómac) i després administrar aire per via oral a través d'un agent efervescent. Això provoca una distensió de l’estómac i del duodè i permet una millor visualització dels òrgans estudiats.

 
Després 

• Cal prendre 1 o 2 litres d’aigua per afavorir l’eliminació del contrast de bari, ja que té tendència a produir restrenyiment. 
• Cal tenir present que el sulfat de bari tarda com a mínim 48 hores a ser eliminat completament. Durant aquest temps pot aparèixer en qualsevol radiografia (inclosa la tomografia computada) de la zona.
• L’ús de Gastrografin (contrast oral) pot provocar diarrea.
  
  - intestí prim 

4. Trànsit intestinal  (TI)

Abans

• En general no cal preparació prèvia amb solucions evacuants ja que no afecta la qualitat de l'estudi el fet que l'intestí no estigui completament net. 
• El dia de la prova cal estar en dejú 6 hores. Si es té diabetis, només cal fer un dejuni de 4 hores.

  
Durant

• Cal prendre el sulfat de bari en un got amb canyeta. El bari passa per l’esòfag, continua per l’estómac i arriba al duodè, on s'exploren les últimes porcions de l’intestí prim (el jejú i l’ili). 
• Cal adoptar diverses posicions, com estar dempeus (bipedestació), estirar-se d’esquena (decúbit supí), posar-se bocaterrosa (decúbit pron) o posar-se de costat, per observar la forma, la mida i la posició de l’estómac. S’han de seguir les indicacions de l'equip de salut pel que fa a la respiració, com “agafi aire” (inspirar), “expulsi aire” (expirar) o “no respiri” (apnea).

  
Després

• Cal prendre 1 o 2 litres d’aigua per afavorir l’eliminació del contrast de bari, ja que té tendència a produir restrenyiment. 
• Cal tenir present que el sulfat de bari utilitzat com a contrast tarda com a mínim 48 hores a ser eliminat completament. Durant aquest temps pot aparèixer en qualsevol radiografia (inclosa la tomografia computada) de la zona. 
  
  - intestí prim 

5. Ènema opac (EO)

Abans

• El dia anterior a la prova cal fer una preparació del còlon mitjançant solucions evacuants tipus BOHM o FOSFOSODA. Aquestes solucions es prenen per via oral i ajuden a netejar el còlon i a eliminar els residus fecals, Aquestes solucions es prenen per via oral i ajuden a netejar el còlon i a eliminar els residus fecals, cosa que facilita una visualització òptima tant dels ronyons com de la trajectòria dels urèters. Segons el servei de radiologia on es faci la prova, es donarà un tipus o altre de solució i les instruccions de com prendre-la. 
• Fer lavatives o ènemes de neteja per tal de netejar bé tot l'intestí gruixut (còlon) de possibles residus fecals. Aquestes lavatives poden ser d’aigua de l'aixeta o solucions salines de farmàcia. L’equip de salut ha d'informar de com s'han d'administrar. 
• El dia de la prova cal estar en dejú 6 hores. 
• Per als lactants no són necessaris els ènemes ni la dieta ni fer dejuni.

   
Durant

• A l'inici de l’exploració cal estirar-se d’esquena damunt la taula d’exploracions. Un cop feta la radiografia d’abdomen simple cal posar-se sobre el costat esquerre per tal d'administrar l'ènema (sulfat de bari).
  
  Radiografies simples / tipus

• A vegades, per obtenir imatges en doble contrast, a més del contrast de bari també es pot insuflar aire per la cànula rectal amb l’ajuda d’una pera de goma. 
• S’han de seguir les indicacions pel que fa a la respiració, com “agafi aire” (inspirar), “expulsi aire” (expirar) o “no respiri” (apnea). 
• Normalment, l’administració de l’ènema de bari provoca la sensació de ganes de defecar; és un reflex, però és molt important mantenir el contrast sense defecar ja que, si no, caldria tornar a administrar l’ènema. Les sondes rectals per a administrar el sulfat de bari normalment solen tenir un dispositiu que fixa la sonda i evita que es produeixi cap tipus de fuga. 
  
  - tub digestiu

 
Després

• Cal prendre 1 o 2 litres d’aigua per afavorir l’eliminació del contrast de bari, ja que té tendència a produir restrenyiment. 
• Cal tenir present que el sulfat de bari utilitzat com a contrast tarda com a mínim 48 hores a ser completament eliminat. Durant aquest temps pot aparèixer en qualsevol radiografia (inclosa la tomografia computada) de la zona.
  
