Òrgans genitals externs
pP@)
Mont del pubis, Llavis majors, Llavis menors, Vestíbul de la vagina, Clítoris, Bulbs del vestíbul
Mont del pubis = Mont de venus
El mont del pubis és una eminència arrodonida que es troba per davant del pubis, recobert de pell amb pèl púbic.
Llavis majors
Els llavis majors són dos grans plecs de pell que es dirigeixen cap avall i cap endarrere des del mont del pubis.
L’orifici entre els llavis majors s’anomena fenedura vulvar.
Llavis menors
Els llavis menors es troben entre els llavis majors i envolten el vestíbul de la vagina.
Vestíbul de la vagina
És una petita regió situada entre els llavis menors. S’hi localitzen els orificis de la uretra, de la vagina i dels conductes de sortida de les glàndules vestibulars majors (de Bartolino), que secreten moc durant l’excitació sexual, el qual s’afegeix al moc cervical i proporciona lubricació.
L’orifici uretral extern es localitza entre 2 i 3 cm per darrere del clítoris, i immediatament per davant de l’orifici vaginal.
Clítoris
El clítoris és un petit òrgan cilíndric compost per teixit erèctil que es fa gran en omplir-se amb sang durant l’excitació sexual. Té entre 2 i 3 cm de longitud i es localitza entre els extrems anteriors dels llavis menors.
El gland del clítoris constitueix la seva part exposada i és molt sensitiu, tal com passa amb el gland del penis. La porció dels llavis menors que envolta el clítoris rep el nom de prepuci del clítoris.
Bulbs del vestíbul
Els bulbs del vestíbul són dues masses allargades de teixit erèctil d’uns 3 cm de longitud que es troben a tots dos costats de l’orifici vaginal. Durant l’excitació sexual es fan grans, en omplir-se de sang, estrenyen l’orifici vaginal i produeixen pressió sobre el penis durant l’acte sexual.
Veure imatge: Sistema reproductor femení
Òrgans genitals interns
pP@)
1. Vagina, 2. Úter o matriu, 3. Ovaris
1. Vagina
La vagina és l’òrgan femení de la copulació, el lloc pel qual surt el líquid menstrual a l’exterior i l’extrem inferior del canal del part. Es troba per darrere de la bufeta urinària i per davant del recte.
Desemboca en el vestíbul de la vagina, entre els llavis menors, per l’orifici de la vagina, que pot estar tancat parcialment per l’himen, que és un plec incomplet de membrana mucosa.
La mucosa de la vagina té un ambient àcid que dificulta el creixement dels bacteris i resulta agressiu per als espermatozoides.
2. Úter o matriu
L’úter és un òrgan muscular buit, en forma de pera, que constitueix part del camí que segueixen els espermatozoides dipositats a la vagina fins a arribar a les trompes de Fal·lopi. Té uns 7-8 cm de longitud. Està situat entre la bufeta de l’orina, per davant, i el recte, per darrere, i té dues parts: els 2/3 superiors constitueixen el cos i el 1/3 inferior, el coll o cèrvix, que es prolonga cap a l’interior de la part superior de la vagina. La porció superior arrodonida del cos s’anomena fons de l’úter i als seus extrems o angles superiors de l’úter s’uneixen les trompes de Fal·lopi.
La paret del cos de l’úter té tres capes:
- una capa externa serosa o perimetri
- una capa mitjana muscular (constituïda per múscul llis) o miometri
- una capa interna mucosa (amb un epiteli simple, cilíndric i ciliat) o endometri, on s’implanta l’ou fecundat, i que és la capa uterina que s’expulsa, gairebé totalment, durant la menstruació.
Les cèl·lules secretores de la mucosa del coll uterí produeixen una secreció anomenada moc cervical. Durant els seus anys reproductors, les dones secreten de 20 a 60 ml d’aquest líquid alcalí durant el temps de l’ovulació, fet que afavoreix el pas dels espermatozoides. Durant la resta del temps, és més viscós i forma un tap cervical que impedeix físicament el pas dels espermatozoides. Trompes de Fal·lopi Les trompes de Fal·lopi són dos conductes de 10-12 cm de longitud i 1 cm de diàmetre que s’uneixen als angles superiors de l’úter per cada costat. Estan dissenyades per a rebre els oòcits, que surten dels ovaris, i en els seu interior s’hi produeix la trobada dels espermatozoides amb l’òvul i la fecundació.
La paret de les trompes té una capa interna o mucosa que ajuda a transportar l’oòcit fins a l’úter, junt amb les cèl·lules secretores, que produeixen nutrients per a l’oòcit.
3. Ovaris
Els ovaris són dos cossos ovalats en forma d’ametlla, d’aproximadament 3 cm de longitud, 1 cm d’ample i 1 cm de gruix. Els ovaris constitueixen les gònades femenines i tenen el mateix origen embriològic que els testicles o gònades masculines.
En els ovaris es formen els gàmetes femenins o òvuls, que poden ser fecundats pels espermatozoides a les trompes de Fal·lopi, i es produeixen i secreten a la sang una sèrie d’hormones com la progesterona, els estrògens, la inhibina i la relaxina.