  - intestí gros

6. Colangiografia oral

Abans

• El dia anterior a la prova es recomana que el dinar sigui ric en greixos per estimular el moviment i el buidatge de la vesícula biliar, mentre que el sopar ha de ser pobre en greixos (per evitar el buidatge de la bilis opacificada amb el contrast). 
• Unes 2 o 3 hores després del sopar cal prendre els comprimits (entre 4 i 6 comprimits) de contrast iodat proporcionats per l’equip de salut. 
• A partir d’aquest moment no es pot menjar res fins després de la prova. 
• Cal fer un ènema de neteja per tal de netejar bé tot l'intestí (sobretot còlon ascendent, angle hepàtic i part del còlon transvers) de possibles residus fecals. Aquestes lavatives poden ser d’aigua de l'aixeta o solucions salines de farmàcia. L'equip de salut ha d'informar de com s'han d'administrar. 
• El mateix dia de la prova cal estar en dejú 6 hores.

  
Durant

La prova es du a terme 12 hores després de prendre les pastilles de contrast per via oral.

• És molt important adoptar una posició còmoda per evitar moviments involuntaris durant l’exploració, com ara evitar el moviment provocat per contraccions involuntàries de la musculatura abdominal, si hi ha molta tensió. 
• Durant l’estudi també es poden adoptar diferents posicions, com estar dempeus (bipedestació), estirar-se d’esquena (decúbit supí), de bocaterrosa (decúbit pron), posició lateral o posició obliqua. 
• Totes les radiografies que es fan solen fer-se després de l'expiració (simplement no respirar) i també es poden fer indicacions com “agafi aire” (inspirar i omplir el pit al màxim d’aire) i “expulsi aire” (omplir el pit d’aire i expulsar-lo a poc a poc per fer la radiografia quan no quedi aire als pulmons).

  
Després

• El dia després de la prova, cal fer una dieta pobra en greixos durant tot el dia.
  
  Alimentació saludable: greixos

• Cal prendre 1 o 2 litres d’aigua per afavorir l’eliminació del contrast.

7. Colangiografia endovenosa 

Abans

• El mateix dia de la prova s’ha d’estar en dejú 6 hores. Si es té diabetis, només cal fer un dejuni de 4 hores.
• S’ha de fer una analítica de sang per determinar els valors de la creatinina i el funcionament correcte dels ronyons, i assegurar l'eliminació correcta del contrast iodat administrat per via endovenosa. 
• Si es prenen antidiabètics orals del tipus biguanides, cal suspendre'n el tractament 48 hores abans.
• En el cas de la ressonància magnètica, és molt important fer el dejuni. Si no se n’ha fet, probablement no es podrà fer correctament la prova. Després d’una ressonància magnètica nuclear es pot fer vida normal.  

   
Durant 

• Abans d’iniciar l’exploració es fa una radiografia simple de l’abdomen. 
• Cal estirar-se d’esquena (decúbit supí) damunt la taula de la sala d'exploracions de radiologia. 
• Es canalitza una vena per on s'injecta el contrast iodat hidrosoluble, que arriba al fetge a través de la sang i s’elimina. Després d’administrar el contrast es fan les projeccions radiològiques amb intervals de 10 minuts. 
• S’han de seguir les indicacions pel que fa a la respiració, com “agafi aire” (inspirar), “expulsi aire” (expirar) o “no respiri” (apnea).

 
Després 

• El dia després de la prova, cal fer una dieta pobra en greixos durant tot el dia.
  
  Alimentació saludable / greixos

• Cal esperar uns minuts per controlar una possible reacció adversa tardana provocada per l’administració de contrast iodat per via endovenosa. 
• S’ha de prendre 1 o 2 litres d’aigua per afavorir l’eliminació del contrast.
  
  - sistema biliar 
• Cal iniciar el tractament dels antidiabètics orals del tipus biguanides 48 hores després de la prova.
  
  Antidiabètics: noms

8. Colangiografia transhepàtica percutània

Abans

• S’ha de fer una analítica de sang per tenir en compte: 
  • La prova de coagulació, per evitar complicacions (per exemple, una hemorràgia per la introducció del catèter). 
  • Els valors de creatinina, pel que fa al funcionament correcte dels ronyons i l'eliminació correcta del contrast iodat administrat per via endovenosa. 
• Cal fer un ènema de neteja per tal de netejar bé tot l'intestí gruixut (còlon) de possibles residus fecals. Aquestes lavatives poden ser d’aigua de l'aixeta  solucions salines de farmàcia. L'equip de salut ha d'informar de com s'han d'administrar. 
• El mateix dia de la prova s’ha de fer un dejuni de 6 hores.

  
Durant

• Cal estirar-se d’esquena (decúbit supí) damunt la taula de la sala d'exploracions de radiologia. 
• Es crea un petit camp quirúrgic, és a dir, es desinfecta la zona de la punció i s'hi col·loca una sèrie de talles o petits llençols estèrils per delimitar aquesta zona; per tant, és molt important no tocar res amb les mans. 
• És molt important seguir les instruccions pel que fa a la respiració, sobretot en el moment en què es fa la punció, per evitar que es produeixi una desviació de la trajectòria de l'agulla. 
• Un cop introduït el contrast, es poden demanar diferents posicions, com ara estirar-se d’esquena (decúbit supí), de bocaterrosa (decúbit pron), posició lateral o posició obliqua.

  
Després 

• Control dels signes vitals (freqüència cardíaca, pressió arterial, freqüència respiratòria) durant l'hora següent a l’exploració. 
• Si hi ha sedació, cal controlar la recuperació del nivell de consciència per part de l'equip anestesista. 
• S’aconsella fer un repòs relatiu de 4 hores per controlar tant l'apòsit com les possibles complicacions que poden aparèixer (hemorràgies, reaccions al·lèrgiques). 
• Cal fer dejuni de 3 o 4 hores després de l’exploració. 
  
  - sistema biliar

9. Colangiopancreaticografia retrògrada endoscòpica (CREP)

Abans

• És una exploració que es fa amb sedació o anestèsia, per tant són necessaris uns controls específics. 
• Cal ingressar a l’hospital el dia abans de la prova, moment en què es fan les analítiques de sang necessàries per a l’exploració: 
• Proves de coagulació, per evitar complicacions (per exemple, una hemorràgia per la introducció d'un catèter). 
• Control dels valors de creatinina, per valorar el funcionament correcte dels ronyons i assegurar l'eliminació correcta del contrast iodat administrat per via endovenosa. 
• Dejuni de 6 hores el mateix dia de la prova.

 
Durant 

• Aquesta exploració requereix sedació o anestèsia i, per tant, es fa sota el control d’un equip anestesista, que és qui dóna les indicacions pertinents abans de la sedació o l'anestèsia.

Després

• Control dels signes vitals (freqüència cardíaca, pressió arterial, freqüència respiratòria) durant l'hora següent a l’exploració. 
  
  - sistema biliar 
• La infermera responsable de la planta d’hospitalització s’ha d'encarregar del control del dolor que pugui aparèixer. 
• Repòs absolut durant 4 o 5 hores després de l’exploració. 
• Es poden prendre líquids al cap de 6 o 7 hores després de l’exploració, segons les ordres de l'equip mèdic.

Per a cada tipus de radiografia contrastada hi ha una conjunt de recomanacions específiques que cal tenir en compte abans, durant i després de la prova:

- sistema urinari 

1. Pielografia/Urografia endovenosa, 2. Pielografia/Urografia retrògrada o ascendent, 3. Cistouretrografia miccional seriada

1. Pielografia/Urografia endovenosa

Abans 

• El dia anterior a la prova cal fer una preparació del còlon mitjançant solucions evacuants tipus BOHM o FOSFOSODA. Aquestes solucions es prenen per via oral i ajuden a netejar el còlon i a eliminar els residus fecals, cosa que facilita una visualització òptima tant dels ronyons com de la trajectòria dels urèters. Segons el servei de radiologia on es faci la prova, es donarà un tipus o altre de solució i les instruccions de com prendre-la. 
• S’ha de fer un ènema de neteja per tal de netejar bé tot l'intestí gruixut (còlon) de possibles residus fecals. Aquestes lavatives poden ser d’aigua de l'aixeta o solucions salines de farmàcia. L'equip de salut ha d'informar de com s'han d'administrar. 
• Cal estar en dejú 6 hores el dia de la prova. Si es té diabetis, només cal fer un dejuni de 4 hores.
• Els lactants han d’estar en dejú només 4 hores. 
• Atès que el contrast iodat s’elimina pels ronyons, l'equip mèdic ha de sol·licitar les extraccions de sang pertinents per saber si els ronyons funcionen bé (sobretot en persones amb insuficiència renal o diabetis). 
• Si es prenen antidiabètics orals del tipus de les biguanides, cal suspendre'n el tractament 48 hores abans.