En els ovaris es troben els fol·licles ovàrics, que contenen els oòcits en les seves diverses fases de desenvolupament. El fol·licle madur o fol·licle de Graaf està preparat per a trencar-se i alliberar l’oòcit, que serà recollit per l’infundíbul de les trompes de Fal·lopi. A aquest procés se l’anomena ovulació. Els cossos lutis o cossos grocs són estructures endocrines que es desenvolupen a partir dels fol·licles ovàrics que han expulsat els seus oòcits o òvuls en l’ovulació. (Cicle ovàric)
Veure imatge: Òrgans genitals interns
Glàndules genitals auxiliars
P@)
Les glàndules vestibulars majors (de Bartolino) són dues i tenen una mesura de 0,5 cm. Lubrifiquen el vestíbul de la vagina durant l’excitació sexual.
Les glàndules vestibulars menors són petites i estan situades a cada costat del vestíbul de la vagina i també secreten moc que lubrifica els llavis i el vestíbul.
Les glàndules parauretrals (de Skene) desemboquen a cada costat de l’orifici extern de la uretra. També tenen una secreció mucosa lubrificant.
Guardant valoració... 
Comentaris
Bibliografia
Bibliografia consultada
- Agur MR, Dalley F. Grant. Atlas de Anatomía.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panaméricana; 2007. - Berne RM y Levy MN. Fisiología.
3ª ed. Madrid. Harcourt. Mosby; 2001. - Boron WF, Boulpaep EL. Medical Physiology. Updated edition.
Filadelfia (EEUU) Elsevier Saunders. 2005. - Burkitt HG, Young B, Heath JW. Histología funcional Wheater.
3ª ed. Madrid. Churchill Livingstone; 1993. - Costanzo LS. Fisiologia.
1ª ed. Méjico. McGraw-Hill Interamericana; 2000. - Drake RL, Vogl W, Mitchell AWM. GRAY Anatomia para estudiantes.
1ª ed. Madrid. Elsevier; 2005. - Fox SI. Fisiología Humana.
7ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2003. - Fox SI. Fisiología Humana.
10ª ed. Madrid. McGraw-Hill-Interamericana; 2008. - Gartner LP, Hiatt JL. Histología Texto y Atlas.
1ª ed. Méjico. Mc Graw Hill Interamericana; 1997. - Guyton AC. Tratado de Fisiología Médica.
11ª ed. Madrid. Elsevier España. 2006. - Jacob SW, Francone CA, Lossow WJ. Anatomía y Fisiología Humana.
4ª ed. Méjico. Nueva Editorial Interamericana; 1988. - Jacob S. Atlas de Anatomia Humana.
1ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A. 2003. - Lamb JF, Ingram CG, Johnston IA, Pitman RM. Fundamentos de Fisiología.
2ª ed. Zaragoza. Ed. Acribia,SA; 1987. - Lumley JSP, Craven JL, Aitken JT. Anatomía esencial.
3ª ed. Barcelona. Salvat Editores S.A. 1985. - Moore KL. Anatomía con orientación clínica.
3ª ed. Buenos Aires 3ª ed. Buenos Aires. Editorial Médica Panamericana; 1993. - Netter FH. Sistema Digestivo. Conducto superior. Colección Ciba de ilustraciones médicas.
1ª ed. Barcelona. Masson-Salvat Medicina; 1981. - Netter FH. Interactive Atlas of Human Anatomy.
CIBA MEDICAL EDUCATION & PUBLICATIONS. 1995. - Netter FH. Atlas de Anatomia Humana.
3ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2003. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2002. - Pocock G, Richards ChD. Fisiología Humana.
2ª ed. Barcelona. Ed. Masson; 2005. - Regueiro González JR, López Larrea C, González Rodríguez S, Martínez Naves E. Inmunología. Biología y patología del sistema inmune.
3ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2002. - Rhoades RA, Tanner GA. Fisiología médica.
1ª ed. Barcelona. Ed. Masson-Little, Brown, S.A. 1997. - Schmidt RF, Thews G. Fisiología Humana.
24ª ed.Madrid. Interamericana.McGraw-Hill. 1993. - Stevens A, Lowe J. Histologia Humana.
3ª ed. Madrid. Elsevier/Mosby; 2006. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
2ª ed. Madrid. Mosby/Doyma Libros; 1995. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
4ª ed. Madrid. Ediciones Harcourt; 2000. - Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y Fisiología.
6ª ed. Madrid. Elsevier España, S.A; 2007. - Thibodeau GA, Patton KT. Estructura y Función del cuerpo humano.
10ª ed. Madrid. Harcourt Brace; 1998. - Tortora GJ, Derricskon B. Principios de Anatomía y Fisiología.
11ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 2006. - West JB. Bases fisiológicas de la práctica médica.
12ª ed. Madrid. Editorial Médica Panamericana; 1993.