   
Durant 

• Es canalitza una vena per on s’injecta el contrast iodat hidrosoluble, que arriba als ronyons a través de la sang, es filtra pel ronyó i s’elimina per les vies urinàries. Durant el trajecte es poden visualitzar els ronyons, els urèters i la bufeta, mitjançant radiografies. 
• Durant el temps d’administració del contrast iodat hidrosoluble, normalment es noten diferents sensacions: calor, dolor a la zona de punció, picor a la gola o fred per tot el recorregut de la vena. 
• Durant tota l’exploració i durant els intervals de temps establerts per fer les radiografies (normalment després de 5, 10, 30 i 45 minuts d'administrar el contrast iodat), cal adoptar diferents posicions com estirar-se d’esquena (decúbit supí), de bocaterrosa (decúbit pron), posició lateral o posició obliqua. 
• Cal seguir les indicacions pel que fa a la respiració, com “agafi aire” (inspirar), “expulsi aire” (expirar) o “no respiri” (apnea).

 
Després 

• Cal prendre 1 o 2 litres d’aigua per afavorir l’eliminació del contrast. 
• S’ha d’iniciar el tractament dels antidiabètics orals del tipus biguanides després de 48 hores de fer la prova.
  
  Antidiabètics: noms

• Cal esperar uns minuts després de la prova per controlar una possible reacció adversa tardana provocada per l’administració de contrast iodat per via endovenosa.
  
  - sistema urinari 

2. Pielografia/Urografia retrògrada o ascendent

Abans

• S’ha de fer un ènema de neteja per tal de netejar bé tot l'intestí gruixut (còlon) de possibles residus fecals i així facilitar una visualització òptima de la trajectòria dels urèters i dels dos ronyons. Aquestes lavatives poden ser d’aigua de l'aixeta o solucions salines de farmàcia. L'equip de salut ha d'informar de com s'han d'administrar. 
• S’ha de fer dejuni durant 6 hores el mateix dia de la prova. 
• Prendre aigua (4 o 5 gots) unes hores abans de l’exploració per augmentar l'excreció de l’orina. 
• Si es prenen antidiabètics orals del tipus biguanides, cal suspendre'n el tractament 48 hores abans.

 
Durant

• La posició per a la prova és damunt de la taula, panxa amunt (decúbit supí) i amb els genolls flexionats (posició típica d’una exploració ginecològica). 
• Es neteja la zona perineal per desinfectar-la i es crea un petit camp quirúrgic, és a dir, es desinfecta la zona i s'hi col·loquen una sèrie de talles o petits llençols estèrils. Per tant, és molt important no tocar res amb les mans. 
• És molt important mantenir-se relaxat mentre s'introdueix el catèter i durant tota l’exploració. 
• S’han de seguir les indicacions pel que fa a la respiració, com “agafi aire” (inspirar), “expulsi aire” (expirar) o “no respiri” (apnea). 
• El contrast hidrosoluble s’administra per mitjà d'uns catèters introduïts a través de la uretra fins a arribar als urèters. 
• L'equip mèdic que fa l’exploració retira una petita mostra d’orina per analitzar-la al laboratori. 
• Per poder veure com el contrast iodat passa per totes les vies urinàries fins a arribar als ronyons s’han d’adoptar diferents posicions: lateral, decúbit pron (bocaterrosa) o obliqua. A vegades, si l'equip mèdic ho sol·licita, el capçal de la taula es pot abaixar 10-15 graus.

 
Després

• Durant l’exploració és freqüent que apareguin molèsties abdominals. Si no hi ha contraindicació, es poden prendre antiinflamatoris per controlar aquestes molèsties. 
• Es pot administrar antibiòtic si l'equip mèdic ho creu convenient. 
• S’ha de prendre 1 o 2 litres d’aigua per afavorir l’eliminació del contrast. 
• Cal iniciar el tractament dels antidiabètics orals del tipus biguanides un cop passades 48 hores. 
  
  - sistema urinari  

3. Cistouretrografia miccional seriada 

Per a cada tipus de radiografia contrastada hi ha una conjunt de recomanacions específiques que cal tenir en compte abans, durant i després de la prova:

Abans

• No cal fer cap preparació prèvia. 
• En alguns casos l'equip mèdic pot prescriure un antibiòtic per prevenir infeccions.

 
Durant

• El contrast iodat hidrosoluble s’administra a través d’una sonda a la uretra. 
• És molt important mantenir-se relaxat durant la prova per afavorir la introducció del contrast iodat. 
• Un cop la bufeta està plena de contrast (normalment amb ganes d’orinar) es retira la sonda per poder orinar i fer les radiografies durant la micció. 
• S’han de seguir les indicacions pel que fa a la respiració, com “agafi aire” (inspirar), “expulsi aire” (expirar) o “no respiri” (apnea). 
• Durant i després del buidatge de la bufeta, s’han d’adoptar diferents posicions, com posar-se dempeus (bipedestació), estirar-se d’esquena (decúbit supí), de bocaterrosa (decúbit pron), posició lateral o posició obliqua.

   
Després

• Cal prendre 1 o 2 litres d’aigua per afavorir l’eliminació del contrast. 
• Es pot administrar antibiòtic si l'equip mèdic ho creu convenient. 
  
  - vies urinàries.

Per a cada tipus de radiografia contrastada hi ha una conjunt de recomanacions específiques que cal tenir en compte abans, durant i després de la prova: 

- sistema reproductor femení 

1. Histerosalpingografia 

1. Histerosalpingografia

Abans 

• No cal cap preparació prèvia. 
• En alguns casos l'equip mèdic pot prescriure un antibiòtic per prevenir infeccions. També es recomana Buscapina® per relaxar la musculatura.
• L’exploració s'ha de fer en els 10 dies següents a la menstruació. 
• És necessari portar una prova d’embaràs negativa de la farmàcia. Molts centres de radiologia no accepten Predictor com a prova fiable.

   
Durant 

• Abans de fer l’exploració cal orinar per buidar la bufeta. La posició per a la prova és panxa enlaire (decúbit supí) damunt la taula i amb els genolls flexionats (posició típica d’una exploració ginecològica). 
• És molt important mantenir-se relaxada durant la prova. 
• Cal netejar la zona perineal per desinfectar-la i col·locar l’espècul vaginal o separador (instrument destinat a eixamplar l’orifici d’entrada de la vagina). A través de la vagina s’introdueix una cànula uterina o una sonda una mica rígida amb forma de campana per ajudar a provocar el buit i evitar que surti el contrast. Les radiografies es fan durant l’entrada i la distribució del contrast per l’úter i les trompes de Fal·lopi. 
• Cal seguir les indicacions pel que fa a la respiració, com “agafi aire” (inspirar), “expulsi aire” (expirar) o “no respiri” (apnea). 
• Les posicions més freqüents per a les radiografies són: decúbit supí (panxa enlaire), posició obliqua (mig lateral) o decúbit lateral (qualsevol dels dos costats).

Després 

• A causa de la manipulació, són freqüents aquestes molèsties: 
  • Sagnat vaginal semblant a un final de regla: cal controlar aquest sagnat i si és abundant anar ràpidament al ginecòleg. 
  • Molèsties abdominals: si no hi ha contraindicació es poden prendre antiinflamatoris per controlar-les. 
• S’aconsella no tenir relacions sexuals en les 24 hores següents a la prova per assegurar l'eliminació total del contrast. 
  
  - òrgans genitals interns

Per a cada tipus de radiografia contrastada hi ha una conjunt de recomanacions específiques que cal tenir en compte abans, durant i després de la prova:

- sistema cardiovascular 

1. Arteriografia, 2. Flebografia/Venografies

1. Arteriografia

Abans 

• No cal cap preparació prèvia. 
• Fer dejuni de 8 hores el mateix dia de la prova. Fer dejuni de 8 hores el mateix dia de la prova. 
• Atès que el contrast iodat s’elimina pels ronyons, l'equip mèdic ha de sol·licitar les extraccions de sang pertinents per saber si els ronyons funcionen bé (sobretot en persones amb insuficiència renal o diabetis).
  
  Antidiabètics: noms

• Si es prenen antidiabètics orals del tipus biguanides, cal suspendre'n el tractament 48 hores abans.