Eva Rosa Carmona
Diplomada en infermeria (Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron – UAB). Postgraduada en infecció nosocomial, en atenció d’infermeria al malalt crític, en cirurgia i en CADI. Formació laboral: Infermera de l’Hospital Vall d´Hebron de Barcelona des de 1994. Hospitalització i serveis especials.
Mª Teresa Luis Rodrigo
Infermera. Professora Emèrita de l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Barcelona. S’ha interessat des de fa anys en el desenvolupament i la utilització de les terminologies infermeres (de diagnòstics, d’intervencions i de resultats) des d’una concepció disciplinària de les cures. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles en diverses revistes científiques.
Fins desembre de 2016 va formar part de la direcció científica i disciplinària de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en l'elaboració dels conceptes nuclears que guien el contingut de la web, va assessorar pel que fa a la seva construcció i en la selecció dels temes a abordar, d'igual manera, va col·laborar, sempre des de la perspectiva científica i disciplinària, en la revisió dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo a la web.
Gisel Fontanet Cornudella
Màster en educació per a la salut (UDL). Postgrau en Infermeria psicosocial i salut mental (UB).
Actualment és gestora de desenvolupament de persones de la Unitat de Gestió del Coneixement de la Fundació Sanitària Mollet. Membre del Consell Assessor Fundació TICSALUT 2014-2017, del grup @MWC_nursing, entre d'altres.
Fins l'abril de 2015 va ser adjunta a la Direcció de Programes del COIB, tenint a càrrec la direcció i coordinació del projecte Infermera virtual. Fins desembre de 2016 va gestionar la direcció de l'elaboració i el manteniment dels continguts pel que fa al seu vessant estructural i pedagògic. Considera que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i Internet, i en general, la xarxa 2.0 són un canal de comunicació i interacció amb i per als ciutadans, amb un gran potencial per a la promoció de l'autonomia i independència de les persones en el control i millora de la seva salut, com a complement de l'atenció presencial i continuïtat de les cures, en tant que és un mitjà a través del qual la persona poc a poc expressa les seves necessitats, desitjos o inquietuds. Aquesta informació és cabdal per conèixer el subjecte de l’educació i en el tenir cura.
Des de 1998, la seva activitat professional es desenvolupa en el marc de la promoció i l'educació per a la salut. Va ser coordinadora i infermera assistencial durant 6 anys de la una Unitat Crohn-colitis de l'Hospital Vall d'Hebron, una unitat d’educació per a la salut en l’atenció a persones afectades d’un problema de salut crònic, on va intercalar de forma pionera l’atenció presencial i virtual. Ha anat centrant la seva línia de treball en el desenvolupament de projectes en el camp de la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), en l’àmbit de la salut.
És autora de diverses publicacions, tant en el registre escrit com en l’audiovisual, i de documents d’opinió referents a la promoció i educació per a la salut. Ha col·laborat i ha participat en diverses jornades, espais de debat i estudis de recerca, entre altres, relacionats amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit de la salut. Ha iniciat línies de treball en el marc de la promoció i educació per a la salut a l’escola, com a context d’exercici de la infermera. Va ser membre fundador del grup Innovació i Tecnologia del COIB @itcoib.
Carmen Fernández Ferrín
Infermera. Va ser Professora Emèrita de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona. La Carmen va morir l’agost del 2013 però la seva aportació i expertesa infermera continuaran sempre presents a la Infermera virtual.
Va ser experta en el model conceptual de Virginia Henderson, es va interessar pel desenvolupament disciplinari de la infermeria, especialment per tot el que està relacionat amb la seva construcció teòrica. Conferenciant i ponent en fòrums de discussió i formació professional. Autora de Los diagnósticos enfermeros. Revisión crítica y guía práctica (8a ed., Madrid: Elsevier, 2008) i De la teoría a la práctica. El pensamiento de Virginia Henderson en el siglo XXI (3a ed., Barcelona: Masson, 2005), així com de nombrosos articles.
Formà part de la direcció científica de la Infermera virtual i, com a tal, va participar en la definició dels conceptes nuclears que emmarquen la filosofia del web, assessorà pel que fa a la seva construcció i en el disseny de l’estructura de les fitxes. També participà en la selecció dels temes a abordar, en la revisió, des del punt de vista disciplinari, dels continguts elaborats pels autors i en la revisió final del material elaborat abans de publicar-lo al web.
Roser Castells Baró
Llicenciada en filologia catalana (UB), màster en escriptura per a la televisió i el cinema (UAB), i postgraduada en reportatge de televisió (UPF). Ha treballat com a lingüista especialitzada en llenguatges tècnics i científics al Centre de Terminologia Termcat, i com a assessora lingüística i traductora a la "Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya", entre altres entitats. Actualment, compagina l'activitat com a lingüista amb la de guionista. Ha col·laborat en la realització de diversos vídeos didàctics per al COIB.
Julia Reiriz Palacios
Professora titular de la Escola Universitària d'Infermeria (Universitat de Barcelona). Especialista en neurologia. Coordinadora de la matèria Estructura i Funció del Cos Humà del portal de salut La infermera virtual.