 
Durant

• Cal desinfectar la zona de la punció, que pot ser la zona engonal, on es troba l’artèria femoral, o el braç, on es troba l’artèria humeral. 
• Cal administrar un anestèsic local i fer una petita incisió cutània amb el bisturí per facilitar la punció de l'artèria. Un cop canalitzada es passa un catèter, per administrar el contrast iodat, que es connecta a la bomba injectora. 
• No cal adoptar cap posició específica ja que és l’aparell de raigs X el que es mou per fer les radiografies. 
• Un cop retirat el catèter, es fa una compressió de la zona de punció com a mínim 20 minuts. Es col·loca un apòsit compressiu per fer pressió damunt la zona de punció i evitar hemorràgies durant 24 hores. 
• Si hi ha sensació de picor, coïssor, sensació de cos estrany a la gola, dificultat per respirar, nàusees o mal de cap (cefalea), cal comunicar-ho immediatament a la persona responsable.

  
Després

• Cal controlar els signes vitals (freqüència cardíaca, pressió arterial, freqüència respiratòria) durant l'hora següent a l’exploració. 
• Cal controlar també el pols distal, la temperatura, el color, la sensibilitat i la mobilitat de l’extremitat afectada. 
• Si hi ha hagut sedació l'equip anestesista ha de controlar la recuperació del nivell de consciència. 
• S’aconsella fer repòs relatiu de l’extremitat on s’ha fet la punció durant 24 hores. 
• Durant el temps en observació, la infermera responsable de la sala ha de controlar l'apòsit compressiu així com les possibles complicacions que puguin aparèixer:
  • Complicacions locals: hemorràgia, trombosi, dissecció de l’artèria, fístula arteriovenosa, pseudoaneurisma.
  • Complicacions sistèmiques: xoc anafilàctic, reaccions al·lèrgiques menors, edema de la glotis, hipotensió severa, embolisme, complicacions cardíaques, complicacions renals.
  • Complicacions neurològiques: convulsions, cefalees, crisis comicials. 
    
    - arteries i venes del cos humà. 

• Cal iniciar el tractament dels antidiabètics orals del tipus biguanides 48 hores després de la prova.

2. Flebografia/Venografies

Abans

• No cal cap preparació prèvia. 
• Cal fer dejuni de 6 hores el mateix dia de la prova. Si es té diabetis, només cal fer un dejuni de 4 hores.
• Atès que el contrast iodat s’elimina pels ronyons, l'equip mèdic ha de sol·licitar les extraccions de sang pertinents per saber si els ronyons funcionen bé (sobretot en persones amb insuficiència renal o diabetis).
  
  Antidiabètics / noms

• Si es prenen antidiabètics orals del tipus biguanides, cal suspendre'n el tractament 48 hores abans.

   
Durant 

• Cal seleccionar la vena per fer la punció: que sigui de fàcil accés, de gran calibre, que permeti l’entrada del contrast iodat amb facilitat i que estigui situada lluny de possibles plecs que puguin fer que la vena estigui colzada (doblegada) i que dificultin el pas del contrast. Es desinfecta la zona i es fa la canalització de la vena. 
• L’administració del contrast es du a terme utilitzant unes bombes d’injecció automàtiques que controlen la quantitat, el flux i el temps d'administració. 
• Si hi ha dolor o picor a la zona de punció cal avisar ràpidament a l'equip de salut, ja que la vena podria trencar-se i el contrast podria sortir fora de la vena (extravasació). 
• És molt important adoptar una posició còmoda per evitar moviments involuntaris durant l’exploració.

Després

• Un cop acabada l’exploració es fa una compressió damunt la zona de punció amb un petit apòsit (gases). 
• Atès que l’administració de contrast iodat és per via endovenosa, cal esperar uns minuts després de la prova per controlar una possible reacció adversa tardana. 
• S’aconsella fer repòs relatiu durant 24 hores de l’extremitat on s’ha fet la punció. 
• Prendre 1 o 2 litres d’aigua per afavorir l’eliminació del contrast. 
  - arteries i venes del cos humà 
• Cal iniciar el tractament dels antidiabètics orals del tipus biguanides 48 hores després de la prova.

Per a cada tipus de radiografia contrastada hi ha una conjunt de recomanacions específiques que cal tenir en compte abans, durant i després de la prova:

1. Artrografia, 2. Mielografia, 3. Dacriocistografia, 4. Fistulografia

1. Artrografia

Abans

• No cal cap preparació prèvia.

 
Durant 

• Es col·loca la persona damunt la taula d’exploracions i es fa una radiografia simple de l’articulació afectada.
  
  Radiografies simples: tipus

• Es desinfecta la zona escollida per fer la punció i s’administra l’anestèsia local. 
• Amb control fluoroscòpic (monitor que permet veure imatges radiogràfiques en temps real), s’introdueix l’agulla fins a arribar a l’articulació i s’introdueix el contrast iodat. 
• També es pot utilitzar la tècnica de doble contrast. 
• És molt important adoptar una posició còmoda per evitar moviments involuntaris durant l’exploració i obtenir les millors imatges possibles.

 
Després 

• Després de retirar l’agulla i fer les radiografies, cal desinfectar altre cop la zona i col·locar un apòsit a la zona de punció. 
• Normalment no hi ha dolor després de la prova, però l'equip mèdic pot prescriure algun antiinflamatori si ho creu necessari. 
  
  - sistema locomotor 

2. Mielografia

Abans 

• No cal cap preparació prèvia. 
• Cal fer dejuni 6 hores abans de la prova.

 
Durant 

• Es desinfecta la zona de la punció i s’hi aplica un anestèsic local. La posició que cal mantenir damunt la taula d’exploració (lleugerament inclinada per mantenir el cap més alt que les cames) ha de ser de costat (decúbit lateral) amb una lleugera flexió del coll (intentant que la barbeta toqui el pit), i amb la columna flexionada, si la punció és a la zona lumbar. Es pot accedir al canal medul·lar amb una agulla de punció. 
• Abans d’introduir el contrast iodat cal retirar la mateixa quantitat de líquid cefaloraquidi (LCR) que la quantitat de contrast introduït. Mitjançant control fluoroscòpic (monitor que permet veure imatges radiogràfiques en temps real) es controla el moviment del contrast pel canal raquidi i es fan les radiografies seriades. 
• S’han de seguir les indicacions pel que fa a la respiració, com “agafi aire” (inspirar), “expulsi aire” (expirar) o “no respiri” (apnea). 
• És necessari adoptar unes posicions concretes (de costat, bocaterrosa o dempeus) seguint les indicacions de l'equip de radiologia.

 
Després 

• Després de la prova cal estirar-se entre 4 i 6 hores. Durant aquest temps es necessari controlar de manera regular: 
  • la zona de punció 
  • els signes vitals: el ritme cardíac, la tensió arterial i la freqüència respiratòria, per detectar l’aparició de possibles complicacions (cefalea, hemorràgia o pèrdua de líquid cefaloraquidi). 
• La incorporació ha de ser de manera progressiva per tal de prevenir l’aparició de mal de cap (cefalea) i la sensació de compressió al cap. Si es presenten totes dues manifestacions cal tornar-se a estirar immediatament. 
• Si la prova es fa per ressonància magnètica nuclear no cal fer cap preparació, ja que es realitzarà sense contrast.
  
  - sistema nerviós central 

3. Dacriocistografia

Abans

• No cal cap preparació prèvia.

 
Durant 

• Abans de començar el procediment cal fer unes radiografies simples del crani per valorar els sins paranasals. Amb l’ajut de l’anestèsia local, es dilata el conducte per introduir l’agulla, s’administra una petita quantitat de contrast iodat i es fan les radiografies necessàries. Un cop fetes les radiografies s’administra una petita quantitat de sèrum fisiològic (per rentar tot el contrast) i es dóna per acabada l’exploració. 
• Cal adoptar unes posicions concretes (de costat, bocaterrosa, de tots dos costats), seguint les indicacions de l'equip de radiologia.

 
Després 

• Cal esperar 15 o 20 minuts després de l’exploració per controlar possibles al·lèrgies al contrast. 
  
  - la vista

4. Fistulografia

Abans 

• No cal cap preparació prèvia.

 
Durant

• S’han de seguir les indicacions pel que fa a la respiració, com “agafi aire” (inspirar), “expulsi aire” (expirar) o “no respiri” (apnea). 
• És necessari adoptar unes posicions concretes (de costat, bocaterrosa, de tots dos costats) segons el trajecte de la fístula, seguint les indicacions de l'equip de radiologia.

 
Després

• Controlar el possible reflux (sortida) de contrast a través de l’orifici de la fístula. Si cal, netejar-ho amb sèrum salí.